MAGNETISME i

ELECTROMAGNETISME
 Propietats Magnètiques
Indiquen el comportament dels materials quan els acostem a un
camp magnètic. El que mesurem és el seu magnetisme.

Imants Elements que són capaços d'atreure trossets de

ferro, creen un camp magnètic que s'escampa al seu voltant.

Els efectes d'un imant són més intensos en els extrems

anomenats pols Quan s'acosten dos imants els pols de nom
contrari s'atreuen i els del mateix nom es repel·leixen.
Imants naturals són els Minerals
Magnetita
Ferro
Níquel
Cobalt
Alguns aliatges

Imants artificials materials que poden ser atrets per un

imant i es poden convertir en magnètics sota l'efecte de
l'imant o del corrent elèctric.
 Si posem una cartolina
damunt d’un imant i hi escampem llimadures de ferro,
aquestes s’orienten i s’atreuen les unes a les altres formant
l’espectre magnètic de l’imant.
 Si partim un imant per la meitat en lloc de dos pols aïllats
tenim dos imants, cadascun d'ells amb pol nord i pol sud.

Fins i tot cada molècula de

material es comportaria com un
petit imant amb el seus
corresponents pols. Els imants
moleculars estarien desordenats i
s'alinearien tan bon punt els
situéssim en un camp magnètic.
 PERMEABILITAT MAGNÈTICA
La permeabilitat magnètica μ serveix per comparar els
comportaments dels materials davant un camp magnètic, és a
dir la capacitat de concentrar o de dispersar les línies de força
d'un camp. El comportament del material pot ser:
Ferromagnètic:
són els materials que situats en un camp magnètic s’imanten,
concentren les línies de força al seu interior de manera que
tendeixen a reforçar el camp μ >1, Ferro, Níquel, Cobalt, Acer.
Diamagnètic:
són els materials que situats en un camp magnètic no
s'imanten
desvien les línies de força , de manera que tendeixen a
debilitar el camp, a separar les línies de força
μ <1
Coure , Zinc, Plata , Mercuri, Aigua

Paramagnètic:
són els materials que situats en un camp magnètic no
s'imanten o s'imanten molt poc
no afecten a les línies de força del camp
μ =1
Alumini, Estany, Crom,Titani, Oxigen
 Electromagnetisme
L’estudi dels efectes magnètics produïts pel corrent elèctric
s'anomena electromagnetisme
1820. Christian Oersted observa que una agulla magnètica
es desvia quan es troba a prop d’un conductor per on
circula un corrent elèctric.
El corrent exerceix una força magnètica sobre l’agulla, és a
dir, es comporta com un imant.
 Un corrent elèctric
rectilini crea un camp
magnètic al seu voltant
i desvia una brúixola

Camp magnètic creat per

un conductor circular o
espira
https://www.youtube.com/watch?v=J9b0J29O
zAU
 Camp magnètic creat en un solenoide o bobina
al circular un corrent.

El camp magnètic creat per la bobina

es reforça considerablement en col·locar-
hi un nucli de material ferromagnètic.

Aquest efecte és el que s’aprofita en

un electroiman
 INDUCCIÓ ELECTROMAGNÈTICA

Per aquesta mateixa època es va comprovar

experimentalment que els imants exerceixen forces sobre
els corrents elèctrics o sobre els cossos carregats en
moviment.

1831. Michael Faraday i Joseph Henry comproven que en

acostar o allunyar un imant d’un conductor, en aquests
s’hi origina un corrent elèctric.

Avui en dia sabem que tant el magnetisme dels imants com

l’originat pel corrent elèctric és un efecte de les càrregues
elèctriques en moviment.

L’estudi del magnetisme no es pot separar del de l’electricitat.

Ambdós s’estudien conjuntament dins de
l’electromagnetisme.
En acostar o allunyar un imant d’un conductor, en aquest
s’hi origina un corrent elèctric.
 CAMP MAGNÈTIC. VECTOR INDUCCIÓ
MAGNÈTICA

Camp magnètic

Diem que en una regió de l'espai hi ha un camp magnètic

quan en cada punt d'aquesta regió , una agulla imantada o
una càrrega elèctrica mòbil és sotmesa a forces
magnètiques.

Només actua sobre els materials que es poden magnetitzar,

per la qual cosa la seva influència es posa de manifest
només en els imants i en les càrregues elèctriques en
moviment.

Si cobrim amb un paper un imant de barra i hi tirem

escampant-les llimadures de ferro obtindrem una
visualització del camp magnètic al voltant de l'imant. El
dibuix que apareix s'anomena espectre magnètic.
 Inducció magnètica

• A cada punt del camp magnètic se li fa correspondre un vector,

anomenat vector inducció magnètica (B).
• Equival a la força puntual que el camp exerceix sobre la unitat de
massa magnètica en aquell punt.
• És proporcional al nombre de línies de força per unitat de superfície.
• És la mesura de la intensitat de camp magnètic.
• El vector inducció magnètica és tangent a les línies de força en cada
punt.
• Té la direcció de l’agulla de l’imant situada en aquell punt.
• El sentit és el que correspon del pol nord al pol sud.
• En el Sistema Internacional d’unitats, la unitat d’inducció magnètica
és el Tesla (T).
 LÍNIES D’INDUCCIÓ. ESPECTRES
MAGNÈTICS
Línies d'inducció

• El camp magnètic pot visualitzar-se amb les línies d’inducció o

línies de força.
• El vector inducció magnètica (B) hi és tangent en cada punt.
Exteriorment surten del pol nord i entren al pol sud de l’imant i es
tanquen a l’interior.
• No es tallen mai, perquè això significaria que en aquell punt el
camp té dues direccions diferents

• En les regions on la densitat de línies d’inducció és gran (línies

juntes) el mòdul del vector inducció magnètica (B) és gran.

• En les regions on la densitat de línies d’inducció és petita (línies

separades) el mòdul del vector inducció magnètica (B) és petit.

• Quan el vector inducció magnètica (B) té la direcció, el sentit i el

mòdul idèntics en tots els punts del camp, diem que el camp és
uniforme. Les línies d’inducció són rectes paral·leles i
equidistants.
 FLUX D’INDUCCIÓ MAGNÈTICA
Quan un circuit tancat i pla és en un camp magnètic, diem que és
travessat per un flux magnètic.

Es defineix el flux d’inducció magnètica () a través d’una superfície

plana situada en un camp magnètic:
on B és el vector inducció magnètica, S és el vector
superfície (perpendicular a la superfície i de mòdul
igual al valor d’aquesta) i  és l’angle format per B
i S.
la unitat de flux en el sistema internacional és el
weber (Wb).
CAMP MAGNÈTIC CREAT PER UN CORRENT ELÈCTRIC

En 1820 Biot i Savart van establir que la relació entre camp magnètic i
intensitat del corrent.
La inducció a cada punt del camp magnètic creat per un corrent
elèctric és:
directament proporcional a l'intensitat del corrent
inversament proporcional a la distància al corrent
depèn del medi en que es desenvolupa el camp
Segons Maxwell el sentit del camp magnètic és el mateix que el del tira
buixó que avanci en el mateix sentit que el del corrent.

B= μ₀ ·I/2·∏·d

B=Inducció magnètica
μ₀ =permeabilitat magnètica
I=intensitat del corrent en A
d=distància al corrent
CAMP MAGNÈTIC CREAT PER UN SOLENOIDE O BOBINA

Un Solenoide o bobina és un conductor enrotllat en forma d'hèlix,

no cal que la secció sigui circular però les espires han d'estar molt
juntes.
Crea un camp magnètic intens i relativament uniforme en una petita
regió de l'espai.
B= μ₀ N·I/L

B=Inducció magnètica
μ₀ =permeabilitat magnètica
N=nombre d'espires del solenoide
I=intensitat del corrent en A
L=longitud del solenoide en m

El camp magnètic creat per una bobina es reforça considerablement

en col·locar-hi un nucli de material ferromagnètic, constituint un
electroimant
Generador Elèctric
• https://www.youtube.com/watch?v=d_aTC0iKO68&t=119s
• https://www.youtube.com/watch?v=Ylgb8FFMgd4
• https://www.youtube.com/watch?v=tiKH48EMgKE
• https://learn.sparkfun.com/tutorials/alternating-current-ac-vs-direct-
current-dc/all
• https://www.youtube.com/watch?v=i-j-1j2gD28&t=18s
• https://www.youtube.com/watch?v=3K5j3qqEN_g