2.1. L1. Sistemes electrònics analògics.

Díodes

 
UD ≈ 0,7 V (díodes de silici)
Tensió llindar dels díodes UD = Caiguda de tensió quan el díode està conduint =
UD≈ 0,3 V (díodes de germani)
polarització directa (V)

Tensió llindar dels díodes LED UD ≈ 1,5 a 2,5 V

Tensió llindar dels díodes UD ≈ 0,7 V

Zener UZ = tensió segons la UZ = Tensió del díode Zener quan està polaritzar inversament
Tensió Zener referència del díode

Rectificador de mitja ona

U Imax−U D UOef = Tensió eficaç de sortida (V)
Tensió eficaç de sortida U Oef =
2 UImàx = Tensió màxima d’entrada (V)

U Imàx −U D
Tensió mitjana de sortida U Omitjana = UOmitjana = Tensió mitjana de sortida (V)
π

Rectificador ona completa amb pont de díodes (Graetz)

U Imax−2U D Els rectificadors amb presa intermèdia solament restarem la
Tensió eficaç de sortida U Oef =
2 tensió d’un díode

Tensió mitjana de sortida 2(U Imax−2UD)

U Omijana =
π

Transistors
UBE= Tensió base emissor (V)
Tensió base emissor U BE ≈ 0,7 V
La mateixa que un díode

UCEsat = Tensió col·lector emissor en

Tensió col·lector emissor en saturació U CEsat ≈ 0,2 V saturació (V)

Intensitat d’emissor I E = IC + I B IE = Intensitat d’emissor (A)

IC = Intensitat de col·lector (A)

IC
Factor d’amplificació β=
IB IB = Intensitat de base (A)
 β = Factor d’amplificador també hFE
Guany IC (-)
α=
IE
α = Guany de corrent (-)

Intensitat de col·lector IC = β · I B

PT = Potència dissipada en el
transistor (W)
Potència dissipada en el transistor P T = U CE · IC
UCE = Tensió col·lector emissor (V)

Per la resolució dels circuits amb transistors s’ha de considerar les caigudes de tensió en
les diferents branques del circuit.

U = Σ R·I

A la branca de R2

U = R2·IB + UBE + R3·IE

A la branca de R1

U = R1·IC + UCE + R3·IE

Si a més considerem

IC = β · I B

I E = IC + IB

Podrem solucionar totes les incògnites.

En el cas que l'emissor no tingui resistència.

A la branca de R2

U = R2·IB + UBE 

 A la branca de R1

U = R1·IC + UCE 
 2.2. L2. Sistemes electrònics digitals.

Canvis de base
Qualsevol número en una base determinada es pot descompondre en potències d'aquesta base. Així el número 274,3 en base 10
(s'expressa 274,310)

274,310 = 2·102 + 7·101 + 4·100 + 3·10-1

Si ho calculem

2·102 + 7·101 + 4·100 + 3·10-1 = 2·100 + 7·10 + 4· 1 + 3 ·0,1 = 274,3

Recordeu que n0 = 1

La generalització per a qualsevol base n ens permet canviar un número de qualsevol base a decimal

Xn = xnn + xn-1n-1 + .... +x22 + x11 + x00 + x-1-1 +... + x-n-n

Exemples:

1438 = 1·82 + 4·81 + 3·80 = 1·64 + 4·8 + 3·1 = 64 + 32 + 3 = 9910

101012 = 1·24 +0·23+1·22 +0·21+1·20 = 1·16 +0 +1·4 +0+1·1 = 16 + 4 + 1 = 2110

Un problema afegit són les bases superiors a 10 i en particular el sistema hexadecimal (16). Solament disposem de 10 dígits per
indicar els números (0, 1, 2, 3, ... , 8, 9) i en aquest cas en se'n precisen 16. Per solucionar aquest problema s'utilitzen lletres (A, B, C,
D, E i F). Aquestes lletres tenen el seguen valor:

A = 10
B = 11
C = 12
D = 13
E = 14
F = 15

2DF16 = 2·162 + D·161 + F·160 = 2·256 +13·16 +15· 1= 512 + 208 + 15 = 73510

El sistema hexadecimal és el que utilitzen els programadors per treballar en codi màquina

Per fer l'operació inversa s'ha de dividir successivament per la base i recuperar el resultat final i els restes de cada divisió.

Podem verificar-ho.

2718 = 2·82 +7·81 +1·80 = 2·64 +7·8 +1·1 = 128 +56 +1 = 18510

Lleis de Morgan
Aquestes lleis s’utilitzen per poder canviar el tipus de les funcions

La negació d’una suma lògica de dos elements és igual al producte de les negacions dels elements.

  a +b = a ·b

La negació d’un producte lògic de dos elements és igual ala suma de les negacions dels elements.

  a ·b = a +b

⎯⎯ ⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯
Exemple de transformació d'una funció expressada com a 3 portes OR a portes NAND . f = (a + b +c)+ (a +b + ⎯⎯
c)+ (a⎯⎯ +b +c)
⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯ ⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯
⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯ ⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯ ⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯
Neguem dos cops la 1a i la 3a. Al negar dos cops la la funció no varia ⎯⎯
f = a + b +c+ a +b + ⎯⎯
c+ a⎯⎯ +b +c
⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯ ⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯
⎯⎯ ⎯⎯ ⎯⎯ ⎯⎯ ⎯⎯
Convertim els + en · trencan les negacions ⎯⎯ ⎯⎯ ⎯⎯
f = a · b · c+ a⎯⎯ · b · ⎯⎯
c+ a⎯⎯ · b · ⎯⎯
c
⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯ ⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯
⎯⎯ ⎯⎯
Trèiem les dobles negacions f = a⎯⎯ ·b · ⎯⎯ ⎯⎯
c+ a⎯⎯ · b ·c+ a · b · c
⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯
⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯
⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯
Neguem dos cops tota la funció. ⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯
⎯⎯ ⎯⎯ ⎯⎯ ⎯⎯ ⎯⎯ ⎯⎯
f = a ·b · c+ a · b ·c+ a · b · c
⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯
⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯ ⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯
Convertim els + en · dividint la negació ⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯ ⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯ ⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯
⎯⎯ ⎯⎯ ⎯⎯ ⎯⎯ ⎯⎯ ⎯⎯
f = a ·b · c · a · b ·c · a · b · c
⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯
⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯
Trèiem les dobles negacions ⎯⎯ ⎯⎯ ⎯⎯ ⎯⎯
f = (a ·b · c) · (a · b ·c) · (a · b · c)
⎯⎯ ⎯⎯

⎯⎯⎯⎯⎯ ⎯⎯⎯⎯⎯⎯⎯ ⎯⎯ ⎯⎯
⎯⎯ ⎯⎯
Vigileu. No és el mateix posar  ab= a · b  que   a b= a ·b

Taules de Karnaugh

Per construir la taula hem de tenir en compte que només podem canvia un dels valors de les variables (00, 01, 11, 10) entre files o
columnes.

En les taules de Karnaugh de quatre variables és poden fer agrupacions de 8, 4 i 2. Fen tires o quadrats. Aquestes agrupacions és
poden unir pels extrems de la taula.
Per trobar la funció que li correspon a cada agrupació hem de descartar les variables que adopten els dos valors (0,1). Les que
adopten un únic valor determinar, agafarem la funció sense negar, si té assignat un 1; i la funció negada si té assignat un 0.
En les funcions on hi ha 4 variables, les agrupacions de 8 tindran sols una variable, les de 4, dos variables. Les de 2, tres variables i
les que no tinguin agrupació tindran les 4 variables.
És important fer el mínim de grups però que agafin el màxim de possibilitats.
f = d + a c+ a⎯⎯b ⎯⎯
c
 2.3. L2

Lleis bàsiques del circuit elèctric

Solucionar un circuit vol dir resoldre’l per saber el valor de totes les variables del circuit (U; I; R; P;.....).

Associació de generadors

Associació en sèrie

La tensió total serà la suma de totes les tensions

U T = U 1 +U 2 +U 3 + . . . . . +U n = ΣU
S’haurà de considerar el signe de tores els generadors (mateix signe sumen, diferent signe resten).

La resistència interna total serà la suma de totes les resistències internes

r T = r 1 +r 2 +r 3 + . . . . . +r n = Σr
Si no s’especifica, la resistència interna és 0 (generador ideal)

El voltatge associat a una resistència externa R a partir de la FEM ε d'un generador que conté una resistència interna r és:
V ab = ε −r ·I
ε
on  I =
(R+r)

Associació en paral·lel

Per obtenir la tensió total s'haurien de considerar totes tensions i resistències internes del circuit a més del circuit on es connecta.
En la pràctica, es connecten sempre generadors idèntics i en la mateixa polaritat (+ amb +,  – amb –). Si no es fa d’aquesta manera,
hi ha corrents desaprofitades entre els generadors.
UT = U 1 = U 2 = U 3 = . . . . . = U n

La resistència interna total serà la resistència interna unitària (r) dividit pel nombre de generadors (n).
r
rT =
n
Si no s’especifica, la resistència interna és 0 (generador ideal).

L’associació en paral·lel s’utilitza per obtenir més intensitat que la que pot subministrar un únic generador

Divisors de tensió

Un divisor de tensió és un conjunt de resistències connectades a un generador a fi d’obtenir una tensió més petita.

Aplicant la llei d’Ohm es pot deduir que

R2
U AB = U ·
R 1 +R 2

RL és la càrrega que es connecta al divisor

Sempre s’ha de garantir que per la resistència  R2 circula un corrent superior al 10% de la que circula per RL
Solució de circuits per Kirchhoff

Nus És un punt del circuit on es connecten tres o més conductors.

Branca És la part d’un circuit compres entre dos nusos.

És qualsevol circuit tancat compost per dues o més branques. Sortint d’un nus hem de retornar a ell
Malla
passant per un o més nusos sense passar per la mateixa malla.

En un nus, la suma dels corrents que arriben o surten a un nus ha de valer 0.

Llei dels nusos
ΣI = O

En una malla, la suma de les tensions dels generadors ha de ser igual a la suma de les caigudes de tensió
Llei de les malles de les resistències.
ΣU = Σ R ·I

Resolució simplificant les corrents

En aquest circuit podem veure:

4 nusos: A, B, C i D

6 branques per les quals hi circularà un corrent: I1, I2, I3, I4, I5 i
I6 . El sentit del corrent que els hi donem és aleatori, ens
l’inventem (procurarem que sigui el més lògic possible) si en el
resultat final és negatiu, vol dir que la direcció assignada és
incorrecta, va en l’altre sentit.

3 malles a les quals assignarem una lletra. El corrent hauria de

ser el del sentit de les agulles del rellotge: IA (ABDA), IB (BCDB)
i IC (ADCA). Podríem considerar-ne més com l'exterior que
passa pels nusos (ABCA), però no és precisa, ja que l’únic que
faríem és complicar les equacions. Hem d’utilitzar (plantejar) el
mínim numero malles que passin per totes les branques.

Plantejament de les equacions.

ΣU Començant per un nus, haurem de recórrer tota la malla ΣU = Σ R ·I

posant les tensions + als generadors que tinguin el mateix sentit  
del corrent de la malla i – els que estiguin en sentit contrari. Malla A
ΣR·I Començant pel mateix nus farem el recorregut per la malla i U1 – U2+U3 = R1 ·I A +R2 ·I A +R3 · (I A – I B )+R4 · (I A – IC )
sumarem tores les caigudes de tensió. En les branques que hi ha Malla B
dos o més corrents (de les malles), posarem + les que U2+U4 = R3 · (I B – I A )+R5 ·I B +R6 ·I B +R7 · (I B – IC )
corresponen al sentit de la malla que considerarem i – les de Malla C
sentit contrari. – U3 – U5+U6 = R4 · (IC – I A )+R7 · (IC – I B )+R8 ·IC +R9 ·IC

Malla A
U1 – U2+U3 = (R1+R2+R3+R4) ·I A – R3 ·I B – R4 ·IC
Treure factor comú dels corrents de les malles. Malla B
En aquest punt podrem sumar els generadors (amb el seu signe) U2+U4 = (R3+R5+R6+R7) ·I B – R3 ·I A – R7 ·IC
i resistències quedant equacions molt senzilles. Malla C
– U3 – U5+U6 = (R4+R7+R8+R9) ·IC – R4 ·IA – R7 ·I B
 Malla A
U1 – U2+U3 = (R1+R2+R3+R4) ·I A – R3 ·I B – R4 ·I C
Ordenar les equacions Malla B
U2+U4 = – R3 ·I A + (R3+R5+R6+R7) ·I B – R7 ·I C
En funció dels corrents.
Malla C
– U3 – U5+U6 = – R4 ·I A – R7 ·I B + (R4+R7+R8+R9) ·I C

Resoleu les equacions per qualsevol procediment matemàtic i un cop resolt, calculeu els corrents elèctrics de cada branca.
En la branca que només hi ha un corrent de malla, aquesta correspon al corrent de branca (vigileu el sentit). On hi ha dos se sumen
(o resten segons el sentit de les malles).
És preferible restar de la més gran la més petita. Lògicament el sentit resultant serà el de la gran. Aleshores haurem de comprovar
que coincideixi amb el que havíem considerat en el plantejament. Si el resultat és negatiu, vol dir que el sentit del corrent és
l’invers al suposat inicialment.

I1 = IA
I2 = IA - IB
I3 = IA - IC
I4 = IB
I5 = IB – IC
I6 = IC

Aquest procediment té l’avantatge que és mecànic i si l’apliqueu correctament, no us embolicareu amb els sentits dels corrents. A
més amb l’equació ordenada podeu aplicar el sistema de resolucions de Cramer, molt pràctic en calculadores programables.

Resolució de circuits per superposició

Per solucionar un circuit amb 2 o més generadors per superposició s’han de solucionar tants circuits com generadors tingui i
sumant (amb el signe pertinent) els corrents de cada branca.
Els generadors no estimats en cada circuit, es considerarà solament el valor de la seva resistència interna. Si no en té, és un
curtcircuit.

Resolució de circuits per Thévenin i Norton

Segons el teorema de Thévenin qualsevol part d’un circuit (determinats per A i B) pot ser substituït per un altre circuit format per
un generador (UTh) i una resistència (RTh) en sèrie.

La tensió Thévenin equivalent serà la diferència de potencial entre A i B calculant el circuit obert (no hi ha res connectat entre
A i B).
La resistència Thévenin equivalent serà la resistència entre A i B considerant solament la resistència interna dels generadors
(si no en té, és un curtcircuit).
Segons el teorema de Norton qualsevol part d’un circuit (determinats per A i B) pot ser substituït per un altre circuit format per un
generador de corrent (IN) i una resistència (RN) en paral·lel.

El corrent Norton equivalent serà la corrent que circularà entren A i B si entre aquests punts hi ha un curtcircuit (A i B
connectades directament)
La resistència Norton equivalent serà la resistència entre A i B considerant solament la resistència interna dels generadors (si
no en té, és un curtcircuit)

Per passar d’un circuit Thevenin a un Norton o a la inversa, segons Norton, apliquen la llei d'Ohm.

V Th = R N · IN

V Th
IN =
R Th

On

R N = R Th
 2.4. L3. Màquines elèctriques giratòries.

Magnetisme

Ф = Flux del camp magnètic

Flux del camp magnètic  Φ = B ·S ·cos φ (Wb)
B = Inducció magnètica (T) 

S = Superfície (m2)
dΦ
Força electromotriu  ε = −N = N ·Φ ·ω ε = força electromotriu
dt
N = numero d’espires
 

Motor de CC d’imants permanents o d’excitació independent .

Aquest tipus de motor l'excitació és externa al circuit del motor i per tan no hi haurà Re.
El més habitual serà que l'excitació sigui generada per imants permanents i per tant el Φ serà constant. Això ens permetrà trobar
una constant de proporcionalitat.

ε' = k · n
La velocitat es pot considerar en min-1 o s-1 (rad/s) segon k
Г = k · Ii k = constant de proporcionalitat (V·s o V·min)

Si el motor fos d'excitació permanent i varies l'excitació apareixeria el flux Φ a la formula.

ε' = k · Φ · n
Г = k · Φ · Ii

Equació del circuit.

U L = ε' +2U co +Ii · R i

U−ε'−2U CO
Ii =
Ri

Motor de CC sèrie

Equació del circuit    

U = ε’ + 2U co + Ii ·R i +Ii ·R e

Ii = Ie       (en sèrie)

U L −ε'−2U CO
Ii =
R i +R e
  
 En els càlculs dels motors de corrent continu es considera la bobina d’inducció Ri exterior al motor. També totes les bobines es
consideren com resistències, ja que treballen amb corrent continu i externes al motor.
També es té en compte la caiguda de tensió de les escombretes. Es pren com a valor de 2UCO = 2 V. Molts llibres no ho fan. La
realitat és que en motors alimentats amb tensions altes no és significatiu però si en els de tensions baixes. No és el mateix 2 V
sobre 100 V que sobre 12 V. 

     
 

Intensitat d'arrencada
U L −0−2U CO U L −2U CO
En el moment d’arrencar el motor ε’= 0 (no genera fcem) Ii = =
R i +R e R i +R e

Per impedir que el corrent sobrepassi el corrent nominal (la normativa diu que el valor del corrent d'arrencada IA no pot superar de
1,5 a 2,5 cops el valor nominal) haurem de posar un reòstat d’engegada RA en sèrie amb la bobina d’inducció. Per calcular el seu
valor afegirem el reòstat a la fòrmula anterior.
El reòstat haurà d'actuar solament en el moment de l'engegada i s'haurà de fer baixar el seu valor fins a 0 un cop estigui funcionant.

U L −ε'−2U CO
Ii =
R i +R e +R A

En tots els tipus de motors de corrent continu utilitzarem aquest raonament (posar el reòstat en sèrie a la inducció) per fer els
càlculs del corrent d’arrencada.

     
 

Motor CC paral·lel, derivació o shunt

La bobina d'excitació està connectada en paral·lel al motor

IL = Ii + Ie

U = Ie · R e

U = ε’ +2U co + Ii ·R i

     
 

Motor CC mixt, compost o compaund

En aquest cas l'excitació esta repartida entre un bobinat sèrie i
un de paral·lel.

IL = Ii + Ip

U = Ip · R p   

U = ε’ +2U co + Ii · (R i +R s )  

     
 
Totes aquestes fòrmules no s'han d'estudiar perquè són una aplicació directa de la resolució de cada un dels circuits. S'han de
saber plantejar a partir de cada tipus de motor

Potències i rendiment en motors de CC

Potència absorbida P abs = U L · IL  

Pèrdues elèctriques (Pelec)

 
P elec = P abs − P i

 Potència interna P i = ε' · Ii  

Pèrdues mecàniques (Pmec)

 
P mec = P i −P u

 Potència útil  P u = Γ . ω  

 
   
 

 Rendiment    

PU P abs −P elec −Pmec P i −P mec

η= = = = ...  
P abs P abs P i +P elec

     
 

Claus de les formules dels motors de CC

U Tensió de línia d'entrada (V)

ε' Força contraelectromotriu (fcem) del motor (V)

2CU0 Caiguda de tensió a les escombretes (normalment s’utilitza 2 V) (V)

Ii Intensitat de l’induït (A)

IA Intensitat d’engegada (A)

IL Intensitat línia (A)

Ie Intensitat excitació o inductora (A)

Ri Resistència de l’induït (Ω)

Re Resistència de l’excitació (Ω)

RS Resistència de l’excitació sèrie (Ω)

RP Resistència de l’excitació paral·lel (Ω)

RA Reòstat d’engegada (Ω)

Pabs Potència absorbida o consumida (W)

Pi Potència interna (W)

Pu Potència útil (W)

Pmec Pèrdues mecàniques (W)

 Pelec Pèrdues elèctriques (W)

Γ Parell motor (N·m)

ω Velocitat angular (s-1) o (rad/s)

n Velocitat angular (min-1) o (rev/min)

Dinamos o generadors de CC

La diferencia amb els motor és que el generador crea la força electromotriu (ε) i a partir d'aquesta obtenim la U de la sortida

Generador CC sèrie ε = U + 2U co + Ii ·R i +Ii ·R e

Generador CC paral·lel,
ε = U +2U co + Ii ·R i
derivació o shunt

Generador CC mixt, compost o

ε = U +2U co + Ii · (R i +R s )
compaund

     

     
 
 2.5. L4. Màquines de corrent altern.

Lleis d’electricitat més importants (per recordar)

U (V)= Tensió, caiguda de tensió, diferencia de potencial... (V)

Llei d’Ohm
U = R·I

R = Resistència elèctrica (Ω)

Potencia elèctrica P = U·I
I = Intensitat de corrent elèctric (A)

Corrent altern trifàsic (per recordar)

En la connexió en estrella la tensió es reparteix ( 3 ) entre les

Connexió en estrella U L = 3 ·U B
dues bobines i el corrent és el mateixa a les dues bobines
IL = I B

IL = 3 ·I B En la connexió en triangle la tensió és la mateixa a les dues

Connexió en Triangle
UL = U B bobines i el corrent es reparteix ( 3 ) entre dues bobines

Potència activa en un sistema P = 3 ·U L ·IL ·cos φ P = Potència activa (W)

trifàsic

Potència aparent en un
S = 3 ·U L ·IL S = Potència aparent (VA)
sistema trifàsic

Potència reactiva en un
Q = 3 ·U L ·IL ·sin φ Q = Potència reactiva (VAr)
sistema trifàsic

Transformadors
Els transformadors són totalment reversibles per tant tot i que s'anomenen bobinat primari al d'entrada i secundari al de sortida es
poden connectar al reves.

Relació de potència d’un trafo XP = Variable del primari

PP =PS
ideal XS = Variable del secundari
U P ·I P = U S ·I S

Trafo és el nom que donen en el seu argot els electricistes i altres professionals del sector als transformadors

NP εP UP IS N = Numero d’espires ( )
Relació de transformació
rt = = ≈ = ε = Força electromotriu generada (V)
NS εS US IP

Putil = Potència útil

Rendiment P util P util Pfe = Pèrdues en el ferro
η= =
P abs P util +P fe +P cu Pcu = Pèrdues en el coure

rtc
Entenen com a primari el que s’absorbeix de la xarxa i secundari
P util PS U S ·I S
η= = = el que s’utilitza
P abs PP U P ·I P

Relació de transformació UP Triangle – triangle

r tc =
composta en trifàsica US Estrella – estrella

1 UP
r tc = · Triangle – estrella
3 US
 UP Estrella – triangle
r tc = 3 ·
US

Alternadors i motors de corrent altern

fem generada per un K = constant constructiva de l’alternador
alternador ε = K ·Φ ·ω ω = velocitat de gir (s-1) o (rad/s)

f = freqüència (Hz)
Velocitat de sincronisme 60· f p = número de parells de pols (-)
nS =
p 60 = conversió de (s) a (min)

ns = Velocitat de sincronisme (min-1)

Velocitat de lliscament
n llisc = n s −n nllisc = Velocitat de lliscament (min-1)

n = Velocitat que gira el rotor o asíncrona (min-1)

Lliscament relatiu n s −n
s= s = Lliscament relatiu (-) o (%)
ns

Potència útil (mecànica) que Pu = Potència útil (W)

P util = Γ ·ω
subministre un motor Γ = Parell motor (N·m)
 2.6. L5. Instal·lacions elèctriques.

Línies monofàsiques (2 fils)

P = Potència (W)
Potència activa en un sistema U = Tensió de línia (V)
P = U ·I ·cos φ
monofàsic I = Corrent de línia (A)
cos φ = angle de desfasament (-)

p = pèrdues (W)
Intensitat (és la mateixa formula P
I= 2 = cables on hi ha pèrdues (anada i tornada)
anterior) U ·cos φ
R = Resistència elèctrica (Ω)

Pèrdues per efecte Joule (resistència L = Longitud (m)

p = 2 ·R ·I2
elèctrica) S = Secció (m 2 )

1 ρ = Resistivitat (Ω·m)
Conductivitat σ=
ρ σ = Conductivitat (S·m-1) o (Ω-1·m-1)

Càlcul de la secció dels conductors en 2 ·L ·P 2 ·ρ ·L ·P

S= = e = caiguda de tensió en la línia (V)
línies monofàsiques σ ·e ·U e ·U

2 ·L ·I ·cos φ 2 ·ρ ·L ·I ·cos φ
al substitui r P per U·I·cos φ S= =  
σ ·e e

Transport en sistemes trifàsics

Potència activa en un sistema P = Potència activa (W)
P = 3 ·U L ·IL ·cos φ
trifàsic UL = Tensió de línia (V)

Intensitat (és la mateixa formula P IL = Corrent de línia (A)

IL =
anterior) 3 ·U L ·cos φ cos φ = angle de desfasament (-)

Pèrdues per efecte Joule p = pèrdues (W)

P = 3 ·R ·IL 2
(resistència elèctrica) 3 = cables on hi ha pèrdues

R ·P 2
Combinant les formules anteriors p=
V L ·cos2 φ
2

Càlcul de la secció dels conductors L ·P ρ ·L ·P σcoure = 56·106 Ω-1·m-1

s= =
en línies trifàsiques σ ·e ·U L e ·U L ρcoure = 1,72·10-8 Ω·m

3 ·L ·I ·cos φ 3 ·ρ ·L ·I ·cos φ σalumini = 35·106 Ω-1·m-1

al substitui r P per U·I·cos φ s= =
σ ·e e ρalumini = 2,8·10-8 Ω·m