POLINOMIS I EQUACIONS

1
 POLINOMIS I EQUACIONS:
QUÈ APRENDREM?
 Definicions
3
 Operacions amb polinomis 4
- Suma, resta i multiplicació 4
- Divisió 5
 Regla de Ruffini
6
 Teorema del residu 7
 Divisibilitat de polinomis
7
 Arrels d’un polinomi 8
 Fraccions algebraiques
15
 Equacions racionals 17
 Equacions exponencials 2
POLINOMIS: DEFINICIONS

Terme de
Grau del grau n-1 Terme
polinomi (n ϵ ℕ) independent

𝑛 𝑛− 1
( )
𝑃 𝑥 = 𝑎𝑛 𝑥 +𝑎 𝑛 −1 𝑥 +…+ 𝑎1 𝑥 + 𝑎0

Coeficients

El valor numèric d’un polinomi per , correspon al valor que resulta de substituir la incògnita pel valor
de i realitzar les operacions corresponents.

3
OPERACIONS AMB POLINOMIS: SUMA, RESTA I MULTIPLICACIÓ
Veiem alguns exemples:

SUMA: 𝑃 ( 𝑥 )=8 𝑥3 + 𝑥 2 − 4 𝑖 𝑅 ( 𝑥 )=𝑥 3 −5 𝑥2 + 𝑥

RESTA: 𝑃 ( 𝑥 )=4 𝑥 5 +6 𝑥 4 + 3 𝑥 2 +9 𝑥+ 7 𝑖 𝑅 ( 𝑥 )=3 𝑥 5 +6 𝑥 4 +5 𝑥 2 +7 𝑥+ 10

IDENTITATS NOTABLES!!
MULTIPLICACIÓ: 𝑃 ( 𝑥 ) = 5 𝑥 +11 𝑖 𝑅 ( 𝑥 ) = 𝑥3 + 2 𝑥 2 +4

4
 OPERACIONS AMB POLINOMIS: DIVISIÓ
En la divisió de dos polinomis s’ha de complir la igualtat:

on P(x) és el dividend
D(x) és el divisor
Q(x) és el quocient
R(x) és el residu

Veiem un exemple: dividim entre

Grau Q(x) = grau P(x) – grau D(x)

Grau R(x) < grau D(x)

EXERCICI: Divideix entre 5

 OPERACIONS AMB POLINOMIS: DIVISIÓ: REGLA DE RUFFINI
Podem aplicar la regla de Ruffini per efectuar divisions del tipus P(x):D(x) on D(x) = x – a.

Exemple: Dividim entre

𝑫 ( 𝒙 ) =𝒙 −𝟏
𝒙
4
𝒙
3
𝒙
2
𝑥
1 − 5 − 12+ 44 +80 baixar
𝑎=1 1 − 4 −16 28 multiplicar
desplaçar el producte multiplicat
sumar
1 − 4 −16 28 108
Q(x) = R(x) = 108

𝑹𝒆𝒄𝒐𝒓𝒅𝒂: 𝑬𝒏 𝒄𝒂𝒔 𝒒𝒖𝒆 𝒏𝒐 𝒉𝒊 𝒉𝒂𝒈i 𝒖𝒏

𝒎𝒐𝒏𝒐𝒎𝒊 𝒅𝒆 𝒒𝒖𝒂𝒍𝒔𝒆𝒗𝒐𝒍 𝒅𝒆𝒍𝒔 𝒈𝒓𝒂𝒖𝒔, 𝒄𝒂𝒍
𝒂𝒇𝒆𝒈𝒊𝒓 𝒖𝒏 𝟎 𝒂 𝒍𝒂 𝒔𝒆𝒗𝒂 𝒑𝒐𝒔𝒊𝒄𝒊ó‼!

6
 OPERACIONS AMB POLINOMIS: DIVISIÓ: TEOREMA DEL RESIDU
El teorema del residu ens indica que el valor numèric d’un polinomi per coincideix amb el residu de
la divisió d’aquest polinomi per .

Demostració:

Si dividim on

Si calculem el valor de per

(Comprovem-ho amb el resultat de la divisió :))

DIVISIBILITAT DE POLINOMIS
Diem que un polinomi és divisible per un altre polinomi quan el resultat de la divisió de és exacte, i
per tant el residu és 0.

Donat que en la divisió d’un polinomi per un polinomi a, pel teorema del residu, el residu coincideix
amb el valor numèric , llavors serà divisible per si .

EXERCICIS: 4.1 DIVISIÓ DE POLINOMIS. DIVISIÓ D’UN POLINOMI PER X-A. REGLA
DE RUFFINI. TEOREMA DEL RESIDU 7
ARRELS D’UN POLINOMI
Diem que a és arrel d’un polinomi si es compleix que i per tant es divisible per

Les arrels d’un polinomi corresponen als punts de tall de la gràfica del polinomi amb l’eix de les abscisses.

Podem determinar les arrels d’un polinomi resolent l’equació .

8
 ARRELS D’UN POLINOMI: EQUACIONS DE SEGON GRAU COMPLETES ()

 Formula:

ARRELS D’UN POLINOMI: EQUACIONS DE SEGON GRAU INCOMPLETES DEL TIPUS ()

 Traient factor comú al 1r membre de l’equació Com que el factor comú és , queda:
Si el producte de dues expressions dona zero
una de les dues expressions val zero

Hi ha dos possibilitats per a que aquest producte sigui zero:

- Que el 1r factor sigui , i per tant,
- Que el 2n factor sigui , , i per tant:

EXERCICIS: 4.2. EQUACIONS DE 2N GRAU 9

ARRELS D’UN POLINOMI: EQUACIONS BIQUADRADES (𝒂𝒙𝟒+𝒃𝒙𝟐+𝒄=𝟎)

 Resolució mitjançant canvi de variable: Substituïm per i per :

𝟒 𝟐 𝟐
𝒂𝒙 +𝒃 𝒙 + 𝒄=𝟎 → 𝒂𝒕 + 𝒃𝒕+ 𝒄=𝟎
𝒙 𝟏=√ 𝒕 𝟏
→ 𝒙=± √ 𝒕 𝟏
𝒕𝟏
−𝒃± √ 𝒃 −𝟒 𝒂𝒄
𝟐
𝒙 𝟐=− √ 𝒕 𝟏
𝒕=
𝟐𝒂 𝒙 𝟑=√ 𝒕 𝟐
→ 𝒙=± √ 𝒕 𝟐
𝒕𝟐
𝒙 𝟒=− √ 𝒕 𝟐
 Exemple:

EXERCICIS: 4.3. EQUACIONS BIQUADRADES 10

ARRELS D’UN POLINOMI DE GRAU >2: MÈTODE DE RUFFINI
 La factorització de polinomis permet resoldre algunes equacions de grau major que 2,
el mètode consisteix a escriure l’equació en forma i factoritzar el polinomi. Conseguim
tenir un producte igual a zero.
 Mètode de Ruffini:
𝟒 3 𝟐
𝒙 − 5 𝒙 −12 𝒙 + 44 𝑥 +80=𝟎
 Buscar els divisors que donen residu zero divisors del terme independent
Divisors del 80

 Provem a realitzar la divisió per Ruffini amb els divisors

si la divisió és exacta, aquest valor de x (divisor) és solució de l’equació

𝒙
4
𝒙
3
𝒙
2
𝑥
1 − 5 − 12+ 44 +80 baixar
1 1 − 4 −16 28 multiplicar
desplaçar el producte multiplicat
sumar
1 − 4 −16 28 108

𝒙=𝟏𝒏𝒐𝒅𝒐𝒏𝒂𝒍𝒍𝒐𝒄𝒂𝒖𝒏𝒂𝒅𝒊𝒗𝒊𝒔𝒊ó𝒅𝒆𝒓𝒆𝒔𝒊𝒅𝒖𝟎→𝒙=𝟏𝒏𝒐é𝒔𝒔𝒐𝒍𝒖𝒄𝒊ó 𝑹𝒆𝒄𝒐𝒓𝒅𝒂: 𝑬𝒏 𝒄𝒂𝒔 𝒒𝒖𝒆 𝒏𝒐 𝒉𝒊 𝒉𝒂𝒈i 𝒖𝒏

𝒎𝒐𝒏𝒐𝒎𝒊 𝒅𝒆 𝒒𝒖𝒂𝒍𝒔𝒆𝒗𝒐𝒍 𝒅𝒆𝒍𝒔 𝒈𝒓𝒂𝒖𝒔, 𝒄𝒂𝒍
𝒂𝒇𝒆𝒈𝒊𝒓 𝒖𝒏 𝟎 𝒂 𝒍𝒂 𝒔𝒆𝒗𝒂 𝒑𝒐𝒔𝒊𝒄𝒊ó‼!
11
ARRELS D’UN POLINOMI DE GRAU >2: MÈTODE DE RUFFINI
 Com no és solució, provem amb Divisors del 80

