Tema 5 Magnetisme i electromagnetisme: Corrent Altern

Magnetisme: Propietat que tenen certs materials per atraure o repelir

objectes de ferro.
Electromagnetisme: Ciència que estudia sobre la relació entre la
electricitat i el magnetisme.
 Conceptes generals
Camp magnètic: Espai que envolta l’imant a on es produeixen els
efectes magnètics d’atracció i repulsió de forces. (3D)
Circuit magnètic: Recorregut que segueixen les línies de força.
Flux magnètic (): Nombre de línies de força en un circuit magnètic.
La seva unitat és el Weber (Wb)
Inducció o densitat de flux magnètic (B): Quantitat de línies de força
que travessen per unitat de superfície. La seva unitat és la Tesla ( 1T =
1Wb / 1m2)

B=/S

Si la superfície no és plana aleshores:  = B S cos 

 Propietats magnètiques

Materials Paramagnètics: Materials que no distorsionen les línies de

força. Permeabilitat = 1
Materials Diamagnètics: Materials que distorsionen les línies de força.
Permeabilitat < 1
Materials Ferromagnètics: Materials que concentren les línies de força.
Permeabilitat > 1
Permeabilitat: La capacitat que té un material o un medi a distorsionar o concentrar les línies de força.

Permeabilitat relativa: La relació que hi ha entre la permeabilitat absoluta del material i la permeabilitat del
buit.

r =  / 0 (4  10 –7 Wb m-1 A-1)
 Camp creat pel moviment d’electrons
Els estudis de diversos científics com Oersted van trobar una relació
directa entre l’electricitat i el magnetisme.
Camp magnètic creat per un conductor rectilini: En fer circular un
corrent elèctric a través d’un conductor rectilini es crea un camp
magnètic circular al voltant del conductor i en tota la seva longitud.
Per saber el sentit del camp magnètic en funció del sentit del corrent
elèctric, apliquem la regla de la mà dreta o del tirabuixó.

N S

Camp magnètic creat per una espira: En fer circular un corrent elèctric
a través d’un conductor en forma d’espira es crea un camp magnètic al
voltant de l’espira, que es reforça en l’interior i es debilita en
l’exterior.

Camp magnètic creat per un bobina: En fer circular un corrent elèctric

a través d’un conjunt d’espires el camp magnètic és molt intens en la
seva part interior i queda encara més reforçat quan el nombre d’espires
va en augment, ja que els camps magnètic es van sumant. El camp
magnètic a l’interior de la bobina és pràcticament uniforme.
El camp magnètic resultant serà:

N I
B=
l
Camp magnètic creat per un electroimant: En fer circular un corrent
elèctric a través d’un conjunt d’espires que envolten un material
ferromagnètic el camp magnètic resultant és la suma del camp
magnètic de la mateixa bobina més el del material degut a la mateixa
imantació d’aquest. Per tant:
B = B 0 + BM

 Intensitat magnètica
La intensitat magnètica o excitació magnètica és la relació entre la
inducció magnètica en el buit i la permeabilitat en el buit. (A/m)
B0
H=
0

 Corba de magnetització. Saturació magnètica

Una conseqüència de la histèresis és la producció de calor a l’interior

de la substància a causa del fregament intern entre les molècules
magnètiques en canviar de sentit. Per aquesta raó les màquines
elèctriques redueixen el rendiment.
 Interacció entre un camp magnètic i un corrent elèctric
Força magnètica sobre una càrrega elèctrica en moviment: Si tenim
una càrrega elèctrica en moviment i la llancem perpendicular al camp
magnètic B aquesta descriu una trajectòria circular que el seu sentit
depèn de la polaritat de la càrrega.

Es dedueix doncs que sobre la

càrrega elèctrica actúa una força
perpendicular, al pla definit pel
vector velocitat i el vector del camp
magnètic B.

