Comencem a les 12:10, o quan acabi la música.

Mentre soni no utilitzeu el micròfon!

AULA LLIURE

Càlcul II
Xavier Guilera
AULA LLIURE

Càlcul II
Xavier Guilera
« Disfrutar de todos los placeres es insensato;
evitarlos, insensible »

- Plutarc
 Classe 5
• Tema 2: Derivabilitat
1. Taylor
2. Extrems
 T.2: Derivabilitat a ℝ𝑛
• Taylor:
- Per Càlcul I (ℝ): Podem aplicar els desenvolupaments per
definició, sempre vàlids, i les taules de Maclaurin, només
vàlides a l’origen.
𝑵
𝒇𝒏 (𝑳)
𝑷𝒏 𝒙 = · (𝒙 − 𝑳)𝒏
𝒏!
𝟎

- Per a diferents dimensions (ℝn ): Ho farem de la mateixa

forma que per a la primera dimensió.
 T.2: Derivabilitat a ℝ𝑛
- Per definició:
𝜕𝑓 𝑎, 𝑏 𝜕𝑓 𝑎, 𝑏
𝑇[𝑓 𝒙, 𝑦 ] 𝑥,𝑦 =(0,0) = 𝑓 𝑎, 𝑏 + 𝑥−𝑎 + 𝑦−𝑏 +⋯
𝜕𝑥 𝜕𝑦

1 𝜕 2 𝑓 𝑎, 𝑏 2𝜕 2
𝑓 𝑎, 𝑏 𝜕 2 𝑓 𝑎, 𝑏
…+ 𝑥−𝑎 2+ 𝑥−𝑎 𝑦−𝑏 + 𝑦−𝑏 2 +⋯
2! 𝜕𝑥 2 𝜕𝑥𝜕𝑦 𝜕𝑦 2

1 𝜕 3 𝑓 𝑎, 𝑏 3
3𝜕 3 𝑓 𝑎, 𝑏 2
3𝜕 3 𝑓 𝑎, 𝑏 2
𝜕 3 𝑓 𝑎, 𝑏 3
+ 𝑥−𝑎 + 𝑥 − 𝑎 (𝑦 − 𝑏) + (𝑥 − 𝑎) 𝑦 − 𝑏 + 𝑦−𝑏
3! 𝜕𝑥 3 𝜕𝑥 2 𝜕𝑦 𝜕𝑥𝜕𝑦 2 𝜕𝑦 3

+ 𝑂4(𝑥 − 𝑎)(𝑦 − 𝑏)
 T.2: Derivabilitat a ℝ𝑛
- Per composició: Utilitzarem els mateixos desenvolupaments
de Maclaurin per n = 1. Veiem algun exemple:
- Taylor fins O2 a l’origen per les següents funcions:
a) 𝑓 𝑥, 𝑦 = 𝑒 𝑥 · 𝑐𝑜𝑠𝑦
b) 𝑓 𝑥, 𝑦 = 𝑒 𝑥𝑦 · ln(1 + 𝑥 + 𝑦)
- Abril 2013, ex. 1: Taylor centrat al (0,0) fins O3:
𝑓 𝑥, 𝑦 = (2𝑥 + 𝑥𝑦) · 1 + 2𝑥 2 + 4𝑠𝑖𝑛𝑦
 T.2: Derivabilitat a ℝ𝑛
Per l’exercici anterior d’Abril 2013…
𝜕 3 𝑓(0,0)
2
?
𝜕𝑥𝜕𝑦
Per trobar el valor de les derivades enéssimes de Taylor,
utilitzarem la següent fòrmula:
𝜕 𝑛+𝑚 𝑓(𝑎, 𝑏)
𝑛 𝑚
= 𝑛! · 𝑚! · 𝐶𝑜𝑒𝑓𝑇
𝜕𝑥 𝜕𝑦
CoefT correspon al coeficient que acompanya el terme xnym del
desenvolupament de Taylor.
 T.2: Derivabilitat a ℝ𝑛
- Taylor ens servirà sobretot per al càlcul de limits
indeterminats, on:
- Aproximarem al numerador de la funció, fins al grau del
denominador.
- Aproximarem al denominador fins al primer terme no nul.
- Exemple:
𝑒 𝑥 + sin 𝑥 + 𝑦 − 𝑥 − 𝑦 − 𝑥 2 − 𝑥𝑦
lim
𝑥,𝑦 →(0.0) 𝑥2 + 𝑦2
 T.2: Derivabilitat a ℝ𝑛
• Extrems d’una funció:
- Donat un punt 𝑎 ∈ Ω, direm que és un punt crític si:
𝐺𝑟𝑎𝑑𝑓 𝑎 = 0
- Tots els punts crítics d’una funció seran candidats a extrems
d’f.

𝑆𝑖 det 𝐻𝑓 𝑎 > 0 → 𝐸𝑥𝑡𝑟𝑒𝑚

- 𝑃𝑒𝑟 𝑢𝑛 𝑝𝑢𝑛𝑡 𝑐𝑟í𝑡𝑖𝑐: 𝑆𝑖 det 𝐻𝑓 𝑎 < 0 → 𝑃𝑢𝑛𝑡 𝑑𝑒 𝑠𝑒𝑙𝑙𝑎
𝑆𝑖 det 𝐻𝑓 𝑎 = 0 → 𝐼𝑛𝑠𝑝𝑒𝑐𝑐𝑖ó 𝑑𝑖𝑟𝑒𝑐𝑡𝑎
 T.2: Derivabilitat a ℝ𝑛
𝑆𝑖 𝑡𝑟 𝐻𝑓 𝑎 > 0 → 𝑚í𝑛𝑖𝑚
- 𝑃𝑒𝑟 𝑢𝑛 𝑒𝑥𝑡𝑟𝑒𝑚: 𝑆𝑖 𝑡𝑟 𝐻𝑓 𝑎 < 0 → 𝑀à𝑥𝑖𝑚
𝑆𝑖 𝑡𝑟 𝐻𝑓 𝑎 = 0 → 𝑀𝑖𝑟𝑒𝑚 𝑒𝑙 1𝑒𝑟 𝑚𝑒𝑛𝑜𝑟

- Pel tercer cas, si el menor > 0, correspondrà a un mínim. En

cas contrari, a un màxim.
- La inspecció directa implica trobar algun mètode no general
per definir el tipus d’extrem.
- Els candidats a extrems absoluts seran els mateixos extrems
relatius, els vèrtexs i les fronteres del compacte i els punts no
derivables. Els classificarem comparant les imatges.
 T.2: Derivabilitat a ℝ𝑛
- Novembre 2016, ex. 4: Trobeu el màxim absolut de la funció f:

𝑓 𝑥, 𝑦 = 𝑥𝑦 2 · 1 − 3𝑥 − 2𝑦
𝐾 = {(𝑥, 𝑦) ∈ ℝ2 ; 𝑥 ≥ 0, 𝑦 ≥ 0, 3𝑥 + 2𝑦 ≤ 1}