UNITAT 4

CIRCUITS DE CORRENT
CONTINU
1er BATXILLERAT
1. El corrent elèctric

El corrent elèctric és el desplaçament ordenat d’electrons a través d’un material

La càrrega elèctrica de l'electró és

massa petita per fer-la servir en
aplicacions tecnològiques, però sí
que es fa servir per definir la unitat
de càrrega en el SI, el coulomb (C):

1 C = 6,24·1018 electrons
1.1. Classes de corrent elèctric

Si considerem el sentit del desplaçament i el flux d’electrons, tenim tres classes de corrent elèctric

● Corrent continu (CC) Quan el flux d'electrons és constant i no varia el sentit

● Corrent altern (CA): Quan el flux d’electrons és variable i canvia constantment de sentit

● Corrent polsant: Quan el flux d’electrons és variable però no canvia de sentit

1.1. Propietats elèctriques dels materials

En funció de la mobilitat dels electrons que ocupen l’última orbita, els materials es classifiquen en:

● Conductors Ofereixen molt poca dificultat al desplaçament dels electrons. Són bons conductors els
metalls, com ara l’argent, l’or, el coure, l’alumini, etc

● Aïllants o dielèctrics Ofereixen molta dificultat al desplaçament dels electrons. Són aÏllants els
plàstics, la ceràmica, la fusta, etc

● Semiconductors Son materials en els quals el corrent elèctric depèn de la temperatura i de les
impureses del material. Les altes temperatures i les impureses afavoreixen el pas de corrent elèctric.
2. El circuit elèctric

El circuit elèctric és el conjunt d’elements actius (que proporcionen energia) i passius (que dissipen
energia) connectats entre si, de manera que permetin el pas del corrent elèctric permanenment perquè
existeixi una transferència d’energia

El circuit elèctric elemental està

format per:
- Generador
- Receptor
- Conductor

Es habitual dotar als circuit electrics

d’aparells de:
- comandament (per governar)
- protecció (per protegir de
possibles anomalies).
2.1. Sistemes elèctrics

Un sistema elèctric és el conjunt d’elements actius i passius que, funcionant

conjuntament, realitzen una aplicació elèctrica

● Sistemes de potència estan formats per la generació, el transport, la

distribució i el consum de l’energia elèctrica

● Sistemes de control. Utilitzen els senyals elèctrics per regular tota

mena de processos automàtics. Actuen sobre magnituds de
temperatura, pressió, temps, etc

● Sistemes de comunicació Utilitzen els senyals elèctrics per captar,

enviar i distribuir informació. Ex: telèfon, ràdio, televisió, etc.

● Sistemes de computació Utilitzen els senyals elèctrics per

processar informació i fer càlculs numèrics
2.1. Magnituds elèctriques

Principals magnituds i com es relacionen entre sí en sistemes elèctrics.

Les unitats utilitzades en les fórmules són:
Quantitat d’electricitat (Q) : és el nombre de càrregues
elèctriques que passen a través d’un circuit. unitat cuolomb (C). Q: càrrega elèctrica en C.

I: intensitat en A.
Intensitat de corrent elèctric (I): és la quantitat d’electricitat que
passa per un circuit cada unitat de temps. Unitat ampere (A). ε: força electromotriu o fem en V.

G: conductància en S.

V: tensió en V.

Força electromotriu o fem (ε): és el treball que realitza el R: resistència en V.

generador per traslladar la unitat de càrrega del pol positiu (+) al
W: treball o energia elèctrica en J.
negatiu (-) . Unitat volt (V)
t: temps en s.

P: potència en W.
2.1. Magnituds elèctriques

Tensió, voltatge o diferència de potencial ddp (V) : és el treball que realitza la unitat de càrrega en
traslladar-se entre dos punts A i B del circuit. S'utilitza la mateixa unitat de la fem. Unitat volt (V)

Resistència elèctrica(R): és la dificultat que presenta el circuit al pas del corrent elèctric. Unitat ohm

Conductància (G): representa la facilitat que el circuit ofereix al pas del corrent. és invers a la resistència.
Unitat el siemens (S)
2.1. Magnituds elèctriques

Llei d’Ohm : Relaciona la intensitat, el voltatge i la resistència. Es pot expressar en qualsevol d’aquestes
tres equacions

Treball elèctric (W): és l’energia que s’utilitza per desplaçar les càrregues elèctriques Q en un circuit de
ddp V. La seva unitat es el juole (J)

I si V = ε
2.1. Magnituds elèctriques

Potència elèctrica (P) : és el treball elèctric desenvolupat o utilitzat en la unitat de temps. Unitat el watt
(W)

Les bombetes LED tenen un baix consum de potència

Practica el que hem vist fent els exercicis del 1 al 9. 041 activitats MAGNITUDS ELÈCTRIQUES
3. Circuits de corrent continu

En un circuit elèctric de CC (corrent continu) hi ha receptors i generadors que poden estar connectats de
diferents maneres.
Podem connectar diferents generadors per obtenir més intensitat o un mateix circuit pot alimentar diferents
receptors.
3.1. Comportament dels receptors

Podem classificar el receptors en dos grans grups:

a) Resistius: Transformen l’enèrgia elèctrica únicament en

tèrmica

b) Motors: transformen l'energia elèctrica en un altre tipus

d’energia, com ara la mecànica
3.1.a. Llei d’Ohm generalitzada en circuit amb forces eletromotrius i receptors
exclusivament resistius
Disposem d'un circuit amb un generador de fem ε i resistència interior r i un receptor de resistència R, units amb uns
conductors de resistència R′.

Recordem que la fem és el treball que realitza el generador sobre la unitat de càrrega. Per tant, el treball que desenvolupa el
generador en el circuit valdrà:

W = ε · Q = ε · I · t = R · I2 · t + R′ · I2 · t + r · I2 · t
Simplificant

on R · I és la tensió en borns del receptor (Vb).

R′ · I és la caiguda de tensió (cdt) en els conductors i R′, la resistència dels fils conductors.

r · I és la cdt en el generador i r, la resistència interna del generador.

Circuit amb forces electromotrius i receptors

exclusivament resistius.
3.1.a. Llei d’Ohm generalitzada en circuit amb forces eletromotrius i receptors
exclusivament resistius
La intensitat en el circuit anterior valdria:

i generlitzant
on Σε: suma de les fem del circuit.

ΣR: suma de les resistències del circuit.

Això és l'expressió de la llei d'Ohm generalitzada.

Si la tensió en borns Vb = I · R, llavors

ε = I · R + I · R′ + I · r → ε + Vb · I + R′ + I · r

d'on Vb = ε – I · R′ – I · r

Practica el que hem vist fent l’exemple 1 . de 04 exemples CIRCUITS CORRENT CONTINU
3.1.b. Llei d’Ohm generalitzada en circuit amb forces eletromotrius i forces
contramotrius

Els receptors que no transformen l'energia elèctrica exclusivament en energia tèrmica desenvolupen una
força electromotriu ε′ que és de sentit contrari a la del generador, i per això és anomenada força
contraelectromotriu (fcem).

Si tenim en compte aquesta ε′ tindriem que: ε – ε′ = I · (R′ + r′ + r)

D’on podem dir

Simplificant

Circuit amb forces electromotrius i forces contraelectromotrius.

Practica el que hem vist fent l’exemple 2 . De 04 exemples CIRCUITS CORRENT CONTINU
3.2. Connexió de receptors

Un circuit elèctric pot alimentar un o més receptors connectats

de diferents maneres.

Per simplificar i fer més entenedora la resolució dels circuits

que analitzarem en aquest apartat, considerarem que tots els
receptors són resistius i que els generadors i els conductors
són ideals i, per tant, no oposen cap resistència al pas del Circuit en sèrie

corrent. En aquests circuits ε = V, ja que en un generador ideal

la resistència interna (r) és zero.

a) Circuit en sèrie
b) Circuit en paral.lel
c) Casos Particulars
d) Circuits mixtos

Circuit en paral.lel
3.2. Connexió de receptors. a) circuit en sèrie

Es diu que dos o més elements d'un circuit estan connectats en sèrie quan el final de cadascun està unit al
començament del següent.
Va – Vb = I · R 1

Vb – Vc = I · R 2

Vc – Vd = I · R 3

En circuits en sèrie es compleix que

1. Rt = R1+R2+R3
2. Intensitat I igual a tot el circuit
3. Vt = V1+V2+V3
4. Pt = P1+P2+P3

Practica el que hem vist fent l’exemple 3 . De 04 exemples CIRCUITS CORRENT CONTINU
3.2. Connexió de receptors. b) circuit en paral.lel

Es diu que dos o més elements d'un circuit estan connectats paral.lel o derivació quan tots els seus
orígens estan connectats a un mateix punt i tots els seus finals a un altre.

El corrent que circula pel generador és:

It = I1+I2+I3
3.2. Connexió de receptors. b) circuit en paral.lel

Es diu que dos o més elements d'un circuit estan connectats paral.lel o derivació quan tots els seus
orígens estan connectats a un mateix punt i tots els seus finals a un altre.

Conclusions del circuit en paral.lel:

- La resistència total o equivalent és sempre menor que la
resistència parcial més petita
- A totes les resistències hi ha la mateixa tensió
Vt = V1= V2 = V3
- La intensitat total és igual a la suma de totes les intensitats
pacials It = I1 + I2 + I3
- Els corrents estan en relació inversa amb les corresponents
resistències
- la potència total és igual a les potències parcials
3.2. Connexió de receptors. c) circuits mixtos

Quant en un circuit hi ha elements

connectats en sèrie juntament amb
en paral.lel es diu que ès un circuit
mixt.
3.2. Connexió de receptors. c) circuits mixtos

Quant en un circuit hi ha elements connectats en sèrie juntament amb en paral.lel es diu que ès un circuit
mixt.

Per fer anàlisis d’aquests circuits s’han de seguir els següents pasos:

a) es van seguint grups de resistències que estiguin en sèrie o en paral.lel i es simplifiquen

b) Es substitueixen aquests grups de resistències per la seva resistència equivalent
c) En els circuit obtingut es tornen a seleccionar aquells grups que estan en `serie o en paral.lel i es
torna a realitzar el procés
d) Els passos es segueixen fins a reduir el circuit a una única resistència, que serà l’equivalent al circuit

Practica el que hem vist fent l’exemple 4 . De 04 exemples CIRCUITS CORRENT CONTINU
3.3. Connexió de generadors.

Els receptors mòbils utilitzen com a font d’energia piles o acumuladors que tenen poca força electromotriu i
que poden subministrar poca intensitat. Per això és necessari agrupar-los per obtenir la tensió i la intensitat
adequades al receptor que han d’alimentar

L’agrupació de piles o acumuladors s’anomena bateria. En alguns casos,les connexions ja s’han fet
internament, presenten un cos compacte. és el cas de les bateries dels cotxes.
3.3. Connexió de generadors. a) connexió en sèrie

La connexió de generadors en sèrie s’utilitza per augmentar la tensió d’alimentació

Es conecta el pol d’un element amb el pol de signe contrari de l’element següent, i
així successivament.
3.3. Connexió de generadors. a) connexió en sèrie

Sii connectem n generadors iguals en sèrie, de força electromotriu ε i resistència interior r, les
característiques del generador equivalent seran les següents:

Practica el que hem vist fent l’exemple 5 . De 04 exemples CIRCUITS CORRENT CONTINU
3.3. Connexió de generadors. b) connexió en sèrie

La connexió de generadors en paral.lel s’utilitza per augmentar la durada de les piles

Tots els pols positius del generador s’uneixen en un punt i les negatius en un altre, que són
respectivament el pol positiu i negatiu de la bateria
3.3. Connexió de generadors. b) connexió en paral.lel

Si connectem n generadors iguals en paral.lel, les caracterítiques del generador equivalent seran:

rt
i

Practica el que hem vist fent l’exemple 6 . De 04 exemples CIRCUITS CORRENT CONTINU
3.3. Connexió de generadors. c) connexió en mixta (sèrie-paral.lel)

Quan volem augmentar la tensió d’alimentació i la

resistència de les piles, les conectem de manera que
formin X branques en paral.lel, i en cada branca nombre
de piles n en sèrie

on n = nombre de piles en sèrie en cada branca.

X = nombre de branques en paral·lel.

Practica el que hem vist fent l’exemple 7 . De 04 exemples CIRCUITS CORRENT CONTINU
3.4. Resistències

Les resistències o resistors són

dispositius utilitzats per introduir una
dificultat o una resistència addicional al
circuit.

Les resistències es classifiquen pel seu

valor òhmic en:

- Resistències fixes
- Resistències variables
- Resistències dependents
4. Lleis de kirchhoff

Les lleis de Kirchhoff permeten resoldre de manera sistemàtica el càlcul de circuits elèctrics que no es
podrien solucionar aplicant directament la llei d’Ohm.
Abans haurem de definir els següents paràmetres:

● Nus: És un punt del

circuit on s’uneixen 3
o més branques
● Branca: És la part
del circuit compresa
entre dos nusos
● Malla: És cada
conjunt de branques
del circuit que
formen un camí
tancat, sense passar
dues vegades per la
mateixa branca ni
pel mateix nus.
4.1. Primera llei de Kirchhoff

Llei dels nusos o dels corrents

La suma algebraica dels corrents que arriben a un nus és igual a la suma algebraica dels corrents que
surten del nus

En el Nus a de la figura anterior

Claus per a la resolució i anàlisis de circuits

En el Nus b entren i surten els mateixos corrents
Sempre agafar el mateix criteri per a totes les malles que es puguin donar al circuit
Aplicar el mateix criteri per les I
4.2. Segona llei de Kirchhoff

Llei de les malles o de les tensions

En tota malla o circuit tancat, la suma algebraica de totes les

fem és igual a la suma algebraica de les caigudes de tensió

En aquest exemple, em assignat el recorregut que va en el

mateix sentit que les busques del rellotge a les tres malles.

Σε = ΣR · I
4.2. Segona llei de Kirchhoff

Si tenim en compte que:

● En els generadors, si el sentit assignat recorre el generador de negatiu

a positiu la fem és positiva, i en el cas contrari és negativa.
● En les resistències, si el sentit assignat per recórrer la branca coincideix
amb el sentit de la intensitat, la cdt serà positiva; en el cas contrari
serà negativa.

Per tant, i d'acord amb el que acabem d'exposar:

A malla 1

A malla 2

Sabent que I1 – I2 + I3 = 0 tindrem un sistema amb 3 equacions i 3

incògnites.

Si, un cop resolt el sistema, algun dels resultats és negatiu, això significa que
cal canviar el sentit del corrent corresponent, ja que és contrari al proposat.
4.3. Convenis per a la resolució de circuits mitjançant les lleis de Kichhoff

● En els nusos denominarem corrents positius els que entren al nus i negatius els que en surten.
● En les malles, les intensitats que coincideixin amb el sentit de referència de la malla seran positives.
Si van en sentit contrari, els assignarem el signe negatiu.
● Per determinar el signe de la força electromotriu d'un generador, observarem si el sentit del corrent
que produeix coincideix amb el sentit de referència pres per la malla; en cas afirmatiu, la
considerarem positiva.

Normalment, com a sentit de referència de les malles es pren el sentit de gir de les busques del rellotge o
sentit horari, que és el que utilitzem en l'exemple.

Practica el que hem vist fent l’exemple 8, 9, 10, 11. De 04 exemples CIRCUITS CORRENT CONTINU
5. Conductors. Resistivitat i resistència

La resistència elèctrica és la dificultat que un material oposa al

pas de la corrent.
La resistència ès una propietat intrìnseca de cada material

Cables conductors. Els materials conductors més utilitzats en les instal·lacions elèctriques són el coure i l'alumini, a
causa del seu preu moderat, la baixa resistivitat que ofereixen i les seves propietats mecàniques, com ara la
ductilitat, que permeten la seva conformació en fils i cables de gran longitud. Els conductors es fabriquen
habitualment en forma de fils i cables de secció circular, recoberts amb materials aïllants que els protegeixen dels
contactes elèctrics i dels agents externs. Els aïllants més usats són els materials plàstics, com ara el PVC, el
polietilè, la goma butílica, etc.
5.1. Conductors. Resistivitat i resistència

La resistència específica d'un material rep el nom de resistivitat, ρ , i es defineix com la resistència que
ofereix al pas del corrent un conductor d'aquest material d'1 m de longitud i d'1 m2 de secció.

on R = resistència (V), A = secció (m2), l = longitud (m).

La conductivitat d'un material, s, per contra, és la facilitat amb què deixa passar el corrent elèctric un
conductor d'aquest material d'1 m de longitud i d'1 m2 de secció.

on R = resistència (V), A = secció (m2), l = longitud (m).

5.2. Resistència elèctrica d’un conductor

La resistència elèctrica dels conductors és una magnitud fonamental per tal de poder calcular correctament la
secció dels conductors

La resistència elèctrica, R, d'un conductor metàl·lic homogeni i de secció constant, és directament

proporcional a la seva longitud, inversament proporcional a la seva secció, i depèn de la seva resistivitat, ρ