2017/06/29

Q1. A la figura adjunta s’ha representat el camp elèctric creat per un

sistema de dos conductors esfèrics concèntrics.

Considerant que 𝑉(∞) = 0, podem afirmar que:

a) el conductor B està connectat a terra (𝑉𝐵 = 0).
b) la càrrega del conductor B és positiva.
c) el conductor A pot estar connectat a Terra (𝑉𝐴 = 0).
d) el potencial del conductor B és positiu.

Per respondre aquesta qüestió hem de tenir en compte que el potencial decreix seguint les línies de
camp. Amb aquesta consideració, si venim de l’infinit (𝑉∞ = 0) fins al conductor B, el potencial
decreixerà perquè anem en el mateix sentit que les línies de camp. Si decreix des d’un valor igual a
zero (a l’infinit), això vol dir que en tot l’espai entre l’infinit i el conductor B (inclòs) el potencial serà
negatiu. Per tant podem escriure 𝑉𝐵 < 0. Això implica que tant l’opció a) com d) són falses.

D’altra banda, les línies de camp només poden acabar a les càrregues negatives o a l’infinit, de manera
que podem assegurar que el conductor B està carregat amb càrrega negativa. Això implica que l’opció
b) és incorrecta.

Només queda la possibilitat que l’opció c) sigui la correcta. Per confirmar-ho podem fer una
trajectòria de B fins a A, per tant, en contra de les línies de camp. Així al llarg d’aquesta trajectòria, el
potencial augmentarà des del valor a B (𝑉𝐵 < 0) fins el valor a A. Per tant, només tenim la condició
𝑉𝐴 > 𝑉𝐵 (< 0). Aquesta condició és compatible amb 𝑉𝐴 = 0 i per tant l’opció c) és correcta.
2017/11/29

Q7. Una esfera conductora de radi 𝑅1 = 10cm està situada

concèntricament a l’interior d’una closca conductora de radi
𝑅2 = 20cm i gruix negligible. Si la càrrega de l’esfera és 𝑄1 = 1 nC
i el seu potencial val 𝑉1 = 80V, calculeu el potencial 𝑉2 de la closca.

Considereu 𝑉(∞) = 0

a) 𝑉2 = 20V b) 𝑉2 = 45V c) 𝑉2 = 0 d) 𝑉2 = 35V

Sabem que el potencial de l’esfera val 𝑉1 = 80V, així que podrem escriure que:

𝑉1 = 𝑉1 − 𝑉∞ = (𝑉1 − 𝑉2 ) + (𝑉
⏟ 2 − 𝑉∞ ) = 80V
𝑉2 =?

Si podem calcular la diferència de potencial, 𝑉1 − 𝑉2 , entre l’esfera i la closca, podrem, per diferència,
determinar el potencial 𝑉2 de la closca.

Apliquem primer la llei de Gauss per calcular el camp elèctric a l’espai entre l’esfera i la closca:

𝑄𝑖𝑛𝑡 𝑄1
𝑅1 < 𝑟 < 𝑅2 → ∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 = ∮ 𝐸𝑑𝑆 = 𝐸 ∮ 𝑑𝑆 = 𝐸 4𝜋𝑟 2 = →𝐸=
𝜀0 4𝜋𝜀0 𝑟 2

I ara la diferència de potencial, 𝑉1 − 𝑉2:

1 𝑅1
𝑄1 𝑄1 1 1
⃗ = −∫
𝑉1 − 𝑉2 = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ 𝑑𝑟 = ( − ) = 45V
2 𝑅2 4𝜋𝜀0 𝑟 2 4𝜋𝜀0 𝑅1 𝑅2

Així, ja podem determinar el potencial 𝑉2 de la closca:

𝑉1 = 𝑉1 − 𝑉∞ = (𝑉
⏟ 1 − 𝑉2 ) + (𝑉
⏟ 2 − 𝑉∞ ) = 80V → 𝑉2 = 35V
45 V 𝑉2
2018/05/16

Q6. Un conductor esfèric de radi 𝑅1 = 5cm amb càrrega 𝑄1 està

situat concèntricament a l’interior d’una escorça conductora de radis
𝑅2𝑖 = 10cm i 𝑅2𝑒 = 12cm connectada a terra. Si la diferència de
potencial entre l’esfera i l’escorça és 𝑉1 − 𝑉2 = 270V, calculeu la
càrrega neta de l’escorça.

a) 𝑄2 = 0 b) 𝑄2 = +2,0 nC

c) 𝑄2 = −1,5 nC d) 𝑄2 = −3,0 nC

Apliquem primer la llei de Gauss per calcular el camp elèctric a l’espai entre l’esfera i l’escorça:

𝑄𝑖𝑛𝑡 𝑄1
𝑅1 < 𝑟 < 𝑅2𝑖 → ∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 = ∮ 𝐸𝑑𝑆 = 𝐸 ∮ 𝑑𝑆 = 𝐸 4𝜋𝑟 2 = →𝐸=
𝜀0 4𝜋𝜀0 𝑟 2

I ara la diferència de potencial 𝑉1 − 𝑉2 :

1 𝑅1
𝑄1 𝑄1 1 1
⃗ = −∫
𝑉1 − 𝑉2 = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ 𝑑𝑟 = ( − )
4𝜋𝜀0 𝑟 2 4𝜋𝜀0 𝑅1 𝑅2𝑖
2 𝑅2𝑖

Amb la informació de l’enunciat, podem calcular la càrrega de l’esfera:

𝑉1 − 𝑉2 = 270V → 𝑄1 = +3 nC

Com l’esfera i la cara interior de l’escorça estan en situació d’influència total:

𝑄2𝑖 = −𝑄1 = −3 nC

Com l’escorça està connectada a Terra, sabem que la cara exterior estarà descarregada:

𝑉2 = 0 → 𝑄2𝑒 = 0 → 𝑄2 = 𝑄2𝑖 + 𝑄2𝑒 = −3 nC

2018/06/13

Q9. Una esfera conductora de radi 𝑅1 = 10cm,

carregada amb 𝑄1 = 3 μC, està situada a l’interior
d’una closca conductora de radi 𝑅2 = 20cm i gruix
negligible, carregada amb 𝑄2 = 3 μC. Mitjançant un
fil conductor llarg i molt prim connectem la closca a
una esfera conductora de radi 𝑅 = 10cm inicialment
descarregada. Calculeu la càrrega 𝑄 d’aquesta esfera
una vegada assolit l’equilibri electrostàtic.
Considereu 𝑉(∞) = 0
a) 𝑄 = 2 μC b) 𝑄 = 6 μC c) 𝑄 = 3 μC d) 𝑄 = 0

Inicialment, abans de connectar la closca a l’esfera conductora externa, les càrregues al conjunt closca
+ esfera interna concèntriques són:

Influència total → 𝑄1 = +3 μC → 𝑄2𝑖 = −𝑄1 = −3 μC

Llei de conservació de la càrrega → 𝑄2 = 𝑄2𝑖 + 𝑄2𝑒 = −𝑄1 + 𝑄2𝑒 → 𝑄2𝑒 = 𝑄1 + 𝑄2 = +6 μC

Quan connectem la closca a l’esfera externa:

• l’esfera interna no pot variar la seva càrrega, 𝑄1, ja que es manté aïllada.
• la càrrega de la cara interior de la closca tampoc variarà, ja que s’ha de complir que 𝑄2𝑖 = −𝑄1.
• hi haurà un transvasament de càrrega, 𝑄, des de la cara exterior de la closca cap a l’esfera
externa, ja que aquesta estava inicialment descarregada.

