Primer parcial Electricitat i Magnetisme 11 d’abril de 2016

Connectem nou resistències idèntiques (R) formant les arestes de dos tetraedres compartint una
base comú definida pels vèrtexs CDE, tal i com mostra la figura. Si apliquem una diferència de
potencial V entre els vèrtexs A i B:

1. Quin serà el corrent total que circularà entre els nodes A i B?

a) b) c) d)

2. Quin serà el corrent total que circularà entre els nodes C i D?

a) b) c) d)

3. Suposa un conus amb base al pla XY que és travessat per un camp elèctric
constant a l’espai E segons el vector . Utilitza la llei de gauss per determinar
l’àrea lateral del conus.

a) b) c) d)

4. Considerem una distribució de càrregues formada per dues càrregues iguals i de signe contrari
separades una petita distància L (dipol elèctric):

a) El camp elèctric creat pel dipol és nul, ja que la càrrega total del sistema és 0.
b) En presència d’un camp elèctric extern uniforme, el dipol experimenta una força neta
proporcional al moment dipolar p del dipol.
c) En presència d’un camp elèctric extern uniforme, el dipol experimenta un moment que tendeix a
alinear el seu moment dipolar amb el camp elèctric extern.
d) Les respostes a i c són correctes.

5. La diferència de potencial elèctric entre dos punts V(r1) – V(r2)...

a) És el treball necessari per a portar una partícula carregada q de r2 a r1

b) Depèn de l’origen de potencial escollit.
c) És el treball necessari per a portar una partícula carregada q de r1 a r2 dividit pel valor de la
càrrega q.
d) Només té sentit físic quan escollim com a origen de potencial l’infinit.

6. El camp elèctric....

a) Presenta una discontinuïtat de salt finit sempre que hi ha una distribució finita de càrregues.
b) És continu en tot l’espai independentment de quina sigui la distribució de càrregues.
c) Presenta una discontinuïtat en la seva component normal en travessar una distribució
volumètrica de càrrega.
d) Presenta una discontinuïtat en la seva component normal en travessar una distribució
superficial de càrrega.

Tipus 1
7. Siguin dues esferes conductores, molt allunyades entre si, de radis y respectivament,
carregades amb càrregues y . Si unim les esferes amb un fil conductor, quina serà
la càrrega emmagatzemada a l’esfera 1?

a) b) c) d)

8. Considerem una escorça esfèrica conductora sense càrrega de radis r1 i r2, essent r2 > r1. Si
col·loquem una càrrega puntual q >0 en el centre de l’escorça...

a) S’indueix una densitat de càrrega negativa en el radi interior r1 i una densitat de càrrega positiva
en el radi exterior r2 essent les dues densitats iguals però de signe contrari, ja que la càrrega total
del conductor és nul·la.
b) S’indueix una densitat de càrrega negativa en el radi interior r1 i una densitat de càrrega positiva
en el radi exterior r2 de manera que σ(r2)/ σ(r1) = -(r2/ r1)2
c) S’indueix una densitat de càrrega negativa en el radi interior r1 i una densitat de càrrega positiva
en el radi exterior r2 de manera que σ(r2)/ σ(r1) = -(r1/r2)2
d) S’indueix una densitat de càrrega negativa en el radi interior r1 per tal que el camp elèctric dins
l’escorça conductora sigui 0. En el radi exterior no passa res, ja que les càrregues del radi extern no
noten cap canvi perquè el camp dins el conductor és nul.

9. Un cable de longitud 1 m té una resistència de 0.3 . Un segon fil del mateix material te una
longitud de 2 m i la mateixa massa que el primer fil. La resistència del segon fil val...

a) 0.3 , ja que es tracta del mateix tipus de material b) 1.2 .

c) 0.6 . d) 0.075 .

10. La resistivitat d’un material conductor...

a) augmenta amb la temperatura del material.

b) augmenta amb la temperatura del material i amb la seva longitud
c) augmenta amb la temperatura del material i amb la seva longitud i disminueix quan més gran és
la seva secció transversal.
d)és una constant del material que no depèn de res.

11. Considerem una bateria de fem  = 6 V que té una resistència interna r = 0.5 . Si la connectem
en sèrie a una resistència externa R = 50 , el corrent que circula per la resistència externa val...

a) 0.1188 mA b) 119 mA c) 12 A d) cap de les anteriors.

12. El quocient entre la potència dissipada en la resistència interna i l’externa de la bateria de la

qüestió 11 ...

a) és independent de la intensitat de corrent que travessa la resistència.

b) és proporcional al quadrat de la intensitat de corrent que travessa la resistència
c) és proporcional al quadrat del quocient entre les dues resistències.
d) és independent del quocient entre les dues resistències.

Tipus 1
13. Considerem la bateria de la qüestió 11. El valor de R que hauríem d’emprar per tal que la
potència dissipada en la resistència externa fos màxima val...

a) 0. b) 50 . c) r2/2. d) r.

14. Considerem un condensador format per dues plaques paral·leles quadrades de costat 10 cm i
separació entre les plaques d = 4 mm. La capacitat d’aquest condensador val...

a) 0d/A on 0 és la permitivitat del buit i A l’àrea de cada placa.

b) 22.1 F. c) 22.1 pF. d) Cap de les anteriors és correcta.

15. Considerem ara el mateix condensador que a la qüestió 14, en el que entre les plaques hi posem
un bloc dielèctric de constant dielèctrica =2 i dimensions 10 cm x 10 cm x 3 mm. La capacitat del
condensador...

a) augmenta un factor  degut a la presència del dielèctric, que fa que el camp elèctric entre les
plaques sigui més feble.

b) val C0 (+3)/4 c) val 35 pF. d) val 3.5 F .

16. Cinc condensadors d’ idèntica capacitat (Co) es col·loquen en la

configuració de pont que mostra la figura. Quina és la capacitat equivalent
entre els nodes c i d?

a) 1/3 Co b) 1 C c) 2 C d) 3 C

17. Connectem en sèrie 3 condensadors de capacitats 6 F , 12 F i 24 F, inicialment descarregats,

a una bateria de 12 V. La diferència de potencial en els extrems del condensador de 24 F val...

a) depèn de quina sigui la càrrega inicial. b)1,71 V.

c) 21 V. d) cap de les anteriors és correcta.

Suposem un fil infinit carregat amb densitat de corrent lineal =0.1 C/m i situat paral·lel a l’eix y i
sobre el punt z=0 i x=-2 m.

18. Quant val el cap elèctric al llarg de l’eix x?

   
a) b) c) d)

19. Afegim ara una càrrega puntual de valor q=0.05 C en el punt (1,2,0). Quant valdrà el mòdul del
camp elèctric en el punt (2,2,0)

a) 1.35·109 N/C b) 4.5·108 N/C c) 9·108 N/C d) 6·108 N/C

Tipus 1
20. Quina força (en mòdul) està fent el fil sobre la càrrega?

a) 2.25·107 N b) 4.5·108 N/C c) 9·107 N/m d) 3·107 N

21. Donat aquest sistema format pel fil infinit i la carrega puntual, quant valdrà el flux total que
travessi la superfície d’un cilindre de 2 m de radi i 1 m d’alçada situat al voltant del fil infinit amb el
seu centre a la posició (-2, 0, 0)?

a) 1.7·1010 Nm2/C b) 7.1·1010 Nm2/C c) 1.13·1010 Nm2/C d) No el podem calcular

22. Si volguéssim calcular el potencial a una distància r del fil...

a) Hauríem d’agafar l’origen de potencial a l’infinit.

b) Hauríem d’agafar l’origen de potencial a r=0 (sobre el fil).
c) No podem agafar l’origen ni a l’infinit ni a sobre el fil.
d) Cap de les anteriors.

Considereu el circuit de la figura. El condensador C1 es

troba inicialment carregat amb una diferència de
potencial Vo, el condensador C2 en canvi està inicialment
descarregat.

23. Quant val l’energia emmagatzemada del sistema

abans de tancar els interruptors?

a) b) c) d) 0

24. Tanquem els interruptors en l’instant t=0. Quina de les següents equacions descriu el
comportament del sistema? Suposem que la càrrega inicial del condensador C1 era igual a Qo

a) b)

c) d)

25. Al cap d’un temps molt llarg, quant valdrà la caiguda de potencial a cadascun dels
condensadors?

a) b) c) d)

26. Quant val la càrrega final del condensador C1?

a) b) c) d)

Tipus 1