Fonaments d’Electromagnetisme i Òptica

Examen final – 6 de juliol de 2022 – Inici: 9:00h Final: 12:30h

Nom: Grup:

Qüestió 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Resposta d b c a c c d d d a b a a c c
Correctes: En Blanc: Incorrectes:
Puntuació màxima del test: 5 punts (correcta: +1/3 punts; incorrecta: –1/9 punts; en blanc: 0 punts)
Puntuació màxima dels problemes: 5 punts (tots els problemes valen el mateix)

1. Una escorça esfèrica conductora de radi interior a i radi exterior b està carregada amb una càrrega +Q. Se
situa una càrrega puntual del mateix valor al centre de la cavitat de l’escorça. Les densitats superficials de
càrrega de les dues superfícies de l'escorça són:
Q Q
a) σa =+ ; σb =+
8πa 2 8πb 2
Q
b) σ a =0 ; σb =+
4π ( b 2 − a 2 )
Q
c) σ a =0 ; σb =+
4πb 2
Q Q
d) σ a =− ; σb =+
4πa 2 2πb 2

2. Una esfera de radi a centrada en l’origen de coordenades té una càrrega Q uniformement distribuïda pel seu
volum. Quant val el camp elèctric a una distància a/2 de l’origen?
Q  Q  Q 
a) ar b) ar c) ar d) 0
4πε0 a 2 8πε0 a 2 πε0 a 2

3. Quina afirmació és certa sobre el potencial en un conductor carregat i en equilibri electroestàtic?

a) És més gran als punts de la superfície amb un radi de curvatura més gran
b) És més gran als punts de la superfície amb un radi de curvatura més petit
c) És el mateix en tots els punts del conductor
d) Cap de les anteriors és certa

4. Els eixos de transmissió de dos polaritzadors lineals formen un angle de 45°. Si sobre ells incideix un feix
d’intensitat I0 de llum polaritzada linealment amb una direcció de polarització perpendicular a l’eix de
transmissió del segon polaritzador, la intensitat a la sortida dels dos polaritzadors és:
I0 I0 I0
a) b) c) d) 0
4 2 8

5. La imatge que forma un mirall còncau de 60 cm de radi d’un objecte situat a 20 cm del mirall és:
a) real, invertida i augmentada
b) real, dreta i reduïda
c) virtual, dreta i augmentada
d) virtual, invertida i reduïda

6. Movem amb velocitat constant una càrrega negativa dins un camp elèctric, tot seguint una trajectòria
perpendicular a les superfícies equipotencials i amb sentit creixent del potencial. Quina de les següents opcions
és certa?
a) La seva energia potencial augmenta
b) El camp elèctric realitza un treball nul
c) Hem de realitzar un treball negatiu
d) L’hem d’empènyer en el sentit del moviment per mantenir la velocitat constant
7. Una escorça cilíndrica de radi interior a i exterior b transporta un corrent d’intensitat I distribuït
uniformement en la direcció del seu eix (eix z) i sentit positiu. El camp magnètic en un punt situat a una
distància r del seu eix (a < r < b) val:
 µ0 I   µ0 Ir   µ0 I ( r − a )2   µ0 I ( r 2 − a 2 ) 
a) B = aϕ b) B = aϕ c) B = a d) B = aϕ
2π r ( b 2 − a 2 )
2 ϕ
2π r 2π a 2 2π r ( b − a )

 
8. Un dipol amb moment dipolar p està orientat perpendicularment a un camp elèctric uniforme E . El treball
que cal que realitzi un agent extern per orientar el dipol paral·lelament al camp és:
pE pE
a) pE b) c) − d) − pE
2 2

9. Una espira quadrada entra amb velocitat constant dins d’una regió amb camp
magnètic uniforme. El sentit de circulació del corrent induït en l’espira i el
sentit de la força magnètica que actua sobre l’espira mentre està entrant són,
respectivament:
a) antihorari i cap a la dreta
b) antihorari i cap a l’esquerra
c) horari i cap a la dreta
d) horari i cap a l’esquerra

10. La intensitat d’una ona electromagnètica monocromàtica de longitud d’ona 1 m, linealment polaritzada, que
es propaga en el buit, en el sentit positiu de x i amb el camp elèctric orientat segons la direcció de z, val 1
kW/m2. Quina expressió del camp magnètic és correcta?
 
a)=B 2,89 ⋅ 10−6 cos ( 6π ⋅ 108 t − 2πx ) a y
 
b)=B 2,05 ⋅ 10−6 cos ( 6π ⋅ 108 t − 2πx ) a y
 
c) B = 2,89 ⋅ 10−6 cos ( 3 ⋅ 108 t + x ) a y
 
d) B = 2,05 ⋅ 10−6 cos ( 3 ⋅ 108 t + x ) a y

11. En un circuit de corrent continu, si es duplica la diferència de potencial que s’aplica entre els extrems d’un
conductor,
a) es duplica la seva resistència
b) es duplica la intensitat que circula pel conductor
c) es redueix a la meitat la intensitat que circula pel conductor
d) la seva resistència es redueix a la meitat

12. Una lent convergent de 160 cm de distància focal està construïda amb un vidre d'índex de refracció 1,5. Una
de les dues superfícies de la lent és convexa i de radi 40 cm. L'altra superfície de la lent és:
a) Còncava amb un radi de curvatura de 80 cm.
b) Convexa amb un radi de curvatura de 80 cm.
c) Còncava amb un radi de curvatura de 32 cm.
d) Convexa amb un radi de curvatura de 32 cm.

13. Un condensador pla variable connectat a una bateria emmagatzema una energia U0. El treball que cal fer per
reduir la distància entre plaques a la meitat sense desconnectar-lo de la bateria és:
a) U0 b) 2U0 c) 4U0 d) U0/2

14. Quina opció és falsa per un raig de llum que viatja del medi 1, amb índex de refracció n1, al medi 2, amb
índex de refracció n2?
a) L’angle d’incidència és més gran que el de refracció si n1 < n2
b) Si l’angle d’incidència és zero el raig no es desvia en travessar el pla de separació entre els medis
c) Si n1 > n2 la freqüència de la ona serà més gran en el medi 1 que en el 2.
d) Si n1 < n2 la longitud d’ona serà més gran en el medi 1 que en el medi 2.
15. Quina és la diferència de potencial que mesura el voltímetre de la
figura si té característiques ideals?
a) 1V
b) 0,2V
c) 3,33V
d) 2,66V
PROBLEMES

1. Un cilindre infinit de radi R té el seu eix en la direcció z. El cilindre té una densitat

a
volúmica de carrega ρ (r ) = , on a és una constant positiva i r és la distancia al l’eix.
r
a) Calculeu la càrrega continguda en un cilindre centrat a l’eix z, de radi r i alçada
h pels casos r < R i r > R.

b) Aplicant el teorema de Gauss calculeu el camp elèctric E (r ) en tots els punts de
l’espai.
c) Calculeu el potencial V(r) en tots els punts de l’espai. Preneu com a origen de
potencial V (0) = 0 .

a) Per un cilindre de radi r < R

r r
a a
=Q ∫ ρ (=
V
r )dV ∫V =
r
dV ∫0 r 2π=
rhdr 2π ah
= ∫0 dr 2π ahr
On hem fet servir que per un cilindre V = π r 2 h ⇒ dV = 2π rhdr

Per un cilindre de radi r > R, només hi ha carregà entre r=0 i r=R

R R
a a
= Q ∫ ρ (= r )dV ∫ = dV ∫ 2π= rhdr 2π ah= ∫0 dr 2π ahR
V V
r 0
r
  qint
b) Fem servir el teorema de Gauss  ∫ ⋅ dS = emprant una superfície Gaussiana cilíndrica. Només la
E
S
ε0
 
paret lateral del cilindre contribueix al flux: ∫ E ⋅ dS =
S
E ( r )2π rh i les càrregues interiors són les

calculades a l’apartat anterior:

2π ahr  a 
r<R E (r )2π rh= ⇒ E (r )= ar
ε0 ε0
2π ahR  aR 
r>R E (r )2π rh= ⇒ E (r )= ar
ε0 ε0r

1
 
c) Pel càlcul del potencial partim de l’expressió de la diferencia de potencial entre dos punts V2 − V1 = ∫ E ⋅ dl i
2
prenem el punt 1 a r = 0 com a origen de potencial, aleshores:
0
 
V ( P ) − V (0) =V ( P ) =∫ E ⋅ dl
r
0
a ar
r<R ∫ dr =
V (r ) =
r
−
ε0 ε0
0 R
a aR aR aR  R 
r>R ∫R ε 0 dr + ∫r ε 0 r dr =
V (r ) = − + ln
ε 0 ε 0  r 
 2. Un conductor filiforme molt prim forma una espira circular de radi a i presenta dos trams rectes molt llargs
tal i com es mostra a la figura. Tant el fil com l’espira estan sobre el pla del paper. Determineu el camp
magnètic en el centre de l’espira circular i indiqueu-ne la direcció i sentit.

(Indicació: Podeu tractar el problema com si fos un fil indefinit i una espira)

El camp en el centre de l’espira és la superposició del camp creat per un fil recte indefinit en un punt situat a
distància a del fil i el camp creat per una espira circular de radi a en el seu centre.
El camp creat pel fil recte es pot determinar mitjançant el teorema d’Ampère:
Prenent un camí circular de radi r coaxial al fil:

  µ0 I
∫ ⋅ dl=
C
B ∫ B(r ) ⋅ dl=
C
B(r )2π=
r µ0 I ⇒ B(r=
)
2π r
µ0 I
En particular, en el centre de l’espira el camp creat pel tram recte valdrà B fil = , tindrà la direcció
2π a
perpendicular al paper i dirigit cap a dins.

Per determinar el camp creat per l’espira caldrà utilitzar la llei de Biot i Savart:
 
 µ0 dl ∧ r
dB ( P ) = I
4π r3
 
on el vector r apunta des de cada element de longitud de l’espira dl al centre de
l’espira i, per tant, té un mòdul constant de valor a.
El mòdul del camp creat per l’espira en el seu centre serà
µ0 I µ0 I µ0 I
2 ∫
=Bespira = dl = 2π a
4π a espira 4π a 2
2a
Aquest camp tindrà la direcció perpendicular al pla del paper i estarà dirigit cap a dins.
El camp total en el centre de l’espira serà:
µ I µ I µ I  1  µ I (1 + π )
B = B fil + Bespira = 0 + 0 = 0 1 +  = 0
2π a 2a 2a  π  2aπ
El camp serà perpendicular al paper i apuntant cap a dins.
3. Es disposa d’un sistema òptic format per dues lents primes. La primera lent és divergent i té una distància
focal de 60 cm, la segona lent és convergent, té 40 cm de distància focal i està situada a 50 cm de la primera
lent. Es vol emprar el sistema per projectar la imatge d’un objecte sobre una pantalla situada a 80 cm de la lent
convergent.
a) Determineu en quina posició cal situar l’objecte.
b) Determineu l’augment lateral del sistema i les característiques de la imatge projectada (real o virtual,
dreta o invertida, augmentada o reduïda).
c) Representeu a escala el diagrama de raigs (preneu la mida de l’objecte que vulgueu per fer la
representació).

a) Si la imatge final es forma sobre la pantalla, que està a 80 cm de la segona lent, això vol dir que:
s2′ = +80 cm
1 1 1 1 1 1 1 1 2 −1
+ = ⇒ =− =− = ⇒ s2 = +80 cm
s2 s2′ f 2 s2 f 2 s2′ 40 80 80
El que fa d’objecte per la segona lent és la imatge de la primera.
s1′ + s2 = d12 ⇒ s1′ = d12 − s2 = 50 − 80 = −30 cm
1 1 1 1 1 1 1 1 1
+ = ⇒ =− = − = ⇒ s1 = +60 cm
s1 s1′ f1 s1 f1 s1′ −60 −30 60
b) L’augment lateral serà el producte dels augments laterals de les dues lents:
 s1′  s2′  30 ⋅ 80 1
mT = m1 ⋅ m2 =
 −  −  = − =−
 s1  s2  60 ⋅ 80 2
La imatge final del sistema serà real, invertida i reduïda.

c) En verd estan dibuixats els raigs corresponents a la formació de la imatge a través de la primera lent. En
marró, el corresponents a la segona lent.