En primer lloc hem de considerar que l’esfera externa està molt allunyada de les altres esferes de
manera que estarà lliure de la influència electrostàtica de les altres. Això permet dir que l’esfera
externa de radi 𝑅 estarà a un potencial:

𝑄
𝑉=𝑘 eq. (1)
𝑅

D’altra banda, hem d’esbrinar el potencial de la closca, 𝑉2, i per això necessitem saber el camp elèctric
que hi ha entre la closca i l’infinit. Com que la distribució de càrrega del conjunt closca + esfera
interna concèntriques té simetria esfèrica, el camp elèctric tindrà direcció radial (𝐸⃗ = 𝐸𝑟̂ ) i per tant
podem fer ús del teorema de Gauss amb una superfície gaussiana concèntrica a la distribució amb
radi 𝑟 > 𝑅2.

Aquesta gaussiana, per tant, tindrà un diferencial de superfície també radial (𝑑𝑆 = 𝑑𝑆𝑟̂ ).
Així, matemàticament:

𝑄𝑖𝑛𝑡 𝑄1 + 𝑄2 − 𝑄
∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 = ∮ 𝐸𝑑𝑆 = 𝐸 ∮ 𝑑𝑆 = 𝐸 4𝜋𝑟 2 = =
𝜖0 𝜖0

𝑄1 + 𝑄2 − 𝑄 𝑄1 + 𝑄2 − 𝑄 𝑄 + 𝑄2 − 𝑄
𝐸= = 𝑘 → ⃗ =𝑘 1
𝐸 𝑟̂
4𝜋𝜖0 𝑟 2 𝑟2 𝑟2

Notem que podríem haver arribat a aquest mateix resultat raonant que degut a la simetria esfèrica
el camp creat per aquest conjunt closca + esfera interna concèntriques en punts exteriors al conjunt
serà el mateix que crearia una càrrega puntual al centre de la distribució.

Conegut el camp elèctric, podem calcular el potencial de la closca integrant aquest camp elèctric des
⃗ = 𝑑𝑟𝑟̂ ) perquè tingui la
de l’infinit fins a la closca, mitjançant una trajectòria que escollim radial (𝑑ℓ
mateixa direcció que el camp elèctric. Matemàticament:
2 𝑅2 𝑅2
𝑄1 + 𝑄2 − 𝑄 𝑑𝑟 1
⃗ = −∫ 𝑘
𝑉2 = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ 𝑑𝑟 = −𝑘(𝑄1 + 𝑄2 − 𝑄) ∫ = 𝑘(𝑄1 + 𝑄2 − 𝑄)
𝑟 2 2
∞ ∞ ∞ 𝑟 𝑅2

𝑄1 + 𝑄2 − 𝑄
𝑉2 = 𝑘 eq. (2)
𝑅2

Ara hem de tenir en compte que els conductors en contacte estan al mateix potencial, i per tant
l’esfera externa estarà al mateix potencial que la closca. És a dir, hem d’igualar el potencial de
l’equació (1) amb el potencial de l’equació (2):

𝑄 𝑄1 + 𝑄2 − 𝑄 𝑅2
𝑘 =𝑘 → 𝑄 ( + 1) = 𝑄1 + 𝑄2 → 𝑄 = 2 μC
𝑅 𝑅2 𝑅
2018/11/28

Q5. La base d’un núvol de tempesta es troba a una

altura ℎ = 1000m del terra i té una superfície de
9km2 . Considerant que hi ha influència total entre
les càrregues de la base del núvol i les del terra i
que el camp elèctric a l’aire és homogeni i val:
𝐸 = 3 · 106 V/m, calculeu la ddp que s’estableix
entre el terra i la base del núvol i la quantitat de
càrrega induïda al terra.

a) 𝑄 = 480 C ; 𝑉 = 3 · 109 V b) 𝑄 = 480 C ; 𝑉 = 3 · 103 V

c) 𝑄 = 240 C ; 𝑉 = 3 · 109 V d) 𝑄 = 240 C ; 𝑉 = 3 · 103 V

Per calcular la ddp entre el terra i la base del núvol, farem la integral del camp elèctric al llarg d’una
trajectòria que comenci al núvol i acabi a terra.
Donada la direcció vertical del camp elèctric, 𝐸⃗ = 3 · 106 𝑗̂ (V/m), on hem escollit un eix 𝑦 en sentit
vertical com és habitual, és convenient escollir una trajectòria vertical: 𝑑ℓ⃗ = 𝑑𝑦 𝑗̂.

Llavors ja podem calcular la ddp:

𝑡𝑒𝑟𝑟𝑎 𝑡𝑒𝑟𝑟𝑎 𝑦=0
∆𝑉 = − ∫ ⃗ = −∫
𝐸⃗ · 𝑑ℓ 6 6
3 · 10 𝑗̂ · 𝑗̂𝑑𝑦 = −3 · 10 ∫ 𝑑𝑦 = 3 · 109 V
𝑛ú𝑣𝑜𝑙 𝑛ú𝑣𝑜𝑙 𝑦=1000𝑚

on hem escollit l’origen de l’eix 𝑦 al terra.

D’altra banda, la càrrega induïda al terra serà la mateixa que hi hagi al núvol, per situació d’influència
total. Llavors podrem considerar tant la terra com el núvol com plans infinits:

𝜎
plà ∞ → 𝐸 =
2𝜖0

de manera que el camp elèctric que crearan entre ells serà:

𝜎
𝐸⃗𝑡𝑒𝑟𝑟𝑎 = 𝑗̂
2𝜖0 𝜎
⃗ ⃗ ⃗ 6
−𝜎 𝜎 } 𝐸𝑡𝑜𝑡𝑎𝑙 = 𝐸𝑡𝑒𝑟𝑟𝑎 + 𝐸𝑛𝑢𝑣𝑜𝑙 = 𝜖 𝑗̂ = 3 · 10 𝑗̂ (V/m)
𝐸⃗𝑛𝑢𝑣𝑜𝑙 = (−𝑗̂) = 𝑗̂ 0
2𝜖0 2𝜖0

De l’última igualtat podem treure 𝜎 = 3 · 106 𝜖0 .

Com que 𝐴 = 9 · 106 m2 , l’àrea on hi ha dipositada la càrrega 𝑄, finalment podem escriure:

𝑄
𝜎= = 3 · 106 𝜖0 → 𝑄 = 3 · 106 𝐴 𝜖0 = 240 C
𝐴
2019/06/12

Q3. Apliquem un camp elèctric homogeni de 1,6 · 103 V/m sobre una
moneda d’un euro (conductora) inicialment descarregada (vegeu la
figura). Calculeu el valor de les densitats de càrrega a la cara superior
i inferior de la moneda en punts allunyats de les vores.

𝜎1 = −14 nC/m2 𝜎1 = 0 𝜎1 = 0 𝜎1 = −28 nC/m2

a) [ ] b) [ ] c) [ ] d) [ ]
𝜎2 = +14 nC/m2 𝜎2 = 0 𝜎2 = +28 nC/m2 𝜎2 = +28 nC/m2

Per influència electrostàtica, hi haurà una redistribució de càrrega per tal de restablir l’equilibri
electrostàtic trencat pel camp extern, és a dir, per tornar a fer el camp elèctric a l’interior del
conductor igual a zero, tal i com mostra la figura:

D’acord amb la teoria, un cop restablert l’equilibri electrostàtic, la densitat de càrrega a la superfície
serà tal que crearà el següent camp elèctric a la superfície:

𝜎
𝐸=
𝜀0

d’on podrem treure el valor de la densitat superficial:

𝜎 = 𝜀0 𝐸 = 1,4 · 10−8 C/m2 = 14 nC/m2

Com mostra la figura, a la cara superior (2) s’hi acumularà càrrega positiva i a la inferior (1)
càrrega negativa. Per tant:

𝜎1 = −14 nC/m2

𝜎2 = +14 nC/m2
2019/12/04

Q3. Una esfera conductora de radi 𝑅1 = 10cm i càrrega 𝑄1 es troba situada al centre d’una closca esfèrica
conductora de radi interior 𝑅2 = 20cm i gruix negligible amb càrrega 𝑄2 . Si la ddp entre els dos
conductors val 𝑉1 − 𝑉2 = 90V i la càrrega de la superfície exterior de la closca és de 5 nC, calculeu la
càrrega dels dos conductors.

𝑄1 = 2 nC 𝑄1 = 1 nC 𝑄1 = 2 nC 𝑄1 = 1 nC
a) b) c) d)
𝑄2 = 3 nC 𝑄2 = 4 nC 𝑄2 = 5 nC 𝑄2 = 6 nC

Apliquem primer la llei de Gauss per calcular el camp elèctric a l’espai entre l’esfera i la closca:

𝑄𝑖𝑛𝑡 𝑄1
𝑅1 < 𝑟 < 𝑅2 → ∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 = ∮ 𝐸𝑑𝑆 = 𝐸 ∮ 𝑑𝑆 = 𝐸 4𝜋𝑟 2 = →𝐸=
𝜀0 4𝜋𝜀0 𝑟 2

I ara la diferència de potencial, 𝑉1 − 𝑉2:

1 𝑅1
𝑄1 𝑄1 1 1
⃗ = −∫
𝑉1 − 𝑉2 = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ 𝑑𝑟 = ( − )
2 𝑅2 4𝜋𝜀0 𝑟 2 4𝜋𝜀0 𝑅1 𝑅2

Amb la informació de l’enunciat, podem calcular la càrrega de l’esfera:

𝑉1 − 𝑉2 = 90V → 𝑄1 = +2 nC

Com l’esfera i la cara interior de l’escorça estan en situació d’influència total:

𝑄2𝑖 = −𝑄1 = −2 nC

Així, la càrrega total de la closca serà:

𝑄2 = 𝑄2𝑖 + 𝑄2𝑒 = −2 nC + 5 nC = +3 nC
2020/01/20

Q3. Una esfera conductora de radi 𝑅1 = 5cm i càrrega 𝑄1 = 50nC es troba situada al centre d’una closca
esfèrica conductora de radis interior i exterior 𝑅2 = 10cm i 𝑅3 = 12cm, amb càrrega 𝑄2 = 50nC.
Podem afirmar que:
Considereu 𝑉(∞) = 0
a) El camp elèctric a punts 𝑟 = 30cm del centre val 5 kV/m.
b) El camp elèctric a punts 𝑟 = 11cm del centre val 37 kV/m.
c) El potencial de l’esfera val 12 kV.
d) El potencial de l’esfera val 9 kV.

Test molt semblant al problema P2.2 del llibret. Dibuixem el que ens diu l’enunciat:

on també hi hem indicat que la distribució de càrrega sobre la closca serà tal que, per efecte de la
cavitat, a la superfície interior de la closca (𝑟 = 𝑅2 ) s’hi acumula una càrrega igual a la càrrega de
l’esfera interior però canviada de signe:

𝑄2𝑖𝑛𝑡 = −𝑄1

Llavors, per conservació de càrrega (la closca està aïllada), la càrrega que s’acumula a la superfície
externa ha de ser igual a la càrrega total menys la càrrega que s’acumula a la superfície interna, és a
dir:

𝑄2 = 𝑄2𝑖𝑛𝑡 + 𝑄2𝑒𝑥𝑡 → 𝑄2𝑒𝑥𝑡 = 𝑄2 − 𝑄2𝑖𝑛𝑡 = 𝑄2 + 𝑄1

tal com apareix a la figura. Dit això, anem a valorar cada apartat:

(a) Els punts a 𝑟 = 30cm del centre de l’esfera es troben a l’exterior de la closca i per tant podem
calcular el camp fent servir el teorema de Gauss amb una gaussiana esfèrica de radi 𝑟 = 30cm:
Repetint el procediment del problema P2.2:

𝑄𝑖𝑛𝑡 𝑄1 + 𝑄2 𝑄1 + 𝑄2 𝑄1 + 𝑄2
∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 = ∮ 𝐸𝑑𝑆 = 𝐸 ∮ 𝑑𝑆 = 𝐸4𝜋𝑟 2 = = →𝐸= 2
=𝑘 = 10 kV/m
𝜖0 𝜖0 4𝜋𝜖0 𝑟 𝑟2

Per tant l’opció (a) és incorrecta.

