2017/06/29

Q2. En una zona de l’espai tenim definit un camp elèctric.𝐸⃗ = 4𝑥 𝑖̂ + 6𝑦 𝑗̂ (N/C).

Calculeu la ddp 𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 entre els punts 𝐴(2,0) i 𝐵(4,2)

a) −24 V b) +36 V c) −12 V d) +20 V

Diferència de potencial entre dos punts:

𝐴
⃗
𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ
𝐵

En coordenades cartesianes:

𝐴 𝐴
𝐸⃗ = 𝐸𝑥 𝑖̂ + 𝐸𝑦 𝑗̂ + 𝐸𝑧 𝑘̂
⃗ = − ∫(𝐸𝑥 𝑑𝑥 + 𝐸𝑦 𝑑𝑦 + 𝐸𝑧 𝑑𝑧)
} → 𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ
⃗
𝑑ℓ = 𝑑𝑥 𝑖̂ + 𝑑𝑦 𝑗̂ + 𝑑𝑧 𝑘 ̂
𝐵 𝐵

𝐴 𝐴 2 0
⃗ = − ∫(4𝑥 𝑑𝑥 + 6𝑦 𝑑𝑦) = − ∫ 4𝑥 𝑑𝑥 − ∫ 6𝑦 𝑑𝑦 = +24 + 12 = +36 V
𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ
𝐵 𝐵 4 2
2018/04/11

Q2. En una regió de l’espai tenim un camp elèctric

𝐸⃗ = 𝐸(𝑥) 𝑖̂ que depèn de la posició 𝑥 segons es mostra
a la figura. Calculeu el treball que fa la força elèctrica
quan una càrrega 𝑞 = 2,0nC es mou des de l’origen
𝑥 = 0 fins a l’infinit.

a) +1,0 · 10−6 J b) −5,0 · 10−7 J

c) +4,0 · 10−7 J d) −1,2 · 10−6 J

Considereu 𝑉∞ = 0

Treball realitzat per una força entre dos punts 𝐴 i 𝐵:

𝐵
⃗
𝑊𝐴→𝐵 = ∫ 𝐹 · 𝑑ℓ
𝐴

Treball realitzat per la força elèctrica, 𝐹 = 𝑞𝐸⃗ , quan una càrrega 𝑞 es mou des de l’origen fins a
l’infinit.
∞ ∞ ∞
2 · 100
⃗ = 𝑞 ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ
𝑊0→∞ = ∫ 𝐹 · 𝑑ℓ ⃗ = 𝑞 ∫ 𝐸(𝑥) 𝑑𝑥 = 𝑞 (2 · 200 + 0 + + 0) = +1,0 · 10−6 J
⏟ 2
0 0 0 àrea sota la "corba" E(x)
2017/10/25

Q9. Tres càrregues puntuals es troben situades, tal

com s’indica a la figura. als punts de coordenades:
• 𝑞1 = 1μC → (18,0)cm
• 𝑞2 = 1μC → (−18,0)cm
• 𝑞3 = −2.5μC → (0,18)cm
Un punt on el potencial es fa zero és:

a) (0,0)cm b) (0, −5.5)cm

c) (0, −22.5)cm d) (0,4.5)cm Considereu V = 0

Sigui el punt 𝑃(0, 𝑧𝑃 ) on s’anul·la el potencial.

Potencial creat per una càrrega puntual:

𝑞
𝑉=𝑘
𝑟

Potencial creat per les tres càrregues puntuals al punt 𝑃:

𝑞𝑖 𝑞1 𝑞2 𝑞3
𝑉𝑃 = ∑ 𝑘 → 𝑉𝑃 = 𝑘 ( + + )=0
𝑟𝑖 √182 + 𝑧𝑃2 √182 + 𝑧𝑃2 18 − 𝑧𝑃
𝑖

1 1 −2.5 2 2.5
+ + =0→ =
√182 + 𝑧𝑃2 √182 + 𝑧𝑃2 18 − 𝑧𝑃 √182 + 𝑧𝑃2 18 − 𝑧𝑃

4 6.25
2 = (18 − 𝑧 )2 → 𝑧𝑃 = −5.5 cm
182 + 𝑧𝑃 𝑃
2018/10/24

Q2. Distribuïm homogèniament una càrrega 𝑄 = 6 μC per tota la superfície d’una esfera de radi
𝑅 = 30 cm. Considerant l’origen de potencials a l’infinit (𝑉∞ = 0) calculeu el potencial 𝑉0 al centre de
l’esfera.

a) 𝑉0 = 0 b) 𝑉0 → ∞ c) 𝑉0 = 6 · 105 V d) 𝑉0 = 1,8 · 105 V

Diferència de potencial entre dos punts:

𝐴
⃗
𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ
𝐵

Per calcular el potencial al centre de l’esfera, considerant 𝑉∞ = 0:

0 𝑆 0
⃗ = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ
𝑉0 − 𝑉∞ = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ ⃗ ⃗
− ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ
∞ ⏟∞ ⏟𝑆
punts exteriors punts interiors

Apliquem la llei de Gauss a una gaussiana esfèrica de radi r concèntrica amb l’esfera:

