PRÀCTICA 2: FENÒMENS MAGNÈTICS I

ELECTROMAGNÈTICS

Nom i llinatges: Fabricio Linares i Ángel Gutiérrez Sureda

Grup: 105
Núm. Parella: 10
Data: 25/04/2023

1. Descriviu de forma abreujada el que observau en referència a les següents experiències:

(a) Experiències amb imants.
(b) Electroimant.
(c) Materials magnètics.
(d) Força magnètica sobre conductors.
(e) Inducció electromagnètica.
(f) Aplicacions.
a) Durant les experiències amb imants, hem pogut observar diversos fenòmens, com ara l'atracció i
repulsió entre imants, la creació de camps magnètics al voltant dels imants i la magnetització de
materials ferromagnètics en contacte amb imants, entre d'altres.
b) Durant l'experiment amb l'electroimant, hem observat que quan es connecta una font d'alimentació a
l'enrotllament de filferro que envolta una barra de ferro, la barra de ferro es converteix en un imant
temporal que atrau objectes ferromagnètics. A més, podem comprovar que la força magnètica generada
per l'electroimant augmenta amb la intensitat de corrent que circula per l'enrotllament i amb el nombre
de voltes del filferro.
c) En les experiències amb materials magnètics, hem observat que certs materials, com ara el ferro i
altres materials ferromagnètics, es poden magnetitzar amb la presència d'un camp magnètic extern. Això
ens permet l'observació de les propietats magnètiques d'aquests materials, com ara la seva atracció o
repulsió amb altres materials magnètics.
d) Durant l'experiment de la força magnètica sobre conductors, vam observar com un conductor que
portava cor era desplaçat per la força magnètica que exercia un imant sobre ell. Així mateix, també vam
veure que la direcció del moviment del conductor depenia de la polaritat dels pols de l'imant i del sentit
del corrent elèctric. A més a més, vam observar que augmentant la intensitat del corrent, augmentava
la força magnètica que exercia l'imant sobre el conductor. Aquest experiment es pot aplicar en motors
elèctrics i generadors, entre altres dispositius.
e) Durant les experiències d'inducció electromagnètica vam observar que, quan un conductor es mou a
través d'un camp magnètic o un camp magnètic varia a través d'un conductor, es produeix una força
electromotriu (FEM) que indueix una corrent elèctrica en el conductor. Aquesta FEM és proporcional
a la taxa de variació del camp magnètic i a la longitud del conductor, i es pot mesurar amb un aparell
anomenat oscil·loscopi. També vam observar que el sentit de la corrent induïda depèn del sentit del
moviment del conductor o del sentit del camp magnètic, segons la llei de Lenz. Així mateix, vam veure
que es pot induir una FEM en un circuit tancat a través del qual varia un camp magnètic extern, i que
aquesta FEM es pot utilitzar per generar corrent elèctric i energia elèctrica.
f) En aquesta experiència, hem observat com una bobina mòbil pot funcionar com a generador i com a
motor elèctric. Com a generador, la bobina mòbil és feta girar dins un camp magnètic constant, i això
produeix una corrent elèctrica que flueix a través de la bobina. Així, la bobina mòbil transforma l'energia
mecànica de la seva rotació en energia elèctrica que es pot utilitzar per a diferents aplicacions. Com a
motor elèctric, la bobina mòbil és connectada a una font d'energia elèctrica externa, i això fa que el
camp magnètic produït per la font interactui amb el camp magnètic de la bobina mòbil, creant una força
que la fa girar. D'aquesta manera, la bobina mòbil transforma l'energia elèctrica de la font en energia
mecànica de la seva rotació, que es pot utilitzar per a diferents aplicacions.
2. Contestau les següents preguntes tot emprant el que heu aprés així com els recursos de internet i els
llibres dels que disposeu a la biblioteca.
1 – De que està fet un imant? Què passa quan ajuntam dos imants? I quan serram un imant en
dos? Els imants perden el seu magnetisme poc a poc? Si la resposta es afirmativa, com es poden
«regenerar»?
Un imant està fet d’un material ferromagnètic que produeix un camp magnètic permanent. Quan
ajuntem dos imants, es produeixen diferents efectes, depenent de l'orientació dels seus camps magnètics.
Si ajuntem dos imants amb els seus pols iguals (nord amb nord o sud amb sud), els camps magnètics es
repel·leixen, mentre que si ajuntem dos imants amb els seus pols diferents (nord amb sud), els camps
magnètics es atreuen.
Quan serrem un imant en dos, es creen dos nous imants més petits, cada un amb el seu propi pol nord i
sud. Això vol dir que, si ajuntem els dos fragments de l'imant, es comportaran com dos imants separats,
amb els seus propis camps magnètics.
Els imants poden perdre el seu magnetisme amb el temps, a causa d'una varietat de factors com la
temperatura, la vibració, la corrosió, i la exposició a camps magnètics externs. No obstant això, alguns
materials ferromagnètics són més resistents a la pèrdua de magnetisme que altres.
Per regenerar un imant que ha perdut el seu magnetisme, es pot sotmetre el material a un camp magnètic
extern intens, o bé sotmetre'l a un procés de magnetització. Això ajuda a realinear els dipols magnètics
dels àtoms o molècules del material, restaurant el seu camp magnètic.

2 – Quines aplicacions se vos ocorren per a un electroimant? Dins ca nostra, on podem trobar un
electroimant?
Els electroimants són dispositius que es creen quan s'aplica electricitat a un fil conductor que està
bobinat al voltant d'un nucli ferromagnètic. El camp magnètic creat pel corrent elèctric a través de la
bobina produeix un camp magnètic que pot ser més fort i més controlable que el dels imants permanents.
Això els fa útils en una varietat d'aplicacions. Algunes d’aquestes aplicacions per a un electroimant són
els motors elèctrics i els generadors elèctrics, entre d’altres. Als motors elèctrics, els electroimants són
una part clau dels motors elèctrics, que converteixen energia elèctrica en moviment mecànic. Mentre
que als generadors elèctrics, els electroimants també s'utilitzen per generar energia elèctrica a través del
moviment mecànic, com en turbines hidroelèctriques o aerogeneradors.
Dins ca nostra, podem trobar electroimants en diversos llocs, com ara en els motors dels
electrodomèstics, els altaveus dels equips de música, els interruptors electromagnètics, els sensors de
porta i en moltes altres aplicacions tecnològiques.

3 – Visualitzau el següent vídeo The Lorentz Force, ara raonau el que heu observat en l’experiència
magnètica sobre conductors amb l’aplicació de la Força de Lorenz? Calculau la Força (sentit,
mòdul i direcció). Mesurau la desviació respecte de la vertical del conductor en forma de U i
compareu-lo amb un càlcul teòric sobre la desviació respecte a la vertical. Quadra el resultat? Si
no quadra raoneu que pot estar passant.
L’experiment que es mostra al vídeo demostra la Força de Lorentz, que actua sobre un conductor que
es mou en presència d'un camp magnètic. Quan el conductor es mou a través del camp magnètic, les
càrregues del conductor experimenten una força que actua perpendicularment tant al camp magnètic
com a la direcció del moviment.
La força de Lorentz es pot calcular utilitzant la llei de la força de Lorentz, que diu que la força és igual
a la càrrega del conductor multiplicada pel vector que és el producte vectorial del vector velocitat del
conductor i del camp magnètic: 𝐹 = 𝑞 ⋅ (𝑣 ⋅ 𝐵). Per calcular la força en aquest cas, es pot observar que
el conductor es mou cap a la dreta i el camp magnètic es dirigeix cap a l'exterior de la pantalla, per tant,
la força actuarà cap amunt segons la regla de la mà dreta del producte vectorial.
Ara, per a calcular la desviació respecte de la vertical del conductor en forma d'O, no sé com fer-lo.

4 – Explicau les diferents contribucions que fan funcionar una cuina de inducció, i quina d’elles
es la més important.
Una cuina d’inducció és un aparell que utilitza el camp magnètic per crear calor directament en els
recipients de cocció. A diferència de les cuines elèctriques convencionals, que generen calor a través
de resistències elèctriques, les cuines d'inducció utilitzen el principi de la inducció electromagnètica per
generar calor. Hi ha diferents components en una cuina d'inducció que contribueixen a fer-la funcionar,
i cadascun té un paper important. Un d’ells es la bobina de cuina, la qual és la part principal de la cuina
d'inducció, i és una bobina de coure en forma de disc que genera el camp magnètic que indueix la
corrent elèctrica en el recipient de cocció. La bobina de cuina està connectada a una font d'alimentació
d'alta freqüència, que envia corrent alternada a través de la bobina. Un altre, són els circuits electrònics
que controlen la freqüència de la corrent que es subministra a la bobina, així com la potència de sortida
que es proporciona al recipient de cocció. I per últim, tenim els sensors de temperatura que mesuren la
temperatura del recipient de cocció i regulen la potència de sortida per mantenir la temperatura
desitjada.
De les diferents contribucions que fan funcionar una cuina d'inducció, la bobina de cuina és la més
important, ja que és la que genera el camp magnètic que indueix la corrent elèctrica en el recipient de
cocció. Sense la bobina, la cuina d'inducció no podria generar calor. Els circuits electrònics i el sensor
de temperatura són importants per controlar la potència i la temperatura, però no serien necessaris sense
la bobina de cuina.

5 – Explicau el funcionament del generador elèctric i del motor elèctric. Explicau com heu de
connectar les graneretes per tenir un corrent sempre del mateix signe. Pintau de forma
aproximada el corrent que circula vs el temps quan les graneretes estan en diferent posicions. Vos
poden ser d’ajuda els següents vídeos:
How DC Motors Work
How does an Electric Motor work? (DC Motor)
El generador elèctric i el motor elèctric són dispositius que es basen en el mateix principi físic, la llei
de Faraday de la inducció electromagnètica. Aquesta llei estableix que quan un conductor es mou a
través d'un camp magnètic, es genera una força electromotriu (FEM) que pot generar corrent elèctric.
Un generador elèctric funciona de la següent manera, una font d'energia mecànica, com una turbina
hidràulica o una central nuclear, fa girar un rotor que està format per un conjunt de bobines de filferro
que giren en un camp magnètic estacionari. A mesura que les bobines giren dins del camp magnètic, es
genera una FEM en les bobines que provoca la circulació de corrent elèctric. Així, el generador
converteix l'energia mecànica en energia elèctrica. Per altra banda, el funcionament d'un motor elèctric
és invers al del generador. En aquest cas, és una font d'energia elèctrica que alimenta el motor, fent que
circuli corrent per les bobines del rotor. Aquestes bobines, que es troben dins d'un camp magnètic
estacionari, comencen a girar degut a la força electromagnètica que es genera entre les bobines i el camp
magnètic. Així, el motor converteix l'energia elèctrica en energia mecànica.
Per connectar les graneretes per a tenir un corrent sempre del mateix signe, és necessari connectar les
bobines en sèrie. Això significa que les bobines s'han de connectar d'una manera que la sortida d'una
bobina es connecti a l'entrada de la següent. D'aquesta manera, el corrent elèctric que es genera en les
bobines serà sempre del mateix signe, ja que el sentit del corrent és el mateix en tot el circuit.
En quant al corrent que circula versus el temps quan les graneretes estan en diferents posicions, això
dependrà de la velocitat a la qual es mouen les graneretes dins del camp magnètic. Si les graneretes es
mouen a una velocitat constant, el corrent generat serà també constant i la forma de la corba seria una
línia recta en el gràfic corrent vs temps. No obstant, si les graneretes es mouen a diferents velocitats o
si s'aturen en diferents posicions, la forma de la corba serà més complexa i podria ser una funció
sinusoidal. En qualsevol cas, el signe del corrent serà el mateix en tot moment si les bobines estan
connectades en sèrie.

6 – Explicau on han trobat ús els frens magnètics.

Els frens magnètics són dispositius que utilitzen la força magnètica per frenar o desaccelerar objectes
en moviment. Aquest tipus de frens es basen en la llei de Faraday de la inducció electromagnètica, que
estableix que quan un conductor es mou a través d'un camp magnètic, es genera una força electromotriu
(FEM) que pot generar corrent elèctric. Els frens magnètics es poden trobar en una gran varietat
d'aplicacions, des de la frenada d'un tren o un tramvia, fins a la frenada de rodes en vehicles com
bicicletes o patinets elèctrics. Un exemple d'ús dels frens magnètics es troba en els trens de metro o
tramvia, on s'utilitzen per frenar els vehicles de manera eficaç i segura. En aquest cas, els frens
magnètics són accionats per la desacceleració dels motors elèctrics que mouen el tren, i així es
converteix l'energia cinètica del tren en energia elèctrica que es pot reutilitzar per altres sistemes. Això
també ajuda a reduir l'ús dels frens mecànics, que provoquen un desgast major als components dels
vehicles.
En resum, els frens magnètics són una tecnologia que es fa servir en una gran varietat d'aplicacions, des
de l'indústria del transport fins a la medicina, gràcies a la seva eficàcia, seguretat i la capacitat de
convertir l'energia cinètica en energia elèctrica.

7 – Explicau el que heu observat durant l’experiment de l’imant i el bloc/tub de coure. I quina
relació té això amb el vist durant la pràctica. Se vos ocorre alguna aplicació possible d’aquest
fenomen?
L’experiment de l’imant i el bloc/tub de coure demostra la llei de Faraday de la inducció
electromagnètica, que estableix que quan un conductor es mou a través d'un camp magnètic variable,
es genera una força electromotriu (FEM) que pot generar corrent elèctric. En aquest experiment, l'imant
en moviment genera un camp magnètic variable que indueix una FEM en el bloc/tub de coure, que a la
seva vegada genera un corrent elèctric. Això és similar al que es va observar durant la pràctica amb el
motor i el generador elèctric, on es va veure que quan el rotor del motor girava, es generava una FEM
que es va utilitzar per produir corrent elèctric en el generador. Aquest fenomen de la inducció
electromagnètica té moltes aplicacions en la tecnologia moderna, com ara en els generadors elèctrics,
els motors elèctrics i les turbines, on es converteix energia mecànica en energia elèctrica o viceversa.
També s'utilitza en les bobines de les guitarres elèctriques per generar senyals elèctrics a partir del
moviment de les cordes de la guitarra.

8 – Explicau que es un ferrofluid, en que consisteix la inestabilitat de Rosensweig, i quin es el

mecanisme pel qual es forma. Podeu ajudar-vos del següent vídeo si ho desitjau: Ferrofluid: how
does it work?
Un ferrofluid és un líquid que conté petites partícules magnètiques que es mantenen en suspensió gràcies
a les forces magnètiques. Això significa que un ferrofluid actua com un fluid i, al mateix temps, respon
a camps magnètics.
La inestabilitat de Rosensweig és una manifestació de la interacció entre un ferrofluid i un camp
magnètic, i es produeix quan el ferrofluid esdevé inestable en presència d'un camp magnètic fort i
homogeni. En aquest cas, les partícules magnètiques del ferrofluid s'organitzen en una estructura
periòdica que provoca una modulació de la densitat del ferrofluid en el camp magnètic. Això es
manifesta com un patró de convecció o ondes que es propaguen a través del ferrofluid. El mecanisme
pel qual es forma la inestabilitat de Rosensweig és una combinació de forces magnètiques, gravitatòries
i de capil·laritat. Quan un ferrofluid és sotmès a un camp magnètic, les partícules magnètiques s'orienten
en la mateixa direcció que el camp i formen cadenes o columnes. Això causa una modulació de la
densitat del ferrofluid, que a la seva vegada provoca una inestabilitat convectiva. Aquesta inestabilitat
de Rosensweig té aplicacions en diferents camps, com ara en la suspensió magnètica i en la refrigeració
magnètica. En la suspensió magnètica, el ferrofluid actua com a lubricant magnètic i s'utilitza en aparells
com els discos durs dels ordinadors. En la refrigeració magnètica, la inestabilitat de Rosensweig
s'utilitza per generar calor a través d'un ferrofluid sotmès a un camp magnètic, cosa que pot ser útil en
aplicacions com la refrigeració de motors elèctrics o en la refrigeració de circuits electrònics.

9 – Explicau en que consisteix l’experiment dels disc d’Aragó, i preveïu una explicació raonable
a aquest.
L’experiment dels discs d’Aragó consisteix a posar un disc de metall sobre un eix i fer-lo girar
ràpidament. Quan es col·loca un imant a prop del disc, es produeix un moviment aparent de l'imant que
sembla desafiar les lleis de la física. L'imant sembla moure's de forma contrària al sentit de rotació del
disc i, en alguns casos, pot fins i tot semblar que es mou en la mateixa direcció que el disc. La explicació
més raonable a aquest fenomen és que es produeix per la interacció entre el camp magnètic de l'imant i
el camp magnètic que es genera a través del disc quan aquest gira. Quan el disc gira, les càrregues
elèctriques en moviment dins del metall generen un camp magnètic al voltant del disc. Això significa
que hi ha dos camps magnètics interactuant entre ells: el camp magnètic del disc i el camp magnètic de
l'imant. La direcció de la força resultant que actua sobre l'imant depèn de la geometria del disc i de la
posició de l'imant. En general, la força resultant és perpendicular a la direcció de rotació del disc i a la
línia que connecta l'imant amb l'eix del disc. Si la posició de l'imant és tal que la força resultant apunta
cap al centre del disc, l'imant sembla moure's en sentit contrari al sentit de rotació del disc.
Així doncs, el fenomen dels disc d'Aragó es pot explicar per la interacció entre dos camps magnètics
que es produeix quan un disc de metall gira a prop d'un imant. Aquesta interacció pot semblar contra-
intuïtiva, però es pot entendre a través de les lleis de la física i de la geometria dels objectes implicats.

10 – Indicau aquelles experiències que heu vist i que es puguin explicar per mitjà de la Força de
Lorentz.
La força de Lorentz és la força que actua sobre una càrrega en moviment en presència d'un camp
magnètic. Així, qualsevol experiment en què hi hagi una càrrega en moviment i un camp magnètic
present pot ser explicat per mitjà de la Força de Lorentz. Algunes experiències que he vist i que es
poden explicar per mitjà de la Força de Lorentz són les següents.
En primer lloc, l'experiment dels conductors i la Força de Lorentz, el qual quan un conductor que porta
una corrent elèctrica passa a través d'un camp magnètic, experimenta una força que és perpendicular
tant a la direcció de la corrent com a la direcció del camp magnètic. Això pot observar-se en experiments
en què es mou un conductor a través d'un camp magnètic i es mesura la força resultant que s'exerceix
sobre ell. En segon lloc, el motor elèctric i la Força de Lorentz. Quan un conductor que porta una corrent
elèctrica es troba en presència d'un camp magnètic, experimenta una força que el fa moure's en una
direcció determinada. Això es pot utilitzar per convertir energia elèctrica en energia mecànica i fer
moure les parts del motor. I per últim, l'experiment de l'imant i el tub de coure. Quan un imant es mou
a prop d'un tub de coure, les càrregues elèctriques dins del tub generen un camp magnètic que és oposat
al camp magnètic de l'imant. Això produeix una força que frena el moviment de l'imant i el fa disminuir
la seva velocitat. Aquesta força es pot explicar per mitjà de la Força de Lorentz.
En resum, qualsevol experiment en què hi hagi una càrrega en moviment i un camp magnètic present
pot ser explicat per mitjà de la Força de Lorentz.

11 – Explicau quina relació tenen els següents vídeos amb la pràctica que heu fet: Magnetic
Domains, What is a Magnet?
Per cert, estau d’acord o no amb el que es diu a un dels vídeos que «all magnetism is caused by
electrons». Argumentau i defensau la vostra opinió al respecte. Tot seguit, explicau que tenen a
veure els vídeos inicials d’aquesta pregunta amb el següent vídeo i el següent document sobre el
«Barkhausen effect»: https://en.wikipedia.org/wiki/Barkhausen_effect, The Barkhausen Effect Lets
You Hear Magnetic Domains
Aquests vídeos tenen una relació directa amb la pràctica que hem fet sobre imants i magnetisme. El
primer vídeo, mostra com els materials magnètics estan formats per molts petits imants anomenats
dominis magnètics, que es poden alinear per produir un camp magnètic més gran. Això és important
per comprendre com els imants funcionen i com es poden magnetitzar materials com el ferro. D'altra
banda, l’altre vídeo explica la relació entre els electrons i el magnetisme. Tots els materials magnètics
contenen electrons que es mouen a través del material, generant camps magnètics. Això és conseqüència
del moment magnètic intrínsec de l'electró, que es coneix com a spin.
Pel que fa a la afirmació que "all magnetism is caused by electrons", jo estic d'acord en part. Tot i que
els electrons són els responsables de la majoria del magnetisme que es produeix en la natura, també hi
ha altres fenòmens que poden generar camps magnètics, com ara la rotació del nucli atòmic o la seva
estructura molecular. No obstant això, en general és correcte afirmar que els electrons són la principal
causa del magnetisme.
Finalment, el "Barkhausen effect" és un fenomen en què es poden escoltar els canvis en la magnetització
d'un material magnètic en temps real. Això és possible gràcies a les fluctuacions en els dominis
magnètics que es produeixen quan un material es magnetitza o desmagnetitza. Aquest efecte està
estretament relacionat amb els vídeos inicials, ja que tots ells tracten del comportament dels materials
magnètics i les seves propietats.

12 – A partir del següent vídeo, Paramagnetism and Diamagnetism, explicau el comportament

magnètic esperat de l’O2 líquid , i de l’òxid de Gadolini. Comentau de forma raonada si la teoria
que s’expressa en el vídeo sobre els electrons desaparellats i aparellats es encertada o no.
Contrastau aquesta teoria amb el cas del Bismut metall i el que en seria d’esperar. Intentau
explicar la concordança o no de la teoria en el cas del Bismut metall. Quina lliçó podem aprendre
al respecte?
El comportament magnètic esperat de l’O2 líquid depèn del nombre d’electrons desaparellats que té. Si
tots els electrons estan aparellats, l’O2 líquid serà diamagnètic, és a dir, serà repel·lit per un camp
magnètic. Si hi ha algun electró desaparellat, llavors l'O2 líquid serà paramagnètic, és a dir, serà atret
per un camp magnètic. En el cas de l'òxid de Gadolini, depèn dels electrons desaparellats dels ions
Gadolini3+. Si tots els electrons estan aparellats, llavors l'òxid de Gadolini serà diamagnètic. Si hi ha
algun electró desaparellat, llavors serà paramagnètic.
La teoria que s'expressa en el vídeo sobre els electrons desaparellats i aparellats és encertada. Els
materials paramagnètics tenen electrons desaparellats en els seus àtoms o molècules, que s'orienten en
direcció al camp magnètic aplicat. D'altra banda, els materials diamagnètics no tenen electrons
desaparellats i, per tant, no presenten magnetització neta en cap direcció.
En el cas del Bismut metall, els electrons estan aparellats i, per tant, és un material diamagnètic. No
obstant, el Bismut té una lleugera magnetització que pot ser atribuïda a l'efecte diamagnètic induït. Això
és degut al moviment dels electrons al voltant dels àtoms de Bismut, que genera una corrent induïda
que, a la seva vegada, genera un camp magnètic oposat al camp magnètic aplicat. Aquest efecte
diamagnètic induït és més fort en materials amb àtoms pesants i distribució electrònica complexa com
el Bismut.
La lliçó que podem aprendre aquí és que la teoria dels electrons desaparellats i aparellats és una
aproximació útil per entendre el comportament magnètic dels materials, però no sempre és suficient per
predir-lo amb exactitud. Hi ha altres factors, com ara l'efecte diamagnètic induït, que poden contribuir
a la magnetització d'un material.

13 – A partir de tot el vist en aquesta pràctica. Explicau què i per quina raó ocorre el que es veu
en els següents vídeos: melt metal with magnets, What is induction heating. How does it work. See
live demonstrations. tot enllaçant cada fenomen del vídeo amb coses vistes durant la pràctica.
El primer vídeo, mostra un fenomen anomenat "levitation melting", en què un metall es fon mitjançant
la inducció magnètica. Això es fa posant una barra metàl·lica en un camp magnètic que varia
ràpidament, generant corrents de Foucault a l'interior del metall. Aquests corrents generen calor per
resistència elèctrica, fent que el metall es fongui.
El segon vídeo, també mostra la inducció magnètica per generar calor. En aquest cas, la inducció es fa
per calentar un material en lloc de fondre'l completament. Això és útil per a moltes aplicacions, com
ara la soldadura, la fosa de vidre i la calefacció industrial. Durant la pràctica també es va veure la
inducció magnètica per generar calor en el forn de fusió per inducció, on es va fer servir la bobina
d'inducció per calentar el metall fins al punt de fusió.
En resum, els dos vídeos mostren com la inducció magnètica pot ser utilitzada per generar calor per
fondre o calentar materials.

14 – En el següent vídeo Induction Heating, Melting and Levitation [4k] que està passant? A teoria
explicam que un camp magnètic constant dona lloc a un torque sobre un dipol magnètic, però no
dona lloc a cap força neta. Es coherent aquesta afirmació amb el que es veu en aquest vídeo?
Raonau-ho de forma detallada i amb esment.
En el vídeo es mostra com s'està fent servir la inducció per calentar una barra de metall fins a fondre-
la, i també com s'està utilitzant un camp magnètic per mantenir una esfera de metall en suspensió en
l'aire. Això es fa gràcies al fenomen de l'inducció electromagnètica, que consisteix en la generació d'una
corrent elèctrica en un conductor sota l'acció d'un camp magnètic variable. En el cas de la barra de
metall, el camp magnètic variable s'indueix a través de la bobina de coure que l'envolta. Aquest camp
magnètic genera una corrent elèctrica a l'interior de la barra, que provoca que el material es calenti fins
a fondre's. El vídeo també mostra com, en augmentar la potència de la bobina, la barra de metall
comença a vibrar fins a fondre's completament. Pel que fa a l'esfera de metall en suspensió, això és
possible gràcies a la inestabilitat de Earnshaw. Aquesta inestabilitat fa que un dipol magnètic no es
pugui mantenir estàticament en una posició de màxim o mínim d'energia en un camp magnètic estàtic.
En canvi, si s'aplica un camp magnètic variable a la regió propera al dipol, aquest es mou fins a una
posició estable en la qual és sostingut per la força magnètica.
Pel que fa a la qüestió plantejada sobre si un camp magnètic constant dona lloc a un torque però no a
una força neta, això és correcte. El torque produït sobre un dipol magnètic en un camp magnètic constant
està donat per la fórmula τ = μ x B, on μ és el moment dipolar del dipol magnètic i B és el camp
magnètic. Aquest torque fa que el dipol magnètic s'orienti a favor o en contra del camp magnètic, però
no hi ha cap força neta que mogui el dipol magnètic en una direcció determinada. En canvi, si el camp
magnètic és variable, això pot generar una corrent elèctrica i una força neta que pugui moure el material
conductor.

15 – Consultau la pàgina web següent https://imamagnets.com/producto/separador-por-corriente-

defoucault/ i explicau quines aplicacions pot tenir i com funciona l’aparell que allà intenten
vendre.
El separador per corrent de Foucault que es ven en aquesta pàgina web és un aparell que s'utilitza per
separar metalls no ferrosos d'altres materials conductors en una línia de reciclatge. Els metalls no
ferrosos com el coure, l'alumini i l'acer inoxidable no són magnètics i, per tant, no poden ser separats
mitjançant un imant. El separador per corrent de Foucault funciona aplicant un camp magnètic de alta
freqüència a un flux de materials conductors que passen per un rotor. Aquest camp magnètic crea
corrents elèctrics de foucault dins dels materials conductors, generant un camp magnètic propi que
interactua amb el camp magnètic del rotor. Això provoca que els materials no ferrosos siguin expulsats
de la línia de flux, separant-los d'altres materials conductors. Aquest aparell té diverses aplicacions en
la indústria del reciclatge, ja que permet separar materials no ferrosos com el coure, l'alumini i l'acer
inoxidable d'altres materials conductors. També es pot utilitzar per separar metalls no ferrosos d'altres
materials en altres aplicacions industrials, com ara en la fabricació de components electrònics i en la
recuperació de metalls a partir de residus.

16 – Explicau el que es descriu en els següents vídeos:

https://www.youtube.com/watch?v=Pl7KyVIJ1iE, Jumping Disc
En el primer vídeo, es mostra un superconductor que flota en l'aire per sobre d'un Möbius strip
magnetitzat. El superconductor és capaç de mantenir la seva posició a l'aire degut a l'efecte Meissner,
que és la propietat dels superconductors per expulsar els camps magnètics que intenten penetrar en ells.
Així, el Möbius strip magnetitzat crea un camp magnètic que el superconductor repel·leix, mantenint-
lo a l'aire sense cap suport.
En el segon vídeo, es mostra un disc metàl·lic que salta a l'aire quan s'hi aplica un camp magnètic
variable. Això es deu a la Força de Lorentz, que és la força que actua sobre una càrrega en moviment
en presència d'un camp magnètic. Quan s'aplica un camp magnètic variable sobre el disc, es generen
corrents elèctrics a l'interior del material metàl·lic que interactuen amb el camp magnètic i creen la força
necessària per fer saltar el disc a l'aire.
En resum, els dos vídeos mostren com els fenòmens magnètics poden generar efectes sorprenents i
inesperats en objectes metàl·lics i superconductors en presència de camps magnètics variables. Aquests
efectes són deguts a la interacció entre els camps magnètics i les càrregues elèctriques dels materials, i
són utilitzats en moltes aplicacions tecnològiques com ara els trens de levitació magnètica i els motors
elèctrics.

17 – Enraonau si les cuines d’inducció s’haurien de dir així realment. La lectura del següent
article vos pot ser d’ajuda: https://aapt.scitation.org/doi/pdf/10.1119/1.1407130
L’article al qual es fa referència argumenta que, encara que el nom "cuina d'inducció" és àmpliament
utilitzat per a aquest tipus de cuines, no és del tot precís. Això es deu al fet que, en realitat, aquestes
cuines funcionen mitjançant el principi de la inducció electromagnètica, no pas per inducció en el sentit
estricte de la paraula. La inducció electromagnètica és un fenomen físic pel qual es genera una corrent
elèctrica en un conductor situat dins d'un camp magnètic variable. En el cas de les cuines d'inducció, el
camp magnètic és creat per una bobina de coure sota la superfície de vidre de la cuina, mentre que la
font de la variació del camp magnètic és una bobina externa que és connectada a la xarxa elèctrica. Per
tant, tot i que és cert que les cuines d'inducció funcionen per mitjà de la inducció electromagnètica, el
nom "cuina d'inducció" no és totalment precís. Seria més apropiat anomenar-les cuines per inducció
electromagnètica, per exemple.
En resum, si bé el nom "cuina d'inducció" és amplament utilitzat i entès per la majoria de la gent, no és
una denominació totalment precisa des del punt de vista de la física.