(b) Els punts a 𝑟 = 11cm es troben precisament a l’interior de la closca. Com que aquesta es troba en
equilibri electrostàtic, tindrem que al seu interior el camp és nul i per tant: 𝐸(𝑟 = 11 cm) = 0.
Per tant l’opció (b) és incorrecta.

(c,d) Per calcular el potencial de l’esfera, hem de calcular el camp elèctric a tots els punts de l’espai
per poder realitzar la integral de trajectòria des de l’infinit fins a la superfície de l’esfera. Per això,
repetirem també l’argument utilitzat al problema P2.2:

Com que tenim una distribució de càrrega esfèrica, podem agafar superfícies esfèriques de Gauss on
𝑑𝑆 = 𝑑𝑆𝑟̂ → 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 = 𝐸𝑑𝑆. Per tant:

𝑄𝑖𝑛𝑡 𝑄1 + 𝑄2 𝑄1 + 𝑄2
𝑟 > 𝑅𝑒 → ∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 = ∮ 𝐸𝑑𝑆 = 𝐸 ∮ 𝑑𝑆 = 𝐸4𝜋𝑟 2 = = →𝐸=
𝜖0 𝜖0 4𝜋𝜖0 𝑟 2

𝑅𝑖 < 𝑟 < 𝑅𝑒 → 𝐸 = 0 (regió dins de conductor en equilibri electrostàtic)

𝑄𝑖𝑛𝑡 𝑄1 𝑄1
𝑅 < 𝑟 < 𝑅𝑖 → ∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 = ∮ 𝐸𝑑𝑆 = 𝐸 ∮ 𝑑𝑆 = 𝐸4𝜋𝑟 2 = = →𝐸=
𝜖0 𝜖0 4𝜋𝜖0 𝑟 2

𝑟 < 𝑅 → 𝐸 = 0 (regió dins de conductor en equilibri electrostàtic)

Com que l’esfera és un conductor en equilibri electrostàtic, és un cos equipotencial i per tant podem
avaluar el potencial a qualsevol dels seus punts. Per tant, podem fer-ho a 𝑟 = 𝑅1 . D’altra banda, com
que el camp té sempre direcció radial o nula, convé agafar una trajectòria radial: 𝑑ℓ ⃗ = 𝑟̂ 𝑑𝑟. També
hem de tenir en compte que la trajectòria des de l’infinit fins a l’esfera inclou regions on el camp
elèctric té diferents expressions analítiques, expressades per les equacions trobades anteriorment.
Per tant, caldrà separar la trajectòria en diferents trajectòries parcials, en cadascuna de les quals el
camp elèctric tindrà una sola expressió analítica.
1 𝑅3 𝑅2 𝑅1
⃗ = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ
𝑉1 = 𝑉1 − 𝑉∞ = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ ⃗ − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ
⃗ − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ
⃗
∞ ∞ 𝑅3 𝑅2

𝑅3 𝑅2 𝑅1
𝑄1 + 𝑄2 𝑄1 𝑄1 + 𝑄2 1 𝑄1 1 1
𝑉1 = − ∫ 2
𝑑𝑟 − ∫ 0 − ∫ 2
𝑑𝑟 = + ( − ) = 12 kV
∞ 4𝜋𝜖0 𝑟 𝑅3 𝑅2 4𝜋𝜖0 𝑟 4𝜋𝜖0 𝑅3 4𝜋𝜖0 𝑅1 𝑅2

on, com hem dit, a cada regió hem tingut en compte l’expressió pel camp elèctric corresponent.

Per tant, l’opció (c) és correcta i l’opció (d) incorrecta.

