3 Magnetisme

3. CAMP MAGNÈTIC.
Índex
3.1. Introducció.....................................................................................................................................2
3.2. Camp magnètic..............................................................................................................................3
3.3. Estudi del camp magnètic..............................................................................................................6
3.4. Moviment de partícules carregades en un camp magnètic..........................................................15
3.5. Camps magnètics produïts per corrents elèctriques....................................................................23
3.6. Teorema d’Ampere......................................................................................................................34
Solució dels exercicis del tema...........................................................................................................36
Exercicis Selectivitat Comunitat Valenciana de Camp magnètic.......................................................51
Exercicis i qüestions de magnetisme de final del tema......................................................................60
Solucions dels exercicis i qüestions de magnetisme de final del tema...............................................64
1
3.1. Introducció.
Des de segles abans de Crist es coneixia que alguns minerals de ferro, com la magnetita
(Fe3O4), atreien xicotets trossos de ferro. Aquesta propietat es va dir magnetisme i als cossos que la
posseïen imants.
En 1600 Willian Gilbert va realitzar el primer estudi minuciós sobre el magnetisme. En el seu llibre
De Magnete es considera a la Terra, per primera vegada, com un gran imant natural.
Gilbert, William (1544-1603), contemporani de Kepler i Galileu, va ser un físic i metge anglés
conegut sobretot pels seus experiments originals sobre la naturalesa de l'electricitat i el magnetisme.
Gilbert va descobrir que moltes substàncies tenien la capacitat d'atraure objectes lleugers quan es
fregaven i va aplicar el terme elèctrica per a la força que exerceixen aquestes substàncies després de
ser fregades. Va ser el primer a utilitzar termes com a 'energia elèctrica', 'atracció elèctrica' i 'pol
magnètic'. Potser la seua aportació més important va ser la demostració experimental de la
naturalesa magnètica de la Terra. També va ser el primer defensor a Anglaterra del sistema
de Copèrnic sobre la mecànica celeste i va plantejar que no totes les estreles fixes estan a la mateixa
distància de la Terra. La seua obra més important va ser De Magnete (1600), potser la primera gran
obra científica escrita a Anglaterra.
En 1750 J. Michell (1724-1793) va usar una balança de torsió per a mostrar que els pols magnètics
exerceixen forces d'atracció o de repulsió entre si i que aquestes forces varien amb l'invers del
quadrat de la distància. Encara que la força entre dos pols magnètics és semblant a la que existeix
entre dues càrregues elèctriques, existeix una diferència important: les càrregues elèctriques es
poden aïllar, mentre que els pols magnètics no es poden separar.
En 1820, Hans Cristian Oersted va donar a conéixer el seu descobriment que el corrent elèctric
produeix efectes magnètics, observant com el pas d'un corrent elèctric fa desviar-se a una agulla
imantada.
Oersted, Hans Christian (1777-1851), físic i químic danés, que va demostrar l'existència d'un camp
magnètic entorn d'un corrent elèctric. En 1819 va descobrir que una agulla imantada es desvia
col·locant-se en direcció perpendicular a un conductor pel qual circula un corrent elèctric, iniciant
així l'estudi de l'electromagnetisme.
En 1831, M. Faraday va observar l'efecte contrari: si s'aproxima un imant a un conductor en

moviment, aquest origina un corrent elèctric. Totes dues experiències tenen el mateix fonament: les
càrregues en moviment produeixen forces magnètiques.
Ampère va ser un dels més sorpresos pel descobriment de Oersted. Com molts altres, era de l'opinió
de Coulomb que només hi havia interaccions entre l'electricitat i l'electricitat, i entre els fenòmens
magnètics i els fenòmens magnètics; és a dir, entre fenòmens de la mateixa naturalesa.
No obstant això, amb les seues teories basades en les experiències de Oersted i de Faraday, va posar
els fonaments de l'electromagnetisme.
En la dècada de 1860, J. C. Maxwell (1831 - 1879) va enunciar, a través de les idees de Ampère, la
síntesi de l’electricitat i del magnetisme.
2
3.2. Camp magnètic.
Un camp magnètic és la representació matemàtica de com les forces magnètiques es distribueixen
en l’espai al voltant d’una font magnètica. Aquesta font pot ser un imant, una càrrega en moviment
o una corrent elèctrica (una gran quantitat de càrregues en moviment). Sempre que hi haja un
d’aquestes fonts tindrem un camp magnètic.
En primer lloc cal començar parlant de que és un imant.
3.2.1. Imants.
Els imants són els materials que presenten les propietats del magnetisme i poden ser naturals, com
la magnetita, o artificials.
Els imants també es classifiquen en permanents o temporals, segons el material amb el qual es
fabriquen o la intensitat de camp magnètic al qual són sotmesos.
Els imants presenten dues zones on les accions es manifesten amb major força, situades en els
extrems i denominades pols magnètics: nord i sud.
Una de les propietats fonamentals de la interacció entre imants és que els pols iguals es repel·leixen,
mentre que els pols oposats s'atrauen. Aquest efecte d'atracció i repulsió té a veure amb les línies de
camp magnètiques, que solen anar del pol nord al sud.
Quan s'acosten dos pols oposats, aquestes línies tendeixen a saltar d'un pol a un altre: tendeixen a
pegar-se. Aquesta atracció serà major o menor segons siga la distància entre els dos imants.
En canvi, quan s'acosten dos pols iguals, aquestes línies de camps es comencen a comprimir cap al
seu propi pol. Quan aquesta compressió és màxima, les línies de camp tendeixen a expandir-se, la
qual cosa provoca que els pols iguals de dos imants no puguen acostar-se i es repel·lisquen.
3
Una altra característica dels imants és que els pols no es poden separar. Si un imant es trenca en
dues parts no s'obtenen un pol nord i un pol sud sinó que s'obtenen dos imants, cadascun d'ells amb
un pol nord i un pol sud.
Si tenim un imant suspés per un fil col·locat en el seu centre de gravetat, observem que sempre
queda orientat cap a una mateixa direcció. Un dels pols s'orienta cap al nord i un altre cap al sud,
perquè els pols de l'imant s'alineen segons els pols magnètics de la Terra, que actua com a imant
natural.
4
3.2.2. Línies del camp magnètic.
En l’apartat anterior ja s’ha parlat de les línies del camp magnètic, que no és un concepte nou
després d’haver vist les línies del camp gravitatori i del camp elèctric. Encara així, és convenient
enumerar les propietats d’aquestes línies de camp:
- Les línies del camp magnètic representen al camp magnètic. Aquestes línies ixen pel pol Nord i
entren al pol Sud. La direcció de les línies de camp ens la donen les llimadures que empolvorem al
voltant de la font que crea un camp magnètic.
- Les línies del camp magnètic poden considerar-se com un mapa que representa la influència
magnètica de la font objecte en l'espai que l'envolta.
-La direcció del camp magnètic és tangent a la línia del camp magnètic en qualsevol punt de l'espai.
- La intensitat del camp magnètic es visualitza per la separació de les línies entre si. És proporcional
al nombre de línies per unitat d'àrea perpendicular a les línies. Una frase comunament utilitzada és
"densitat de flux magnètic".
- Les línies de camp magnètic mai es creuen. El camp magnètic en qualsevol punt és únic.
- Les línies de camp magnètic són contínues, formant bucles tancats sense principi ni fi.
3.2.3. Inducció magnètica.
La magnitud física que caracteritza al vector que representa al camp magnètic rep el nom de vector
inducció magnètica i el seu símbol és ⃗ B . És una magnitud vectorial. En alguns textos moderns
rep el nom d'intensitat de camp magnètic (encara que inducció magnètica i intensitat de camp
magnètic no són el mateix).
La unitat de la inducció magnètica en el Sistema Internacional d'Unitats és el tesla.
Més endavant tractarem el tema de com s’expressa matemàticament ⃗

B .
3.2.4. Càrregues en moviment.
Les càrregues en moviment (ja siga una o més) també són una font del camp magnètic. El primer
qui va observar açò va ser Oersted en 1820.
5
L'experiment d’Oersted va ser molt senzill: va col·locar una agulla imantada pròxima a un
conductor pel qual circulava un corrent elèctric. Increïblement l'agulla es va desviar evidenciant la
presència d'un camp magnètic. La conclusió era bastant senzilla: els corrents elèctrics generen
camps magnètics, demostrant-se d'aquesta manera la relació entre corrents elèctrics i camps
magnètics.
Aleshores una corrent elèctrica, que no és més que partícules carregades en moviment, produeix un
camp magnètic.
Com els imants permanents es poden explicar a partir del moviment de les partícules carregades que
constitueixen els àtoms, podem dir que els camps elèctrics són creats per partícules en moviment.
3.3. Estudi del camp magnètic.

Anem a veure com actua el camp magnètic sobre una càrrega en moviment en primer lloc i després
sobre un corrent elèctrica, que o és més que moltes càrregues en moviment.
3.3.1. Acció del camp magnètic sobre una càrrega en moviment.
El camp magnètic ⃗ B es defineix de la llei de la Força de Lorentz, i específicament de la força

magnètica sobre una càrrega en moviment:
⃗
F =q·( ⃗v x ⃗
B)
Les implicacions d'aquesta expressió inclouen:
- La força és perpendicular a ambdues, a la velocitat v de la càrrega i al camp magnètic B.
- El mòdul de la força és F = q·v·B·senθ on θ és l'angle menor de 180º entre la velocitat i el camp

magnètic. Això implica que la força magnètica sobre una càrrega estacionària o una càrrega
movent-se paral·lela al camp magnètic és zero.
- La direcció i el sentit de la força de la força ve donada per la regla de la mà dreta. La fórmula de la

força de dalt està en forma de producte vectorial.
6
3.3.1.1. Regla de la mà dreta.
La direcció i el sentit d’un producte vectorial es pot calcular a través de la regla o llei de la mà
dreta, també coneguda com a regla del llevataps. Anem a veure com es trau el sentit del producte
vectorial de dos vectors ⃗u i ⃗v aplicant la regla de la mà dreta.
Hi ha diferents versions de la regla de la mà dreta que anirem veient al llarg del curs i ací s’utilitza
la que es fa amb 3 dits i serveix per a trobar la direcció i el sentit del producte vectorial de dos
vectors. Així doncs, la regla consisteix en els següents passos:
1. Col·loca el dit índex de la mà dreta en la direcció del primer vector del producte vectorial ( ⃗u ).
2. Col·loca el dit mitjà (o cor) de la mà dreta en la direcció del segon vector del producte vectorial (
⃗v ).
3. La posició resultant del dit polze assenyala la direcció i el sentit del producte vectorial tal com es
veu en el dibuix.
7
Una versió alternativa d’aquesta és la regla del llevataps o del cargol amb la que arribarem al mateix
resultat de dalt. Els passos són els següents:
1. Usant la teua imaginació, situa un llevataps (o un caragol) amb el mànec apuntant en la mateixa
direcció que el primer vector del producte vectorial ( ⃗u ).
2. Després gira el llevataps cap al segon vector del producte vectorial ( ⃗v ) com si anares a ficar-lo
dins d'un suro. Has de girar el llevataps pel costat en el qual el recorregut entre els vectors és menor.
3. Cap on apunte l'espiral del llevataps serà la direcció i el sentit del producte vectorial.
També pots imaginar el mateix amb una botella d’aigua si te resulta més fàcil. Situa el tap de la
botella d’aigua entre els vectors ⃗u i ⃗v .
Imagina el gir del vector sobre ⃗u el ⃗v pel camí més curt i segons si el tap s’obri o es tanca
tindrem un sentit o un altre.
En l’exemple del dibuix anterior, el tap tancaria la botella i el sentit seria cap avall. Si el tap
s’obrira, el sentit seria cap amunt.
3.3.1.2. Regla de la mà esquerra.
La regla de la dreta ens dóna en el cas de la força de Lorentz el sentit del producte vectorial de
v x⃗
⃗ B , però aquest no és el mateix sentit que el de la força.
8
- ⃗F i ⃗ v x⃗
B tenen el mateix sentit quan la càrrega q sobre la que es calcula la força té signe
positiu, com per exemple en el cas d’un protó.
- ⃗F i ⃗ v x⃗
B tenen diferent sentit quan la càrrega q sobre la que es calcula la força té signe
negatiu, com per exemple en el cas d’un electró.
En el cas de la força d’un camp sobre una càrrega positiva per saber el sentit de la força només cal
v x⃗
aplicar la regla de la mà dreta al producte vectorial de ⃗ B i aquest sentit és el mateix que el de
la força.
Quan tinguem la força que actua sobre una partícula negativa podem fer dos coses:
v x⃗
- Aplicar la regla de la mà dreta al al producte vectorial de ⃗ B i la força té el sentit contrari.
- Aplicar la regla de la esquerra, que és el mateix que fem amb la mà dreta, però amb l’esquerra i
això ens dona directament el sentit de la força.
3.3.1.3. Càlcul de la força a través d’un determinant.
També es pot calcular la força a través d’un determinant de la següent manera:
Eixos x, y, z en tres dimensions:
En matemàtiques es sol representar d’aquesta manera:
En física, a més de la manera anterior, es sol representar així:
9
Normalment es sol representar l’eix x i el y. Els vectors que estan en l’eix z es representen amb un
punt si van cap a fora del paper (positiu) i amb una x si van cap a dins del paper (negatiu).
Si va cap a fora del paper tindrem:
Si va cap a dins del paper tindrem:
3.3.1.4. Unitat del camp magnètic.
El mòdul de la força de Lorentz és: F = q·v·B·senθ. Tindre la força màxima quan senθ=1.
Aleshores:
Fmax
B=
v·B
I a partir d’ací es pot definir la unitat de camp magnètic, el Tesla (T):
Un camp magnètic és de 1 Tesla si exerceix una força de 1 Newton sobre una càrrega de 1 Coulomb
m
que entra en la direcció perpendicular al camp amb una velocitat de 1 . És a dir:
s
1N
1T =
m
1 C·1
s
10
Aquesta unitat és massa gran i, a vegades, s’utilitza el Gauss (G).
1 G=10-4 T
3.3.1.4. Força de Lorentz generalitzada.
Quan una partícula càrrega i en moviment entra en una regió de l’espai on hi ha dos camps, un
elèctric i un magnètic, la càrrega patirà dos forces, una elèctrica i una magnètica, de manera que la
força total sobre la partícula és:
⃗
F =q·( ⃗
E + ⃗v x ⃗
B)
Aquesta força es coneix com la força de Lorentz generalitzada.
3.3.2. Força magnètica sobre un conductor.
Un corrent elèctric és un conjunt de càrregues en moviment. Coneguda ja la força que el camp B

exerceix sobre una única càrrega, calculem ara la força sobre un conductor pel qual circula un
corrent.
La corrent elèctrica ve caracteritzada per la intensitat de corrent, que és la rapidesa que flueix la
càrrega a través del conductor.
dq
I=
dt
La unitat d’intensitat de corrent en el sistema internacional és l'Ampere.
1C
1 A=
1s
3.3.2.1. Força sobre un conductor rectilini
Imaginem un conductor rectilini de secció Pel qual circula un corrent elèctric I. La força a la qual es
veu sotmés quan es troba en un camp B uniforme serà la suma de la força sobre totes les càrregues.
11
Si n és el nombre de càrregues q per unitat de volum, i vd la velocitat de desplaçament d'aquestes, el
nombre de càrregues en un element de volum de longitud l és:
El nombre de càrregues en el volum V és:
n·V=n·l·A
pel que la força total es calcularà multiplicant el nombre de càrregues per la força exercida sobre
cadascuna d'elles:
⃗ vd x ⃗
F =q·(⃗ vd x ⃗
B)· n·l·A=q·n·l·A· (⃗ B)
Definim el vector l com un vector de mòdul la longitud del conductor i direcció i sentit el que indica
la intensitat de corrent. Recordant l'expressió de la intensitat I podem escriure la força com:
⃗i q·n·l·A ⃗ ⃗
⃗ vd x ⃗
F =q·( ⃗ B) · n·l·A=q·n·l·A·l ( x ⃗B )= · ( l x B )=I· ( ⃗l x ⃗
B)
dt dt
3.3.2.2. Força sobre un conductor de forma arbitrària.
Si el conductor té secció constant però una forma arbitrària i el camp no és uniforme, la força es
calcula mitjançant la integral, prenent un element diferencial de corrent segons el sentit de la
intensitat:
F =I ·∮ I· ⃗
⃗ dl x ⃗
B
l
12
Exercici d’exemple 1.
Calcula el mòdul de la força magnètica que actua sobre una partícula de 4,2 10-12 kg i càrrega
elèctrica 3 μC que es mou amb una velocitat de 1320 km·s-1 en el si d'un camp magnètic
uniforme de 0.25 T, perpendicular a la velocitat de la partícula.
Solució.
Per calcular el mòdul caldrà aplicar l’expressió següent:

−6 6
F=q·v·B sin α =3 · 10 ·1,32 ·10 · 0,25 ·sin 90 º =1 N
Cal tindre en compte que tant la càrrega com la velocitat s’han posat en unitats del sistema
internacional.
m
v =v· i⃗
Una partícula amb càrrega elèctrica negativa de valor -q que porta una velocitat ⃗
s
⃗ ⃗
entra en una regió de l’espai on hi ha un camp magnètic B =B· k T . Indica raonadament el
valor de la força magnètica que actua sobre la partícula i dibuixa els vectors velocitat, camp
magnètic i força magnètica.
Solució.
https://www.youtube.com/watch?v=WrMflrEGL2s
Per la regla de la mà dreta, el producte vectorial ⃗ v x⃗B tindrà la direcció de l’eix y negativa i com
la càrrega és negativa tindrem que ⃗ F =q·(⃗ vx⃗ B ) tindrà sentit contrari a ⃗v x⃗B . Per tant la força
magnètica tindrà la direcció de l’eix y i sentit positiu.
13
El mòdul de la força magnètica és:
F=q·v·B·sin 90 º =q·v·B
I el vector:
⃗
F =q·v·B ⃗j
L’exercici també es pot fer amb un determinant i tenim:
Exercici 1.
m
Una partícula amb càrrega elèctrica negativa de valor - q que porta una velocitat v =−v· i⃗
⃗ entra
s
en una regió de l’espai on hi ha un camp magnètic ⃗ B =B· k⃗T . Indica raonadament el valor de la
força magnètica que actua sobre la partícula i dibuixa els vectors velocitat, camp magnètic i força
magnètica.
Exercici 2.
Una partícula de 2.9 10-12 kg i càrrega 6 μC- es mou a 1350 km·s-1 a l'interior d'un camp
magnètic uniforme de 0.2 T. El mòdul de la força magnètica que actua sobre ella és 0.21 N.
Quin angle formen els vectors velocitat i camp magnètic?
14
Exercici 3.
Una partícula de 2.4 μg i 50 μC es mou en un camp magnètic uniforme de 3 T dirigit en el sentit

positiu de l'eix x. Quant val la component en la direcció de l'eix z de la força magnètica sobre la
partícula quan aquesta passa per l'origen de coordenades si en aquest si en aquest punt la seua
km
velocitat és ⃗v =(0 , 320 ,380) .
s
3.4. Moviment de partícules carregades en un camp

magnètic.
El moviment de les partícules en un camp magnètic va a dependre de les característiques del camp,
si és uniforme o no, i de l’angle d’incidència de les partícules en el camp. Això és perquè la força
que actua sobre la partícula carregada depèn del camp magnètic i de la velocitat de la partícula que
entra ( ⃗F =q·( ⃗v x ⃗
B ) ). Anem a distingir diferents casos.
3.4.1. Velocitat de la càrrega paral·lela al camp magnètic.
Si la velocitat inicial és paral·lela al camp magnètic, la força en l'instant inicial és:
⃗
F =q·(⃗v x ⃗
B )=0
Per tant, l'acceleració inicial és nul·la ( ⃗

F =m· a⃗ i la força és zero, per tant. L’acceralació és zero )
i un instant posterior continuarà sent 0 aquesta acceleració perquè en cada punt el camp magnètic i
la velocitat són paral·lels i no actua cap força sobre la partícula. Recordem que la força gravitatòria
és menyspreable en aquest cas.. Estenent aquest raonament a tots els instants posteriors resulta
⃗a =0 → ⃗v =⃗
v0
això és, si la velocitat inicial és paral·lela al camp}, aquesta velocitat roman constant. La partícula
descriu un moviment rectilini i uniforme (MRU) paral·lelament al camp magnètic.
3.4.2. Velocitat de la càrrega perpendicular al camp magnètic.
Si la velocitat inicial és perpendicular al camp magnètic, la força inicial no serà nul·la
⃗
F =q·(⃗v x ⃗
B )≠0
No obstant això, per ser un producte vectorial en el qual intervé el camp magnètic, resulta una
acceleració perpendicular al camp magnètic. Això fa que la velocitat en un instant posterior
⃗v =⃗
v 0 + a⃗ · t
siga també perpendicular al camp magnètic. Estenent el raonament, resulta que si la velocitat inicial
és perpendicular al camp magnètic, ho serà en tot instant.
15
La partícula es mou sobre un pla perpendicular al camp magnètic.
Queda determinar el moviment sobre aquest pla. Si descomponem l'acceleració en els seus
components normal i tangencial.
q
F =m· a⃗ → q·(⃗v x ⃗
Com ⃗ B )=m·⃗a → · ( ⃗v x ⃗
B )=⃗a →
m
q
⃗a =⃗
at + ⃗
an = ·( ⃗v x ⃗
B)
m
L'acceleració tangencial és la component paral·lela a la velocitat, però el segon membre és

purament normal a ella, per tant:
at =0
⃗
Que l’acceleració normal tangencial siga zero implica que el mòdul de la velocitat és constant.
Per ser la força de Lorentz purament normal, la partícula es mou amb una velocitat de mòdul
constant. Aquest resultat és general quant a que no depén de si el camp magnètic és uniforme o no.
Si ens centrem ara en l'acceleració normal, el seu mòdul és
q q
· (v · B ·sin 90º )=an (açò es dedueix a partir de · ( ⃗v x ⃗
B )=⃗a )
m m
2
v
Com an =
R
De les dos expressions anteriors de l’acceleració normal podem deduir que la partícula es mou amb
radi de curvatura constant:
2
v q m·v
= ·(v · B ·sin 90 º ) → R=
R m q·B
La partícula al tindre un radi constant i moure’s sobre un pla amb rapidesa constant efectuarà un
MCU.
16
La freqüència de gir és independent de la velocitat inicial:
v v q·R
v =ω · R → ω = = =
R m·v m
q·R
Aquesta quantitat (coneguda com a freqüència ciclotró) permet identificar les partícules en els
detectors dels acceleradors de partícules, on aquestes trajectòries s'observen habitualment.
Ara veurem algunes aplicacions quan entre partícules carregades perpendicularment a un camp
magnètic.
3.4.2.1. El ciclotró.
Va ser el primer accelerador de partícules.
Atés que no podem preguntar a ningú sobre la composició de les partícules subatòmiques, la millor
manera de conéixer la seua composició consisteix a fer-les col·lidir per a "trencar-les" i "veure que
contenen". Aquesta és la missió del ciclotró, un accelerador de partícules basat en l'ús de camps
magnètics que va anar inventat en 1932 pel físic nord-americà Ernest O. Lawrence (1901-1958). La
idea d'aquest dispositiu és la d'accelerar protons fins a obtindre velocitats molt elevades amb la
finalitat de bombardejar altres nuclis atòmics i provocar reaccions nuclears que ens proporcionen
informació sobre l'estructura d'aquests nuclis.
Consta de de dos regions metàl·liques buides amb forma de "D" on s'ha practicat el buit
connectades cadascuna d'elles als borns d'un generador de corrent altern i separades una certa
distància, la qual cosa provoca un camp elèctric en aquesta separació. Tot això es troba sotmés a
l'acció d'un camp magnètic uniforme perpendicular a cada "D" per mitjà d'un electroimant. En situar
en el seu centre un protó aquest es veurà atret per la "D" amb potencial negatiu. En entrar en ella, a
causa del camp magnètic descriurà una semicircumferència en el seu interior arribant novament a la
separació. Durant aquest temps el potencial de les "D" a canviat gràcies al generador de corrent
altern i ara es veurà accelerada cap a l'altra "D" el potencial de la qual ara és negatiu, tornant a
repetir tot el procés. D'aquesta manera, alternant el potencial elèctric de les "D" el protó es va
accelerant cada vegada que creua la separació augmentant així la seua velocitat. Una característica
17
important és que encara que en cada semicircumferència el protó augmenta la velocitat, també el fa
l'espai que ha de recórrer ja que cada vegada el radi és més gran, la qual cosa implica que finalment
el temps que tarda a recórrer cada semicircumferència i per tant el temps en el qual el generador ha
d'invertir els potencials és sempre és el mateix.
El radi de l'última semicircumferència coincideix amb el radi de les "D", per tant, com hem deduït
abans:
m·v
R=
q·B
I la velocitat de les partícules és:
q·B·R
v=
m
I la seua energia cinètica màxima és:

2 2
q ·B ·R
Ec =
2· m
3.4.2.2. El selector de velocitats.
El selector de velocitats és un dispositiu basat en la llei de Lorentz que permet l'entrada de

partícules carregades deixant passar únicament aquelles que posseïsquen una determinada velocitat.
Principalment es compon de dues làmines carregades paral·leles (una davant de l'altra) en el qual
actuen de manera conjunta un camp magnètic i un camp elèctric perpendiculars entre si. En el
començament i final de les dos plaques es disposen unes escletxes per les quals es permet l'entrada
(A) i eixida (B) respectivament de les partícules.
Qualsevol partícula que entre per l'escletxa A se veurà sotmesa per una força elèctrica i una força
magnètica amb la mateixa direcció encara que sentits oposats, els mòduls dels quals són:
Fe =q·E
Fm =q·v·B
18
Perquè qualsevol d'elles puga eixir per l'escletxa B ha de seguir una trajectòria recta, la qual cosa
implica que la força neta que actue sobre la partícula ha de ser nul·la, o cosa que és el mateix que
Fe=Fm.
E
q⋅E=q⋅v⋅B ⇒ v =
B
Això implica que fixant uns valors de E i B podem determinar una certa velocitat i aquelles
partícules que la posseïsquen travessaran en línia recta el dispositiu eixint per l'escletxa B, la resta
patiran desviacions en el sentit de la força elèctrica o la magnètica. És important destacar que la
velocitat és independent de la massa, això serà molt important per al disseny del següent dispositiu:
l’espectrògraf de masses.
3.4.2.3. L’espectrògraf de masses.
Es tracta d'un selector de velocitats pel qual es fa passar isòtops ionitzats units a una regió que
posseeix un camp magnètic perpendicular a la trajectòria dels isòtops. En eixir del selector de
velocitats, a causa del camp magnètic les partícules descriuen una trajectòria de radi R:
m·v
R=
q·B
Atés que la càrrega, velocitat i camp magnètic és el mateix per a cadascuna d'elles, el radi de la
circumferència dependrà de la massa dels isòtops. Per a determinar el radi li les deixa impactar
contra una placa fotogràfica on deixarà un registre gràfic. Depenent de la distància on es trobe
l'impacte podem deduir el radi i amb aquest la massa de l'isòtop que va impactar allí.
3.4.3. Velocitat de la partícula arbitrària.
Quan una partícula intenta travessar obliquament un camp magnètic uniforme, és a dir, la seua
velocitat no és perpendicular a les línies de camp, aquesta es pot descompondre en dos components
vx i vy. La primera d'elles en la direcció del camp i la segona perpendicular al camp. Això provocarà
que en ser vx paral·lela al camp es mantindrà constant la seua velocitat en aqueixa direcció ja que la
força en aqueixa component serà nul·la. No obstant això, a causa de vy si que apareixerà una força
que provocarà un moviment circular uniforme en la direcció perpendicular al camp. En resum,
tindrem dos tipus de moviment:
- Un moviment rectilini uniforme en la direcció del camp.