1 − 5 − 12+ 44 +80 baixar

−1 −1 6 6 −50 multiplicar
desplaçar el producte multiplicat
sumar
1 6 −6 50 30
𝒙=−𝟏𝒏𝒐 𝒅𝒐𝒏𝒂𝒍𝒍𝒐𝒄 𝒂𝒖𝒏𝒂 𝒅𝒊𝒗𝒊𝒔𝒊 ó 𝒅𝒆𝒓𝒆𝒔𝒊𝒅𝒖𝟎→ 𝒙=−𝟏𝒏𝒐 é 𝒔 𝒔𝒐𝒍𝒖𝒄𝒊ó

 Com i no són solució, provem amb

Divisors del 80

1 − 5 − 12+ 44 +80 baixar

2 2 −6 −36 16 multiplicar
desplaçar el producte multiplicat
sumar
1 3 −18 8 96
𝒙=𝟐𝒏𝒐 𝒅𝒐𝒏𝒂𝒍𝒍𝒐𝒄 𝒂𝒖𝒏𝒂 𝒅𝒊𝒗𝒊𝒔𝒊 ó 𝒅𝒆𝒓𝒆𝒔𝒊𝒅𝒖 𝟎→𝒙=𝟐𝒏𝒐 é 𝒔 𝒔𝒐𝒍𝒖𝒄𝒊 ó

12
ARRELS D’UN POLINOMI DE GRAU >2: MÈTODE DE RUFFINI
 Com i no són solució, provem amb
Divisors del 80
𝒙
4
𝒙
3
𝒙
2
𝑥
1 − 5 − 12+ 44 +80
−2 −2 14 4 − 80
1 7 2 40 0
𝒙
3
𝒙
2
𝑥

𝟒 3 𝟐 3 𝟐
𝒙 − 5 𝒙 −12 𝒙 + 44 𝑥 +80=( 𝑥+ 2 ) · ( 𝒙 −7 𝒙 +2 𝑥+ 40)
𝒙=−𝟐𝒅𝒐𝒏𝒂𝒍𝒍𝒐𝒄 𝒂𝒖𝒏𝒂 𝒅𝒊𝒗𝒊𝒔𝒊 ó 𝒅𝒆𝒓𝒆𝒔𝒊𝒅𝒖 𝟎→𝒙=−𝟐é 𝒔 𝒔𝒐𝒍𝒖𝒄𝒊 ó.
 Com podem evitar fer Ruffini cada cop per saber si és divisor o no? Fem servir teorema
del residu i comprovem si P(a)=0!!!

𝑸𝒖𝒐𝒄𝒊𝒆𝒏𝒕 →𝒈𝒓𝒂𝒖>𝟐→𝒄𝒐𝒏𝒕𝒊𝒏𝒖𝒂𝒓 𝒆𝒍 𝒎è 𝒕𝒐𝒅𝒆 𝒅𝒆 𝑹𝒖𝒇𝒇𝒊𝒏𝒊

𝟑 𝟐
𝑻𝒐𝒓𝒏𝒆𝒎 𝒂 𝒑𝒓𝒐𝒗𝒂𝒓 𝒂𝒎𝒃 𝒙=−𝟐𝒑𝒆𝒓 𝒓𝒆𝒔𝒐𝒍𝒅𝒓𝒆 𝒙 −𝟕 𝒙 +𝟐 𝒙 +𝟒𝟎‼

13
ARRELS D’UN POLINOMI DE GRAU >2: MÈTODE DE RUFFINI
 Provem amb per resoldre :
Divisors del 40

1 − 5 − 12+ 44 +80
−2 −2 14 4 − 80
1 7 2 40 0
=
−2 −2 18 40

1 9 20 0

𝟒 3 𝟐 2
𝒙 − 5 𝒙 −12 𝒙 + 44 𝑥 +80=( 𝑥+ 2 ) · ( 𝑥 −5 ) · ( 𝑥 − 4 )=0
 Recordem que per resoldre una equació de grau busquem factoritzar el polinomi en
productes iguals a zero.
 Les solucions seran:

EXERCICIS: 4.4. FACTORITZACIÓ DE POLINOMIS 14

FRACCIONS ALGEBRAIQUES
Una fracció algebraica de dos polinomis i , amb , és una expressió del tipus:

Dues fraccions algebraiques son equivalents si es compleix:

Si dividim els polinomis numerador i denominador d’una fracció algebraica pel màxim comú divisor
(polinomi de grau més gran que és divisor dels dos) obtenim una fracció irreductible.

Les operacions amb fraccions algebraiques tenen les mateixes propietats que amb nombres enters i
per tant:
o Suma i resta: només podem sumar o restar el numerador de fraccions que tinguin el mateix
denominador. Si no tenen el mateix denominador primer cal trobar fraccions equivalents amb
un denominador comú que serà el mínim comú múltiple (polinomi de grau més petit múltiple
de tots).
o Multiplicació: es multipliquen els numeradors i els denominadors.
o Divisió: es multiplica la fracció dividend per la inversa de la fracció divisor.