2022/05/11

Q4. Una esfera conductora de radi 𝑅 = 10 cm es troba situada

concèntricament a l’interior d’una closca esfèrica també
conductora de radis 𝑅𝑖 = 20 cm i 𝑅𝑒 = 25 cm. Si connectem
l’esfera a terra, calculeu quina és la seva càrrega 𝑄, sabent que la
càrrega total de la closca és 𝑄𝑐𝑙𝑜𝑠𝑐𝑎 = 9 nC
Considereu 𝑉(∞) = 0.

a) 𝑄 = −9 nC b) 𝑄 = +3 nC

c) 𝑄 = 0 nC d) 𝑄 = −4 nC

Calculem el potencial de l’esfera i imposem que sigui nul:

𝑉𝑒𝑠𝑓𝑒𝑟𝑎 = 𝑉𝑒𝑠𝑓𝑒𝑟𝑎 − 𝑉∞ = (𝑉𝑒𝑠𝑓𝑒𝑟𝑎 − 𝑉𝑐𝑙𝑜𝑠𝑐𝑎 ) + (𝑉𝑐𝑙𝑜𝑠𝑐𝑎 − 𝑉∞ )

𝑄 1 1 𝑄 + 𝑄𝑐𝑙𝑜𝑠𝑐𝑎 1
𝑉𝑒𝑠𝑓𝑒𝑟𝑎 = ( − )+ = 0 → 𝑄 = −4 nC
4𝜋𝜀0 𝑅 𝑅𝑖 4𝜋𝜀0 𝑅𝑒
2023/05/10

Q4. Una esfera conductora (1) està situada concèntricament a l’interior d’una closca conductora
esfèrica (2) d’un cert gruix, aïllada l’una de l’altra. Inicialment, la càrrega de l’esfera és 𝑄1𝑖 = 3 nC i
la càrrega total de la closca és 𝑄2𝑖 = 2 nC, repartida aquesta última entre la superfície exterior
𝑖 𝑖
(𝑄2,𝑒𝑥𝑡 ) i la interior (𝑄2,𝑖𝑛𝑡 ) de la closca. Si aleshores connectem l’esfera i la cara interior de la closca
amb un fil conductor molt prim, determineu la càrrega final de la superfície exterior de la closca.
𝑓 𝑓 𝑓 𝑓
a) 𝑄2,𝑒𝑥𝑡 = −1 nC b) 𝑄2,𝑒𝑥𝑡 = +5 nC c) 𝑄2,𝑒𝑥𝑡 = +1 nC d) 𝑄2,𝑒𝑥𝑡 = 0 nC

Situació inicial:

𝑖
𝑄1𝑖 = 3 nC → 𝑄2,𝑖𝑛𝑡 = −𝑄1𝑖 = −3 nC

𝑖 𝑖
𝑄2𝑖 = 2 nC → 𝑄2𝑖 = 𝑄2,𝑖𝑛𝑡 𝑖
+ 𝑄2,𝑒𝑥𝑡 𝑖
→ 𝑄2,𝑒𝑥𝑡 = 𝑄2𝑖 − 𝑄2,𝑖𝑛𝑡 = +5 nC

Connexió entre l’esfera i la closca:

1
⃗ = 0 → 𝐸⃗ = 0 → 𝑄 𝑓 = 0 → 𝑄 𝑓 = −𝑄 𝑓 = 0
𝑉1 = 𝑉2 → 𝑉1 − 𝑉2 = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ 1 2,𝑖𝑛𝑡 1
2

𝑓 𝑓 𝑓 𝑓 𝑓 𝑓 𝑓 𝑓
𝑄1 + 𝑄2 = 𝑄1𝑖 + 𝑄2𝑖 → 𝑄1 + 𝑄2 = 5 nC → 𝑄2 = 5 nC → 𝑄2,𝑒𝑥𝑡 = 𝑄2 − 𝑄2,𝑖𝑛𝑡 = +5 nC

Situació inicial: Connexió entre l’esfera i la closca: