Coleccion de Problemas Juliol 2013

TAULA DE CONSTANTS FSIQUES
NOM
SMBOL
VALOR I UNITATS
Constant gravitatria
Constant de Coulomb
Permitivitat del buit
Crrega fonamental
Permeabilitat del buit
Velocitat de la llum en el buit
Constant de Planck
Constant de Boltzmann
Magnet de Bohr
Nombre d'Avogadro
Unitat de massa atmica
Massa del prot (en reps)
Massa de l'electr
G
ke = 1/4o
o
e
o = 4km
c
h
k
B
NA
u
mp
me
6,6710-11 Nm2/kg2
8,988109 Nm2/C2
8,8510-12 F/m
1,60210-19 C
410-7 H/m
2,998108 m/s
6,6310-34Js=4,13610-15 eVs
1,3810-23 JK-1
9,2710-24 Am2
6,0221023 partcules/mol
1,66110-27 kg = 931,5 MeV/c2
1,67310-27kg= 938,3MeV/c2
9,1110-31 kg = 0,511 MeV/c2
(*) Problema obligatori

(**) Problema optatiu
Tema 1
Camps Elctric i Magntic
Exercicis i Problemes
Exercicis i problemes de suport a la teoria

1.- Fora de Lorentz . Una crrega puntual amb velocitat v= v0 i entra a una regi on existeix un
camp magntic uniforme B=Bx i+ By j + Bz k. Quin camp elctric hi ha d'haver en aquesta regi
per tal que la crrega no canvi de velocitat?
E = v0 Bz j v0 By k
2.-. Distribuci lineal de crrega. Una vareta de longitud L est situada sobre leix X, a una
distncia x0 de lorigen de coordenades. Obtingueu la crrega neta de la vareta si la seva densitat
lineal de crrega (x) no s uniforme i val (x)= a x2. Quines sn les dimensions de a?
a) Q = a (3xo2L + 3xoL2 + L3)/3
b) [a] = Cm-3
3.-. Distribuci superficial de crrega. La superfcie

rectangular de la figura est carregada amb una densitat
superficial de crrega no uniforme = a x2.
a) Calculeu la crrega neta.
b) Repetiu el clcul si = a y.
c) Quines sn les dimensions de a en tots dos casos?
a) Q = al1 (3ao2l2 + 3aol22 + l23)/3

b) Q = al2 (2bol1 + l12)/2
c) [a] = Cm-4 a lapartat a)
[a] = Cm-3 a lapartat b)
l2
l1
(a0, b0)
X
4.- Distribuci superficial de crrega. Un disc de radi R est carregat amb densitat superficial de
crrega .
a) Si s uniforme, = 0, calculeu la crrega del disc.
b) Si = a r2, ssent r la distncia al centre del disc, calculeu-ne la crrega.
a) Q = oR2
b) Q = aR4/2
5.-. Distribuci superficial de crrega. La superfcie lateral dun
cilindre daltura H i radi R, est carregada amb una densitat
superficial de crrega .
a) Si s uniforme, = 0, calculeu la crrega de la superfcie del
cilindre.
Camps Elctric i Magntic. Exercicis i Problemes
H
z
b) Si no s uniforme i varia amb la distncia a la base inferior, z, de la forma = a z2, calculeu la

crrega neta de la superfcie del cilindre.
a) Q = o2RH
b) Q = 2aRH3/3
6.- Distribuci volmica de crrega. Una esfera de radi R est carregada

amb una densitat de crrega per unitat de volum .
a) Si s uniforme, = 0, calculeu la crrega de lesfera.
b) Si depn de la distncia al centre de lesfera, r, de la forma = a r2, calculeu la crrega neta
de lesfera.
a) Q = o4R3/3
b) Q = 4aR5/5
7.-. Distribuci volmica de crrega. Un cilindre daltura H i radi R, est carregat amb una densitat
de crrega per unitat de volum .
a) Si s uniforme, = 0, calculeu la crrega del cilindre.
b) Si no s uniforme i varia amb la distncia a leix, s, de la forma = a s 2, calculeu la crrega
neta del cilindre.
a) Q = oR2H
b) Q = aHR4/2
8.- Llei de Coulomb. Si q = 1,0107 C i a = 5,0 cm , calculeu la

fora resultant,
a) sobre la crrega collocada en el vrtex inferior esquerra de la
figura.
b) sobre la inferior dreta (utilitzar la simetria del sistema)
a) (0,17 i 0,046 j ) N, b) (0,17 i 0,046 j )N
9.- Camp E creat per una crrega puntual. Calculeu el camp elctric que crea una crrega puntual
Q= 5,0 nC situada en el punt (3,0, 6,0, 4,0) m sobre el punt P (2,0, 3,0, 1,0) m.
E = (0,041 i 0,37 j +0,20 k) N/C
10.- Sistema discret de crregues. Dues crregues positives iguals, de valor Q, estan situades a
(0,a) i a (0,-a), respectivament.
a) Determineu el camp elctric E en un punt qualsevol de leix x.
b) Representeu grficament la funci Ex(x).
c) Se situa una crrega de prova q a lorigen (0, 0). Estudieu lestabilitat de lequilibri de q
considerant petits desplaaments segons els eixos.
d) Existeix algun valor de q, situada a lorigen, per al qual la fora neta sobre cadascuna de les tres
crregues sigui zero?
d) -Q/4
11.- Dipol elctric. Una crrega positiva +Q est situada en el punt (0, a), mentre que una altra de
valor Q s al punt (0, a), constituint un dipol.
a) Quin s el seu moment dipolar ?
b) Determineu el camp creat en els punts A(0, 0), B(x, 0), C(0, y).
c) Aproximeu lexpressi del camp als punts B i C per a x >> a, y >> a. Expresseuho en funci
del moment dipolar.
a) p = 2aQ j
b) E 0,0 =
1 Q
j
20 a 2
|y|>a : E 0, y =
E x,0 =
Qa y
0 y + a
c) |x|>>a : E x, 0
-p
40 x
y a
Qa
20 x + a
|y|<a : E 0, y =
j
2
Q y2 + a2
20 y + a
|y|>>a : E 0, y
y a
p
2 0 y
12.- Dipol elctric. Colloquem un dipol de moment dipolar p = 5,0 e a linterior dun camp
elctric uniforme E = E0 i, de valor E0 = 5,0104 N/C. Calculeu el valor del moment de fora que
actua sobre el dipol quan:
a) El dipol s parallel al camp elctric: (p, 0, 0)
b) El dipol s perpendicular al camp elctric: (0, p, 0)
c) El dipol forma un angle de = 60 amb el camp elctric : (pcos, 0, psin).
a) 0
b) (0, 0, -4,00-24) Nm
c) (0, 3,50-24, 0) Nm
13.- Dipol elctric. En un model simplificat, podem descriure

una molcula daigua com tres partcules carregades, com
mostra la figura, on q s la crrega de lelectr.
(q = 1,610-19 C ; l = 2,0 )
a) Determineu la direcci i el sentit del vector moment dipolar
i estimeu-ne el valor.
b) Qu passaria si la molcula es trobs en presncia dun
camp elctric exterior uniforme? Raoneu quina fora actuaria
sobre la molcula si aquest camp exterior fos no

uniforme, donat per:
E = x i, on = 10 kV/m2
a) 2,0 i e
b) F = 3,20-25 i N
14.- Acci d'un E uniforme sobre un dipol. La crrega positiva q=1.0 nC d'un dipol es troba a
l'origen de coordenades i la crrega negativa al punt (1,0, 1,0, 0,0) x 103 m.
a) Calcular el valor del moment dipolar.
b) Calcular el moment de forces M que actua sobre el dipol si se situa en una zona en la qual hi ha
un camp elctric uniforme de 3,0 j N/C.
p = (1,0 i +1,0 j) 1012Cm;
M = 3,0 1012 k N m
(**) 15.- E creat per una distribuci contnua de crrega. Un tros de vareta prima no conductora
de longitud infinita t una densitat de crrega lineal uniforme i positiva.
a) Si la vareta tingus una longitud finita d, demostreu que el camp E
en un punt P de la mediatriu situat a una distncia y de la vareta
valdria:
E=
q
1
j
2o y d 2 + 4y 2
(si q es la crrega total)

b) Calculeu el camp elctric suposant que la vareta s indefinida.
b) E =
1
j
20 y
16.- E creat per una distribuci contnua de crrega. Una crrega Q est uniformement distribuda
sobre una anella de radi R.
a) Trobeu el camp E en els punts de leix x (eix de lanella).
b) Aproximeu la funci Ex(x) per als punts en que x << R i en que x >> R.
c) Demostreu que el mdul del camp s mxim per a x R / 2
a) E x
Qx
4 0 x 2 R 2
3/ 2
b) x<<R: E x
Qx
4 0 R 3
x>>R: E x
Q
4 0 x 2
17.- E creat per una distribuci contnua de crrega. Un disc de radi R = 20 cm i dun gruix
negligible t una densitat de crrega igual a 1,0010-6 C/m2, distribuda uniformement.
Mitjanant aproximacions raonables:
a) Quant val el camp elctric creat pel disc en un punt situat a l'eix del disc, a 1 mm de distncia?
b) I a leix del disc a una distncia de 20 m?
c) Podreu calcular el camp elctric en un punt genric de lespai a partir de la llei de Gauss?
Raoneu-ho.
a) 5,604 V/m b) 2,8 V/m
c) No
(**) 18.- Dipol indut. Considerem un model dtom en qu una crrega negativa -Ze est
distribuda uniformement en el volum duna esfera formant un nvol esfric de radi R (electrons) i
una crrega puntual +Ze s a prop del centre (nucli).
a) Determineu el camp elctric creat pels electrons en un punt P situat a una distncia d<R del
centre de la distribuci de crrega. Quina fora actuaria sobre una crrega positiva Ze que es trobs
en el punt P, degut al camp elctric anterior?
Hi apliquem un camp elctric exterior, Eext, i suposem que lnic efecte que shi produeix s un
desplaament relatiu, d, del centre de la distribuci de crrega electrnica, que es mant esfrica,
respecte al nucli.
b) Determineu la distncia "deq" a qu sarriba a lequilibri del nucli. Quan val el moment dipolar
de ltom?
c) Determineu la polaritzabilitat daquest tom (relaci entre el moment dipolar p i el camp
elctric) .
d) Obteniu una expressi aproximada per a la freqncia doscillaci daquest sistema (suposeu el
nucli fix i la massa de tots els electrons Zme).
a) E =
Ze
d
4 0 R 3
b) d eq
4 0 R 3
E ext
Ze
Z2 e 2
d
4 0 R 3
p = 4 0 R 3Eext
c) = 40R3
d) f
1
2
Ze2
4 0 R 3me
(*) 19.- Dipol indut. Situem una crrega puntual +Q en el centre duna anella de crrega -Q
(model simplificat de ltom dhidrogen de Bohr), i sotmetem el conjunt (lanella i la crrega
puntual) a un camp elctric exterior uniforme, perpendicular al pla de lanella. Suposarem que
lefecte produt s, simplement, un desplaament relatiu molt petit entre la crrega puntual i
lanella segons el seu eix. Daquesta forma, el camp elctric exterior crea un dipol format per la
crrega puntual (+Q) i el centre de lanella (-Q).
Dades: Q = e = 1,610-19 C, R = 0,5310-10 m
a) Determineu aproximadament la posici dequilibri aconseguida per la crrega puntual en estar

sotmesa al camp elctric exterior i al de lanella.
b) Trobeu el moment dipolar en funci del camp Eext i calculeu-ne el valor quan aquest camp s de
100 kV/m.
c) Considerarem que la crrega puntual est fixada i que lanella es pot moure. Suposarem, a ms,
que la massa de lanella s la de lelectr (m = 9,1110-31 kg). Calculeu la freqncia doscillaci
daquest sistema.
a) x
4 0 R 3E ext
Q
b) p = 1,650-36 C m = 1,030-7 e
c) f = 6,5015 Hz
20.- Flux del camp elctric. Llei de Gauss. Considereu la superfcie

dun cub de costat a com es mostra en la figura. Aquest cub est
collocat en una regi on hi ha un camp elctric parallel a leix X:
E = E i.
Trobeu el flux elctric a travs de la superfcie i la crrega total
tancada en el seu interior si el camp elctric s:
a) E uniforme
b) E variable: E = Cx
a) = 0
b) = Ca3 Q = Ca3
Q = 0,
21.- Llei de Gauss. Un disc de radi R = 50 cm, est

carregat amb crrega Q distribuda uniformement.
a) Quin seria el flux del camp elctric a travs duna
superfcie cilndrica si la base t un radi de 1 m i
lalada s de 2 m, quan el disc carregat s al centre del
cilindre?
b) Quin seria el flux del camp elctric a travs duna
superfcie cbica de 1 m daresta, amb el disc carregat
al centre?
Q/0 en els dos casos
22.- Aplicaci de la llei de Gauss. Una crrega Q est continguda en una esfera de radi R.
Trobeu lexpressi del camp elctric E, tant a dins com a fora de lesfera, si:
a) La crrega est distribuda uniformement a la superfcie.
b) La crrega es distribueix uniformement a linterior.
(**) c) La crrega es distribueix segons lexpressi (r) = a r2, per a r < R.
a ) E ext
b) E ext
c) E ext
Q
4 0 r 2
Q
4 0 r
Q
4 0 r 2
E int 0
E int
E int
Qr
4 0 R 3
Qr 3
4 0 R 5
10
23.- Aplicaci de la llei de Gauss. Dues superfcies esfriques concntriques de radis R1 i R2, amb
R1 < R2, es carreguen uniformement amb crregues 3Q i +5Q respectivament. Tenint en compte
la simetria esfrica del sistema i aplicant el teorema de Gauss expresseu el camp electrosttic (en
funci de r) de les tres zones
I) r < R1
II) R1 < r < R2
III) r > R2
EI = 0,
EII = k
3Q
r ,
r2
EIII = k
2Q
r
r2
24.- Aplicaci de la llei de Gauss. Un cilindre de radi R i longitud l (l>>R) est carregat
uniformement a la seva superfcie amb una crrega total Q. Doneu lexpressi del camp elctric en
un punt a distncia del eix s<R i a distncia s> R
s< R E = 0,
s> R E =
1 Q s
2 0 l s
25.- Aplicaci de la llei de Gauss. Una distribuci rectilnia i indefinida de crrega de densitat
lineal = 25 nC/m s parallela a l'eix de les X i passa pel punt (0,0, 1,0, 0,0) m. Calculeu el camp
elctric en el punt P = (2.0, 2.0, 4.0) m.
E(P) = (54j + 72k) N/C