15
FRACCIONS ALGEBRAIQUES

Un exemple:
𝑥 +1 𝟐 𝒙 +1 𝒙
+ −
𝑥 𝑥 +2 𝑥
2
+ 1
Denominador comú (

Agrupar: propietat distributiva:

EXERCICIS: 4.5. FRACCIONS ALGEBRAIQUES 16

 EQUACIONS RACIONALS
Les equacions racionals són aquelles que tenen faccions algebraiques.

Un exemple:
𝑥 +1 𝑥 7
+ =
2 𝑥 − 1 2 𝑥 +1 4 𝑥
2
−1

Denominador comú
Es multilpliquen els dos membres pels m.c.m i se simplifica:

Agrupar: propietat distributiva:

!! Cal verificar que els resultats

siguin vàlids a l’equació inicial.

EXERCICIS: 4.6. EQUACIONS RACIONALS 17

EQUACIONS EXPONENCIALS
Les equacions exponencials són aquelles en les quals hi ha una incògnita en l’exponent.

El procediment general per resoldre aquest tipus d’equacions passa per expressar el segon
membre com una potència de la mateixa base que el primer:
𝑥 4
→ 5 =5 → 𝑥=4

Expressem les bases com a potències d’un mateix nombre:

Fem un canvi de variable:

18
EQUACIONS EXPONENCIALS
•

No podem expressar 23 com una potència de base 2.

Podem realitzar un càlcul aproximat mitjançant aproximacions successives:

Aplicant logaritmes:

EXERCICIS: 4.7. EQUACIONS EXPONENCIALS 19

EQUACIONS AMB RADICALS
Les equacions amb radicals són aquelles on la incògnita surt en algun dels seus termes sota el signe
radical.

Si l'equació té un sol radical quadràtic, convé aïllant-lo en un membre i elevar els dos
membres al quadrat:
𝑥+ √2 𝑥 2
+ 2 𝑥 − 3 =− 1
S’aïlla el radical en un membre:

S’eleven els dos membres al quadrat :

Es resol l’equació

Cal verificar que els resultats siguin vàlids a l’equació inicial!!

20
 EQUACIONS AMB RADICALS
Si l'equació té més d’un radical quadràtic, convé aïllant-ne un d’aquests en un dels
membres i elevar els dos membres al quadrat:

√ 3 (10 − 𝑥 ) − √ 2 ( 𝑥 − 5 )=1
S’aïlla un dels radicals en un membre:

S’eleven els dos membres al quadrat :

S’aïlla el radical que queda, se simplifiquen termes i es tornen a elevar al quadrat els dos membres:

Es resol l’equació:

Cal verificar que els resultats siguin vàlids a l’equació inicial!!

EXERCICIS: 4.8. EQUACIONS AMB RADICALS 21

EQUACIONS LOGARÍTMIQUES
Si tenim una funció logarítmica del tipus f(x) = , com podem trobar el valor de x per a que
la funció f(x) tingui un valor determinat?

Per a trobar la solució necessitem establir el procediment per resoldre equacions

logarítmiques. Vegem alguns exemples: Cal verificar que els resultats siguin vàlids a l’equació inicial!!

no és una solució vàlida ja que no existeix

EXERCICIS: 4.9. EQUACIONS LOGARÍTMIQUES 22

SISTEMES D’EQUACIONS: LINEALS I NO LINEALS
Un sistema d’equacions està format per un conjunt d'equacions que contenen una o
diverses incògnites. Les solucions d’un sistema són els valors que compleixen totes
les equacions.

 Els sistemes d'equacions lineals estan formats per diferents equacions de 1r grau,
amb dues incògnites o més, que s’han de verificar alhora. Hi ha tres mètodes per
resoldre'ls: igualació, reducció i substitució.

 Els sistemes d’equacions no lineals són aquells en què almenys una de les
equacions que el formen no és de 1r grau. El millor mètode per resoldre’ls és la
substitució.

23
 SISTEMES D’EQUACIONS: LINEALS I NO LINEALS

{ 𝑥 + 𝑦=65 → 𝑥+ 𝑦=65
{
𝑙𝑜𝑔 𝑥 +𝑙𝑜𝑔 𝑦=3 log ( 𝑥 · 𝑦 )=log 103
→ 𝑥+ 𝑦
{
=65
𝑥 · 𝑦 =1000
→
𝑥 1=40 ; 𝑦 1 =25
𝑥 2=25 ; 𝑦 2=40

Cal verificar que els

resultats siguin vàlids a
l’equació inicial!!

EXERCICIS: 4.10. SISTEMES D’EQUACIONS I 4.11. PROBLEMES 24