LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES

1.-EL NAIXEMENT DE LES RADIOCOMUNICACIONS

2.-TEORIA DE LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES

3.-CARACTERÍSTIQUES DE LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES

4.-TIPUS DE POLARITZACIONS DE LES ONES ELCTROMAGNÈTIQUES

5._DUALITAT ONA PARTÍCULA

6.-ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC

7.-TIPUS D’ONES

8.-SISTEMES RADIOELÈCTRICS

9.-BANDES DE FREQÜÈNCIA

10.-TIPUS DE SERVEIS EN RADIOFREQÜÈNCIA

11.-PROPAGACIÓ DE LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES

12.-CARACTERÍSTIQUES DELS MEDIS QUE PASSEN LES ONES

 1.-EL NAIXEMENT DE LES RADIOCOMUNICACIONS

CANAL DE COMUNICACIÓ

Hertz havia establert la base tècnica per a la telegrafia sense fils. L'experiment que va fer, va consistir en
generar una tensió molt alta amb un carret de Ruhmkorff, la qual era descarregada en forma de xispa entre
dos contactes . Per comprovar que es generava una ona, va col.locar un cable de forma circular obert per un
extrem amb una petita separació, i va poder observar com en els extrems de l'anell en qüestió, el qual es
trobava a una certa distància, saltaven unes xispes al mateix moment que aquestes eren generades pel
carret de Ruhmkorff.
També es va poder comprovar com a diferència de les ones sonores (ones mecàniques), no feia falta cap
medi material per poder emetre-les, ja que a falta d'aire també es transmetien
 2.-TEORIA DE LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES

El físic James Clerk Maxwell va ser qui va desenvolupar els estudis per dir que la llum
visible era una ona electromagnètica. Tot això ho va confirmar a través d'un anàlisi
matemàtic complet el qual va unificar les lleis de Faraday, Gauss i Ampere que
relacionaven el camp elèctric "E" i el camp magnètic "B". En els càlculs van definir les
ones electromganètiques com una perturbació fruit de les interaccions mutues entre
les camps elèctrics i magnètics. Es sap pels treballs de Faraday que si un camp
magnètic canvia en el temps s'està induint un camp elèctric, i de la mateixa menera si
un camp elèctric varia en el temps, aleshores s'indueix un camp megnènit. D'aquesta
manera es pot dir que els fenòmens elèctrics i magnètics adquireixen una simetria.
 2.-TEORIA DE LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES

D'acord amb les equacions de Maxwell, un camp elèctric que canvia al llarg del temps
genera un camp magnètic i a l'inrevés. Per això, així com un camp elèctric oscil·lant
genera un camp magnètic oscil·lant, un camp magnètic oscil·lant genera al seu torn
un camp elèctric oscil·lant. Aquests camps oscil·lants junts formen una ona
electromagnètica.

Els estudis de Maxwell van ser confirmats per Hertz, ja que en el seu experiment
de transmetre ones electromagnètiques, va poder deduir a quina velocitat es
transmitian i li va sortir que ho feien a 300.000Km/seg , o sigui, igual que la
velocitat de la llum
 2.-TEORIA DE LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES

Com a definició podem dir que les ones electromagnètiques : són una
pertorbació (elèctrica-magnètica) que es desplaça i transporta energia d’un
lloc a un altre, amb una determinada freqüència i longitud d'ona sense
necessitat de cap suport material. El conjunt de les ones electromganètiques
es denomina espectre, en el qual estan ordenades segons la seva freqüència
o longitud d'ona.

Generació d'ones electromagnètiques a través d'ona antena tipus dipol.

 3.-CARACTERÍSTIQUES DE LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES

1.-Freqüència: nombre d'ondulacions per unitat de temps.

2.- Longitud d'ona: distància entre dos punts consecutius que estan en el
mateix estat de vibració.
3.- Els camps elèctrics/magnètics produïts per les cargues en moviment
poden abandonar les fonst d'emissió i viatjar per l'espai (en el buit)
realimentant-se mutuament.
4.- Les ones electromagnètiques es propaguen en el buit a la velocitat de
la llum.
 3.-CARACTERÍSTIQUES DE LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES

5.- Els camps elèctrics (E) i magnètics (B) són perpendiculars entre si, i estan es fase,
això vol dir que agafen el seu valor màxim i mínim al mateix temps.
6.- Totes les ones electromagnètiques són semblants i solament es diferencien per la
seva longitud i freqüència. La llum es un tipus d'ona electromagnètica.
7.- Les ones electromagnètiques trensmeten energia inclús en el buit, ja que el que
vibra en el seu pas es el camp elèctric i magnètic. Aquesta vibració pot ser captada i
absorbida.
8.- La intensitat de la ona electromagnètica al expandir-se en el espai fa que disminueixi
amb el quadrat de la distània.
9.- Les ones electromagnètiques poden ser polaritzades, això voldrà dir que les ones
oscil.lent sols en un pla, el qual es diu pla de polarització, aquest pla pot definir-se per
dos vectors un paral.lel a la direcció de propagació de la l'ona i l'altre perpendiculara
aquesta mateixa direcció, el qual indica la direcció del camp elèctric, o sigui la
polarització representa la orientació de com l'ona oscil.la, i en el cas de les ones
elctromagnètiques l'orientació del camp elèctric.
 4.-TIPUS DE POLARITZACIONS DE LES ONES ELCTROMAGNÈTIQUES

Hi ha tres tipus de polaritzacions : la lineal , l’elíptica i la circular.

En la lineal, el desfasse entre el camp elèctric i el magnètic sempre tenen la mateixa

direcció excepte quan passen per zero.

En la polarització elíptica i en la circular els camps elèctrics i magnètics no es trobe

ni en fasse ni en oposició, per la qual cosa els extrems del camp elèctric pot recorre
una elipse o un cercle i segons el sentit de la rotació l'ona pot trobar-se polaritzada
positiva o negativament.
 5.-DUALITAT ONA PARTÍCULA

Segons sigui el fenòmen estudiat en relació a les ones electromagnètiques,

aquestes no es poden considerar com una sèrie d'ones, sinó com un feix o flux
de partícules, "fotons". La dualitat ona-partícula, fa que cada foton tingui una
energia directament proporcional a la freqüència de l'ona associada, i que està
relacionada per la constant de Planck
E=h*f
E= energia del foton
h = constant de Plack
f = freqüència

Així mateix en una ona electromagnètica, la longitud i la freqüència d'oscil.lació

estan relacionades per una constant que és la velocitat de la llum:
C=λ*f
C= velocitat de la llum en el buit (constant)
λ= longitud d'ona
f = freqüència

Quan més gran és la longitud d'ona, menys freqüència té, i menys energia
despren segons la relació de Plank.
 6.-ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC

L'espectre electromagnètic és la seqüència de totes les ones, com les lluminoses o

les de qualsevol camp magnètic, ordenades segons la seva longitud d'ona o
freqüència, o també és la descomposició d'una radiació electromagnètica en els seus
components en termes de freqüència, energia dels fotons i longitud d'ona.
 7.-TIPUS D’ONES

Ones de ràdio:
Les ones de ràdio es poden classificar segons la seva freqüència en:
FM (freqüència modulada) : (87,5 a 108,5) MHz
SW (ona curta) : (5,85 a 17,9) MHz
MW (ona mitja) : (522 a 1656) KHz en Europa
(520 a 1710) KHz en EE.UU
LW (ona llarga) : (144 a 281) KHz

Aquest marge de freqüències es el que es denomina de radiodifusió. Les ones

emprades en TV són més curtes que les de ràdio. Les ones de longitud d'ona més
llarges són les que es reflexen en la ionosfera i poden ser detectades a grans
distàncies del focus emissor. Les ones mitges es reflexen menys en la ionosfera,
encara que també poden superar obstacles i recòrrer grans distàncies, però si han de
passar muntanyes altes els hi farà falta repetidors. Les ones curtes no es reflexen en
la ionosfera i els hi fa falta repetidors pròxims , encara que es transmeten a qualsevol
part a través dels satèlits, aquest tipus d'ones són les que emeten les TVs , els
telèfons mòbils.
 7.-TIPUS D’ONES

Microones
El marge de freqüències de les microones està entre 300MHz i els 300GHz, amb una
longitud d'ona entre 1m i una 1micra.
Tenen aplicació en telecomunicacions i en el calentament d'aliments.
En telecomunicacions pasen facilment a través de l'atmosfera amb menys interferències
que altres longituds d'ona més grans. S'utilitzen per a la transmissió d'una senyal remot
de televisió d'un equip mòbil per exemple en una camioneta amb una antena parabòlica,
on s'envia la informació a un satèl.lit de comunicacions.
Una altra aplicació molt emprada és pel calentament d'aliments, en el qual s'utilitza un
microones que porta un magnetrón per generar ones d'una freqüència d'uns 2,45GHz,
les quals fan vibrar o rotar les molècules d'aigua que a la vegada produeix calor. L’aigua
les grasses i altres substàncies presents en els aliments absorbeixen l’energia de les
microones en un procés que es diu de calentament dielèctric, ja que les seves molècules
són dipols elèctrics, el que significa que tenen una carga positiva parcial en un extrem i
una negativa en l’altre extrem, la qual cosa fa que girin en un intent d’aliner-se amb el
camp elèctric altern que genera l’equip, donant lloc a un xoc de molècules la qual cosa
produeix calor.
 7.-TIPUS D’ONES

Infrarrojos
El marge de freqüències de les microones està entre 3* Hz i els 3,84× Hz, amb
una longitud d'ona entre 0,7 hasta los 100 micrómetros.
Els infrarrojos s'utilitzen en els equips de visió nocturna, quan la quantitat de llum visible
es insuficient per poder veure els objectes. La matèria per la seva característica
energètica emet radiació. En general la longitud d'ona que emet un cos és inversament
proporcional a la temperatura d'aquest (lley de Wien). Els éssers vius i en especial els
mamífers emeten una gran proporció de calor en la franja de la radiació dels infrarrojos,
com a conseqüència del calor corporal, la qual cosa pot ser detectada pels sensors
d'infrarroig que són capaços de medir la radiació electromagnètica en la banda dels
infrarroig. Els objectes més calents es converteixen en més lluminosos.
Altres utilitats dels infrarrojos per exemple en el sector domèstic seria, pels
comandaments a distància, comunicació d'informació entre perifèrics i un ordinador, i en
els sector indutrial destacan per aplicacions en el secat de pintures, paper etc, així com
també en la detecció de punts calents en sistemes elèctrics a través d’aplicar la tècnica
de la termografia.
 7.-TIPUS D’ONES

Llum visible
És el marge de longituds d'ona entre (400 nm < lambda < 750 nm) . És aquella part de
l'espectre electromagnètic, la qual es sensible l'ull humà, i presenta la màxima sensibilitat
per una longitud d'ona de 555nm, que es troba en la regió del verd del espectre visible.
De totes maneres hi ha algunes espècies com els insectes i per exemple en el cas de les
abelles, els quals poden percebre la llum ultravioleta que l'ull humà no ho pot fer.
 7.-TIPUS D’ONES

Actualment s'accepta que la llum està composta de fotons, els quals tenen
algunes de les propietats de l'ona i també de la partícula, i que tota la llum viatge
a la mateixa velocitat en el buit "que és la velocitat de la llum". Quan la llum a
d'atravessar un material la velocitat disminueix segons l'índex de refracció
d'aquest.
Els dispositius de visualització en color com poden ser la televisió o la pantalla
d'un ordinador, per tal de mostrar els colors el que fan és una barreja dels colors
vermell, verd i blau, i d'aquesta manera generan l'espectre de colors .

La descomposició de la llum blanca, ja sigui a través d'un prisma o en el cas

d'arc de Sant Martí, s'accepta que dóna com a resultat set colors "vermell,
tronja, groc, verd, blau, indi i morat"

violeta 380–450 nm
azul 450–495 nm
verde 495–570 nm
amarillo 570–590 nm
anaranjado 590–620 nm
rojo 620–750 nm
 7.-TIPUS D’ONES

Llum ultraviolada
La llum ultraviolada va entre una longitud d'ona dels 400nm fins els 15nm.
El violeta és el color visible amb una longitud d'ona més curta, això vol dir
que la llum ultraviolada encara ho és més.
La font més habitual de la radiació ultraviolada és el sol, encara que també
es poden aconseguir artificialment mitjançant làmpades UV.
La radiació ultraviolada és tant energètica, que la seva absorció per part
d'àtoms i molècules produeix roptures d'unions i també la formació de
reaccions fotoquímiques, a més d'excitació electrònica. Per l'atra banda
l'exposició prolongada de la pell humana als raigs ultraviolats predisposa al
desenvolupament del càncer de pell.
De llum ultraviolada en hi ha de tres tipus : UVA, UVB i els UVC, tots ells
estan consirats com a concerígens per l'home; dels tres tipus els pitjos són
els UVB i els UBC que són els de longitud d'ona més curta. Els UVA són el
90% de les radiacions que arriben a la superfície terrestre, els UVB
representen un 10% i els UVC són absorbits en la seva totalitat per la capa
d'ozó
 7.-TIPUS D’ONES

Les làmpades o tubs de cuarz que contenen vapor de mercuri, quan se'ls hi fa
passar una intenstat elèctrica pels pols, es genera un arc voltàic quie ionitza els
àtoms de mercuri fins a convertir-se en fotonsde llum UV.
 7.-TIPUS D’ONES

Raigs X:

La longitud d'ona està entre (10 i 0,1)nm, que corresponen a un marge de

freqüències entre (30 i 3000)PHz. PHz=petahertz , que és igual 1015 Hz.

Són unes radioacions electromagnètiques invisibles capaces d'atravessar cossos

opacs, també són una radiació ionitzant perquè al actuar amb la matèria produeix
la ionització dels seus àtoms, o sigui origina partícules amb carga "els ions".

El mètode bàsic de produir raigs X és mitjançant l'acceleració d'electrons per fer-

los xocar amb un blanc metàl·lic (normalment una aliatge de tungstè - reni i
molibdè). Dins del material els electrons es veuen sobtadament frenats i, si tenen
prou energia, poden expulsar electrons dels nivells més interns dels àtoms., gran
part de l'energia dels electrons es perd en forma de calor, i la resta produeix raigs
X.
 7.-TIPUS D’ONES

Els raigs X són especialment útils en la medicina i també per derminar

defectes en materials com poden ser fisures de turbines, vigas o també entre
altres la detecció de soldadures que no siguin correctes, totes aquestes
aplicaciones es basen en la realització de les radiografies.

Una radiografia és una imatge que es plasma sobre una placa de película
fotogràfica, la imatge és la que s'obté una vegada que la placa s'ha exposat a
una font de radioació de rags X. Els raigs X són absorbits segons sigui la
densitat del cos a que s'apliquin, això voldrà dir que per exemple els osos
absorbiran gran part de l'energia quan es va a fer una radiografia si ho
comparem amb els teixits com els muscles, la grassa o els òrgans, i es per
això que es veuen amb una tonalitat blanca, mentre que la part que no
absorbeix la radiació és de color negre.

En el cas d'aplicar una font de raigs X a una peça industrial com pot ser per
comprovar una soldadura, la película fotogràfica ha d'ésser homogènia sense
contrastos, ja que si en hi ha voldrà dir que aquesta no és perfecte i s'haurà
de repetir.
 7.-TIPUS D’ONES

Raigs Gamma:

Els raigs gamma tenen una longitud d'ona d'aproximadament 100picometres

(100 x 10-12 metros) i una freqüència de de 3 exahertz (1=EHz hertz)

Van ser descoberts pel químic feancés Paul Villard mentre estudiava l'urani.
Els raigs gamma només es produeixen en les desintegracions radioactives de
nuclis atòmics. A causa de les altes energies que tenen, els raigs gamma
constitueixen un tipus de radiació ionitzant capaç de penetrar en la matèria de
forma profunda.

Les aplicaciones dels raigs gamma van des de la medicina, per a la realització
de tomaografies, i també entre altres per a la realització de tractaments
cancerígens, on els raigs són dirigits i focalitzats cap a les cèl-lules canceroses
minimitzant el dany als teixits del voltant. Una altra aplicació que ve donada per
la seva alta energia és la utilització que es fa d'aquestos raigs per a
l'esterilització dels equips mèdics i alimenticis.
 7.-TIPUS D’ONES
Resum
Depenent de la freqüència de les ones electromagnètiqus, els hi serà menys o
més difícil atravessar els objectes sòlids, però s'ha de dir que quan més llarga
és la longitud d'ona, i per tant més baixa és la freqüència menys influència
tindran els objectes sòlids al seu pas. Per tant, la ràdio FM (88-108MHz) podrà
travessar edificis i altres obstacles més fàcilment que per exemple les telèfons
GSM (900MHz o 1800MHz), això és com a conseqüència de la longitud d'ona
com també en part de la potència d'emissió emprada.

En aquest sentit cal tenir en compte que les ones electromagnètiques no

funcionen a sota de l’aigua, així com també si els telèfons mòbils es troben a
dins d'una caixa metàlica tancada es queden sense cobertura. De totes
maneres quan les ones electromagnètiques xoquen i pensant que l'energia ni
es crea ni es destrueix, poden passar dues coses: que l'ona es reflexi (com en
un mirall) , o que quedi absorbida pel cos, la qual cosa vol dir que s'ha
transformat en color (aquest efecte té aplicació en els forns de microones)
 
Quant més elevada sigui la freqüència, més important és l'energia transportada
per l'ona. En els cas dels éssers vius les ones poden perjudicar les cèl.lules o
provocar una multiplicació anàrquica de les mateixes el que donaria lloc a un
cancer.
 8.-SISTEMES RADIOELÈCTRICS

Quan es parla de radio, s’entén la transmissió de senyals a través de l’espai,

mitjanzant ones electromagnètiques, sense cap tipus de conexió física entre
l’emissor i el receptor. És freqüent emprar el terme radiofreqüència (RF), per
determinar un conjunt de freqüències que abarca des de pocs KHz fins a 100GHz,
de totes maneres el terme radiofreqüència pot portar confussions , ja que podem
estar parlant d’un senyal de radiofreqüència de 70MHz o d’un senyal de (FI)
freqüència intermitja també de 70MHz, en el primer cas es tracte d’un senyal
radioelèctric que es propaga per l’espai, i incideix en una antena, mentre que en el
segon cas quan diem (FI), es tracte d’un senyal generat internament en un equip i
que no es radia a l’espai

L’espectre radiolèctric és el conjunt de bandes de freqüència que es poden emprar

pels diversos serveis de radiocomunicacions, i constitueixen un mitjà natural limitat
de propietat nacional, és a dir no poden ser usats lliurement per qualsevol
persona. Les principals bandes de l’espctre radioelèctric es solen definir en
termes de longitud d’ona segons la designació de l’Unió Internacional de
Telecomunicacions (UIT), el qual és un organisme a nivell internacional amb seu a
Suissa on hi participen pràcticament la majoria de països del mon que s’encarrega
de l’estudi i assignació de les freqüències de l’espectre elctromagnètic.
 9.-BANDES DE FREQÜÈNCIA

La Unió Internacional de Telecomunicacions està formada per comités i grups

d’estudi com el CCITT (Comité Consultiu Internacional de Telefonia i Telegrafia),
que entre altres van establir la nomenclatura de les bandes de freqüència.
 9.-BANDES DE FREQÜÈNCIA

La bandes de freqüències indicades a la vegada es poden subdividir en

subbandes assignades a diferents tipus de serveis, en particular les bandes de
les freqüències de microones es classifiquen segons la següent taula.
10.-TIPUS DE SERVEIS EN RADIOFREQÜÈNCIA
 10.-TIPUS DE SERVEIS EN RADIOFREQÜÈNCIA

VOR-> es un sistema de radioajuda a la navegació que utilitzen les aeronaus

per seguir en vol una ruta preestablerta.
10.-TIPUS DE SERVEIS EN RADIOFREQÜÈNCIA
 11.-PROPAGACIÓ DE LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES

En la propagació de les ones electromagnètiques cal tenir en compte que

l'atmosfera terrestre introdueix pèrdues cosa que en el buit no passa. Les ones
electromagnètiques es propagen a través de qualsevol material dielèctric com
pot ser l'aire, però no es així en els materials conductors com per exemple
l'aigua, ja que els correns elèctrics i magnètics que es poden formar queden
ràpidament disipats, o s’anul.len.

Les ones electromagnètiques són invisibles al ull humà, és per això que s'han
d'emprar mètodes indirectes per analitzar-les, i en aquest sentit s'indrodueix el
concepte dels raigs i fronts d'ona. Els raigs són utilitzats per indicar la direcció
relativa de la propagació de l'ona electromagnètica, i un front d'ona representa
una superfície d'ones de fase constant i que tenen l'origen en la mateixa font
d'emissió.
 11.-PROPAGACIÓ DE LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES

Un front d'ona que es genera per una font puntual d'emissió fa que es generin
un conjunt d'ones en totes direccions, és el que es considera una font
"isotròpica", que vol dir que radia en totes les direcciones d'igual manera.

PT = potència total radiada

d = radi de l'esfera
Densitat de potència = a la potència que arriba a una distància (d) de la font emissora

D'aquesta fòrmula es dedueix la lley del quadrat invers, que ens diu que
quan més lluny és la distància entre el punt de medició de la potència que
arriba des d'una font emissora d'un front d'ones, la potència diminueix
inversament proporcional al quadrat de la distància.
 11.-PROPAGACIÓ DE LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES

Un front d'ones que es propaga al llarg de l’espai, cada vegada es torna més
dèbil, o sigui es produeix una atenuació del senyal original que s'ha emés com
a conseqüència de diferents accions entre elles:

1.- L'absorció de les ones.

2.- De la refracció de les ones.
3.- De la difracció de les ones
4.- De la reflexió de les ones
 11.-PROPAGACIÓ DE LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES

Absorció de les ones

Quan una ona topa amb un obstacle, part de la seva energia s'absorbeix i és
converteix en un altre tipus d'energia, mentre que la resta s'atenua o segueix
propagant-se perquè travessa l’objecte, o també es pot reflexar. Quan les
ones electromagnètiques viatgen per l'aire, com que aquest no és el buit, sinó
que hi ha àtoms i molècules de diferents substàncies ja siguin sòlides, liquides
o gasoses, resulta que també pateixen una adsorció i amb conseqüència una
atenuació, o el que és el mateix una pèrduda de potència.

Les pèrdudes per absorció depene del tipus de material de l’obstacle. Els
obstacles metàlics tendeixen a reflexar les ones mentre l'aigua per exemple
les obsorbeix. Per això quan hi ha una pluja intensa o boira espessa, les ones
són atenuades d'una manera més intensa que quan l'atmosfera és normal.
L'atenuació d'una ona que s'emet es redueix en el moment de la transmissió, i
això es mesura amb (decibels).
 11.-PROPAGACIÓ DE LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES

L'atenuació d'una ona que s'emet es redueix en el moment de la

transmissió, i això es mesura amb (decibels).
 11.-PROPAGACIÓ DE LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES

Refracció
Es refereix al canvi de direcció d'un raig al passar en direcció oblícua d'un
medi a un altre de diferent velocitat de propagació. La velocitat de
propagació d'una ona electromagnètica es inversament proporcional a
la densitat del medi en que ho fa, per la qual cosa sempre que una ona
electromagnètica passa d'un medi a un altre de diferent densitat es produeix
un canvi en la direcció del front d'ona d'origen.
 11.-PROPAGACIÓ DE LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES

Reflexió
La reflexió es produeix quan una onda troba una separació entre dos medis i
xoca de manera que retrocedeix cap el mateix medi d'on venia, però amb un
angle de rebot. Es per això que quan una ona electromagnètica xoca amb un
obstacle part o la totalitat de les ones es reflexen i s'observa una pèrduda de
potència.

La reflexió té un àngul d'incidència que és igual a l'angle de reflexió. Les ones

són susceptibles de propagar-se en vàries direccions, això voldrà dir que un
senyal que emet un focus emissor por arribat a un receptor després d'agafar
moltes rutes diferents com a conseqüencia de multituts de reflexes.
 11.-PROPAGACIÓ DE LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES

La diferència temporal en la propagació, entre dos senyals que agafen

diferents rutes pot interferir en la recepció, ja que la informació arriba
superposada entre sí. La interferència augmenta a mesura que s'incrementa
la velocitat de transmissió, ja que els intèrvels de recepció dels fluxes de
dades es fan cada vegada més curts. En el cas de la comunicació Wi-Fi i per
evitar el problema indicat de les multirrutes els punts d'accés tenen dos
antenes, i mitjançant un control automàtic de guany tria aquella en la qual el
senyal és més potent.
 11.-PROPAGACIÓ DE LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES

Difracció
La difracció és un fenòmen característic de les ones que es fonamenta en la
corbatura i esparciment que aquestes presenten quan es troben un obstacle o
també a l’atravessar un furat, és per això que quan les ones incideixen en un
objecte donen la impressió de doblegar-se.

Cal tenir present que en la difracció es genera una pèrduda d'energia de l'ona
difractada, la qual es significativament menor que la que té el front d'ona que la
provoca.
 11.-PROPAGACIÓ DE LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES
Si imaginem un front d'ona de mar que està viatjant, i en el seu camí se li posa
una barrera que presenta un furat en el mig (com si fos una petita porta) es
podrà comprovar com pel furat passaran unes ones circulars que faran que
s'arriben a punts en línia recta darrera de la barrera, però també es veurà com
en ambdós costats del furat també es propagaran les ones de mar, tot això és
per l'efecte abans indicat d'esparciment de les ones, que s'aplica de la mateixa
manera a les ones electromagnètiques.

Per tal de comprendre aquest fenòmen el físic Christiaan Huygens, va enunciar

un principi en el qual indicava que cada punt lluminòs d'un front d'ones, pot
considerar-se una nou font d'emissió d'ones (prinipi de Huygens). Per mitjà de la
difracció les ones es doblegan per passar pels cantos, o per poder atravessar un
furat en una barrera.
 CARACTERÍSTIQUES DELS MEDIS QUE PASSEN LES ONES
El debilitament del senyal es deu en gran mesura a las propietats del medi que
atravessa l'ona electromagnètica.

Les ones que no s'absorbeixen es reflexen, i aleshores les seves

característiques canvien. Per exemple quan la llum solar incideix en un objecte,
pot ocórrer que algunes de les seves ones siguin absorbides i altres es reflexin,
en funció del color de l'objecte, si aquest és blanc és perquè quasi totes les
ones electromagnètiques dins de l'espectre visible es reflexen, ara bé si
presenta un color diferent al blanc voldrà dir que part de la radiació visible
s'absorbeix, i són les ones reflexades les que causen la sensació del color. Si
un objecte absorbeix tot l'espectre d'ones visibles que incideix sobre ell se'l
coneix com "cos negre".

Si observem un objecte blau, es pot dir que aquest absorbeix totes les longituds
d'ona de la llum blanca o llum del sol, excepte la longitud d'ona que correspon
al color blau, que és reflectida i "capturada" per la retina, per la qual cosa el
color d'un cos, és com a conseqüència de la capacitat d'absorció individual del
material del qual està fet.
 12.-CARACTERÍSTIQUES DELS MEDIS QUE PASSEN LES ONES

Hi ha materials que no solament absorbeixen les ones, sinó que també les
redirigeixen, aquest són els conductors "metalls". Així per exemple hi ha els
avions militars que es diuen "invisibles", com els F-117 (que tenen un semblant
a un rap panat), que combinen una sèrie de materials absorbents en la seva
estructura que juntament amb altres que reflexen les ones dels radars de
localització cap a angles diferents al de l'emissor, i això fa que d'aquesta
manera el receptor que vol localitzar a l'avió no obté senyals clares de detecció.
 12.-CARACTERÍSTIQUES DELS MEDIS QUE PASSEN LES ONES

Taula on s'indica els diferents graus d'atenuació de les ones electromagnètiques,

segons el tipus de material pel qual han de passar.
 12.-CARACTERÍSTIQUES DELS MEDIS QUE PASSEN LES ONES

També es important el medi en el qual es desplaçen le ones electromagnètiques,

així per exemple si es vol localitzar un vaixell , aquest és molt fàcil de detectar a
través dels senyals que emet un radar, ja que aquests utilitzen ones molt curtes,
la qual cosa fa que es puguin obtenir senyals rebotades més clares amb una
menor potència d'emissió. De totes maneres en el cas dels submarins les ones
del radar (ultra curtes) no penetren en l'aigua ja que són rebotades i és per això
que en aquest cas s'utilitzen les freqüències sonores (mecàniques) com és el cas
de les que emeten els sonars, que es fan servir per localitzar objectes a sota
l'aigua com també seria la localització de bancs de peixos per part dels
pescadors, l'únic inconvenient amb respecte a les ones electromagnètiques és
que les sonores viatgen a 343m/seg en l’aire, o sigui que és evident que el
senyals del sonar té un retràs evident des de que s'envia fins que es rebuda,
encara que en l’aigua el so viatge a 1593m/seg si l’aigua està a 25º.