4. Inducció electromagnètica.

Taula de continguts
Com estudiar el tema.......................................................................................................................2
4.1. Inducció electromagnètica........................................................................................................3
4.1.1. Experiments de Faraday.........................................................................................................3
4.2. Lleis de Faraday en termes de flux magnètic...........................................................................6
4.3. Aplicacions de la llei de Faraday-Lenz...................................................................................13
Inducció magnètica. Exercicis selectivitat Comunitat Valenciana................................................20
Exercicis de final del tema.............................................................................................................25
Solucions dels exercicis del final del tema....................................................................................27

1
Com estudiar el tema.

Partim de la definició de sempre: estudiar és crear connexions entre el que sabem i els nous
conceptes que apareixen. Per tant, el primer és tindre clar els conceptes que cal dominar.

- El camp magnètic.
- Experiments d’Oersted.
- El potencial elèctric.
- Intensitat de corrent.
- Regla de la mà dreta.
- El teorema de Gauss del camp elèctric.

A partir d’això anirem relacionant amb els experiments de Faraday i anirem construint les noves
idees.

Per iniciar-se amb les experiències de Faraday és millor anar al final del punt on diu «Les
experiències de Faraday també es poden descriure així». En principi s’han d’entendre els
experiments i ja està.

Després els apunts introdueixen el concepte de flux. Va a ser molt important aquest concepte per
entendre els experiments de Faraday. El concepte de flux és idèntic al tema del camp elèctric, però
ara parlem del camp magnètic.

Cal entendre molt bé les lleis de Faraday i Lenz (llei de Faraday-Lenz) i aplicar-les als exercicis.
Costa un poc, però és un tema agraït perquè el que pregunten sempre és molt paregut.

Al final del tema hi ha algunes aplicacions de la inducció electromagnètica que cal entendre i
conéixer.

2
4.1. Inducció electromagnètica.

La inducció electromagnètica és la producció de corrents elèctrics per camps magnètics variables

amb el temps.

La inducció electromagnètica és el fenomen que origina la producció d'una força electromotriu

(f.e.m. o voltatge) en un medi o cos exposat a un camp magnètic variable, o bé en un medi mòbil
respecte a un camp magnètic estàtic. És així que, quan aquest cos és un conductor, es produeix un
corrent induït.

Una vegada que Hans Christian Oersted va posar de manifest que un corrent podia produir un camp
magnètic, molts físics van començar a plantejar-se si ocorreria el contrari: que un camp magnètic
fóra capaç de crear un corrent. Descriurem els experiments que van dur a terme Michael Faraday a
Anglaterra i Joseph Henry en els Estats Units i que posen de manifest el fenomen de la inducció.

4.1.1. Experiments de Faraday.

Faraday va iniciar en 1825 una sèrie d'experiments amb la finalitat de comprovar si es podia
obtindre electricitat a partir del magnetisme. Però no va ser sinó fins a 1831 que va poder presentar
els seus primers treballs amb respostes positives.

Després de molts intents fallits, degudament registrats en el seu diari, Faraday va obtindre un indici
en la tardor de 1831. L'experiment va ser el següent. Va enrotllar un filferro conductor al voltant
d'un nucli cilíndric de fusta i va connectar els seus extrems a un galvanòmetre (aparell que mesura
intensitat de corrent i que està representat amb una G en el dibuix de la pàgina següent); aquesta és
la bobina A de la figura de baix. De seguida va enrotllar un altre filferro conductor damunt de la
bobina anterior. Els extrems de la segona bobina, B en la figura, els va connectar a una bateria.
L'argumentació de Faraday va ser la següent: en tancar el contacte C de la bateria comença a
circular un corrent elèctric al llarg de la bobina B. Dels resultats d’Oersted i Ampere, se sap que
aquest corrent genera un efecte magnètic al seu voltant. Aquest efecte magnètic creua la bobina A, i
si el magnetisme produeix electricitat, llavors per la bobina A hauria de començar a circular un
corrent elèctric que hauria de poder detectar-se per mitjà del galvanòmetre.

Els seus experiments van demostrar que l'agulla del galvanòmetre no es movia, la qual cosa
indicava que per la bobina A no passava cap corrent elèctric.

No obstant això, Faraday es va adonar que en l'instant en què connectava la bateria ocorria una
xicoteta desviació de l'agulla de galvanòmetre. També es va adonar que en el moment en què
desconnectava la bateria l'agulla del galvanòmetre es desviava lleugerament una altra vegada, ara en
sentit oposat. Per tant, va concloure que en un interval de temps molt xicotet, mentre es connecta i
es desconnecta la bateria, si hi ha corrent en la bobina B. Seguint aquesta idea Faraday va descobrir
que es produeixen corrents elèctrics només quan l'efecte magnètic canvia, si aquest és constant no
hi ha cap producció d'electricitat per magnetisme.

3
En connectar l'interruptor en el circuit de la bobina B de la figura el valor del corrent elèctric que
circula per ell canvia de zero a un valor diferent de zero. Per tant, l'efecte magnètic que produeix
aquest corrent al seu al voltant també canvia de zero a un valor diferent de zero. De la mateixa
manera, quan es desconnecta la bateria el corrent en el circuit canvia d'un valor no nul a zero, amb
el conseqüent canvi de l'efecte magnètic.

D'altra banda, quant està circulant un corrent amb el mateix valor tot el temps, fet que ocorre quan
la bateria està ja connectada, l'efecte magnètic que produeix la bobina també és constant i no canvia
amb el temps.

Recordem que la intensitat de l'efecte magnètic produït per un corrent elèctric depén del valor del
corrent: mentre major siga aquest valor major serà la intensitat de l'efecte magnètic produït.

Faraday va realitzar diferents experiments en els quals l'efecte magnètic que produïa i travessava
una bobina donava lloc al fet que es produïra un corrent elèctric en aquesta bobina. En un dels seus
experiments va utilitzar ferro dolç, que és un material de ferro que posseeix la propietat de poder
ser forjat quan està molt calent («al roig») i que s'endureix refredant-se ràpidament. Es caracteritza
pel baix contingut de carboni (entre 0,05% i 0,25%), sent una de les varietats, d'ús comercial, amb
més puresa en ferro. És dur, mal·leable i amb facilitat per a formar aliatges amb altres metalls.

En l’experiment que va utilitzar ferro dolç va fer el següent: va enrotllar una bobina A en un anell
de ferro dolç circular i els seus extrems els va connectar a un galvanòmetre. Va enrotllar una altra
bobina B en el mateix anell i els seus extrems els va connectar a una bateria. En connectar
l'interruptor de la bateria va començar a circular un corrent per la bobina B. Aquest corrent va
generar un efecte magnètic al seu al voltant, en particular dins de l'anell de ferro dolç. Com a
conseqüència, l'anell es va magnetitzar i l'efecte magnètic produït va creuar també a la bobina A.
Faraday es va adonar, novament, que només hi havia moviment de l'agulla del galvanòmetre quan
es connectava i desconnectava la bateria. Quan fluïa per la bobina B un corrent de valor constant,
l'agulla del galvanòmetre no es movia, la qual cosa indicava que per la bobina A no hi havia cap
corrent.

4
Les experiències de Faraday també es poden descriure així:

1a Experiència de Faraday.

S'enrotllen dos bobines al voltant d'una barra de ferro. La primera es connecta a una potent bateria,
la segona a un galvanòmetre per a mesurar el corrent induït en tancar i obrir l'interruptor.

Resultats:

En connectar l'interruptor s'indueix un corrent elèctric en la segona bobina. Els corrents en les dues
bobines circulen en sentits contraris.
En desconnectar l'interruptor s'indueix de nou un corrent elèctric en la segona bobina. Ara el corrent
induït té sentit oposat al cas anterior.

Michael Faraday conclou que s'indueix corrent en la segona bobina mentre augmenta o disminueix
la intensitat de corrent en la primera bobina, no mentre es manté constant. La inducció de corrent
elèctric en un circuit és degut a camps magnètics variables.

2a Experiència de Faraday.

Connectem una bobina a un galvanòmetre per a poder mesurar el corrent induït en introduir i
extraure un imant.

Resultats:

5
Si acostem l'imant a la bobina apareix un corrent induït durant el moviment de l'imant. El sentit del
corrent induït en la bobina s'inverteix si allunyem l'imant

Amb la bobina i l'imant fixos no hi ha corrent induït

Els mateixos resultats s'obtenen si mantenim fix l'imant i movem la bobina, o si canviem l'imant per
una espira o bobina connectada a una bateria.

La intensitat del corrent induït depén de la velocitat amb la qual moguem l'imant, de la intensitat del
camp magnètic de l'imant, i del nombre d'espires de la bobina.

4.2. Lleis de Faraday en termes de flux magnètic.

4.2.1. Flux magnètic.

Després de molts experiments addicionals Faraday va arribar a una conclusió molt important. Per a
això va definir el concepte de flux magnètic a través d'una superfície de la següent forma: suposem
que un circuit format per un filferro conductor és un cercle. Siga A l'àrea del cercle. Considerem en
primer lloc el cas en què la direcció de l'efecte magnètic siga perpendicular al pla que forma el
cercle (Figura de baix) i siga B la intensitat del camp magnètic. El flux magnètic a través de la
superfície és el producte de B amb l'àrea del cercle, és a dir, (B·A). En segon lloc considerem el cas
en què la direcció de l'efecte magnètic no siga perpendicular al pla del cercle. Si projectem la
superfície del cercle perpendicularment a la direcció de l'efecte, s'obté la superfície A'. El flux
magnètic és ara igual a (B·A'). Anomenem l'àrea A' l'àrea efectiva. El flux és, per tant, igual a la
magnitud de l'efecte magnètic multiplicada per l'àrea efectiva.

Si el camp magnètic que creua el pla del circuit de la figura anterior canvia amb el temps, llavors,
d'acord amb el descobriment de Faraday es genera, o com s'ha convingut a dir, s'indueix un corrent
elèctric al llarg del filferro que forma el circuit.

No obstant això, Faraday va descobrir una altra cosa molt important. El que realment ha de
canviar amb el temps perquè s'induïsca un corrent elèctric és el flux magnètic a través de la

6
superfície que forma el circuit elèctric. Per descomptat que si l'efecte magnètic canvia amb el
temps, llavors el flux que produeix també canviarà. Però pot ocórrer que el flux canvie sense que el
camp canvie. En efecte, si l'àrea efectiva de la superfície canvia, mantenint-se el valor del camp
magnètic constant, llavors el flux canviarà. El descobriment de Faraday indica que en aquest cas
també s'induirà un corrent elèctric en el circuit. Una manera de canviar l'àrea efectiva del circuit és,
per exemple, fent girar l'espiral del circuit (dibuix de baix) al voltant de l'eix L, perpendicular a
aquest camp magnètic. En aquest cas el flux magnètic canvia amb el temps i s'indueix un corrent en
el circuit, sense que l'efecte magnètic haguera canviat. Veiem clarament que es pot canviar l'àrea
efectiva de moltes altres maneres. A més, pot ocórrer que canvien simultàniament tant el valor del
camp magnètic com l'àrea efectiva amb el conseqüent canvi del flux magnètic.

L'important és que si el flux net canvia llavors s'indueix un corrent elèctric. Aquest descobriment
porta el nom de llei d'inducció de Faraday i és un dels resultats més importants de la teoria
electromagnètica.

Mentre major siga el canvi del flux, major serà el valor del corrent elèctric que s'induirà en el
filferro conductor. D'aquesta manera ens adonem que es poden aconseguir valors molt alts de
corrent elèctric amb només canviar el flux magnètic ràpidament. Així, gràcies a la llei d'inducció de
Faraday, que ara després s’enunciarà, es va posar a la disposició de la humanitat la possibilitat de
comptar amb fonts de corrents elèctrics intensos.

Abans de res hi ha que deixar clara la definició de flux magnètic.

El flux magnètic (representat per la lletra grega Φ), és una mesura de la quantitat de magnetisme, i
es calcula a partir del camp magnètic, la superfície sobre la qual actua i l'angle d'incidència format
entre les línies de camp magnètic i els diferents elements d'aquesta superfície. La unitat de flux
magnètic en el Sistema Internacional d'Unitats és el Weber i es designa per Wb.

Per a camps uniformes i superfícies planes, si tenim un camp magnètic ⃗ B i una superfície
⃗
representada pel vector S , el flux Φ que passa a través d'aquesta àrea és simplement el producte
escalar del valor absolut de tots dos vectors:

Φ=⃗
B · ⃗S

Si q és l’angle entre els dos vectors podem escriure:

Φ=B · S ·cos θ

7
En la següent imatge es veu el flux magnètic a través d’una espira circular:

Generalitzant encara més, podem tindre en compte una superfície irregular travessada per un camp
magnètic heterogeni. D'aquesta manera, hem de considerar cada diferencial d'àrea:

Φ=∫ ⃗
B · d ⃗S
S

4.2.2. Teorema de Gauss aplicat al camp magnètic.

Les línies del camp magnètic són tancades, sense principi ni fi, perquè no existeixen els monopols
magnètics. Així, si considerem una superfície tancada, els nombre de línies de camp que entren és
igual a les línies que ixen, pel que el flux net a través d’una superfície tancada és zero.

∮ ⃗B · d ⃗S =0
Aquesta és una diferència molt important entre el flux elèctric i el magnètic.

8
4.2.3. Llei de Faraday-Lenz.

La inducció electromagnètica és la producció de corrents elèctrics per fluxos de camps magnètics

variables amb el temps. Aquest fenomen és justament el contrari al que va descobrir Oersted, ja que
és l'existència d'un camp magnètic el que ens produirà corrents elèctrics. A més, el corrent elèctric
incrementa en augmentar la rapidesa amb la qual es produeixen les variacions de flux magnètic.

Aquests fets van permetre enunciar la llei que es coneix com la Llei de Faraday-Lenz.

Basat en el principi de conservació de l'energia, Michael Faraday pensava que, si un corrent elèctric
era capaç de generar un camp magnètic, llavors un camp magnètic devia també produir un corrent
elèctric.

En 1831 Faraday va dur a terme una sèrie d'experiments que li van permetre descobrir el fenomen
d'inducció electromagnètica. Va descobrir que, movent un imant a través d'un circuit tancat de
filferro conductor, es generava un corrent elèctric, anomenat corrent induït. A més, aquest corrent
també apareixia en moure el filferro sobre el mateix imant quiet.

Faraday va explicar l'origen d'aquest corrent en termes del nombre de línies de camp travessats pel
circuit de filferro conductor, que va ser posteriorment expressat matemàticament en la hui
anomenada Llei de Faraday, una de les quatre equacions fonamentals de l'electromagnetisme.

La llei de Faraday s’enuncia així:

La força electromotriu induïda en un circuit és igual i de signe oposat a la rapidesa amb què varia el
flux magnètic que travessa un circuit, per unitat de temps.

La llei de Lenz s’enuncia així:

El corrent induït crea un camp magnètic que s'oposa sempre a la variació de flux magnètic que l'ha
produïda.

Matemàticament la llei de Faraday-Lenz s’expressa així:

ϵ =− Δ Φ
Δt

En l'equació s'estableix que el quocient entre la variació de flux (Δϕ) respecte a la variació del
temps(Δt) és igual a la força electromotriu induïda (ξ). El signe negatiu ve donat per la llei de Lenz i
indica el sentit de la força electromotriu induïda, causa del corrent induït crea un camp magnètic
induït que s’oposa a la variació del flux del camp magnètic inductor.

4.2.4. Força electromotriu.

La força electromotriu és la diferència de potencial que s'estableix entre els pols d'un generador (per
exemple una pila) i equival a la quantitat d'energia que el generador és capaç de transferir a la unitat
de càrrega que es mou pel circuit.

9
No obstant això, la diferència de potencial real que produeix un generador és igual a la diferència
entre la seua força electromotriu i l'anomenada "caiguda ohmica" del propi generador, deguda a la
seua resistència, r, de manera que:

Vab = ε - I·r

Com el generador és, en el nostre cas, un flux magnètic variable i no una pila, no existeix
resistència interna, per la qual cosa parlarem indistintament de força electromotriu o diferència de
potencial induïda.

En aquestes experiències la desviació de l'agulla del galvanòmetre era major com més gran era la
rapidesa del moviment relatiu entre bobines o entre imant i bobina.

4.2.5. Exemples d’aplicació de la llei de Faraday-Lenz.

Exemple 1.

Una espira quadrada de 5 cm de costat, situada en el pla XY , es desplaça amb velocitat

cm
⃗v =2· i⃗ , penetrant en l'instant t = 0 en una regió de l'espai on hi ha un
s
camp magnètic uniforme ⃗ B =−0,2 · ⃗
K T . Calcula la força electromotriu i la intensitat
del corrent induïdes en l'espira si la seua resistència és de 10 Ω. Fes un esquema indicant
el sentit de la intensitat de la corrent elèctrica induïda.

Solució:

https://www.youtube.com/watch?v=BA_lHKs7Vag

L’esquema de l’exercici és el següent:

Segons avança l'espira cap a l'interior del camp magnètic, la superfície que delimita
és travessada per un flux del camp magnètic cada vegada major, per la qual cosa es genera una
força electromotriu induïda i una corrent elèctrica induïda que s'oposa a la variació del flux
magnètic.

10
 l 5
Al cap d'un temps: t= = =2,5 s , l'espira es situa completament dins del camp magnètic.
v 2

A partir d'aqueix instant el flux del camp magnètic a través de l'espira roman constant i amb això
desapareix la força electromotriu i la intensitat de la corrent elèctrica induïda.

Transcorregut un temps dt, des de l'instant inicial, l'element de superfície que s'ha situat a l'interior
del camp magnètic és:

dS=L·dL=L·v·dt

B i d ⃗S formen un angle de 180º, així que:

Els vectors ⃗

Δ Φ= ⃗
B ·d ⃗S=B·L·v·dt·cos 180 º=−B·L·v· Δ t

(−B·L·v·Δ t)
ϵ =− Δ Φ =− −4
=B·L·v=0,2 ·0,05 · 0,02=2 ·10 V
Δt Δt

Per calcular la intensitat s’aplica la llei d’Ohm.

−4
2 ·10
I= ϵ = =2 ·10−5 A
R 10

El sentit de la intensitat induïda és el contrari al de les agulles del rellotge, amb la finalitat de
generar a l'interior de l'espira un camp magnètic induït de sentit contrari al del camp magnètic
inductor.

A partir de l'instant t = 2,5 s, cessa la variació del flux del camp magnètic i la força electromotriu i
la intensitat del corrent elèctric es fan iguals a zero.

11
Exemple 2.

Una espira circular de 10 cm² d’àrea està situada perpendicularment en el si d'un camp
magnètica d'1 T. Si el camp disminueix proporcionalment al temps fins a anul·lar-se al cap de
2 s, calcula la força electromotriu induïda. Representa de forma gràfica el camp magnètic i la
força electromotriu induïda en funció del temps. Si el camp magnètic és perpendicular al pla
del paper i de sentit cap a fora, indica en un esquema el sentit de la intensitat de la corrent
elèctrica induïda en l'espira.

Solució:

https://www.youtube.com/watch?v=Z72DX2-ePzE

Segons diu l’enunciat, el camp magnètic és proporcional al temps. Si ho representem gràficament

tindrem una recta i l’equació de la recta serà:

B=a·t+b (1)

A més sabem que quan t=0s →B=1 T, i quan t=2s →B=0 T. Aleshores si substituïm en (1):

1=a·0 + b
0=a·t + b

1
Així obtenim: b=1 i a=− .
2

1
Per tant: B=− · t+1
2

El flux del camp magnètic que travessa l'espira, tenint en compte que els vectors ⃗
B i ⃗S són
paral·lels entre sí i tenen el mateix sentit, és:

1 1
Φ=⃗
B · ⃗S =(− · t+1)· S=(− · t+1)· 0,001=(−0,0005 ·t +0,001)Wb
2 2

12
 dΦ d (−0,0005 · t+0,001)
ϵ =− =− =0,0005 V
dt dt

La fem és constant. Si la representem davant del temps tenim:Durant el procés, disminueix el flux
del camp magnètic que travessa la superfície que delimita l'espira. Aplicant la llei de Lenz, el sentit
de la intensitat de la corrent elèctrica induïda és el contrari del de les agulles del rellotge.

D'aquesta manera, es genera un camp magnètic induït en el centre de l'espira, del mateix
sentit que el camp magnètic inductor, per a oposar-se a la disminució del flux del camp magnètic.

4.3. Aplicacions de la llei de Faraday-Lenz.

De les experiències de Faraday es pot deduir que el corrent dura mentre es realitza el moviment de
l'imant o de la bobina i és més intensa com més ràpid es faça aquest moviment. El corrent elèctric
que apareix en la bobina és el corrent induït.

La inducció electromagnètica constitueix un fenomen destacat en l'electromagnetisme, del qual

s'han desenvolupat nombroses aplicacions pràctiques.

El transformador que s'empra per a connectar un telèfon mòbil a la xarxa elèctrica.

La dinamo d'una bicicleta.
L'alternador d'una gran central hidroelèctrica.

4.3.1. Generador de corrent altern.

El generador de corrent altern és un dispositiu que converteix l'energia mecànica en energia

elèctrica. El generador més simple consta d'una espira rectangular que gira en un camp magnètic
uniforme.

El moviment de rotació de les espires és produït pel moviment d'una turbina accionada per un
corrent d'aigua en una central hidroelèctrica, o per un doll de vapor en una central tèrmica. En el
primer cas, una part de l'energia potencial aigua embassada es transforma en energia elèctrica; en el

13
segon cas, una part de l'energia química es transforma en energia elèctrica en cremar carbó o un
altre combustible fòssil.

Quan l'espira gira, el flux del camp magnètic a través de l'espira canvia amb el temps. Es produeix
una fem (força electromotriu induïda). Els extrems de l'espira es connecten a dos anells que giren
amb l'espira, tal com es veu en la figura. Les connexions al circuit extern es fan mitjançant
escombretes estacionàries en contacte amb els anells.

Si connectem una bombeta al generador veurem que pel filament de la bombeta circula un corrent
que fa que es pose incandescent, i emet tanta més llum com més gran siga la velocitat amb què gira
l'espira en el camp magnètic.

En el següent dibuix es pot veure com es genera una corrent induïda o no segons la posició de
l’espira respecte al camp magnètic.

14
Els generadors elèctrics es diferencien segons la mena de corrent que produeixen, donant lloc a dos
grans grups: els alternadors i les dinamos. Els alternadors generen electricitat en corrent altern i les
dinamos generen electricitat en corrent continu.

4.3.2. Alternador.

Un alternador és una màquina elèctrica, capaç de transformar energia mecànica en energia elèctrica,
generant un corrent altern mitjançant inducció electromagnètica.

Es denomina corrent altern (AC, per les seues sigles en anglés de Alternating current) al corrent
elèctric en la qual la magnitud i el sentit varien cíclicament.

La forma d'oscil·lació del corrent altern més comunament utilitzada és l'oscil·lació sinusoïdal amb
la qual s'aconsegueix una transmissió més eficient de l'energia, a tal punt que en parlar de corrent
altern se sobreentén que es refereix al corrent altern sinusoïdal.

Així varia la intensitat de corrent en la corrent alterna.

15
Com veiem es genera una ona de corrent altern, canvia el sentit del corrent i a més la intensitat és
variable (no sempre és la mateixa).

Si som capaços d'unir els extrems de l'espira a un receptor tindrem un generador de corrent elèctric,
en aquest cas de corrent altern (alternador).

L’esquema d’un alternador és el següent:

16
El principi de funcionament és molt simple i és una aplicació directa del principi d'inducció. En
ella, una espira es fa girar a l'interior del camp magnètic generat per un imant fix. A mesura que
l'enrotllament gira, va tallant les línies del camp magnètic i produint corrent induïda, la que s'extrau
del dispositiu per al seu ús gràcies a un parell d'escombretes.

La principal aplicació de l'alternador és la de generar energia elèctrica de corrent altern per a

entregar a la xarxa elèctrica, encara que també, des de la invenció dels rectificadors de silici, són la
principal font d'energia elèctrica en tota mena de vehicles com a automòbils, avions, vaixells i trens,
reemplaçant al dinamo per ser més eficient i econòmic.

4.3.3. Dinamo.

Una dinamo és un generador elèctric destinat a la transformació de flux magnètic en electricitat

mitjançant el fenomen de la inducció electromagnètica, generant un corrent continu.

Per a aconseguir traure el corrent generat en l'espira, col·loquem uns col·lectors que giren amb
cadascun dels extrems de l'espira i unes escombretes fixes per on traiem el corrent (veure imatge de
mes a baix).

Si ens fixem en els col·lectors aquests estan tallats.

El motiu és perquè per fora de l'espira el corrent sempre vaja en el mateix sentit (corrent continu).

Girem mentalment l'espira i analitzem que si els col·lectors foren anells complets (sense tallar) el
corrent per fora de l'espira eixiria per l'escombreta (fixa sense moure's) en un sentit i quan l'espira
gira mitjana tornada eixiria pel sentit contrari.

És a dir, estaríem generant corrent alterna i no seria una dinamo seria un alternador (generador de
corrent altern).

Això el podem veure en el dibuix de baix en alternador.

Esquema de la dinamo:

17
18
En la dinamo, degut a que els col·lectors estan tallats la corrent és contínua i la intensitat sempre va
en el mateix sentit:

Una de les característiques de les dinamos és que són màquines reversibles: es poden utilitzar tant
com generador o com a motor. El motor és la principal aplicació industrial de la dinamo.

La dinamo té múltiples aplicacions com la recàrrega de les bateries dels cotxes una vegada el motor
està en funcionament. Històricament també s’han utilitzat en les bicicletes per tindre una llum quan
es pedaleja.

En l’actualitat s’utilitzen molt més els alternadors que les dinamos perquè generen més energia,
però encara s’utilitzen en diferents àmbits com:

L'ús dels dinamos en l'actualitat solen ser alguns aparells que no posseeixen bateries i s'energitzen
amb una font externa.

- Carregadors de bateries.
- Llanternes de mà.
- Carregadors de telèfons.

D'altra banda, l'àmbit que més utilitza els dinamos en l'actualitat és lla dels circuits que es dedica a
la creació de complements per a bicicletes. Un exemple seria els llums LED, les quals poden
funcionar sense bateries a la nit. La raó per la qual el dinamo s'ha mantingut en aquests mercats és
degut a la proporció d'eficiència-cost, ja que pot fer el mateix treball que un alternador però és més
barat.

Una simulació de com funciona un alternador i una dinamo es pot veure en la següent simulació:

https://www.walter-fendt.de/html5/phes/generator_es.htm

Per veure com es produeix corrent contínua o alterna en un generador és molt interessant veure
aquest vídeo:

https://www.youtube.com/watch?v=cyB9QgZbJeA

19
Inducció magnètica. Exercicis selectivitat Comunitat
Valenciana.

1. La figura mostra un fil conductor rectilini i una espira conductora. Pel fil circula un corrent
continu. Justifiqueu si s’induirà corrent en l’espira en els següents casos:
a) L’espira es mou cap a la dreta.
b) L’espira es mou cap amunt i paral·lelament al fil.
c) L’espira es troba en repòs. (Juny 2002)

2. Considereu dues espires A i B com les mostrades en la figura. Si per l’espira A passa un
corrent d’intensitat I constant, s’induirà corrent en l’espira B?. I si la intensitat de l’espira A
la fem variar amb el temps?. Raoneu la resposta. (Setembre 2002)

3. En un pla XY es té una espira circular de radi a = 2 cm. Simultàniament es té un camp

magnètic uniforme la direcció del qual forma un angle de 30º amb el semieix Z positiu i la
intensitat del qual és B = 3 e-t/2 T , on t és el temps en segons.
a) Calcula el flux del camp magnètic en l’espira, i el seu valor en t = 0 s.
b) Calcula la força electromotriu induïda en l’espira en t = 0 s.
c) Indica, mitjançant un dibuix, el sentit del corrent induït en l’espira. Raona la resposta.
(Juny 2003)

4. Siga una espira rectangular situada sobre el pla XY, amb dos costats mòbils de 1 m de
longitud, que es mouen en sentits oposats fent gran l’espira amb una velocitat v =
3 m/s. La espira està immersa en un camp magnètic de 1 T, inclinat 60º respecte a l’eix Z, tal
i com indica el dibuix. La longitud L inicial es 2 m.
a) Calcula el flux del campo magnètic en l’espira en el instant inicial (1 punto).
b) Calcula la força electromotriu induïda. (Juny 2008)

20
 5. Enunc
ia la
llei de Faraday-Henry (llei de la inducció electromagnètica) (Setembre 2009)

6. Calculeu el flux d’un camp magnètic uniforme de 5 T a través d’una espira quadrada, de 1
metre de costat, el vector superfície de la qual siga:

a) Perpendicular al camp magnètic.

b) Paral·lel al campo magnètic.
c) Formant un angle de 30º amb el camp magnètic. (Setembre 2010)

7. Una espira conductora, de forma circular, està situada al si d’un camp magnètic
perpendicular al pla del paper, com mostra la figura. El mòdul del camp magnètic augmenta
amb el temps. Indiqueu el sentit del corrent induït en l’espira i justifiqueu la resposta sobre
la base de les lleis que expliquen aquest fenomen. (Juliol 2013)

8. La figura representa un conductor rectilini de longitud molt gran recorregut per un corrent
continu d’intensitat 9 i una espira conductora rectangular, ambdós continguts en el mateix
pla. Justifiqueu, indicant la llei física en què us baseu per a respondre, si s’induirà corrent en
l’espira en els casos següents: a) l’espira es mou cap a la dreta, b) l’espira es troba en repòs.
(Juny 2015)

21
9. Escriviu la llei de Faraday-Lenz i expliqueu el seu significat. La figura mostra una vareta
que llisca cap a la dreta amb velocitat v sobre dos rails paral·lels formant una espira
rectangular. El conjunt és conductor i es troba en el si d'un camp magnètic uniforme B
perpendicular al pla del paper. Expliqueu el sentit del corrent induït en l'espira basant-vos en
la dita llei. (Juny 2019)

10. Una espira plana de superfície 5 cm 2 està situada en el si d'un camp magnètic uniforme de
B= 1 T perpendicular al pla de l'espira. Calculeu el flux magnètic a través de l'espira en
aquesta situació i quan l'espira ha girat un angle α=45º .Raoneu si es genera una força
electromotriu en l'espira mentre gira. (Juliol 2019)

11. Es té una espira circular a l'interior d'un camp magnètic uniforme i constant com a mostra la
figura a). Si l'àrea de l'espira circular disminueix fins a fer-se la meitat s'indueix corrent
elèctric en l'espira? en quin sentit? Si la forma de l'espira passa a ser ovalada, deixant
invariant la seua àrea (figura b), s'indueix corrent elèctric? Escriu i explica la llei de
l'electromagnetisme en la qual et bases i respon raonadament. (Juny 2020)

22
 12. En la figura es mostra una espira rectangular de costats 10 cm i 12 cm en el si d'un camp
magnètic B perpendicular al pla del paper i eixint. Es fa variar el mòdul de B des de 0 a 1 T
en un interval de temps de 1,2 s. Calcula la variació de flux magnètic i la força electromotriu
mitjana induïda en l'espira. Indica i justifica el
sentit del corrent elèctric induït. (Setembre
2020)

13. Una espira rectangular se situa en als voltants d’un fil conductor rectilini de gran longitud,
recorregut per un corrent elèctric la intensitat del qual augmenta amb el temps. Raoneu per
què apareixerà un corrent en l’espira, indiqueu quin serà el seu sentit i enuncieu la llei de
l’electromagnetisme que explica aquest fenomen. (Juliol 2021) (Exercici 3 del final del
tema).

https://www.youtube.com/watch?v=zLpZoX7NC_k

14. El circuit de la figura està format per una barra metàl·lica que llisca sobre un conductor en
forma de ⊏. Sobre aquest circuit actua un camp magnètic perpendicular al pla xy, com
apareix en la figura. Raoneu per què es genera un corrent induït en el circuit i quin és el seu
sentit (indiqueu-lo clarament amb un dibuix). Escriviu la llei física en la qual us baseu per a
respondre, i indiqueu les magnituds que hi apareixen. (Juliol 2022)

23
15. Un imant es mou amb velocitat 𝑣 i s’acosta perpendicularment al pla d’una espira
conductora circular, com indica la figura. Raoneu per què s’indueix un corrent en l’espira
basant-vos en la llei que explica aquest fenomen. Expliqueu el sentit del corrent induït i
dibuixeu-lo sobre l’espira. Quin és el corrent induït si l'imant roman quiet? (Juny 2023)

16. En la figura es mostra una espira circular en el si d’un camp magnètic dirigit cap a dins del
pla del paper. Raoneu si es genera corrent induït en l’espira i en quin sentit, en els següents
casos: a) el mòdul del camp magnètic disminueix i l’espira roman fixa i b) el radi de l’espira
augmenta progressivament i el mòdul del camp magnètic roman constant. (Juliol 2023)

24
Exercicis de final del tema.

Exercici 1.

Una bobina circular de 20 espires i radi 5 cm es col·loca en un camp magnètic dirigit

perpendicularment al pla de la bobina. El mòdul del camp magnètic varia amb el temps d'acord amb
l’expressió: B=0, 02·t + 0, 08·t2 (t en segons i B en tesla); Determinar:
a) El flux magnètic que travessa la bobina en funció del temps.
b) La força electromotriu induïda en la bobina per a t =5 s.

Exercici 2.

Una espira quadrada de 5 cm de costat, situada en el pla XY, es desplaça amb velocitat
cm
⃗v =2 · ⃗i , penetrant en l'instant t = 0 en una regió de l'espai on hi ha un camp magnètic
s
uniforme B ⃗ =20 ⃗
k mT segons s'indica en la figura.
a) Determina la força electromotriu induïda i representa-la gràficament en funció del temps.
Representa també el flux magnètic.
b) Calcula la intensitat del corrent en l'espira si la seua resistència és de 10 Ω. Faça un esquema
indicant el sentit del corrent.

Exercici 3.

Una espira rectangular se situa en als voltants d’un fil conductor rectilini de gran longitud,
recorregut per un corrent elèctric la intensitat del qual augmenta amb el temps. Raoneu per què
apareixerà un corrent en l’espira, indiqueu quin serà el seu sentit i enuncieu la llei
l’electromagnetisme que explica aquest fenomen.

Exercici 4.

Una bobina circular de 150 espires i 0,12 m de diàmetre gira en el si d'un camp magnètic uniforme
rad
de 0,4 T inicialment perpendicular al pla de l'espira amb una velocitat angular de π .
s
a) Calcula el flux magnètic que travessa la bobina en funció del temps.
b) Determina el valor màxim de la força electromotriu induïda.
a) Com la bobina gira tenim que inicialment l’angle que forma al principi el camp magnètic i el
vector superfície serà zero i després serà θ =ω ·t .

25
Exercici 5.

Un camp magnètic uniforme i constant de 0,01 T està dirigit al llarg de l'eix Z. Una espira circular
està situada en el pla XY, centrada en l'origen, i té un radi que varı́a en el temps segons la funció: r =
0, 1 − 10t (en unitats SI). Determina:
a) L'expressió del flux magnètic a través de l'espira.
b) En quin instant de temps la força electromotriu induïda en l'espira és 0,01 V.

Exercici 6.

Es col·loca una espira circular dins d'un camp magnètic uniforme B0 perpendicular al pla de l'espira
i dirigit cap a dintre tal com es mostra en la figura. Explique raonadament en quin sentit circularà el
corrent induït en l'espira en els següents casos:
a) Si s'augmenta progressivament el radi de l'espira romanent constant el valor del camp.
b) Si es manté el valor del radi de l'espira, però s'augmenta progressivament el valor del camp.

Exercici 7.

En el si d'un camp magnètic de 0,4 T es troba una bobina circular, de 100 espires de 0’2 m de radi
situada en un pla perpendicular al camp magnètic. Determine la força electromotriu induïda en la
bobina en els casos següents referits a un interval de temps igual a 2 s:
a) Es duplica el camp magnètic.
b) Es gira la bobina 90° al voltant de l'eix paral·lel al camp magnètic.

Exercici 8.

Una bobina circular de 30 voltes i radi 4 cm es col·loca en un camp magnètic dirigit

perpendicularment al pla de la bobina. El mòdul del camp magnètic varia amb el temps d'acord amb
l'expressió:
B (t) = 0,01·t + 0,04·t2 on t està expressat en segons i B en tesles. Calcula:
a) El flux magnètic que travessa la bobina en funció del temps.
b) La força electromotriu induïda en la bobina per a t = 5 s.

Exercici 9.

Un fil conductor rectilini es troba al costat d'una espira tal com s'indica en la figura.
Es fa passar un corrent continu elèctric cap amunt pel fil. Justifique si s'induirà corrent en l'espira en
els casos següents:
a) L'espira es troba en repòs.
b) L'espira es mou cap amunt paral·lelament al fil.
c) L'espira es mou cap a la dreta.

26
Solucions dels exercicis del final del tema.

Exercici 1.

Una bobina circular de 20 espires i radi 5 cm es col·loca en un camp magnètic dirigit

perpendicularment al pla de la bobina. El mòdul del camp magnètic varia amb el temps
d'acord amb l’expressió: B=0, 02·t + 0, 08·t2 (t en segons i B en tesla); Determinar:
a) El flux magnètic que travessa la bobina en funció del temps.
b) La força electromotriu induïda en la bobina per a t =5 s.

Solució:

https://www.youtube.com/watch?v=wpg_KhhCqLI

a) B=0,02 ·t +0,08 · t 2

B · ⃗S=20·( 0,02· t+ 0,08· t ²) · π · 0,05 =(5 · π · 10 ·t +2· π · 10 · t )Wb

Φ=N· ⃗
2 −5 −4 2

b)
dΦ d (5 · π ·10−5 · t+2 · π ·10−4 · t 2 )
ϵ =− =− =−(5 · π ·10−5 +4 · π · 10− 4 · t )V
dt dt

Per a t=5 s:

ϵ =−( 5· π · 10−5 + 4 · π ·10−4 ·5)V =−0,129 V

Exercici 2.

Una espira quadrada de 5 cm de costat, situada en el pla XY, es desplaça amb velocitat
cm
⃗v =2 · ⃗i , penetrant en l'instant t = 0 en una regió de l'espai on hi ha un camp magnètic
s
uniforme ⃗ B =20 ⃗k mT segons s'indica en la figura.
a) Determina la força electromotriu induïda i representa-la gràficament en funció del temps.
Representa també el flux magnètic.
b) Calcula la intensitat del corrent en l'espira si la seua resistència és de 10 Ω. Faça un
esquema indicant el sentit del corrent.

Solució:

https://www.youtube.com/watch?v=67W_NxtdUSA

a)

27
 B · ⃗S=(20 ·10 )·l·v·t =(20· 10 )· 0,05 · 0,02· t=2· 10 · t
Φ=⃗
−3 −3 −5

−5
dΦ d (2 ·10 · t)
ϵ =− =− =−2 ·10−5 V
dt dt

El flux magnètic que travessa l’espira augmenta de forma constant segons entra l’espira en el camp.
Una vegada dins ja no hi ha variació de flux i no s’indueix força electromotriu.

b) Aplicant la llei d’Ohm tenim:

−5
2 ·10
I= ϵ =
−6
=2· 10 A
R 10

Respecte al sentit de la intensitat de corrent induïda serà tal que s’oposarà a la variació del
flux magnètic i com aquest augmenta amb el temps, la corrent serà antihorària per crear un
camp magnètic cap a fora i que s’opose a la variació de flux magnètic.

Exercici 3.

Una espira rectangular se situa en als voltants d’un fil conductor rectilini de gran longitud,
recorregut per un corrent elèctric la intensitat del qual augmenta amb el temps. Raoneu per

28
què apareixerà un corrent en l’espira, indiqueu quin serà el seu sentit i enuncieu la llei
l’electromagnetisme que explica aquest fenomen.

Solució:

https://www.youtube.com/watch?v=zLpZoX7NC_k

La corrent elèctrica en el fil crea un camp magnètic variable en l’espira perquè la intensitat de
corrent augmenta en el temps. Aquest camp magnètic segons la llei de Faraday-Lenz és
perpendicular i va cap a dins (la x roja ho assenyala en el dibuix).

El corrent que es crea en l’espira és tal que s’oposa a la variació de l’increment de flux que crea el
camp del fil. Així que la corrent circularà en sentit antihorari per a crear un camp magnètic (en blau
en el dibuix) que s’opose a l’augment de flux del camp magnètic en l’espira.

La Llei que s’utilitza per resoldre l’exercici és la de Faraday-Lenz.

La llei de Faraday s’enuncia així:

La força electromotriu induïda en un circuit és igual i de signe oposat a la rapidesa amb què varia el
flux magnètic que travessa un circuit, per unitat de temps.

La llei de Lenz s’enuncia així:

29
El corrent induït crea un camp magnètic que s'oposa sempre a la variació de flux magnètic que l'ha
produïda.

Matemàticament la llei de Faraday-Lenz s’expressa així:

ϵ =− Δ Φ
Δt

En l'equació s'estableix que el quocient entre la variació de flux (Δϕ) respecte a la variació del
temps(Δt) és igual a la força electromotriu induïda (ξ). El signe negatiu ve dau per la llei de Lenz i
indica el sentit de la força electromotriu induïda, causa del corrent induït, s’oposa a la variació del
flux magnètic que el produeix.

Exercici 4.

Una bobina circular de 150 espires i 0,12 m de diàmetre gira en el si d'un camp magnètic
uniforme de 0,4 T inicialment perpendicular al pla de l'espira amb una velocitat angular de
rad
π .
s
a) Calcula el flux magnètic que travessa la bobina en funció del temps.
b) Determina el valor màxim de la força electromotriu induïda.
a) Com la bobina gira tenim que inicialment l’angle que forma al principi el camp magnètic i
el vector superfície serà zero i després serà θ =ω ·t .

El flux és:

B · ⃗S=N·B·S·cos θ =N·B· π · r · cos ω · t=150· 0,4 · π · 0,06 ·cos π ·t=0,6786· cos π ·t Wb

Φ=N· ⃗
2 2

b) La força electromotriu induïda val:

ϵ=− Δ Φ =0,6786· π · sin π · t

Δt

30
El valor màxim de la força electromotriu induïda es produeix quan el sinus és igual a 1, aleshores:

ϵ màx=0,6786· π =2,13 V

Exercici 5.

Un camp magnètic uniforme i constant de 0,01 T està dirigit al llarg de l'eix Z. Una espira
circular està situada en el pla XY, centrada en l'origen, i té un radi que varı́a en el temps
segons la funció: r = 0, 1 − 10t (en unitats SI). Determina:
a) L'expressió del flux magnètic a través de l'espira.
b) En quin instant de temps la força electromotriu induïda en l'espira és 0,01 V.

Solució:

https://www.youtube.com/watch?v=dwoHmMnzvyk

a) En primer lloc calculem el flux:

B · ⃗S=B· π ·r 2=0,01· π ·(0,1−10 ·t )2 Wb

Φ=⃗

31
b) La força electromotriu induïda segons la Llei de Faraday-Lenz és:
2
dΦ d (0,01 · π ·(0,1−10 · t) )
ϵ =− =− =0,01 · π ·20 ·(0,1−10 ·t)V
dt dt

Si V=0,01 V aïllem el temps:

0,01=0,01 · π · 20·(0,1−10 ·t ) → t=8,4·10-3 s

Exercici 6.

Es col·loca una espira circular dins d'un camp magnètic uniforme B0 perpendicular al pla de
l'espira i dirigit cap a dintre tal com es mostra en la figura. Explique raonadament en quin
sentit circularà el corrent induït en l'espira en els següents casos:
a) Si s'augmenta progressivament el radi de l'espira romanent constant el valor del camp.
b) Si es manté el valor del radi de l'espira, però s'augmenta progressivament el valor del
camp.

Solució:

https://www.youtube.com/watch?v=Td86rvCXKLs

a) Si s’augmenta el radi, el flux magnètic augmenta perquè cada vegada la superfície serà major i el
corrent induït circularà per reduir el valor d’aquest flux i per tant crearà un camp magnètic que
eixirà del paper (o de la pantalla de l’ordinador). Això implica que la corrent circularà en el sentit
antihorari.

32
b) Si s’augmenta progressivament el valor del camp, el flux magnètic augmenta perquè cada vegada
la superfície el camp és major i el corrent induït circularà per reduir el valor d’aquest flux i per tant
crearà un camp magnètic que eixirà del paper (o de la pantalla de l’ordinador). Això implica que la
corrent circularà en el sentit antihorari.

Exercici 7.

En el si d'un camp magnètic de 0,4 T es troba una bobina circular, de 100 espires de 0’2 m de
radi situada en un pla perpendicular al camp magnètic. Determine la força electromotriu
induïda en la bobina en els casos següents referits a un interval de temps igual a 2 s:
a) Es duplica el camp magnètic.
b) Es gira la bobina 90° al voltant de l'eix paral·lel al camp magnètic.

Solució:

https://www.youtube.com/watch?v=xkaSDcLWGac

a) La situació del camp i l’espira és la següent:

Es tindrà:

2 2
(B · S−B1 · S) (B2−B1 )· π · r (0,8−0,4 )· π · 0,2
ϵ =−N Δ Φ =−100 · 2 =−100 · =−100 · =−2,5V
Δt 2 2 2

b) Si l’espira gira per un eix paral·lel al camp no canvia ni el camp, ni la superfície ni l’angle que
formen el camp i la superfície que sempre és de 0º. Per tant: ϵ =0 V

33
Exercici 8.

Una bobina circular de 30 voltes i radi 4 cm es col·loca en un camp magnètic dirigit

perpendicularment al pla de la bobina. El mòdul del camp magnètic varia amb el temps
d'acord amb l'expressió:
B (t) = 0,01·t + 0,04·t2 on t està expressat en segons i B en tesles. Calcula:
a) El flux magnètic que travessa la bobina en funció del temps.
b) La força electromotriu induïda en la bobina per a t = 5 s.

Solució:

https://www.youtube.com/watch?v=dseGYKKyN5M

a) En primer lloc calculem el flux:

B · ⃗S=N·B· π ·r · cos 0 º=30 ·(0,01 · t+0,04 · t )· π · 0,04 =4,8 · 10 · π ·(t +4 ·t ) Wb

Φ=N· ⃗
2 2 2 −4 2

b) La força electromotriu induïda segons la Llei de Faraday-Lenz és:

dΦ −4
ϵ=− =−4,8· 10 · π ·(1+8 · t)
dt

Per a t=5 s:

ϵ =−4,8 · 10− 4 · π ·(1+8 · 5)=−0,062 V

Exercici 9.

Un fil conductor rectilini es troba al costat d'una espira tal com s'indica en la figura.
Es fa passar un corrent continu elèctric cap amunt pel fil. Justifique si s'induirà corrent en
l'espira en els casos següents:
a) L'espira es troba en repòs.
b) L'espira es mou cap amunt paral·lelament al fil.
c) L'espira es mou cap a la dreta.

Solució:

https://www.youtube.com/watch?v=JdiQ9DTN9DM

34
a) No s’induirà cap corrent perquè no varia el camp magnètic que travessa l’espira ni la superfície
de l’espira ni l’angle entre el camp magnètic i el vector superfície.

b) No s’induirà cap corrent perquè no varia el camp magnètic que travessa l’espira ni la superfície
de l’espira ni l’angle entre el camp magnètic i el vector superfície.

c) S’induirà corrent perquè varia el camp magnètic que travessa l’espira. Quan més lluny està
l’espira de l fil, el camp disminueix i el flux també ho farà. Això fa que el corrent induït tindrà un
sentit horari per a oposar-se a la variació de flux. Com el flux disminueix, el camp magnètic induït
que crea el corrent intentarà augmentar-lo.

35