Generalitat de Catalunya

Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions

Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

3. Aplicacions de les derivades

3.1 Monotonia d’una funció. Punts extrems

Direm que una funció 𝑓(𝑥) és estrictament creixent en un interval del

seu domini si per qualssevol valors 𝑥1 i 𝑥2 d’aquest interval es verifica
que 𝑥1 < 𝑥2 → 𝑓(𝑥1 ) < 𝑓(𝑥2 )

(creixent si 𝑓(𝑥1 ) ≤ 𝑓(𝑥2 ) )

Direm que una funció 𝑓(𝑥) és estrictament decreixent en un interval del seu domini si per
qualssevol valors 𝑥1 i 𝑥2 d’aquest interval es verifica que

𝑥1 < 𝑥2 → 𝑓(𝑥1 ) > 𝑓(𝑥2 )

(decreixent si 𝑓(𝑥1 ) ≥ 𝑓(𝑥2 ) )

Si 𝑓(𝑥) és una funció derivable en un punt 𝑥 = 𝑎, podem determinar-ne el creixement o

decreixement en aquest punt a partir del signe de la derivada. Sigui 𝑓(𝑥) una funció derivable
𝑓(𝑥)– 𝑓(𝑎)
en un punt 𝑥 = 𝑎 , sabem que ∃𝑓 ′ (𝑎) = lim .
𝑥→𝑎 𝑥−𝑎

 Si 𝒇′ (𝒙) > 𝟎 per a tot 𝑥 ∈ (𝑎, 𝑏) ⇒ 𝑓 és estrictament creixent en (𝑎, 𝑏).

 Si 𝒇′ (𝒙) < 𝟎 per a tot 𝑥 ∈ (𝑎, 𝑏) ⇒ 𝑓 és estrictament decreixent en (𝑎, 𝑏).

Demostració .-
𝑓(𝑥)– 𝑓(𝑎)
Suposem que 𝑓 ′ (𝑎) > 0, llavors si 𝑥 → 𝑎 aleshores 𝑥−𝑎
>0→
si 𝑥 − 𝑎 > 0 → 𝑓(𝑥) − 𝑓(𝑎) > 0 si 𝑥 > 𝑎 → 𝑓(𝑥) > 𝑓(𝑎)
{ ↔ {
si 𝑥 − 𝑎 < 0 → 𝑓(𝑥) − 𝑓(𝑎) < 0 si 𝑥 < 𝑎 → 𝑓(𝑥) < 𝑓(𝑎)

És a dir, a l’esquerra del punt 𝑎 la funció pren valors més petits que en aquest punt, mentre que
a la dreta pren valors més grans. Per tant, existeix un entorn de 𝑎 on la funció 𝑓(𝑥) és
estrictament creixent → 𝑓(𝑥) estrictament creixent en 𝑥 = 𝑎 ∎

De manera anàloga, si 𝑓 ′ (𝑎) < 0, la funció és estrictament decreixent en 𝑎.

1
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions
Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

En general, per calcular els intervals de monotonia seguirem els següents passos:

Càlcul dels intervals de monotonia d’una funció (creixement i decreixement)

1. Calculem la derivada 𝑓′(𝑥).
2. Resolem l’equació 𝑓 ′ (𝑥) = 0.
3. Determinem els punts de discontinuïtat de 𝑓′.
4. Esbrinem el signe de 𝑓′ en cadascun dels intervals calculant el signe de 𝑓′ en un punt
qualsevol d’aquests.

Punts extrems (màxims i mínims relatius)

Direm que una funció 𝑓(𝑥) té un màxim relatiu o local en 𝑥 = 𝑏 si
existeix un entorn de 𝑏 en el qual es compleix 𝑥 ≠ 𝑏 → 𝑓(𝑥) < 𝑓(𝑏)

Direm que una funció 𝑓(𝑥) té un mínim relatiu o local en 𝑥 = 𝑎 si

existeix un entorn de 𝑎 en el qual es compleix 𝑥 ≠ 𝑎 → 𝑓(𝑥) > 𝑓(𝑎)

Els màxims i mínims relatius d’una funció s’anomenen extrems relatius.

Aquests no són necessàriament els punts més alts o més baixos de tota
la gràfica, és a dir, no són absoluts.

Si 𝑓(𝑥) és una funció derivable, la recta tangent en els punts extrems és

horitzontal, és a dir, 𝑚𝑡 = 0 = 𝑓 ′ (𝑎) = 𝑓′(𝑏).

Proposició
Si 𝑓(𝑥) derivable i 𝑓(𝑥) té un extrem relatiu en 𝑥 = 𝑎, aleshores 𝒇′ (𝒂) = 𝟎 i

 Si 𝒇′′ (𝒂) < 𝟎 ⇒ 𝑓 té un màxim relatiu a 𝑥 = 𝑎.

 Si 𝒇′′ (𝒂) > 𝟎 ⇒ 𝑓 té un mínim relatiu a 𝑥 = 𝑎.

Demostració:
Per hipòtesi 𝑓(𝑥) té un extrem relatiu en 𝑥 = 𝑎 → 𝑓 ′ (𝑎) = 0. Suposem que 𝑓 ′′ (𝑎) < 0.
′
Com 𝑓′′(𝑥) és la derivada de 𝑓′(𝑥), si 𝑓 ′′ (𝑥) = (𝑓 ′ (𝑎)) < 0 → 𝑓′(𝑥) és estrictament
si 𝑥 < 𝑎 → 𝑓 ′ (𝑥) > 𝑓 ′ (𝑎) = 0 → 𝑓(𝑥) creixent
decreixent en un entorn de 𝑎 → {
si 𝑥 > 𝑎 → 𝑓 ′ (𝑥) < 𝑓 ′ (𝑎) = 0 → 𝑓(𝑥) decreixent

→ 𝑓(𝑥) té un màxim en 𝑥 = 𝑎. Anàlogament, si 𝑓 ′′ (𝑎) > 0, 𝑓(𝑥) té un mínim en 𝑥 = 𝑎.

2
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions
Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

El recíproc no és cert. Si 𝑓 ′ (𝑎) = 0 no necessàriament en 𝑥 = 𝑎 hi ha un punt extrem.

Veiem un contraexemple:

Si 𝑓(𝑥) = 𝑥 3 , es verifica que 𝑓′(0) = 0 i en 𝑥 = 0 no hi ha un punt extrem.

NOTA.- Interpretació geomètrica

- Si una funció derivable 𝑓(𝑥) té un mínim - Si una funció derivable 𝑓(𝑥) té un màxim
en 𝑥 = 𝑎, els pendents de les rectes en 𝑥 = 𝑎, els pendents de les rectes
tangents creixen en un entorn de 𝑎. tangents decreixen en un entorn de 𝑎.

Exemples: Càlcul dels intervals de monotonia i punts extrems

i) Calcula els intervals de monotonia de la funció 𝑓(𝑥) = 2𝑥 3 − 6𝑥 2 + 4

1r pas → Derivem la funció 𝑓 ′ (𝑥) = 6𝑥 2 − 12𝑥

𝑥=0
2n pas → Igualem la derivada a zero: 6𝑥 2 − 12𝑥 = 0 → 6𝑥(𝑥 − 2) = 0 → {
𝑥=2

3r pas → Estudiem el signe de la derivada Signe 𝑓′(𝑥)

4t pas → Donem els intervals de monotonia i els punts extrems

𝑓(𝑥) és creixent en (−∞, 0) ∪ (2, +∞)

𝑓(𝑥) és decreixent en (0, 2)

Si 𝑥 = 0 → 𝑓(0) = 4 → En (0,4) 𝑓(𝑥) té un màxim relatiu

Si 𝑥 = 2 → 𝑓(2) = −4 → En (2, −4) 𝑓(𝑥) té un mínim relatiu

𝑥2
ii) Troba els intervals de creixement i decreixement de la funció 𝑓(𝑥) =
𝑥−1

2𝑥·(𝑥−1)−𝑥 2 ·1 𝑥 2 −2𝑥
1r pas → Derivem la funció 𝑓 ′ (𝑥) =
(𝑥−1)2
= (𝑥−1)2

3
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions
Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

𝑥 2 −2𝑥
2n pas → Igualem la derivada a zero: 𝑓′(𝑥) = 0 ↔ (𝑥−1)2
= 0 ↔ 𝑥 2 − 2𝑥 = 0 ↔
𝑥=0
𝑥(𝑥 − 2) = 0 ↔ {
𝑥=2

3r pas → Calculem els punt de discontinuïtat de 𝑓′(𝑥) (𝑥 − 1)2 = 0 ↔ 𝑥 = 1

4t pas → Estudiem el signe de la derivada

Com el denominador està elevat al quadrat sempre serà positiu,

només caldrà fixar-se en el numerador.

5è pas → Donem els intervals de monotonia i els punts extrems.

𝑓(𝑥) és creixent en (−∞, 0) ∪ (2, +∞)

𝑓(𝑥) és decreixent en (0,1) ∪ (1, 2)

Si 𝑥 = 0 → 𝑓(0) = 0 → En (0,0) 𝑓(𝑥) té un màxim relatiu

Si 𝑥 = 2 → 𝑓(2) = 4 → En (2,4) 𝑓(𝑥) té un mínim relatiu

𝑥+1
iii) Per quins valors de 𝑘 la funció 𝑓(𝑥) = 𝑘𝑥+2 és estrictament creixent?

Calcularem la derivada de la funció i veurem quan 𝑓 ′ (𝑥) > 0

𝑘𝑥+2−(𝑥+1)·𝑘 2−𝑘
𝑓′(𝑥) =
(𝑘𝑥+2)2
= (𝑘𝑥+2)2 >0 ↔ 2−𝑘 >0 ↔ 𝒌<𝟐

3.2 Curvatura d’una funció. Punts d’inflexió

Direm que una funció 𝑓(𝑥) és convexa en 𝑥 = 𝑎 si la recta tangent

a la funció en el punt 𝑥 = 𝑎 queda per sota del seu gràfic.

Direm que una funció 𝑓(𝑥) és còncava en 𝑥 = 𝑎 si la recta

tangent a la funció en el punt 𝑥 = 𝑎 queda per sobre del seu
gràfic.

Si 𝑓(𝑥) és una funció dues vegades derivable, podem determinar la seva curvatura a partir del
signe de la seva segona derivada .

4
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions
Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

Criteri de concavitat:
Suposem 𝑓′′(𝑎) < 0 → 𝑓 ′ (𝑥) és estrictament decreixent en un entorn de
𝑎, com 𝑓′(𝑥) és el pendent de la recta tangent en el punt 𝑥, els pendents
de les rectes tangents decreixen i la funció és còncava.
Anàlogament si 𝑓′′(𝑎) > 0 → 𝑓(𝑥) convexa en 𝑥 = 𝑎.

 Si 𝒇′ ′(𝒙) > 𝟎 per a tot 𝑥 ∈ (𝑎, 𝑏) ⇒ 𝑓 és convexa en (𝑎, 𝑏).

 Si 𝒇′ ′(𝒙) < 𝟎 per a tot 𝑥 ∈ (𝑎, 𝑏) ⇒ 𝑓 és còncava en (𝑎, 𝑏).

Exemple: Càlcul dels intervals de curvatura

Calculem els intervals de curvatura de la funció 𝑓(𝑥) = 𝑥 3 − 4𝑥

1r pas → Derivem la funció dues vegades 𝑓 ′ (𝑥) = 3𝑥 2 − 4

𝑓′′(𝑥) = 6𝑥

2n pas → Igualem la segona derivada a zero: 𝑓′′(𝑥) = 0 ↔ 6𝑥 =

0↔𝑥=0

3r pas → Estudiem el signe de 𝑓′′(𝑥)

4t pas → Donem els intervals de curvatura

còncava (−∞, 0) 𝑖 convexa (0, +∞) .

En 𝑥 = 0 , com es pot observar hi ha un canvi de curvatura, aquest punt com ara veurem
s’anomena punt d’inflexió.

Punts d’inflexió
Direm que 𝑓(𝑥) té un punt d’ inflexió en 𝑥 = 𝑎 si en aquest punt la funció canvia de curvatura,
és a dir, de còncava a convexa o a l’inrevés.

Com la funció passa de còncava a convexa o a l’inrevés, la funció no serà ni una cosa ni l’altra,
llavors la segona derivada no podrà ser ni positiva ni negativa, és a dir, serà nul·la. Per tant, si
una funció 𝑓(𝑥) dues vegades derivable té un punt d’inflexió en 𝑥 = 𝑎 → 𝒇′′(𝒂) = 𝟎

El recíproc no és cert. Si 𝑓′′(𝑎) = 0 no necessàriament en 𝑥 = 𝑎 tenim un punt

d’inflexió. Veiem un contraexemple:

La funció 𝑓(𝑥) = 𝑥 4 , compleix 𝑓′′(0) = 0 , però en 𝑥 = 0 no hi ha cap punt

d’inflexió, hi ha un mínim relatiu.

5
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions
Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

Criteri per identificar els punts d’inflexió amb la segona derivada:

Si 𝑓 ′′ (𝑎) = 0, estudiem el signe de la segona derivada i podem veure si hi ha un canvi de

curvatura. Si hi ha el canvi en 𝑥 = 𝑎 hi haurà un punt d’inflexió.

Criteri per identificar els punts d’inflexió i punts extrems:

Si 𝑓(𝑥) és una funció derivable tantes vegades com sigui necessari en 𝑥 = 𝑎 i 𝑓’’(𝑎) = 0

Si 𝑓’’’(𝑎) = 𝑓 𝑖𝑣 (𝑎) = 𝑓 𝑣 (𝑎) = ⋯ = 𝑓 (𝑛−1) (𝑎) = 0 𝑖 𝑓 (𝑛) (𝑎) ≠ 0 →

𝑓 𝑛) (𝑎) < 0, 𝑚à𝑥𝑖𝑚 𝑒𝑛 𝑥 = 𝑎

𝑠𝑖 𝑛 𝑝𝑎𝑟𝑒𝑙𝑙 𝑖 𝑓 ′ (𝑎) = 0 → { 𝑛)
{ 𝑓 (𝑎) > 0, 𝑚í𝑛𝑖𝑚 𝑒𝑛 𝑥 = 𝑎
𝑠𝑖 𝑛 𝑠𝑒𝑛𝑎𝑟 → 𝑝𝑢𝑛𝑡 𝑑′ 𝑖𝑛𝑓𝑙𝑒𝑥𝑖ó 𝑒𝑛 𝑥 = 𝑎

Exemple: Càlcul dels intervals de curvatura i punts d’inflexió

i) Determineu els punts d’inflexió de la funció 𝑓(𝑥) = 𝑥 4 − 6𝑥 2

1r pas → Derivem la funció 𝑓 ′(𝑥) = 4𝑥 3 − 12𝑥 i 𝑓 ′′(𝑥) = 12𝑥 2 − 12

2n pas → Trobem els valors que anul·len la segona derivada.
𝑓’’(𝑥) = 0 ↔ 12𝑥 2 – 12 = 0 ↔ 𝑥 = ± 1

3r pas → Estudiem el signe de f’’

4t pas → Calculem els punts d’inflexió i els intervals de curvatura.

𝑓(1) = −5 → (1, -5) PI 𝑓(−1) = −5 → (-1, -5)PI

Còncava (-1,1) i convexa (-∞, −𝟏) ∪ (𝟏, +∞)

6
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions
Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

ii) Determineu els punts extrems i punts d’inflexió de la funció 𝑓(𝑥) = 𝑥 2 · 𝑒 −𝑥

1r pas → Derivem la funció.

𝑓 ′ (𝑥) = 2𝑥 · 𝑒 −𝑥 + 𝑥 2 · 𝑒 −𝑥 · (−1) = 𝑒 −𝑥 (2𝑥 − 𝑥 2 )

𝑓 ′′ (𝑥) = (−1) · 𝑒 −𝑥 · (2𝑥 − 𝑥 2 ) + 𝑒 −𝑥 (2 − 2𝑥) = 𝑒 −𝑥 (−2𝑥 + 𝑥 2 + 2 − 2𝑥) = 𝑒 −𝑥 (𝑥 2 − 4𝑥 + 2)

2n pas → Calculem els punts on s’anul·la la primera derivada .

𝑒 −𝑥 = 0 no pot ser perquè 𝑒 −𝑥 > 0

−𝑥 (2𝑥 2)
𝑓’(𝑥) = 0 ↔ 𝑓’(𝑥) = 0 ↔ 𝑒 −𝑥 =0 ↔ { 𝑥=0
2𝑥 − 𝑥 2 = 0 → {
𝑥=2

3r pas → Agafem els valors que anul·len la primera derivada i substituïm en la segona.

𝑓’’(0) = 2 > 0 → mínim relatiu en 𝑥 = 0

Calculem l’ordenada 𝑓(0) = 0 → (𝟎, 𝟎) mínim relatiu

−2
𝑓’’(2) = < 0 → màxim relatiu en 𝑥 = 2
𝑒2

4 4
4t pas → Calculem l’ordenada 𝑓(2) = → (𝟐, 𝑒 2 ) màxim relatiu
𝑒2

5è pas → Calcularem ara els punts d’inflexió, si 𝑓’’(𝑥) = 0 ↔ 𝑒 −𝑥 (𝑥 2 − 4𝑥 + 2) = 0 ↔

𝑒 −𝑥 = 0 no pot ser perquè 𝑒 −𝑥 > 0

↔ { 2 4±√8 𝒙 = 𝟐 + √𝟐
𝑥 − 4𝑥 + 2 = 0 → 𝑥 = 2 = 2 ± √2 → { 𝟏
𝒙𝟐 = 𝟐 − √𝟐

6è pas → Estudiem el signe de la segona derivada

Com que hi ha canvis de curvatura tots dos valors són

punts d’inflexió.

3.3 Optimització de funcions

Segur que has sentit expressions com mínim consum o màxim rendiment. En problemes
d’optimització es tracta de trobar el màxim o el mínim d’una funció sotmesa a certes condicions
imposades per l’enunciat.

En general, per resoldre un problema en el qual s’ha d’optimitzar (maximitzar o minimitzar)

seguirem aquests passos:

7
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions
Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

- Identificar la funció a maximitzar o minimitzar i donar la seva expressió analítica.

- Utilitzar les dades del problema per relacionar les variables de la funció de manera que
només quedi una.
- Trobar els punts extrems de la funció (màxim o mínim) i comprovar que la solució trobada
sigui vàlida en el context del problema.

Exemples: Problemes d’optimització

i) Es vol construir una piscina que tingui per base un rectangle i dos semicercles adjunts
tal com s’indica a la figura següent:

Sabent que el perímetre de la piscina ha de ser de 30 m, calculeu

les seves dimensions per tal que la superfície sigui màxima.

1r pas → Anomenen 𝑟 al radi dels semicercles i 𝑥 a la distància entre els dos centres dels
semicercles. Busquem la funció a maximitzar, que és la superfície de la piscina,
𝐴(𝑥, 𝑟) = 𝜋𝑟 2 + 2𝑥𝑟
2n pas → Relacionem les variables. El perímetre de la piscina és:
30−2𝜋𝑟
𝑃(𝑥, 𝑦) = 2𝜋𝑟 + 2𝑥 = 30 → Aïllant 𝑥 obtenim: 𝑥 = = 15 − 𝜋𝑟
2
3r pas → Substituïm per obtenir la funció amb una única variable
𝐴(𝑟) = 𝜋𝑟 2 + 2𝑟(15 − 𝜋𝑟) = 𝜋𝑟 2 + 30𝑟 − 2𝜋𝑟 2 = 30𝑟 − 𝜋𝑟 2
4t pas → Calculem la derivada i els punts extrems.
𝐴′(𝑟) = 30 − 2𝜋𝑟
15
𝐴′(𝑟) = 0 ↔ 30 − 2𝜋𝑟 = 0 ↔ 30 = 2𝜋𝑟 ↔ 𝑟 = 𝜋
≈ 4,77

5è pas → Comprovem que és un màxim.

15
𝐴′′ (𝑟) = −2𝜋 < 0 → 𝑟 = 𝜋
és un màxim

6è pas → Donem la solució.

15
𝑥 = 15 − 𝜋𝑟 = 15 − 𝜋 · 𝜋
=0 Per tant, la piscina ha de ser circular.
ii) Disposem de 48 cm2 de material per a fabricar una capsa de base quadrada,
sense tapa. Calculeu les dimensions de la capsa de volum més gran que
podem construir en aquestes condicions. Quin serà el volum de la capsa?
𝑦
1r pas → Busquem la funció a maximitzar, que és el volum de la capsa,
𝑥
2 𝑥
𝑉(𝑥, 𝑦) = 𝑥 𝑦
2n pas → Relacionem les variables. L’àrea total de la capsa serà: 𝐴 = 4𝑥𝑦 + 𝑥 2 = 48

8
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions
Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

48−𝑥 2
Aïllant 𝑦 obtenim: 𝑦 =
4𝑥
3r pas → Substituïm per obtenir la funció amb una única variable.
48 − 𝑥 2 48𝑥 2 − 𝑥 4 48𝑥 2 − 𝑥 4 1
2
𝑉(𝑥) = 𝑥 · = = = (48𝑥 − 𝑥 3 )
4𝑥 4𝑥 4𝑥 4
4t pas → Calculem la derivada i els punts extrems.
1
𝑉’(𝑥) = 4 (48 − 3𝑥2 )
48
𝑉’(𝑥) = 0 ↔ 48 − 3𝑥2 = 0 ↔ 3𝑥 2 = 48 ↔ 𝑥 2 = 3
↔ 𝑥 = √16 = ±4

5è pas → Només ens interessa la solució positiva. Comprovem que és un màxim.

−6𝑥
𝑉’’(𝑥) = 𝑉’’(4) < 0 → 𝑥 = 4 és un màxim
4

6è pas → Donem la solució.

Les dimensions de la capsa de volum més gran que podem construir són 𝟒 𝒄𝒎 de base i
48−42 48−16 32
𝑦= = = = 𝟐 𝒄𝒎 d’alçada. El seu volum és de
4·4 16 16
𝑉(4,2) = 42 · 2 = 𝟑𝟐 𝒄𝒎𝟑

iii) Un magatzem té forma de prisma recte de base quadrada i un volum de 768 m 3. Se sap
que la pèrdua de calor a través de les parets laterals val 100 unitats per m2, mentre que a
través del sostre és de 300 unitats per m2. La pèrdua pel sòl és molt petita i es pot considerar
nul·la. Calculeu les dimensions del magatzem perquè la pèrdua de calor total sigui mínima.

1r pas → Busquem la funció a minimitzar.

Minimitzar la pèrdua de calor, 𝑃(𝑥, 𝑦) = 300𝑥 2 + 400𝑥𝑦
768
2n pas → Relacionem les variables 𝑉 = 768 = 𝑥 2 · 𝑦 → 𝑦 = 𝑥2

3r pas → Substituïm per obtenir la funció amb una única variable .

768 307200
𝑃(𝑥) = 300𝑥 2 + 400𝑥 · 2
= 300𝑥 2 +
𝑥 𝑥
4t pas → Calculem els punts extrems.
307200
𝑃’(𝑥) = 600𝑥 −
𝑥2
307200 3072
𝑃’(𝑥) = 0 ↔ 600𝑥 = 𝑥2
↔ 600𝑥 3 = 307200 ↔ 𝑥 3 = 6
= 512 ↔
3
𝑥 = √512 = 8
5è pas → Comprovem que és un mínim.
614400
𝑃’’(𝑥) = 600 + 𝑥3
𝑃’’(8) > 0 → 𝑥 = 8 és un mínim

9
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions
Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

6è pas → Donem la solució.

Les dimensions del magatzem per perdre el mínim calor són 𝟖 𝒎 de base
768 768
i 𝑦 = = = 𝟏𝟐 𝒎 d’altura.
𝑥2 64

iv) Una via de tren passa a 2 km del poble A i a 3 km del poble B, de manera que el tram de
via comprès entre ambdós pobles és de 5 km, tal com s'indica en la figura. Volem construir
una nova estació ferroviària i una carretera formada per dos trams rectes que uneixi A amb
B passant per l'estació. En quin punt del tram de via hem de col·locar l'estació si volem que
el recorregut de A a B passant per la nova carretera sigui mínim? Quina serà la longitud total
de la nova carretera?

Volem calcular la mínima distància, per simplificar els càlculs considerarem la funció

𝐷(𝑥) = [𝑑(𝑥)]2

𝐷(𝑥) = √22 + (5 − 𝑥)2 + √𝑥 2 + 32 = √29 − 10𝑥 + 𝑥 2 + √𝑥 2 + 9

−10 + 2𝑥 2𝑥 −5 + 𝑥 𝑥
𝐷’(𝑥) = + = +
2√29 − 10𝑥 + 𝑥 2 2√𝑥 2 + 9 √29 − 10𝑥 + 𝑥 2 √𝑥 2 + 9
−5+𝑥 −𝑥 2 2
𝐷’(𝑥) = 0 ↔ = ↔ [(−5 + 𝑥) √𝑥 2 + 9] = [−𝑥 · √29 − 10𝑥 + 𝑥 2 ] ↔
√29−10𝑥+𝑥 2 √𝑥 2 +9

(𝑥 2 − 10𝑥 + 25) · (𝑥 2 + 9) = 𝑥 2 · (29 − 10𝑥 + 𝑥 2 )

𝑥 4 − 10𝑥 3 + 25𝑥 2 + 9𝑥 2 − 90𝑥 + 225 = 29𝑥 2 − 10𝑥 3 + 𝑥 4
18 ± 12
5𝑥 2 − 90𝑥 + 225 = 0 → 𝑥 2 − 18𝑥 + 45 = 0 → 𝑥 = = {14
2 3

𝑥 = 14 no té sentit en aquest problema. 𝝬

𝑥 = 3 serà la solució, comprovem que realment és un mínim.

Si volem fer la segona derivada es complicarà molt, llavors estudiarem

el signe de la primera derivada. Signe D’

En 𝑥 = 3 hi ha un mínim relatiu, haurem de construir l’estació a 3 𝑘𝑚.

La longitud de la nova carretera serà : d(3) = √8 + √18 = 2√2 + 3√2 = 𝟓√𝟐 km

10
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions
Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

3.4 Teoremes sobre funcions derivables

A. Teorema de Rolle:

𝑆𝑖 𝑓(𝑥) é𝑠 𝑐𝑜𝑛𝑡í𝑛𝑢𝑎 𝑒𝑛 [𝑎, 𝑏]

𝑓(𝑥) 𝑑𝑒𝑟𝑖𝑣𝑎𝑏𝑙𝑒 𝑒𝑛 (𝑎, 𝑏)
} → ∃ 𝑎𝑙𝑚𝑒𝑛𝑦𝑠 𝑢𝑛 𝑐 ∈ (𝑎, 𝑏) / 𝑓′ (𝑐) = 0
𝑓(𝑎) = 𝑓(𝑏)

Geomètricament, el teorema de Rolle ens expressa

l’existència d’almenys un punt 𝑐 ∈ (𝑎, 𝑏) on la recta
tangent en aquest punt és paral·lela a l’eix 𝑂𝑋, és a dir,
té pendent nul.

Com que 𝑓(𝑥) és contínua en [𝑎, 𝑏] i 𝑓(𝑎) = 𝑓(𝑏) tenim tres possibilitats:

Exemple 1: Teorema de Rolle

i. Comprova si la funció 𝑓(𝑥) = 𝑥 2 – 4𝑥 + 1 verifica les condicions del teorema de Rolle en

[1,3]. En cas afirmatiu, busca el valor de 𝑐 en (1, 3) on 𝑓’( 𝑐) = 0.

𝑓(𝑥) 𝑐𝑜𝑛𝑡í𝑛𝑢𝑎 𝑒𝑛 [1,3] 𝑝𝑒𝑟 𝑠𝑒𝑟 𝑝𝑜𝑙𝑖𝑛ò𝑚𝑖𝑐𝑎

𝑓(𝑥) 𝑑𝑒𝑟𝑖𝑣𝑎𝑏𝑙𝑒 𝑒𝑛 (1,3) 𝑝𝑒𝑟 𝑠𝑒𝑟 𝑝𝑜𝑙𝑖𝑛ò𝑚𝑖𝑐𝑎} → ∃ 𝑐 ∈ (1,3) / 𝑓’(𝑐) = 0
𝑓(1) = 𝑓(3) = −2
4
𝑓’(𝑐) = 2𝑐– 4 = 0 → 𝑐 = = 𝟐
2

𝑥 2 −3𝑥
ii. Verifica si la funció 𝑓(𝑥) = compleix les hipòtesis del teorema de Rolle en l’interval
𝑥 2 +1
[0,3] i, en cas afirmatiu, troba el valor de 𝑐 tal que 𝑓 ′ (𝑐) = 0.