26.- Aplicaci de la llei de Gauss. Un cilindre de radi R i longitud L (amb L >> R) es carrega amb
una densitat de volum de crrega uniforme 0. Obtenir raonadament el camp electrosttic a l'interior
i a l'exterior del cilindre (allunyat dels extrems), expressant-ho en funci de la distncia a l'eix s.
(utilitzeu coordenades cilndriques)
Eint 0s / 2 0 s ,
Eext 0 R 2 2 0s s
27.- Aplicaci de la llei de Gauss. Volem saber el camp elctric (intensitat, direcci i sentit) creat
per una superfcie esfrica de radi R = 0,10 m que t una densitat superficial de crrega de valor
= + 1,0 nC/m2 , excepte en una petita regi de superfcie S = 1,010-3 m2, tal com es veu en la
figura. Trobeu el valor del camp elctric en els punts segents:
a) En el centre O
b) En el punt P = (2,0) m
11
a) E = 0,90 i V/m
b) E = 0,28 i V/m
28.- Circulaci d'un camp vectorial. Sigui el camp vectorial A1 = 3x2 i + 6yz j + 3 y2 k. Calculeu
la circulaci del camp per anar del punt P (0,0, 0,0, 0,0) al punt R (4,0, 2,0, 3,0) pels segents
camins
a) x = 2; y =; z = 3/2, essent un parmetre
b) en lnia recta
c) movent-se parallelament als eixos: primer a l'eix x, desprs a l'eix y, i finalment a l'eix z.
d) Repeteix els apartats anteriors pel camp A2= 3x2 i 6yz j + 3 y2 k. Pot ser conservatiu el camp
A2 ?
a) 100, b) 100, c) 100

d) 52, 52, 100. No
29.- Camp electrosttic i potencial. El potencial elctric en una regi de lespai ve donat per
V = c(2x2 + yz), en qu c s una constant. Trobeu el camp elctric E (x, y, z) a la mateixa regi i
avalueulo en el punt (2, 1, 2) m.
E = c (4x i + z j + y k); E = c (8 i +2 j +k)
30.- Gradient. La figura mostra lnies equipotencials i el valor del

potencial en volts. La distncia entre dues lnies del reticulat
representa 1 cm.
a) El mdul del camp s ms gran en el punt A o en el punt B?
b) Trobeu el camp E als punts A, B i C.
EA= 400 j V/m EB= 200 j V/m EC= (180 i 180 j) V/m
31.- Potencial i treball. Sistema discret. En dos dels vrtexs dun triangle equilter de 2,0 m de
costat, estan situades dues crregues positives iguals de 2,0 C.
a) Quin s el potencial al tercer vrtex?
b) Quant treball haurem de realitzar per transportar una crrega positiva de 4C des de linfinit
fins a aquest vrtex, mantenint fixes les altres crregues?
c) Responeu a les preguntes anteriors si la crrega situada en un dels vrtexs la substitum per una
de 2,0 C.
a) 18 kV
b) 7,202 J
c) 0 KV, 0 J
12
(*) 32.- Potencial i treball. Sistema continu . Una anella de radi R, carregada uniformement amb
crrega Q, est situada al pla x = 0, amb el seu centre a lorigen de coordenades. Considerant
lorigen de potencial a linfinit:
a) Calculeu el potencial creat per lanella al punt de leix OX, P(x,0,0) a partir de la circulaci del
camp.
b) Calculeu el potencial creat per lanella al punt de leix OX, P(x,0,0) com a lmit del potencial
creat per un sistema discret de crregues.
c) A partir del resultat obtingut a lapartat anterior calculeu el component x, Ex del camp elctric
creat per lanella al punt P.
d) Raoneu com han de ser els components Ey i Ez del camp. Podreu calcular el valor daquests
components a partir del resultat obtingut a lapartat a)?.
a,b) V
-kQ
x2 R2
c) E x
-kQx
x R
2
d) nulles; no
33.- Diferncia de potencial. Un cilindre de radi R i longitud l (l>>R) est carregat uniformement a
la seva superfcie amb una crrega total Q. Doneu lexpressi de la diferncia de potencial entre un
punt de leix O i un punt P situat a distncia 2R de leix del cilindre.
V(O) V(P)
1 Q
ln 2
2 0 l
34.- Camp i potencial. Dues superfcies esfriques

concntriques de radis R1 i R2 (tal que R2 > R1) es
carreguen uniformement amb crregues Q i +4 Q, respectivament.
a) Representeu el valor del camp E en funci de la distncia r al centre O. Obteniu prviament les
expressions del camp per a r<R1, R1<r<R2 i r>R2.
b) Trobeu i representeu el potencial elctric V.
r<R1
E 0,
R1<r<R2 E k
Q
r ,
r2
r>R2
E k
Q 4Q
Q 4Q
, R1<r<R2 V k
,
R2
R1 R 2
r
r<R1 V k
3Q
r
r2
r>R2 V k
3Q
r
35.- Pla infinit de crrega. Un full infinit de crrega, situat en el pla z=0, t una densitat superficial
de =2,000-6 C/m2. Determineu el camp elctric en un punt situat:
a) a 1 cm del full.
b) a 1 m del full.
Considereu els punts A(0,0,1), B(0,1,1) i C(0,1,2), on les coordenades estan expressades en metres.
c) Determineu les diferncies de potencial (VB-VA), (VC-VB) i (VC-VA).
d) Quina forma tindran les superfcies equipotencials?
e) A quina distncia estan entre si les superfcies equipotencials amb una diferncia de potencial
de 100 V?
a) 1,1305 V/m
b) 1,1305 V/m
c) 0; -1,1305 V; -1,1305 V
d) z = constant
e) 0,88 mm
13
(*) 36.- Fil indefinit de crrega. Un fil indefinit t una

densitat de crrega lineal 0.
a) Determineu el camp elctric creat pel fil en funci de la
distncia al fil r.
b) Determineu lexpressi del potencial, prenent com a
referncia un punt situat a una distncia a del fil (V(a) = 0).
Disposem dos fils parallels, en la direcci X .
En lun, = +0, i passa per (0, a ,0), en laltre = -0 i
passa per (0, -a ,0), essent a = 10 cm. (vegeu la figura).
c) Determineu lexpressi del camp per a un punt genric
del pla x = 0.
d) Raoneu per qu el pla y = 0 s equipotencial.
e) Calculeu el potencial del punt (5 cm , 5 cm , 0).
Dades: V(y=0) = 0, 0 = +1,00x10-8 C/m
a) E =
1 0
er
2 0 r
b) V(r)
0
a
ln
20 r
e) 198 V
37.- Conductor allat. Considerant la Terra com un conductor esfric de 6.400 km de radi,
calculeune la capacitat. Quin radi hauria de tenir un conductor esfric perqu la seva capacitat fos
d1,0 F?
C= 710 F; R= 9,0 06 km
(**) 38.- Propietats de conductors en equilibri. Una esfera conductora de

radi R = 3,0 cm t el seu centre en lorigen de coordenades O. Una font de
tensi de 600 V es connecta entre lesfera i el terra (que t potencial V = 0,
igual que a linfinit).
a) Quant val la crrega Q sobre lesfera? Com es distribueix?
Lesfera es desconnecta de la font i se situa al punt P1 = (6,0, 0,0, 0,0 ) cm una crrega puntual
Q= + 1,0 09 C
b) Quant val el camp elctric en el punt P2 = (1,0, 0,0, 0,0) cm?
c) Quant val el camp que les crregues de lesfera creen en aquest punt?
d) Demostreu que el potencial en el punt O associat al camp creat per les crregues de lesfera
encara s de 600V.
e) Quant val el potencial total VO en el centre de la esfera?
f) I el potencial al punt P2?
a) Q = 2,0 nC
b) E = 0
c) Eesf = 3600 i V/m
e) V0 = 750 V
f) 750 V
14
39.- Sistema de conductors. Una estructura cilndrica coaxial de longitud L = 1,003 mm est
constituda per un conductor central de radi 8,0 mm i una cobertura conductora de 2,0 mm de gruix
i 10,0 mm de radi interior. Si carreguem el conductor interior amb una densitat de crrega = 10
C/m i lexterior amb c = 40 C/m.
a) Expresseu segons la distncia r a leix, el valor de E (0 < r < )
b) Calculeu la diferncia de potencial entre el conductor central i un punt situat a 24,0 mm del
centre.
a) per a R1<r<R2 E = 1,8051/r; per a R2<r< E = 9,0051/r
b) V = 6,605 V
(**) 40.-Influncia entre conductors. Condensador pla. Entre les plaques dun condensador pla
allat de capacitat Co i que shavia carregat connectant-lo a una tensi Vo, introdum una placa
metllica parallelament a les plaques.
a) La diferncia de potencial entre les armadures i la capacitat han variat per la presncia de la
placa metllica si aquesta t un gruix negligible?
Si la placa metllica que hi introdum t un gruix igual a 1/3 de la separaci entre les plaques
b) Calculeu les variacions que hi ha respecte a les plantejades a lapartat a).
c) Quina ser la distribuci de crregues en la placa?
Si en lloc de tenir el condensador allat es mantingus connectat a la font dalimentaci amb la qual
es va carregar,
d) Variarien les vostres respostes anteriors a les qestions b) i c)?
a) No ha variat res
b) V=2/3V0 C=3/2 C0
d) V=V0
C=3/2 C0
41.- Propietats de conductors en equilibri. Una esfera conductora de radi R1 = 12 cm es posa en

contacte amb el pol positiu duna font dalimentaci de tensi V = 300 V, alhora que el pol negatiu
est connectat a la terra.
a) Obteniu els valors de la crrega, la densitat de crrega superficial i el camp elctric en la
superfcie de lesfera.
b) Desprs de desconnectar la font, connectem aquesta esfera, mitjanant un fil molt llarg, a una
altra de radi R2 = 6 cm inicialment descarregada. Trobeu el potencial i la crrega de cada una de
elles. Quin s el camp elctric a la superfcie de cada una?
a) Q = 4,0 nC
= 2,20-8 C/m2
b) V1 = V2 = 200 V Q1 = 2,7 nC
E = 2,5 kV/m
Q2 = 1,3 nC
E1 = 1,7 kV/m
E2 =3,3 kV/m
42.- Condensador pla. Colloquem dues plaques metlliques circulars de 20 cm de radi

parallelament a una distncia d1,0 mm.
a) Si les connectem a una bateria de 50 V de f.e.m. Quina s la crrega a cada placa i quina s la
capacitat del condensador que formen totes dues? Quin s el camp elctric que hi ha entre les
plaques?
15
b) Si desconnectem la bateria i separem les plaques fins a una distncia de 50 mm. Quina ser la
crrega en les plaques? I el camp elctric entre elles? I la diferncia de potencial?
c) Qu passaria amb les magnituds anteriors si no desconnectssim la bateria?
a) Q = 56 nC
b) Q = 56 nC
c) Q = 1,1 nC
E = 50 kV/m
E = 50 kV/m
E = 1 kV/m
C = 1,1 nF
V = 2500 V
V = 50 V
(*) 43.- Conducci elctrica. Un corrent de 5,0 A circula per un fil de coure de 0,20 mm2 de
secci.
a) Quant val el vector densitat de corrent i quina s la velocitat de desplaament v d en aquest cas,
si el nombre delectrons per unitat de volum s 0,84029 m3 ?
b) Si el corrent fos superficial, quant valdria el vector densitat de corrent?
c) Si aquests electrons lliures estan a temperatura ambient (T= 300oK) i se suposa que tenen una
energia trmica de (3/2)kBT, quina s la seva velocitat quadrtica mitjana? (De fet els electrons
lliures a linterior dels metalls, tenen energies, i per tant velocitats, molt ms grans).
a) J= 2,5 05 A/m2 , vd = 1,9 03 m/s, b) JS= 3,203 A/m
c) 1,205 m/s
44.- Conducci elctrica, densitat de corrent. Una barra cilndrica t una longitud de 50 cm i un
radi de 2,0 mm. La barra s de coure, la resistivitat del qual a 20C s d1,708 m.
a) Trobeu la resistncia de la barra.
b) Si hi fem passar un corrent de 5,0 A, trobeu el camp elctric i la densitat de corrent..
a) R = 6,804 Ohm
b) E = 0,0068 V/m, J = 4,005 A/m2
(**) 45.- Conducci elctrica; mobilitat. En la teoria de la conducci, la mobilitat de lelectr es

defineix per: vd = E. Per tal de determinar la mobilitat dels electrons en el coure es pren un fil de
25 m de longitud i 0,5 mm de dimetre, es mesura la seva resistncia: R = 2,16 . La densitat del
coure s 8,9 g/cm3 i el seu pes atmic s 63,5.
a) Quina s la conductivitat del coure?
b) Quina s la densitat de portadors si suposem que hi ha 1 electr de conducci per cada tom de
coure?
c) Calculeu la mobilitat.
a) = 5906 S/m
b) n = 0,84029 m3
c) = 4,403 m2/Vs
46.- Conducci elctrica La barra conductora

cilndrica de la figura t dues regions: la de
lesquerra s de coure 1 = 607 S/m i la de la
dreta s de plom 2 = 506 S/m. Hi fem circular
un corrent de 8 A en la direcci de la barra.
a) Calculeu la resistncia total de la barra Rt.
16
b) Calculeu la densitat de corrent en cada regi.