𝑄𝑖𝑛𝑡 𝑄𝑖𝑛𝑡
∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 = → ∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 = ∮ 𝐸 · 𝑑𝑠 = 𝐸 ∮ 𝑑𝑠 = 𝐸 · 4𝜋𝑟 2 =
𝜀0 𝜀0
𝑆 𝑆 𝑆 𝑆

𝑟 < 𝑅 → 𝑄𝑖𝑛𝑡 = 0 → 𝐸 = 0

𝑄 1
𝑟 > 𝑅 → 𝑄𝑖𝑛𝑡 = 𝑄 → 𝐸 =
4𝜋𝜀0 𝑟 2

Per tant:
0 𝑆 0 𝑅
𝑄 1 𝑄 1
⃗ = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ
𝑉0 − 𝑉∞ = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ ⃗ − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ
⃗ =−∫ 𝑑𝑟 = = 1,8 · 105 V
4𝜋𝜀0 𝑟 2 4𝜋𝜀0 𝑅
∞ ∞ ⏟
𝑆 ∞
0
2019/04/03

Q1. Una superfície esfèrica de radi 𝑅 = 2 m està carregada

homogèniament amb una densitat superficial 𝜎 = 2 μC/m2 .
Calculeu la diferència de potencial 𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 entre els punts
𝐴(1,0)m i 𝐵(3,0)m indicats a la figura.

a) 0 V b) +1,5 · 105 V

c) −4,5 · 105 V d) +3,0 · 105 V

Diferència de potencial entre dos punts:

𝐴 𝑆 𝐴
⃗ = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ
𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ ⃗ ⃗
− ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ
𝐵 ⏟𝐵 ⏟𝑆
punts exteriors punts interiors

Apliquem la llei de Gauss a una gaussiana esfèrica de radi r concèntrica amb l’esfera:

𝑄𝑖𝑛𝑡 𝑄𝑖𝑛𝑡
∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 = → ∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 = ∮ 𝐸 · 𝑑𝑠 = 𝐸 ∮ 𝑑𝑠 = 𝐸 · 4𝜋𝑟 2 =
𝜀0 𝜀0
𝑆 𝑆 𝑆 𝑆

𝑟 < 𝑅 → 𝑄𝑖𝑛𝑡 = 0 → 𝐸 = 0

2
𝜎𝑅 2 1
𝑟 > 𝑅 → 𝑄𝑖𝑛𝑡 = 𝑄 = 𝜎 · 4𝜋𝑅 → 𝐸 =
𝜀0 𝑟 2

Per tant:
𝐴 𝑆 𝐴 𝑅
𝜎𝑅 2 1 𝜎𝑅 2 1 1
⃗ ⃗ ⃗ ⃗ ⃗ ⃗
𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 = − ∫ 𝐸 · 𝑑ℓ = − ∫ 𝐸 · 𝑑ℓ − ∫ 𝐸 · 𝑑ℓ = − ∫ 𝑑𝑟 = ( − ) = 1,5 · 105 V
𝜀0 𝑟 2 𝜀0 𝑅 𝑟𝐵
𝐵 𝐵 ⏟
𝑆 𝑟𝐵
0
2019/10/23
Sigui una esfera de radi 𝑅 = 0,10 m carregada amb una càrrega 𝑄 = +1 nC, distribuïda sobre la seva
superfície de manera uniforme.
Si una càrrega puntual 𝑞 = +0,25 nC està situada a una distància 𝑑 = 4𝑅 del centre de l’esfera,
Considereu 𝑉(∞) = 0
Q3. Calculeu el potencial elèctric total al centre de l’esfera.
a) 𝑉0 = 0 b) 𝑉0 = 90 V c) 𝑉0 = 95,6 V d) 𝑉0 = 5,6 V

El potencial elèctric total al centre de l’esfera, serà la suma dels dos potencials:

• potencial creat per la càrrega puntual 𝑞 a una distancia 𝑑 = 4𝑅:

𝑞 1
𝑟 = 𝑑 = 4𝑅 → 𝑉𝑞 = = 5,6 V
4𝜋𝜀0 𝑟

• potencial al centre de l’esfera, considerant 𝑉(∞) = 0:

Apliquem la llei de Gauss a una gaussiana esfèrica de radi r concèntrica amb l’esfera:

𝑄𝑖𝑛𝑡 𝑄𝑖𝑛𝑡
∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 = → ∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 = ∮ 𝐸 · 𝑑𝑠 = 𝐸 ∮ 𝑑𝑠 = 𝐸 · 4𝜋𝑟 2 =
𝜀0 𝜀0
𝑆 𝑆 𝑆 𝑆

𝑟 < 𝑅 → 𝑄𝑖𝑛𝑡 = 0 → 𝐸𝑄 = 0
𝑄 1
𝑟 > 𝑅 → 𝑄𝑖𝑛𝑡 = 𝑄 → 𝐸𝑄 =
4𝜋𝜀0 𝑟 2

Per tant:
0 𝑆 0 𝑅
𝑄 1 𝑄 1
⃗ = − ∫ 𝐸⃗𝑄 · 𝑑ℓ
𝑉0𝑄 = 𝑉0𝑄 − 𝑉∞ = − ∫ 𝐸⃗𝑄 · 𝑑ℓ ⃗ − ∫ 𝐸⃗𝑄 · 𝑑ℓ
⃗ =−∫ 𝑑𝑟 = = 90 V
4𝜋𝜀0 𝑟 2 4𝜋𝜀0 𝑅
∞ ∞ ⏟
𝑆 ∞
0
Sumant: 𝑉0 = 𝑉0𝑄 + 𝑉𝑞 = 95,6 𝑉
2019/04/03
Q5. Si ens diuen que el potencial elèctric creat per una càrrega puntual positiva 𝑄 en un punt 𝑃 a
una distància 𝑟𝑃 de la càrrega val:

𝑄
𝑉𝑃 = 𝑘 −𝐶 (sent 𝐶 una constant positiva)
𝑟𝑃

A quina distància 𝑟0 de la càrrega s’ha triat l’origen de potencials, 𝑉(𝑟 = 𝑟0 ) = 0?

𝑘𝑄
𝐚) 𝑟0 = 0 𝐛) 𝑟0 → ∞ 𝐜) 𝑟0 = 𝑟𝑃 𝐝) 𝑟0 =
𝐶

Segons ens diu l’enunciat, l’origen de potencials s’ha triat a una distància 𝑟0 de la càrrega:
𝑉(𝑟 = 𝑟0 ) = 0.

Calculem el potencial en un punt 𝑃 a una distància 𝑟𝑃 de la càrrega amb l’origen a 𝑟0 :

𝑃 𝑃 𝑟𝑃
𝑄 𝑄 1 1
⃗ = − ∫ 𝐸 · 𝑑𝑟 = − ∫ 𝑘 𝑑𝑟 = 𝑘𝑄 ( − )
𝐸⃗ = 𝑘 2 𝑟̂ → 𝑉𝑃 = 𝑉𝑃 − 𝑉0 = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ
𝑟 𝑟 2 𝑟𝑃 𝑟0
0 0 𝑟0

Si comparem amb el potencial 𝑉𝑃 que ens diu l’enunciat:

𝑄 1 1 𝑄 𝑘𝑄
𝑘 − 𝐶 = 𝑘𝑄 ( − ) → 𝐶 = 𝑘 → 𝑟0 =
𝑟𝑃 𝑟𝑃 𝑟0 𝑟0 𝐶
2019/06/12
Q2. El camp elèctric que crea un fil infinit carregat amb una densitat lineal de càrrega uniforme a una
distància 𝑟 del fil val 𝐸 = 18000/𝑟 (unitats SI). Calculeu el potencial a una distància 𝑟 = 4 m, si l’origen
de potencial està a 𝑟 = 10 m.

a) +2,50 · 104 V b) +1,65 · 104 V c) −2,50 · 104 V d) +3,23 · 104 V

Calculem el potencial a una distància 𝑟 = 4 m del fil, amb l’origen de potencials a 10 m:

4 4 4
18000 18000 4
𝐸= ⃗ = − ∫ 𝐸 · 𝑑𝑟 = − ∫
→ 𝑉4 = 𝑉4 − 𝑉10 = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ 𝑑𝑟 = −18000 ln ( )
𝑟 𝑟 10
10 10 10

𝑉4 = +1,65 · 104 V
2018/10/24
Q3. Una partícula amb massa 𝑚 = 4 mg i càrrega 𝑞 = +2 mC entra per un punt 𝐴 amb una velocitat
𝑣𝐴 = 1000 m/s dins d’una regió de l’espai on hi ha un camp elèctric que origina una diferència de
potencial 𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 = −750 V. Calculeu la velocitat de la partícula quan surt de la regió de camp elèctric
pel punt 𝐵.
a) 𝑣𝐵 = 2000 m/s b) 𝑣𝐵 = 750 m/s c) 𝑣𝐵 = 500 m/s d) 𝑣𝐵 = 1500 m/s

Sistema conservatiu:

1 1
Δ𝐸𝑚𝑒𝑐 = 0 → 𝑈𝐴 + 𝑚𝑣𝐴2 = 𝑈𝐵 + 𝑚𝑣𝐵2
2 2
1 1
𝑞𝑉𝐴 + 𝑚𝑣𝐴2 = 𝑞𝑉𝐵 + 𝑚𝑣𝐵2
2 2
1 1
𝑚𝑣𝐵2 = 𝑚𝑣𝐴2 + 𝑞(𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 ) = 0,5 J → 𝑣𝐵 = 500 m/s
2 2
2021/11/25
Q3. En una zona de l’espai tenim definit un camp elèctric uniforme en la direcció positiva de l'eix 𝑥.
Situem en repòs una partícula de càrrega 𝑞 = 8 nC i massa 𝑚 = 4 · 10−12 kg al punt 𝑥𝑖 = 0 i la deixem
lliure, observant que quan passa pel punt 𝑥𝑓 = 10 cm la seva velocitat és 𝑣𝑓 = 24 m/s.
Calculeu el mòdul del camp elèctric 𝐸.

a) 𝐸 = 1,44 V/m b) 𝐸 = 2,40 V/m c) 𝐸 = 2,88 V/m d) 𝐸 = 3,33 V/m

Sistema conservatiu:
1 1
Δ𝐸𝑚𝑒𝑐 = 0 → 𝑈𝑖 + 𝑚𝑣𝑖2 = 𝑈𝑓 + 𝑚𝑣𝑓2
2 2
1
𝑈𝑖 + 0 = 𝑈𝑓 + 𝑚𝑣𝑓2
2
1
𝑚𝑣𝑓2 = 𝑈𝑖 − 𝑈𝑓 = 𝑞(𝑉𝑖 − 𝑉𝑓 )
2

Calculem la ddp, 𝑉𝑖 − 𝑉𝑓 , deguda a un camp elèctric uniforme en la direcció positiva de l'eix 𝑥:

𝑖 𝑥𝑖

⃗ = − ∫ 𝐸 𝑑𝑥 = −𝐸 (𝑥𝑖 − 𝑥𝑓 ) = 𝐸(𝑥𝑓 − 𝑥𝑖 )
𝐸⃗ = 𝐸 𝑖̂ → 𝑉𝑖 − 𝑉𝑓 = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ
𝑓 𝑥𝑓

Substituint a l’expressió anterior:

1
𝑚𝑣 2 = 𝑞 · 𝐸 (𝑥𝑓 − 𝑥𝑖 ) → 𝐸 = 1,44 V/m
2 𝑓
2017/10/25
Q10. Una partícula de massa 𝑚 = 3,6 g i càrrega 𝑞 = −2 μC llisca sense fricció per una guia horitzontal
sota l’acció d’una càrrega 𝑄 = 4 μC fixada a una distància 𝐿 = 8 cm de la guia.
Si la posició de la partícula oscil·la entre els punts
+6 cm i −6 cm, calculeu la seva velocitat quan
passa per la vertical (𝑥 = 0) del punt on es troba la
càrrega 𝑄.

a) 13 m/s
b) 10 m/s
c) 7,1 m/s
d) 0 m/s

Sistema conservatiu:
1 2
1 2
Δ𝐸𝑚𝑒𝑐 = 0 → 𝑈𝑖𝑛𝑖 + 𝑚𝑣𝑖𝑛𝑖 = 𝑈𝑓𝑖𝑛 + 𝑚𝑣𝑓𝑖𝑛
2 2

Recordem que als extrems de l’oscil·lació la velocitat de la partícula és nul·la.

1 2
1 2
𝑞𝑉𝑖𝑛𝑖 + 𝑚𝑣𝑖𝑛𝑖 = 𝑞𝑉𝑓𝑖𝑛 + 𝑚𝑣𝑓𝑖𝑛
⏟
2 2
0

1 2
𝑞𝑉𝑖𝑛𝑖 = 𝑞𝑉𝑓𝑖𝑛 + 𝑚𝑣𝑓𝑖𝑛
2
𝑄 𝑄 1 2
𝑞𝑘 = 𝑞𝑘 + 𝑚𝑣𝑓𝑖𝑛 → 𝑣𝑓𝑖𝑛 = 10 m/s
𝑟𝑖𝑛𝑖 𝑟𝑓𝑖𝑛 2
2017/11/29
Q5. Es pretén disparar una partícula de càrrega 𝑞 = −2 nC i massa 𝑚 = 9 g, des de la superfície d’una
esfera de radi 𝑅 = 2 m i càrrega 𝑄 = 0,2 μC. Suposant negligibles les interaccions gravitatòries entre la
partícula i l’esfera, determineu a quina velocitat mínima caldria disparar la partícula per tal que aquesta
arribés a l’infinit.
Considereu 𝑉(∞) = 0
a) 1,4 cm/s b) 2,0 cm/s c) 0,1 mm/s d) 10 m/s

Sistema conservatiu:
1 2
1 2
Δ𝐸𝑚𝑒𝑐 = 0 → 𝑈𝑖𝑛𝑖 + 𝑚𝑣𝑖𝑛𝑖 = 𝑈𝑓𝑖𝑛 + 𝑚𝑣𝑓𝑖𝑛
2 2

Volem que la partícula arribi a l’infinit, on 𝑉(∞) = 0.

En aquesta situació, quan els efectes d’atracció de la càrrega 𝑄 ja siguin negligibles, serà suficient
amb que la velocitat de la partícula sigui nul·la ... segur que ja no hi torna !!

1 2
1 2
𝑈𝑖𝑛𝑖 + 𝑚𝑣𝑖𝑛𝑖 =𝑈
⏟𝑓𝑖𝑛 + 𝑚𝑣𝑓𝑖𝑛
2 ⏟
2
0 0

1 2
𝑞𝑉𝑖𝑛𝑖 + 𝑚𝑣𝑖𝑛𝑖 =0
2
𝑄 1 2
𝑄 1 2
𝑞𝑘 + 𝑚𝑣𝑖𝑛𝑖 = 0 → 𝑞𝑘 + 𝑚𝑣𝑖𝑛𝑖 = 0 → 𝑣𝑖𝑛𝑖 = 0,020 m/s = 2,0 cm/s
𝑟𝑖𝑛𝑖 2 𝑅 2
2019/05/15

Q1. Disparem una partícula de massa 𝑚 = 10−6 kg i càrrega 𝑞 = +1 μC en direcció radial cap a la
superfície d’una esfera de radi 𝑅 = 10 cm carregada en tot el seu volum amb 𝑄 = +2 μC. La velocitat
inicial de la partícula és 𝑣𝑖 = 400 m/s. Calculeu la distància màxima respecte al centre de l’esfera des
de la qual podem disparar la partícula per tal que la mateixa arribi a tocar la superfície de l’esfera.

Considereu negligible l’efecte de la gravetat i 𝑉(∞) = 0

a) 𝑟 = 22 cm b) 𝑟 = 36 cm c) 𝑟 = 18 cm
d) arribarà a tocar la superfície des de qualsevol distancia que la disparem

Sistema conservatiu:
1 2
1 2
Δ𝐸𝑚𝑒𝑐 = 0 → 𝑈𝑖𝑛𝑖 + 𝑚𝑣𝑖𝑛𝑖 = 𝑈𝑓𝑖𝑛 + 𝑚𝑣𝑓𝑖𝑛
2 2

Volem que la partícula arribi just a tocar la superfície de l’esfera, encara que sigui amb velocitat
nul·la.

1 2
1 2
𝑈𝑖𝑛𝑖 + 𝑚𝑣𝑖𝑛𝑖 = 𝑈𝑓𝑖𝑛 + 𝑚𝑣𝑓𝑖𝑛
2 ⏟
2
0

1 2
𝑞𝑉𝑖𝑛𝑖 + 𝑚𝑣𝑖𝑛𝑖 = 𝑞𝑉𝑓𝑖𝑛
2
𝑄 1 2
𝑄 𝑄 1 2
𝑄
𝑞𝑘 + 𝑚𝑣𝑖𝑛𝑖 = 𝑞𝑘 → 𝑞𝑘 + 𝑚𝑣𝑖𝑛𝑖 = 𝑞𝑘 → 𝑟𝑖𝑛𝑖 = 0,18 m = 18 cm
𝑟𝑖𝑛𝑖 2 𝑟𝑓𝑖𝑛 𝑟𝑖𝑛𝑖 2 𝑅
2018/10/24
Q10. Una partícula de massa 𝑚 = 5 mg i càrrega 𝑞 = +5 μC es troba en repòs a una distància
𝑑1 = 2 cm d’un pla infinit carregat amb una densitat superficial de càrrega 𝜎 = 36 nC/m2 .
Si la deixem en llibertat, quina velocitat tindrà quan es trobi a una distància 𝑑2 = 10 cm del pla?
Considereu negligible la gravetat
a) 18 m/s b) 36 m/s c) 54 m/s d) 72 m/s

Sistema conservatiu:
1 1
Δ𝐸𝑚𝑒𝑐 = 0 → 𝑈1 + 𝑚𝑣12 = 𝑈2 + 𝑚𝑣22
2 2
1 1
𝑞𝑉1 + 𝑚𝑣12 = 𝑞𝑉2 + 𝑚𝑣22
2⏟ 2
0

1
𝑚𝑣22 = 𝑞𝑉1 − 𝑞𝑉2 = 𝑞 (𝑉
⏟ 1 − 𝑉2 )
2
𝑑𝑑𝑝 pla ∞

Calculem la ddp entre els dos punts deguda al camp elèctric que crea el pla infinit:

1 𝑧1 𝑧1
𝜎 𝜎 𝜎
𝐸⃗ = 𝑘̂ → 𝑉1 − 𝑉2 = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ
⃗ = − ∫ 𝐸 𝑑𝑧 = − ∫ 𝑑𝑧 = − (𝑧 − 𝑧2 ) = 163 V
2𝜀0 2𝜀0 2𝜀0 1
2 𝑧2 𝑧2

1
𝑚𝑣22 = 𝑞(𝑉1 − 𝑉2 ) = 8,2 · 10−4 J → 𝑣2 = 18 m/s
2
2021/10/20
Q5. Tenim una zona de l’espai on hi ha un camp elèctric donat per 𝐸⃗ = (12𝑥 + 3) 𝑖̂ (unitats SI).
Es situa en repòs una partícula de càrrega 𝑞 = 8 nC i massa 𝑚 = 4 · 10−12 kg al punt inicial 𝑥𝑖 = 0.
Quina velocitat tindrà la partícula quan passi pel punt 𝑥𝑓 = 10 cm ?
a) 15 m/s b) 38 m/s c) 45 m/s d) 120 m/s

Sistema conservatiu:
1 1
Δ𝐸𝑚𝑒𝑐 = 0 → 𝑈𝑖 + 𝑚𝑣𝑖2 = 𝑈𝑓 + 𝑚𝑣𝑓2
2 2
1
𝑈𝑖 + 0 = 𝑈𝑓 + 𝑚𝑣𝑓2
2
1
𝑚𝑣 2 = 𝑈𝑖 − 𝑈𝑓 = 𝑞(𝑉𝑖 − 𝑉𝑓 )
2 𝑓

on 𝑉𝑖 − 𝑉𝑓 serà la ddp deguda al camp elèctric 𝐸⃗ :

