Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

FÍSICA 2 – TEST 3 (FINAL) 13/juny/2018

COGNOMS: ............................................. NOM: ................... DNI: ................................ Grup: …

P1 Q1 Q2 Q3 Q4 Q5 Q6 Q7 Q8 Q9 Q10
a X X X
b X X
c X X X X
d X
Marqueu les solucions de les 10 qüestions del test en aquesta taula.
Nota: Resposta correcta 1 punt. Resposta incorrecta  0, 25 punts.

Q1. Un generador de corrent altern de f.e.m.  (t )  10sin (1000 t ) (unitats SI) alimenta un circuit RLC
sèrie format per una resistència de 470  , una bobina de 27 mH i un condensador de 220 nF .
Calculeu la freqüència de ressonància del circuit.
a) fres  2270Hz b) fres  500Hz c) fres  2065Hz d) fres  1539Hz

Q2. Dues càrregues positives Q  10 nC estan fixes a l’espai sobre un eix
horitzontal i separades una distància  1m . Situem una tercera càrrega q de
massa m  1mg formant un triangle equilàter contingut en un pla vertical.
Calculeu el valor de la càrrega q per tal de que es mantingui en equilibri.

a) q   63nC b) q   54 nC

c) q  10 nC d) q   109 nC

Q3. Els fluxos d’un camp elèctric a través de dues superfícies gaussianes esfèriques concèntriques, de
radis R1 i R2 (sent R1  R2 ) són 1   452 Nm /C i 2   339 Nm /C , respectivament.
2 2

Calculeu la quantitat de càrrega neta continguda a l’interior de l’espai entre les dues gaussianes (escorça
esfèrica de gruix R2  R1 )
a)  1,0 nC b)  7,0nC c) 1,0 nC
d) No podem calcular la càrrega perquè no coneixem els radis de les gaussianes

Q4. Al circuit de la figura, calculeu la càrrega del

condensador un cop assolit el règim estacionari.

a) 9μC b) 6μC

c) 1μC d) 3μC
Q5. Volem utilitzar com a resistència elèctrica una
barra metàl·lica de dimensions 2  4 10cm .
Per aconseguir la mínima resistència de la barra,
hem de connectar una pila a les dues cares oposades
de la barra que tenen per dimensions:
a) 2  4 cm b) 4 10 cm c) 2 10 cm
d) totes les connexions donen la mateixa resistència

Q6. Dues càrregues iguals positives de valor Q  6μC es

troben fixades sobre l'eix y, segons es mostra a la figura.
Calculeu el treball que hem de realitzar per traslladar la
càrrega q  12μC des del punt (8,0) cm fins a l’origen de
coordenades

a) 12 J b)  6 J c)  6 J d)  24 J

Q7. A quina distància hem de separar dos fils rectilinis, infinits i paral·lels per tal que s’atreguin amb una
força per unitat de longitud de 104 N/m , si pels dos hi circula un corrent de 10 A ?
a) 2 m b) 2cm c) 0, 2 m d) 2 mm

Q8. Una partícula carregada ( m  4 1017 kg; q   2 109 C ) es mou en una zona de l’espai on existeix un
camp magnètic homogeni B  0,5 kˆ (T) . Si a l’instant t  0 la partícula passa per l’origen de coordenades
amb velocitat v  2 106 iˆ (m/s) , determineu la seva posició a l’instant t  1,26 107 s .
a)  0,0,0 cm b)  0, 16,0 cm c)  0, 8,0 cm d)  0,0, 50 cm

Q9. Una esfera conductora de radi R1  10cm ,

carregada amb Q1  3μC , està situada a l’interior
d’una closca conductora de radi R2  20cm i gruix
negligible, carregada amb Q2  3μC . Mitjançant un
fil conductor llarg i molt prim connectem la closca a
una esfera conductora de radi R  10cm inicialment
descarregada. Considereu V  0
Calculeu la càrrega Q d’aquesta esfera una vegada assolit l’equilibri electrostàtic.
a) Q  2μC b) Q  6μC c) Q  3μC d) Q  0

Q10. Calculeu el coeficient d’autoinducció d’un solenoide llarg de 20cm de longitud, format per 2000
espires circulars de radi 1cm .
a) 0,013 H b) 3,9 106 H c) 7,9 103 H d) 1,6 103 H