Equacions I Sistemes D'equacions

UD 2: Equacions i
sistemes d’equacions
Joaquim Villén
1
Continguts
1. Polinomis 1. Equacions logarítmiques
2. Arrels d’un polinomi 2. Equacions exponencials
3. Factorització de polinomis 3. Sistemes d’equacions lineals
4. Fraccions algebraiques 4. Sistemes d’equacions lineals amb
5. Operacions amb fraccions dues incògnites
algebraiques 5. Sistemes d’equacions lineals amb
6. Equacions de segon grau tres incògnites
7. Altres tipus d’equacions 6. Mètode de Gauss
8. Factorització d’equacions 7. Sistemes d’equacions no lineals
2
1. Polinomis

●● Polinomi: suma de monomis:
● El valor numèric s’obté al substituir x per un valor numèric
○ Exemple:
3
1. Polinomis – Suma i resta

●● Suma de polinomis: es sumen els monomis semblants
■ =
4
1. Polinomis – Multiplicació

●● Multiplicació de polinomis: es multiplica cada monomi del primer
per tots els del segon i el segon per tots els del segon. Desprès cal
agrupar polinomis
5
1. Polinomis: Divisió de polinomis

●● Divisió de polinomis:
○ Mètode de Ruffini: podem utilitzar per dividir polinomis amb

divisors
■ https://www.youtube.com/watch?v=t8yrL3OFtRo
■ https://www.wolframalpha.com/
6
2. Arrels d’un polinomi

●● Arrel d’un polinomi: Nombre que fa que un polinomi tingui valor 0.
○ Exemple:
7
2. Arrels d’un polinomi

●● Arrel d’un polinomi: Nombre que fa que un polinomi tingui valor 0.
○ Com calcular les arrels d’un polinomi? Solucionar l’equació
○ Exemple
8
3. Factorització de polinomis

●● Factorització d’un polinomi: consisteix a escriure’l com un producte
de polinomis del grau més petit possible:
○ Exemple: (treure factor comú)
○ Exemple: (identitat notable)
○ Exemple: (factor comú + Ruffini + identitats notables)
9
4. Fraccions algebraiques

●● Fracció algebraica: divisió de dos polinomis en qe el denominador
sempre és de grau diferent de zero:
○ Exemple: Simplifica aquesta fracció algebraica:
○ Factoritzem
○ Simplifiquem
10
4. Fraccions algebraiques

●● Fracció algebraica: divisió de dos polinomis en qe el denominador
sempre és de grau diferent de zero:
○ Exemple: Simplifica aquesta fracció algebraica:
○ Factoritzem
○ Simplifiquem
11
5. Operacions amb fraccions algebraiques
– Suma i resta

●● Suma: reduir a denominador comú i es sumen o resten els
numeradors
○ )
2 2 2
𝑥 +8 𝑥 − 9 𝑥 − 7 𝑥 +8
𝑥𝑥
−1−1 1
¿ ¿
𝑥−·1
𝑥 · ( 𝑥 +1 ) ( 𝑥 ( )𝑥 + 1
𝑥 )(·
𝑥 (−𝑥1+
) 12
– Multiplicació i divisió

●● Multiplicació: es multipliquen els numeradors i denominadors
13
– Multiplicació i divisió

●● Divisió: Es multiplica la primera per la inversa de la segona (en creu)
14
6. Equacions de segon grau

●● Equacions del tipus:
○ Exemple:
15

●● Discriminant : part de dins de l’arrel quadrada
○ Si l’equació de segon grau té 2 solucions
■ Exemple:
○ Si l’equació de segon grau té 1 solució doble
■ Exemple:
○ Si l’equació de segon grau té 1 solució doble
■ Exemple: 16

●● Equacions biquadrada: equació de la forma on
○
𝑧 2 − 17 𝑥 +16 →
17 + 15
{ 𝑧 1=
𝑧 2=

𝑧
17 + 15
2
→
=1
2= 𝑥 2 𝑥 1 = ±
{
𝑥 =±
=16 2
17
7 Altres tipus d’equacions – Equacions
amb fraccions algebraiques
●
1. Fer mínim comú múltiple per quedar-nos amb un

denominador a cada cantó
2. Eliminar els denominadors passant-los al altre cantó
multiplicant.
18
●
1. Fer mínim comú múltiple per quedar-nos amb un

denominador a cada cantó
19
2.● Eliminar els denominadors passant-los al altre cantó
multiplicant.
20
7 Altres tipus d’equacions – Equacions amb
radicals
●
1. Aïllar els radicals a un cantó de l’equació

2. Eliminar l’arrel elevant l’equació al quadrat
21
7 Altres tipus d’equacions – Equacions amb
radicals
●
1. Aïllar els radicals a un cantó de l’equació

2. Eliminar l’arrel elevant l’equació al quadrat
22
8. Factorització d’equacions
●
● Les solucions d’equacions factoritzades s’obtenen a

través de fer 0 cada terme.
23
8. Factorització d’equacions
●
● Les solucions d’equacions factoritzades s’obtenen a

través de fer 0 cada terme.
24
11. Sistemes d’equacions lineals
● Equacions
lineals: equació de grau 1 que pot tenir una o diverses
incògnites.
● Sistema d’equacions lineals: conjunt de dues o més equacions lineals per
al qual es vol trobar una solució comuna:
32
● Discussió de sistemes: en funció del seu nombre de solucions
○ Sistema incompatible: No té cap solució
33
○ Sistema compatible:
■ Si té una única solució: sistema determinat
34
○ Sistema compatible:
■ Si té una única solució: sistema determinat
■ Si té més d’una solució: sistema indeterminat
35
12. Sistemes d’equacions lineals amb 2
incògnites
● Definició general: ○ Mètode de substitució
● Exemple: ○ Mètode d’igualació
○ Mètode de reducció
○ Mètode gràfic
● 4 mètodes de resolució
36
incògnites
● Mètode de substitució
1. Aïllar una variable en una equació
2. Substituir-la a l’altre equació per quedar-nos només amb una

variable a l’altre equació
3. Resoldre l’equació restant
4. Trobar el valor de l’altre incògnita
37
incògnites


→ 𝑦 =1 − 𝑥
38
incògnites
2. Substituir-la a l’altre equació per quedar-nos només amb

una variable a l’altre equació

→ 𝑦 =1 − 𝑥
→
2 𝑥 − 3 (1 − 𝑥 ) =2 39
incògnites


→ 𝑦 =1 − 𝑥
→
2 𝑥 − 3 (1 − 𝑥 ) =2 →5
𝑥=5 → 𝑥=1 40
incògnites

𝑥=1 , 𝑦=0

→ 𝑦 =1 − 𝑥 → 𝑦 =1− 𝑥=1 − 1=

→
2 𝑥 − 3 (1 − 𝑥 ) =2 →5
𝑥=5 → 𝑥=1 41
incògnites
● Mètode d’igualació
1. Aïllar la mateixa incògnita a les dues solucions
2. Igualem les expressions i resolem l’equació resultant
3. Calculem l’altre incògnita d’una de les equacions inicials
42
incògnites

𝑦 =1 − 𝑥
→
{ 𝑦=
2 𝑥−2
3
43
incògnites

𝑦 =1 − 𝑥
→
{ 𝑦=

2 𝑥→1
3
−− 𝑥=
2
2 𝑥−2
3
→3
−3 𝑥=2 𝑥 − 2 → 𝑥=1
44
incògnites

𝑦 =1 − 𝑥
→
{
𝑦=
3

2 𝑥→1 −− 𝑥=
2
2 𝑥−2
𝑥 =1 1+ 𝑦 =1 → 𝑦 =0
3
→3
−3 𝑥=2 𝑥 − 2 → 𝑥=1
𝑥+ 𝑦→=1 𝑥=1 , 𝑦=0