𝑖 0
⃗ = − ∫ (12𝑥 + 3)𝑑𝑥 = −3[6𝑥 2 + 3𝑥]00,10 = 0,36 V
𝐸⃗ = (12𝑥 + 3) 𝑖̂ → 𝑉𝑖 − 𝑉𝑓 = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ
𝑓 0,10

1
𝑚𝑣 2 = 𝑈𝑖 − 𝑈𝑓 = 𝑞(𝑉𝑖 − 𝑉𝑓 ) = 2,88 · 10−9 J → 𝑣𝑓 = 38 m/s
2 𝑓
2021/10/20
Q9. Una partícula de càrrega 𝑞 = +1μC i massa 𝑚 = 1g surt del repòs des de la superfície d’una
esfera de radi 𝑅 = 1m carregada amb 𝑄 = 4,2μC, en direcció perpendicular a un pla carregat amb
una densitat superficial 𝜎 = −1μC/m2 , i situat a 5m de la superfície de l’esfera. Determineu amb
quina velocitat xocarà la càrrega amb el pla.
a) 15 m/s b) 25 m/s c) 5 m/s d) 0,1 m/s

Sistema conservatiu:

1 1
𝑈𝑖 + 𝑚𝑣𝑖2 = 𝑈𝑓 + 𝑚𝑣𝑓2
2 2
1 1
𝑈𝑖 + 0 = 𝑈𝑓 + 𝑚𝑣𝑓2 → 𝑚𝑣𝑓2 = 𝑈𝑖 − 𝑈𝑓 = 𝑞(𝑉𝑖 − 𝑉𝑓 )
2 2

Calculem la ddp, 𝑉𝑖 − 𝑉𝑓 , deguda al pla i a l’esfera per separat, i després les sumem:

𝑖 𝑅
𝑄 𝑄 1 1
⃗ = − ∫ 𝑘 𝑑𝑟 = 𝑘𝑄 ( −
𝐸⃗ = 𝑘 2 𝑟̂ → 𝑉𝑖 − 𝑉𝑓 = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ ) = 31,5 · 103 V
𝑟 𝑟 2 𝑅 𝑅+ℎ
𝑓 𝑅+ℎ

𝑖 ℎ
𝜎 𝜎 𝜎
𝐸⃗ = 𝑘̂ → 𝑉𝑖 − 𝑉𝑓 = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ
⃗ = −∫ 𝑑𝑧 = − (ℎ − 0 ) = 282,5 · 103 V
2𝜀0 2𝜀0 2𝜀0
𝑓 0

𝑉𝑖 − 𝑉𝑓 = 314 · 103 V

Així:
1
𝑚𝑣 2 = 𝑈𝑖 − 𝑈𝑓 = 𝑞(𝑉𝑖 − 𝑉𝑓 ) = 0,314 J → 𝑣𝑓 = 25 m/s
2 𝑓
2017/10/25
Q4. A la figura estan representades les línies del camp elèctric
creat per una càrrega puntual i tres superfícies esfèriques
concèntriques. És cert que:

a) La càrrega és negativa.
b) El mòdul del camp elèctric és 𝐸1 = 𝐸2 = 𝐸3 .
c) La càrrega és positiva i les tres superfícies representen
superfícies equipotencials on.𝑉1 > 𝑉2 > 𝑉3.
d) La càrrega és positiva i el flux del camp elèctric és
Φ1 < Φ2 < Φ3

Recordem algunes idees teòriques sobre les línies de camp elèctric:

• són línies tangents en tots els seus punts al vector camp 𝐸⃗ .
• neixen a les càrregues positives o a l’infinit, i moren a les càrregues negatives, o a l’infinit.
• són perpendiculars a les superfícies equipotencials.
• estan dirigides cap als valors decreixents del potencial elèctric, és a dir, des dels potencials
alts cap als potencials baixos.

(a) FALSA. Com les línies de camp “neixen” al punt on està la càrrega, aquesta ha de ser positiva !!

(b) FALSA. El mòdul camp elèctric creat per una càrrega puntual depèn de la distància al punt on es
troba la càrrega:

𝑄
𝐸=𝑘
𝑟2

per tant no pot tenir el mateix valor a les tres superfícies.

(c) CERTA. Les línies de camp són perpendiculars a les superfícies equipotencials i estan dirigides
cap als valors decreixents del potencial, per tant: 𝑉1 > 𝑉2 > 𝑉3

(d) FALSA. Segons la llei de Gauss, el flux del camp elèctric a través de les tres superfícies ha de ser
el mateix, ja que la càrrega interior és la mateixa 𝑄.

𝑄𝑖𝑛𝑡 𝑄
Φ = ∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 = → Φ1 = Φ2 = Φ3 =
𝜀0 𝜀0
𝑆
2018/05/16
Q2. A la figura adjunta estan representades algunes línies de camp i tres superfícies equipotencials
corresponents al camp elèctric creat per un pla infinit carregat amb una densitat superficial 𝜎.
Si fixem l’origen de potencials al mateix pla, 𝑉𝑝𝑙𝑎 = 0, podem afirmar que:

a) La densitat de càrrega, 𝜎, és positiva.

b) Els potencials 𝑉1, 𝑉2 i 𝑉3 són negatius.
c) Com que el camp és constant, els
potencials són iguals: 𝑉1 = 𝑉2 = 𝑉3.
d) Els potencials són.𝑉1 < 𝑉2 < 𝑉3

Recordem algunes idees teòriques sobre les línies de camp elèctric:

• són línies tangents en tots els seus punts al vector camp 𝐸⃗ .
• neixen a les càrregues positives o a l’infinit, i moren a les càrregues negatives, o a l’infinit.
• són perpendiculars a les superfícies equipotencials.
• estan dirigides cap als valors decreixents del potencial elèctric, és a dir, des dels potencials
alts cap als potencials baixos.

Com les línies de camp “moren” a la superfície del pla, aquest ha de tenir densitat de càrrega negativa.

Les línies de camp són perpendiculars a les superfícies equipotencials i estan dirigides cap als
valors decreixents del potencial. Segons això, els potencials han de ser 𝑉1 < 𝑉2 < 𝑉3, i com l’origen
de potencials està al propi pla, seran tots positius.
2020/10/21

Q7. Un fil infinit carregat amb una densitat lineal de

càrrega 𝜆 < 0 està situat tal com mostra la figura.
Sobre el potencial als punts P1, P2 i P3, podem
afirmar que:

a) 𝑉1 = 𝑉2 > 𝑉3 b) 𝑉1 > 𝑉2 = 𝑉3

c) 𝑉1 = 𝑉2 < 𝑉3 d) 𝑉1 < 𝑉2 = 𝑉3

Recordem algunes idees teòriques sobre les línies de camp elèctric:

• són línies tangents en tots els seus punts al vector camp 𝐸⃗ .
• neixen a les càrregues positives o a l’infinit, i moren a les càrregues negatives, o a l’infinit.
• són perpendiculars a les superfícies equipotencials.
• estan dirigides cap als valors decreixents del potencial elèctric, és a dir, des dels potencials
alts cap als potencials baixos.

El camp elèctric creat per un fil infinit serà:

𝜆 1
𝐸⃗ = 𝑟̂
2𝜋𝜀0 𝑟

Com la densitat lineal de càrrega és 𝜆 < 0, les línies de camp elèctric aniran a morir al fil.

Així, podem escriure que: 𝑉1 = 𝑉2 < 𝑉3

2020/01/20
Tenim dues càrregues puntuals de valor 𝑄 = 30 nC cadascuna fixades als vèrtexs oposats d’un quadrat
de costat 𝐿 = 4 cm i una tercera càrrega de valor 𝑞 = −2 nC i massa 𝑚 = 2,2 · 10−7 kg situada en un
dels vèrtexs desocupats.
Q1. Calculeu l’energia de formació del sistema.
a) −27 μJ b) 18 μJ c) −60 μJ d) 116 μJ
Q2. Si deixem la càrrega 𝑞 en llibertat, calculeu amb quina velocitat passarà pel centre del quadrat.
a) 60 m/s b) 10 m/s c) 20 m/s d) 16 m/s

Q1. L’energia de formació d’un sistema de càrregues puntuals es pot calcular com:

1 𝑞𝑗
𝑈𝐹 = ∑ 𝑞𝑖 𝑉𝑖 ← 𝑉𝑖 = 𝑘 ∑
2 𝑟𝑖𝑗
𝑖 𝑗≠𝑖

on 𝑉𝑖 és el potencial creat per la resta de càrregues del sistema al punt on es troba la 𝑞𝑖 .

L’aplicació de la fórmula és senzilla i metòdica, per això és interessant “etiquetar” cada càrrega amb un
número que la identifiqui: 𝑞1 , 𝑞2 , … , 𝑞𝑁 .

1
𝑈𝐹 = {𝑞 𝑉 + 𝑞2 𝑉2 + 𝑞3 𝑉3 }
2 1 1

1 𝑄 𝑞 𝑄 𝑞 𝑄 𝑄
𝑈𝐹 = {𝑄 [𝑘 ( + )] + 𝑄 [𝑘 ( + )] + 𝑞 [𝑘 ( + )]}
2 ⏟ √2𝐿 𝐿 ⏟ √2𝐿 𝐿 ⏟ 𝐿 𝐿
𝑉1 𝑉2 𝑉3

1 𝑄 𝑄 𝑄 1 𝑄 2𝑄
𝑈𝐹 = 𝑘 {( + 𝑞) + ( + 𝑞) + (2𝑞)} = 𝑘 { + 4𝑞} = 1,16 · 10−4 J = 116 μJ
2 𝐿 √2 √2 2 𝐿 √2

Q2. Si deixem la càrrega 𝑞 en llibertat, la velocitat amb la qual passarà pel centre del quadrat serà:

Sistema conservatiu:
1 1
Δ𝐸𝑚𝑒𝑐 = 0 → 𝑈𝑖 + 𝑚𝑣𝑖2 = 𝑈𝑓 + 𝑚𝑣𝑓2
2 2
1 1
𝑈𝑖 + 0 = 𝑈𝑓 + 𝑚𝑣𝑓2 → 𝑞𝑉𝑖 = 𝑞𝑉𝑓 + 𝑚𝑣𝑓2
2 2
𝑄 𝑄 1 𝑄 𝑄 1
𝑞 2𝑘 = 𝑞 2𝑘 + 𝑚𝑣𝑓2 → 𝑞 2𝑘 = 𝑞 2𝑘 + 𝑚𝑣𝑓2 → 𝑣𝑓 = 10 m/s
𝑟𝑖 𝑟𝑓 2 𝐿 𝑑/2 2
2022/01/20

Q8. Tenim 4 càrregues puntuals situades als vèrtexs d’un

rombe, 3 d’elles amb valor 𝑞 i una quarta amb valor 𝐴𝑞, on
𝐴 és un nombre real. Determineu el valor d’𝐴 per tal que
l’energia de formació del sistema sigui zero.
a) 𝐴 = 1
b) 𝐴 = −3
c) 𝐴 = −0,93
d) 𝐴 = −1,86

L’energia de formació d’un sistema de càrregues puntuals es pot calcular com:

1 𝑞𝑗
𝑈𝐹 = ∑ 𝑞𝑖 𝑉𝑖 ← 𝑉𝑖 = 𝑘 ∑
2 𝑟𝑖𝑗
𝑖 𝑗≠𝑖

on 𝑉𝑖 és el potencial creat per la resta de càrregues del sistema al punt on es troba la 𝑞𝑖 .

Etiquetem cada càrrega amb un número que la identifiqui: 𝑞1 , 𝑞2 , … , 𝑞𝑁 .

1 𝑞 𝑞 𝐴𝑞 𝑞 𝑞 𝐴𝑞 𝑞 𝑞 𝐴𝑞 𝑞 𝑞 𝑞
𝑈 = {𝑞 𝑘 ( + + ) + 𝑞 𝑘 ( + + ) + 𝑞 𝑘 ( + + ) + 𝐴𝑞 𝑘 ( + + )}
2 5 8 5 5 5 6 8 5 5 5 6 5

1 4 2 4 2
𝑈= 𝑘 𝑞 2 { + + 𝐴 ( + )} = 0
2 5 8 5 6

42 34
+𝐴 = 0 → 𝐴 = −0,93
40 30
2022/05/11
Q1. Calculeu el treball que hem de realitzar, contra les forces del camp elèctric, per situar 3
càrregues puntuals idèntiques, 𝑞, als vèrtexs d’un triangle equilàter de costat 𝐿, si inicialment es
trobaven a una distància infinita entre elles. Considereu 𝑉(∞) = 0.

1 𝑞2 3 𝑞2 𝑞2 𝑞2
𝐚) 𝑊 = 𝑘 𝐛) 𝑊 = 𝑘 𝐜) 𝑊 = 3𝑘 𝐝) 𝑊 = 6𝑘
2 𝐿 2 𝐿 𝐿 𝐿

Q2. Si deixem lliures, amb velocitat inicial nul·la, les 3 càrregues de la qüestió anterior, calculeu el
mòdul de la velocitat de cadascuna quan distin entre elles una distància 2𝐿. Considereu que la
massa de cada càrrega és 𝑚.

𝑘𝑞 2 𝑘𝑞 2 6𝑘𝑞 2 2𝑘𝑞 2
𝐚) 𝑣 = √ 𝐛) 𝑣 = √ 𝐜) 𝑣 = √ 𝐝) 𝑣 = √
𝑚𝐿 2𝑚𝐿 𝑚𝐿 𝑚𝐿

Q1. L’energia de formació d’un sistema de càrregues puntuals és el treball que hem de realitzar per
construir el sistema , és a dir, per portar les càrregues des de l’infinit fins a les posicions que ocupen
al sistema.

1 𝑞𝑗
𝑈𝐹 = ∑ 𝑞𝑖 𝑉𝑖 on 𝑉𝑖 = ∑ 𝑘
2 𝑟𝑖𝑗
𝑖 𝑗≠𝑖

1 𝑞 𝑞 1 𝑞2 𝑞2 𝑞2
𝑈𝐹 = {3 · 𝑞 (𝑘 + 𝑘 )} = {6𝑘 } = 3𝑘 → 𝑊 = 3𝑘
2 𝐿 𝐿 2 𝐿 𝐿 𝐿

Q2. Sistema conservatiu:

1
𝑈𝑖 + 𝐸𝑐𝑖 = 𝑈𝑓 + 𝐸𝑐𝑓 → 𝑈𝑖 + 0 = 𝑈𝑓 + 3 𝑚𝑣𝑓2
2

on:
𝑞2
𝑈𝑖 = 3𝑘 ← triangle de costat 𝐿
𝐿

𝑞2
𝑈𝑓 = 3𝑘 ← triangle de costat 2𝐿
2𝐿

𝑞2 𝑞2 1 2
𝑘𝑞 2
3𝑘 = 3𝑘 + 3 𝑚𝑣𝑓 → 𝑣 = √
𝐿 2𝐿 2 𝑚𝐿