Departament de Fsica Aplicada i ptica

Grau de Fsica
Fonaments dElectromagnetisme i ptica
Problemes
v.15

CAMP ELCTRIC

1.1 A l'tom d'hidrogen, l'electr gira entorn del prot a

una distncia mitjana de 0.53 . Quant val la fora
d'interacci electrosttica entre les dues partcules? I
la gravitatria? Conclusi.

Fe = 8.2 1 0 -8 N , F g = 3.6 10 -47 N

1.2 La distncia entre dos cossos de massa 1 kg s 1 m.
Calculi la fora electrosttica d'interacci si cadascun
t tants protons com neutrons per noms 99 electrons
per cada 100 protons. Qu se'n pot concloure?
(prengui les masses del prot i del neutr iguals a
1.6710-27 kg).
F = 2.110 21 N

1.3 Als vrtexs d'un triangle equilter de costat a hi ha tres

crregues puntuals q, -q, q (q>0). Al centre del
triangle se situa una crrega puntual Q>0. Determini
la fora sobre la crrega Q.

F=

(a) Q = 4.19 10 -14 C

5
(b) Q = 4 a 3 0 + 1 , (c) 1 = - 0
3
5
3
1.6 Un fil de longitud L est carregat amb una densitat
uniforme. (a) Calculi el camp elctric en un punt situat
a la mediatriu del fil a una distncia r. (b) Estudi la
situaci lmit quan la longitud del fil tendeix a infinit.
(c) Id. id. quan tendeix a zero.

(a) E =

(b) E =

1.4 Dues crregues puntuals q, q (q>0) es troben en els

punts de coordenades (-a/2, 0) i (a/2, 0) sent a>0.
Determini (a) el camp elctric que creen en un punt de
leix y, i (b) consideri el cas en qu y >>a.

r
r r
1
qa
1 qa r
E=
ax, E
ax
3/ 2
4 0 2 a 2
4 0 y 3
y + 4

1.5 Una esfera de radi a=1cm presenta una densitat

volmica de crrega 0=10-8 C/m3. (a) Determini la
crrega de lesfera. (b) Una altra esfera de radi a
presenta una distribuci de crrega no uniforme
(r) = 0 + 1 r2/a2. Determini la crrega de lesfera.
(c) Quina s la condici perqu la crrega daquesta
esfera sigui nulla? (d) Representi grficament la
funci (r) quan es compleix lanterior condici.

1
2r
1+
L

L
, (c) E =
2 0 r
4 0 r 2

1.7 Un fil en forma de semicircumferncia de radi a t una

densitat lineal de crrega uniforme . Determini el
camp elctric que crea al centre de la circumferncia.
(A.N.: a = 2 cm, = 1 C/m).

3qQ
2 o a 2

2 0 r

E=

, E = 899 kV/m
2 0 a

1.8 Un anell de radi R t una crrega Q distribuda

uniformement. Determini el camp elctric que crea als
punts del seu eix.
r
1
Qz
r
E=
az
3
4 0 ( 2 + 2 )
R z
1.9 En una regi el camp elctric t per components
E x = k x , E y = 0 , E z = 0 , on k s una constant.
(a) Calculi el flux del camp a travs de la superfcie
dun cub daresta a, el centre del qual coincideix amb
l'origen de coordenades i les seves cares sn
perpendiculars a algun eix. (b) Determini quina s la
crrega elctrica que hi ha al cub.

(a) = ka 3 , (b) Q = 0ka 3

1.10 A l'atmosfera el camp elctric s aproximadament

vertical i dirigit cap a terra. Si a terra val 200 N/C i a
1400 m daltura val 20 N/C, quina s la densitat
mitjana de crrega a latmosfera per sota de 1400 m?

= 1,14 pC/m3
1.11 Determini el camp elctric que crea una crrega Q
distribuda uniformement sobre una superfcie esfrica
de radi R. Representi grficament els resultats i
analitzi la continutat del camp.
r
r
Q
r
r >R: E=
, r<R: E=0
2 ar
4 0 r
1.12 Una esfera de radi R est carregada uniformement. La
densitat volmica de crrega s . Determini el camp
elctric que crea i representi grficament la seva
dependncia amb la distncia al centre.
r r r
r R3 r
r R: E=
ar , r R : E =
ar
3 0
3 0 r 2
1.13 Un cilindre molt llarg de radi R est uniformement
carregat. La densitat volmica de crrega s .
Determini el camp elctric que crea i representi
grficament la seva dependncia amb la distncia a
leix.
r r r
r R2 r
rR: E=
ar , r R : E =
ar
2 0
2 0r
1.14 Una lmina plana molt extensa est carregada
uniformement. La densitat superficial de crrega s .
Determini el camp elctric que crea i representi
grficament la seva variaci.
r
z r
E=
az
2 0 z
1.15 Determini el camp elctric creat per dues lmines
planes paralleles molt extenses separades una
distncia a i carregades amb densitats superficials (a)
i , (b) i .
r
r r
a
a
< z < : (a) E = 0 ,
(b) E = a z
2
2
0
r
r
a
r
z < : (a) E = a z , (b) E = 0
2
0
r r
r
a
z > : (a) E = a z , (b) E = 0
2
0
1.16 Una crrega puntual q = -10-3 C es mou des de lorigen
de coordenades fins al punt (4,2,0) en el camp elctric
r
r
r
E = 2(x + 4 y ) a x + 8 x a y , estant totes les magnituds
expressades en unitats SI. Determini el treball que fa
el camp elctric.
W = - 80 mJ

POTENCIAL ELCTRIC

2.1 Una crrega puntual q = 0.2 nC est situada al punt

(2,3,3). Determini: (a) la diferncia de potencial entre
els punts (2,2,3) i (-2,3,3), estant totes les coordenades
expressades en m, (b) el treball que hem de fer per
portar un electr des del primer punt fins al segon

punt, i (c) la variaci de lenergia potencial de

lelectr en aquest procs.
(a) V = 1.35 V, (b) W = 1.35 eV, U = 1.35 eV

2.2 Dues crregues puntuals q, q (q>0) es troben en els

punts de coordenades (-a/2, 0) i (a/2, 0) sent a>0.
Determini (a) el potencial elctric que creen en un
punt (0,y), i (b) en un punt (x,0) sent x >a/2.
Consideri el cas en qu x >>a.

x
2
x
a
x2
4
2.3 Un anell circular de radi R t una crrega Q
distribuda uniformement. Determini el potencial que
crea als punts del seu eix.
(a) V(0, y) = 0 , (b) V(x,0) =

