Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE)

FÍSICA 2 – TEST 2 29/novembre/2017

COGNOMS: ........................................... NOM: ........................... DNI: ......................... Grup: ….

P1 Q1 Q2 Q3 Q4 Q5 Q6 Q7 Q8 Q9 Q10
a X X
b X X X X
c X
d X X X
Marqueu les solucions de les 10 qüestions del test en aquesta taula.
Resposta correcta 1 punt. Resposta incorrecta  0, 25 punts.
d
Q1. Col·loquem un material dielèctric de permitivitat relativa constant
 r  5 i gruix a dintre d’un condensador pla, que té una distància entre
plaques d  4cm , tal com es veu a la figura. Si connectem el condensador
r
a una font de tensió de 1000 V , calculeu el gruix de la làmina dielèctrica
per tal que el camp elèctric al dielèctric sigui de 104 V/m .

a) a  2,5cm b) a  1,5cm a

c) a  0,8cm d) a  3, 2cm
V = 1000V

Q2. Un condensador buit de capacitat 1nF es carrega amb 1nC . Un cop carregat, el desconnectem de la
font d’alimentació i introduïm un dielèctric de permitivitat relativa constant  r  5 que omple tot l’espai
entre armadures. El treball que cal fer per a introduir el dielèctric dintre del condensador val:
a) 2, 0 nJ b) 1,0 nJ c)  0, 4 nJ d)  0,8 nJ

Q3. Un condensador de capacitat C  5μF està carregat amb Q  500μC . Per descarregar-lo curtcircuitem
les seves armadures amb una resistència R . Si la càrrega del condensador passats 0, 01s val 100μC ,
calculeu el valor de la resistència R .
a) R  400  b) R  2000  c) R  100  d) R  1243 

Q4. Una esfera conductora de radi R1  R té una càrrega Q . A continuació la connectem amb dues
esferes conductores descarregades de radis R2  R / 2 i R3  R / 3 . Un cop assolit l’equilibri electrostàtic i
negligint els efectes d’influència electrostàtica entre les esferes, la càrrega final de les tres esferes val,
respectivament:
3 2 6 3 2
a) Q1  0; Q2  Q; Q3  Q b) Q1  Q; Q2  Q; Q3  Q
5 5 11 11 11
1 1 1 5 3 2
c) Q1  Q; Q2  Q; Q3  Q d) Q1  Q; Q2  Q; Q3  Q
3 6 9 10 10 10

Q5. Es pretén disparar una partícula de càrrega q  2 nC i massa m  9g , des de la superfície d’una
esfera de radi R  2 m i càrrega Q  0, 2μC . Suposant negligibles les interaccions gravitatòries entre la
partícula i l’esfera, determineu a quina velocitat mínima caldria disparar la partícula per tal que aquesta
arribés a l’infinit.
a) 1, 4cm/s b) 2,0cm/s c) 0,1mm/s d) 10 m/s
Q6. Una esfera de radi R  1m , carregada en tot el seu
volum amb Q  4 nC , està centrada al punt (4, 2) .
Un fil de longitud infinita, situat al llarg de l’eix x,
està carregat amb una densitat lineal homogènia
  1nC/m . El camp elèctric al punt P(2, 2) val:
Les coordenades estan expressades en metres

a) 9,0 iˆ  9,0 ˆj (V/m) b) 36,0 iˆ  9,0 ˆj (V/m)

c) 9,0 iˆ  6,4 ˆj (V/m) d) 36,0 iˆ  6,4 ˆj (V/m)

Q7. Una esfera conductora de radi R1  10cm està situada concèntricament

a l’interior d’una closca conductora de radi R2  20cm i gruix negligible.
Si la càrrega de l’esfera és Q1  1nC i el seu potencial val V1  80V ,
calculeu el potencial V2 de la closca.
Considereu V  0

a) V2  20V b) V2  45V c) V2  0 d) V2  35V

Q8. En el circuit de la figura, un cop assolit el règim

estacionari, calculeu la càrrega del condensador.

Dades: 1  1V;  2  2V
R1  1; R2  2 ; R3  3; R4  4 ; C  1μF
a) 2, 0μC b) 1, 4μC

c) 1, 0μC d) 2, 6μC

Q9. Un forn elèctric consumeix 30 kJ en 5 minuts quan treballa a un voltatge de 220 V . A quin voltatge
l’hem de fer treballar si volem que consumeixi la mateixa energia però en 20 minuts?

a) 55 V b) 220V c) 440V d) 110 V

Q10. Connectem l’associació de condensadors de la figura a una font de

tensió VP  VN  14V . Les càrregues adquirides pels condensadors són:

a) Q1  3,0μC; Q2  1,0μC; Q3  2,0μC

b) Q1  6,0μC; Q2  2,0μC; Q3  4,0μC
c) Q1  7μC; Q2  14μC; Q3  28μC
d) Q1  3,5μC; Q2  7,0μC; Q3  14μC
Capacitats dels condensadors : C1  0,5μF , C2  1,0μF i C3  2,0μF