11
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions
Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

𝑓(𝑥) 𝑐𝑜𝑛𝑡í𝑛𝑢𝑎 𝑒𝑛 [0,3] 𝑝𝑒𝑟𝑞𝑢è 𝑒𝑙 𝑠𝑒𝑢 𝑑𝑜𝑚𝑖𝑛𝑖 é𝑠 ℝ

3𝑥 2 + 2𝑥 − 3
𝑓(𝑥) 𝑑𝑒𝑟𝑖𝑣𝑎𝑏𝑙𝑒 𝑒𝑛 (0,3) 𝑝𝑒𝑟 𝑠𝑒𝑟 𝑓 ′ (𝑥) = 𝑐𝑜𝑛𝑡í𝑛𝑢𝑎 → ∃ 𝑐 ∈ (1,3) / 𝑓’(𝑐) = 0
(𝑥 2 + 1)2
𝑓(0) = 𝑓(3) = 0 }

3𝑐 2 + 2𝑐 − 3
𝑓’(𝑐 ) = = 0 → 3𝑐 2 + 2𝑐 − 3 = 0 →
( 𝑐 2 + 1) 2
𝟏 √𝟏𝟎 𝟏 √𝟏𝟎
𝑐=− − i 𝑐=− +
𝟑 𝟑 𝟑 𝟑

2𝑥 si 0≤𝑥<1
iii. Comprova si la funció 𝑓(𝑥) = { verifica les condicions del
−𝑥 + 3 si 1<𝑥≤3
teorema de Rolle en [0,3].

1r pas → Estudiem la continuïtat de la funció en [0,3]:

Com tots dos trossos són funcions polinòmiques, tots dos seran continus.

2n pas → Estudiem el punt de canvi.

lim 2 x  2
x 1
𝑥=1→ { } → 𝑓(𝑥) contínua en 𝑥 = 1 → 𝑓(𝑥) contínua en [0,3]
lim ( x  3)  2
x 1

3r pas → Estudiem la derivabilitat de la funció en [0,3]:

2 si 0 < 𝑥 < 1
𝑓’(𝑥) = { 𝑓’(1− ) = 2 ≠ 𝑓’(1+ ) = −1 → 𝑓(𝑥) no és derivable
−1 si 1 < 𝑥 < 3
en 𝑥 = 1 → 𝑓(𝑥) no és derivable en (0,3) → No es pot aplicar el teorema de Rolle.

iv. Comprova que l’equació 𝑥 3 – 4𝑥 + 2 = 0 té una única solució en l’interval (0,1).

Primer veurem l’existència, és a dir, que 𝑓(𝑥) té alguna arrel en l’interval (0,1). Per fer-ho
aplicarem el teorema de Bolzano:

Sigui 𝑓(𝑥) = 𝑥 3 – 4𝑥 + 2, com que és polinòmica és contínua el [0,1] .

𝑓(0) = 2 i 𝑓(1) = 1 − 4 + 2 = −1, és a dir, 𝑓(0) · 𝑓(1) < 0

Aplicant el teorema de Bolzano: ∃ almenys un 𝑐 ∈ (0,1) / 𝑓(𝑐) = 0

Ara veurem que aquesta arrel és única, ho farem aplicant el mètode de reducció a l’absurd:
Suposem que hi hagués una altra arrel 𝑐’ ∈ (0,1) 𝑐’ ≠ 𝑐 / 𝑓(𝑐’) = 0

Si passés això, suposant que 𝑐 < 𝑐 ′ tindríem una funció 𝑓(𝑥):

- contínua en [𝑐, 𝑐’] ⊂ [0,1]

12
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions
Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

- derivable en (𝑐, 𝑐’) ⊂ (0,1)

- 𝑓(𝑐) = 𝑓(𝑐’) = 0

Pel teorema de Rolle: ∃ 𝑎 ∈ (𝑐, 𝑐′) / 𝑓’(𝑎) = 0. Però si calculem les arrels de 𝑓’(𝑥)

4
𝑓’(𝑥) = 3𝑥 2 − 4 , 𝑓’(𝑥) = 0 ↔ 3𝑥 2 − 4 = 0 ↔ 𝑥 = ±√3 ∉ (𝑐, 𝑐’) ⊂ (0,1) #

Com es pot veure, la derivada no s’anul·la en cap punt de l’interval (0,1), arribem a un
absurd, llavors la nostra hipòtesis no és certa ⇒ ∃ ! 𝑐 ∈ (0,1) / 𝑓(𝑐) = 0

v. Dos cotxes de carreres surten al mateix temps, del mateix lloc i arriben empatats a la
meta. Demostra que en algun moment han portat la mateixa velocitat.

Siguin 𝑓(𝑥) i 𝑔(𝑥) les funcions que indiquen l’espai recorregut per cada cotxe en funció
del temps, i sigui 𝑎 l’instant de sortida i 𝑏 el d’arribada.
𝑓(𝑥) i 𝑔(𝑥) són contínues en [𝑎, 𝑏] i derivables en (𝑎, 𝑏).
Definim la funció ℎ(𝑥) = 𝑓(𝑥)– 𝑔(𝑥) que verifica les condicions del teorema de Rolle:
- ℎ(𝑥) és contínua en [𝑎, 𝑏] per ser resta de dues funcions contínues
- ℎ(𝑥) és derivable en (𝑎, 𝑏) per la mateixa raó, per ser la diferència de dues funcions
derivables en (𝑎, 𝑏)
- ℎ(𝑎) = 𝑓(𝑎)– 𝑔(𝑎) = 0 = 𝑓(𝑏)– 𝑔(𝑏) = ℎ(𝑏)
Aplicant el teorema de Rolle : ∃ 𝑐 ∈ (𝑎, 𝑏) / ℎ’(𝑐) = 0 ↔ 𝑓’(𝑐) = 𝑔’(𝑐)
5
La funció 𝑓(𝑥) = √𝑥 2 − 1 s’anul·la en els extrems de l’interval [−1,1], però 𝑓 ′ (𝑥) ≠ 0 en
tot punt de (−1,1). Explica la contradicció aparent amb el teorema de Rolle.
Intentem comprovar si les tres hipòtesis són certes.
𝑓(𝑥) és contínua en tot ℝ, en particular en [−1,1].
2 2 2
Derivant 𝑓 ′ (𝑥) = 𝑥 5−1 = 5
5 5 √𝑥 3

La derivada no és contínua en 𝑥 = 0 → 𝑓(𝑥) no és derivable en (−1,1) → Hi ha una

hipòtesi que no es compleix → No es pot aplicar el teorema de Rolle.

13
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions
Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

B. Teorema del valor mitjà (de Lagrange)

𝑆𝑖 𝑓(𝑥) é𝑠 𝑐𝑜𝑛𝑡í𝑛𝑢𝑎 𝑒𝑛 [𝑎, 𝑏] 𝑓(𝑏) − 𝑓(𝑎)

} → ∃ 𝑎𝑙𝑚𝑒𝑛𝑦𝑠 𝑢𝑛 𝑐 ∈ (𝑎, 𝑏) / 𝑓 ′ (𝑐) =
𝑓(𝑥) 𝑑𝑒𝑟𝑖𝑣𝑎𝑏𝑙𝑒 𝑒𝑛 (𝑎, 𝑏) 𝑏−𝑎

Demostració
Sigui 𝑔(𝑥) l’equació de la recta que passa pels punts (𝑎, 𝑓(𝑎)) 𝑖 (𝑏 , 𝑓(𝑏))
𝑓(𝑏) − 𝑓(𝑎)
𝑔(𝑥) = (𝑥 − 𝑎) + 𝑓(𝑎)
𝑏−𝑎
𝑓(𝑏)−𝑓(𝑎)
i sigui la funció ℎ(𝑥) = 𝑓(𝑥)– 𝑔(𝑥) = 𝑓(𝑥) − (𝑥 − 𝑎) + 𝑓(𝑎)
𝑏−𝑎

ℎ(𝑥) é𝑠 𝑐𝑜𝑛𝑡í𝑛𝑢𝑎 𝑒𝑛 [𝑎, 𝑏] 𝑇ℎ 𝑅𝑜𝑙𝑙𝑒

ℎ(𝑥)é𝑠 𝑑𝑒𝑟𝑖𝑣𝑎𝑏𝑙𝑒 𝑒𝑛 (𝑎, 𝑏)} → ∃ 𝑎𝑙𝑚𝑒𝑛𝑦𝑠 𝑢𝑛 𝑐 ∈ (𝑎, 𝑏) / ℎ′ (𝑐) = 0 →
ℎ(𝑎) = ℎ(𝑏) = 0

𝑓(𝑏) − 𝑓(𝑎) 𝑓(𝑏) − 𝑓(𝑎)

→ 𝑓’(𝑐) − = 0 → 𝑓’(𝑐) =
𝑏−𝑎 𝑏−𝑎

Exemple 2: Teorema de valor mitjà

Aplica el teorema del valor mitjà a 𝑓(𝑥) = +√𝑥 en l’interval [0,9]
La funció 𝑓(𝑥) = +√𝑥 és contínua en [0, +∞) . en particular en [0,9].
1
A més, la funció és derivable en (0, +∞). en particular en (0,9), amb derivada 𝑓’(𝑥) = .
2√𝑥
Podem, per tant, aplicar el teorema del valor mitjà :

𝑓(9)−𝑓(0) 3−0 1
→ ∃ 𝑎𝑙𝑚𝑒𝑛𝑦𝑠 𝑢𝑛 𝑐 ∈ (0,9) / 𝑓 ′ (𝑐) = = =
9−0 9 3
1 1 9
Calculem ara el valor c, = → 3 = 2√𝑐 → 𝑐 = 4
2√𝑐 3

14
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions
Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

Exemple 3: Teorema de valor mitjà

Es pot aplicar el teorema del valor mitjà a la funció 𝑓(𝑥) = |𝑥 − 2| en

l’interval [0,3]?
Mirem si es compleixen les dues hipòtesis
−(𝑥 − 2) si 𝑥 − 2 < 0 2−𝑥 si 𝑥 < 2
𝑓(𝑥) = { → 𝑓(𝑥) = {
𝑥 − 2 si 𝑥 − 2 ≥ 0 𝑥−2 si 𝑥 ≥ 2

Continuïtat
Si 𝑥 < 2 o 𝑥 > 2 𝑓(𝑥) està definida per funcions polinòmiques, per tant, contínues i derivables
en ℝ .

lim (2  x)  0
x 2 
Si 𝑥 = 2 → { → lim 𝑓(𝑥) = 0 = 𝑓(2) → 𝑓(𝑥) contínua en 𝑥 = 2
lim ( x  2)  0 x 2
x 2

→ 𝑓(𝑥) serà contínua en tot ℝ, en particular en l’interval [0,3].

Derivabilitat

−1 si 𝑥 < 2
𝑓’(𝑥) = { Els trossos de la funció són derivables, com hem dit abans, veiem el
1 si 𝑥 ≥ 2
punt de canvi.

𝑓’(2+ ) = 1 ≠ 1 = 𝑓’(2− ) → ∄ 𝑓’(2) → 𝑓(𝑥) no és derivable en 𝑥 = 2 → No es pot aplicar el

teorema del valor mitjà perquè 𝑓(𝑥) no és derivable en l’interval (0,3).

Exemple 4: Teorema de valor mitjà

1
Demostra amb ajuda del teorema del valor mitjà que 2 < ln 2 < 1

Sigui 𝑓(𝑥) = ln 𝑥 és una funció contínua en l’interval [1,2] i derivable en (1,2), amb derivada
1
𝑓’(𝑥)= . Com compleix les hipòtesis del teorema del valor mitjà l’apliquem:
𝑥

𝑓(2)−𝑓(1) ln 2−ln 1 1 1
→ ∃ 𝑎𝑙𝑚𝑒𝑛𝑦𝑠 𝑢𝑛 𝑐 ∈ (1,2) / 𝑓 ′ (𝑐) = 2−1
= 1
=𝑐 → ln 2 = 𝑐

1 1 1 1
Com 𝑐 ∈ (1,2) ↔ 1 < 𝑐 < 2 ↔ 1 > 𝑐 > 2 ↔ 1 > ln 2 > 2 ↔ 2
< ln 2 < 1

15
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions
Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

3.5 Regla de l’Hôpital

Siguin 𝑓(𝑥) i 𝑔(𝑥) funcions derivables en un entorn del punt 𝑥 = 𝑎 tals que lim 𝑓(𝑥) =
𝑥→𝑎
𝑓(𝑥) 𝑓′(𝑥) 𝒇(𝒙) 𝒇′(𝒙)
0 i lim 𝑔(𝑥) = 0
𝑥→𝑎
→ si ∃ lim 𝑔(𝑥)
x a
existirà també lim 𝑔′(𝑥)
x a
i a més lim 𝒈(𝒙)
x a
= lim
x a 𝒈′(𝒙)

Demostració
Com que 𝑓(𝑥) i 𝑔(𝑥) són derivables en un entorn d’𝑎 → 𝑓, 𝑔 seran contínues en aquest entorn.
𝑓(𝑥)−𝑓(𝑎)
𝑓(𝑥) 𝑓(𝑥)−𝑓(𝑎) 𝑥−𝑎
Suposem que 𝑓(𝑎) = 𝑔(𝑎) = 0 , si 𝑥 ≠ 𝑎 = = 𝑔(𝑥)−𝑔(𝑎)
𝑔(𝑥) 𝑔(𝑥)−𝑔(𝑎)
𝑥−𝑎

𝑓(𝑥)−𝑓(𝑎)
𝑓(𝑥) 𝑥−𝑎 𝑓′(𝑎)
Agafant límits quan 𝑥 → 𝑎, lim 𝑔(𝑥)
= lim 𝑔(𝑥)−𝑔(𝑎) = 𝑔′(𝑎)
x a x a
𝑥−𝑎

∞
NOTA.- La regla de l’Hôpital es pot aplicar també a altres indeterminacions: directament,
∞

0 ∞
0 · ∞ , ∞ − ∞, 1∞ , 00 , ∞0 transformant prèviament aquestes indeterminacions a o .
0 ∞

Exemple 5: Regla de l’Hôpital

𝑒 𝑥 −1 0
 lim =0
x 0 𝑥

𝑒 𝑥 −1 𝑒𝑥
Apliquem la regla de l’Hôpital , lim = lim =1
x 0 𝑥 x 0 1

5𝑥 6 −4𝑥 4 +6𝑥 2 0
 lim 3𝑥 3 +𝑥 2
=0
x 0

A vegades com veurem hem de aplicar la regla més d’una vegada

5𝑥 6 −4𝑥 4 +6𝑥 2 30𝑥 5 −16𝑥 3 +12𝑥 0

lim = lim =
x 0 3𝑥 3 +𝑥 2 x 0 9𝑥 2 +𝑥 0

Aplicant altra vegada l’Hôpital

30𝑥 5 −16𝑥 3 +12𝑥 150𝑥 4 −48𝑥 2 +12

lim = lim = 12
x 0 9𝑥 2 +𝑥 x 0 18𝑥+1

16
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions
Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

ln x ∞
 lim →∞
x   x
1
ln x 1
Apliquem la regla de l’Hôpital , lim = lim 𝑥 = lim = 0
x   x x   1 x   𝑥

1
 lim 𝑥 2 (1 − 𝑒 𝑥2 ) → ∞ · 0
x  

Amb aquesta indeterminació no podem aplicar directament la regla de l’Hôpital, prèviament

0 ∞
caldrà transformar-la en altra indeterminació del tipus o
0 ∞

1
(1−𝑒 𝑥2 )
0
 lim 𝑥 2 (1 − 𝑒 𝑥2 ) = lim 1 →0
x   x  
𝑥2

Ara ja podem aplicar la regla de l’Hôpital

1 1
−2
1−𝑒 𝑥2 −𝑒 𝑥2 · ( 3 ) 1
lim 1 = lim 𝑥
−2 = lim (−𝑒 𝑥2 ) = −𝑒 0 = -1
x   x   x  
𝑥2 𝑥3

3 3
 lim (𝑥 − 𝑠𝑖𝑛𝑥) → ∞ − ∞
x 0

0 ∞
Transformem la indeterminació per obtenir una altra del tipus 0
o ∞
i poder aplicar l’Hôpital.

3 3 3𝑠𝑖𝑛𝑥−3𝑥 0 𝐿′𝐻ô𝑝𝑖𝑡𝑎𝑙 3𝑐𝑜𝑠𝑥−3 0 𝐿′𝐻ô𝑝𝑖𝑡𝑎𝑙

lim (𝑥 − 𝑠𝑖𝑛𝑥) = lim 𝑥𝑠𝑖𝑛𝑥
→0 → lim 𝑠𝑖𝑛𝑥+𝑥𝑐𝑜𝑠𝑥 → 0 →
x 0 x 0 x 0

−3𝑠𝑖𝑛𝑥 0
lim 𝑐𝑜𝑠𝑥+𝑐𝑜𝑠𝑥+𝑥(−𝑠𝑖𝑛𝑥) = 2 = 𝟎
x 0

 lim x x  0 0
x 0 

Sigui 𝐿 = lim x x , agafem logaritmes neperians i aplicant la propietat dels logaritmes log 𝑥 𝑛 =
x 0

𝑛 · log 𝑥, obtenim:

x 0
 x0
 
ln lim x x  ln L  ln L  lim ln x x  lim x·ln x   lim
x0 x 0
ln x
1

∞
∞
→
𝐿′ 𝐻ô𝑝𝑖𝑡𝑎𝑙

17
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions
Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

1
x2
lim x  lim  lim ( x)  0 . Si ln 𝐿 = 0 → 𝐿 = 𝑒 0 = 𝟏
x 0 1 x0 x x0
 2
x

1 tg𝑥
 lim ( 2) → ∞0
𝑥
x 0 

1 tg𝑥
Sigui 𝐿 = lim ( ) , aplicarem logaritmes per baixar l’exponent:
x 0 𝑥2

1 tg𝑥 1 −2ln𝑥 ∞
ln [ lim (𝑥 2 ) ] = ln 𝐿 → ln 𝐿 = lim tg𝑥 · ln
𝑥2
= lim tg𝑥 · ln𝑥 −2 = lim →
x 0 x 0 x 0 
x 0  cotg𝑥 ∞
−2
𝐿′ 𝐻ô𝑝𝑖𝑡𝑎𝑙 2 sin 2 x ′
𝑥 0 𝐿 𝐻ô𝑝𝑖𝑡𝑎𝑙 4 sin x·cos x
→ lim −1 = lim →
0
→ lim 0
x 0  x 0  x x 0 1
sin2 𝑥

Si ln 𝐿 = 0 → 𝐿 = 𝑒 0 = 𝟏

4.Representació gràfica de funcions

Per poder representar qualsevol funció ens cal analitzar els següents punts:

1. Domini i signe

El domini d’una funció ens permet veure on està definida la funció. Per calcular el domini, si la
funció és:
- Polinòmica → Dom f = ℝ
𝑃(𝑥)
- Racional, 𝑓(𝑥) = → Dom f = ℝ - {𝑥 ∈ ℝ/ 𝑄(𝑥) ≠ 0}
𝑄(𝑥)

si 𝑛 senar Dom f = ℝ
𝑛
- Irracional, 𝑓(𝑥) = √𝑃(𝑥) → { si 𝑛 parell Dom f = {𝑥 ∈ ℝ / P(x) ≥ 0}

- Exponencial → Dom f = ℝ
- Logarítmica 𝑓(𝑥) = 𝑙𝑜𝑔𝑎 𝑃(𝑥) → Dom f = {𝑥 ∈ ℝ / P(x) > 0}
𝑓(𝑥) = sin𝑥 → Dom𝑓 = ℝ
- Trigonomètrica :{ 𝑓(𝑥) = cos𝑥 → Dom𝑓 = ℝ
𝑓(𝑥) = tg𝑥 → Dom𝑓 = ℝ − {x ∈ ℝ / cos𝑥 ≠ 0}

Si a més a més estudiem el signe de 𝑓(𝑥) podrem conèixer les regions gràfiques de la funció.
Com fer-ho? Mirant on 𝑓(𝑥) = 0 i estudiant el signe dels diferents intervals.

18
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions
Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

2. Punts de tall amb els eixos de coordenades

- Amb l’eix d’abscisses (OX): tots els punts tenen per coordenades (𝑥0 , 0) (𝑦 = 0)
- Amb l’eix d’ordenades (OY): tots els punts tenen per coordenades (0, 𝑥0 ) (𝑥 = 0)

3. Simetria i periodicitat

- Simetria respecte a l’eix d’ordenades: - Simetria respecte a l’origen de coordenades:

La funció és parella i verifica que La funció és senar i verifica que
𝑓(𝑥) = 𝑓(−𝑥) ∀𝑥 ∈ ℝ −𝑓(𝑥) = 𝑓(−𝑥) ∀𝑥 ∈ ℝ

Les funcions simètriques es poden estudiar en la part positiva del seu domini i després reproduir
la part corresponent al domini negatiu segons la simetria que tinguin.

- La funció 𝑓 és periòdica de període 𝑇 si verifica que 𝑓(𝑥 + 𝑇) = 𝑓(𝑥) ∀𝑥 ∈ Dom𝑓

En aquestes funcions només cal representar la funció a l’interval [0, 𝑇] i després es reprodueix
en la resta d’intervals [𝑇, 2𝑇], [2𝑇, 3𝑇], ...

19
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions
Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

4. Asímptotes
a. Asímptotes verticals (AV):
Si 𝐥𝐢𝐦 𝒇(𝒙) = ±∞ ⇒ 𝒙 = 𝒂 és AV.
𝒙→𝒂

- Buscar-les en els punts que no pertanyen al domini.

- Com el domini de les funcions polinòmiques és ℝ, no
tindran asímptotes verticals.
- Algunes funcions, per exemple les logarítmiques, tenen
asímptotes verticals quan comença el seu domini.
- Una funció mai pot travessar una asímptota vertical (recorda que hi són als punts que
no pertanyen al domini).
- Una funció pot tenir infinites asímptotes verticals, com per exemple la funció tangent.

b. Asímptotes horitzontals (AH):

Si 𝐥𝐢𝐦 𝒇(𝒙) = 𝑳 o 𝐥𝐢𝐦 𝒇(𝒙) = 𝑳 ⇒ 𝒚 = 𝑳 és AH.
𝒙→+∞ 𝒙→−∞

- Una funció té com a màxim dues asímptotes horitzontals

corresponen a cada un dels límits a +∞ i a −∞.
- La gràfica de la funció pot tallar a l’asímptota horitzontal
en un punt o en uns quants.
- Per representar gràficament la funció es convenient
estudiar si la funció s’acosta a l’asímptota per sobre o per sota.
- Les funcions racionals tenen asímptota horitzontal ↔ el grau del numerador és menor
o igual del grau del denominador (AH a 𝑦 = 0).
- Les funcions polinòmiques no tenen asímptotes horitzontals.
c. Asímptotes obliqües (AO):
𝒇(𝒙)
Si 𝐥𝐢𝐦 = 𝒎 i 𝐥𝐢𝐦 [𝒇(𝒙) − 𝒎𝒙] = 𝒏 ⇒ 𝒚 = 𝒎𝒙 + 𝒏 és AO.
𝒙→±∞ 𝒙 𝒙→±∞

- Les funcions racionals tenen asímptota obliqua ↔ el grau del

numerador és una unitat major que el grau del denominador.

- Per aquestes funcions, l’equació de la asímptota obliqua es pot

calcular efectuant la divisió dels polinomis. El quocient és
l’asímptota.

20
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions
Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

5. Intervals de monotonia

Derivem la funció, resolem 𝑓’(𝑥) = 0 i calculem els intervals de creixement i decreixement de

la funció. Per calcular els intervals de monotonia considerem els punts de discontinuïtat de 𝑓(𝑥)
i els que fan 𝑓’(𝑥) = 0 i estudiem el signe de 𝑓’(𝑥)

Si 𝑓’(𝑥) > 0 → 𝑓(𝑥) creixent

Si 𝑓’(𝑥) < 0 → 𝑓(𝑥) decreixent

6. Punts extrems

En els punts on 𝑓’(𝑥) = 0, on la funció canvia de creixent a decreixent o a l’inrevés trobem els
màxims i mínim relatius. Calculem l’ordenada d’aquests punts substituint en 𝑓(𝑥).

7. Intervals de curvatura i punts d’inflexió

Derivem altra vegada la funció, resolem 𝑓’’(𝑥) = 0 i calculem els intervals de curvatura. Per
calcular aquest intervals considerem els punts de discontinuïtat de 𝑓(𝑥) i els que fan 𝑓’’(𝑥) = 0
i estudiem el signe de 𝑓’’(𝑥)
Si 𝑓’’(𝑥) > 0 → 𝑓(𝑥) convexa
Si 𝑓’’(𝑥) < 0 → 𝑓(𝑥) còncava

En els punts on 𝑓’’(𝑥) = 0 i la funció passa de còncava a convexa o a l’inrevés, trobem els punts
d’inflexió. Calculem l’ordenada d’aquests punts substituint en 𝑓(𝑥).

𝒙𝟐
Exemple: Representació gràfica de la funció 𝒇(𝒙) = 𝒙+𝟏

1r pas → Trobem el domini Dom𝑓 = ℝ − {−1}

2n pas → Calculem les possibles interseccions amb els eixos.

Quan 𝑥 = 0 → 𝑓(0) = 0 → talla al punt (0,0)
𝑥2
Quan 𝑦 = 0 → 0 = 𝑥+1 → 𝑥 = 0 talla al punt (0,0)
3r pas → Estudiem el signe de 𝑓(𝑥).

Sabem que s’anul·la al punt (0,0) i

que 𝑥 = −1 ∉ Dom𝑓

21
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions
Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

4t pas → Comprovem si la funció és simètrica .

(−𝑥)2 𝑥2
𝑓(−𝑥) = = No és ni 𝑓(𝑥) ni −𝑓(𝑥). Per tant, 𝑓 no és simètrica.
−𝑥+1 −𝑥+1

5è pas → Mirem les asímptotes.

AV: Es troben en els punts on la funció no existeix, com Dom𝑓 = ℝ − {−1} mirem si en

x = -1 hi ha una asímptota vertical.

1
lim 𝑓(𝑥) = 0 = ∞ → x = -1 és una asímptota vertical.
𝑥→−1

Per representar la funció estudiarem els límits laterals:

1
lim 𝑓(𝑥) = 0− = −∞
𝑥→−1−
1
lim 𝑓(𝑥) = 0+ = +∞
𝑥→−1+

AO: Estudiarem la tendència que té la funció per valors molt grans i per valors molt petits.

𝑓(𝑥) 𝑥2
𝑚 = lim = lim 𝑥2+𝑥 = 1
𝑥→+∞ 𝑥 𝑥→+∞

𝑥2 𝑥 2 −𝑥2 −𝑥 −𝑥
𝑛 = lim [𝑓(𝑥) − 𝑚𝑥] = lim [𝑥+1 − 𝑥] = lim [ ] = lim [𝑥+1] = −1
𝑥→+∞ 𝑥→+∞ 𝑥→+∞ 𝑥+1 𝑥→+∞

⇒ 𝑦 = 𝑥 − 1 és AO.
És fàcil comprovar que quan 𝑥 → −∞ obtenim la mateixa obliqua.
Per veure si va per sobre o per sota de l’asímptota no més cal agafar
un valor molt gran i un de molt petit i substituir en la funció i en
l’asímptota trobada.
10000
𝑓(100) = 101 = 99,009
} → 𝑓(𝑥) per sobre de l’AO en +∞
𝑦 = 100 − 1 = 99

10000
𝑓(−100) = −99 = −101,01
} → 𝑓(𝑥) per sota de l’AO en −∞
𝑦 = −100 − 1 = −101

6è pas → Calculem els intervals de creixement i els punts extrems.

𝑥2 +2𝑥 𝑥(𝑥+2)
Derivem la funció i igualem a 0 : 𝑓 ′ (𝑥) = ( = = 0 ⟺ 𝑥 = 0 i 𝑥 = −2
𝑥+1)2 (𝑥+1)2

22
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament Derivades. Aplicacions
Institut Esteve Albert Anàlisi
Matemàtiques
2n Bat

Els punts 𝑥 = 0 i 𝑥 = −2 poden ser màxims o mínims.

Estudiem la monotonia:
La funció és creixent als intervals (−∞, −2) ∪ (0, +∞) i és
decreixent a (−2, −1) ∪ (−1,0).

𝑥 = −2 → 𝑓(−2) = −4 → A (−2, −4) hi ha un màxim

relatiu
𝑥 = 0 → 𝑓(0) = 0 → A (0,0) hi ha un mínim relatiu

7è pas → Calculem la segona derivada de 𝑓(𝑥) i igualem a 0:

2
𝑓 ′′ (𝑥) = (𝑥+1)3 ≠ 0 per qualsevol valor de 𝑥,
per tant, no hi ha punts d'inflexió

Estudiem la curvatura tenint en compte que 𝑥 = −1 ∉ Dom𝑓

La funció és còncava de (−∞, −1) i convexa de (−1, +∞)

Ja hem vist que no podien haver punts d’inflexió perquè la segona

derivada no s’anul·la enlloc. Recordeu que 𝑥 = −1 ∉ Dom𝑓 i per tant no és punt extrem ni
d’inflexió.

8è pas → Dibuixem els punts que hem trobat (de tall, extrems o d’inflexió). Dibuixem les
asímptotes de forma discontínua. I acabem de dibuixar la funció tenint en compte la monotonia
i la curvatura.

23