c) Calculeu el camp elctric en cada regi. Raoneu quin s el seu sentit.
d) Calculeu els valors del potencial en els extrems de la barra i en la superfcie de separaci
(suposeu V = 0 en lextrem dret de la barra).
e) Aplicant la Llei de Gauss a una superfcie cilndrica adequada, demostreu que existeix una
crrega neta electrosttica Q en la superfcie de separaci dambdues regions i calculeu-la.
a) Rt = 5,4 m b) J1 = J2 = 206 A/m2 c) E1 = 0,033 V/m, E2 = 0,40 V/m
d) 43 mV, 40 mV, e) + 1,30-17 C = 80e
47.- Conducci elctrica. Es fa passar un

corrent I = 2,0 A per dues barretes de coure,
= 607 S/m, tal com sindica en la figura, de
radis R1 = 0,60 mm i R2 = 0,40 mm.
a) Determineu la densitat de corrent per a cada
una de les regions.
b) Determineu el camp elctric per a cada
regi.
c) Calculeu la caiguda de potencial en cada
una de les varetes.
d) Quina s la resistncia total del conjunt?
a) J1=1,8106 A/m2; J2=4,0106 A/m2
c) V1=0,060 V; V2=0,134 V
b) E1=0,030 V/m; E2=0,067 V/m

d) R=97 m
48.- Fora de Lorentz. En un determinat instant un prot t una velocitat v= 12,0 j m/s i una
acceleraci a = 3,00103 i m/s2 en una regi en la que existeixen camps elctrics i magntics
uniformes. Si B = 40 i T, calcular el valor del camp elctric E.
E = (3,12 i + 48 k) 105 N/C
49.- Fora magntica sobre una crrega. Un electr es mou dins un camp magntic uniforme B =
1,003 T, sent la seva velocitat perpendicular a aquest camp.
a) Demostreu que el seu moviment s circular uniforme.
b) Si la seva velocitat s v = 3,005 m/s, trobeu el radi de la seva trajectria, el temps que triga a
fer una volta i la freqncia angular.
c) Com salterarien el radi, el temps i la freqncia angular si la seva velocitat fos doble?
(massa me = 9,1031 kg i crrega 1,6019 C)
b) R=1,7 mm, t = 3,508 s
c) R es duplica, t s el mateix
17
50.- Selector de velocitats. Un selector de velocitat t un camp magntic de valor 0,100 T

perpendicular a un camp elctric de valor 2,0005 V/m.
a) Quina haur de ser la velocitat duna partcula per passar a travs daquest selector sense que
sigui desviada?
b) Quina energia (en eV) hauran de tenir els protons per passar per aquest selector?
c) I els electrons?
a) 2,006 m/s b) 20,9 KeV
c) 11,4 eV
51.- Cambra de bombolles.- A linterior duna cambra de bombolles saplica un camp magntic
uniforme de valor B = 0,10 T.
a) Si un prot (m=1,6720-27 kg, q=1,6020-19 C) penetra al seu interior perpendicularment al
camp magntic amb una velocitat de v = 2,0006 m/s, quin ser el radi de curvatura de la seva
trajectria?
b) Una partcula desconeguda penetra a la cambra deixant un tra que t un radi de 2,50 m.
Assumint que sen coneix la crrega, qu ms es coneix daquesta partcula?
a) 0,21 m
b) La quantitat de moviment
(**) 52.- Ciclotr. Un prot penetra pel punt A en un camp magntic amb una velocitat v o =
1,0006 m/s i descriu una trajectria circular de 2,00 cm de dimetre a causa de laplicaci dun
camp magntic perpendicular a lrbita.
a) Determineu el camp magntic (mdul, direcci i sentit) que fa que el prot segueixi la
trajectria circular AB de la figura dintre del conductor superior (E nul).
b) Calculeu el temps que trigar el prot a recrrer la semicircumferncia AB.
c) Calculeu lenergia cintica inicial del prot expressada en eV.
Entre B i C apliquem una diferncia de potencial de 5,5 kV, de manera que acceleri el prot.
d) Quina s lenergia cintica del prot en arribar a C?
En el punt C penetra a linterior dun altre conductor.
e) Quin s el radi de la trajectria CD?
f) Amb quina energia arriba a D?
18
En aquest moment apliquem entre els dos conductors una diferncia de potencial V igual i de signe
contrari a lanterior de manera que el prot passi al primer conductor i es repeteixi el cicle.
g) Per tal que el prot sacceleri a cada pas, quina ha de ser la freqncia de V(t)?
a) B=1,04 T cap endins
e) 1,43 cm
b) 31,4 ns
f) 10,7 KeV
c) 5,22 KeV
g) 15,9 MHz
d) 10,7 KeV
(**) 53.-Ciclotr .-Un ciclotr accellera deuterons (m=3,3410-27 kg, q=+e). El camp magntic s
d1,4 T i la tensi alterna aplicada a les D s de 5000 V damplitud. Calculeu:
a) La freqncia de la V per accelerar deuterons.
b) La velocitat de sortida si el radi del ciclotr s de 0,4 m, assumint que entra amb una velocitat
prcticament nulla.
c) El nombre de voltes que fa el deuter fins que surt.
d) El temps que inverteix fins que surt.
a) f = 1,0707 Hz
b) 0,2708 m/s
c) 751 voltes
d) 7,020-5 s
54.- Efecte Hall.Una cinta de metall de 2,0 cm dample i

0,10 cm de gruix porta un corrent de 20 A i est situada a
linterior dun camp magntic de 2,0 T, segons podem
veure a la figura. La f.e.m. Hall es mesura i resulta que s
Va-Vb = 4,27 V.
a) Calculeu la velocitat de desplaament dels electrons a
la cinta.
b) Trobeu la densitat numrica dels portadors de crrega
de la cinta.
c) Quina seria la diferncia de potencial Va-Vb si els
portadors de crrega fossin positius?
a) 1,10-4 m/s
b) 5,9028 m-3
c) - 4,27 V
(*) 55.- Efecte Hall. Volem construir una sonda Hall

per a la mesura del camp magntic. Volem triar entre
dos materials diferents, A i B, per veure amb quin
sobt la mxima sensibilitat.
El material A s un metall i B un semiconductor tipus
p. Les seves conductivitats sn A = 308 S/m i
B = 602 S/m, mentre que la densitat de portadors
sn nA = 2,5028 m-3, i nB = 4,5022 m-3. Construm
una sonda amb cada un daquests materials, amb
lmines de la mateixa geometria (10 mm de llarg, 10
mm dample i 0,10 mm de gruix) i mesurem la tensi
entre els punts a i b.
19
a) Quina s la resistncia de cada una de les lmines, fent passar el corrent tal com sindica en la
figura?
b) No podem permetre que el dispositiu sescalfi, per aix limitarem el corrent que hi fem passar
per tal que la potncia dissipada sigui de P = 0,10 W. Quin s el corrent que hem de fer passar per
cada lmina?
c) Quina s la velocitat i el sentit dels portadors de crrega en cada cas (considerem la crrega
igual a e)?
d) Quina s la sensibilitat (en mV/G) de cada un dels dos dispositius?
b) IA =55,0 A; IB =77,4 mA d) SA=1,37 10-5 mV/G ; SB =1,07 mV/G
56.- Efecte Hall. Una sonda Hall, en qu el corrent circula en
la direcci +Y, i en qu la tensi Hall es mesura en la direcci
X, t una sensibilitat d1,5 mV/G.
Si es troba en un lloc en qu el camp magntic val:
B = (30, 20, 25) G
a) Quina tensi Hall mesurarem?
b) Quin s el signe de (Va -Vb) si la sonda consisteix en un
semiconductor tipus n?
a) 37,5 mV
b) positiu
57.- Fora magntica sobre un corrent. Un corrent de 2,0 A

circula pel segment de conductor de la figura des d a fins a b.
Existeix un camp magntic B=1,0 k T.
a) Trobeu la fora sobre els segments ac i cb.
b) Trobeu la fora sobre el conductor com si fos un segment recte
des de a fins a b.
c) Repetiu els apartats anteriors considerant el camp
B xk on 1.0 103 T
i que les coordenades del punt a
sn (xa, ya) = (0.02, 0.02) m.

d) Quines conclusions traieu d'aquest resultat?
a) Fac = 0,06 j N;
Fcb = 0,08 i N
b) F = (0,08 i 0,06 j) N
c) Fac = 21 j N; Fcb = 40 i N; Fab = (28 i 21 j) N
(**) 58.- Moment magntic. Una partcula, de massa M i de crrega q, descriu una trajectria
circular amb una velocitat angular constant. Trobeu una expressi que relacioni el moment
magntic orbital m, i el moment cintic de la partcula L respecte del centre de la trajectria.
m = (q/2M)L
20
59.- Fora magntica sobre un corrent. En una zona de lespai existeix un camp magntic
uniforme B=20 j G. Al pla z = 0 est situada una espira rectangular amb vrtexs als punts
A=(1,1,0), B=(1,3,0), C=(-4,3,0), D=(-4,1,0) (en metres) i per la qual circula un corrent de valor I =
2,0 mA.
a) Calculeu la fora que actua sobre cada costat de
lespira.
b) Calculeu la fora total que actua sobre lespira.
c) Calculeu el moment que sexerceix sobre lespira.
d) Si el camp magntic no fos uniforme i sexpresss
amb = 10 G m, repetiu els dos primers apartats.

a) FAB = 0; FBC = 2,00-5 k N; FCD =0; FDA = -2,00-5 k N,
d) FAB =-2,20-6 i N; FBC =-3,30-6 j N;
FCD = 2,20-6 i N; FDA =+100-6 j N, FT = 6,70-6 j N
b) 0 c)
4,00-5 i N m,
60.- Moment magntic. Acci dun B uniforme sobre una espira. Una
bobina circular petita de 20 voltes de fil s en un camp magntic
uniforme de 5.000 G de manera que la normal al pla de la bobina
forma un angle de 60 amb la direcci de B. El radi de la bobina s de
4 cm i hi circula un corrent de 3 A.
a) Quin s el moment magntic de la bobina?
b) Quin moment o parell de forces sexerceix sobre la bobina?
a) 0,30 Am2, perpendicular al pla de la bobina, cap avall
b) 0,13 N m
61.- Llei de BiotSavart. Trobeu el camp magntic que crea un element petit de corrent dl = 2 k
mm, amb un corrent I = 2 A i que est centrat en lorigen, en els punts segents:
a)
b)
c)
d)
En el punt A de leix X, en x = 3 m
En el punt B de leix X, en x = 6 m
En el punt C de leix Z, en z = 3 m
En el punt D de leix Y, en y = 3 m
a) 4,441011 j T
c) 0 T
b) 1,111011 j T
d) 4,441011 i T
62.- Camp creat per una espira circular a leix. Dues espires circulars concntriques de radis r1 =
20,0 cm i r2 = 30,0 cm estan situades al pla z=0 i centrades a lorigen de coordenades. Per la
21
primera circula un corrent horari i per la segona antihorari si es mira des de leix z positiu. Els dos
corrents valen I = 7,0 A. Calculeu el camp magntic als punts
a) P1 = (0,0, 0,0, 0,0) cm
b) P2 = (0,0, 0,0, 20) cm
c) P3 = (0,0, 0,0, 20) cm
a) B = 7,3 106 k T , b) B = 6,7 107 k T , c) B = 6,7 107 k T
63.- Principi de superposici.. Trobeu el camp magntic B en els punts A, B, C si hi circula un

