EXEMPLE DE DISSENY D’UN TRANSFORMADOR PER A UN CONVERTIDOR FLYBACK

Josep M. Rio
Considerarem un convertidor flyback amb el diagrama (simplificat) següent:

Les especificacions de disseny són:

Paràmetre Símbol Unitat Mín Nom Màx Comentari

Tensió nominal d’entrada VAC V(RMS) 100 240 Nota 1)
Tolerància de la tensió d’entrada % -10 +10
Freqüència de la tensió d’entrada fIN Hz 50 60
Arrissada de la tensió rectificada ΔVI V 15
Tensió de sortida VO V 19,5
Corrent de sortida iO A 0,5 7,2
Freqüència de commutació fSW kHz 100
Duty cycle D % 0 45 Nota 2)
Tensió directa del díode VF V 0,6
Eficiència del transformador η % 85 Nota 3)
1)
Tensió alterna amb forma d’ona sinusoïdal.
2)
El circuit de control genera un senyal de PWM amb un duty cycle màxim del 45%.
3)
Eficiència estimada de la transferència de potència del transformador.

CÀLCULS
• Tensió d’entrada DC
VAC(min) = 100 VRMS – 10% = 90 VRMS
VPIC = 90 x √2 = 127 V
ΔVC = 15V Arrissada del condensador de filtre del rectificador
VI(min) = 127 -15 = 112 V

1
VAC(màx) = 240 VRMS + 10% = 264 VRMS
VI(max) = 264 x √𝟐𝟐 = 372 V
• Potència màxima transmesa pel transformador
PO = (VO + VF) x IO = (19,5 + 0,6) x 7,7 = 155 W Potència de sortida
η=0,85 Eficiència estimada
1
𝑃𝑃𝑡𝑡𝑡𝑡𝑡𝑡 = 𝑃𝑃𝑂𝑂 = 182𝑊𝑊 Potència transmesa pel transformador
𝜂𝜂

La potència a transmetre correspon al producte de l’energia emmagatzemada en la inductància de

primari per la freqüència de treball.
1
𝐸𝐸 = 𝐿𝐿𝐼𝐼𝑃𝑃2 On IP és el corrent de pic per l’inductor
2

𝑃𝑃 = 𝐸𝐸 × 𝑓𝑓𝑠𝑠𝑠𝑠
𝑉𝑉𝐼𝐼
𝐼𝐼𝑃𝑃 = Δ𝑡𝑡
𝐿𝐿
𝐷𝐷
Δ𝑡𝑡 = 𝐷𝐷 × 𝑇𝑇𝑆𝑆𝑆𝑆 =
𝑓𝑓𝑆𝑆𝑆𝑆
1 1 𝑉𝑉𝐼𝐼 𝐷𝐷 𝑉𝑉𝐼𝐼 × 𝐷𝐷 × 𝐼𝐼𝑃𝑃
𝑃𝑃 = × 𝐿𝐿 × 𝐼𝐼𝑃𝑃2 × 𝑓𝑓𝑆𝑆𝑆𝑆 = × 𝐿𝐿 × × × 𝐼𝐼𝑃𝑃 × 𝑓𝑓𝑆𝑆𝑆𝑆 =
2 2 𝐿𝐿 𝑓𝑓𝑆𝑆𝑆𝑆 2
• Inductància de primari
Per tal d’assegurar la regulació del convertidor considerarem la tensió d’entrada mínima i el cicle de
treball màxim. El corrent de pic que permet emmagatzemar una energia suficient en l’inductor de
primari per subministrar la potència de sortida requerida és:
2 × 𝑃𝑃𝑡𝑡𝑡𝑡𝑡𝑡 2 × 182
𝐼𝐼𝑃𝑃 = = = 7,2A
𝑉𝑉𝐼𝐼(𝑚𝑚í𝑛𝑛) × 𝐷𝐷𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚𝑚 112 × 0,45
A la freqüència de treball de 100 kHz , el cicle de treball del 45% correspon a un temps de:
𝐷𝐷 0.45
Δ𝑡𝑡 = 𝐷𝐷 × 𝑇𝑇𝑆𝑆𝑆𝑆 = = = 4,5 𝜇𝜇𝜇𝜇
𝑓𝑓𝑆𝑆𝑆𝑆 100000
La inductància necessària per tal que a la tensió mínima d’entrada, el corrent de pic per a un Δt de 4,5μs
sigui de 7,2A és:
𝑉𝑉𝐼𝐼 112
𝐿𝐿𝑃𝑃 = Δ𝑡𝑡 = × 4,5 × 10−6 = 70𝜇𝜇𝜇𝜇
𝐼𝐼𝑃𝑃 7,2
• Selecció del nucli
Diverses opcions: fórmules empíriques, taules de selecció. Cal entendre per a quina topologia i
freqüència de treball està especificada la potència en les taules de selecció i aplicar criteris de derating.
Exemple:

2
Seleccionarem un nucli EE40 de TDK (qualsevol dels dos podria funcionar, la decisió de és un compromís
entre cost i marge de disseny).
• Càlcul del nombre d’espires de primari
Farem servir la llei de Faraday (hem d’evitar un disseny que provoqui la saturació del nucli):
V × ∆t
V × ∆t = N × Ae × ∆B ⇒ ∆B =
N × Ae
V
IP = × ∆t ⇒ V × ∆t = I P × L
L

3
Per a assegurar que ΔB no excedeix un valor de uns 300 mT (un valor típic per a nuclis de ferrita, caldria
consultar el full de dades del material emprat si volguéssim un disseny més acurat), cal que el nombre
d’espires del debanat primari sigui igual o superior a:
V × ∆t I × LP
NP ≥ = P
∆B × Ae ∆B × Ae

En el nostre cas:
IP × L 7,2 × 70 × 10 −6
NP ≥ = = 13,125
∆B × Ae 0.3 × 128 × 10 −6
Seleccionarem un debanat de primari amb NP=14 espires.
El valor d’AL d’aquest nucli és 4150 nH/N2. Amb 14 espires, la inductància de primari és:
LP = AL × N 2 = 4150 × 14 2 = 813400nH = 813,4 µH
Aquest valor és superior als 70μH requerits per a transferir la potència especificada. Per tal d’obtenir la
inductància desitjada caldrà reduir el valor d’AL. Això s’aconsegueix introduint un gap en el circuit
magnètic. El valor d’AL hauria de ser:
LP 70000
AL = = = 357
N2 14 2

Amb un gap de l’ordre de 0,55 mm obtindrem el valor d’AL desitjat.

4
Finalment, calcularem la relació de transformació. Per a determinar el nombre d’espires de secundari
farem servir la relació tensió de sortida-tensió d’entrada d’aquest convertidor (veure apunts, tema T4.3):
VOUT D N D
=n = S
VIN (1 − D ) N P (1 − D )
On realment la tensió de sortida del transformador és la tensió de sortida (VO) més la caiguda de tensió
en el díode (VF):

(VOUT + VF ) = n D N D N P × (VO + VF ) × (1 − D )
= S ⇒ NS =
VI (1 − D ) N P (1 − D ) VI × D
La relació de transformació hauria de permetre obtenir la tensió de sortida desitjada fins i tot en el cas
pitjor, és a dir, quan la tensió d’entrada pren el valor mínim. En aquestes condicions el PWM generat pel
circuit de control assoleix el seu valor màxim (0,45):
N P × (VO + VF ) × (1 − Dmax ) 14 × (19,5 + 0,6 ) × (1 − 0,45)
NS = = = 3,07
VI (min ) × Dmax 112 × 0,45
Seleccionarem un secundari amb NS=3 espires.
Amb una AL de 357, la inductància de secundari és:
LS = AL × N 2 = 357 × 9 = 3213 nH = 3,21µH
Un circuit que permet simular amb LTspice el convertidor amb el transformador dissenyat és: