2017/01/20

Q7. La gràfica adjunta mostra la recta de càrrega

d’un generador. Si connectem aquest generador
a una resistència de 120Ω, podem afirmar que:

a) La intensitat que circula pel circuit val

100mA.
b) La potència elèctrica entregada al circuit pel
generador és de 400mW.
c) La diferència de potencial entre els extrems
del generador és de 4V.
d) La potència dissipada per efecte Joule a la
resistència interna del generador és de
25mW

A la recta de càrrega d’un generador es representen els valors de la ddp 𝑉 = 𝑉𝑃 − 𝑉𝑁 en funció

de la intensitat 𝐼, per diferents valors de la resistència exterior 𝑅. La recta de càrrega ens permet
determinar la parella de valors (𝜀, 𝑟) que caracteritzen el generador.

Segons la gràfica, 𝑉 = 𝑉𝑃 − 𝑉𝑁 = 𝜀 − 𝑟𝐼

✓ Punt de tall amb les ordenades: ✓ Punt de tall amb les abscisses:

𝑉 =4V 𝑉=0
}→ 𝜀 = 4V } → 0 = 𝜀 − 𝑟𝐼 → 𝑟 = 40 Ω
𝐼=0 𝐼 = 100 mA

Si connectem aquest generador a una resistència exterior 𝑅 = 120Ω,

La intensitat que circula pel circuit val:

𝜀
𝐼= = 0,025 A = 25 mA
𝑟+𝑅

La ddp entre els extrems del generador val:

𝑉𝑃 − 𝑉𝑁 = 𝜀 − 𝑟𝐼 = 3 V

La potència elèctrica entregada al circuit pel generador val:

𝑃𝑠𝑢𝑏𝑚𝑖𝑛 = (𝑉𝑃 − 𝑉𝑁 )𝐼 = 75 mW

La potència dissipada per efecte Joule a la resistència interna del generador val:

𝑃𝐽𝑜𝑢𝑙𝑒 = 𝑟𝐼 2 = 25 mW
2019/05/15
Q9. Disposem d’un generador de f.e.m. 𝜀 i resistència interna 𝑟 que
alimenta una resistència externa 𝑅. Calculeu el valor de la
resistència externa 𝑅 per tal que la potència dissipada per efecte
Joule en aquesta resistència sigui màxima.

a) 𝑅 = 2𝑟 b) 𝑅 = 0

c) 𝑅 = 𝑟/2 d) 𝑅 = 𝑟

La potència dissipada per efecte Joule a la resistència 𝑅 serà:

𝑃 = 𝑅𝐼 2

on la intensitat 𝐼 que circularà pel circuit serà:

𝜀
𝐼=
𝑅+𝑟

Així.
𝜀 2 𝑅
𝑃 = 𝑅𝐼 2 = 𝑅 ( ) = 𝜀2
𝑅+𝑟 (𝑅 + 𝑟)2

Per calcular el valor de la resistència 𝑅 per a la qual la potència dissipada és màxima, haurem
d’imposar la condició de màxim d’una funció, en aquest cas 𝑃 = 𝑓(𝑅):

𝑑𝑃 𝑑 𝑅
𝑃 màxim → =0→ [ 𝜀2 ]=0
𝑑𝑅 𝑑𝑅 (𝑅 + 𝑟)2

1 · (𝑅 + 𝑟)2 − 𝑅 · 2(𝑅 + 𝑟)
𝜀2 [ ]=0
(𝑅 + 𝑟)4

(𝑅 + 𝑟) − 2𝑅
𝜀2 [ ] = 0 → 𝑅 + 𝑟 − 2𝑅 = 0 → 𝑅 = 𝑟
(𝑅 + 𝑟)3
2016/06/17
Q10. Un motor elèctric de corrent continu funciona a 220 V, absorbeix un corrent de 2 A i
desprèn calor a raó de 50 J/s. El seu rendiment val:
a) 88,6% b) 81,2% c) 77,3% d) no es pot calcular si no coneixem la seva
resistencia interna

Un motor és un dispositiu que absorbeix energia elèctrica del circuit al qual està connectat i la
transforma en energia mecànica. En aquets procés, una petita part de l’energia elèctrica
absorbida es dissipa per efecte Joule en forma de calor a la pròpia resistència interna del motor.

Segons les dades de l’enunciat:

𝑉𝐴 − 𝑉𝐴 = 220 V
} → 𝑃𝑒𝑙𝑒𝑐 = (𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 )𝐼 = 440 W
𝐼 = 2A

𝑃𝐽𝑜𝑢𝑙𝑒 = 50 J/s = 50 W

Si tenim en compte el balanç energètic al motor:

potència elèctrica = potència mecànica + efecte Joule → 𝑃𝑚𝑒𝑐 = 𝑃𝑒𝑙𝑒𝑐 − 𝑃𝐽𝑜𝑢𝑙𝑒 = 390 W

I ja podem calcular el rendiment del motor:

𝑃𝑚𝑒𝑐 390
𝜂𝑚𝑜𝑡𝑜𝑟 = = = 0,886 → 88,6%
𝑃𝑒𝑙𝑒𝑐 440
2018/11/28

Q9. El pic de la potència subministrada per un motor que funciona amb corrent continu és
𝑃 = 1,0kW. El motor funciona amb una tensió de 220V. Al pic de potència, la instal·lació elèctrica
subministra una intensitat de 6A al motor. Calculeu el valor de la resistència interna del motor.

a) 2,2Ω b) 5,5Ω c) 8,9Ω d) 4,0Ω

Un motor és un dispositiu que absorbeix energia elèctrica del circuit al qual està connectat i la
transforma en energia mecànica. En aquets procés, una petita part de l’energia elèctrica
absorbida es dissipa per efecte Joule en forma de calor a la pròpia resistència interna del motor.

Segons les dades de l’enunciat:

𝑉𝐴 − 𝑉𝐴 = 220 V
} → 𝑃𝑒𝑙𝑒𝑐 = (𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 )𝐼 = 1320 W
𝐼 = 6A

𝑃𝑚𝑒𝑐 = 1 kW = 1000 W

Si tenim en compte el balanç energètic al motor:

potència elèctrica = potència mecànica + efecte Joule → 𝑃𝐽𝑜𝑢𝑙𝑒 = 𝑃𝑒𝑙𝑒𝑐 − 𝑃𝑚𝑒𝑐 = 320 W

I ja podem calcular la resistència interna del motor:

𝑃𝐽𝑜𝑢𝑙𝑒 = 𝑟′𝐼 2 → 𝑟 = 8,9 Ω

2023/01/19
Q6. El motor elèctric M de la figura absorbeix un
corrent 𝑖 = 1 A del circuit quan està connectat en sèrie
a una resistència externa R = 2 Ω. La diferència de
potencial entre els punts A i B és 𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 = 10 V i el
rendiment del motor és 𝜂 = 90%.
Determineu la força contraelectromotriu 𝜀𝑀 del motor i la seva resistència interna 𝑟𝑀
a) 𝜀𝑀 = 9 V ; 𝑟𝑀 = 1 Ω b) 𝜀𝑀 = 8 V ; 𝑟𝑀 = 1 Ω
c) 𝜀𝑀 = 11 V ; 𝑟𝑀 = 0,5 Ω d) 𝜀𝑀 = 7,2 V ; 𝑟𝑀 = 0,8 Ω

En un motor amb (𝜀𝑀 ; 𝑟𝑀 ):

• Potència mecànica desenvolupada pel motor: 𝑃𝑚𝑒𝑐 = 𝜀𝑀 𝑖

• Potència elèctrica consumida pel motor: 𝑃𝑐𝑜𝑛𝑠𝑢𝑚 = (𝑉𝐶 − 𝑉𝐵 ) 𝑖

• Potència dissipada per efecte Joule: 𝑃𝐽𝑜𝑢𝑙𝑒 = 𝑟𝑀 𝑖 2

Segons el circuit de la figura:

𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 = (𝑉𝐴 − 𝑉𝐶 ) + (𝑉𝐶 − 𝑉𝐵 ) = 𝑅 𝑖 + (𝑉𝐶 − 𝑉𝐵 ) = 10 V → (𝑉𝐶 − 𝑉𝐵 ) = 8 V

𝑃𝑐𝑜𝑛𝑠𝑢𝑚 = (𝑉𝐶 − 𝑉𝐵 ) 𝑖 = 8 W

Coneixent el rendiment del motor podrem calcular la força contraelectromotriu 𝜀𝑀 del motor:

𝑃𝑚𝑒𝑐
𝜂= = 0,90 → 𝑃𝑚𝑒𝑐 = 7,2 W → 𝜀𝑀 = 7,2 V
𝑃𝑐𝑜𝑛𝑠𝑢𝑚

Coneixent la ddp entre els punts C i D podrem calcular la seva resistència interna 𝑟𝑀 :

𝑉𝐶 − 𝑉𝐵 = 𝜀𝑀 + 𝑟𝑀 𝑖 = 8 V → 𝑟𝑀 = 0,8 Ω
2016/05/31

Q7. Un circuit de corrent continu inclou la presencia d’un generador de f.e.m. 12 V i resistència
interna 1 Ω connectat a un motor de f.c.e.m. 6 V i resistència interna 0,5 Ω. És cert que:

a) La potència mecànica produïda pel motor és de 32 W.

b) La potència entregada al circuit pel generador és de 48 W.
c) El rendiment del generador és del 50%.
d) El rendiment del motor és del 75%.

𝜀 = 12 V
Generador → { }
𝑟 = 1Ω

𝜀′ = 6 V
Motor → { }
𝑟 = 0,5 Ω

Primer calcularem quina és la intensitat del corrent que circula pel circuit.

𝜀 − 𝜀′ 12 − 6
𝐼= = = 4A
𝑟 + 𝑟′ 1 + 0,5

Ja podem calcular:

✓ La potencia mecanica produïda pel motor:

𝑃𝑚𝑒𝑐 = 𝜀′𝐼 = 24 W

✓ La potencia electrica entregada al circuit pel generador:

𝑃𝑠𝑢𝑏𝑚𝑖𝑛 = (𝑉𝑃 − 𝑉𝑁 )𝐼 = (𝜀 − 𝑟𝐼)𝐼 = 32 W

✓ El rendiment del generador:

𝑃𝑠𝑢𝑏𝑚𝑖𝑛 (𝑉𝑃 − 𝑉𝑁 )𝐼 𝑉𝑃 − 𝑉𝑁 𝜀 − 𝑟𝐼
𝜂= = = = = 0,67 → 67%
𝑃𝑐𝑜𝑛𝑠𝑢𝑚 𝜀𝐼 𝜀 𝜀

✓ El rendiment del motor:

′
𝑃𝑚𝑒𝑐 𝜀 ′𝐼 𝜀′ 𝜀′
𝜂 = = = = = 0,75 → 75%
𝑃𝑐𝑜𝑛𝑠𝑢𝑚 (𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 )𝐼 𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 𝜀 ′ + 𝑟′𝐼
2022/01/20

Q2. Disposem d’un generador de 48 V de f.e.m. i 2 Ω de resistència

interna per fer funcionar un motor de 24 V de f.c.e.m. i 2 Ω de
resistència interna. Calculeu quina resistència 𝑅 hem de connectar en
sèrie al circuit per tal que el rendiment del motor sigui d’un 90%

a) 𝑅 = 5 Ω b) 𝑅 = 8 Ω

c) 𝑅 = 10 Ω d) 𝑅 = 14 Ω

El rendiment d’un motor es calcula com

𝑃𝑚𝑒𝑐 𝜀′𝐼 𝜀′ 𝜀′
𝜂𝑀 = = = = ′
𝑃𝑒𝑙𝑒𝑐 (𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 )𝐼 𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 𝜀 + 𝑟′𝐼

Si el rendiment del motor és del 90%:

24
𝜂𝑀 = = 0,90 → 𝐼 = 1,33 A
24 + 2𝐼

Intensitat que circula pel circuit:

48 − 24
𝐼= = 1,33 → 𝑅 = 14 Ω
2+2+𝑅
2022/05/11
Q8. Un generador ideal alimenta un motor de força contraelectromotriu 𝜀 ′ = 100 V que
presenta un rendiment del 80%. Si la potència mecànica produïda pel motor és de 800 W, la
força electromotriu del generador val:
a) 𝜀 = 80 V b) 𝜀 = 125 V c) 𝜀 = 120 V d) 𝜀 = 180 V

Motor:

𝑃𝑚𝑒𝑐 = 𝜀 ′ 𝐼 → 𝐼 = 8𝐴

𝑃𝑚𝑒𝑐
𝜂′ = = 0,80 → 𝑃𝑒𝑙𝑒𝑐 = 1000 W
𝑃𝑒𝑙𝑒𝑐

𝑃𝑒𝑙𝑒𝑐 = (𝑉𝑃 − 𝑉𝑁 )𝐼 → 𝑉𝑃 − 𝑉𝑁 = 125 V

Com el generador és ideal: 𝑉𝑃 − 𝑉𝑁 = 𝜀 → 𝜀 = 125 V

2023/05/10
Q9. Un generador de corrent continu de fem 𝜀 = 200 V i resistència interna 𝑟 = 2 Ω, alimenta
una resistència externa 𝑅 = 16 Ω, connectada en sèrie amb un motor de fcem 𝜀𝑀 = 100 V i
resistència interna 𝑟𝑀 = 2 Ω. Determineu la potència elèctrica que subministra el generador
al circuit, 𝑃𝑒𝑙𝑒𝑐 , i la potència mecànica produïda pel motor, 𝑃𝑚𝑒𝑐 .
a) 𝑃𝑒𝑙𝑒𝑐 = 950 W ; 𝑃𝑚𝑒𝑐 = 500 W b) 𝑃𝑒𝑙𝑒𝑐 = 950 W ; 𝑃𝑚𝑒𝑐 = 550 W

c) 𝑃𝑒𝑙𝑒𝑐 = 1000 W ; 𝑃𝑚𝑒𝑐 = 500 W d) 𝑃𝑒𝑙𝑒𝑐 = 1000 W ; 𝑃𝑚𝑒𝑐 = 550 W

Intensitat que circula pel circuit:

𝜀 − 𝜀𝑀
𝐼= =5A
𝑅 + 𝑟 + 𝑟𝑀

Diferència de potencial entre els punts 𝑃 i 𝑁:

𝑉𝑃 − 𝑉𝑁 = 𝜀 − 𝑟 𝐼 = 190 V

Potència elèctrica subministrada pel generador al circuit:

𝑃𝑒𝑙𝑒𝑐 = (𝑉𝑃 − 𝑉𝑁 ) 𝐼 = 950 W

Potència mecànica produïda pel motor:

𝑃𝑚𝑒𝑐 = 𝜀𝑀 𝐼 = 500 W
2018/01/09

Q2. En el circuit de la figura, podem afirmar que:

a) la intensitat que circula per la bateria de 7 V val 2,33 A i va

dirigida de 𝑎 → 𝑏.
b) la intensitat que circula per la bateria de 5 V val 1,25 A i va
dirigida de 𝑏 → 𝑎.
c) la intensitat que circula per la resistència de 1 Ω val 1,00 A
i va dirigida de 𝑏 → 𝑎.
d) 𝑉𝑎 − 𝑉𝑏 = +1,00 V

Considerem els corrents indicats a la figura, i indiquem a cada resistència on està el punt de
potencial alt i el punt de potencial baix.

Escrivim les lleis de Kirchhoff i resolem:

𝐼1 = 𝐼2 + 𝐼3 𝐼1 = 3 A
7 − 2𝐼1 − 3𝐼2 + 5 = 0} → 𝐼2 = 2 A
+1𝐼3 − 3𝐼2 + 5 = 0 𝐼3 = 1 A

La ddp entre els punts 𝑎 i 𝑏 es pot calcular per

qualsevol de les tres branques:

𝑉𝑎 − 𝑉𝑏 = −7 + 2𝐼1 = 5 − 3𝐼2 = −1𝐼3 = −1,00 V

2019/05/15
Q8. Al circuit de la figura, calculeu la potència
dissipada per efecte Joule a la resistència de 4 Ω.

a) 12 W b) 2,8 W

c) 9,0 W d) 2,4 W

Considerem els corrents indicats a la figura, i indiquem a cada resistència on està el punt de
potencial alt i el punt de potencial baix.

Escrivim les lleis de Kirchhoff i resolem:

𝐼1 + 𝐼2 = 𝐼3 𝐼1 = 2 A
−3𝐼1 + 12 − 4𝐼3 = 0} → 𝐼2 = −0,5 A
5 − 2𝐼2 − 4𝐼3 = 0 𝐼3 = 1,5 A

El signe negatiu de la intensitat 𝐼2 ens indica que circula en sentit contrari al que hem suposat.

En qualsevols cas, la potència dissipada per efecte Joule a la resistència de 4 Ω serà:

𝑃4Ω = 4𝐼32 = 9 W
2022/06/13

Q5. Sabent que l’amperímetre del circuit de la figura

marca 3A, determineu la diferencia de potencial 𝑉𝑐 − 𝑉𝑑 .
Dades:
𝑅1 = 2 Ω ; 𝑅2 = 3 Ω ; 𝑅3 = 𝑅4 = 0,5 Ω
𝜀1 = 7 V ; 𝜀2 = 5 V

a) 𝑉𝑐 − 𝑉𝑑 = −5,5 V b) 𝑉𝑐 − 𝑉𝑑 = +4,5 V

c) 𝑉𝑐 − 𝑉𝑑 = −3,5 V d) 𝑉𝑐 − 𝑉𝑑 = +2,0 V

Assignem corrents a les branques del circuit.

Sabem que l’amperímetre marca 3A:

𝐼1 = 3 A → 𝑉𝑏 − 𝑉𝑎 = 𝜀1 − 𝑅1 𝐼1 = +1 V

𝑉𝑏 − 𝑉𝑎 = −𝜀2 + 𝑅2 𝐼2 = +1 V → 𝐼2 = 2 A

𝑉𝑏 − 𝑉𝑎 = (𝑅3 + 𝑅4 )𝐼3 = +1 V → 𝐼3 = 2 A

Calculem la diferencia de potencial 𝑉𝑐 − 𝑉𝑑 = −𝑅4 𝐼3 − 𝜀2 = −5,5 V