45
incògnites

𝑦 =1 − 𝑥
→
{
𝑦=
3

2 𝑥→1 −− 𝑥=
2
2 𝑥−2
𝑥 =1 1+ 𝑦 =1 → 𝑦 =0
3
→3
−3 𝑥=2 𝑥 − 2 → 𝑥=1
𝑥+ 𝑦→=1
46
incògnites
● Mètode de reducció
1. Igualem els coeficients d’una de les incògnites multiplicant

pels nombres adequats
2. Restem les dues equacions i resolem l’equació resultant
3. Calculem l’altra incògnita
47
incògnites
1. Igualem els coeficients d’una de les incògnites

multiplicant pels nombres adequats

· 2 2 𝑥 +2 𝑦=2
{
→
→ 2 𝑥 −3 𝑦 =2
48
incògnites


· 2 2 𝑥 +2 𝑦=2
2 𝑥 +2 𝑦=2
{
→ −
→ 2 𝑥 −3 𝑦 =2 2 x −3 y =2

→ 𝑦 =0 49
incògnites


· 2 2 𝑥 +2 𝑦=2 𝑥 + 𝑦 =0
𝑦 𝑥 +0= 1 →
=1
→
{
− 2 𝑥 +2 𝑦=2
→ 2 𝑥 −3 𝑦 =2 2 x −3 y =2
→
→ 𝑦 =0 𝑥=1 , 𝑦=0

50
incògnites
● Mètode gràfic
1. Aïllem a cada equació
2. Representem les rectes que corresponen a cada equació
3. Trobem el punt d’intersecció
51
incògnites
● Mètode gràfic
3. Trobem el punt d’intersecció

𝑦 =1 − 𝑥
→
{ 𝑦=
2 𝑥−2 →
3
52
incògnites
● Mètode gràfic

x y
3. Trobem el punt d’intersecció 0 1
𝑦 =1 − 𝑥
→
{ 𝑦=
3
2 -1
2 𝑥−2 →
x y
-2 -2
1 0 53
incògnites
● Mètode gràfic
x
0
y
1
𝑦 =1 − 𝑥
→
{ 𝑦=
1.5
1
3
2 -1
2 𝑥−2 →
x y
0.5
-2 -2
0
-2.5 -2 -1.5 -1 -0.5
-0.5
0 0.5 1 1.5 2 2.5
1 0
y
-1
-1.5
-2
-2.5
𝑥=1 , 𝑦=0

Equació 1 Linear (Equació 1)

54
Equació 2 Linear (Equació 2)
13. Sistemes d’equacions lineals amb tres
incògnites
●● Sistema de 3 equacions i 3 incògnites
● Forma genèrica
● Es pot resoldre utilitzant el mètode de substitució dues vegades
55
incògnites
1. Aïllem una incògnita d’una equació i la substituïm a una segona
equació.
2. Aïllem una altre variable de la segona equació.
3. Substituïm aquesta altre variable de la segona equació a la
primera
4. Substituïm les variables aïllades en la primera i segona equació a
la tercera equació i resolem
5. Trobem el valor de les dues variables aïllades inicialment
substituint el valor de la incògnita trobada.
56
incògnites
●1. Aïllem una incògnita d’una equació i la substituïm a una segona
equació.

57
incògnites
equació.
2. Aïllem una altre variable de la segona equació

→¿
→¿

58
incògnites
equació.
2. Aïllem una altre variable de la segona equació
3. Substituïm aquesta altre variable de la segona equació a la
primera

59
incògnites
●4. Substituïm les variables aïllades en la primera i segona
equació a la tercera equació i resolem

60
incògnites
●4. Substituïm les variables aïllades en la primera i segona
equació a la tercera equació i resolem

61
incògnites
●5. Trobem el valor de les dues variables aïllades inicialment
substituint el valor de la incògnita trobada.

62
14. Mètode de Gauss
● Mètode que ajuda a trobar sistemes equivalents més simples a
través de les següents accions genèriques:
○ Canviar l’ordre de dues equacions
○ Multiplicar o dividir els dos membres d’una equació per un

mateix nombre
○ Canviar una equació per la suma d’aquesta equació més una

altra multiplicada per un nombre.
63
1. Escollir una equació en que un dels coeficients sigui , -1 o un
divisor dels altres coeficients de la mateixa incògnita i la posem
primera.
2. Eliminem la incògnita escollida de la segona i la tercera equació
aplicant reducció
3. Trobem la resta de variables substituint a les equacions que ens
han quedat
64
●1. Escollim una equació en què un dels coeficients de les
incògnites sigui 1, -1 o un divisor dels altres coeficients i la
col·loquem primera
𝒙 + 𝒚 + 𝒛=𝟎
{
→ 𝟐 𝒙 + 𝒚 − 𝟐 𝒛= 𝟕
3 𝑥 + 2 𝑦 +2 𝑧=1
65
●2. Eliminem la incògnita escollida de la segona i la tercera
equació aplicant reducció (sumant i restant equacions o
multiplicant per un nombre)
𝑥+ 𝑦 + 𝑧= 0

{
𝑥+
𝑬

→ 2 𝑥 + 𝑦 − 2 𝑧=
𝑦 + 𝑧=0

3 𝑥 + 2 𝑦 +2 𝑧=1
𝒚7+ 𝟒
𝒚
𝟑 =𝟑
+ 𝒛
𝑬𝟏
→
{
𝑬 𝟐 =𝟐 𝑬 𝟏 − 𝑬 𝟐
→𝒛 = −
− 𝑬𝟑
=−
2 𝐸1 2 𝑥+2 𝑦 +2 𝑧=0 3 𝐸1 3 𝑥+3 𝑦+3 𝑧=0

− − − − Sistema de dues
𝐸2 2 𝑥 + 𝑦 − 2 𝑧=7 𝐸2 3 𝑥+2 𝑦+2 𝑧=1 equacions i dues
0 𝑥+
0 𝑥 + 𝑦 +4 𝑧 =− 7 𝑦 + 𝑧 =− 1
incògnites!
66
●2. Eliminem una incògnita de les dues equacions restants
utilitzant reducció
𝑥 + 𝑦 + 𝑧=0
{
𝑥 + 𝑦 + 𝑧=0
→
𝐸 =3 𝐸 − 𝐸 𝑦 + 𝑧=−1 𝑬
3
→
1 3
{
(…)→ 𝐸2 =2 𝐸 1 − 𝐸2 𝑦 +4 𝑧=−7
→ 𝑦+ 4 𝑧=− 7
𝟑= 𝑬 𝟑 − 𝑬 𝟐 − 𝟑 𝒛 =
→
𝑥 + 𝑦+ 𝑧 =0
→
{ 𝑦+ 4 𝑧=− 7
𝑬 𝟑= 𝑬𝟑 − 𝑬 𝟐 𝒛= − 𝟐
→
67
●3. Trobem la resta de variables substituint a les equacions que
ens han quedat
𝑥 + 𝑦 + 𝑧=0
{
𝑥 + 𝑦 + 𝑧=0
→
𝐸 =3 𝐸 − 𝐸 𝑦 + 𝑧=−1 𝐸
3
→
1 3
{
(…)→ 𝐸2 =2 𝐸 1 − 𝐸2 𝑦 +4 𝑧=−7
→ 𝑦+ 4 𝑧=− 7
3= 𝐸 3 − 𝐸 2 − 3 𝑧 =
→
𝑥 + 𝑦 + 𝑧=0 𝑥 + 𝑦 + 𝑧=0𝑥 + 𝑦 + 𝑧 =0
𝒙 =𝟏
→
{ 𝑦+ 4 𝑧=
{
→− 7𝒚 +𝟒 · (− →
{
𝟐 )=− 𝟕 𝒚 =𝟏 → 𝑦=1
𝐸 3= 𝐸3 − 𝐸 2 𝑧= −2 𝑧=−2
→
𝑧 =−2 𝑧=−2 {
68
15. Sistemes d’equacions no lineals
●● Es solen resoldre mitjançant substitució.
𝒙 =𝟏𝟐 +𝟑 𝒚 𝑥=12 +3 𝑦
→
{ 2
𝑥 − 𝑦 =80
→
{ 2 2 2
(12+3 𝑦 ) − 𝑦 = 80
𝑥 =12 + 𝑦

→
{ 𝑥= 12+ 𝑦

→ 2
𝑥=12+ 𝑦 →
{
144+36 𝑦+9 𝑦 − 𝑦 =808 𝑦 +72 𝑦 +64=0
2 2
𝒚 𝟏=− 𝟏
𝒚 𝟐=− 𝟖 {{
2𝑠𝑜𝑙𝑢𝑐𝑖𝑜𝑛𝑠

→ 𝑆𝑖 𝑦 1=−1 → 𝑥 1=12+ ( − 1 )=11
→
𝑆𝑖 𝑦 2=−8 → 𝑥2 =12+ ( −8 ) =4
69

Equacions I Sistemes D'equacions

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Equacions I Sistemes D'equacions

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

UD 2: Equacions i

● El valor numèric s’obté al substituir x per un valor numèric

○ Mètode de Ruffini: podem utilitzar per dividir polinomis amb

○ Com calcular les arrels d’un polinomi? Solucionar l’equació

○ Exemple: (treure factor comú)

○ Exemple: (identitat notable)

○ Exemple: (factor comú + Ruffini + identitats notables)

○ Exemple: Simplifica aquesta fracció algebraica:

○ Exemple: Simplifica aquesta fracció algebraica:

○ Si l’equació de segon grau té 2 solucions

○ Si l’equació de segon grau té 1 solució doble

○ Si l’equació de segon grau té 1 solució doble

1. Fer mínim comú múltiple per quedar-nos amb un

1. Fer mínim comú múltiple per quedar-nos amb un

1. Aïllar els radicals a un cantó de l’equació

1. Aïllar els radicals a un cantó de l’equació

● Les solucions d’equacions factoritzades s’obtenen a

● Les solucions d’equacions factoritzades s’obtenen a

○ Sistema incompatible: No té cap solució

○ Sistema incompatible: No té cap solució

■ Si té una única solució: sistema determinat

○ Sistema incompatible: No té cap solució

■ Si té una única solució: sistema determinat

■ Si té més d’una solució: sistema indeterminat

● Exemple: ○ Mètode d’igualació

1. Aïllar una variable en una equació

2. Substituir-la a l’altre equació per quedar-nos només amb una

3. Resoldre l’equació restant

4. Trobar el valor de l’altre incògnita

1. Aïllar una variable en una equació

2. Substituir-la a l’altre equació per quedar-nos només amb una

3. Resoldre l’equació restant

4. Trobar el valor de l’altre incògnita

1. Aïllar una variable en una equació

2. Substituir-la a l’altre equació per quedar-nos només amb

3. Resoldre l’equació restant

4. Trobar el valor de l’altre incògnita

1. Aïllar una variable en una equació

2. Substituir-la a l’altre equació per quedar-nos només amb una

3. Resoldre l’equació restant

4. Trobar el valor de l’altre incògnita

1. Aïllar una variable en una equació

2. Substituir-la a l’altre equació per quedar-nos només amb una

4. Trobar el valor de l’altre incògnita

1. Aïllar la mateixa incògnita a les dues solucions

2. Igualem les expressions i resolem l’equació resultant

3. Calculem l’altre incògnita d’una de les equacions inicials

1. Aïllar la mateixa incògnita a les dues solucions

2. Igualem les expressions i resolem l’equació resultant

3. Calculem l’altre incògnita d’una de les equacions inicials

1. Aïllar la mateixa incògnita a les dues solucions

2. Igualem les expressions i resolem l’equació resultant

3. Calculem l’altre incògnita d’una de les equacions inicials

1. Aïllar la mateixa incògnita a les dues solucions

2. Igualem les expressions i resolem l’equació resultant

3. Calculem l’altre incògnita d’una de les equacions inicials

𝑥+ 𝑦→=1 𝑥=1 , 𝑦=0

1. Aïllar la mateixa incògnita a les dues solucions

2. Igualem les expressions i resolem l’equació resultant

3. Calculem l’altre incògnita d’una de les equacions inicials

1. Igualem els coeficients d’una de les incògnites multiplicant

2. Restem les dues equacions i resolem l’equació resultant

3. Calculem l’altra incògnita