Pràctica nº 4

Inducció electromagnètica
1. Objectiu
L’objectiu d’aquest treball és determinar la força electromotriu (FEM) que es genera en una bobina
degut a la variació del camp magnètic. Aquesta variació del camp magnètic es produïda per la
influencia sobre la bobina d’un imant en moviment a una determinada velocitat. S’espera que amb
aquesta activitat l’alumne adquireixi coneixements bàsics sobre electromagnetisme i la inducció
electromagnètica.

2. Material
- Suport
- Sergents
- Tubs de metacrilat de diferents longituds
- Capsa de connexions formada per una placa Arduino i un circuit elèctric
- Telèfon mòbil
- Iman de neodimi
- Caixa de cartró
- Material d’embalatge
- Cable USB tipus A - microUSB
- Adaptador microUSB - USB tipo C.
- Cables de connexió tipus banana.

3. Fonament teòric
3.1 Llei de Faraday

El treball experimental de Michael Faraday va demostrar que una variació del camp magnètic que
enllaça amb espira de fil, indueix una voltatge (FEM) a l’espira. La FEM induïda és proporcional a la
variació amb el temps del flux magnètic a través de l’espira. El flux magnètic pot variar amb el temps
per diferents motius, un d’ells es el que analitzarem en aquesta activitat. En aquest cas es té una espira
fixa a l’espai i un imant que es mou apropant-se i allunyant-se de l’espira.
La Llei de Faraday, com es coneix actualment a l'equació desenvolupada per Maxwell i simplificada
per Heaviside per descriure el fenomen d'inducció electromagnètica, estableix la relació entre la tensió
elèctrica induïda en un circuit tancat amb la variació de flux del camp magnètic que passa través d'una
superfície delimitada per aquest circuit com vora. Aquesta llei pot ser descrita en forma d'integral
segons el Teorema de Kelvin-Stokes com:

d
∮C E ���⃗ = ∫ B
�⃗ · dl �⃗ · �����⃗
dA (1)
dt S

on:
𝐸𝐸�⃗ és el camp elèctric.
���⃗ és l'element infinitesimal del contorn C.
𝑑𝑑𝑑𝑑
�⃗ és la densitat de camp magnètic.
𝐵𝐵
S és una superfície arbitrària, la vora és C.
�����⃗
𝑑𝑑𝑑𝑑 és l'element infinitesimal de la superfície S.
En el cas d'un inductor (bobina) amb N voltes de fil de coure, l'equació (1) es pot expressar com:

∆Φ
𝜀𝜀 = −𝑁𝑁 (2)
∆𝑡𝑡
on:
ε és la força electromotriu (FEM) expressada en V.
N correspon al nombre d'espires.
ΔΦ és la variació de flux magnètic expressat en Wéber.
∆𝑡𝑡 és la variació de temps expressat en segons.

Si analitzem l'equació (2), podem determinar que la FEM induïda augmentarà si augmenta el flux
magnètic, si disminueix el temps o si augmenten el nombre d'espires que conformen la bobina. Al
representar la variació de la FEM respecte al temps per un imant desplaçant-se a una velocitat constant
que passa a través d’una bobina, s’obté una corba com es mostra la Figura1.

0,2

0,15

0,1

0,05
ε (mV)

-0,05

-0,1

-0,15

-0,2
0 5 10 15 20 25 30

Temps (ms)
Figura 1: Força electromotriu en funció del temps. Dades experimentals obtingudes en llançar un imant de Neodimi
cilíndric d'una alçada de 60 cm (sobre la vora del suport) en un bobinatge de 45 espires.

Podem observar que la FEM induïda assoleix un valor màxim just abans de creuar la superfície de
l’espira , arriba a zero just quan l'imant es troba en la fase de transició en què les línies de flux positives
i negatives s'equilibren i pren un valor màxim però de signe contrari quan acaba de creuar l’espira .
S'observa que hi ha una relació entre la posició relativa de l'imant respecte al centre de la bobina i la
FEM generada a l'espira.

3.2 Llei de Lenz

La llei de Lenz planteja que la polaritat del voltatge induït ve donada pel fet que el corrent a l’espira
dona lloc a un camp magnètic que s’oposa al canvi de flux, es a dir que les corrents induïdes seran de
sentit oposat a la variació del flux magnètic que les produeix. Aquesta llei és una conseqüència del
principi de conservació de l'energia. En la Figura 2 podem veure dos situacions on es genera una
corrent induïda, en un cas tenim fixa l’espira i el camp magnètic es el que es mou i en l’altre el camp
magnètic es fix i es mou l’espira.
 a) b)
Figura 2: Diferents situacions on es genera força electromotriu induïda, a) imant en moviment i espira en repòs, b) camp
magnètic fix i espira en moviment.

4. Muntatge experimental
El dispositiu experimental té una doble funció. D’una banda, generar la FEM, i d’una altra, transformar
aquesta magnitud física en dades digitals per tal de poder-les analitzar posteriorment.

1. Generant el senyal.

Com s’ha exposat anteriorment, per tal de generar la FEM necessitem produir una variació en el camp
magnètic proper al fil conductor. Això ho aconseguirem deixant caure un imant a través d’un tub
vertical que farà de guia de l’imant i alhora, de suport, en el seu extrem final, d’un seguit de bobines
de fil de coure. D’aquesta manera, l’imant passarà pel centre de les espires a una velocitat determinada.

El mecanisme consisteix, com hem esmentat, en un tub de metacrilat fixat a un suport on hi trobareu
3 bobines de fil de coure, amb N = 15, 30 i 45 voltes respectivament, una col·lecció de tubs de
metacrilat intercanviables de longitud variable, 0.2, 0.4, 0.6, 0.8 i 1.0 m, i dos imants de neodimi
cilíndrics.

Per realitzar els diferents anàlisi (un per a cada longitud de tub i un per a cada bobina) i estudiar com
afecten a la FEM la variació de la velocitat de l’imant i el nombre d’espires, es muntaran els diferents
tubs de metacrilat al suport i per a cadascun d’ells, s’analitzaran independentment les 3 bobines.

Recordem que podem calcular la velocitat de pas de l’imant a través de la bobina relacionant-la amb
l’alçada des de que el deixem caure.

2. Mesurant el senyal.

Un cop s’ha generat la FEM (V), necessitarem convertir aquesta senyal elèctrica (analògica) en valors
numèrics (digitals). Utilitzarem una targeta adquiridora de dades programable, anomenada Arduino,
per realitzar aquesta funció.

Arduino ens permet fer la conversió del senyal analògic (FEM) a un senyal digital binària, alhora que
interpreta o “tradueix” aquestes dades binàries a valors de magnitud equivalent al senyal analògic
inicial.
 Figura 3: Esquematització del pas de una senyal analògica a una senyal digital

Com que Arduino està dissenyat per realitzar moltes funcions diferents, haurem de programar-lo per
tal de que realitzi només la tasca que a nosaltres ens interessa. En el nostre cas, les targetes d’Arduino
del laboratori ja estan programades i configurades per dur a terme la funció requerida. A més, s’ha
establert un circuit elèctric entre les bobines i la placa que fa la funció de divisor passiu de corrent per
tal d’estabilitzar el senyal elèctric i protegir la placa de voltatges superiors als admesos.

Per tal d’observar al laboratori el fenomen d’inducció magnètica, connectarem cada placa Arduino a
un Smartphone. Aquest, mitjançant l’aplicatiu ‘RoboRemo’, graficará en temps real el senyal elèctric
de la FEM. En el nostre cas, representarà un gràfic FEM (mV) – Temps. És a dir, farà la funció
d’oscil·loscopi. Paral·lelament, ens permetrà guardar el senyal representat i enviar-lo a un ordinador,
d’aquesta manera podrem realitzar posteriorment l’anàlisi de les dades a través d’un programa
informàtic i veure els valors de la FEM per a cada configuració d’espires i d’alçades de caiguda lliure.

5. Operativa
1. Connexions.

El primer que haurem de preparar seran les connexions del sistema:

- Connexió de Bobina amb Arduino. Connectarem sempre l’inici de cada bobina (connector vermell)
amb el connector vermell d’Arduino i el final de la bobina (connector negre) amb el connector negre
(Figura 4).

Figura 4: Detall de la connexió entre la bobina i Arduino

- Connexió d’Arduino amb Smartphone mitjançant el cable USB tipus B a microUSB. En el cas dels
Samsung, haurem d’utilitzar l’adaptador complementari (microUSB a USB tipus C). Ver Figura 5.
 Figura 5: Detall de la connexió entre el telèfon mòbil i Arduino

2. Iniciant l’aplicació del Smartphone i verificant les connexions del mecanisme.

Un cop haguem connectat físicament els dispositius, iniciarem l’aplicatiu ‘Roboremo’ per tal d’establir
una comunicació entre Arduino i el telèfon.

Figura 6: Interfície principal de l’aplicació Roboremo.

Realitzarem els passos següents per a la connexió:

→ Menu

Figura 7: Interfície principal de l’aplicació Roboremo.

→ Connect

Figura 8: Interfície del menú de l’aplicació.

→USB

Figura 9: Interfície de connexió de l’aplicació Roboremo.

→115200

Figura 10: Selecció de la velocitat de bauds per segon.

A continuació, per comprovar si les connexions s’han realitzat correctament, polsarem el botó “ON”
dos cops, per iniciar la transmissió de dades. Com encara no estem generant cap tipus de FEM sobre
l’espira, observarem com el senyal comença a captar dades de valor 0 V, amb un petit soroll de fons
(± 10 mV).
Aturarem l’adquisició de dades prement el botó “OFF” un cop haguem verificat el correcte
funcionament del sistema.

3. Definint el nom de l’arxiu per emmagatzemar les dades.

L’aplicació està configurada per representar en temps real com la FEM respecte al Temps, generada
per l’efecte del camp magnètic sobre les espires, però, per poder tractar les dades i estudiar les
deduccions de Faraday, haurem de generar els arxius que ens permetran tractar els senyals a
l’ordinador.

Cada cop que necessitem generar un nou arxiu de dades seguirem el següent procés:

- Des de la interfície principal de l’aplicació (Figura 4), clicarem al botó “menu”. A dins del
menú (Figura 7), marcarem l’opció “Edit UI”. Aquesta opció ens permet modificar l’entorn
gràfic i les propietats dels elements de l’aplicació.

Figura 11: Menú principal, “edit UI”

- Observarem com la interfície principal es mostra lleugerament canviada:

Figura 12: Interfície principal en mode “Edit UI”

- Farem un clic sobre el gràfic, indicat a la Figura 9, per tal d’entrar al menú “plot”, on podrem
modificar les seves propietats:

Figura 13: Detall del gràfic (Plot)

- Ens desplaçarem pel nou menú (Figura 10) fins trobar l’opció “log to file”:

Figura 14: Detall del menú “Plot”

- Al nou entorn (Figura 11) obrirem l’opció “Browse”, sense canviar cap dels altres paràmetres:

Figura 15: Plot - log to file

- Ara, anirem a clicar l’opció “new”, que ens permetrà definir el nou nom del fitxer de dades:

Figura 16: Plot – log to file – Browse

- El nom de l’arxiu haurà de tenir el següent format: “pr4{torn de laboratori}{nombre del

grup}N{nombre d’espires}H{llargària del tub en centímetres}.txt”. Un cop introduït el nom,
acceptarem fent clic a “Ok”, i a la nova pantalla (Figura 13), un altre cop a “Ok”.

Figura 17: Exemple d’arxiu per L1, grup 3, N=15 espires i H=60 cm.

- Per finalitzar, sortirem del mode “edit ui”, fent clic al botó “menú” de la interfície principal, i
a continuació, a la opció “don’t edit ui”:

Figura 18: Menú Principal, “don’t edit ui”.

 4. Iniciant l’experiment i l’adquisició de dades.

Ara que tenim llest l’arxiu on s’emmagatzemaran les dades del nostre assaig, iniciarem el procés per
generar la FEM.

La metodologia a seguir és la següent:

1. Muntar el tub de metacrilat sobre el suport, amb cura de mantenir-lo perfectament vertical.
2. Iniciar l’adquisició de dades de l’aplicació Roboremo prement el botó “ON” 2 cops.
3. Deixar caure l’imant per l’interior del tub, intentant que aquest caigui de forma vertical i sense
fregar amb les parets. Repetir aquesta acció 5 cops.
4. Aturar l’adquisició de dades prement el botó “OFF”.

Es recomana aturar l’adquisició de dades entre cada un dels 5 llançaments per evitar tenir fitxers de
dades massa grans.
Quan canviem de cas es important fixar-se que al crear un arxiu canviï el nom d’aquest després de fer
click a “OK”.

Per estudiar la variació de la FEM en funció de la altura, amb la espira de N=45 voltes llançarem el
imant des de cada una de les altures.

1. N = 45 voltes, H = 20cm
2. N = 45 voltes, H = 40 cm.
3. N = 45 voltes, H = 60 cm.
4. N = 45 voltes, H = 80 cm.
5. N = 45 voltes, H = 100 cm.

Per estudiar la influencia de la quantitat de voltes de cada espira, des de una mateixa alçada llençarem
l’imant en cadascuna de las espires (N= 15, N=30 i N=45 voltes)

1. N = 15 voltes, H = 100 cm.

2. N = 30 voltes, H = 100 cm.
3. N = 45 voltes, H = 100 cm.

És recomanable, per afectar el menys possible les soldadures del fils, manipular amb cura i el
menys possible les connexions.

El període de mostreig es de 1.12 ms.

Per cada un dels 7 assajos, es farà passar 5 cops l’imant a través de les espires. D’aquesta manera
tindrem 5 mesures de FEM per assaig. Cada arxiu s’haurà d’enviar via correu electrònic al responsable
de la sessió de laboratori.

6. Què s’ha de presentar

En la propera sessió de pràctiques presentareu al vostre professor l’informe de Pràctica Nº 4.
L’informe tindrà com a mínim dues gràfiques, una que representi la variació de la FEM en funció de
la altura para una mateixa espira (N=45). Un exemple es mostra en la Figura 15:
Figura 19: Força electromotriu en funció del temps. Dades experimentals obtingudes en llançar un imant de Neodimi
cilíndric en un bobinatge de 45voltes des de les alçades de100, 80, 60, 40 i 20 cm (sobre la vora del suport). Corbes mitjanes
del total d’assaigs.

Cadascunes de las corbes mostrades es la corba mitjana dels 5 assaigs.

L’altra gràfica representa la variació de la FEM con la quantitat del nombre de voltes de la espira per
una mateixa alçada. Un exemple es mostra en la Figura 16:

0,2

0,15

0,1

0,05

0
ε (mV)

-0,05

-0,1

-0,15

-0,2

-0,25
0 5 10 15 20 25
tiempo (ms)

10045-m 10015-m 10030-m

Figura 20: Força electromotriu en funció del temps. Dades experimentals obtingudes en llançar un imant de Neodimi
cilíndric d'una alçada de100 cm (sobre la vora del suport) en un bobinatge de 45, 30 i 15 voltes. Corbes mitjanes del total
d’assaigs.