Tema 2.

Components discrets

Sistemes Electrònics

Spartacus Gomáriz Castro

13/02/2023
Circuit electrònic. Model i component

 Un circuit elèctric/electrònic
s'obtenen connectant components
elèctrics/electrònics mitjançant fils
que suposarem que són sempre
conductors perfectes.

 Es tractaran aquests components elèctrics en forma de models idealitzats

que segueixen unes determinades equacions. Cada model és una
aproximació del comportament del component físic.

 La teoria de circuits considerarà els

models dels components elèctrics i
desenvoluparà mètodes per predir el
comportament del circuit.

2
 Circuit electrònic. Model i component

Modelació

Circuit construït a
partir d' elements
Circuit físic ideals

Mesures amb Anàlisi de circuits

instruments Simulació

Concordança

Resultats Resultats

3
Circuit electrònic. Model i component
 Els elements que formen el model del circuit es denominen components de
circuits ideals.

 Atributs d'un component:

 Només té dos terminals, que són els punts de connexió amb altres components del circuit
 Està descrit matemàticament en funció del corrent i tensió entre dos punts. Corba
característica.
 No es pot subdividir en altres elements
i(t)
i
+ +
1
v v(t) Element de
circuit
- 2 _

 El conveni de signes passius: Sempre que la direcció de referència per

al corrent que travessa un element es troba en la direcció de la caiguda de
tensió de referència en borns de l'element utilitzi un signe (+) en qualsevol
expressió que relacioni la tensió amb el corrent


4
 Component actius i passius
 Si la potència és positiva (P>0) s'estarà lliurant potència al component.
Component absorbeix energia.
 Si la potència és negativa (P<0) s'estarà extraient potència del component.
Component lliura energia

i i
+ +
1 1
v v
- 2 - 2

p=v∙i p=-v∙i
i i
- - 1
1 v
v
+ 2 + 2

p=-v∙i p=v∙i

5
Component actius i passius
 Direm que un bipol és passiu quan l'energia total absorbida compleix:

W(t) ≥ 0 para todo t, es decir,

𝒕𝒕
𝑾𝑾 𝒕𝒕 = � 𝑽𝑽 𝝉𝝉 . 𝑰𝑰 𝝉𝝉 𝒅𝒅𝒅𝒅 ≥ 𝟎𝟎 ∀𝒕𝒕
−∞

 Un bipol passiu pot lliurar energia en un determinat interval de temps, però el

balanç energètic total serà sempre major o igual a zero.

 En cas contrari direm que el bipol és actiu

6
Fonts de tensió i corrent
 Font ideal de tensió: És un element de circuit que manté una tensió prescrita en
borns dels seus terminals, independentment del corrent que flueixi a través
d'aquests.
 Font ideal de corrent: És un element de circuit que manté un corrent prescrit en
borns dels seus terminals, independentment de la tensió existent en borns
d'aquests.
 Font independent: Estableix una tensió o corrent en un circuit que no depèn de
les tensions o corrents existents en altres parts del circuit.

+
Vs(t) is(t)

 Font dependent (font controlada): Proporciona una tensió o corrent el valor de la

qual depèn de la tensió o corrent existent en algun altre punt de circuit.
Tensió Corrent

+ +
V(vc) V(ic) i(vc) i(ic)

7
 Associació de generadors
 De tensió
Associació Sèrie Connexions prohibides

+ + +
+ + +
+
V1 V? V2 V1
V1 V2 V3 V=V1+V2+V3

 De corrent
Associació Paral·lel Connexions prohibides

I1(t) I2(t) I3(t) I=I1(t)+I2t)+I3(t)

I1 I2 I3 I? I1(t)

8
Resistor
 Resistència: És l'oposició física que presenta diferents conductors al pas del
corrent elèctric.

La resistència d'un conductor depèn de la naturalesa del conductor, la seva

longitud i de la seva secció.
𝑙𝑙 R: [Ω]
𝑅𝑅 = 𝜌𝜌 � ρ: resistivitat elèctrica
𝑠𝑠
 El dispositiu encarregat d'aquesta funció es diu Resistor.

 Resistor Lineal: Són aquells en què la tensió, intensitat i resistència estan

relacionats per la llei d'Ohm.
i P>0
i(t)
+ Component 1/R
v(t) R v(t)= R i(t) Passiu (P>0) v
P>0
_

9
Resistència lineal
 Resistor lineal fix: Són aquells que un cop fabricats no es pot variar el valor de
resistència. El fabricant proporciona valor nominal, tolerància, i la potència a
dissipar.

 Resistor lineal variable: es permet modificar a voluntat el seu valor òhmic.

Potenciòmetres.

(1-α)R αR
0≤α≤1
R

10
Associació de resistors lineals fixos
 Associació Sèrie

𝑅𝑅𝑒𝑒𝑒𝑒 = 𝑅𝑅1 + 𝑅𝑅2 + 𝑅𝑅3

 Associació Paral·lel

1
𝑅𝑅𝑒𝑒𝑒𝑒 =
1 1 1
+ +
𝑅𝑅1 𝑅𝑅2 𝑅𝑅3

11
Resistor no lineal
 Resistor No-lineal: Són aquells resistors que el valor de resistència depèn
de determinades magnituds físiques com: temperatura, llum, tensió, camp
magnètic ...

Sensibles a la llum. LDR Sensibles a la temperatura NTC-PTC

12
Condensador
 Condensador:És un component que permet emmagatzemar una càrrega
elèctrica considerable en una superfície petita.

Els condensadors estan formats per dues plaques metàl·liques separades per un
aïllant anomenat dielèctric.

Símbol

 El paràmetre capacitat (C) és la relació constant que existeix entre la

càrrega d'una armadura i la diferència de potencial entre elles. Unitat
Faradio (F).
 El corrent 𝑑𝑑𝑑𝑑(𝑡𝑡)
𝑖𝑖 𝑡𝑡 = 𝐶𝐶 �
𝑑𝑑𝑑𝑑 https://www.youtube.com/watch?v=YDXWACqLnmo

13
 Condensador
 Comportament
𝑑𝑑𝑑𝑑(𝑡𝑡)
 La tensió no pot canviar instantàniament entre 𝑖𝑖 𝑡𝑡 = 𝐶𝐶 �
𝑑𝑑𝑑𝑑
dos terminals del condensador. Un salt de tensió
implica un corrent infinit
 Si la tensió entre terminals és constant el
corrent del condensador és zero. Es comporta com
un circuit obert en presència d'una tensió
constant

https://www.youtube.com/watch?v=80MW0gEVp8c
https://www.youtube.com/watch?v=OIpHPsnLlNU

14
Condensador
 Tipus condensadors
 Fix: Mantenen la seva capacitat invariable. Segons el dielèctric: polièster,
ceràmics, electrolítics
Poliester Ceràmics Electrolítics

 Variables: La capacitat es pot variar modificant:

La separació entre plaques de Electrònicament variables. Varicap

forma mecànica

Oscil·ladors d'alta freqüència controlats per

voltatge (VCOs). Baixes amplitituds de senyal.
Variacions pF

15
Associació de condensadors
 Associació Sèrie.

1
𝐶𝐶𝑒𝑒𝑒𝑒 =
1 1 1
+ +
𝐶𝐶1 𝐶𝐶2 𝐶𝐶3

 Associació Paral·lel.

𝐶𝐶𝑒𝑒𝑒𝑒 = 𝐶𝐶1 + 𝐶𝐶2 + 𝐶𝐶3

16
Inductor
 Inductor: És un component que permet emmagatzemar energia elèctrica en
forma de camp magnètic, a causa de l' existència del fenomen d'autoinducció.
 Si es fa circular un corrent variable a través d'una bobina es crea un flux magnètic
que quan talla a les espires provoca una f.e.m. que tendeix a oposar-se a la força
aplicada que origino el corrent inicial.

Símbolo
 El paràmetre Inductància (L) és la relació de proporcionalitat entre la tensió en
la bobina i la variació de corrent que la travessa. Unitat Henrio (H).
𝑑𝑑𝑑𝑑(𝑡𝑡)
 La tensió 𝑣𝑣 𝑡𝑡 = 𝐿𝐿 �
𝑑𝑑𝑑𝑑 https://www.youtube.com/watch?v=tNxFDgxV_jo

17
 Inductor
Comportament 𝑑𝑑𝑑𝑑(𝑡𝑡)
 𝑣𝑣 𝑡𝑡 = 𝐿𝐿 �
𝑑𝑑𝑑𝑑
 El corrent no pot canviar de manera instantània en
borns d'un inductor. Un salt de corrent implica una
tensió infinita.
 Si el corrent entre terminals és constant la tensió de
l'inductor zero. Es comporta com un curtcircuit en
presència d'un corrent constant.

i Corrent en el vL
Inductor Tensió en el
E/R E Inductor

https://www.youtube.com/watch?v=GHkfuO7QK7o https://www.youtube.com/watch?v=JIjsl1Wdrb0

18
Nus. Branca. Malla
 Nus: És el punt del circuit on es connecten tres o més conductors.
 Branca: És la part d' un circuit compresa entre dos nussos.

 Malla: És qualsevol circuit de conductors tancat que podem recórrer si partim d'un
punt i tornem al mateix punt sense passar dues vegades per un mateix punt.

19
Lleis de Kirchhoff
 Llei de nussos: la suma de totes les intensitats que arriben a un nus és igual a la
suma de totes les intensitats que surten d'un nus. La suma algebraica de totes les
intensitats és zero.

� 𝐼𝐼𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒 = � 𝐼𝐼𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠 � 𝐼𝐼 = 0

 Conveni per a la llei de nussos: En el nus es denominen corrents positius els que
entren al nus i negatives les que surten

𝐼𝐼1 − 𝐼𝐼2 − 𝐼𝐼3 − 𝐼𝐼4 = 0

20
 Lleis de Kirchhoff
 Llei de malles: En una malla la suma algebraica de les forces electromotrius dels
generadors ha de ser igual a la suma algebraica de les caigudes de tensió en els
components. La suma algebraica de totes les tensions són zero.

� 𝜀𝜀 = � 𝑅𝑅 � 𝐼𝐼 � 𝑉𝑉 = 0

 Conveni per a la llei de malles:

 A les malles les intensitats que coincideixen amb el sentit de referència de la

malla serà positiva. Si van en sentit contrari s'assigna el sentit negatiu.

 La força electromotriu d'un generador serà positiva si el sentit del corrent que
produeix coincideix amb el sentit de referència de la malla

21
Principio de superposición
 Qualsevol circuit lineal amb dos o més generadors es pot descompondre en tants
circuits com generadors.

𝑈𝑈1 (𝑡𝑡)
Sistema 𝑈𝑈𝑜𝑜 (𝑡𝑡)
𝑈𝑈2 (𝑡𝑡) lineal

𝑈𝑈1 𝑡𝑡 = 0 → 𝑈𝑈𝑜𝑜𝑜 𝑡𝑡
𝑈𝑈𝑜𝑜 𝑡𝑡 = 𝑈𝑈𝑜𝑜𝑜 𝑡𝑡 + 𝑈𝑈𝑜𝑜2 𝑡𝑡
𝑈𝑈2 𝑡𝑡 = 0 → 𝑈𝑈𝑜𝑜𝑜 𝑡𝑡

22
Teorema de Thévenin

LINEAL

 Tensió equivalent de Thévenin 𝜺𝜺𝑻𝑻𝑻𝑻 : És la diferència de potencial entre els

terminals A i B calculada en circuit obert. (Sense RL) i la seva polaritat és tal que,
per a la resistència RL el sentit del corrent ha de ser el mateix que tindria si la
resistència estigués connectada.

 Resistencia equivalente de Thévenin 𝑹𝑹𝑳𝑳 : És la resistència vista des dels

terminals A i B. Si només hi ha fonts independents s'eliminen al càlcul. (Generador
tensió per un curt-circuit; generador de corrent per un circuit obert) o se
substitueixen per la seva resistència interna.

23
 Teorema de Norton

LINEAL

 Corrent equivalent de Norton 𝑰𝑰𝑵𝑵 : És igual al corrent que circula entre els punts A i
B si entre A i B es produeix un curt-circuit.

 Resistència equivalent de Norton 𝑹𝑹𝑵𝑵 : És la resistència vista des dels terminals A i

B. Si només hi ha fonts independents s'eliminen al càlcul. (Generador tensió per un
curt-circuit; generador de corrent per un circuit obert) o se substitueixen per la seva
resistència interna

24
Teorema de Thévenin i Norton amb fonts
dependents i independents
 Tensió equivalent de Thévenin o Corrent equivalent de Norton

 Procediment anterior.

 Resistència equivalent de Thévenin el Norton

 Es desactiven totes les fonts independents.

 S'aplica una font de tensió de prova o una font de corrent de prova als terminals
A-B.

 La resistència de Thévenin (Norton) és igual al quocient entre la tensió en borns

de la font de prova i el corrent lliurat per aquesta font de prova.

 Forma alternativa: quocient tensió Thévenin i corrent de Norton.

25
Els semiconductors Semiconductor Tipus P
 L'ús de materials semiconductors són essencials atès
que es pot controlar la conductivitat d'acord amb la
seva estructura interna i per la diferència de potencial
aplicada.
 https://www.youtube.com/watch?v=hsJGw_c-Nn4

Semiconductor Puro Impureses de Boro, Aluminio,

Galio amb 3 e- en la seva
banda de valència.
Corrent degut a buits

Semiconductor Tipus N
Impureses d'Antimoni, Fòsfor,
Arseni amb 5 e- en la seva
banda de valència.
Corrent degut a electrons

26
La unió p-n Polarització Directa

𝜏𝜏�𝑉𝑉
𝐼𝐼 = 𝐼𝐼𝑜𝑜 𝑒𝑒 𝑉𝑉𝑇𝑇 −1
𝐼𝐼
𝐼𝐼𝑜𝑜 Corrent de saturació
𝑉𝑉 𝜏𝜏 Factor empíric

𝑘𝑘 = 1.388110−23
Polarització Inversa 𝑘𝑘 � 𝑇𝑇
𝑉𝑉𝑇𝑇 = 𝑇𝑇 = 273,15 + 𝑇𝑇𝑐𝑐
𝑞𝑞 −19
𝑞𝑞 = 1,602 𝐶𝐶

𝐼𝐼
𝐼𝐼 = 0

https://www.youtube.com/watch?v=VRYj4iapHRY
Universidad valencia

27
 El díode
 El díode és un component electrònic format per una unió P-N que permet la
conducció quan està polaritzat directament i que bloqueja la conducció quan està
polaritzat en inversa

𝑣𝑣𝐴𝐴𝐴𝐴 = 𝑣𝑣𝑑𝑑
+ -

𝑖𝑖𝐴𝐴𝐴𝐴 = 𝑖𝑖𝑑𝑑
https://www.youtube.com/watch?v=WjKiq2ud958
Universidad Valencia

28
Corba característica real del díode
𝜏𝜏�𝑉𝑉𝑑𝑑
𝑖𝑖𝑑𝑑 = 𝐼𝐼𝑜𝑜 𝑒𝑒 𝑉𝑉𝑇𝑇 −1

29
Funcionament a punt de treball fix

E/R

IQ Q

VQ E
Polarització directa
𝜏𝜏�𝑣𝑣𝐴𝐴𝐴𝐴
𝑖𝑖𝐴𝐴𝐴𝐴 = 𝐼𝐼𝑜𝑜 𝑒𝑒 𝑉𝑉𝑇𝑇 −1

𝑣𝑣𝐴𝐴𝐴𝐴 = 𝐸𝐸 − 𝑅𝑅 � 𝑖𝑖𝐴𝐴𝐴𝐴

Verificació polarització directa iAK>0

30
Models segmentats del díode

ON verificar
𝑣𝑣𝐴𝐴𝐴𝐴 > 𝑉𝑉𝐿𝐿𝐿𝐿 𝑖𝑖𝐴𝐴𝐴𝐴 > 0 A

𝑣𝑣𝐴𝐴𝐴𝐴 = 𝑅𝑅𝑑𝑑 � 𝑖𝑖𝐴𝐴𝐴𝐴 + 𝑉𝑉𝐿𝐿𝐿𝐿

verificar OFF
∆𝑣𝑣𝐴𝐴𝐴𝐴
𝑣𝑣𝐴𝐴𝐴𝐴 < 𝑉𝑉𝐿𝐿𝐿𝐿 𝑖𝑖𝐴𝐴𝐴𝐴 = 0 A 𝑅𝑅𝑑𝑑 =
∆𝑖𝑖𝐴𝐴𝐴𝐴

31
Models segmentats del díode
 Model d'ordre zero  Model ideal. Interruptor ideal

verificar verificar
ON 𝑣𝑣𝐴𝐴𝐴𝐴 = 𝑉𝑉𝐿𝐿𝐿𝐿 𝑖𝑖𝐴𝐴𝐴𝐴 > 0 A ON 𝑣𝑣𝐴𝐴𝐴𝐴 = 0V 𝑖𝑖𝐴𝐴𝐴𝐴 > 0 A

verificar verificar
OFF 𝑣𝑣𝐴𝐴𝐴𝐴 < 𝑉𝑉𝐿𝐿𝐿𝐿 𝑖𝑖𝐴𝐴𝐴𝐴 = 0 A OFF 𝑣𝑣𝐴𝐴𝐴𝐴 < 0V 𝑖𝑖𝐴𝐴𝐴𝐴 = 0 A

32
 Díode Zener. Estabilitzador
 És un component que es comporta com un díode normal quan està polaritzat
directament, però la seva gran utilitat és la de conduir quan aquesta polaritzat en
sentit invers quan la tensió arriba a un valor anomenat tensió de zener

 Aplicació d'estabilització

33
Díode Zener. Estabilitzador

34
Funcionament amb font de senyal

Emax/R

Q1

e(t)=Emax·sen(ωt) -Emax

Qn Emax
𝜏𝜏�𝑣𝑣𝐴𝐴𝐴𝐴 (𝑡𝑡)
𝑖𝑖𝐴𝐴𝐴𝐴 (𝑡𝑡) = 𝐼𝐼𝑜𝑜 𝑒𝑒 𝑉𝑉𝑇𝑇 −1 -Emax/R
𝑣𝑣𝐴𝐴𝐴𝐴 (𝑡𝑡) = 𝑒𝑒(𝑡𝑡) − 𝑅𝑅𝑑𝑑 � 𝑖𝑖𝐴𝐴𝐴𝐴 (t)

https://www.youtube.com/watch?v=-FlEqgM9s70
Resumen Universidad de Valencia

35
 Aplicació. Rectificador
 Les propietats del díode el converteix en un component adequat per ser utilitzat
com a rectificador.

 Rectificació: obtenció d'un senyal continu a partir d'un senyal d' alterna

Valor mitjà de la tensió = 0 Valor mitjà de la tensió ≠ 0

Senyal AC Senyal DC

36
 Rectificador monofàsic de mitja ona (P1)
D e(t)
E
+
e(t) R -E T/2 T
vR(t)
- vR(t)
E

e(t)=E·sen(ωt) D=on T/2 D=off T D=on

Si e(t)>0 llavors D=on D

Si e(t)<0 llavors D=off

-E T/2 T

 Valor mitjà de la tensió en la càrrega  Valor eficaç de la tensió en la càrrega

1 𝑇𝑇 𝐸𝐸 1 𝑇𝑇 2 𝐸𝐸 𝐸𝐸
𝑣𝑣𝑅𝑅 = 𝑉𝑉𝑅𝑅 = � 𝑣𝑣𝑅𝑅 𝑡𝑡 𝑑𝑑𝑑𝑑 = 𝑣𝑣𝑅𝑅𝑅𝑅𝑅𝑅𝑅𝑅 = � 𝑣𝑣𝑅𝑅 𝑡𝑡 𝑑𝑑𝑑𝑑 = < 𝑣𝑣𝑒𝑒𝑅𝑅𝑅𝑅𝑅𝑅 =
𝑇𝑇 0 𝜋𝜋 𝑇𝑇 0 2 2

37
 Rectificador d'ona completa en pont (PD2)
 És un rectificador monofàsic d'ona completa.

 Les lleis de Kirchhoff per a les tensions aplicades a les malles demostren:

 D1 i D2 condueixen alhora i D3 i D4 condueixen alhora

 D1 i D3 no poden conduir al mateix temps i D2 i D4 no poden conduir al mateix temps

38
Rectificador de onda completa en puente (PD2)
 Tensió en la càrrega i díodes

e(t)
- E
vAK
+ -E
π 2π
e(t)

vo(t)
E

e(t)=E·sen(ωt) D1 D2 π D3 D4 2π

D1 D2

e(t)
π 2π
-E

D3 D4

π 2π
-E

39
Rectificador d'ona completa en pont (PD2)
 Diferències amb el rectificador de mitja ona:

 La tensió eficaç en el generador és la mateixa que la tensió eficaç en la càrrega.

1 𝑇𝑇𝑆𝑆 2 𝐸𝐸
𝑉𝑉𝑅𝑅𝑅𝑅𝑅𝑅 = � 𝑢𝑢 𝑡𝑡 𝑑𝑑𝑑𝑑 =
𝑇𝑇𝑆𝑆 0 2

 Tensió mitjana en la càrrega.

1 2𝜋𝜋 2𝐸𝐸
𝑣𝑣𝑜𝑜 = 𝑉𝑉𝑜𝑜 = � 𝑣𝑣𝑜𝑜 𝜔𝜔𝑡𝑡 𝑑𝑑𝜔𝜔𝑡𝑡 =
2𝜋𝜋 0 𝜋𝜋

 Potència absorbida per la càrrega

2
𝑉𝑉𝑅𝑅𝑅𝑅𝑅𝑅 𝐸𝐸 2
𝑃𝑃𝑜𝑜 = =
𝑅𝑅 2𝑅𝑅

40
 Rectificador d'ona completa amb transformador de
presa mitjana (PD2)
 És un rectificador monofàsic d'ona completa.

e(t)

e(t)=E·sen(ωt)

 Les lleis de Kirchhoff per a les tensions aplicades a les malles demostren:

 Només pot conduir un díode alhora.

 La tensió de sortida és vS1 quan condueix D1 i -vS2 quan condueix D2

41
Rectificador d'ona completa amb transformador de
presa mitjana (P2) e(t)
E

-E
π 2π
+
- vo(t)
e(t)
+ E

- π 2π D1
D1 D2
D1
e(t)=E·sen(ωt)

π 2π
- -2E
+
e(t)
D2
-
+ π 2π
-2E

42
 Rectificador en pont versus rectificador presa
mitjana
 El rectificador amb presa mitjana posseeix la mateixa tensió mitjana en la càrrega i
potència absorbida per la càrrega que el rectificador en pont.

2
1 2𝜋𝜋 2𝐸𝐸 1 𝑇𝑇𝑆𝑆 2 𝐸𝐸 𝑉𝑉𝑅𝑅𝑅𝑅𝑅𝑅 𝐸𝐸 2
𝑣𝑣𝑜𝑜 = 𝑉𝑉𝑜𝑜 = � 𝑣𝑣𝑜𝑜 𝜔𝜔𝑡𝑡 𝑑𝑑𝜔𝜔𝑡𝑡 = 𝑉𝑉𝑅𝑅𝑅𝑅𝑅𝑅 = � 𝑢𝑢 𝑡𝑡 𝑑𝑑𝑑𝑑 = 𝑃𝑃𝑜𝑜 = =
2𝜋𝜋 0 𝜋𝜋 𝑇𝑇𝑆𝑆 0 2 𝑅𝑅 2𝑅𝑅

 El rectificador en pont té menor tensió de pic en borns dels díodes que el

rectificador amb presa mitjana

 El rectificador en pont és més adequat per a aplicacions d'alta tensió

 El rectificador amb presa mitjana és més adequat per a aplicacions de baixa tensió
i alt corrent.

 El rectificador de presa mitjana proporciona aïllament elèctric.

43
Filtre de sortida basat en condensador
 La finalitat del condensador és reduir la variació de la tensió de sortida
D3-D4
D1-D2 Todos off

D1 D3

D4 D2

𝑉𝑉𝑚𝑚
Arrissada ; ∆𝑉𝑉0 =
2𝑓𝑓𝑓𝑓𝑓𝑓

 Inicialment el condensador està descarregat i amb l'augment de la semionda positiva

condueixen els díodes D1 i D2. La tensió de sortida és igual a la tensió del generador i el
condensador es carrega al seu valor màxim Vm

 Després de π/2 la tensió del generador serà menor que la tensió al condensador i es
polaritzen els díodes D1 i D2 en inversa, aïllant la càrrega del generador.

 A continuació el condensador es descarrega a través de la resistència de càrrega.

44
 Díode LED. Emissor de llum
 En polaritzar directament passa un corrent que recombina un electró amb un buit
passant a un nivell energètic inferior i es desprèn un fotó.
 Els dispositius actuals emeten llum d'alta brillantor en l'espectre visible, infraroig, i
ultraviolada.

K
A
K A

 Aplicacions:
 Il·luminació. Baix consum
 Comunicacions sense fil
 Display. TV.

45
 El transistor bipolar (BJT)
 El transistor és un component format per la unió de 3 cristalls
semiconductors dopats

 Els transistors bipolars disposa de 3 terminals anomenats emissor, base i

col·lector

46
 Característica E/S. Control de resistència
 La base té com a funció controlar el pas de corrent, l'emissor s'encarrega de
proporcionar els portadors i el col·lector de recollir la major part

 Efecte amplificador: El corrent col·lector-emissor és moltes vegades més gran que

el corrent base-emissor.

∆𝐼𝐼𝐶𝐶
ℎ𝐹𝐹𝐹𝐹 =
∆𝐼𝐼𝐵𝐵

𝐼𝐼𝐶𝐶 = 𝑓𝑓(𝐼𝐼𝐵𝐵 )
No hi ha una relació lineal entre ic i iB però si es fa
funcionar el dispositiu sobre un petit interval d'iB la
característica es pot aproximar per una recta

47
 Polarització del transistor
 Perquè un transistor funcioni la unió emissor-base ha d'estar polaritzada en
directa i la unió col·lector-base en inversa

𝐼𝐼𝐸𝐸 = 𝐼𝐼𝐵𝐵 + 𝐼𝐼𝐶𝐶

𝐼𝐼𝐶𝐶 𝐼𝐼𝐶𝐶
𝛼𝛼 ≅ 𝛽𝛽 ≅
𝐼𝐼𝐸𝐸 𝐼𝐼𝐵𝐵
∝: 0,95 0,99 𝛽𝛽: 50 500

𝛽𝛽
𝛼𝛼 =
𝛽𝛽 + 1

48
Muntatges bàsics amb el transistor
PNP NPN
 S'utilitza bàsicament amb
amplificador i és el muntatge més
utilitzat ja que s'obtenen elevats
guanys de tensió i corrent.

 És poc utilitzat a baixes

freqüències ja que la seva
impedància d'entrada és molt
baixa.

 S'utilitza com a adaptador

d'impedàncies. També s' anomena
seguidor d'emissor ja que la tensió
d'emissor segueix la tensió de la
base i el guany en tensió és
aproximadament la unitat

49
 Zones de funcionament. Models
 Zona de tall
Quan 𝐼𝐼𝐵𝐵 = 0 això provoca que 𝐼𝐼𝐶𝐶 ≅ 0
Es diu que el transistor es comporta com un
interruptor obert.

B C Verificació:
E 𝑉𝑉𝐶𝐶𝐶𝐶 = 𝑉𝑉𝐶𝐶𝐶𝐶

 Zona de saturació  Zona activa

Quan un augment del corrent de base 𝐼𝐼𝐵𝐵 no
provoca un augment del corrent del
col·lector 𝐼𝐼𝐶𝐶 . L' interruptor es comporta com
un interruptor tancat
Petits augments en el corrent de base
provoca grans augments en el corrent del
col·lector, independentment del valor 𝑉𝑉𝐶𝐶𝐶𝐶
𝐼𝐼𝐵𝐵 𝐼𝐼𝐶𝐶

Verificació: B C Verificació:
B C 𝑉𝑉𝐵𝐵𝐵𝐵 𝛽𝛽 � 𝐼𝐼𝐵𝐵
𝑉𝑉𝐵𝐵𝐵𝐵 𝑉𝑉𝐶𝐶𝐶𝐶𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠𝑠 𝑉𝑉𝐶𝐶𝐶𝐶 > 𝑉𝑉𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶𝐶
𝐼𝐼𝐶𝐶 < 𝛽𝛽 � 𝐼𝐼𝐵𝐵
E
E
 Corba característica del transistor
 Com que el transistor té 3 terminals hi ha diferents corbes característiques.

 Corba característiques de sortida: Proporciona la variació del corrent del
col·lector 𝐼𝐼𝐶𝐶 quan varia la tensió entre el col·lector i emissor 𝑉𝑉𝐶𝐶𝐸𝐸 mantenint constant
el corrent de base 𝐼𝐼𝐵𝐵

𝐼𝐼𝐶𝐶
𝐼𝐼𝐵𝐵 +
+ 𝑉𝑉𝐶𝐶𝐶𝐶 NPN
-
𝑉𝑉𝐵𝐵𝐵𝐵 𝐼𝐼𝐸𝐸
-

𝐼𝐼𝐶𝐶
𝐼𝐼𝐵𝐵 -
𝑉𝑉𝐸𝐸𝐸𝐸 PNP
- +
𝑉𝑉𝐸𝐸𝐸𝐸 𝐼𝐼𝐸𝐸
+

51
 Recta de càrrega. Punt de treball.
 El transistor pot funcionar sobre qualsevol punt situat sobre la zona activa.

 Aquest punt s'anomena punt de treball Q i està definit per un corrent de col·lector
𝑰𝑰𝑪𝑪𝑸𝑸 , un corrent de base 𝑰𝑰𝑩𝑩𝑩𝑩 i una tensió col·lector-emissor 𝑽𝑽𝑪𝑪𝑪𝑪𝑸𝑸 . Aquests dependran
dels valors del circuit de polarització.

 Aquest punt de treball es troba sempre sobre l'anomenada recta de càrrega.

Aquesta recta determina tots els possibles punts de funcionament del transistor.


𝑀𝑀𝑀𝑀𝑀𝑀𝑀𝑀𝑀𝑀 𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐: 𝑉𝑉𝑐𝑐𝑐𝑐 = 𝑅𝑅𝑐𝑐 � 𝐼𝐼𝐶𝐶 + 𝑉𝑉𝐶𝐶𝐶𝐶

𝑀𝑀𝑀𝑀𝑀𝑀𝑀𝑀𝑀𝑀 𝑏𝑏𝑏𝑏𝑏𝑏𝑏𝑏: 𝑉𝑉𝐵𝐵𝐵𝐵 = 𝑅𝑅𝐵𝐵 � 𝐼𝐼𝐵𝐵 + 𝑉𝑉𝐵𝐵𝐵𝐵

52
Circuits típics de polarització
 Polarització mitjançant corrent
de base
La font d'alimentació és la mateixa per a
les dues malles
 Polarització mitjançant circuit
universal
El punt de treball del transistor depèn de la
tensió de base.
Proporciona una major estabilitat enfront
de variacions de temperatura i paràmetres
del transistor

53
Circuits típics de polarització
 Polarització mitjançant circuit universal
El punt de treball del transistor depèn de la tensió de base.
Proporciona una major estabilitat enfront de variacions de temperatura i paràmetres del transistor

Aproximació
• 𝐼𝐼𝐶𝐶 = 𝐼𝐼𝐸𝐸
• 𝐼𝐼𝐷𝐷 ≫ 𝐼𝐼𝐵𝐵

Realimentació

54
 Funcionament com a amplificador
 Si es provoca una variació de la polarització de la base s'obté una variació més
gran del corrent de col·lector.

 Les variacions de la polarització de la base estan provocades per l'aplicació d'un

petit senyal de corrent altern a l'entrada, que es pretén que aparegui a la sortida
augmentada de valor.

55
Anàlisi com a amplificador
 1. Es realitza l'anàlisi per
a DC.
Es consideren els
condensadors en circuit obert

Model petit senyal

del transistor

 2. Es realitza l'anàlisi per a AC.

S'elimina la font d'alimentació. Es

connecta a massa.

Es consideren els condensadors en

curtcircuit

56
 Funcionament en commutació
 Quan el transistor treballa exclusivament en tall o saturació es diu que treballa en
commutació.
 Estat de tall
La polarització està en
inversa o no arriba a la tensió
llindar.
N'hi ha prou que el corrent
base sigui zero
SAT
CORTE
 Estat de saturació
La polarització és superior al
llindar i la tensió col·lectora
és aproximadament zero
N'hi ha prou de tensió base
respecte a l'emissor sigui
gran
57
Altres components. Transistor efecte camp. MOSFET

𝐼𝐼𝐷𝐷 = 𝑓𝑓(𝑉𝑉𝐺𝐺𝐺𝐺 )

∆𝐼𝐼𝐷𝐷
𝑔𝑔𝑚𝑚 =
∆𝑉𝑉𝐺𝐺𝐺𝐺
MOSFET canal n

 Acumulació: Si la comporta es fa positiva

respecte a la font té l'efecte d' incrementar el corrent
del drenador a la font.
 Deplexió: Si la comporta es fa negativa respecte a
la font tendeix a disminuir el corrent de drenador a la
font

58
Altres components. Transistor efecte camp. JFET

JFET canal n JFET canal p

59
 Altres components. Tiristor
 El seu funcionament és el d'un díode rectificador controlat que permet que circuli el
corrent en un sol sentit quan a la porta s' introdueix un senyal adequat. El tiristor no
conduirà fins que s'apliqui una tensió determinada a la porta. Un cop en conducció
aquest senyal es pot eliminar.

60
 Rectificador de mitja ona controlat
e(t)
D E

+ -E
π 2π
G
e(t) R vR(t) G(t)
-
α T=on π T=off 2π T=on
e(t)=E·sen(ωt) T=off
vR(t)
El tiristor no conduirà fins que s'apliqui E
una tensió determinada a la porta (G).
T=on π T=off 2π T=on

T=off

 Valor mitjà de la tensió en la càrrega

1 2𝜋𝜋 𝐸𝐸
𝑣𝑣𝑅𝑅 = 𝑉𝑉𝑅𝑅 = � 𝑣𝑣𝑅𝑅 𝜔𝜔𝑡𝑡 𝑑𝑑𝜔𝜔𝑡𝑡 = 1 + 𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐
2𝜋𝜋 0 2𝜋𝜋

61