Força sobre un conductor que hi circula corrent:

Si tenim un conductor que hi circula corrent, i aquest es troba dins
d’un flux magnètic, aleshores aquest conductor està sotmès a una
força.
Força a que està sotmesa una espira dins d’un camp magnètic:

 Inducció electromagnètica
Faraday i Henry van realitzar uns experiments que permetien entendre
la producció del camp magnètic a partir d’un corrent elèctric i a
l’inrevés. Aquests experiments van determinar que es produïa un
corrent elèctric només quan hi havia una variació de flux magnètic
sigui pel moviment d’un imant o pel moviment d’una bobina per on
circula el corrent elèctric. També es produïa un corrent elèctric per la
variació de corrent en obrir i tancar un circuit en una bobina.
A partir dels experiments de Faraday i de Henry va permetre enunciar
la Llei de Faraday. Aquesta llei diu:
“La força electromotriu induïda  és

igual i de signe contrari a la rapidesa
=-
amb què varia el flux magnètic que
travessa el circuit.” t

F=BIl
v

=Blv
Llei de Lenz: Aquest físic alemany va
deduir el sentit de la força electromotriu
induïda. Va formular la llei de Lenz.
“ El sentit de la força electromotriu
induïda és tal que s’oposa a la causa que
l’ha produïda”
Representació gràfica d’un senyal altern sinusoïdal

En definitiva quan tenim una espira que gira a una velocitat angular 
dins d’un camp magnetic, en funció de la posició que es trobi en cada
instant, s’induirà més o menys força electromotriu per tant serà funció
de l’angle la quantitat d’electricitat que es generi en els terminals de
l’espira.

=  t max =  max   = max sin  t

t
 sin  t = 1 S’indueix la maxima força electromotriu

sin  t = 0 S’indueix la mínima força electromotriu

2π
= = 2π f
T

D’aquí podriem descriure un ona sinusoidal d’on la força

electromotriu ens anirà variant des del valor zero al valor màxim
progresivament, obtenint una FEM alterna, variable en magnitud i
sentit.

Si aquesta FEM alimenta un circuit exterior de resistència R aleshores

tindrem:

 max sin  t max

i= = = sin  t = Imax sin  t
R R R
El corrent altern. Valors fonamentals

 Període (T) = Temps necessari per fer un cicle complet. Es

mesura en segons.

 Freqüència (f) = Nombre de cicles que es produeix en un segon.

Es mesura en Hertz. 1 cicle = 1 Hertz
La freqüència és invers al període. f = 1/T

 Valor instantani (v,i) = És el valor concret que pren el senyal en

cada instant.

 Valor màxim (Vmax, Imax) = És el més gran de tots els valors

instantanis. Determinaran l’amplitud del senyal.

 Valor eficaç (V,I) = És el valor de la tensió i de la intensitat a on

es produeixen els mateixos efectes calorífics quan el corrent és
atravessa una resistència tant en CA com en CC.

V = Vmax/√ 2
 Valor mitjà (Vmitjà,Imitjà) = És la mitjana algebraica de tots els
valors instantanis d’un semiperíode.

Vmitjà = 2Vmàx/
Els elements passius lineals en CA: R, L C

En un circuit en CA ens trobem tres tipus d’elements que ens

modifiquen els paràmetres fonamentals (v, i,)

Resistències R : Són els que dissipen energia en forma de calor.

(ohms)
Inductàncies o bobines L: Són elements que emmagatzemen energia
elèctrica en forma de camp magnètic. (Henry)
Capacitàncies o condensadors C: Són elements que emmagatzemen
energia elèctrica en forma de camp elèctric. (Farads)

En un circuit en CA la resistència que s’ofereix al pas del corrent pot

ser deguda a resistències pures, a bobines o per culpa de condensadors.
Així com que els elements són diferents i cadascún afecta de forma
diferent, a la resistència total s’anomena: Impedància (Z)

Així la llei d’Ohm serà I = V / Z

Si en el circuit elèctric només tenim un element que ofereix resistència

al pas del corrent aleshores:

1r cas: Que només hi hagi una resistència òhmica pura:

En CA quan tenim una resistència òhmica pura la tensió i la intensitat
no sofreixen cap tipus de desfassament. Per tant
I = V / Z i = Imax sin  t v = Vmax sin  t
2n cas: Que només hi hagi una inductància (bobina) pura:
En CA quan tenim una inductància (bobina) pura la tensió està
avançada 90º respecte del corrent que circula per la bobina. Per tant

I = V / XL on XL = L i = Imax sin  t v = Vmax sin ( t + 90)

3r cas: Que només hi hagi una capacitància (condensador) pur:
En CA quan tenim una capacitància (condensador) pur la intensitat
està avançada 90º respecte de la tensió al condensador. Per tant

I = V / XC on XC = 1 / C

i = Imax sin ( t + 90) v = Vmax sin  t

Tipus de potències que apareixen en un circuit de CA

Potència activa P: És la potència desenvolupada en un circuit. En

funció del desfassament de la tensió i de la intensitat, la potència se’n
veurà afectada. Si no hi ha desfassament aleshores la potència serà
directe. La unitat és en Watts

P = V I cos φ (W) cos φ = R / Z

Quan no hi ha desfassament aleshores: P = V I = V2 / R = R I2

Potència reactiva Q: És la potència desenvolupada tant per un element

inductiu com un de capacitiu. La unitat és en Voltampers reactius

QL = V I = V2 / XL = X L I2 (Var) QC = V I = V2 / XC = X C I2 (Var)

El resultat de tenir dues potències una causada per una bobina i una
altra causada per un condensador és:

Q = Q L - QC

Potència aparent S: És la potència total del circuit. La unitat és en

Voltampers.
S = √ P2 + Q2
Circuit sèrie RL

11 A

 Si la tensió ens la donen com a funció sinusoïdal cal calcular el

valor eficaç de la tensió i la freqüència.
 Cal trobar el valor de la impedància de cada element.
 Cal fer el diagrama vectorial de les impedàncies del circuit, tenint
en compte que en les resistències pures el vector està a 0ª, en les
bobines a 90º i en els condensadors a -90º.
 Cal trobar la resultant de totes les impedàncies per trobar la Z
total.
 A partir de la Z total podrem calcular la I total i la V total (si cal)
 Un cop calculat els tres paràmetres ja es pot calcular el factor de
potència.
 Realitzarem el triangle de tensions
 Finalment calcularem les potències i realitzarem el triangle de
potències.
Circuit sèrie RL

 Si la tensió ens la donen com a funció sinusoïdal cal calcular el

valor eficaç de la tensió i la freqüència.
 Cal trobar el valor de la impedància de cada element.
 Cal fer el diagrama vectorial de les impedàncies del circuit, tenint
en compte que en les resistències pures el vector està a 0ª, en les
bobines a 90º i en els condensadors a -90º.
 Cal trobar la resultant de totes les impedàncies per trobar la Z
total.
 A partir de la Z total podrem calcular la I total i la V total (si cal)
 Un cop calculat els tres paràmetres ja es pot calcular el factor de
potència.
 Realitzarem el triangle de tensions
 Finalment calcularem les potències i realitzarem el triangle de
potències.
Circuit sèrie RLC

 Si la tensió ens la donen com a funció sinusoïdal cal calcular el

valor eficaç de la tensió i la freqüència.
 Cal trobar el valor de la impedància de cada element.
 Cal fer el diagrama vectorial de les impedàncies del circuit, tenint
en compte que en les resistències pures el vector està a 0ª, en les
bobines a 90º i en els condensadors a -90º.
 Cal trobar la resultant de totes les impedàncies per trobar la Z
total.
 A partir de la Z total podrem calcular la I total i la V total (si cal)
 Un cop calculat els tres paràmetres ja es pot calcular el factor de
potència.
 Realitzarem el triangle de tensions
 Finalment calcularem les potències i realitzarem el triangle de
potències.