V=

1
4 0

1
4 0

qa

Q
R 2 + z2

2.4 Determini el potencial que crea una crrega Q

distribuda uniformement sobre una superfcie esfrica
de radi R. Representi grficament els resultats i
analitzi la continutat del potencial.

rR: V=

Q
Q
; rR: V=
4 0 r
4 0 R

2.5 Una esfera de radi R est carregada uniformement. La

densitat volmica de crrega s . Determini el
potencial que crea i representi grficament la seva
dependncia amb la distncia al centre.

rR: V=

R3

; rR: V=
(3 R 2 r 2 )
3 0 r
6 0

2.6 Un disc de radi a est carregat amb una densitat

uniforme. (a) Determini el potencial i el camp elctric
als punts del seu eix. (b) Quan el radi es fa molt gran,
quina expressi t el camp elctric?. (c) Qu li passa
llavors al potencial?, perqu?, com es podria definir
llavors el potencial?. (d) Defineixi per a aquest cas el
potencial de la forma ms senzilla i calculil.
2
2

(a ) V =
a +z z

2 0

r
r
z
z
a
E=

z
2
2
2 0 z
a
z
+

r
z r

( b) E =
a z , (d) V =
z
2 0 z
2 0
2.7 Dos electrons es mantenen en reps separats per una
distncia d1 mm. Si es deixa lliure un electr, quina
velocitat mxima assolir?
v = 712 m/s
2.8 La distncia entre dos ions monovalents positius s
a=8 nm. (a) Estudi com varia el potencial en els punts
de la mediatriu del segment que uneix els ions. (b) Si
des dun punt molt allunyat es llana sobre els ions
una partcula amb velocitat v i en la direcci de la
mediatriu, determini el valor mnim de v perqu la
partcula travessi la barrera de potencial que creen els
ions.

(a ) V =

1
2 o

e
a2
+ x2
4

2e

(b) v =

o m a

, v = 8.3 km/s

2.9 Determini el treball que en general cal fer per girar

r
r
180 un dipol de moment p en un camp elctric E .
r r
W = 2 pE
2.10 Tres crregues puntuals q estan situades als vrtexs
dun triangle equilter de costat a. Determini: (a)
lenergia potencial duna de les crregues pel fet
destar en presncia de les altres dues, (b) lenergia del
sistema de les tres crregues.

(a ) U =

2q2
3q 2
, (b) U =
4 0 a
4 0 a

CONDUCTORS

C = 4 0 a , C = 111 pF

3.2 Consideri la Terra com un conductor esfric de radi

6400 km amb una crrega de 9105 C. Quant val el
camp elctric en les proximitats de la superfcie?
E = 2.0 102 V/m

3.3 Dues esferes conductores de radis a i b tenen

crregues Q1 i Q2 respectivament. La distncia entre
els seus centres s gran comparada amb a i b, i es pot
negligir la influncia entre els conductors. (a)
Determini els potencials V1 i V2 de les esferes. (b)
S'uneixen les esferes amb un fil conductor molt prim.
Determini les crregues Q1 i Q2 i els potencials V'1 i
V'2 de les esferes. (c) Calculi la capacitat del
conductor resultant.

(b) Q'1 =

Q1
Q2
, V2 =
4 0 a
4 0 b
a (Q1 + Q 2)

4 o ab
ba
3.7 Determini la capacitat dun condensador cilndric
(cable coaxial) de radis a i b, i longitud L (a<b<<L).
Consideri el cas en qu d = b-a<<a.
C=

2oL
b
ln
a
3.8 Entre les plaques dun condensador pla drea S i
separaci a hi ha una lmina conductora de gruix c
que dista b de la placa positiva. Si saplica a les
plaques una diferncia de potencial V, determini la
crrega de cada placa, la diferncia de potencial entre
la lmina i la placa negativa, i la capacitat equivalent
entre les plaques.
C=

3.1 Determini la capacitat dun conductor esfric de radi a

(A:N.: a=1 m).

(a) V1 =

superfcies del conductor i el camp elctric quan el

conductor t (a) crrega Q, (b) potencial V.
r
q
r
(a ) Q' = - q , Q' ' = q + Q , r < a : E =
2 ar
4 o r
r
r
q+Q r
a < r < b: E = 0, r > b: E =
ar
4 o r 2
r
r
q
(b) Q' = - q , Q' ' = 4 o bV , r < a : E =
a
2 r
4 o r
r r
r bV r
a < r < b: E = 0, r > b: E = 2 ar
r
3.6 Determini la capacitat d'un condensador esfric de
radis a i b (a<b). Consideri el cas en qu d = b-a<<a.

, Q' 2 =

a+b
Q1 + Q 2
V '1 = V'2 =
4 0 (a + b )

Q + = Q = V

oS
S
a bc
, Vl = V
, C= o
a c
a c
a c

3.9 Dues plaques conductores planes, paralleles i molt

properes tenen crregues Q1 i Q2. (a) Considerant que
a lequilibri el camp elctric dins de les plaques ha de
ser nul, determini les crregues Q1 i Q2 de les cares
internes de les plaques, i les crregues Q1 i Q2 de
les cares externes. (b) Compari els resultats amb els
corresponents al cas en qu les plaques sn esfriques
i concntriques.
(a ) Q 1' = - Q '2 = (Q1 - Q 2 ) / 2

b (Q1 + Q 2)
a+b

(c) C = 4 0 (a + b )
3.4 En el problema anterior, desprs dunir les dues
esferes, determini per a cadascuna la crrega, la
densitat superficial de crrega i el camp elctric en un
punt proper a la superfcie si a=1 m, b=30 cm, Q1=1
nC, i Q2=0. Analitzi els resultats i generalitzils per
concloure com es distribueix la crrega en un
conductor no esfric. Aplicaci als parallamps.
Q'1= 769 pC , Q'2= 231 pC , 1= 61.2 pC/m2,
2= 204 pC/m2 , E1= 6.92 V/m , E2= 23.1 V/m
3.5 Un conductor esfric de radi b t una cavitat esfrica i
concntrica de radi a. Al centre de la cavitat hi ha una
crrega puntual q. Determini la crrega a les dues

Q 1" = Q "2 = (Q1 + Q 2 ) / 2

3.10 Tres plaques planes conductores paralleles sn molt
properes. Les distncies entre la primera i la segona, i
la segona i la tercera sn a i b, respectivament. Les
plaques exteriors tenen crrega nulla i la placa
interior t crrega Q. Si es connecten les plaques
exteriors amb un fil conductor, determini les crregues
a les dues cares de les plaques.

Q
Qb
Qb
, Q 1 =
, Q 2 =
2
a+b
a+b
Qa
Qa
Q
Q 2 =
, Q 3 =
, Q 3 =
a+b
a+b
2
3.11 Un condensador de capacitat C1 = 3 F est connectat
en srie amb dos condensadors en parallel de
capacitats C2 = 2 F i C3 = 4 F. Entre els borns de
lassociaci dels condensadors saplica una diferncia
de potencial V = 30 V. Determini: a) la capacitat
equivalent de lassociaci, b) la diferncia de
Q 1 =

potencial i la crrega de cada condensador, c)

lenergia del sistema.

(a ) C = 2 F ; (b) V1 = 20 V, V2 = V3 = 10 V ,
Q1 = 60 C , Q 2 = 20 C , Q 3 = 40 C ;
(c) U = 900 J
3.12 Determini per dos mtodes diferents l'energia
electrosttica d'un conductor esfric de radi a que t
una crrega Q i est sol.

U=

(a) R1 = 1.38 , R2 = 0,43

(b) V = 33 V, P = 3.3 mW
4.4 (a) Calculi la resistncia equivalent entre A i B del
circuit de la figura. (b) Quina s la diferncia de
potencial entre A i C si la intensitat a la resistncia de
8 s 0.5 A?

Q2
8 0 a

3.13 Determini la relaci entre les energies electrosttiques

U1 i U2 de dos conductors esfrics de radis a i 2a si els
conductors tenen (a) la mateixa crrega, (b) el mateix
potencial. (c) i (d) Repeteixi el problema per a les
densitats denergia u1 i u2 a una distncia del centre
r>2a.

(a ) U1 = 2 U2 , (b) U1 = U2 / 2
(c) u1 = u2 , (d) u1 = u 2 / 4
3.14 En un condensador pla les plaques estan separades una
distncia a, la crrega s Q i la diferncia de potencial
entre les plaques s V. a) Determini el camp elctric i
lenergia emmagatzemada per dos mtodes diferents.
Si la distncia entre les plaques es duplica, determini
la crrega, la diferncia de potencial entre les plaques,
el camp elctric i lenergia emmagatzemada en el
casos segents: (b) el condensador es mant allat amb
crrega Q, (c) el condensador es mant connectat a la
diferncia de potencial V.

V
1
, U = QV
a
2
(b) Q' = Q , V' = 2V , E' = E , U' = 2U
Q
E
U
(c) V' ' = V , Q' ' = , E' ' = , U' ' =
2
2
2
(a ) E =

cadascuna de les barres. (b) La caiguda de potencial a

les barres i la potncia total dissipada.

CORRENT ELCTRIC

4.1 Per un cable de coure ( = 5,81107 S/m) d1 mm de

dimetre circula un corrent de 10 A. Determini la
densitat de corrent, la crrega que travessa una secci
del cable en 1 min, la resistncia per unitat de longitud
del cable i la potncia per unitat de longitud que shi
dissipa.

j = 12.7 MA / m 2 , Q = 600 C
R/l = 21.9 m / m , P/l = 2,19 W/m
4.2 Un fil conductor de secci circular t un dimetre d1
mm, una longitud d1 m i una resistncia de 10 .
Calculi el temps que tarda un electr a recrrer el fil
quan els seus extrems estan connectats a una
diferncia de potencial d1 V. (Suposi que la densitat
delectrons de conducci s 1029 m-3).
35 h
4.3 Sengles barres de tungst (resistivitat =5.5110-8
m) i de coure (=1.7210-8 m) de longitud 0.75
m i secci 0.03 m2 es connecten en parallel a un
generador. Si pel generador circula un corrent
dintensitat 100 A, determini: (a) La resistncia de

(a ) R AB = 8 , (b) VAC = 12 V

4.5 Un generador de f.e.m. E i resistncia interna r es

connecta a una resistncia R variable. (a) Dibuixi la
grfica que representa la potncia subministrada a la
resistncia en funci de R. (b) Quan ser mxima
aquesta potncia? (c) Quin ser llavors el rendiment
del generador?

(a) P =

RE 2

(R + r )2

, (b) R = r , (c) = 50 %

4.6 (a) S'associen n generadors idntics, de fem E1 i

resistncia interna r1, en srie connectant el pol positiu
de cada generador al pol negatiu del segent. Calculi
la fem i la resistncia del generador equivalent a
l'associaci. (b) Repeteixi l'apartat anterior quan
s'associen els n generadors en parallel unint els pols
del mateix signe. Si es connecta a lassociaci de
generadors una resistncia R, determini la intensitat
del corrent que hi circula quan els generadors estan
connectats (c) en srie i (d) en parallel. (e) Conclusi.
(a ) E = n E1, r = n r1 ; (b) E = E1 , r =
( c) I =

E1

; (d) I =

r1
n

E1

R
r
R+ 1
n
n
4.7 Un voltmetre presenta entre els seus dos terminals
una resistncia interna RV que normalment s molt
elevada. En canvi, la resistncia entre els terminals
dun ampermetre RA acostuma a ser baixa. En el
circuit format per un generador connectat a una
resistncia R introdum un voltmetre per mesurar la
tensi V al generador, i un ampermetre per mesurar la
intensitat I a la resistncia. (a) Calculi R i la f.e.m. del
generador sabent que els mesuradors sn ideals (RV=
i RA=0) i que V=1.4 V, I=1.0 A i la resistncia
interna del generador s r=100 k. (b) Repeteixi
lapartat anterior en el cas que RV=1 M i RA=1 k .
r1 +

(a ) E = 1.5 V , R = 1.4 M
(b) E = 1.64 V , R = 1.399 M
4.8 Un circuit est format per un generador de resistncia
interna 0.5 connectat a una resistncia de 20 en
srie amb un ampermetre. Entre els borns del
generador hi ha un voltmetre que t una resistncia de

100 . Lampermetre marca 2 A i el voltmetre 41V.

Determini (a) la f.e.m. del generador i (b) la
resistncia de lampermetre.

(e) Compari els resultats dels apartats (b) i (d).

t
E
t

(a ) Q( t ) = C E 1 - exp( ) , I( t ) = exp( )
RC
R
RC

t
( b) U = C E 2 ; (c) Q(t) = C E exp(),
RC
E
t
1
I(t) = - exp () ; (d ) U = C E 2
R
RC
2

(a ) 42.2 V , (b) 0.5

4.9 Un pont de Wheatstone est constitut per quatre

branques AB, BC, CD i DA amb resistncies R1, R4,
R3 i R2 respectivament. Entre els punts A i C es
connecta una pila de f.e.m. E, i entre B i D un
ampermetre. Determini la condici que han de
complir les resistncies perqu no circuli corrent per
lampermetre. Quina podria ser la utilitat daquest
pont?
R 1R 3 = R 2 R 4

4.10 Un circuit t dos nusos connectats mitjanant tres

branques constitudes per una pila de 18 V, 12 ; una
resistncia de 6 i una pila de 21 V, 5 . A cada nus
els pols de les dues piles tenen signes diferents.
Determini les intensitats dels corrents que circulen per
cada branca.
2 A , 1A , 3A
4.11 En el circuit de la figura determini: (a) Les intensitats
que circulen per les branques. (b) La potncia que
sabsorbeix al circuit. (c) Lenergia que semmagatzemaria a un condensador d'1 F connectat entre els
punts A i B.

(a) I1 = 0.67 A , I2 = I3 = 0,33 A

(b) P = 2,67 W , (c) U = 6.72 J
4.12 Els generadors del circuit representat a la figura tenen
resistncia interna negligible. Determini els potencials
dels punts A, B, C i D.

4.14 Consideri el circuit del problema anterior i afegeixi-li

una resistncia Rp en parallel amb el condensador.
Quan es tanca linterruptor, determini la intensitat del
corrent que dna el generador i la crrega del
condensador (a) a linici, i (b) al cap dun temps molt
gran.

E
, Q=0
R
E R PC
E
(b) I =
, Q=
R +Rp
R +Rp
(a ) I =

CAMP MAGNTIC

5.1 Determini per clcul directe el camp magntic en un

punt situat a la distncia r dun fil rectilini molt llarg
pel qual circula un corrent dintensitat I. (A.N.: I=1 A,
r=1 cm).
r Ir
B = o a , B = 20 T
2 r
5.2 Per dos fils parallels molt llargs que disten a circulen
sengles corrents dintensitats I1 i I2. Determini la fora
r
F2 que actua sobre un tros del segon fil de longitud
l 2 (indiqui el mdul, la direcci i el sentit en funci
dels sentits dels corrents).

F2 =

o I1 I 2 l 2
2 a

5.3 Determini el camp magntic que crea una espira

circular de radi a recorreguda per un corrent
d'intensitat I (a) als punts del seu eix (eix z amb origen
al centre i sentit relacionat amb el de la intensitat
segons la regla del tirabuix), i (b) al seu centre.
r
(a ) B =

VA = 10 V, VB = 14 V, VC = 8 V, VD = 24 V
4.13 Una pila de f.e.m. E i resistncia interna negligible es
connecta a travs dun interruptor a una resistncia R i
un condensador de capacitat C en srie. (a) Determini
levoluci de la crrega del condensador i de la
intensitat del corrent quan linterruptor tanca el circuit.
(b) Calculi lenergia subministrada per la pila per
carregar el condensador. (c) Un cop carregat el
condensador es curtcircuita el generador. Determini
levoluci de la crrega i de la intensitat. (d) Quant val
llavors lenergia total que es dissipa a la resistncia?

0I a 2

2 z2 + a

2 3/ 2

r I r
r
a z , (b) B = 0 a z
2a

5.4 (a) A partir del resultat del problema anterior, calculi

el camp magntic que crea un solenoide recte, molt
llarg i de secci circular, als punts del seu eix, sabent
que t n espires per unitat de longitud per les quals
circula un corrent dintensitat I. (b) A partir del
resultat de lapartat anterior i mitjanant laplicaci
del teorema dAmpre determini el camp magntic als
punts de linterior i de lexterior del solenoide.
r
r
r
r r
( a ) B = 0 n I a z , (b) B int = 0 n I a z , B ext = 0
5.5 Dos corrents rectilinis molt llargs sn parallels a leix
z, tenen el sentit positiu de leix, tallen al pla xy en els
punts (0,a,0) i (0,-a,0), i la seva intensitat s I.
Determini el camp magntic als punts (0,2a,z), (0,0,z),
(0,-2a,z), (-a,0,z) i (a,0,z).

r
2 I r
B(0,2a , z ) = 0 a x , B(0,0, z ) = 0
3a
r
r
2 0 I r
I r
B(0,2a , z ) =
a x , B( a ,0, z ) = 0 a y
3a
2 a
r
I r
B(a ,0, z ) = 0 a y
2a
5.6 Determini en el cas del problema anterior, la
circulaci del camp magntic al llarg d'una
circumferncia amb centre (0,0,0) i radi (a) a/2, (b)
2a.
(a ) = 0 , (b) = 2 o I

5.7 Per un cilindre molt llarg de radi a circula un corrent

uniforme dintensitat I. Determini el camp magntic a
una distncia r de leix del cilindre. Representi
grficament el camp en funci de la distncia.
r Ir r
r Ir
r a : B = 0 2 a , r a : B = 0 a
2 r
2a
5.8 Per un tub cilndric molt llarg de radis a i b (a<b),
circula un corrent uniforme dintensitat I. Determini el
camp magntic a una distncia r de leix del cilindre.

(
(

)
)

r I r2 a2 r
r a : B = 0, a r b : B = 0 2
a
2r b a 2
r I r
r b : B = 0 a
2r
5.9 Un cable coaxial molt llarg t radis a i b (a<b). Pel
conductor interior circula un corrent uniforme
dintensitat I, i pel conductor exterior, que t un gruix
negligible, un corrent de la mateixa intensitat en sentit
oposat. Determini el camp magntic a les diverses
regions de lespai.
r Ir r
r a : B = 0 2 a
2a
r 0I r
a r < b : B =
a
2 r
r
r > b: B = 0
5.10 Un prot es mou dins dun camp magntic de 1.5 T
amb una velocitat de 107 m/s que forma un angle de
30 amb el camp i descriu una trajectria helicodal.
Determini el radi i el pas de lhlice, i la freqncia de
rotaci del prot.
r = 3.5 cm , x = 0.38 m , = 1.4108 rad/s
5.11 Un selector de velocitats dun feix de partcules
carregades en moviment rectilini est constitut per un
r
r
camp elctric E i un camp magntic B perpendiculars
i uniformes, i perpendiculars a la direcci del feix.
Determini la velocitat vo que tenen les partcules que
travessen el selector sense desviar-se. Cap on es
desvien les partcules que tenen velocitats v diferents
de vo?
vo = E/B

INDUCCI ELECTROMAGNTICA

6.1 Dues barres conductores paralleles de resistncia

negligible disten a i estan unides per un conductor de

resistncia R. Sobre elles llisca perpendicularment una

barra de longitud a i resistncia r que es mou amb
velocitat v constant. Si existeix un camp magntic B
uniforme i perpendicular al pla de les barres,
determini: (a) la fora electromotriu induda al circuit,
(b) la intensitat i el sentit del corrent, (c) la fora que
cal fer per moure la barra, (d) la potncia
desenvolupada per aquesta fora, (e) en qu
sinverteix aquesta potncia?
(a ) E = B a v , (b) I =

Ba v
B2a 2 v
, (c) F =
R+r
R+r

(Bav) 2
R+r
6.2 En un camp magntic uniforme B, una barra
conductora de longitud a es mou amb velocitat v
constant perpendicular a la barra i sobre un pla
perpendicular al camp. (a) Consideri lacci de la
fora magntica sobre les crregues lliures de la barra
i determini la diferncia de potencial que apareix entre
els extrems de la barra. (b) Expliqui com sorigina el
corrent indut del problema anterior. (c) Determini la
diferncia de potencial que existeix entre els extrems
de la barra del problema anterior i compari-la amb
lobtinguda a lapartat (a).
(d) P =

(a ) V = B a v , (c) V =

R Ba v
R+r

r
r
6.3 Un camp magntic variable amb el temps, B = B a z ,
s uniforme per a r<R (respecte dun sistema de
coordenades cilndriques r,,z), i s nul per a r>R. (a)
Determini la fora electromotriu que sinduiria en una
espira circular de radi a<R, o a>R, i eix z. (b) A partir
de la fora electromotriu dedueixi lexpressi del
camp elctric dinducci sabent que t la direcci
azimutal. s conservatiu aquest camp?

dB
, a > R : E = R 2
dt
r
r
r dB r
R2
(b) r < R : E =
a, r > R : E =
2 dt
2r
(a ) a < R : E = a 2

dB
dt
dB r
a
dt

6.4 En una certa regi el camp magntic terrestre s de 54

T i apunta cap a terra formant un angle de 60 amb la
vertical. Un avi dalumini amb una distncia entre els
extrems de les ales de 12 m sobrevola aquesta regi en
direcci nord amb una velocitat de 50 m/s. Quina
diferncia de potencial hi haur entre els extrems de
les ales?
V = 16.2 mV
6.5 Al circuit adjunt es mostren dues espires horitzontals
d1 m2 drea cadascuna sotmeses a camps magntics
verticals de sentits oposats que varien amb el temps t
segons B1=(2t2+4t)10-3 i B2=510-3t2 en unitats SI.
Sabent que la resistncia total del circuit s 20 ,
determini la intensitat del corrent indut a linstant t=4
s i el sentit del corrent.

I = 1 mA
6.6 Un fil rectilini molt llarg transporta un corrent
dintensitat I. Una espira quadrada de costat a s
coplanria amb el fil i el costat ms prxim parallel al
fil dista dell x. Lespira sallunya del fil amb una
velocitat v constant. Si la resistncia de lespira s R,
determini: (a) la intensitat del corrent indut I faci un
esquema indicant el sentit del corrent.

I =

oI a 2 v
2 x (x + a) R

6.7 Una espira quadrada de costat a, resistncia R, es mou

r
r
amb velocitat constant v = va x parallela a dos dels
seus costats i travessa la regi dun camp magntic
perpendicular al pla de lespira. (a) Determini
levoluci de la intensitat del corrent indut a lespira i
el seus valors extrems si el camp magntic s
r
r
r
B = B o a z (Bo constant) per a 0xb, i B = 0 per a
x<0 i x>b, sent b=10a. (b) Indiqui com varia
qualitativament la intensitat del corrent indut si el
camp magntic s nul per a x<0, creix montonament
a partir de x=0, passa per un punt dinflexi a x=b/4,
arriba a un mxim a x=b/2, decreix de forma simtrica
fins anullar-se a x=b, i s nul per a x>b. Faci en cada
cas la representaci grfica de la intensitat en funci
del temps.
B av
B av
(a) I1 = o , I 2 = o
R
R
6.8 Per un solenoide recte de longitud a format per N
espires circulars drea S circula un corrent I. Calculi:
(a) el flux magntic que travessa una espira, (b) el flux
magntic que travessa el conjunt de les espires, (c) la
inductncia del solenoide. (A.N.: a=20 cm, S=10 cm2,
N=2000).
0 NI S
N2I S
, (b) = 0
a
a
0 N 2S
(c) L =
, L = 25 mH
a
6.9 Sobre el solenoide del problema anterior es bobina
coaxialment un segon solenoide de longitud a i N
espires circulars drea S>S. Determini la inductncia
mtua M de les dues bobines.
(a) 1 =

a
o a ln(1 + ) I o sin t
b
(b) I
=
2R
6.11 Una espira circular drea S i inductncia negligible
gira amb velocitat angular constant entorn dun
dimetre vertical en el si dun camp magntic B
horitzontal, uniforme i constant. Determini: (a) El flux
magntic que travessa lespira en funci del temps. (b)
La f.e.m. induda a lespira.
(a ) = BScos( t + ) , (b) E = BSsin( t + )

6.12 Per un cable coaxial format amb capes conductores

cilndriques de radis a i b, gruixos negligibles i
longitud l (a<b<<l) circula un corrent dintensitat I.
Determini: (a) Lenergia emmagatzemada al cable. (b)
La inductncia del cable.

(a ) U =

0l b
ln
2 a
6.13 Els pols dun generador de fora electromotriu E i
resistncia interna negligible estan connectats a un
circuit exterior que t resistncia R i inductncia L. Si
la fora electromotriu del generador cau sobtadament
a zero, determini (a) levoluci de la intensitat del
corrent en el circuit, i (b) lenergia total dissipada pel
corrent per efecte Joule fins a la seva extinci. (c)
Don procedeix aquesta energia?. (d) Si en comptes de
caure a zero la fora electromotriu del generador, un
interruptor talla el circuit, que sen fa daquesta
energia?
( b) L =

E
R
1 E2
exp( t ) , (b) U = L 2
R
L
2 R
6.14 Un condensador de capacitat C t una crrega Qo. Si a
linstant t=0 es connecta entre les plaques una
inductncia L, determini: (a) Levoluci amb el temps
de la crrega del condensador. (b) Id. id. de la
intensitat del corrent que circula per la inductncia. (c)
Id. id. de lenergia que hi ha emmagatzemada al
circuit. (d) Conclusi.

(a ) I( t ) =

(a ) Q( t ) = Q o cos

o NN
S
M=
a
6.10 Un fil rectilini vertical molt llarg est situat al pla
duna espira quadrada vertical de costat a. El costat
vertical ms prxim dista b del fil. (a) Calculi la
inductncia mtua del sistema fil-espira (A.N.: a=10
cm, b=5 cm). (b) Si pel fil circula un corrent
dintensitat I=Iocost, sent Io i constants, determini
la intensitat del corrent que circula per lespira sabent
que t resistncia R i inductncia negligible. (c) Faci
un esquema indicant els sentits dels corrents per a
t=nT/4 (n=0,1,2,3,4) sent T=2/.

(a ) M =

oa
a
ln(1 + ) , M = 22 nH
2
b

0I 2l b
ln
4
a

( b ) I( t ) =

Qo
LC

sin

t
LC
t
LC

, (c) U ( t ) =

Q o2
2C

CORRENT ALTERN

7.1 Una tensi v(t)=20cos(100t) expressada en unitats SI

saplica a una bobina que per a la freqncia aplicada
t una resistncia de 10 i una reactncia de 10 .
Calculi: (a) el desfasament entre la intensitat i la
tensi, (b) el valor efica de la intensitat, (c) la
potncia elctrica dissipada. (d) Faci una representaci
de les variacions temporals v(t) i i(t).
(a ) = / 4 , (b) I = 1 A , (c ) P = 10 W

7.2 Una bobina es connecta a una bateria de 12 V i hi

circula un corrent de 0.3 A. Si es connecta a una tensi

alterna de 220 V, 50 Hz hi circula un corrent de 4.4 A.

Determini la resistncia i la inductncia de la bobina.
R = 40 , L = 95.5 mH
7.3 Un circuit constitut per una resistncia de 1k, una
inductncia de 0.2 H i una capacitat de 2 F en srie
es connecta a una tensi alterna de 125 V, 50 Hz.
Determini: (a) La impedncia del circuit. (b) La
intensitat i el seu desfasament respecte la tensi. (c)
Les tensions en borns de la resistncia, de la
inductncia i de la capacitat, i compari la suma
daquestes tensions amb la tensi aplicada al circuit.
(d) La potncia consumida al circuit.
(a) Z = 1.83 k , = -56.8
(b) I = 68.5 mA , = 56,8
(c) VR= 68,5 V , VL= 4,30 V , VC= 109 V
(d) P = 4.68 W
7.4 Es connecta a la xarxa de 220 V, 50 Hz lassociaci
en parallel duna resistncia de 100 i una bobina
dinductncia 20 mH i resistncia 10 . Determini: (a)
La impedncia de lassociaci. (b) Les intensitats a la
resistncia i a la bobina, i els seus desfasaments
respecte la tensi. (c) La intensitat total que dona la
xarxa i el seu desfasament respecte la tensi. Comparila amb la suma de les intensitats a la resistncia i a la
bobina.
(a) Z =10.7 , = 28.9
(b) IR=2.2 A, R=0 ; IB=18.6 A, B=-32.1
(c) I=20.5 A , =-28,9
7.5 Saplica una tensi alterna V , a una resistncia R i
un condensador C connectats en srie. Determini (a) la
impedncia del circuit, (b) la intensitat del corrent que
hi circula, (c) la tensi entre els borns del
condensador, i (d) examini els casos =o=1/(RC),
<<o i >>o. Comprovi que el circuit actua
com un filtre passa-baix.

(a ) Z = R
(c) Vc = V

j
R + j /(C)
, (b) I = V 2
C
R + 1 /(C) 2
1 jRC

1 + (RC) 2

(d ) Vc = V (1 j) / 2 , Vc = V , Vc = V ( j / RC)

7.6 Un pont de Wheatstone de corrent altern t a les

branques impedncies Z1 , Z 2 , Z 3 i Z 4 que es
recorren en aquest ordre. Determini la condici
dequilibri del pont. (b) El pont de Maxwell, amb la
mateixa configuraci, t la impedncia Z1 constituda
per una bobina de resistncia R i inductncia L, la
impedncia Z 3 per una capacitat Co en parallel amb
una resistncia Ro, ambdues variables, i les
impedncies Z 2 i Z 4 sn resistncies R2 i R4
respectivament. Determini les expressions que
permeten calcular R i L quan el pont s a lequilibri.

(a ) Z1 Z 3 = Z 2 Z 4 ,
(b) R = R 2 R 4 / R o , L = C o R 2 R 4
7.7 El circuit APBQA t successivament a les quatre
branques una resistncia R, una capacitat C, una

resistncia R i una capacitat C. Entre A i B saplica

una tensi alterna V de pulsaci . Determini la tensi
V entre P i Q, i observi com varia V / V en funci
de RC. Quina particularitat presenta aquest quocient?
Dedueixin una aplicaci.

1
) = exp( j2arctgRC)
RC
7.8 Per mesurar la potncia que consumeix un motor de
corrent altern es connecta entre els seus borns una
resistncia R i es mesuren amb tres ampermetres
dimpedncia interna negligible les intensitats que
circulen pel motor IM, per la resistncia IR i per la lnia
IL. Determini el factor de potncia del motor i la seva
potncia (A.N.: IM=12 A, IR =5 A, IL=15 A, R=100 ).
V / V = exp (j 2 arctg

cos =

I L 2 I M 2 I R 2
, cos = 0.47
2I M I R

R
( I L 2 I M 2 I R 2 ) , P = 2.8 kW
2
7.9 Un llum fluorescent de 40 W, 220 V, 50 Hz t un
factor de potncia 0.5 degut a la seva inductncia
(reactncia). Si es connecta en parallel amb el llum
un condensador, (a) quina capacitat haur de tenir per
tal que la intensitat del corrent total a la lnia sigui
mnima? (b) Quant valdr llavors el factor de
potncia? (c) A qui beneficiar la collocaci del
condensador?
P=

(a ) C = 4.56 F , (b) cos = 1

7.10 Saplica una tensi alterna de 100 V i 100/ Hz a un

circuit constitut per un condensador de 12,5 F en
parallel amb una bobina de 3 i 20 mH. Calculi: (a)
Les intensitats que circulen pel condensador i per la
bobina, i la intensitat total. (b) La potncia dissipada
al circuit. (c) La capacitat que hauria de tenir el
condensador perqu la intensitat total fos mnima i el
valor daquesta intensitat.

(a ) 0,25 A , 20 A , 19.8 A , (b) 1.2 kW

(c) 800 F , 12 A
7.11 Es connecten en parallel una inductncia L en srie
amb una capacitat C i una inductncia L en srie amb
una capacitat C. Determini les pulsacions (a) de
ressonncia i (b) dantiressonncia del circuit.

(a ) r1 = 1/ LC , r2 = 1/ L' C '
(b) ar = (

1 1
+ ) /(L + L' )
C C'

7.12 Saplica una tensi alterna V , al circuit constitut

per una impedncia Z1 en srie amb dues impedncies
Z 2 i Z en parallel. Determini (a) la condici que

han de complir Z1 i Z 2 per tal que la intensitat del

corrent que circula per Z sigui independent de Z , i
(b) la intensitat del corrent en aquest cas. (c) Quina
aplicaci suggeriria per a aquest circuit? Amb quines
impedncies Z1 i Z 2 concretes podria realitzar-se?
(a ) Z1 = Z 2 , (b) I = V / Z1

EQUACIONS DE MAXWELL

8.1 Un condensador pla de plaques circulars de radi R,

separades a (a<<R) i en el buit, forma part dun circuit
pel qual circula un corrent altern que en un determinat
instant t una intensitat I. Determini quant val llavors
entre les plaques (a) la densitat del corrent de
desplaament i (b) el camp magntic a una distncia r
de leix de les plaques i no a prop de les vores.
r
r
Ir r
I r
(a ) jD =
a
,
(b)
B
= 0 2 a
z
2
R
2R
8.2 El camp magntic duna ona electromagntica s
r
v
B(z, t ) = 10 8 cos(3 10 9 t 10z)a y en unitats SI.
Determini: (a) la freqncia, (b) la longitud dona, (c)
la velocitat de propagaci, (d) la direcci de
propagaci, (e) la direcci del camp elctric.
(a) f = 4.77108 Hz , (b) = 0.628 m
r
r
(c) v = 3108 m/s , (d) a z , (e) a x
8.3 Calculi la longitud dona duna ona electromagntica
(a) de 50 Hz, (b) duna emissora de FM de 100 MHz,
(c) dun forn de microones de 3 GHz, (d) de la llum
dun lser ultraviolat de 1.55 PHz, i (e) duns raigs X
de 1 EHz.
(a) 6000 km, (b) 3 m, (c) 100 mm, (d) 193 nm
(e) 300 pm

REFLEXI I REFRACCI DE LA LLUM

9.1 Llum vermella de 650 nm de longitud dona a laire es

propaga en un vidre dndex de refracci 1.5. Quina s
la seva freqncia, velocitat de propagaci i longitud
dona al vidre?
f = 4.6 1014 Hz , v = 2108 m/s , = 433 nm

9.2 Un raig llumins incideix des de laire sobre una

lmina plana de vidre dndex de refracci n i gruix a.
Si langle dincidncia s , (a) quin s langle t que
forma el raig que surt de la lmina amb la normal a la
superfcie?. (b) Quin s el corriment daquest raig
respecte la direcci del raig incident?. (A.N.: =30o,
a=1 cm, n=1.5)
(a ) t =

1 sin 2
(b) d = a sin 1
, d = 1.9 mm

n 2 sin 2

9.3 Si en el problema anterior el raig fos de llum blanca i

lndex de refracci passs del valor 1.50 per al roig a
1.52 per al violat, quina seria la separaci dels raigs
roig i violat desprs de travessar la lmina?
45 m
9.4 Un raig de llum passa dun medi a laire incidint amb
un angle de 32 respecte la normal a la superfcie de
separaci. (a) Quant val lndex de refracci del medi
si els raigs reflectit i refractat formen un angle de 90?
(b) Quant val langle crtic de reflexi total?
(a ) n = 1.6 , (b) c = 38.7 o

9.5 Dins de laigua duna piscina a 2 m de profunditat hi

ha una petita bombeta. La llum que surt de laigua
delimita sobre la seva superfcie un cercle. Determini
el seu dimetre sabent que lindex de refracci de
laigua s 1.33.
4.56 m
9.6 Un feix de llum molt fi incideix des de laire al centre
de la base dun llarg cilindre transparent (fibra ptica).
Determini el valor mnim de lndex de refracci del
cilindre per tal que a la seva superfcie lateral es
produeixi la reflexi total del feix, (a) en funci de
langle dincidncia, i (b) per a qualsevol valor de
langle dincidncia. (c) Com es modificaria el darrer
resultat si el cilindre estigus dins daigua dndex de
refracci 1,33?
(a) n = 1 + sin 2 , (b) n = 1.41 , (c) n = 1.88

9.7 Un raig de llum incideix des de laire sobre una cara

dun prisma triangular dangle i ndex de refracci
n. (a) Determini langle dincidncia mnim per tal que
el raig pugui sortir per laltra cara. (A.N.: = 60, n =
1.5). (b) Examini el cas =/2 i relacioni el resultat
amb el del problema anterior.
(a ) = arcsin n 2 1 sin cos , = 27.9

9.8 (a) Expliqui com podria desviar ntegrament un feix

de llum un angle de 90 utilitzant un prisma recte
transparent la base del qual s un triangle rectangle
issceles i determini el valor mnim de lndex de
refracci del prisma. (b) Id. id. si langle fos 180. (c)
Expliqui com podria muntar un periscopi utilitzant dos
prismes.
(a) n = 1.41 , (b) n = 1.41

10

MIRALLS, DIOPTRES I LENTS

10.1 (a) Determini la llargada mnima dun mirall pla que

permeti a una persona dalada 1.70 m veures sencera
si els seus ulls disten 0.10 m de lextrem del seu cap.
(b) A quina altura shaur de penjar el mirall?
(a ) 0.85 m , (b) 1.65 m

10.2 En una habitaci hi ha dos miralls plans i parallels

que disten 3 m. Si una persona es colloca davant dun
ells a una distncia d1 m, quina ser la distncia entre
les dues primeres imatges que veur ?
4m
10.3 Davant dun mirall esfric cncau de radi R hi ha un
objecte dalada R/6 situat a la distncia 1.5R del
vrtex del mirall. Determini la posici de la imatge i la
seva alada. Dibuixi el diagrama de raigs.
3
R
R , y' =
4
12
10.4 Un objecte puntual est situat a 25 cm d'un mirall
esfric convex de 2 m de radi. Determini a quina
distncia del mirall caldr situar un mirall esfric
cncau de 2 m de radi per tal que les reflexions als
miralls no originin mltiples imatges.
s' =

d = 205 cm

10.5 Una piscina est plena daigua fins a una altura h. (a)
Determini en funci de lndex de refracci de laigua
n la profunditat aparent h a la qual es veu el fons
quan sobserva verticalment des de laire. (b)
Determini grficament la posici de la imatge dun
punt del fons quan sobserva obliquament des de
laire. Conclusi.
(a ) h' =

h
n

10.6 Un peix s a 12 cm de la superfcie plana d'una

peixera. Un nen que est a 1 m de la peixera mira el
peix. a) On veu el nen al peix? b) On veu el peix al
nen? c) Si la superfcie de la peixera fos esfrica de
radi 20 cm, on veuria el nen al peix? d) En aquest cas,
on es formaria la imatge del nen? L'ndex de refracci
de l'aigua s 1.33.

(a ) a 109 cm , (b) a 145 cm , (c) a 111 cm ,

(d) a 193 cm darrera del peix
10.7 Calculi la distncia focal d'una lent prima biconvexa
de radis 10 i 20 cm construda amb un material d'ndex
de refracci n = 1.22 i submergida en (a) aire (n = 1),
(b) aigua (n =1.33).
(a ) f = 30.3 cm , (b) f = -80.6 cm

10.8 El radi de la superfcie esfrica duna lent

planoconvexa s 18.5 cm. Lndex de refracci del
vidre de la lent s 1.573 per a la llum roja i 1.619 per a
la llum violada. Calculi la separaci entre els focus de
la lent corresponents als dos colors de la llum.

(b) s 2 ' = 10 cm , y 2 ' = 5 cm

(c) s 2 ' = 12 cm , y 2 ' = 4 cm
10.13 Un objecte dista 50 cm duna lent darrera de la qual
hi ha a 25 cm una lent de -2 D. Sabent que el sistema
de lents forma la imatge a 50 cm darrera de la segona
lent, determini la potncia de la primera lent i
laugment corresponent al sistema de lents. Dibuixi
el diagrama de raigs.
P1 = 4 D , m = - 2

10.14 Un observador mira un objecte a travs duna lent de

10 D. Darrera de lobjecte hi ha un mirall esfric
cncau que dista 40 cm de la lent. Lobservador veu
davant de la lent dues imatges en la mateixa posici,
una dreta i una invertida, cadascuna amb una
grandria doble de la de lobjecte. Determini la
distncia focal del mirall i dibuixi el diagrama de
raigs.
f 2 = 12.5 cm

10.15 Un sistema ptic est format per un mirall cncau de

20 cm de radi, una lent convergent de 7.5 cm de focal
i, a continuaci, una lent divergent de -10 cm de
focal situada a 20 cm de la lent convergent. Si a 15
cm del mirall hi ha un objecte i la imatge
corresponent als raigs que es reflecteixen al mirall i
travessen les lents s a l'infinit, calculi la distncia
entre el mirall i la lent convergent.
d = 40 cm

s=f

10.16 Volem projectar una imatge lluminosa de 15 cm de

longitud al fons duna piscina de 3 m de profunditat.
Disposem duna lent biconvexa de 50 cm de focal,
que situem a sota de lobjecte i a 2 m per sobre del
nivell de laigua. Sabent que lndex de refracci de
laigua s 1.33, determini: (a) La distncia de
lobjecte a la lent. (b) La longitud de lobjecte. (c) El
tipus dimatge que es formar al fons de la piscina.
Comprovi els resultats dibuixant el diagrama de
raigs. Dibuixi la marxa dels raigs des dun punt de
lobjecte fins a la imatge.
(a) 56,7 cm , (b) 2 cm , (c) real i invertida

(a) f = 15 cm , s = 20 cm

11

f r f v = 2 .4 cm

10.9 Determini quina ha de ser la distncia dun objecte a

una lent convergent de distncia focal f per obtenir un
augment m.
m -1
m
10.10 Una lent convergent forma una imatge 3 vegades ms
gran dun determinat objecte. Si lobjecte es corre 2
cm cap a la lent la imatge s llavors 5 vegades ms
gran. Determini la distncia focal de la lent i la
posici inicial de lobjecte si durant el corriment
lorientaci de la imatge (a) no canvia, (b) canvia.
(b) f = 3,75 cm , s = 5 cm
10.11 Per determinar la distncia focal duna lent divergent
sha posat en contacte amb una lent convergent de
10 diptries. Un objecte situat a 30 cm del sistema de
lents t una imatge real a 50 cm d'aquest. Quina s la
distncia focal de la lent divergent?
f = 21 .4 cm

10.12 Un sistema ptic est format per dues lents

biconvexes de distncies focals 10 cm i 20 cm.
Determini la posici i lalada de la imatge
corresponent a un objecte de 5 cm d'alada situat a 15
cm de la primera lent si la distncia entre les lents s
(a) 80 cm, (b) 10 cm, (c) 0 cm. Comprovi els
resultats dibuixant el diagrama de raigs. Dibuixi la
marxa dels raigs des dun punt de lobjecte fins a la
imatge.
(a) s 2 ' = 33 .3 cm , y 2 ' = 6.7 cm

INSTRUMENTS PTICS

11.1 El punt proper dun ull hipermetrop est situat a 100

cm de lull. Determini la potncia de la lent de
contacte necessria per veure b un objecte situat a 25
cm de lull.
3,0 D
11.2 El punt lluny dun ull miop est situat a 50 cm de
lull. Determini la potncia de la lent que cal per veure
b els objectes molt allunyats si es tracta duna lent (a)
de contacte, (b) dunes ulleres collocades a 2 cm de
lull.
(a) -2,0 D , (b) -2,1 D
11.3 Una lupa t una distncia focal de 8 cm. Determini
laugment angular quan lull est (a) relaxat, (b)
enfocat al punt proper situat a 25 cm.
(a) 3,1 , (b) 4,1

11.4 La distncia entre locular i lobjectiu dun microscopi

s 197 mm. Les distncies focals de locular i de
lobjectiu sn 18 i 8 mm respectivament. Determini:
(a) La distncia dun objecte a lobjectiu sabent que la
imatge que forma el microscopi es troba a linfinit. (b)
Laugment lineal de lobjectiu. (c) Laugment angular
del microscopi.
(a) 8,37 mm , (b) -21,4 , (c) -297
11.5 Amb dues lents de focals 95 i 15 cm es construeix un
telescopi. Lobjecte i la imatge que forma el telescopi
es troben a linfinit. Determini: (a) Laugment angular
del telescopi. (b) Laltura de la imatge que lobjectiu
forma duna casa de 60 m daltura situada a 3 km de
distncia. (c) La grandria angular de la imatge final
vista per un ull molt proper a locular.
(a) -6,33 , (b) 1,90 cm , (c) 7,25