corrent I i r s el radi dels trams circulars
BA -
o I
2r
k ; BB
o I
I
I
k ; BC o o k
2 r
4r
4r
64.- Llei dAmpre Un conductor est format per un

nombre infinit de filferros adjacents, cadascun
infinitament llarg i amb un corrent i.
a) Demostreu que les lnies de camp magntic B seran tal
com es representen en la figura i que, si n s el nombre
de conductors per unitat de longitud, el valor del camp
s:
1
0ni
2
b) Determineu el camp si, a ms daquest pla, nhi ha un altre, parallel al primer, on els corrents
flueixen en sentit contrari.
(*) 65.- Llei dAmpre. Un cable coaxial llarg est format per dos conductors concntrics com es
mostra en la figura. En aquests hi ha corrents iguals i oposats dintensitat i.
a) Obteniu el camp magntic B a la distncia r de leix, per a r < a.
b) dem per a a < r < b.
c) dem per a b < r < c.
22
d) dem per a lexterior, r > c.
i c r
c) 0
2 r c2 b 2
2
a) 0ir/2a
b) 0i/2r
d) 0
66.- Camp creat per un corrent rectilini indefinit. Tres fils

conductors rectilinis indefinits, perpendiculars al pla de la
figura, travessen aquest pla en els punts A, B i C.
En A(2,0)m, I = 10 A, dirigida cap endins.
En B(0,2)m, I = 15 A cap endins.
En C(2,0)m, I = 20 A cap enfora.
a) Trobeu el camp magntic en el punt O(0, 0)m i en el
punt D(0, 2)m.
b) Trobeu, aproximadament, el camp magntic en el punt
E (2,01, 0) m i en F (0, 100) m.
c) Si colloquem un conductor rectilini, de 0,5 m de
longitud, parallel als anteriors, que passi pel punt D, pel
qual circulen 5A cap endins, quina s la fora que actua sobre aquest conductor?
a) B(O)=(15 i 30 j)107 T B(D)=(2,5 i 15 j)107 T

b) B(E) +4104 j T
B(F)=108 i T
7
c) F=(37,5 i 6,25 j)10 N
(*) 67.- Camp i forces magntiques. Un fil llarg i

horitzontal est sobre la superfcie duna taula.
Un altre, CD, situat directament damunt el
primer, t 1,0 m de longitud i pot lliscar cap
amunt i cap avall per les guies metlliques
verticals C i D amb les quals fa contacte. Per
ambds fils circula un corrent de 50 A. La
densitat lineal del filferro CD s de 5,0 g/m.
A quina alada quedar en equilibri el fil CD?
Ser estable, aquest equilibri?
1,02 cm; s, estable
68.- Camp creat per un corrent rectilini indefinit. Dos corrents de

10 A circulen per dos fils indefinits situats sobre leix OX en el
sentit de + a - i sobre leix OY de - a +.
a) Calculeu el camp magntic als punts segents:
23
A (2,2,0)m B(-2,2,0)m
C (0,0,2)m D (2,0,2)m
b) Trobeu la fora exercida per aquest camp sobre una partcula carregada negativament amb una
crrega q = -310-8 C que passa pel punt A a una velocitat de 100 j m/s.
a) BA = (0,0,-2)10-6 T BB = 0
BC = (1,1,0)10-6 T BD = (0,5, 1, -0,5)0-6 T
b) F = 60-12 i N
69.- Camp i forces magntiques. Un fil recte i una

espira rectangular de fil estan damunt duna taula.
Pel fil hi passa un corrent de 10 A i per l' espira de
20 A.
a) Quina s la fora sobre lespira?
a) 3,210-5 N; repulsiva
(**) 70.- Camp i forces magntiques. Un fusible per corrents industrials

pot estar format per dos fils molt llargs units per una barra, de longitud b
= 30 cm, que comprn una part mbil, de longitud a = 28 cm, recolzada
sobre la part fixa mitjanant una fora F = 1N que fa un ressort.
a) Trobeu lexpressi del camp magntic que crea el fil de lesquerra en
un punt de la part mbil.
b) Trobeu lexpressi de la fora magntica total que actua sobre un
element de corrent de la part mbil.
c) Calculeu la intensitat del corrent que ha de circular perqu la part
mbil es desplaci.
a) B
0 I
i
4 y
b) d F
0 2 1
1
I
dyk
4 y b y
c) I>1,2103 A
24
Tema 2
Equacions de Maxwell
25

1.- Llei de Gauss E. Colloquem un cub de costat a, orientat amb els costats segons els eixos, amb
el seu centre en una posici genrica (xo, yo, zo). Trobeu el flux de camp elctric a travs de les
seves cares i la crrega total tancada en el seu interior si el camp elctric en la regi en que situem
aquest cub sexpressa com:
a) E = c x2 i
b) E = c (y i + x j)
c) E = (3xy2 i + z k)
a) = 2Ca3xo
Q = 2Ca3xo
b) = 0
Q=0
c) = a3 (3 yo2+1)+a5/4 Q = [a3 (3 yo2+1)+a5/4]
2.- Llei de Gauss B. En una regi de lespai hi ha un camp magntic

B = B0 (i + k). Calculeu el valor absolut del flux magntic que
travessa la superfcie lateral del con.
= R2 B0
3.- Coeficient d autoinducci i d inducci mtua. Un solenoide tancat sobre si mateix, amb forma
danell, rep el nom de solenoide torodal. Si el radi de les espires, r = 0,50 cm, s molt menor que
el radi mitj del toroide R = 6,0 cm, podem considerar que el camp magntic que est confinat en
el seu interior, s uniforme.
a) Utilitzant la llei dAmpre, obteniu el camp magntic, tenint en compte que hi ha 10 espires/cm
i la intensitat de corrent s de 3,2 A.
b) Calcula el coeficient dautoinducci L.
c) Comprova que lenergia magntica del solenoide calculada a partir de la densitat denergia
magntica, coincideix amb L I2.
d) Sobre lenrotllament anterior colloquem una altra bobina de 100 espires. Calculeu el coeficient
dinducci mtua M.
a) 4,00-3 T
b) 3,7 0-5 H
d) 9,90-6 H
Equacions de Maxwell. Exercicis i Problemes
27
4.- Coeficient dautoinducci i dinducci mtua. Construm un solenoide recte amb n1 espires per
unitat de longitud, amb un radi R1 i duna
longitud l (l >> R1). Per aquest solenoide passa
un corrent constant de I1. Construm un altre
solenoide de forma coaxial al solenoide
anterior i envoltant-lo de n2 espires per unitat
de longitud, de radi R2 (R2 > R1) i de la
mateixa longitud l (l >> R2).
Per aquest solenoide fem que circuli un
corrent I2, en el mateix sentit que I1.
a) Calculeu lexpressi aproximada del camp
B en la zona 0 < r < R2.
b) Calculeu el flux magntic total 1 que travessa les espires del solenoide de radi R1, i el flux 2
que travessa les espires del solenoide de radi R2.
c) Calculeu el coeficient dinducci mtua entre ambds solenoides i comproveu que M 12 i M21
tenen el mateix valor.
a) 0<r<R1 B=B1+B2 , R1<r<R2 B=B2 , R2<r B =0;
on B1 = 0 n1 I1 B2 = 0 n2 I2
2
2
b) 1= 0 n1 l R1 (n1I1 + n2 I2 )
2= 0 n2 l (R1 n1I1 + R22n2 I2 )
c) M12 = M21 = 0 l R12 n1 n2
5.- Fora de Lorentz. Una vareta de 30cm de longitud es mou a 8 m/s en un pla perpendicular a un
camp magntic de 500 G. La seva velocitat s perpendicular a la longitud de la vareta.
a) Trobeu la fora magntica exercida sobre un electr de la vareta.
b) Trobeu el camp electrosttic existent en la vareta quan sarribi a lequilibri.
c) Trobeu la diferncia de potencial V entre els seus extrems.
a) 6,40-20 N
b) 0,40 V/m
c) 0,12 V
(**) 6.- Llei de Faraday-Lenz. Les dues espires de la

figura tenen els seus plans parallels entre si. Quan
mirem des de A cap a B hi ha en A un corrent en
sentit contrari a les agulles del rellotge.
Digueu el sentit del corrent en lespira B i establiu si
les espires satrauen o es repelleixen entre si,
a) si el corrent en lespira A est creixent.
b) si el corrent est decreixent.
a) sentit horari, es repelleixen
b) sentit antihorari, satrauen
28
7.- Llei de Faraday-Lenz. Una espira quadrada

de filferro es mou a una velocitat v constant, en
una direcci que s perpendicular a la dun
camp magntic uniforme que est confinat en
una regi quadrada de lespai amb costats de
doble longitud que els de lespira.
Feu un grfic esquemtic del flux de B (preneu
el vector superfcie cap a dins del paper) i de la
fora electromotriu induda I en lespira en
funci de x. (Dacord amb lelecci del sentit
del vector superfcie, la f.e.m. ser positiva si
aquesta impulsa un corrent en el sentit de les
agulles del rellotge).
x < 3l/2
3l/2 < x < l/2
l/2 < x < l/2
l/2 < x < 3l/2
x < 3l/2
= 0
= B(3l/2 +x) l
= B l2
= B(3l/2 x) l
= 0
I = 0
I = Blv
I = 0
I = + Blv
I = 0
(**) 8.- Llei de Faraday-Lenz. Una

espira quadrada de 2 a =10 cm de
costat, R=1,25 de resistncia, m=2,0 g
de massa i coeficient d'autoinducci
negligible, es llena recolzada a una
superfcie horitzontal llisa a una
velocitat v0=30 cm/s, parallela a un dels
seus costats. En moure's, creua un camp
magntic d'intensitat B=1,0 T (veure
dibuix). Sabent que l'espira mant
sempre el sentit del moviment:
a) Calculeu i representeu en funci de la distncia x (indicada al dibuix), el flux magntic que
travessa l'espira. Considereu que el flux entrant al pla del paper s positiu.
b) Calculeu la fora electromotriu induda a l'espira en funci de la velocitat, per a qualsevol
posici de l'espira. Indiqueu el sentit de circulaci de la intensitat.
c) Calculeu la fora que actua sobre l'espira en qualsevol posici que l'afecti el camp magntic
d) Apliqueu el teorema de l'energia cintica (Fdx=mvdv) per calcular la velocitat, v1, de l'espira
quan aquesta cont totalment la regi de l'espai on hi ha camp magntic, i la velocitat de
l'espira desprs de travessar el camp magntic, v2.
x 0 ; Bav 0 x a ; 0 a x 2a ;
Bav 2a x 3a ; 0 3a x
b) 0
B2 a 2
B2 a 2
v 0 x a ; Fx
v
R
R
d ) v1 0, 25ms v 2 0, 20ms
c) Fx
2a x 3a
29
9.- Llei de Faraday-Lenz. Establim un camp magntic uniforme B perpendicular al pla duna
espira de radi 5,0 cm, 0,40 de resistncia i una autoinducci negligible. Augmentem el mdul
de B a un ritme de 400 G/s.
a) Trobeu la f.e.m. induda en lespira.
b) Calculeu el corrent indut en lespira.
c) Quina potncia es dissipa en lespira?
a) 3,140-4 V
b) 7,850-4 A
c) 2,460-7 W
(**) 10.- Llei de Faraday-Lenz. Un fil metllic de

massa m llisca sense fricci sobre dos rails separats
una distncia d, com es mostra en la figura. El sistema
est collocat dins dun camp B uniforme i vertical.
a) Un corrent constant I surt del generador G per un
dels rails, segueix pel fil i retorna per laltre rail.
Trobeu la velocitat (magnitud i sentit) del fil en funci
del temps, suposant que estava en reps quan t = 0.
b) Si substitum el generador per una bateria de f.e.m. constant o, la velocitat del fil tendeix a un
valor final constant. Quina s aquesta velocitat?
c) En el segon cas, quin s el corrent quan sarriba a la velocitat lmit?
a) v = IdBt/m
b) v = o /Bd
c) I = 0
11.- Coeficient dinducci mtua i llei de Faraday-Lenz. Dues bobines es colloquen

concntricament amb els eixos parallels. La bobina 1 t 270 espires i un radi R = 4.6 cm; la
bobina 2 t 1000 espires de superfcie S= 1,63 cm2. Si es fa laproximaci de que R2 << R1,
a) Calculeu el coeficient dinducci mtua.
b) Si per la bobina 1 circula un corrent de Io cos t, ( Io= 54 mA, f=2000 Hz) obtingueu la fora
electromotriu induda a la bobina 2.
M= 0,60 mH
I(2) = 0,41 sin (t) V
(**) 12.- Llei de Faraday-Lenz. Una espira rectangular es mou a

travs duna regi de lespai en qu hi ha un camp magntic no
uniforme, B = yi Tesla (=0,20 Tesla/m).
a) Calculeu el flux que travessa lespira quan es troba en la
posici indicada en la figura.
b) Trobeu la f.e.m. induda en lespira si es mou sobre el pla YZ
a velocitat constant de 2,0 j m/s, de manera que per a t = 0 s, la
seva posici s la indicada.
c) Representeu, grficament i d'una manera el ms exacta
possible, la variaci del flux magntic i de la f.e.m. induda en
funci del temps.
30
d) Indiqueu el sentit del corrent que circula per lespira quan est en moviment.
a) 2,00-3 Wb
b) -0,040 V
d) en sentit horari
(**) 13.- Llei dAmpre. Llei de FaradayLenz. Per un fil de corrent molt llarg, hi
circula una intensitat I = 10 A, mentre que
lespira rectangular es mou cap a la dreta a
una velocitat constant v = 5m/s.
a) Enuncieu la llei dAmpre i apliqueu-la
per calcular el camp magntic B a una
distncia x del fil de corrent.
b) Calculeu el flux del camp magntic a
travs de lespira en linstant t = 0, per al qual
l'espira es troba en la posici de la figura (x =
10 cm).
c) Calculeu la f.e.m. induda en lespira en
aquest instant.
d) Si lespira t una resistncia r = 5 , quin ser el valor i el sentit del corrent indut? Quina
potncia es dissipa en lespira?
e) Quina fora actua sobre lespira a causa del corrent I?
f) Quina potncia exterior haurem de subministrar en aquest instant a lespira per mantenir-la a
una velocitat constant?
b) 1,460-7 Wb
e) 9,2110-13 N
c) 4,8V
d) 0,96 A, 4,60-12 W
-12
f) 4,610 W
14.- Llei de Faraday-Lenz.- Un conductor fix en forma de U de resistncia R = 20 est sotms a

un camp magntic uniforme, perpendicular al pla del conductor B=0.060 T. Un filferro metllic de
massa m = 20g i longitud l = 20cm que pot lliscar sense fricci sobre el conductor, es mou en un
determinat instant amb una velocitat v = 1,0 m/s cap a la dreta.
a) Calculeu en aquest instant els valor de la fora electromotriu induda i de la intensitat induda,
tot indicant el sentit daquesta.
b) Calculeu el valor de la fora magntica que actua
sobre el filferro en aquest instant.
c) Si volgussim que el filferro es mogus amb
velocitat constant, calculeu quina fora haurem de
fer en aquest instant.
d) Si volgussim que el filferro saccelers en aquest
instant amb una acceleraci a = 0,20 cm/s2, calculeu
quina fora haurem de fer.
31
a)
b)
c)
d)
I = 12 mV, II = 0,60 mA sentit antihorari

F = 7,2 10-6 N cap a lesquerra
F = 7,2 10-6 N cap a la dreta
F = 47,2 10-6 N cap a dreta
(**) 15.- Llei de Faraday-Lenz. Una espira rectangular ABCD de resistncia R t els costats
verticals, de longitud a, situats a distncies r1 i r2 dun corrent vertical I molt llarg. El corrent no
est contingut en el pla de lespira.
a) Calculeu el flux que travessa lespira ajudant-vos de la superfcie tancada de la figura i tenint en
compte que la superfcie DCEF s cilndrica, centrada en el corrent. Raoneu el resultat.
b) Si pel fil circula un corrent altern I = I0 sin t, calculeu la fora electromotriu i la intensitat
indudes a lespira (preneu com a sentit positiu de gir el ABCD).
c) Representeu grficament aquesta f.e.m. induda i la intensitat I en funci del temps per a un
perode.
a) ABCD =
b) = -
0
Ia ln r 2
2
r1
0
r2
I 0 a ln cos t ;
2
r1
II = R
16.- Llei dAmpre-Maxwell. Llei de Faraday-Lenz. Considereu el cub de costat l de la figura.

a) Si exists un camp elctric de la forma: E = 1t j, i no existissin corrents,
quina seria la circulaci del camp magntic al llarg de AABBA ?
b) Si hi hagus un camp magntic B = 2t j trobeu la circulaci del camp
elctric E al llarg de la lnia AABBA.
c) Si tingussim un camp magntic B = 3 z i , i sabssim que el camp
elctric s estacionari, trobeu el valor de la intensitat que travessa la
superfcie limitada per AABBA. En quin sentit travessa la superfcie.
a) 0 0 1 l2
b) 2 l2
c) I=3 l2/ 0 cap amunt
17.- Llei dAmpre- Maxwell. Un condensador pla de plaques circulars de radi 10 cm i amb una
distncia entre plaques de 2 mm es carrega amb un corrent de 2 mA. Les plaques sn paralleles al
32
pla XY (perpendicular al paper), estan dibuixades simtricament respecte daquest pla i el seu eix
coincideix amb leix OZ (veieu la figura de la dreta).
Figura
a) Obteniu lexpressi
del 1
flux del camp elctric que travessa les superfcies S1 i S2 en funci del
temps, i tamb els corrents que els travessen.
b) Calculeu la circulaci del camp magntic al llarg duna circumferncia C1, de radi 20 cm,
situada en el pla XY (veieu la figura 1).
c) Calculeu la circulaci del camp magntic indut al llarg de la circumferncia C 2, de radi 5 cm,
situada tamb en el pla XY (fig.1).
d) Calculeu el flux de E i la intensitat de corrent a travs de S3, S4 i S5, on les tres superfcies sn
obertes i limitades per la circumferncia C2.
b) -2,50-9 Tm
c) -6,30-10 Tm
18.- Llei dAmpre- Maxwell. Tenim un condensador pla amb armadures circulars de radi 0. Si el
camp al seu interior te lexpressi
E = [Q0 + It]/(S0) k,
calculeu el camp magntic entre les plaques del condensador. Per fer-ho, considereu que per raons
de simetria es pot considerar que el camp magntic noms te component en azimut B = B e i
que aquesta noms depn del radi i del temps.
B
B = 0 (I/S) /2
Ez
19.- Divergncia. Teorema de la divergncia. Considereu els camps vectorials

dun exercici anterior A1 = c x2 i , A2 = c (y i + x j) , A3 = (3xy2 i + z k).
a) Calculeu la divergncia dels tres camps
33
b) Calculeu el flux daquests camps a travs de la superfcie del cub de costat a de la figura (podeu
utilitzar el resultat de lexercici anterior)
c) Calculeu la integral de la divergncia dels camps al volum del cub
d) Observeu com es satisf el teorema de la divergncia.
a) div A1 = 2cx div A2 = 0

b) 1= ca4
2= 0
c) El mateix que b)
div A3 = 3y2 + 1
3 = a5 + a3
20.- Rotacional. Teorema dStokes. Considereu els camps vectorials

A4 = c x2 j , A5 = c (y i x j) , A6 = (3y2 j + z k).
a) Calculeu el rotacional dels tres camps.
b) Calculeu la circulaci daquests camps al llarg de la lnia que limita la cara de davant ABCD
c) Calculeu el flux del rotacional daquests camps a travs de la cara de davant
d) Observeu com es satisf el teorema dStokes.
a) rot A4 = 2cx k
b) 4 = ca3
c) El mateix que b)
rot A5 = -2c k
5 = 2ca2
rot A6 = 0
6 = 0
21.- Camp electrosttic i camp magntic. En els diagrames segents es representen dos camps
vectorials en qu hem intentat que la longitud de les fletxes sigui proporcional a la magnitud del
camp vectorial corresponent en aquell punt. En qualsevol pla parallel al del dibuix els diagrames
sn idntics. Un dels diagrames representa un camp electrosttic i laltre un camp magntic
estacionari.
a) La divergncia daquests camps, s diferent de zero en algun punt?

b) El rotacional, pot ser igual a zero?
c) Alguna daquestes figures podria correspondre a un camp
electrosttic?
d) dem, un camp magntic?
22.- Llei de Gauss, llei dAmpre. Energia
electromagntica. En una regi cbica de lespai de costat a,
un vrtex de la qual est situat a lorigen O dun sistema de
34
coordenades XYZ, coexisteixen un camp elctric E i un camp magntic B, que tenen les
expressions analtiques segents:
x
E 1 i
a
x
B 1 j
a
En el dibuix, les fletxes intenten representar esquemticament aquests camps.
Utilitzant raonadament les lleis integrals o b les diferencials del camp electromagntic:
a) Calculeu la crrega total Q situada a linterior del cub, i tamb la seva densitat de crrega .
b) Calculeu el corrent I que travessa cada cara del cub, tot raonant-ne el sentit. Com s el vector
densitat de corrent j?
c) Trobeu les expressions analtiques de les densitats denergia elctrica E i magntica B , i
calculeu lenergia electromagntica total situada a linterior del cub.
a) 0 a 2 ;
b)
; j
k
0
a0
1
x
c) E 0 2 1
2
a
1 2 x
B
1
20 a
2
7

U a 3 0 2
6
0
23.- Forma diferencial de les equacions de Maxwell. Considereu els camps A1, A2, A3 de lexercici
19.
a) Si aquests camps fossin elctrics, quina seria la densitat de crrega?
b) Algun daquests camps podria ser un camp electrosttic?
c) Algun daquests camps podria ser un camp magntic?
a) 1 = 2 0 cx ,
2 = 0
b) A1 i A2 (rot A1 =0, rot A2 =0)
c) A2 (div A2 =0)
3 = 0( 3y2 +1)
24- Forma diferencial de les equacions de Maxwell. Considereu els camps A4, A5, A6 de lexercici
20.
a) Digueu quins daquest camps podrien representar un camp magnetosttic.
b) Per aquests camps, quina seria la densitat de corrent J associada?
a) A4 i A5
b) J4 = 2cx/ 0 k
J5 = 2c/0 k
35
25.- Forma diferencial de les equacions de Maxwell. Trobeu sota quines condicions els segents
camp elctric i magntic poden ser solucions de les equacions de Maxwell en el buit en absncia de
crregues i corrents:
E= E0 sin(z) sin(t) i, B= B0 cos(z) cos(t) j
= /c i B0= E0/c, on c s la velocitat de la llum c = 1/ (0 0)1/2
26.- Forma diferencial de les equacions de Maxwell. Tenim un camp magntic del qual coneixem
dues de les seves components:
Bx=B0 cos( x) sin ( y) sin ( z) i Bz=0
Trobeu la component By.
By = B0/ sin( x) cos ( y) sin ( z) + Bcte
27.- Forma diferencial de les equacions de Maxwell . El valor instantani del camp magntic H en
el buit, en absncia de crregues i corrents s
H(z,t)= 4,010-6 cos (2 107 t b z) j A/m
Calculeu el valor instantani del camp elctric E(r,t) i el valor de b
E(r,t)= 1,5 10-3 cos (2 107 t b z) i V/m, b=0,21 m-1.
28- Forma diferencial de les equacions de Maxwell . El valor instantani del camp elctric E en el
buit, en absncia de crregues i corrents s
E(x,t)= 2,0 exp(bx + at) j V/m
amb a= 5107 s-1 y b en m-1. Doneu lexpressi del valor instantani del camp magntic B(r,t) i
calculeu el valor de b
B(r,t)= 0,67 10-8 exp(bx + at) k T,
b=0,17 m-1.
29.- Energia elctrica. Utilitza lexpressi de la densitat denergia del camp elctric per demostrar
que lenergia del condensador pla sexpressa com U= QV
30.- Energia elctrica . Un conductor cilndric molt llarg, de longitud L, radi R1 i crrega +Q
distribuda uniformement, senvolta amb una closca metllica, de forma cilndrica i coaxial amb
lanterior, digual longitud L, radi R2 i gruix negligible, carregat uniformement amb una crrega
de valor Q.
a) Aplicant la llei de Gauss, calculeu el camp E(r) per a tots els punts de lespai.
b) Calculeu la diferncia de potencial V entre els dos cilindres.
c) Calculeu lenergia emmagatzemada en una closca cilndrica elemental de radi r, gruix dr i
volum 2rLdr situat dins de lespai entre els dos cilindres. Integreu lexpressi anterior per trobar
lenergia emmagatzemada entre els dos cilindres.
d) Comproveu que lexpressi que en resulta s igual a Q V
36
a) E
Q
2 0 Lr
b) V
c) dU
Q
2 0 L
per R1 r R 2
ln
R2
R1
Q2
R
dr
Q2
; U
ln 2
4 0 L r
4 0 L R1
31.- Energia magntica .Un solenoide tancat sobre si mateix, amb forma
de tor, rep el nom de solenoide torodal. Si el radi de les espires, r = 1,0
cm, s molt menor que el radi mitj del toroide R = 10,0 cm, podem
considerar que el camp magntic que est confinat al seu interior s
uniforme.
a) Utilitzant la llei dAmpre, obteniu el valor aproximat del camp
magntic, tenint en compte que hi ha 10 espires/cm i la intensitat del
corrent s de 3,2 A.
b) Calculeu l'energia magntica quan circula aquest corrent.
a) B = 40,2 104 T, b) U = 1,3 mJ
32.- Energia magntica. Un cable coaxial de longitud l est formada per dues lmines cilndriques
coaxials de radis a i b>a. Per ambdues superfcies circulen corrents parallels als seus eixos, de la
mateixa intensitat I per en sentits oposats.
a) Enuncieu la llei dAmpre i apliqueula a la determinaci del camp magntic B(r), creat per la
lnia de transmissi.
b) Determineu la funci de densitat lenergia emmagatzemada en el camp
magntic.
c) Calculeu lenergia per unitat de longitud de lnia.
a) B r
0I
arb
2 r
b)
0 I 2
8 2 r 2
c)
U 0 2 b
I ln
l 4
a
33.- Densitat de energia e.m. i de flux de potncia. Donat el camp elctric en absncia de crregues
i corrents:
E= E0 sin( x/a)cos(t- z) j
a) Trobeu el camp magntic.
b) Trobeu la densitat denergia electromagntica.
37
c) Trobeu la densitat de flux de potncia (vector de Poynting).

d) Trobeu la potncia total que travessa una superfcie quadrada de costat a si aquesta es troba
respectivament en el plans x-y (z=0), al y-z (x=0) i al x-z (y=0).
a) B(r) = E0/ sin(x/a)cos(t-z)i E0/(a) cos(x/a)sin(t-z)k
b) u (r) = E02 [0 /2 + 2 /(220)]sin2(x/a)cos2(t-z)+ E02 2/(2a2 20)cos2(x/a)sin2(t-z)
c) P(r) = E02/(0) [ /(4a) sin(2x/a)sin(2(t-z)) i + sin2(x/a)cos2(t-z) k]
d) Pot = a2/(20) E02 cos2(t), Pot=0 per les altres superfcies.
34.- Principi de conservaci de lenergia.: Els terminals duna bateria es troben connectats entre si
per un fil conductor de conductivitat ( 1m 1 ) (Fig. a). Lluny del generador podem considerar
un segment del fil aproximadament com un cilindre de radi a immers en un camp elctric uniforme
E=E0 k, amb E0 constant (Fig. b).
a) Calculeu les prdues hmiques en un segment del cable de longitud l.
b) Trobeu el camp magntic.
c) Quin s el vector de Poynting?
d) Comproveu que es compleix el principi de conservaci de lenergia en un volum tancat per una
superfcie cilndrica de radi > a i longitud l (Fig. b).
a) Pot = la2E02
b) H = a2 E0/(2) e
c) P(r) = - a 2E02/(2) e
d) Pot = - la2 E02, surt igual i de sentit contrari a les prdues hmiques:
35.- Camp instantani i fasors. Donades les segents magnituds instantnies, trobeu-ne lequivalent
en notaci fasorial.
a) E(r,t)= E0 sin(2 x/d)cos(t kz) j
b) (r,t)=0 ln(xy)sin(t+/4)
c) B(r,t)=B0sin( x)cos( y) [sin(t kz)+cos(t kz)] k
d) E(r,t)= 4 cos(t 3x+ /4) j + 3 sin (t 4x /3) k
a) E r = E0 sin(2 x/d) exp(-kz j) j
b) r = 0 ln(xy) exp(-/4 j)
c) B r = (1 j) B0 sin( x)cos( y) exp( kz j) k
d) E r = 4 exp[j ( 3x + /4) ] j + 3 exp[ j ( 4x 5/6)] k
38
36.- Camp instantani i fasors. Donats els segents fasors, trobeu-ne lequivalent en notaci
instantnia.
a) E r = [3j cos( x) i + 4 sin( x) j] exp(j z)
b) B r = B0 cos( x) k
c) r = 0exp(j z-z)
d) E r = E0 sin[(z-x)/d] exp[-j(x+z)] j
a) E(r,t)= -3 cos( x) sin(t+ z) i + 4 sin( x) cos(t+ z) j]
b) B(r,t)= B0 cos( x) cos(t) k
c) (r,t) = 0 cos(t+ z) exp(-z)
d) E(r,t)= E0 sin[(z-x)/d] cos(t-(x+z)) j
37.- Equacions de Maxwell en Rgim sinusodal permanent . El valor instantani del camp magntic
B en el buit, en absncia de crregues i corrents s
B(z,t)= 4,0 10-8 cos(b z) cos(t) y T
amb = 2107 s-1 y b en m-1.
a) Doneu lexpressi del fasor del camp magntic B r .
b) Doneu lexpressi del fasor del camp elctric E r .
c) Calculeu el valor de b.
d) Doneu lexpressi del camp elctric instantani E(r,t).
e) Calculeu el vector de Poynting mitj.
f) Calculeu la densitat denergia per unitat de volum mitjana.
a) B r = 4,0 10-8 cos(b z) y
b) E r 4,0 10-8/b j /(00) sin(bz) x
c) b= 0,21 m-1
d) E(r,t) = 12 sin(bz) sin(t) x
e) = 0
f) <dU/dVol>= 10-9/ J/m3
38- Equacions de Maxwell en Rgim sinusodal permanent: Donat el fasor camp magntic:
B = B0 sin[x (k2- 2)1/2] exp( j z) y

a) Determineu sota quines condicions s un camp magntic en el buit en absncia de crregues i
corrents.
b) Calculeu el vector de Poynting mitj.
a) k2 = 2 0 0
b) = B02 sin2 [x (k2- 2)1/2]/(2 002) z
39
39.- Vector de Poynting i energia RSP. El fasor corresponent a un camp elctric E en el buit s
E r E0 jx 2y 2z e
j y z
i el del camp magntic H s
H r E0
2 4x jy jz e
j y z
On 0 / 0
a) Calculeu el vector de Poynting mitj.

b) Calculeu la densitat d energia per unitat de volum mitjana.
a) =
E 02
2 2
9y 9z
b) <dU/dVol> = 9/2 0 E02
40.- Equacions de Maxwell en Rgim sinusodal permanent . El fasor dun camp elctric en el buit,
en absncia de crregues i corrents s
j 2y+z
E r = 1 3j y + Az e
a) Doneu lexpressi del valor instantani de la component y del camp elctric

b) Trobeu el valor del complex A.
c) Trobeu el fasor del camp magntic.
d) Trobeu el valor de la freqncia angular .
e) Calculeu el vector de Poynting mitj.
f) Calculeu la densitat denergia per unitat de volum mitjana.
a) Ey (r,t) = 2 cos( t 2y z /3)
b) A = 2 + 2 3 j
c) B r 5
3j 1 e
j 2y z
d) c 5
e) =
5
2y z W/m2
60
f) <dU/dVol> = 10 0
(**) 41.- Equacions de Maxwell en Rgim sinusodal permanent: Es t una secci dun cable
coaxial de longitud l, radi del conductor intern a i radi del conductor extern b. La secci del cable
est tancada en tots dos extrems per conductors (veure figura). El fasor camp elctric est donat
per:
E r = V sen( z/l )/[ln(b/a) ] e
40
a) Trobeu el fasor camp magntic associat.

b) Quina condici sha de complir perqu lexpressi del fasor sigui realment un camp e.m.?
c) Trobeu la densitat denergia e.m. mitjana.
d) Trobeu lenergia e.m. mitjana en el volum del cable. Quina s la relaci amb lenergia dun
condensador cilndric?
e) Quant val el vector de Poynting mitj? Qu significa aquest resultat?
a) H r = j V cos( z/l )/[0l ln(b/a) ] e
b) 2 0 0 = (/l)2
c) u = V2 /[4 ln2(b/a) 2 ]
d) U = 2l V2 /[4 ln(b/a)] = 1/4 C V2
e) =0 lenergia no surt de la cavitat
(**) 42.- Equacions de Maxwell en Rgim sinusodal permanent: Un fil conductor de dimensions h
molt ms petites que la longitud dona, per on passa un corrent amb una variaci de la intensitat
sinusodal descrita pel fasor I, constitueix una antena elemental. Els fasors camp elctric i magntic
generats per aquesta antena, en coordenades i base esfriques, amb k=/c, sn:
E r 0
Hr
2 Ih 1
1
1 1
1
1
j 3 3 cos r j 2 2 j 3 3 sin exp jkr
2 2
c 2 k r
kr
2 kr k r
kr
2 Ih 1
1
j 2 2 sin exp jkr
2
c 4 kr k r
a) Trobeu el vector de Poynting mitj.

b) Calculeu la potncia radiada per lantena.
a) = 02I2h2sin2/[32cr2] r

b) Pot = 02I2h2/[12c]
41
42
Tema 3
Camps electromagntics en
presncia de medis materials
Camps electromagntics en presncia de medis materials. Exercicis i Problemes
43
44

1.- Medis dielctrics. El vector polaritzaci dins duna esfera dielctrica de radi R= 3,0 m amb el
centre a lorigen de coordenades i de constant dielctrica relativa r = 2, sexpressa com
P = a ( x i + y j + z k) amb a = 1,0 nC/m3 .
a) Doneu lexpressi del camps D i E a qualsevol punt de linterior del dielctric.
b) Determineu les densitats de crrega lligada superficial b a la superfcie del dielctric i de volum
b a linterior de lesfera dielctrica.
c) Calculeu la crrega lliure que hi ha a linterior de lesfera dielctrica.
d) Calculeu la diferncia de potencial entre el centre i un punt de la superfcie de lesfera
dielctrica.
a) E = a ( x i + y j + z k) / 0 , D = 2 a ( x i + y j + z k)
b) b = 3,0 nC/m2
, b = - 3,0 nC/m3.
c) Qf = 679 nC
d) 508 V
2.- Medis dielctrics. Condensador pla. Les plaques dun condensador pla de capacitat C = 1,0 nF
tenen una superfcie A=500 cm2 i un dielctric amb una constant dielctrica de r = 4,0. Carreguem
aquest condensador a un potencial V = 6,0 Volt.
a) Dibuixeu un esquema de les crregues lliures i lligades i un diagrama vectorial dels camps
elctrics que creen aquestes crregues aix com del camp elctric total.
b) Calculeu la distncia que separa les plaques.
c) Calculeu la crrega lliure emmagatzemada Q i el camp Eo creat per les crregues lliures.
d) Calculeu el camp elctric total E.
b) 1,8 mm
c) 6,0 nC, 13,6 kV/m d) 3,4 kV/m
3. Medis dielctrics. Condensador pla. Carreguem un

condensador pla parallel de plaques quadrades de 10
cm de costat i separades a una distncia de 1,0 mm
amb Q = 1,010-9 C.
Mantenint la mateixa crrega introdum un dielctric
de permitivitat relativa r = 5,0 de manera que
ocupa tota la superfcie del condensador, per amb
un gruix de 3/4 de la separaci entre les plaques.
a) Calculeu el valor del camp elctric dins i fora del
dielctric.
b) Deduu el potencial en funci de la distncia (y) a
una de les armadures i de la diferncia de potencial
total entre les armadures.
45
c) Comproveu que la capacitat resultant daquest condensador s equivalent a la de dos

condensadors connectats en srie, lun amb una separaci de plaques d1/4 del total i sense
dielctric i laltre ocupat pel dielctric amb una separaci de plaques de 3/4 del total.
a) E0= 11 kV/m, Ed= 2,3 kV/m
b) V = 4,5 V
(**) 4.- Medis dielctrics. Condensador pla. Una placa metllica, de gruix h, est carregada amb
una densitat superficial de carrega +. Es colloquen dues plaques metlliques parallelament a
lanterior a distncia a i, a continuaci, ambdues plaques es connecten a terra, V = 0.
a) Quina s la diferncia de potencial entre la placa central i una de les altres dues?
b) Calculeu la capacitat, per unitat de superfcie, daquest sistema de conductors. (ajut: observeu
que equival a dos condensadors en parallel).
Sintrodueix, ara, un dielctric que ocupa completament lespai entre les dues plaques inferiors. Es
mesura la diferncia de potencial entre ambdues; resulta ser la meitat de la que hi havia abans
dintroduir el dielctric.
c) Determineu el camp elctric en el dielctric, E.
d) Indiqueu, en el dibuix, els valors de la densitat de crrega lliure en cada placa.
e) Determineu: el mdul del vector desplaament elctric en el dielctric, D, i la seva permitivitat
dielctrica relativa r.
f) Determineu el valor de la densitat de carrega induda o de polaritzaci, en el dielctric p.
g) Calculeu la capacitat, per unitat de superfcie, del nou sistema.
Aplicaci numrica , = 8,85 C m-2, a = 2,0 mm.
a) V = 2,0103 V
b) CA = 8,8 nF m-2
c) E = 0,50106 V m-1
e) D = 13,310-6 C m-2; r = 3,0
f) p =
gCA = 18 nF m-2
46
(*) 5.- Medis dielctrics. Una esfera conductora de radi R = 10 cm est carregada amb una crrega
Q = +50 nC. Sobre lesfera conductora es disposa una capa, tamb esfrica, dun material
dielctric (constant dielctrica r = 3,0), amb un gruix de 10 cm.
a) Representeu les magnituds vectorials segents, en funci de la distncia al centre de lesfera,
indicant-ne els valors ms significatius:
a.1) El camp elctric E.
a.2) El desplaament elctric D.
a.3) La polaritzaci P i el camp E que crea.
b) Trobeu la densitat de crrega induda a les superfcies de la capa dielctrica.
c) En collocar la capa esfrica de material dielctric, lenergia electrosttica augmenta o
disminueix?
b) int = -265 nC/m2, ext = +66 nC/m2
c) Disminueix
(**) 6.- Medis dielctrics. Un condensador pla cont successives capes de materials dielctrics, de
forma que podem suposar una permitivitat dielctrica variable gradualment amb la distncia de la
forma segent:
1 2 1
x
d
on 1 10 0 ,
2 40 0
on x s la distncia a una de les plaques i la separaci entre elles s d = 0,10 mm. (x = 0 s la

posici de la placa de l'esquerra). Si lrea de les plaques s A = 3,0 cm2 i el condensador sha
carregat de forma que la densitat superficial de crrega lliure s = 2,0 10-5 Cm-2
a)
b)
c)
d)
e)
f)
obteniu RAONADAMENT el desplaament elctric D en el dielctric,

obteniu el camp elctric E(x) i el vector de polaritzaci P(x),
calculeu la densitat de volum i la densitat superficial de crrega lligada,
calculeu la diferncia de potencial entre les plaques,
calculeu la seva capacitat,
calculeu lenergia emmagatzemada.
a) D = 2,0 10-5 C/m2, uniforme

b) E(x) = 2 0-5/(10 0 +30x 0 /d) V/m
P(x) = 2,0 10-5(1-1/(10+30 x/d)) C/m2
-5
2
c) b = -dP/dx
1b = -1,810 C/m
2b = 1,9510-5 C/m2
d) V = 10,4V
e) C = 0,58 nF
f) U = 31 nJ
7.- Medis dielctrics, condicions de contorn. Dos blocs dielctrics, de constants dielctriques 3,00 i
5,00 sestrenyen lun contra laltre collocant-los en un camp elctric. En el primer medi E val 300
V/cm i forma un angle de 30 amb la normal a la superfcie de separaci dels dos dielctrics.
Trobeu les components normal i tangencial de E en el segon medi si a la superfcie de separaci no
hi ha crrega lliure.
(156,150) V/cm
47
8.- Medis dielctrics, condicions de contorn. Una superfcie plana descarregada separa dos medis
dielctrics de constants 1 i 2. Comproveu que els angles 1 i 2 que formen les lnies de camp
elctric amb la normal a la superfcie satisfan la relaci segent: tan 1 /tan 2 = 1 /2 .
9.- Medis dielctrics, condicions de contorn. Una superfcie plana situada a z=0 i carregada amb
una densitat superficial = 0,20 Cm-2 separa laire, r 1 (z>0) dun dielctric de permitivitat
relativa r =2 (z<0). Si a la superfcie de separaci, a la part de laire, el vector desplaament val D1
= 3,0 i +4,0 j + 3,0 k C/m2, calculeu el vector desplaament D2 a la part del dielctric.
D2 = 6,0 i +8,0 j + 2,8 k C/m2
10.- Medis dielctrics, condicions de contorn. La superfcie de separaci entre dos dielctrics s
troba a x = 1m. El camp elctric val E1(r) = 2 sin(x/3) (i + j) V/m i E2(r) = exp(-x/2) (i + a j)
V/m, en el primer i segon medi respectivament. Sabent que el primer medi s el buit (r1=1) ,
trobeu r2 i el valor de a
r2 = 8,33 , a = 8,33
11.- Medis magntics. Es construeix un imant cilndric de radi R = 1,0 cm i longitud L, amb una
magnetitzaci uniforme M= 105 A/m parallela al seu eix.
a) Calculeu aproximadament els camps magntic H i B al centre de l imant si la longitud L s 1,0
mm.
b) Calculeu aproximadament els camps magntic H i B al centre de l imant si la longitud L fos 1,0
m.
a) H - 9,5 104 A/m, B 6,3 mT
b) H 0 A/m, B 0.13 T
12.- Medis magntics. Disposem dun tor fet dun material ferromagntic que t una imantaci
mitjana de M = 1,005 A/m (dirigida al llarg del tor). Si suposem que no est travessat per
corrents elctrics, calculeu:
a) El camp magntic B a l interior del tor.
b) Quina seria la densitat de corrent de magnetitzaci (per unitat de longitud) si al seu voltant es fa
circular un corrent que produeix en l' enrotllament una densitat de corrent de 10.000 A/m sense
que salteri la imantaci.
c) Quin s ara el camp B ?
13.- Medis magntics. Un tor prim de ferro recuit de 0,30 m de circumferncia mitjana, 10 cm2 de
secci i d'una permeabilitat relativa de 500 porta un enrotllament compacte de 500 voltes. Si hi
circula un corrent de 1,5 A, calculeu en el s del nucli:
a) El camp H.
b) El camp B.
48
c)
d)
e)
f)
g)
El camp Bo produt pels corrents lliures.

El camp B' que produirien els corrents ficticis.
La imantaci o magnetitzaci M.
La densitat de corrent fictici o dAmpre (per unitat de longitud).
La densitat denergia magntica emmagatzemada.
a) H =2500 A/m
e) M =1,25106 A/m
b) B= 1,57 T
f) =1,25106 A/m
c) B0=0,0031 T
g) = 1,96103 J/m3
d) B=1,57 T
(**) 14.- Magnetisme a la matria. Sobre un tor enrotllem dues bobines de manera uniforme. En
un instant t1 el corrent que circula per la primera bobina s nul, i el fem crixer fins que, en un
instant t2, el corrent assoleix un determinat valor I. A la segona bobina connectem un integrador,
amb el qual es mesura la quantitat total de crrega que ha circulat des de linstant t1 fins a t2 . Si
anomenem Qo a la crrega que ha passat en fer aquest procs quan el tor s buit, i Q quan s ple
d'un determinat material magntic (anella de Rowland), demostreu que la susceptibilitat daquest
material s igual a:
m = Q/Qo - 1
(**) 15.- Mesura de la susceptibilitat. Un cub dalumini de 10 g (densitat de 2,70 g/cm3) es troba
en un camp magntic no uniforme orientat segons leix y, en una regi en qu B s 18.000 G i el
gradient (dB/dx) del camp s 1.100 G/cm. Si la fora exercida sobre la mostra s de 2,410 -4 N,
calculeu la susceptibilitat de lalumini.
Nota: cal tenir en compte que aquesta fora equival al moment magntic de la mostra pel gradient
del camp B en la zona on es troba.
= 4,10-6
(*) 16.- Un magnet de Bohr s el moment magntic elemental produt per lspin dun electr i val
9,270-24Am2. Per al Fe, el nombre de magnetons de Bohr per tom s 2,22 i la densitat dtoms
s 8,5028 per metre cbic. Per al Co s 1,72 i 8,81028. Per al Ni s de 0,62 i 9,1028. Calculeu
per a cadascuna de les tres substncies:
a) El moment magntic m de cada tom.
b) El vector magnetitzaci M de saturaci.
c) El camp magntic de saturaci Bs.
Per al Fe: a) 20,60-24 Am2
b) 17,505 A/m
c) 2,20 T
(**) 17.- Camp coercitiu. El camp coercitiu d'un material ferromagntic s Hc = 4,4104 A/m.
Amb aquest material hem construt un toroide de 15 cm de longitud, al voltant del qual hi ha
enrotllades 600 voltes d'un fil de coure. Si prviament hem imantat el toroide tot al llarg de la seva
circumferncia, quin s el mnim corrent necessari per invertir el sentit de la imantaci?
I = 11 A
49
(**) 18.- Medis magntics. Per tal de construir una bobina tenim un nucli de ferrita, de
permeabilitat relativa r = 500, de secci 1,00 cm2 i de longitud 10,0 cm.
a) Si posssim una sola volta de fil al voltant del nucli, i hi fssim passar un corrent d1,00 A,
determineu el valor del camp H, del camp B i del flux magntic a travs duna secci del nucli.
b) Quin s el coeficient dautoinducci L1 de la bobina si noms t una volta? Quantes voltes
haurem de posar-hi per tal que lautoinducci de la bobina sigui de L = 20 mH ?
a) H= 10,0 A/m
b) L1 = 0,63 10-6 H
B = 6,28 10-3 T
N = 178 voltes
= 0,6310-6 Wb
19.- Medis magntics, condicions de contorn. El mdul del camp magntic B a lexterior dun
material magntic de superfcie plana val 0,50 T i forma un angle de 30o amb la normal. El camp a
linterior del medi forma un angle de 60o amb la normal. Si per la superfcie no circulen corrents
lliures, calculeu:
a) la permeabilitat magntica relativa del medi,
b) el mdul del camp magntic B a linterior del material magntic,
c) els corrents de magnetitzaci superficial si suposem que la superfcie de separaci est al pla
z=0 i que el camps B noms tenen components x i z.
a,b) r = 3
Bint = 0,866 T
c) JSM = -0,410-6 j A/m
20.- Medis magntics, condicions de contorn. Un material magntic de r = 5 t forma de cilindre
de radi R= 7,0 cm amb leix del cilindre coincidint amb leix Z. Suposarem que la part de fora del
cilindre s aire amb una permeabilitat magntica relativa r 1. Per la superfcie del cilindre
circula un corrent superficial JS = 0,30 k A/m. Si al punt de la superfcie (7,0 cm, /2, 0,0) escrit
en coordenades cilndriques, el camp magntic H per la part del medi magntic s Hin = (2,0 i 1,0
j 3,0 k ) A/m calculeu el camp magntic Hout al mateix punt per per la part de fora del cilindre.
Hin = (1,7 i 5,0 j 3,0 k ) A/m
50
Seminari
Ones electromagntiques
51
52

1.- Ones planes uniformes. Tenim un pols de radiaci que es propaga en el buit. El camp elctric
en rgim temporal arbitrari daquest pols pot ser descrit per una funci gaussiana de la forma:
E ( z, t ) E0 exp ( z / z0 t / t0 ) 2 y
o on
a)
b)
c)
d)
b)
c)
d)
z 0 i t 0 descriuen la longitud i duraci daquest pols respectivament.

Per qu s una ona plana? Per qu s uniforme?
Quina relaci hi ha dhaver entre les constants z 0 i t 0 ?
Calculeu el camp magntic associat.
Calculeu el vector de Poynting.
z0 / t0 = v
t
H (z, t) 0 E 0 exp[ (z/z 0 t/t 0 ) 2 ]x
z 0
t
P (z, t) 0 E 02 exp[ 2(z/z 0 t/t 0 ) 2 ]z
z 0
2.- Ones planes uniformes en RSP. Trobar la longitud dona i el nombre dona per les segents
freqncies assumint que estem en el buit.
a) f = 270 KHz, (LW)
b) f = 92,5 MHz, (FM)
c) f = 440 MHz, (UHF)
d) f = 2,5 GHz. (microones)
e) f = 51014 Hz (llum visible)
f) Qu li passaria al nombre dona i longitud dona si en comptes de propagar-se en el buit ho fes
en un medi amb r=9?
a) 0= 1111 m k0 = 0,0056 m-1 b) 0= 3,24 m k0 = 1,94 m-1
c) 0= 0,68 m k0 =9,21 m-1 d) 0= 0,12 m k0 = 52,36 m-1
e) 0= 0,6 m k0 = 10,5 106 m-1
3.- Ones planes uniformes en RSP. Una ona plana uniforme que viatja en l'aire en la direcci de
l'eix Z t associat un vector dintensitat de camp magntic amb amplitud H0 = 1/A/m, dirigit en
. La freqncia de l'ona es de 100 MHz.
la direcci donada pel vector x + y
a) Escriu lexpressi del camp magntic instantani.
b) Troba el fasor camp elctric.
c) Quina densitat de potncia mitjana transporta l'ona?
Ones electromagntiques. Exercicis i Problemes
53
a) H (z, t)
(x y ) cos(2f t
2
2
j z
120
b) E ( z )
(x y ) e 3
2
c) = 19 z W/m2
2
z)
3
4.- Ones planes uniformes en RSP. El fasor corresponent a una ona plana uniforme que es propaga
en un medi dielctric amb ndex de refracci n = 3 s
j 2x
E r Dx 6 1 j y 3 j z e
3y 2z
V/m
Trobeu:
a) Direcci de propagaci.
b) Valor de D (component x)
c) Longitud dona, freqncia i perode.
d) El camp elctric instantani.
e) El fasor camp magntic.
f) Vector de Poynting mitj.
2z / 3 m-1
a) k 2x 3y
b) D j 2 V/m
c) = 2/3 m, f = 150 MHz, T = 6,6 ns
3z cos t 2x 3y 2z
d) E r , t 6y
2x 6y z sin t 2x 3y 2z
j 2x 3y 2z
1
e) H r
A/m
3 5 3j x 6y 6 2 3j z e
120
1
f) P
2x 3y 2z W / m2
10
5.- Polaritzaci dones planes uniformes en RSP. Determina la polaritzaci dels segents fasors
corresponent a ones planes uniformes:
e
a) E r 4 x e j / 3 y
jk 0 z
b) H r = 4jx + 3jy e
A/m
jk 0 z
c) H r H0 2z 5j y e
d) E r E0
V/m
jk 0 x
j 1 x jy e
jk 0 z
54
e) E r E 0 e 2 1 3j x 8 e 3 y e j3 z
j
j
2e 4 2x y e jk0z V/m
f) E r 2e 4 x 2y
a) Ellptica a dretes
d) ellptica a dretes
b) lineal
e) lineal
c) ellptica a esquerres
f) circular a dretes
6.- Polaritzaci dones planes uniformes en RSP. Determina la polaritzaci dels segents camps
instantanis corresponent a ones planes uniformes:
V/m
b) E (r, t) 2cos( t kz 3)x 2sen( t kz 6) y

A/m
c) H (r, t) 2sin( t k 0 z 4)x 2cos( t k 0 z 3) y
) 5cos( t kz 2)(x 2 y ) V/m

d) E (r, t) 5cos( t kz)(x y
a) E ( r, t) E 0 (cos( t kx )z 3cos( t kx /2) y
a) Ellptica a dretes
b) lineal
c) ellptica a dretes
d) ellptica a esquerres
7.- Polaritzaci dones planes uniformes en RSP. Donat el fasor camp elctric:
E Ec x e j y e jk0z
Descriu (dibuixa) lorientaci de les ellipses de polaritzaci i el sentit de gir en funci de la fase .
8.- Polaritzaci dones planes uniformes en RSP. Una ona plana uniforme es propaga per un medi
no magntic d'ndex de refracci n = 2, amb una freqncia f = 36 KHz. El fasor del camp elctric
ve donat per lexpressi:
E E0 j x A
3y z exp j y 3z
on A s un nombre complex (A = a + j b ) i E0 =30V/m. L'ona transporta una densitat de

potncia mitjana de Pm = 15W/m2. Calcular:
a)
b) |A|
c) La polaritzaci i sentit de gir de lona en els dos casos segents:
c.i) b = 0 , a > 0
c.ii) E(r 0, t 0) 0
5
1
a) 24 10 m
b) A 0, 5
c) c1) circular a dretes
c2) lineal
55
9.- Polaritzaci dones planes uniformes en RSP. Donat el segent fasor corresponent a una
ona plana uniforme propagant-se en el buit,
2
j
j
j 2y z
E r 4x 2e 3 y 4e 3 z e
Trobeu:
a) Freqncia i longitud dona.
1 i e 2 ) per descriure la polaritzaci.

b) Una base vectorial adequada ( e
c) Escriu el fasor en funci de la nova base.
d) Determina la polaritzaci.
a) = 0,89 m,
b) e 1 x
f = 335,4 MHz
e 2 y 2z / 5
c) E r 4e 1 2 5e
e 2 e j
5k r
d) Ellptica a dretes
10.- Polaritzaci dones planes uniformes en RSP. Tenim una ona plana uniforme que es propaga
en el buit amb fasor
j x 2y z
E E0 3 j 3 x 1 j 3 y 1 j 3 z e
Trobeu:
a) Freqncia i longitud dona.
b) Una base vectorial adequada ( e 1 i e 2 ) per descriure la polaritzaci.
c) Escriu el fasor en funci de la nova base.
d) Determina la polaritzaci.
a) = 0,82 m,
f = 367,4 MHz
b) e 1 x z / 2
e 2 x y z / 3
c) E r 2 2e 1 2 3e 3 e 2 e
j x 2y - z
d) Ellptica a esquerres
11.- Polaritzaci dones planes uniformes en RSP. Una ona plana que es propaga en el buit segons
la direcci donada per = 30 i = 60 t polaritzaci ellptica a dretes. La seva freqncia s de
880 MHz, transporta una densitat de potncia mitjana de 0.5/W/m2 i el valor mnim del camp,
que sassoleix en la direcci horitzontal, s de 5 V/m. Escriu lexpressi fasorial del camp elctric
per aquesta ona.
56
Els parmetres que defineixen l'ona sn:
k 0, 25 3x 3y 2z
e 2
1
x 3y
2
E01 95
e 1
k 5, 87 m1
1
3x y 2 3z
4
E02 5 Vm
12.- Polaritzaci dones planes uniformes en RSP. Un polaritzador s un element que deixa passar,
de les ones que hi incideixen, nicament la component de camp elctric parallela al seu propi eix,
i que absorbeix o reflexa la component perpendicular a aquest. Una ona plana viatja en la direcci
positiva del eix Z i incideix normalment sobre un polaritzador. El seu fasor camp elctric s:
E E0 x y j x y e jkz
a) Quina s lexpressi del camp elctric a la sortida del polaritzador?

b) Es vol afegir un segon polaritzador perqu la potncia de lona resultant final quedi reduda a la
quarta part de la inicial. Quin haur de ser langle entre els eixos dels dos polaritzadors?
Denominem a l'angle que forma el polaritzador amb l'eix de les X.
e jkz
a) Eout r E0 1 j cos 1 j sin cos x sin y
b) El primer polaritzador pot estar en qualsevol posici. El segon polaritzador ha d'estar
girat 45 respecte el primer.
13.- Incidncia normal sobre medis dielctrics. Una ona plana de freqncia f = 300 MHz amb
polaritzaci circular a dretes, propagant-se en el buit i amb densitat de flux de potencia 1W/m2
incideix sobre un dielctric amb ndex de refracci n2=2. Escriu lexpressi de lona reflectida i
lona transmesa.
Er r 6, 47e j x jy e j2 z E t r 12, 9 e j x jy e j 4 z , amb per determinar
14.- Incidncia normal sobre medis dielctrics. Una ona plana amb polaritzaci lineal incideix
normalment des de l'aire sobre un dielctric d'ndex de refracci n2. L'ona transmesa conserva tan
sols el 75 % de la potncia incident. Quin s el valor de n2?
n2 =3
57
15.- Incidncia obliqua sobre medis dielctrics. Una ona electromagntica de freqncia f = 300
MHz es propaga en un medi dielctric amb ndex de refracci n1 = 2 , i incideix obliquament
sobre un medi d'ndex n2 2 . El fasor camp elctric de l'ona incident s:

E i r E 0
6 y z 3 3 j x e jk i r
Trobar:
a) El fasor camp elctric transms.
b) El fasor camp elctric reflectit.
Fig. 1 Canvi de medi i orientacions de les
components parallela i perpendicular al pla
d'incidncia de les tres ones: incident, reflectida i
transmesa.
y
32
2 6
a) E t r E 0
213 j 33 x e
3z
j2
3y z

2 3
y z 3 j 3 1 3 x e j2z y
b) E r r E 0 6
1 3
2 3
16.- Incidncia obliqua sobre medis dielctrics. Una ona plana uniforme de freqncia f = 150
MHz t associat un camp elctric el fasor del qual es pot escriure com:
5 5 jki r
Ei r E 0 2 2z y j
x e
2
segons la mateixa referncia de coordenades del problema anterior (veure la Fig. 1). L'ona incideix
des d'un medi dielctric no magntic d'ndex de refracci n1 2 sobre la superfcie de separaci
amb l'aire ( n2 1 ).
a) Obteniu el valor dels angles d'incidncia ( i ) i de refracci ( t ).

b) Escriviu les expressions dels vectors d'ona de les tres ones: incident, reflectida i transmesa.
c) Identifiqueu el tipus de polaritzaci de l'ona incident.
d) Quin s el valor de l'angle de Brewster per una ona plana que incideix des del dielctric sobre
l'aire?
e) Obteniu el valor dels coeficients de reflexi i transmissi corresponents a ones amb polaritzaci
parallela i perpendicular al pla d'incidncia.
f) Quin s el valor de l'angle crtic per aquesta interfcie?
58
g) Escriviu la expressi de la mateixa ona incident quan incideix sobre la superfcie de separaci
del dielctric amb un angle de 60 respecte de la normal.
,56
a) i 26
b) k i
2y z
t 6,43
2
kr
;
2y z ;
5
kt
y 2z
c) Ellptica a esquerres
d) Bi 26, 56
3
;
5
f) ic 30
e)
|| 0 ;
j
g) Ei r E 0 5 z 3y
8
;
5
|| 2
5 5 j y 3z
x e
2
17.- Incidncia obliqua sobre medis conductors. Una

ona plana amb polaritzaci lineal incideix obliquament
sobre un pla conductor en la forma que es mostra la
figura.
a) Calcula les densitats superficials de crrega i de
corrent que s'indueixen en el conductor.
b) Repeteix l'apartat anterior per a una ona plana amb
polaritzaci lineal parallela al pla dincidncia.
c) Qu s'observa pel que fa a la direcci en qu circula
el corrent indut?
Agafant y normal a la superfcie de separaci i x normal al pla dincidncia, el resultat queda

a) |s 0 ;
J |s 2
b) |s 2 0 Eic sin i e
Eic
cos i e
jkz sini
kz sini
J |s 2
Eic
jkz sini
c) T la mateixa direcci que la component tangencial del camp elctric de l'ona.
59
18.- Incidncia obliqua sobre medis conductors.

Una ona plana amb polaritzaci circular a
esquerres incideix sobre un pla conductor
perfecte inclinat 45 respecte als eixos de
coordenades, tal com es mostra a la figura.
a) Obtingueu l'expressi del camp elctric
associat a la ona reflectida.
b) De quin tipus s la polaritzaci d'aquesta ona?
c) La polaritzaci de l'ona reflectida, depn de
l'angle d'incidncia?
jz e jkx
a) E r r jEc y
b) Polaritzaci circular a dretes (lona incident s a esquerres).
c) No, ja que el coeficient de reflexi s constant ( 1 ) i, per tant, no hi ha cap tipus de
dependncia de lona reflectida respecte l'angle d'incidncia.
60

Coleccion de Problemas Juliol 2013

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Coleccion de Problemas Juliol 2013

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TAULA DE CONSTANTS FSIQUES

(*) Problema obligatori

Camps Elctric i Magntic

Exercicis i problemes de suport a la teoria

3.-. Distribuci superficial de crrega. La superfcie

a) Q = al1 (3ao2l2 + 3aol22 + l23)/3

Camps Elctric i Magntic. Exercicis i Problemes

b) Si no s uniforme i varia amb la distncia a la base inferior, z, de la forma = a z2, calculeu la

6.- Distribuci volmica de crrega. Una esfera de radi R est carregada

8.- Llei de Coulomb. Si q = 1,0107 C i a = 5,0 cm , calculeu la

Camps Elctric i Magntic. Exercicis i Problemes

13.- Dipol elctric. En un model simplificat, podem descriure

Camps Elctric i Magntic. Exercicis i Problemes

sobre la molcula si aquest camp exterior fos no

(si q es la crrega total)

Camps Elctric i Magntic. Exercicis i Problemes

Camps Elctric i Magntic. Exercicis i Problemes

a) Determineu aproximadament la posici dequilibri aconseguida per la crrega puntual en estar

20.- Flux del camp elctric. Llei de Gauss. Considereu la superfcie

21.- Llei de Gauss. Un disc de radi R = 50 cm, est

Camps Elctric i Magntic. Exercicis i Problemes

E(P) = (54j + 72k) N/C

Camps Elctric i Magntic. Exercicis i Problemes

a) 100, b) 100, c) 100

30.- Gradient. La figura mostra lnies equipotencials i el valor del

Camps Elctric i Magntic. Exercicis i Problemes

34.- Camp i potencial. Dues superfcies esfriques

Camps Elctric i Magntic. Exercicis i Problemes

(*) 36.- Fil indefinit de crrega. Un fil indefinit t una

(**) 38.- Propietats de conductors en equilibri. Una esfera conductora de

c) Eesf = 3600 i V/m

Camps Elctric i Magntic. Exercicis i Problemes

41.- Propietats de conductors en equilibri. Una esfera conductora de radi R1 = 12 cm es posa en

42.- Condensador pla. Colloquem dues plaques metlliques circulars de 20 cm de radi

Camps Elctric i Magntic. Exercicis i Problemes

b) E = 0,0068 V/m, J = 4,005 A/m2

(**) 45.- Conducci elctrica; mobilitat. En la teoria de la conducci, la mobilitat de lelectr es

46.- Conducci elctrica La barra conductora

Camps Elctric i Magntic. Exercicis i Problemes

b) Calculeu la densitat de corrent en cada regi.

47.- Conducci elctrica. Es fa passar un

b) E1=0,030 V/m; E2=0,067 V/m

Camps Elctric i Magntic. Exercicis i Problemes

50.- Selector de velocitats. Un selector de velocitat t un camp magntic de valor 0,100 T

Camps Elctric i Magntic. Exercicis i Problemes

54.- Efecte Hall.Una cinta de metall de 2,0 cm dample i

(*) 55.- Efecte Hall. Volem construir una sonda Hall

Camps Elctric i Magntic. Exercicis i Problemes

57.- Fora magntica sobre un corrent. Un corrent de 2,0 A

i que les coordenades del punt a

sn (xa, ya) = (0.02, 0.02) m.

Camps Elctric i Magntic. Exercicis i Problemes

amb = 10 G m, repetiu els dos primers apartats.

Camps Elctric i Magntic. Exercicis i Problemes

63.- Principi de superposici.. Trobeu el camp magntic B en els punts A, B, C si hi circula un

64.- Llei dAmpre Un conductor est format per un

Camps Elctric i Magntic. Exercicis i Problemes

d) dem per a lexterior, r > c.

66.- Camp creat per un corrent rectilini indefinit. Tres fils

a) B(O)=(15 i 30 j)107 T B(D)=(2,5 i 15 j)107 T

(*) 67.- Camp i forces magntiques. Un fil llarg i

68.- Camp creat per un corrent rectilini indefinit. Dos corrents de

Camps Elctric i Magntic. Exercicis i Problemes

69.- Camp i forces magntiques. Un fil recte i una