- Un moviment circular uniforme en la direcció paral·lela al camp.
Una partícula carregada que s'introdueix obliquament en un camp magnètic uniforme comença a
descriure un moviment helicoïdal com a resultat de la composició d'un moviment rectilini uniforme
i un moviment circular uniforme.
19
Algunes de les magnituds pròpies d'aquest moviment helicoïdal són les següents:
m·v y
Radi: R=
q·B
Pas d'hèlice: d=vx·T
2·π·m
Període: T =
q·B
En la figura s'observen les trajectòries que descriuen en un camp magnètic uniforme tres partícules:
1, 2 i 3, de la mateixa massa i amb càrregues elèctriques de la mateixa magnitud: |q 1|=|q 2|=|q3| .
Determina de forma raonada el signe de cada càrrega.
Solució.
En primer lloc ens situem en punts estratègics de la trajectòria de les càrregues i es dibuixa cap on
va la velocitat i la força.
Ara s’aplica la regla de la mà dreta per trobar la direcció i sentit del producte vectorial ( ⃗v x ⃗
B) .
Si aquesta coincideix amb la de la força, la càrrega és positiva. Si no coincideix, la càrrega és
negativa. Això és perquè la llei de Lorentz s’expressa així:
⃗
F =q·(⃗v x ⃗
B)
El signe de la càrrega fa que la força i el vector ( ⃗v x ⃗

B ) tinguen el mateix sentit o sentit oposat.
20
Quan s’aplica es fa la regla dreta tenim que el vector ( ⃗v x ⃗
B ) té el següent direcció i sentit:
A partir dels esquemes es veu que la càrrega 1 és negativa perquè els vectors força i ( ⃗v x ⃗
B ) tenen
sentits oposats i en les càrregues 2 i 3 aquests vectors tenen el mateix sentit.
Exercici 4.
1, 2 i 3, de la mateixa massa i amb càrregues elèctriques de la mateixa magnitud: |q 1|=|q 2|=|q3| .
Determina de forma raonada el signe de cada càrrega.
Exercici 5.
Una càrrega negativa que es mou amb una certa velocitat entra en un camp magnètic dirigit
perpendicularment al paper i cap a dins. Quin de les dues trajectòries que s'observen en la figura
correspon a la descrita per la càrrega negativa? Raona la resposta.
21
Exercici 6.
1, 2 i 3, amb càrregues elèctriques de la mateixa magnitud: |q 1|=|q 2|=|q3| . Ordena de major a
menor, de forma raonada, les seues velocitats.
Exercici 7.
En la figura s'observen les trajectòries que descriuen a l'interior d'un camp magnètic uniforme tres
partícules: 1, 2 i 3 de la mateixa massa que es mouen amb la mateixa velocitat. Ordena de major a
menor, de forma raonada, els valors absoluts de les càrregues de les partícules.
Exercici 8.
Una partícula de massa 3,2·10-12 kg i càrrega 8 μC entra amb una velocitat de 1450 km·s-1 dirigida
perpendicularment a un camp magnètic uniforme de 0.25 T. Quin és el radi de la trajectòria circular
descrita?
Exercici 9.
Una partícula de massa 4,5·10-12 kg i càrrega elèctrica 2,5 μC descriu un arc de circumferència de
radi 0.6 m quan es mou amb una velocitat d'1250 km·s-1 dirigida perpendicularment a un camp
magnètic uniforme. Quin és el mòdul del camp magnètic?
Exercici 10.
Un electró que es movia en línia recta amb una velocitat de 1150 km·s-1 entra en un camp magnètic
uniforme dirigit perpendicularment al paper i cap a fora. Per efecte del camp, l'electró descriu una
semicircumferència i canvia de sentit tal com s'observa a la figura. L'electró roman dins del camp
un temps de 0.5 μs. Quina distància horitzontal d separa les trajectòries d'entrada i eixida de
l'electró? Dades: e=-1,6·10-19 C i me=9,1·10-31 C.
22
Exercici 11.
En la figura s'observa la trajectòria que descriu un electró en travessar dos camps magnètics
perpendiculars a la velocitat de l'electró.
a) Quin dels dos camps té major mòdul?
b) Quina és la direcció i el sentit de cada camp?
c) Quina regió travessa l'electró en menys temps?
3.5. Camps magnètics produïts per corrents elèctriques.
Un corrent elèctric és un conjunt de càrregues desplaçant-se per un material conductor. Per tant,
igual que una càrrega puntual, un corrent crearà un camp magnètic.
3.5.1. Llei de Biot-Savart.
En la figura inferior s'ha representat un fil conductor de manera arbitrària pel qual circula una
intensitat de corrent I. Si pel fil conductor circulen n carregues q per unitat de volum, el corrent ve
donada per:
dq q·n·A·dl
I= = =q·n·A·vd
dt dt
Sent A la secció del fil i vd la velocitat de desplaçament de les càrregues.
Es pot representar un element de corrent mitjançant un vector de longitud dl i sentit el sentit de

circulació del corrent.
23
El camp magnètic dB que crea l'element de corrent de longitud dl en un punt P de l'espai és el camp
magnètic que crega en aqueix punt una càrrega puntual movent-se a la velocitat de desplaçament
multiplicat pel nombre total de càrregues que conté l'element de corrent:
μ 0 q· ⃗
v d x u⃗r
d⃗
B= · · n·A·dl
4·π r
2
Si ara ho reagrupem d’una altra manera:
μ 0 q·n·A·v d· ⃗ ur μ 0 I· ⃗
dl x ⃗ dl x ⃗
ur
d⃗
B= · = ·
4·π r
2
4·π r
2
I el camp es pot escriure com:
μ0 I· ⃗
dl x ⃗
ur
⃗
B= ·∫
4·π l r
2
on:
- ⃗
B és la intensitat del camp magnètic creat en un punt P.
m·kg
- μ0 és la permeabilitat magnètica del buit. En el sistema internacional es mesura en 2
. Té un
C
N
valor de 4 · π ·10−7 .
A²
- I és la intensitat de corrent que circula per ⃗
dl . En el sistema internacional es mesura en
Amperes(A).
- ⃗dl és un vector en la direcció de la intensitat de corrent. En el sistema internacional es mesura

en metres (m).
- ⃗ ur és un vector unitari que uneix l'element de corrent I· ⃗

dl amb el punt P on es mesura la
intensitat del camp magnètic.
3.5.2. Camp magnètic creat per una corrent rectilínia.
Si en compte d'un corrent elèctric indefinit disposem d'un corrent en línia recte, el càlcul del camp
magnètic creat per aquest corrent se simplifica enormement.
El valor del camp magnètic creat per un corrent rectilini en un punt P s'obté per mitjà de la següent
expressió:
μ0 · I
B=
2· π · r
24
on r és és la distància més curta en línia recta des del punt on calculem el camp fins al corrent.
Les línies de camp creades per aquesta mena de corrent són circumferències concèntriques al
conductor i perpendiculars a ell. Això implica que la direcció del camp magnètic siga tangent a elles
en cada punt i el seu sentit vinga donat per la regla de la mà dreta, que no és la que coneixem fins
ara.
En primer lloc ens centrem en la direcció. Sempre és tangent a les línies de camp en cada punt. Ací
es pot veure en una imatge vista des de dalt.
Respecte a la regla de la mà dreta que hi ha que aplicar en aquesta situació hem d’aplicar el següent:
La regla de la mà dreta determina que si usem el polze d'aquesta mà per a indicar el sentit de la
intensitat de corrent, la resta de dits ens indicarà el sentit del camp magnètic.
25
Si la corrent va cap abaix:
3.5.2. Camp magnètic generat per una espira.
Un conductor tancat pla es diu espira. Les espires tenen diferents formes. Poden ser rectangulars o
circulars. Les més normal són les circulars i també és més normal que no aparega una espira sola,
sinó que apareguen moltes en forma de bobina.
En primer lloc ens centrem en una espira circular.
26
Aplicant la llei de Biot i Savart es pot calcular calcular el camp magnètic ⃗ B produït per una
espira circular per la qual circula un corrent d'intensitat I, en el centre i en un punt del seu eix.
El camp magnètic produït en el centre de l’espira és:
μ0 · I
B=
2·R
on R és el radi de l’espira.
- El camp creat per l’espira en l’eix de les x és:
μ0 · I R
2
B= ·
2 √(x 2 + R ²)³
Les línies de camp creades per aquesta mena de corrent són circumferències concèntriques en cada
punt del conductor, de tal forma que en el centre de l'espira el camp magnètic és perpendicular a
l'espira i el sentit s'obté aplicant la regla de la mà dreta.
27
3.5.2.1. Camp magnètic en l’interior d’un solenoide.
Un solenoide o bobina cilíndrica recta és un fil conductor enrotllat sobre una figura cilíndrica
formant un bucle constituït per un determinat nombre d'espires que es troben molt pròximes entre
si. Quan un corrent elèctric circula per un d'aquests solenoides es crea un camp magnètic que es
calcula per mitjà de la suma de tots els camps magnètics generats per cadascuna de les espires.
En els solenoides podem distingir dues zones molt clares:
- L'interior, on el camp magnètic és molt intens i constant en mòdul, direcció i sentit.

- L'exterior, on les línies de camp magnètic són similars a les produïdes per un imant recte.
El valor del camp magnètic creat a l'interior d'un solenoide pel qual circula un corrent elèctric s'obté
per mitjà de la següent
μ · I· N
B=
L
On N és el nombre d’espires del solenoide i L és la longitud que té.
Ací estan representades les línies de camp en l’interior del solenoide:
28
3.5.3. Forces entre dos corrents paral·leles.
Oersted, amb el seu experiment, va demostrar que el magnetisme estava lligat a l'existència de
càrregues en moviment. En efecte, Oersted va comprovar que en situar una brúixola pròxima a un
fil pel qual circulava un corrent elèctric, canviava la seua orientació, tendint a situar-se
perpendicularment a aquest corrent i canviant el seu sentit de rotació si canviava la direcció del
corrent. És a dir, el corrent elèctric té un efecte similar al d'un imant. Conseqüentment, va ser
Ampère qui va raonar correctament que hauria de produir-se tal acció magnètica entre dos corrents
elèctrics.
Quan per un conductor circula corrent elèctric apareix un camp de forces que es posa de manifest en
situar un altre conductor també amb corrent en el seu entorn. Ampère va demostrar que els corrents
elèctrics s'atrauen i es repel·leixen de manera similar a com ho fan els imants i va proposar que les
forces magnètiques es deuen al fet de tindre càrregues en moviment. Per aquest motiu, va suggerir
que el magnetisme d'un imant es devia a l'existència de minúsculs corrents elèctrics a l'interior dels
àtoms. És a dir, existeixen en la naturalesa forces diferents a les electroestàtiques que s'efectuen
entre partícules carregades en moviment.
Ara anem a calcular la força d’un conductor sobre un altre.
En primer lloc suposem que les intensitats del corrent dels dos conductors circulen en el mateix
sentit:
La corrent I1 crearà un camp a una distància R (on es troba el conductor 2) que té un valor:
μ 0 · I1
B 1=
2·π · R
Quan tenim una corrent elèctric immersa en un camp magnètic, la corrent experimenta una força
que és:
F =I 2 ·( ⃗
⃗ l2 x ⃗
B 1)
Com es veu en el dibuix, els vectors ⃗ l2 i ⃗ B 1 són perpendiculars i la força, per la regla de la mà
dreta està dirigida cap a on està el fil rectilini que crea el camp ⃗B1 .
29
Aleshores, el mòdul de la força entre les dos corrents per unitat de longitud és:
F μ0 · I 1 · I 2
=
l 2· π · R
La força magnètica entre dos corrents indefinits paral·lels és:
- Atractiva si les corrents circulen en el mateix sentit.
- Repulsiva si les corrents circulen en sentit contrari.
3.5.3.1. Definició d’Ampere.
A partir de la força entre dos conductors rectilinis paral·lels es pot definir l’Ampere:
Un ampere és el corrent invariable que, circulant sobre dos conductors paral·lels de longitud
infinita, separats un metre i en el buit, produeix sobre cadascun d'ells una força de 2 ·10-7 N per cada
metre de longitud.
Es pot definir així perquè si agafem l’expressió matemàtica de la força entre dos corrents i suposem
que estan a una distància de 1 m i la corrent que circula per cadascú d’ells és de 1 A tenim:
F μ 0 · I 1 · I 2 4 · π · 10 ·1 · 1
−7
−7 N
= = =2· 10
l 2· π · R 2· π · 1 m
30
Un conductor rectilini que transporta un corrent travessa perpendicularment la quadrícula

de la figura. La fletxa representa el camp magnètic en el punt P. Dibuixa, a escala, el camp
magnètic creat pel fil en els punts A, B i C.
Solució.
El camp en mòdul ve donat per:
μ 0· I
B 1=
2·π ·r
Per tant, és inversament proporcional al radi. Si a una distància 4 del fil el camp té 3 unitats, a una
distància 2 tindrà 6 i a una distància 6 del fil, el radi té un valor de 1,5 unitats. El sentit ve
determinat per la regla de la mà dreta.
En el punt C no acaba d’estar fet a escala, però el vector del camp és un poc més xicotet que en el
punt B perquè la distància és més xicoteta que del fil a P.
Per veure més clarament la mida que ha de tindre cada vector es pot fer un càlcul matemàtic. Així el
μ ·I μ ·I
camp en el punt P és B P = 0 i el camp en el punt A és B A = 0 Si dividim el camp
2 · π ·r P 2 · π ·r A
en el punt A i en el punt P tenim:
μ0· I
BA 2 · π · r A rP
= =
BP μ0· I rA
2 · π ·r P
31
Del dibuix es pot veure que BP= 3 unitats, rP=4 unitats i rA=2 unitats. Per tant:
BA rP BA 4
= → = → B A =6 unitats
BP r A 3 2
Procedint de manera anàloga en els punts B i C tenim:
BB r P BB 4
= → = → B B =2 unitats
BP r B 3 6
BC r P B 4
= → C= → B C=4,2 unitats
BP rC 3 √8
Un conductor rectilini d'1,5 m de longitud transporta un corrent de 0,5 A. Quin és el mòdul de la

força magnètica que actua sobre el conductor en presència d'un camp magnètic uniforme de 0,3 T
dirigit perpendicularment al conductor?
Solució:
L’esquema de l’exercici és el següent:
La direcció de la força ha de ser la de l’eix x perquè tal com està dibuixat, el camp magnètic està en
l’eix z i la intensitat en l’eix y. La força és perpendicular al pla que formen els vector els vectors
⃗l i ⃗ B . El vector ⃗l té la direcció i el sentit de la intensitat.
32
El sentit de la força ve determinat per la regla de la mà dreta.
El modul és:
Exercici 12.
Quin és el mòdul del camp magnètic a 5 cm d'un conductor rectilini pel qual circula un corrent d'1,2
A? Dada: m0.
Exercici 13.
Considera dos conductors rectilinis, separats 5 cm, pels quals circulen corrents d'intensitat I 1 = 1A i
I2=1,5 A en els sentits indicats en la figura . Calcula el camp magnètic en els punts A, B i C. Dada:
m0.
Exercici 14.
Considera dos conductors rectilinis, separats 6 cm, pels quals circulen corrents d'intensitat I 1= 2 A i
I2=1,5 A en els sentits indicats en la figura . Calcula el camp magnètic en els punts A, B i C. Dada:
m0.
Exercici 15.
Considera dos conductors rectilinis, separats 10 cm, pels quals circulen corrents d'intensitat
I1=3 A i I2=2 A en els sentits indicats en la figura . A quina distància del conductor 1 està situada
la línia imaginària paral·lela als conductors sobre la qual el camp magnètic s'anul·la?
33
Exercici 16.
Dos conductors rectilinis paral·lels separats 5 cm transporten corrents I1 i I2 sent I2> I1 En la

disposició a) de la figura el camp magnètic en el punt P val 1.3 μT, mentre que en b) el camp
magnètic en P val 3.7*μT. Calcula I1 i I2. Dada: m0.
Exercici 17.
Tres conductors rectilinis paral·lels molt llargs transporten corrents d'intensitats I1=3 A, I2=2 A i
I3=6 A en els sentits indicats en la figura . Calcula la força magnètica per unitat de longitud sobre
cada conductor.
3.6. Teorema d’Ampere.

Les línies del camp magnètic no tenen ni principi ni final sinó que són línies tancades. Per exemple,
les línies de camp que crea un conductor rectilini infinit són cercles concèntrics.
El teorema d’Ampere relaciona la circulació del camp a través d’una de les línies tancades que són
les seues línies de camp amb la intensitat que travessa la superfície de cada línia tancada.
34
Si dividim cada línia de camp en elements ⃗ dl , s’anomena circulació del camp magnètic al llarg
B·⃗
del la línia a la suma que s'estén al llarg d’aquesta línia dels seus productes ⃗ dl .
El teorema d’Ampere diu que la circulació del camp magnètic a través d’una línia tancada és igual
al producte de la permeabilitat magnètica del medi per la intensitat de corrent que travessa la
superfície que tanca la línia. Matemàticament s’expressa així:
∮⃗
B · d ⃗l =μ · I
Una conseqüència important del teorema d’Ampere és que la circulació del camp a través d’una
línia tancada és diferent de zero en moltes oportunitats. En el camp elèctric aquesta circulació
sempre era igual a zero.
Açò implica que el camp magnètic és no conservatiu i per tant no es pot derivar cap energia
potencial d’ell.
35
Solució dels exercicis del tema.
Exercici 1.
Una partícula amb càrrega elèctrica negativa de valor - q que porta una velocitat
m
v⃗=−v· i⃗ entra en una regió de l’espai on hi ha un camp magnètic ⃗B =B· k⃗T . Indica
s
raonadament el valor de la força magnètica que actua sobre la partícula i dibuixa els vectors
velocitat, camp magnètic i força magnètica.
Solució:
https://www.youtube.com/watch?v=gGU-V0gVCs8
Ací està l’esquema de l’exercici.
Per la regla de la mà dreta, el producte vectorial v⃗ x B⃗ tindrà la direcció de l’eix y positiu i com la
⃗
càrrega és negativa tindrem que F =q·(⃗ ⃗
v x B ) té el sentit contrari, per tant té la direcció de l’eix y
i sentit negatiu.
36
I el vector:
⃗
F =−q·v·B ⃗j
Exercici 2.
Una partícula de 2.9 10-12 kg i càrrega 6 μC es mou a 1350 km·s-1 a l'interior d'un camp
magnètic uniforme de 0.2 T. El mòdul de la força magnètica que actua sobre ella és 0.21 N.
Quin angle formen els vectors velocitat i camp magnètic?
Solució:
S’haurà d’aplicar l’expressió del mòdul de la força:
−6 6
F=q·v·B·sin α → 0,21=6 ·10 · 1,35· 10 · 0,2 ·sin α → α =7,45 º
Cal tindre en compte que tant la càrrega com la velocitat s’han posat en unitats del sistema
internacional.
Exercici 3.
Una partícula de 2,4 μg de massa i 50 μC de càrrega es mou en un camp magnètic uniforme

de 3 T dirigit en el sentit positiu de l'eix x. Quant val la component en la direcció de l'eix z de
la força magnètica sobre la partícula quan aquesta passa per l'origen de coordenades si en
km
aquest si en aquest punt la seua velocitat és ⃗v =(0 , 320 ,380) .
s
Solució.
Caldrà fer el determinant per veure el valor de la força.
37
Substituint les dades:
Per tant Fz=-48 N.
Exercici 4.
1, 2 i 3, amb càrregues elèctriques de la mateixa magnitud: |q 1|=|q 2|=|q3| . Determina de forma
raonada el signe de cada càrrega.
Solució.
Aplicant la regla de la mà dreta, la partícula 3 ha de ser positiva i les partícules 1 i 2 han de ser
negatives. També es pot fer a partir de determinants.
Ens situem en els punts de les trajectòries representades en la següent imatge.
En les partícules 1 i 2 la velocitat és negativa, el camp és negatiu i la força ha de ser negativa. Anem
a veure com ha de la càrrega per a que això passe.
38
Per a què la força siga negativa, la càrrega q ha de ser negativa.
En la partícula 3 tenim la mateixa situació, però ara la força ha de ser positiva.
Per a qué la força siga positiva, la càrrega ha de ser positiva.
Exercici 5.
Una càrrega negativa que es mou amb una certa velocitat entra en un camp magnètic dirigit
perpendicularment al paper i cap a dins. Quin de les dues trajectòries que s'observen en la figura
correspon a la descrita per la càrrega negativa? Raona la resposta.
Solució:
La 2.
Es pot raonar de diferents maneres.
La força magnètica sobre la partícula ve donada per la regla de Lorentz.
⃗
F =q·( ⃗v x ⃗
B)
El producte vectorial, per la regla de la mà dreta, té la direcció i sentit donada en el dibuix.
39
Com la càrrega és negativa, la força té la mateixa direcció, però sentit contrari. Per tant, la força és:
També s’haguera pogut fer directament amb la mà esquerra. Quan és una càrrega negativa, la regla
de la mà dreta, es fa amb la mà esquerra i dona directament la direcció i el sentit.
També es pot fer per determinants.
I s’arriba a la mateixa solució: la 2.
Exercici 6.
En la figura s'observen les trajectòries que descriuen en un camp magnètic uniforme tres
partícules: 1, 2 i 3, de la mateixa massa i amb càrregues elèctriques de la mateixa magnitud:
|q 1|=|q 2|=|q3| . Ordena de major a menor, de forma raonada, les seues velocitats.
Solució.
Quan una càrrega entre perpendicularment a un camp magnètic efectua un MCU. La velocitat
d’aquest moviment es pot calcular igualant la força magnètica (força de Lorentz) a la massa per
l’acceleració, que serà l’acceleració normal. Per tant:
2
m·v q·B·r
q·v·B= → q·B·r =m·v → q·B·r =m·v → v=
r m
40
Com es veu de l’expressió deduïda, la velocitat és directament proporcional al radi i com es veu en
l’esquema, el radi major és el de càrrega 1 i el menor el de la 2. Per tant:
v1 >v 3> v2
Exercici 7.
En la figura s'observen les trajectòries que descriuen a l'interior d'un camp magnètic
uniforme tres partícules: 1, 2 i 3 de la mateixa massa que es mouen amb la mateixa velocitat.
Ordena de major a menor, de forma raonada, els valors absoluts de les càrregues de les
partícules.
Solució:
Quan una càrrega entre perpendicularment a un camp magnètic efectua un MCU. La càrrega es pot
calcular igualant la força magnètica (força de Lorentz) a la massa per l’acceleració, que serà
l’acceleració normal. Per tant:
2
m·v m·v
q·v·B= → q·B·r =m·v → q·B·r =m·v → q=
r B·r
Com es veu de l’expressió deduïda, la càrrega és inversament proporcional al radi i com es veu en
l’esquema, el radi major és el de càrrega 2 i el menor el de la 1. Per tant:
|q1|>|q 3|>|q2|
Exercici 8.
Una partícula de massa 3,2·10-12 kg i càrrega 8 μC entra amb una velocitat de 1450 km·s-1
dirigida perpendicularment a un camp magnètic uniforme de 0.25 T. Quin és el radi de la
trajectòria circular descrita?
Solució:
Com l’angle entre la velocitat i el camp és de 90º tenim que F=q·v·B. La càrrega efectua un MCU.
Aleshores:
41
2 −12 6
m·v m·v 3,2 · 10 ·1,45 ·10
q·v·B= → q·B·r =m·v → q·B·r =m·v → r= = −6
=2,32 m
r B·q 0,25 ·8 · 10
Exercici 9.
Una partícula de massa 4,5·10-12 kg i càrrega elèctrica 2,5 μC descriu un arc de circumferència
de radi 0.6 m quan es mou amb una velocitat d'1250 km·s-1 dirigida perpendicularment a un
camp magnètic uniforme. Quin és el mòdul del camp magnètic?
Solució:
Quan una càrrega entre perpendicularment a un camp magnètic efectua un MCU. El camp magnètic
es pot calcular igualant la força magnètica (força de Lorentz) a la massa per l’acceleració, que serà
2 −12 6
m·v m·v 4,52· 10 ·1,25 ·10
q·v·B= → q·B·r =m·v → q·B·r =m·v → B= = −6
=3,8 T
r q·r 2,5 ·10 · 0,6
Exercici 10.
Un electró que es movia en línia recta amb una velocitat de 1150 km·s-1 entra en un camp
magnètic uniforme dirigit perpendicularment al paper i cap a fora. Per efecte del camp,
l'electró descriu una semicircumferència i canvia de sentit tal com s'observa a la figura.
L'electró roman dins del camp un temps de 0.5 μs. Quina distància horitzontal d separa les
trajectòries d'entrada i eixida de l'electró? Dades: e=-1,6·10-19 C i me=9,1·10-31 C.
Per calcular la distància d, que és el diàmetre de la circumferència, cal calcular el radi de la

circumferència. La partícula, com la velocitat és perpendicular al camp magnètic, efectuarà un
MCU. En total, la distància que recorre l’electró és de mitja circumferència, que és:
2 · π ·r
= π · r . Com l’espai és igual a la velocitat pel temps en un MCU tenim: π · r=v·t i
2
aleshores es pot posar el radi com:
6 −6
v·t 1,150 ·10 · 0,5 ·10
r= π = π =0,18 m
42
Per tant: d=2·r=2·0,18=0,36 m
Exercici 11.
En la figura s'observa la trajectòria que descriu un electró en travessar dos camps magnètics
perpendiculars a la velocitat de l'electró.
a) Quin dels dos camps té major mòdul?
b) Quina és la direcció i el sentit de cada camp?
c) Quina regió travessa l'electró en menys temps?
Solució:
a) En primer lloc anem a veure la relació entre el camp magnètic i el radi que descriu la càrrega.
Quan una càrrega entre perpendicularment a un camp magnètic efectua un MCU. El camp magnètic
es pot calcular igualant la força magnètica (força de Lorentz) a la massa per l’acceleració, que serà
2
m·v m·v
q·v·B= → q·B·r =m·v → q·B·r =m·v → B=
r q·r
Segons l’expressió deduïda, quan major és el radi, menor és el camp magnètic. Per tant el camp 1 és
major que el camp 2 perquè del dibuix es veu que el radi de la càrrega en el camp 1 és menor que el
radi de la càrrega en el camp 2.
b) Vaig a fer el primer cas per determinants. La càrrega de l’electró és negativa. Li direm -q.
Quan entra en el camp 1 la velocitat és positiva i dirigida en l’eix x ( ⃗v =v ⃗j )i la força és negativa

⃗ =−F ⃗j ). Com la força és perpendicular a la velocitat i al
per a qué tinga la trajectòria descrita ( F
camp, el camp ha d’estar en l’eix z. Per tant només té aquesta components. En l’esquema es veuen
els vectors velocitat i força.
43
Ara es dedueix el signe del camp.
Per tant, el camp magnètic ha de ser negatiu per a qué es complisca la igualtat i tenim:
B⃗1=−B ⃗
k
Vaig a fer el segon cas aplicant la regla de la mà dreta i com és una càrrega negativa faré el mateix
que en la mà dreta en l’esquerra i aleshores a partir del següent dibuix es fa la deducció.
Aplicant la regla de la mà dreta, amb la mà esquerra, es veu que el camp està en l’eix z i té sentit
negatiu. Per tant:
B⃗2=B ⃗
k
c) Com la distància que recorre és proporcional al radi, perquè recorren mitja circumferència (
2 · π ·r
= π · r ), i al ser la velocitat perpendicular al camp, la força que experimenten les
2
càrregues no varia el mòdul de la velocitat, només la seua direcció i tenim que la càrrega efectua un
MCU.
Com l’espai és igual al mòdul de lax velocitat pel temps en un MCU tenim: π · r=v·t i aleshores,
π ·r
t= i com el radi de la càrrega en el camp 1 és menor que el radi de la càrrega en el camp 2,
v
tarda menys temps a travessar el camp 1 perquè el temps és directament proporcional al radi i la
velocitat és mateixa per als dos casos.
Exercici 12.
Quin és el mòdul del camp magnètic a 5 cm d'un conductor rectilini pel qual circula un
corrent d'1,2 A? Dada: m0.
44
Solució.
El camp creat per un fil rectilini indefinit a una distància r del fil és:
μ0· I
B=
2· π · r
Aleshores, utilitzant unitats del sistema internacional, tenim:
μ0·I 4 · π · 1,2
B= = =4,8 ·10−6 T
−7
2· π ·10 · r 2 · π · 0,05
Exercici 13.
Considera dos conductors rectilinis, separats 5 cm, pels quals circulen corrents d'intensitat I1
= 1A i I2=1,5 A en els sentits indicats en la figura . Calcula el camp magnètic en els punts A, B i
C. Dada: m0.
Solució.
Aplicant la regla de la mà dreta, els sentits de dels camps magnètics creats en el els punts A, B i C
és:
Punt A.
μ 0 · I1 μ ·I 4 · π · 10−7 ·1 4 · π ·10−7 · 1,2 1 1,2

B=B 1−B 2= − 0 2 = − =2 ·10−7 ( − )=3,67 ·10−6 T
2 · π ·r 1 2 · π ·r 2 2 · π ·0,03 2· π · 0,08 0,03 0,08
⃗
B =3,67 · 10 ⃗j T
−6
45
Punt B.
− μ 0 · I 1 μ 0 · I 2 −4 · π ·10−7 · 1 4 · π · 10−7 ·1,2 1 1,2

B=−B 1−B 2= − = − =−2 ·10−7 ( + )=−1,8 · 10−5 T
2 · π · r 1 2· π · r 2 2 · π · 0,02 2 · π ·0,03 0,02 0,03
⃗
B =−1,8 ·10 ⃗j T
−5
Punt C.
μ 0 · I2 μ ·I 4 · π · 10−7 ·1,2 4 · π ·10−7 · 1 1,2 1

B=B 2−B 1= − 0 1 = − =2 ·10−7 ·( − )=2,11 ·10−5 T
2 · π ·r 2 2 · π ·r 1 2 · π · 0,02 2· π · 0,07 0,02 0,07
⃗
B =2,11 ·10 ⃗j T
−5
Exercici 14.
Considera dos conductors rectilinis, separats 6 cm, pels quals circulen corrents d'intensitat I1=
2 A i I2=1,5 A en els sentits indicats en la figura . Calcula el camp magnètic en els punts A, B i
C. Dada: m0.
Solució:
En primer lloc, amb la regla de la mà dreta es representa amb vectors la direcció i els sentit dels
camps magnètics creats per les corrents 1 i 2.
En el punt A tenim:
− μ 0 · I 1 μ 0 · I 2 −4 · π ·10−7 · 2 4 · π · 10−7 ·1,5 2 1,5

B=−B 1−B 2= − = − =−2 · 10−7 ( + )=−2,4 · 10−5 T
2 · π · r 1 2· π · r 2 2 · π · 0,02 2· π · 0,08 0,02 0,08
46
I expressat amb un vector:
⃗
B =−2,4 · 10 ⃗j T
−5
En el punt B tenim:
μ 0 · I1 μ ·I 4 · π · 10−7 ·2 4 · π ·10−7 · 1,5 2· 10−7 · 0,5

B=B 1 −B 2 = − 0 2 = − = =3,3· 10−6 T
2 · π ·r 1 2 · π ·r 2 2 · π ·0,03 2 · π · 0,03 0,03
⃗
B =3,3 · 10 ⃗j T
−6
En el punt C tenim:
μ 0 · I 1 μ 0 · I 2 4 · π ·10−7 · 2 4 · π · 10−7 ·1,5 2 1,5

B=B 1 + B2 = + = + =2 ·10−7 ·( + )=1,4 · 10−5 T
2 · π · r1 2 · π · r2 2 · π · 0,09 2 · π ·0,03 0,09 0,03
⃗
B =1,4 ·10 ⃗j T
−5
Exercici 15.
Considera dos conductors rectilinis, separats 10 cm, pels quals circulen corrents d'intensitat
I1=3 A i I2=2 A en els sentits indicats en la figura . A quina distància del conductor 1 està situada
la línia imaginària paral·lela als conductors sobre la qual el camp magnètic s'anul·la?
Solució:
El punt que busquem estarà entre els dos conductors i més a prop del fil 2 perquè per aquest fil
circula una corrent menor i crearà un camp magnètic menys intents. Entre els dos conductors, el
sentit dels camps magnètics és oposat i per això es pot anul·lar.
47
A partir del dibuix tenim:
μ 0 · I1 μ ·I 4 · π ·10−7 · 3 4 · π · 10−7 ·2 3 2
B=B 1−B 2= − 0 2 = − =2 ·10−7 ·( − )=0 →
2 · π ·r 1 2 · π ·r 2 2 · π ·(0,1−x) 2· π · x 0,1−x x
3 2 3 2
− =0 → = → 3 · x=2 · 0,1−2 · x → 5 · x=2 · 0,1 → 5 · x=2 · 0,1 →
0,1−x x 0,1−x x
x=0,04 m
La línia està a 0,04 m de la corrent 2 i a 0,06 m de la corrent 1.
Exercici 16.
Dos conductors rectilinis paral·lels separats 5 cm transporten corrents I1 i I2 sent I2> I1. En la
disposició a) de la figura el camp magnètic en el punt P val 1,3 μT, mentre que en b) el camp
magnètic en P val -3,7 μT. Calcula I1 i I2. Dada: m0.
Solució:
En primer lloc es fa un esquema de cap on va el camp magnètic 1 i el camp magnètic 2 en cada

situació. Així tenim:
En el cas a:
En el cas a:
48
μ 0 · I2 μ 0 · I 1 4 · π · 10−7 · I 2 4 · π ·10−7 · I 1 I I
B=B 2−B 1= − = − =2 ·10−7 ·( 2 − 1 )=1,3 · 10−6
2 · π ·r 2 2 · π ·r 1 2 · π · 0,02 2· π · 0,03 0,03 0,02
En el cas b):
μ 0 · I2 μ 0 · I 1 4 · π · 10−7 · I 2 4 · π ·10−7 · I 1 I I
B=−B 2−B 1= − = − =−2· 10−7 ·( 2 + 1 )=−3,7 ·10−6
2 · π ·r 2 2 · π · r 1 2· π · 0,02 2 · π · 0,03 0,03 0,02
De a):
I2 I
− 1 =6,5 (1)
0,03 0,02
De b):
I2 I
+ 1 =18,5 (2)
0,03 0,02
Si sumem (1) i (2) tenim:
I2
2· =25 → I 2 =0,375 A
0,03
I en (1) substituint el valor que hem obtingut:
0,375 I
− 1 =6,5 → I 1 =0,12 A
0,03 0,02
Exercici 17.
Tres conductors rectilinis paral·lels molt llargs transporten corrents d'intensitats I1=3 A, I2=2 A i
I3=6 A en els sentits indicats en la figura . Calcula la força magnètica per unitat de longitud sobre
cada conductor.
Solució:
Resolem l’exercici sobre el primer cable.
49
Els camps magnètics que creen les corrents 2 i 3 en un punt del cable tindran la següent direcció i
sentit per la regla de la mà dreta.
En l’esquema també està representat cap on va la força 2 i 3 la 3 sobre el cable 1. Això es fa per la
regla de la mà dreta una vegada se sap el sentit de la corrent 1 i dels camp magnètics que generen
els cables 2 i 3 on està el cable 1.
Per tant:
F − F2 F3 μ ·I μ ·I μ 0 ·2 μ0·6
= − =− I 1 · B 2− I 1 · B3 =I 1 · 0 2 −I 1 · 0 3 =−3 · −3 · =−5 ·10−5 T
l l l 2 · π ·r 2 2· π · r 3 2· π · 0,07 2 · π ·0,11
50
Exercicis Selectivitat Comunitat Valenciana de Camp
magnètic.
1. Per dos conductors rectilinis i indefinits, que coincideixen amb els eixos Y i Z, circulen
corrents de 2 A en el sentit positiu dels esmentats eixos. Calculeu:
a) El camp magnètic en el punto P de coordenades (0, 2, 1) cm.
b) La força magnètica sobre un electró situat en el punt P que es mou amb velocitat v = 104 ( j )
m/s.
Dades: càrrega de l’electró e=-1,6·10-19 C, permeabilitat magnètica del buit m0 = 4·p·10-7

N/A2. (Setembre 2010)
2. En una regió de l'espai hi ha dos camps, un d'elèctric i un altre magnètic, constants i

perpendiculars entre si. El camp magnètic aplicat és de 100 ⃗ k mT. Es llança un feix de
protons dins d'aquesta regió, en adreça perpendicular a tots dos camps i amb velocitat
6 m
v =10 i⃗
⃗ . Calcula:
s
a) La força de Lorentz que actua sobre els protons.
b) El camp elèctric que es necessari aplicar per a què el feix de protons no és desvie.
En tots dos apartats obtingues el mòdul, adreça i sentit dels vectors i representa'ls
gràficament, raonant breument la resposta. Dada: càrrega de l’electró e=-1,6·10-19 C. (Juny
2011)
51
m
3. Un electró entra amb velocitat constant v =10 i⃗
⃗ en una regió de l’espai en què hi ha un
s
camp elèctric uniforme ⃗ E=20 ⃗j i un camp magnètic uniforme ⃗ B =B0 ⃗
k .
a) Calculeu i representeu els vectors força que actuen sobre l’electró (direcció i sentit), en
l’instant en què entra en aquesta regió de l’espai.
b) Calculeu el valor de B0 necessari perquè el moviment de l’electró siga rectilini i uniforme.
Nota: Menyspreeu el camp gravitatori. (Juliol 2011)
4. Una càrrega elèctrica entra, amb velocitat ⃗ v constant, en una regió de l’espai on hi ha un
camp magnètic uniforme la direcció del qual és perpendicular al pla del paper. Quin és el
signe de la càrrega elèctrica si aquesta es desvia en el camp seguint la trajectòria indicada
en la figura? Justifiqueu la resposta. (Juny 2012)
m
5. Una partícula de càrrega q = 2 μC que es mou amb velocitat v =10 i⃗
⃗ entra en una
s
⃗ N
regió de l’espai en què hi ha un camp elèctric uniforme E=−3 i⃗ i també un camp
C
magnètic uniforme ⃗ B =2 ⃗
k mT . Calculeu el vector força total que actua sobre aqueixa
partícula i representeu tots els vectors involucrats (feu coincidir el pla XY amb el pla del
paper). (Juliol 2012)
6. Dos cables rectilinis i molt llargs, paral·lels entre si i continguts en el pla XY, transporten
corrents elèctrics I1 = 2 A i I 2= 3 A amb els sentits representats en la figura adjunta.
Determineu:
a) El camp magnètic total (mòdul, direcció i sentit) en el punt P.
b) La força (mòdul, direcció i sentit) sobre un electró que passa per aquest punt P amb una
6 m
velocitat ⃗v =−10 i⃗ .
s
N/A2. (Juny 2013)
52
7. Per dos
conductors rectilinis, indefinits i paral·lels entre si, circulen corrents continus d’intensitats
I1 i I2 , respectivament, com a mostra la figura. La distància de separació entre ambdós és
d=2 m .
a) Sabent que I1=1 A, calculeu el valor de I 2 perquè, en un punt equidistant a ambdós
conductors, el camp magnètic total siga ⃗ B =−10 ⃗
−5
kT .
b) Calculeu la força ⃗ F (mòdul, direcció i sentit) sobre una càrrega q=1 mC, que passa per
6 m
l’esmentat punt, amb una velocitat ⃗ v =10 ⃗j . Representeu els valors ⃗ v , B ⃗ i
s
⃗
F .
T·m/A. (Juny 2014)
8. Un conductor rectilini, de longitud L=10 m, transporta un corrent elèctric d’intensitat I=5 A.

Es troba en el si d’un camp magnètic el mòdul del qual és B=1 T i la direcció i
53
sentit del qual és el mostrat en els casos diferents (a) i (b) de la figura. Escriviu l’expressió
del vector força magnètica que actua sobre un conductor rectilini i discutiu en quin d’aquests
dos casos serà major el seu mòdul. Calculeu el vector força magnètica en l’esmentat cas.
(Juliol 2014)
9. Per un conductor rectilini de longitud molt gran, situat sobre l’eix Y, circula un corrent
elèctric uniforme d’intensitat I=2 A, en el sentit positiu del dit eix. En el punt (1,0) m es
6 m
troba una càrrega elèctrica positiva q =2 μC, la velocitat de la qual és ⃗ v =3· 10 i⃗ .
s
Calculeu la força magnètica que actua sobre la càrrega i dibuixeu els vectors velocitat, camp
magnètic i força magnètica, en el punt on es troba situada la càrrega.
Dada: permeabilitat magnètica del buit m0 = 4·p·10-7 T·m/A. (Juliol 2015)
10. Un electró entra en una regió de l'espai on hi ha un camp magnètic uniforme B . Quin tipus
de trajectòria descriurà dins del camp magnètic si la seua velocitat és paral·lela al dit camp?
I si la seua velocitat és perpendicular al camp? Raoneu les respostes. (Juny 2016)
11. Dues partícules carregades, i amb la mateixa velocitat, entren en una regió de l'espai on hi
ha un camp magnètic perpendicular a la seua velocitat (d'acord amb la figura, el camp
magnètic entra en el paper). Quin signe té cada una de les càrregues? ¿Quina de les dues
posseeix major relació |q|/m? Raoneu les respostes. (Juliol 2016)
54
12. Una partícula de càrrega q= 3 μC que es mou amb velocitat v=2·103 i m/s entra en una regió
de l'espai en què hi ha un camp elèctric uniforme E=-3j N/C i també un camp magnètic
uniforme B=4k mT. Calculeu el vector força total que actua sobre aqueixa partícula i
representeu tots els vectors involucrats (feu coincidir el pla XY amb el pla del paper). (Juny
2017)
13. La figura mostra dos conductors rectilinis, indefinits i paral·lels entre si, separats per una
distància d= 4 cm. Per aquests circulen corrents continus d'intensitats I1 i i I2=2I1 . En un
punt equidistant a ambdós conductors i en el seu mateix pla, aquests corrents generen un
camp magnètic, B= 3 · 10-5 k T.
a) Calculeu el corrent I1.
b) Si una càrrega q = 2μC passa pel dit punt amb una velocitat v= 5 · 106 j m/s , calculeu la
força (mòdul, direcció i sentit) sobre ella. Representa els vectors v, B i F .
14. La figura representa un conductor rectilini de longitud molt gran recorregut per un corrent
continu I1=2 A. . Calculeu i dibuixeu el vector camp magnètic en un punt P situat a una
distància d=1 m a la dreta del conductor. En el punt P se situa un altre conductor rectilini
paral·lel a l'anterior i recorregut per un corrent I2 en sentit oposat. Representeu el vector
força que actua sobre el segon conductor.
Dada: permeabilitat magnètica del buit m0 = 4·p·10-7 T·m/A. (Juny 2018)
55
15. Per dos conductors rectilinis, paral·lels i indefinits circulen corrents continus d’intensitats I 1
i I2, sent I2=2I1 (vegeu la figura adjunta). Calculeu la força que actua sobre una càrrega q que
passa pel punt P amb una velocitat v=2i m/s.
16. Dos cables rectilinis i molt llargs, paral·lels entre si, transporten corrents elèctrics
I1= 2 A i I2=4 A amb els sentits representats en la figura adjunta.
a) Calculeu el camp magnètic total (mòdul, direcció i sentit) en el punt P.
b) Sobre un electró que es desplaça per l'eix X actua una força magnètica F=1,6 10-18 j N
quan passa pel punt P. Calculeu el mòdul de la seua velocitat en el dit punt.
Dades: permeabilitat magnètica del buit m0 = 4·p·10-7 T·m/A, càrrega de l’electró
e=-1,6·10-19 C. (Juny 2019)
17. Dos fils rectilinis indefinits, paral·lels i separats una distància d= 2 cm condueixen els
corrents I1 i I2 ,amb els sentits representats en la figura. En el punt P, equidistant a ambdós
56
fils, el mòdul del camp magnètic creat només pel corrent I1 és 0,06 mT, i el del camp total a
causa dels dos corrents és 0,04 mT. Ambdós camps (el degut a I 1 i el total) tenen la mateixa
direcció i sentit.
a) Calculeu raonadament el camp magnètic generat pel corrent I 2 i representeu clarament
tots els vectors camp magnètic involucrats.
b) Calculeu el valor dels corrents I1 e I2 .
Dada: permeabilitat magnètica del buit m0 = 4·p·10-7 T·m/A. permeabilitat magnètica del
buit m0 = 4·p·10-7 T·m/A. (Juliol 2019)
18. Per un conductor rectilini indefinit circula un corrent d'intensitat I. Escriu i representa el
vector camp magnètic B en punts que es troben a una distància r del fil. Explica com canvia
aquest vector si els punts es magnètic B troben a una distància 2r. (Juny 2020)
19. Un ió amb càrrega q =3,2·10 −19 C, entra amb velocitat constant v = 20j⃑ m/s en una regió de
l'espai en la qual B=−20i T i un camp elèctric uniforme E⃗ . Menysprea el camp gravitatori.
a) Calcula el valor del vector E necessari perquè el moviment de l'ió siga rectilini i
uniforme.
b) Calcula els vectors força que actuen sobre l'ió (direcció i sentit) en aquesta regió de
l'espai. Representa clarament els vectors, v, B, E⃗ i els vectors força. (Juny 2020)
20. La figura mostra dos conductors rectilinis, indefinits i paral·lels entre si, separats per una
distància d en el pla YZ. Es coneix la intensitat de corrent I1=1 A, el mòdul del camp
magnètic que aquest corrent crea en el punt P de la figura, B1 = 10−5 T, així com el mòdul
del camp magnètic total B=3B1.
a) Calcula la distancia d i el vector camp magnètic B⃗2 en el punt P.
b) Si una carrega q = 1 μC passa per aquest punt P amb una velocitat v = 10⃗6 m/s,calcula la
força F (mòdul, direcció i sentit) sobre ella. Representa els vectors v , B⃗ i F .
Dada: permeabilitat magnètica del buit, μ0 = 4 π · 10−7 T·m/A. (Setembre 2020)
57
21. La figura mostra dos conductors rectilinis, indefinits i paral·lels entre si, pels quals circulen
corrents elèctrics del mateix valor (𝐼1 = 𝐼2) i de sentits contraris. Indiqueu la direcció i sentit
del camp magnètic total en el punt P. Si en el punt P es té una carrega 𝑞 > 0, amb velocitat
perpendicular al pla XY, quina força magnètica rep aquesta càrrega? Responeu raonadament
i clarament les respostes. (Juny 2021)
22. Una partícula de càrrega q < 0 entra amb velocitat ⃗ v en una regió en la qual hi ha un
camp magnètic uniforme normal al pla del paper, tal com es mostra en la figura. Escriviu
l’expressió del vector força magnètica que actua sobre la càrrega. Raoneu si a trajectòria
mostrada és correcta i representeu raonadament, en el punt P, els vectors velocitat i força
magnètica. (Juliol 2021)
58
23. Una partícula amb càrrega negativa entra amb velocitat constant v⃗=2· 10⁵ ⃗j m/ s en una
E=4 · 10 i⃗ N /C i un camp magnètic
regió en la que hi ha un camp elèctric uniform ⃗ 4
uniforme ⃗ B=−B ⃗k T , amb B > 0.
a) Calculeu el valor de 𝐵 necessari perquè el moviment de la partícula siga rectilini i

uniforme. Representeu clarament els vectors ⃗ v , ⃗E , ⃗ B , la força magnètica i la força
elèctrica.
b) En un instant donat s’anul·la el camp elèctric i el mòdul de la força que actua sobre la
partícula a partir d’aquell instant és 6,4 · 10 −15 N. Determineu el valor de la càrrega de la
partícula. (Juliol 2021)
24.⃗Una partícula carregada entra amb velocitat constant 𝑣⃗ en el si d’un camp magnètic
uniforme no nul ⃗ B .Escriviu quina força apareix sobre la partícula i raoneu en quines
condicions aquesta serà nul·la i en quines condicions serà màxima. (Juny 2022)
25. Per un fil rectilini indefinit circula un corrent uniforme d’intensitat 𝐼. Escriviu l’expressió
del mòdul del vector camp magnètic B ⃗ generat per aquest corrent i dibuixeu raonadament
aquest vector en un punt P situat a una distància 𝑑 del fil. Si el mòdul del camp magnètic en
aqueix punt és de 100 μT, deduïu quant valdrà en un punt que es trobe a una distància 𝑑/2
(expresseu el resultat en tesles). (Juny 2022)
m
26. Una càrrega de 3 mC entra amb velocitat ⃗v =10⁴ m ⃗i en una regió de l’espai en la qual
s
existeix un camp elèctric E ⃗ =10⁴ ⃗j N i un camp magnètic B ⃗ =( ⃗i + k⃗ )T . Determineu el
C
valor de les forces elèctrica, magnètica i total que actuen sobre la càrrega. (Juliol 2022)
27. Tenim tres conductors rectilinis molt llargs i paral·lels entre si. Per dos dels conductors
circulen corrents elèctrics 𝐼1 = 2,0 A i 𝐼2 = 4,0 A en el sentit que s’indica en la figura. a)
Calculeu la intensitat i el sentit del corrent en l’altre conductor 𝐼3 perquè el camp magnètic
en el punt P de la figura siga nul. b) El vector camp magnètic en el punt S és ⃗ B = −7,5 ·
−7 ⃗
10 k T determineu la força que actua sobre una càrrega d’1 μC que passa per S amb una
m
velocitat 𝑣 = −105 ⃗j . (1 punt) Dada: permeabilitat magnètica del buit, 𝜇0 = 4𝜋 · 10−7
s
T·m
. (Juny 2023)
A
59
28. Un protó es mou amb velocitat ⃗v i descriu una trajectòria circular en un ciclotró en el
qual hi ha un camp magnètic constant B ⃗ , perpendicular a ⃗v . Escriviu l’expressió de la
força que actua sobre el protó i representeu els vectors velocitat, camp magnètic i força.
Raoneu per què la trajectòria és circular. Com canviaria la trajectòria si es tractara d’un
neutró? (Juliol 2023)
60
Exercicis i qüestions de magnetisme de final del tema.
Exercici 1.
4 m
Un electró entra amb una velocitat v =5· 10 i⃗
⃗ en una regió de l'espai on hi ha un camp
s
magnètic uniforme ⃗ B =−2,5 ⃗j T . Per a l'instant d'entrada, determine:
a) La força que exerceix el camp magnètic sobre l'electró i el vector acceleració.
b) L'energia cinètica.
c) El radi de la trajectòria que descriu l'electró en moure's en interior del camp. Dibuixa
la trajectòria, el vector camp magnètic, així com la seua velocitat i acceleració en un
punt arbitrari de la trajectòria.
Dades: qe= -1,6×10−19 C; me= 9,11×10−31 kg.
Exercici 2.
Per un fil conductor rectilini i infinitament llarg, situat sobre l'eix x, circula un corrent elèctric en el
sentit positiu d’aquest eix. El valor del camp magnètic produït per aquest corrent és de 6·10 -5 T en el
punt A (0,- yA, 0), i de 8·10-5 T en el punt B (0, +yB, 0). Sabent que yA + yB=21 cm, determine: a) la
intensitat que circula pel fil conductor; b) el mòdul i la direcció del camp magnètic produït per
aquest corrent en el punt de coordenades (0, 8, 0) cm. DADA: μ0 = 4π×10-7 T·m·A-1.
Exercici 3.
Dos fils conductors rectes, paral·lels i de longitud infinita es troben separats una distancia d = 1 m.
Pels conductors circulen corrents en el mateix sentit i la força per unitat de longitud que exerceix un
N
conductor sobre l'altre és de 10-6 .
m
a) Si pel conductor 1 passa un corrent I1 = 2 A, calcule el corrent que circula pel conductor 2.
b) Calcule el camp magnètic (mòdul, direcció i sentit) en un punt P situat entre els cables, a
d
distància del conductor 2.
5
Dada: μo =4π∙10-7 m∙kg∙C-2.
Exercici 4.
Un feix d'electrons travessa una regió de l'espai sense desviar-se, es pot afirmar que en aquesta
regió no hi ha camp magnètic? D'existir, com ha de ser?
Exercici 5.
En una regió existeix un camp magnètic uniforme dirigit verticalment cap avall. Es disparen dos
protons horitzontalment en sentits oposats. Raona quines trajectòries descriuen, en quin pla estan i
quins sentits tenen els seus moviments.
Exercici 6.
61
m
Una partícula amb càrrega elèctrica positiva de valor q que porta una velocitat v =v· i⃗
⃗ entra en
s
una regió de l’espai on hi ha un camp magnètic ⃗ B =B· k⃗T . Indica raonadament el valor de la
magnètica.
Exercici 7.
m
Una partícula amb càrrega elèctrica positiva de valor q que porta una velocitat v =−v· i⃗
⃗ entra
s
magnètica.
Exercici 8.
m
Una partícula amb càrrega elèctrica positiva de valor q que porta una velocitat v =v· ⃗j
⃗ entra en
s
una regió de l’espai on hi ha un camp magnètic ⃗ B =B· k⃗T . Indica raonadament el valor de la
magnètica.
Exercici 9.
m
Una partícula amb càrrega elèctrica negativa de valor -q que porta una velocitat ⃗v =v· ⃗j entra
s
en una regió de l’espai on hi ha un camp magnètic ⃗ B =B· k⃗ T . Indica raonadament el valor de la
magnètica.
Exercici 10.
m
Una partícula amb càrrega elèctrica negativa de valor -q que porta una velocitat v =−v· ⃗j
⃗ entra
s
magnètica.
Exercici 11.
m
Una partícula amb càrrega elèctrica positiva de valor q que porta una velocitat v =−v· ⃗j
⃗ entra
s
magnètica.
Exercici 12.
62
m
Una partícula amb càrrega elèctrica positiva de valor q que porta una velocitat v =−v· ⃗j
⃗ entra
s
en una regió de l’espai on hi ha un camp magnètic ⃗ B =B· i⃗ T . Indica raonadament el valor de la
magnètica.
Exercici 13.
m
Una partícula amb càrrega elèctrica negativa de valor q que porta una velocitat v⃗=−v· ⃗j entra
s
magnètica.
Exercici 14.
m
Una partícula amb càrrega elèctrica positiva de valor q que porta una velocitat v =v· ⃗j
⃗ entra en
s
una regió de l’espai on hi ha un camp magnètic ⃗ B =B· i⃗ T . Indica raonadament el valor de la
magnètica.
Exercici 15.
m
Una partícula amb càrrega elèctrica negativa de valor q que porta una velocitat v =v· ⃗j
⃗ entra en
s
magnètica.
Exercici 16.
m
Una partícula amb càrrega elèctrica negativa de valor -q que porta una velocitat v⃗=v· i⃗ entra
s
magnètica.
Exercici 17.
m
Una partícula amb càrrega elèctrica negativa de valor -q que porta una velocitat v =v· ⃗
⃗ k entra
s
magnètica.
63
Exercici 18.
m
Una partícula amb càrrega elèctrica positiva de valor q que porta una velocitat v =v· ⃗
⃗ k entra en
s
magnètica.
Exercici 19.
m
Una partícula amb càrrega elèctrica positiva de valor q que porta una velocitat v =v· ⃗
⃗ k entra en
s
magnètica.
Exercici 20.
m
Una partícula amb càrrega elèctrica negativa de valor -q que porta una velocitat v⃗=v· ⃗
k entra
s
magnètica.
Exercici 21.
Un electró es mou a 105 m·s-1 en el sentit positiu de l'eix OX, i penetra en una regió on existeix un
camp magnètic uniforme d'1 T, dirigit en el sentit negatiu de l'eix OZ. Determine, raonadament,
amb l'ajuda d'un esquema:
a) La força magnètica que actua sobre l'electró.
b) El camp elèctric que cal aplicar perquè l'electró continue amb trajectòria rectilínia. Dada: e =
1,6·10-19 C.
Exercici 22.
Un conductor rectilini de longitud L, pel qual circula un corrent elèctric I, és troba immers en un
camp magnètic uniforme B. Justifique raonadament, secundant-se'n un esquema:
a) Si és possible que el camp no exercisca cap força sobre ell.
b) L'orientació del conductor respecte del camp perquè el mòdul de la força magnètica seguisca
màxim.
64
Solucions dels exercicis i qüestions de magnetisme de final del
tema.
Exercici 1.
4 m
Un electró entra amb una velocitat v =5· 10 i⃗
⃗ en una regió de l'espai on hi ha un camp
s
magnètic uniforme ⃗ B =−2,5 ⃗j T . Per a l'instant d'entrada, determine:
a) La força que exerceix el camp magnètic sobre l'electró i el vector acceleració.
b) L'energia cinètica.
c) El radi de la trajectòria que descriu l'electró en moure's en interior del camp. Dibuixa
la trajectòria, el vector camp magnètic, així com la seua velocitat i acceleració en un
punt arbitrari de la trajectòria.
Dades: qe= -1,6×10−19 C; me= 9,11×10−31 kg.
Solució:
https://www.youtube.com/watch?v=DvX-OIYWAHQ
a) En primer lloc fem un esquema de l’exercici:
La força magnètica va cap a fora i està en l’eix z. Segons la regla de la mà dreta, el producte
vectorial dels vectors v i B va en l’eix z i cap a dins. Com la càrrega de l’electró és negativa i
⃗ B ) , es canvia el signe de la força magnètica respecte al de producte vectorial ⃗v x ⃗
F m=q·( ⃗v x ⃗ B
i la força magnètica està en l’eix z i va cap a fora.
Per calcular el mòdul de la força magnètica tenim:

−19 4 −14
Fm =q·v·B=1,6 ·10 · 5· 10 · 2,5=2 ·10 N
65
F m=2 ·10 ⃗k
Per tant: ⃗ −14
També es pot fer amb un determinant:
Respecte a l’acceleració tenim:
16 m
F=m·a → 2· 10−14 =9,1 ·10−31 · a → a=2,2· 10 2
s
1 2 1 −31 4 2 −21
b) EC = · m·v = · 9,1 ·10 ·(5 · 10 ) =1,14 · 10 J
2 2
c) El moviment de l’electró quan entra en el camp magnètic es produeix en l’eix xz:
Com tenim un moviment circular uniforme, per calcular el radi fem el següent:
Com ⃗ F =m· a⃗ → q·(⃗v x ⃗

B )=m·⃗a → q·v·B·sin 90 º =m·a n (perquè l’única acceleració que
2 −31 4
v m·v 9,1 · 10 · 5 ·10 −7
tenim és la normal) → q·v·B·sin 90 º =m· → r= = −19
=1,14 ·10 m
r q·B 1,6 · 10 ·2,5
66
Respecte al sentit de la velocitat i l’acceleració, la velocitat sempre és tangent a la trajectòria i
l’acceleració és la normal. Està dirigida cap al centre.
Exercici 2.
Per un fil conductor rectilini i infinitament llarg, situat sobre l'eix x, circula un corrent
elèctric en el sentit positiu d’aquest eix. El valor del camp magnètic produït per aquest corrent
és de 6·10-5 T en el punt A (0,- yA, 0), i de 8·10-5 T en el punt B (0, +yB, 0). Sabent que yA +
yB=21 cm, determine: a) la intensitat que circula pel fil conductor; b) el mòdul i la direcció del
camp magnètic produït per aquest corrent en el punt de coordenades (0, 8, 0) cm. DADA: μ 0
= 4π×10-7 T·m·A-1.
Solució:
https://www.youtube.com/watch?v=gIRMasZgcY4
L’esquema de l’exercici és:
67
Tenim:
μ0 · I −7
4 · π · 10 · I
B 1= → 6 ·10−5= → y A =0,0033· I (1)
2· π · y A 2·π· yA
μ0 · I −7
4 · π · 10 · I
B 2= → 8 ·10−5= → y B =0,0025 · I (2)
2· π · y B 2· π · y B
Si posem el 21 cm en m tenim:
0,21
y A + y B=0,21 → 0,0033 · I +0,025 · I =0,21 → I = =36 A
0,0058
I encara que no ho demana podem fer el càlcul de yA i yB.
y A =0,0033· I =0,0033 · 36=0,12 m
y B =0,0025 · I =0,0025 · 36=0,09m
b)
68
Per calcular el camp magnètic en el punt que ens demana tenim:
μ 0 · I 4 · π · 10−7 ·36 −5
B= = =9 ·10 T
2· π · r 2· π · 0,08
I per la regla de la mà dreta, el camp té direcció en l’eix z i sentit cap a fora del paper.
69
Per tant:
B =9 · 10 T ⃗
⃗ −5
k
Exercici 3.
Dos fils conductors rectes, paral·lels i de longitud infinita es troben separats una distancia d =
1 m. Pels conductors circulen corrents en el mateix sentit i la força per unitat de longitud que
N
exerceix un conductor sobre l'altre és de 10-6 .
m
a) Si pel conductor 1 passa un corrent I1 = 2 A, calcule el corrent que circula pel conductor 2.
b) Calcule el camp magnètic (mòdul, direcció i sentit) en un punt P situat entre els cables, a
d
distància del conductor 2.
5
Dada: μo =4π∙10-7 m∙kg∙C-2.
Solució.
https://www.youtube.com/watch?v=EB-ECau6EKc
En primer lloc fem un esquema de l’exercici.
70
La força del conductor 1 sobre el 2 és:
F =I 2 ·( ⃗
⃗ l2 x ⃗
B 1)
Com es veu en el dibuix al fer el producte vectorial ⃗

l2 x ⃗
B1 s’obté un vector en la direcció de l’eix
x i sentit negatiu.
A partir del mòdul del vector força anem a calcular I2.
En primer lloc calculem B1.
μ 0 · I 1 4 · π ·10−7 · 2 −7
B 1= = =4 ·10 T
2· π · r 2· π · 1
71
N
Ara sabem que la força per unitat de longitud sobre el conductor 2 és 10-6 . Per tant:
m
F
=I 2 · B1 → 10−6 =I 2 · 4 · 10−7 → I 2 =2,5 A
l2
b) El camp magnètic en el punt on ens el demanen serà:
μ0 · I 2 μ 0 · I 1 4 · π ·10−7 · 2,5 4 · π · 10−7 · 2 −6

B=B2−B1= − = − =2· 10 T
2· π · r 2 2· π · r 1 2· π · 0,2 2 · π · 0,8
I tindrà la direcció en l’eix z i sentit cap a fora. Per tant:
B =2 ·10 ⃗
⃗ −6
kT
Exercici 4.
Un feix d'electrons travessa una regió de l'espai sense desviar-se, es pot afirmar que en
aquesta regió no hi ha camp magnètic? D'existir, com ha de ser?
Solució.
https://www.youtube.com/watch?v=uKJTKkwnbu8
Si que pot existir un camp magnètic, però aquest serà paral·lel a la velocitat dels electrons perquè
com ⃗ F =q·( ⃗v x ⃗
B ) , si els vectors velocitat i camp magnètic són paral·lels, la força magnètica és
zero perquè tenim que el mòdul de la força és:
F=q·v·B·sin 0 º =0
En aquest cas, els electrons efectuaran un MRU perquè no actua cap força sobre ells (la gravitatòria
és menyspreable).
Exercici 5.
72
En una regió existeix un camp magnètic uniforme dirigit verticalment cap avall. Es disparen
dos protons horitzontalment en sentits oposats. Raona quines trajectòries descriuen, en quin
pla estan i quins sentits tenen els seus moviments.
Solució.
https://www.youtube.com/watch?v=-n21767-PFg
En primer lloc anem a analitzar la trajectòria del protó que està dins del camp magnètic i es llança
cap a la dreta.
El moviment es desenvoluparà en el pla xz.
73
Com es veu, el protó efectuarà un moviment circular en sentit horari.
Ara analitzem la trajectòria del protó que està dins del camp magnètic i es llança cap a l’esquerra.
Ara ens centrem en el pla xz que és on es desenvolupa el moviment:
74
En aquesta oportunitat, el protó també efectua un moviment circular en sentit horari, tal
com es pot determinar a partir de l’esquema.
Exercici 6.
m
v =v· i⃗
Una partícula amb càrrega elèctrica positiva de valor q que porta una velocitat ⃗
s
⃗ ⃗
Solució:
https://www.youtube.com/watch?v=ZY--WAEjkyE
75
Per la regla de la mà dreta, el producte vectorial v⃗ x B⃗ tindrà la direcció de l’eix y negativa i com
⃗
la càrrega és positiva tindrem que F =q·(⃗ ⃗
v x B ) té el mateix sentit.
I el vector:
⃗
F =−q·v·B ⃗j
Exercici 7.
76
m
v =−v· i⃗
s
⃗ ⃗
Solució:
https://www.youtube.com/watch?v=5LfyxGOfMFc
Per la regla de la mà dreta, el producte vectorial ⃗v x⃗

B tindrà la direcció de l’eix y positiu i com la
càrrega és positiva tindrem que ⃗ vx⃗
F =q·(⃗ B ) té el mateix sentit.
77
I el vector:
⃗
F =q·v·B ⃗j
Exercici 8.
m
v =v· ⃗j
s
⃗ ⃗
Solució:
https://www.youtube.com/watch?v=aTc9ftHqNvE
Per la regla de la mà dreta, el producte vectorial ⃗v x ⃗

B tindrà la direcció de l’eix x positiu i com la
⃗ ⃗
càrrega és positiva tindrem que F =q·(⃗v x B ) té la mateixa direcció i sentit.
78
I el vector:
⃗
F =q·v·B i⃗
Exercici 9.
m
Una partícula amb càrrega elèctrica negativa de valor -q que porta una velocitat ⃗v =v· ⃗j
s
⃗ ⃗
Solució:
https://www.youtube.com/watch?v=QQXEkJ04S-8
79
v x⃗
Per la regla de la mà dreta, el producte vectorial ⃗ B tindrà la direcció de l’eix x i sentit positiu i
com la càrrega és negativa tindrem que ⃗ F =q·(⃗vx⃗B ) té la mateixa direcció i sentit contrari.
I el vector:
⃗
F =−q·v·B i⃗
80
Exercici 10.
Una partícula amb càrrega elèctrica negativa de valor -q que porta una velocitat
m
v =−v· ⃗j
⃗ entra en una regió de l’espai on hi ha un camp magnètic ⃗B =B· k⃗T . Indica
s
raonadament el valor de la força magnètica que actua sobre la partícula i dibuixa els vectors
velocitat, camp magnètic i força magnètica.
Solució:
https://www.youtube.com/watch?v=970qaHx0lm0
v x⃗
Per la regla de la mà dreta, el producte vectorial ⃗ B tindrà la direcció de l’eix x i sentit negatiu
⃗
i com la càrrega és negativa tindrem que F =q·(⃗ ⃗
v x B ) té la mateixa direcció i sentit contrari.
81
I el vector:
⃗
F =q·v·B· i⃗
Exercici 11.
m
Una partícula amb càrrega elèctrica positiva de valor q que porta una velocitat v⃗ =−v· ⃗j
s
entra en una regió de l’espai on hi ha un camp magnètic ⃗ B =B· k⃗ T . Indica raonadament el
Solució:
https://www.youtube.com/watch?v=IWXEVVw_avo
82
Per la regla de la mà dreta, el producte vectorial ⃗v x⃗
B tindrà la direcció de l’eix x i sentit negatiu
i com la càrrega és positiva tindrem que ⃗ F =q·(⃗vx⃗B ) té la mateixa direcció i el mateix sentit.
I el vector:
⃗
F =−q·v·B· i⃗
Exercici 12.
m
v =−v· ⃗j
s
entra en una regió de l’espai on hi ha un camp magnètic ⃗ B =B· i⃗ T . Indica raonadament el
Solució:
https://www.youtube.com/watch?v=JspVn-w9Hd4
83
Per la regla de la mà dreta, el producte vectorial ⃗ v x⃗B tindrà la direcció de l’eix z i sentit positiu i
⃗
com la càrrega és positiva tindrem que F =q·(⃗ ⃗
v x B ) té la mateixa direcció i el mateix sentit.
I el vector:
F =q·v·B· ⃗k
⃗
Exercici 13.
84
m
v =−v· ⃗j
Una partícula amb càrrega elèctrica negativa de valor q que porta una velocitat ⃗
s
⃗ ⃗
entra en una regió de l’espai on hi ha un camp magnètic B =B· i T . Indica raonadament el
Solució:
https://www.youtube.com/watch?v=BoARtT6_0wk
v x⃗
Per la regla de la mà dreta, el producte vectorial ⃗ B tindrà la direcció de l’eix z i sentit positiu i
com la càrrega és positiva tindrem que ⃗ F =q·(⃗vx⃗
B ) té la mateixa direcció i sentit negatiu.
85
I el vector:
F =−q·v·B· ⃗
⃗ k
Exercici 14.
m
Una partícula amb càrrega elèctrica positiva de valor q que porta una velocitat v⃗=v· ⃗j
s
Solució:
https://www.youtube.com/watch?v=TK9-QLKQyRM
Per la regla de la mà dreta, el producte vectorial ⃗v x⃗B tindrà la direcció de l’eix z i sentit negatiu
⃗
i com la càrrega és positiva tindrem que F =q·(⃗ ⃗
v x B ) té la mateixa direcció i sentit.
86
I el vector:
F =−q·v·B· ⃗
⃗ k
Exercici 15.
m
v =v· ⃗j
Una partícula amb càrrega elèctrica negativa de valor q que porta una velocitat ⃗
s
Solució:
https://www.youtube.com/watch?v=-4wWBXzl3bg
87
v x⃗
Per la regla de la mà dreta, el producte vectorial ⃗ B tindrà la direcció de l’eix z i sentit negatiu
i com la càrrega és negativa tindrem que ⃗ vx⃗
F =q·(⃗ B ) té la mateixa direcció i sentit contrari, per
tant serà positiu.
I el vector:
F =q·v·B· ⃗
⃗ k
88
Exercici 16.
m
v =v· i⃗
Una partícula amb càrrega elèctrica negativa de valor -q que porta una velocitat ⃗
s
⃗ ⃗
Solució:
https://www.youtube.com/watch?v=Rxxcq9ppHL8
La força serà zero perquè els vectors velocitat i

camp magnètic tenen la mateixa direcció i sentit.
Aleshores:
F=q·v·B·sin 0 º =0
Exercici 17.
m
Una partícula amb càrrega elèctrica negativa de valor -q que porta una velocitat v⃗=v· ⃗
k
s
Solució:
https://www.youtube.com/watch?v=8qxht-ExcDA
L’esquema de l’exercici és el següent.
89
v x⃗
Per la regla de la mà dreta, el producte vectorial ⃗ B tindrà la direcció de l’eix y i sentit positiu i
com la càrrega és negativa tindrem que ⃗ F =q·(⃗vx⃗B ) té la mateixa direcció i sentit contrari, per
tant serà negatiu.
I el vector:
⃗
F =−q·v·B· ⃗j
Exercici 18.
m
v =v· ⃗
Una partícula amb càrrega elèctrica positiva de valor q que porta una velocitat ⃗ k
s
⃗ ⃗
Solució:
https://www.youtube.com/watch?v=0fuALaXBoJE
90
Per la regla de la mà dreta, el producte vectorial ⃗ v x⃗B tindrà la direcció de l’eix y i sentit positiu i
⃗
com la càrrega és positiva tindrem que F =q·(⃗ ⃗
v x B ) té la mateixa direcció i sentit que ⃗ v x⃗
B
.
I el vector:
⃗
F =q·v·B· ⃗j
Exercici 19.
m
v =v· ⃗
Una partícula amb càrrega elèctrica positiva de valor q que porta una velocitat ⃗ k
s
⃗ ⃗
Solució:
https://www.youtube.com/watch?v=5gx9k1Hm-S8
91
Per la regla de la mà dreta, el producte vectorial ⃗v x⃗B tindrà la direcció de l’eix y i sentit negatiu
⃗
i com la càrrega és positiva tindrem que F =q·(⃗ ⃗
v x B ) té la mateixa direcció i sentit que ⃗ v x⃗
B
I el vector:
⃗
F =−q·v·B· ⃗j
92
Exercici 20.
m
Una partícula amb càrrega elèctrica negativa de valor -q que porta una velocitat ⃗v =v· ⃗k
s
entra en una regió de l’espai on hi ha un camp magnètic ⃗
B =B· ⃗
i T . Indica raonadament el
Solució:
https://www.youtube.com/watch?v=tAJmZleORCA
Per la regla de la mà dreta, el producte vectorial ⃗v x ⃗ B tindrà la direcció de l’eix y i sentit negatiu
i com la càrrega és positiva tindrem que ⃗ F =q·(⃗v x ⃗
B ) té la mateixa direcció i sentit contrari que
⃗v x ⃗
B . Per tant té la direcció de l’eix y sentit positiu.
93
I el vector:
⃗
F =q·v·B· ⃗j
Exercici 21.
Un electró es mou a 105 m·s-1 en el sentit positiu de l'eix OX, i penetra en una regió on existeix
un camp magnètic uniforme d'1 T, dirigit en el sentit negatiu de l'eix OZ. Determine,
raonadament, amb l'ajuda d'un esquema:
a) La força magnètica que actua sobre l'electró.
b) El camp elèctric que cal aplicar perquè l'electró continue amb trajectòria rectilínia. Dada:
e = 1,6·10-19 C.
Solució.
a) L’esquema és el següent:
Aplicant la regla de la mà dreta, el producte vectorial dels vectors velocitat i camp magnètic aniria
en l’eix y i cap amunt, però com el que entra en el camp és un electró la força va en el sentit de l’eix
y i cap abaix.
94
La força magnètica és:
F=q·v·B=1,6·10-19·105·1= 1,6·10-14 N
F =−1,6 ·10 N ⃗j
⃗ −14
b) El camp elèctric tindrà el sentit cap abaix de l’eix y, per a què la força elèctrica tinga el sentit cap
amunt de l’eix y ( ⃗F =q· ⃗E ). Així, si les dos forces s’igualen la trajectòria de l’electró serà un
MRU.
5 5 N
Fe =F m → q·E=q·v·B → E=v·B=10 · 1=10
C
Exercici 22.
Un conductor rectilini de longitud L, pel qual circula un corrent elèctric I, és troba immers en
un camp magnètic uniforme B. Justifique raonadament, secundant-se'n un esquema:
a) Si és possible que el camp no exercisca cap força sobre ell.
b) L'orientació del conductor respecte del camp perquè el mòdul de la força magnètica
seguisca màxim.
Solució:
El mòdul de la força magnètic és:
F=I·l·B·sin ϴ, on ϴ és l’angle que formen els vectors ⃗l i B

⃗ .
a) La força serà zero quan sin ϴ=0 i això passa quan ϴ=0º o 180º. Això és quan els vectors ⃗l i
⃗ tenen la mateixa direcció.
B
95
b) La força serà màxima en mòdul quan sin ϴ=90º i això passa quan ϴ=90º o 270º. Això és quan
els vectors ⃗l i B ⃗ tenen direcció perpendicular.
96

3 Magnetisme

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

3 Magnetisme

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

3. CAMP MAGNÈTIC.

En 1831, M. Faraday va observar l'efecte contrari: si s'aproxima un imant a un conductor en

En primer lloc cal començar parlant de que és un imant.

3.2.3. Inducció magnètica.

La unitat de la inducció magnètica en el Sistema Internacional d'Unitats és el tesla.

Més endavant tractarem el tema de com s’expressa matemàticament ⃗

3.2.4. Càrregues en moviment.

3.3. Estudi del camp magnètic.

3.3.1. Acció del camp magnètic sobre una càrrega en moviment.

El camp magnètic ⃗ B es defineix de la llei de la Força de Lorentz, i específicament de la força

Les implicacions d'aquesta expressió inclouen:

- La força és perpendicular a ambdues, a la velocitat v de la càrrega i al camp magnètic B.

- El mòdul de la força és F = q·v·B·senθ on θ és l'angle menor de 180º entre la velocitat i el camp

- La direcció i el sentit de la força de la força ve donada per la regla de la mà dreta. La fórmula de la

3.3.1.2. Regla de la mà esquerra.

3.3.1.3. Càlcul de la força a través d’un determinant.

També es pot calcular la força a través d’un determinant de la següent manera:

Eixos x, y, z en tres dimensions:

En matemàtiques es sol representar d’aquesta manera:

En física, a més de la manera anterior, es sol representar així:

Si va cap a fora del paper tindrem:

Si va cap a dins del paper tindrem:

3.3.1.4. Unitat del camp magnètic.

I a partir d’ací es pot definir la unitat de camp magnètic, el Tesla (T):

3.3.1.4. Força de Lorentz generalitzada.

Aquesta força es coneix com la força de Lorentz generalitzada.

3.3.2. Força magnètica sobre un conductor.

Un corrent elèctric és un conjunt de càrregues en moviment. Coneguda ja la força que el camp B

La unitat d’intensitat de corrent en el sistema internacional és l'Ampere.

El nombre de càrregues en el volum V és:

3.3.2.2. Força sobre un conductor de forma arbitrària.

Per calcular el mòdul caldrà aplicar l’expressió següent:

L’exercici també es pot fer amb un determinant i tenim:

Una partícula de 2.4 μg i 50 μC es mou en un camp magnètic uniforme de 3 T dirigit en el sentit

3.4. Moviment de partícules carregades en un camp

3.4.1. Velocitat de la càrrega paral·lela al camp magnètic.

Si la velocitat inicial és paral·lela al camp magnètic, la força en l'instant inicial és:

Per tant, l'acceleració inicial és nul·la ( ⃗

3.4.2. Velocitat de la càrrega perpendicular al camp magnètic.

Si la velocitat inicial és perpendicular al camp magnètic, la força inicial no serà nul·la

L'acceleració tangencial és la component paral·lela a la velocitat, però el segon membre és

Si ens centrem ara en l'acceleració normal, el seu mòdul és

Va ser el primer accelerador de partícules.

I la velocitat de les partícules és:

I la seua energia cinètica màxima és:

3.4.2.2. El selector de velocitats.

El selector de velocitats és un dispositiu basat en la llei de Lorentz que permet l'entrada de

3.4.2.3. L’espectrògraf de masses.

3.4.3. Velocitat de la partícula arbitrària.

- Un moviment rectilini uniforme en la direcció del camp.

Pas d'hèlice: d=vx·T

El signe de la càrrega fa que la força i el vector ( ⃗v x ⃗

3.5. Camps magnètics produïts per corrents elèctriques.

3.5.1. Llei de Biot-Savart.

Es pot representar un element de corrent mitjançant un vector de longitud dl i sentit el sentit de

Si ara ho reagrupem d’una altra manera:

I el camp es pot escriure com:

- ⃗dl és un vector en la direcció de la intensitat de corrent. En el sistema internacional es mesura

- ⃗ ur és un vector unitari que uneix l'element de corrent I· ⃗

3.5.2. Camp magnètic creat per una corrent rectilínia.

3.5.2. Camp magnètic generat per una espira.

En primer lloc ens centrem en una espira circular.

El camp magnètic produït en el centre de l’espira és:

- El camp creat per l’espira en l’eix de les x és: