BLOC 1

02
LLEIS BÀSIQUES DEL CIRCUIT ELÈCTRIC

Georg Simon Ohm (1787—1854)fou un fisic alemany que es dedicà

a l'estudi del corrent elèc-
tric. Va enunciar la Ilei fonamental que porta el seu nom i que relaciona les tres
magnituds
fonamentals d'un circuit elèctric: tensiô, intensitat del corrent i resistència elèctrica.
AquestaIlei ha afavorit un avenç espectacularde la tecnologiai ha permèsel càlcul i disseny
de circuits i màquines elèctriques, automatismes,circuits electrònics, fins a arribar als potents
ordinadors d'avui dia.
30 02 BLOC 1. ELECTRICITAT I MAGNETISME

2.1 La 11eiďOhm
estudiades: re-
magnitudselëctriques
La 11eiďOhm estableix la relació existent entre Ies tres
sistëncia (R), voltatge (V) i intensitat(I).
veuremque el volum de liquid
Si observem a la figura 2.1 el simil hidraulic del circuit electric, pressiÓentre els dos extrems
la
que passa per la canonada sera rnësgran com mës elevada sigui
del tub.
la diferëncia de poten-
De la mateixa manerasucceeix en el circuit electric, com rnësgran sigui
i per tant mćs gran serâ el
cial o voltatge entre els dos punts, mesgran serâ el camp elëctric dues magnituds di-
corrent o la intensitat que circuli pel circuit. El voltatge i Ia intensitat són
rectament proporcionals.

Fig. 2.I. Simil hidraulic del circuit electric.

En canvi, si ara ens fixem en la dificultat o resistënciadel conductoro canonada, podemdeduir

que com mës resistëncia ofereixi menys circulació tindrem. La resistëncia i la intensitat són
dues magnituds inversament proporcionals.

La intensitat del corrent electric que circula per un conductor ćs directament

proporcional a la diferëncia de potencial o voltatge aplicati inversament pro-
porcional a la resistëncia del conductor.
'l

A partir ďaquests dos raonaments podem expressar la 11eiďOhm, que fou enunciada pel fisic
alemany Georg Simon Ohm el 1827:

Experimentalment podem demostrar que en augmentar la diferëncia de potencial aplicada als

extrems ďuna resistëncia augmenta proporcionalmentIa intensitat que hi circula.
 LLEIS BASIWES Da CTRCUTT
ELECTRIC 02 31
Si anemvariant el valor de la diferéncia de
potencial aplicat en el circuit de la figura 2.2 i me-
suremen Cada cas el valor del corrent, els valors
que obtindremseran els de la taula 2.1:

2 1
2k0 4 2
6 3
8 4
10 5

Fig. 2.2 rauta 2.1

Si calculem la relació entre les dues magnituds, veurem que és una constant que coincideix
ambel valor de la resistencia. Representem els valors obtinguts en una gràfica (fig. 2.3).

El pendentde la recta representa la inversa de la resistência elêctrica. Com més pendent tingui
la recta, el valor de la resistência serà menor (fig. 2.4).

5 6 7 8 9 10

d'una resistência. Fig. 2.4. El pendent de la recta representa la inversa de la resistencia

Fig. 2.3. Corba característica

La gràfica que relaciona la tensió aplicada i el corrent que circula pel compo-
nent s'anomenacorba característica.

ACT V TATS
1> Si en aplicar a un fil conductor una ddp de 20 V hi cir- 2> A un resistor fabricat amb fil de constantà de 0,1 mm2
cula una intensitat de 0,3 A, quina resistência té el de secció i 2 m de longitud, s'hi aplica una ddp de
conductor? 10 V. Calcula la intensitat que circula pel resistor.

R: 66,67 n R: 1,02 A
 32
BLOC 1. ELECTRICITAT I MAGNETISME

2.2 Energia electrica. Llei de Joule

A. Ľefecte Joule
En electricitat s'utilitzen punts ës necessari realitzar un
unitats ďenergia derivades altres Hem estudiat que per traslladar una cârrega electrica entre dos
joule, com ara el watt del treball. Aquest treball el trobem mitjancant ľexpressió:
hora (Wh),
ja que el joule, a vegades,
molt petit. resulta

1 Wh- 3 600 J tipus ďenergia en

1 kWh - • 106 J Aquest treball ćs el que realitza el generadorelëctric, transformantalgun
energia electrica.
cârre-
Si anomenem Vla tensió o la diferëncia de potencial entre els borns del generadori Q la
ga que fa circular, tenim que I'energia elëctrica equival a: W= Q•V.

en substituir aquesta expressió en ľanterior

Si la intensitat ćsl= resulta: W= V.I.t.
g

Segons la 11eiďOhm, V— ; per tant, W- R.r.t [joules, J]

Aquesta energia no s'acumula en cap dels elements del circuit, sinó que es converteix en altres
La relació existent entre la unitat formes ďenergia. Per exemple: en un motor es transforma en energia mecânica, en una lămpa-
ďenergiai la unitat de calor ćs: da ďincandescëncia en energia Iluminosai en calor, etc.
1 joule = 0,24 calories Quan circula corrent per un conductor, aquest s'escalfa i produeix calor. Aixô es produeix perquč
els electrons Iliures xoquen amb els âtoms o ions de la xarxa i, en el xoc, la velocitat dels elec-
trons disminueix. Aquesta disminució comportauna përduaďenergia cinetica que els electrons
transfereixen als âtoms o ions, i que fa augmentar la temperaturadel conductor. Aquest fenomen
es coneix amb el nom ďefecte Joule, perquëaquest fisic anglës va ser qui primerel va estudiar.

Per tant, la calor (q) despresa per ľefecte Joule per a un conductor valdrâ:

q— 0,24 [calories, cal]

Les aplicacions mćs importants Ies podemtrobar en Ies lâmpades ďincandescčncia i en els fusibles.

El fusible ăs un tros de conductor mćs prim que la resta del circuit. En passar-hi una determi-
nada intensitat, aquesta fa que el fusible arribi a la temperaturade fusió, es trenqui i interrom-
pi el pas del corrent pel circuit. El fusible ćs un element de protecció que interromp el corrent
ďun circuit quan aquest arriba a un valor determinat i aixi evita que alguns aparells
s'espatllin.

EXEMPLE 1

Una instal• Iació electrica estâ realitzada amb fil de coure de 2 mm? de secció i te una
longitud de 300 m. Calcula ľenergia que es perd durant una hora si hi circula una
intensitat de 2 A.

Resolució
R-p. I -1,72 • 300 m - 2,58Q
2 • 10 -6

W- R.r.t- 2,58n.(2 • 3600 s- 37152 J

 LLEIS BASIQUES DEL CIRCUIT ELECTRIC 33

B. Potència elèctrica
Les resistències s'oposen al pas del
corrent elèctric i transformen l'energia elèctrica en calor. En
alguns casos, aquest efecte és benefici6s, La unitat de la potència és el
com ara a les resistències calefactores d'estufes i cuines,
a les làmpades d'incandescència,
etc. En d'altres casos, com ara en el pas del corrent elèctric per
watt (W). A vegades, aquesta
un conductor, és perjudicial, ja que malgastem resulta molt petita, per la qual
una energia en forma de calor, és a dir, hi ha una cosa es fa servir:
pèrduade potència.
Quilowatt (kW) —103 W
Megawatt (MW) - 106 W
La potència elèctrica és l'energiaproduida o consumida
en la unitat de temps.

Vlt
t t
1

(2.
La Ilei d'Ohm ens permet expressar la potència consumida en una càrrega com:
2

permesurarla potència d'un circuit es fa servir el wattimetre. Aquest aparell consta d'un am-
perimetreque s'intercala en sèrie i d'un voltimetre que es connecta en derivaciô o en paral•lel Fig. 2.5. Connexié d'un wattfmetre per mesu-
entreels dos punts on es vol mesurarla seva potència (fig. 2.5). rar la potència.

EXEMPLE 2
Es disposa duna estufa elèctrica de 3 300 W/230 V. Calcula el valor de la seva resistència intema i la intensitat que hi circula. Si
l'estufa
funcionés les 24 hores del dia, calcula l'import de l'energia consumida en el mateix periode, sabent que el preu del kWh és de
0,096 €.
Resoluciô
P 3300 W = 14,35 A
230 v

230 v = 16,02
n
1 14,35 A
• 24 h = 79200 Wh = 79,2 kWh

= 79,2 kWh • 0,096 €/kWh = 7,60 €

3> Una làmpada d'incandescència consumeix 100 W
quan es connecta a 230 V. Calcula la resistència
elèctrica del filament i la intensitat del corrent.
R: 528,7 n; 0,435 A
4> Quants quilowatts hora consumeix una làmpada de
100 W i 230 V si ha estat connectada durant un
mes a raô de 6 hores diàries?
R: 18 kWh
5> Una resistència calefactora de 100 Q està connectadaa
una ddp de 230 V. Calcula l'energia que desprèn cada hora.
R: 1,9-10 60
6> Calcula el nombre de calories que desprèn la làmpada de
l'activitat 4 durant una hora.
7> Quina quantitat de calor produirà un escalfador d'immersiô
de 40 Q de resistència intema en un minut, si es connecta
a 230 V?
02
BLOC 1. ELECTRICITAT I
MAGNETISME

2.3 Associació de resistëncies

o electrônic trobaremmës ďuna resistëncia.
Normalmenten un circuit electric Per simplificar
els câlculs substituirem equivalent, de manera que no alte-
ri Ies propietats del tot el conjunt per una resistëncia
circuit. Les resistënciesi altres elementsdel circuit es poden unir de dues
maneres elementals:
associació en serie i associació en paral•lel.

A. Associació en sărie
En ľassociació en serie
ćs la mateixa en tots
(fig. 2.6), el correnttë un Oniccami per recórreri, per tant, la intensitat
els punts del circuit. En canvi, en cada resistëncia hi ha una tensió i, lôgi-
cament, la suma de totes Ies
tensions parcials ćs igual a la tensió total aplicada al circuit.

RI R? R3

IRI IR2

Fig. 2.6. Associacióen serie de resistëncies.

Si apliquem la 11eiďOhm podem calcular la tensió parcial a

cadascuna de Ies resistëncies:

RI r 1' R?

Si dividim els dos membresperIr tenim:

RI —RI + R2+R3

Si generalitzem:
Rr-Rl+R2+R3+...+Rn
 LLEIS BASIQUES DEL CIRCUIT ELECTRIC 35

Les tensions parcials en un circuit poden ser una tensiô ütil, quan la tensi6 és aplicada directa-
menta un aparell receptor i es busca la utilitzaciô d'aquesta energia, o una caiguda de
tensi6, que no produeix cap efecte ütil; per exemple: la caiguda de tensiô que hi ha als conduc-
tors elèctrics que transporten l'energia elèctrica. En altres casos, aquesta caiguda de tensiô està
justificada perquè ens interessa treballar amb tensions més petites.

EXEMPLE 3
Calcula, del circuit de la figura 2.7:

a) La resistència total equivalent.

b) La intensitat total.
c) La caiguda de tensiô o ddp en cada resistència.
d) La potència total absorbida. R -50

e lov

Fig. 2.7
Resoluciô

a) Resistència total equivalent:

RI + R2+R3=4Q+1Q+5Q = 10 n

b) Intensitat total:
10v
10Q
c) ddp en cada resistència:

VB-183 -IA. 5Q=5V

d) Potència absorbida total:

-4 V. IA=4W
R2 R2 R2
Vn1n-5V.1A-5W
Pr—p + p + pR3=4W+1W+5W = 10 w
RI R2
Obé,Pr-e1r-10V.1A-10W

B. Associacié en paral•lel
Dueso més resistències estan connectades en paral• tel o en derivaci6 quan els extrems de
toteselles es troben units elèctricament a dos punts en comü.

Enl'associaciôen paral•lel la caiguda de tensiô a cadascuna de les resistències és la mateixa,

ja quetotes estan connectades directament a la tensiô d'alimentaciô. En aquesta associaciô el
correntque surt del generador té diferents camins per rec6rrer.
36
BLOC 1. ELECTRICITAT I MAGNETISME

resistêncies és igual a la intensitat

La suma de totes les intensitats parcials de cadascuna de les
total (fig. 2.8).

Fig. 2.8. Associació en paral.lel de resistêncies.

Si calculem les diferents intensitats aplicant la llei d'Ohm,obtenim:

Si dividim els dos membresper E, obtenim la fórmulade la resistência equivalent en un circuit

paral •lel:

Si generalitzem:

Hi ha dos casos peculiars d'associació en parab Iel que apareixen moltes vegades: quan hi ha
dues resistêncies en derivació o quan totes les resistêncies que estan en derivació són iguals.

Dues resistêncies en derivació:

Totes les resistêncies en derivació són iguals:

 LLEłs BĂSIQUES DEL CIRCUIT ELECTRIC 37

EXEMPLE 4
calcula la resistëncia equivalent, Ies intensitats parcials, la intensitat total i la potënciatotal en
el circuit de la figura 2.9.

Resolució
Ion
a) Resistëncia equivalent:

+ — = 0,391 n -1

= 2,55 Q
0,391 Q -1

IOQ.6Q =3,75
10Q+6Q Q e=łov
Fig. 2.9

= 375 Q. 8 n = 2,55 0
RA + R3 3,75 Q+8Q

b)Câlcul ďintensitats:

10 v 3,92 A
Q-
2,55

10 v
= Ion

= 1,67 A

1,25 A

IA+ 1,67 A+ 1,25 A —3,92 A (serveix com a

comprovació)
RI R? R3

c) Potëncies parcials i totals:

• 1,67 A- 16,7 W

1,25 A- 12,5 W

= Pm+ 3,92 -39,2 W

 BLOC 1. ELECTRICITAT I MAGNETISME

C. Associaciö mixta resoldre aquests

i en paral. lei. Per aco-
d'agrupacionsen paral. lel que estiguin clarament
L'associaci6 és una combinaciö en série i en aquest cålcul
circuits, cal resoldreprimerles agrupacions
Per realitzar
equivalentde tot el circuit.
blades, fins a trobar la resistenciatotal que obtinguis.
et recomanemque dibuixis els circuits equivalents

EXEMPLE 5
470a
Donat el circuit de la figura 2.10, calcula:

a) La resisténcia equivalent. n
680
b) Les intensitats a cada resisténcia. Q
2200
c) Les caigudes de tensiö a cada resisténcia.
d) Els potencials a cadascun de(s punts
respecte al punt F
i les diferéncies de potencialV V i V n
1500
Resoluciö
a) Cälcul de la resisténcia equivalent(fig. 2.11):
e 10v
RA — R2+R3=I
+ 470 Q — 1470 Q

Fig. 2.10
1470 Q • 2200 Q
- 881,2 Q
1470 Q + 2200 Q

= 881,2 Q + 680 Q z 1 561,2 Q

1561,2Q • 1500 Q
1561,2 Q + 1500 Q
= 7650

b) Cälcul d'intensitats: per calcular les intensitats del circuit és convenient

que sempre les dibuixis abans amb el seu sentit corresponent(fig. 2.12). 470
Q
680Q
10 v - 13,07 mA
765Q Q
2200

10 v 1500 Q
Q
1561,2

10 v 6,67 mA Fig.2.11
1500Q

—6,4 mA • 680 Q = 4,35 V

V- 4,35V- 5,65V
 LLEIS BÀSIQUES DEL CIRCUIT ELÉCTRIC
39

470

680

2 200

1 500 n

E 10

Fig. 2.12

BD 565 v = 3,84 mA
3
1470

5,65v = 2,56 mA
2 200 Q

c) Càlcul de les caigudes de tensió en cada resistência:

3,84 mA • 1 kn- 3,84 V

3,84 mA • 470 1,81 V

R4 mA • 2200 5,65 V
VR5

d) Càlcul dels potencials i les diferêncies de potencial: per poder calcular els diferents potencials hem
de tenir un punt de referência al qual assignem el potencial zero. En aquest cas, el punt de referência
I'anomenem F.

v 10 V- 4,35 V= 5,65 V

v 5,65v - 3,84v - 1,81 v

v -1,81 v -1,81 v-ov
O bé VD

5,65 V - 10 V = -4,35 V

-o v -10 v--10V
5,65 V -O V = 5,65 V
40
BLOC 1. ELECTRICITAT I MAGNETISME

Determina la resistència
total equivalent dels circuits següents:
a) 2k2Q 680 n
b) c)
1 kn 6800 330 Q
100 200 50
2 ln 1k5Q RI
470n
15Q
3k3Q 2k2Q

100 100 4k7Q 820Q

Fig. 2.13

9> Calcula el corrent, la dels circuits següents:

caiguda de tensi6 i la potència dissipada a cadascunade les resistències
a) 2n 50 40 b) c)

e=10V

10n e) 6800 2k2Q 31<30

| kQ
680n
470n
4k7Q
1k5Q
R3 3k3Q
1k5Q

e=10V
e=20V e=20V
Fig. 2.14

Calcula la tensiô d'alimentaciôi 11> Calcula el valor de les resistèn- 12> Calcula, en el circuit de la figu-
el corrent que circula per les re- cies RI i R2del circuit de la figura ra 2.17, el corrent,la tensiô i la
sistències RI i R3al circuit de la 2.16. potència dissipada a cadascuna
figura 2.15. de les resistències, aixi com els
potencials a cadascun dels punts
Ion respecte del punt G.
60 4Q
A 2QB R2
10n
IA

e=12V

Fig. 2.15 Fig. 2 16 Fig. 2.17

 LLEIS BASIQUES DEL CIRCUIT ELÉCTRIC 02 41
a 2.4 Generadors de CC
En Ia unitat anterior
denominàvem força electromotriu (E) d'un generador l'energia que submi-
nistravael generador per moure Ia unitat de càrrega
coincideixamb Ia diferência de per tot el circuit. Perà aquest valor no
potencial als seus extrems,ja que part d'aquestpotencial es
perdal seu interior, a causa de Ia seva
resistência interna.

A. Resistência interna
Totsels generadors de CC (piles,
acumuladors, dinamos, fonts d'alimentació, etc.) tenen una
certaresistência interna (r). En alguns
casos, aquesta resistência correspona Ia de l'electràlit
o al contacte de l'electràlit amb les
plaques, i en d'altres casos, als conductors o components
elêctriCSo electrànics amb els quals s'ha dissenyat el
generador.
La gran conductivitat dels materials utilitzats
en Ia seva fabricació fa que aquesta resistência
internasigui molt petita i en molts casos insignificant.
B
El circuit de Ia figura 2.18 representa un generadorde FEME i resistência interna r connectat a
un receptoro resistência R. La caiguda de tensió en l'interior del generadorprovocada per Ia
sevaresistência interna és r I. Fig.
2.18

Llei d'Ohm generalitzada:

La FEMd'un generador en funcionament és més gran que Ia ddp entre els seus borns; aixà és
deguta Ia caiguda de tensió en Ia seva resistência interna.

Si el circuit és obert, Ia FEMdel generador coincideix amb Ia ddp.

EXEMPLE 6
Unvoltímetre connectat als borns d'un generador en un circuit obert assenyala 1,7 V. Quan li connectem una resistência externa
entreels extrems, el voltímetre assenyala 1,5 V i Ia intensitat en el circuit és d'I,5 A. Calcula Ia FEMi Ia resistênciainterna del
generadori el valor de Ia resistênciaexterna.

Resolució

e e

1
- 0,133n
17 v 15V

1 Fig. 2.19
42 02 BLOC 1. ELECTRICITAT
I MAGNETISME

B. Rendiment d'un generador elèctric

obtenim una equaci6 equiva-
Si multipliquem
l'equaci6 E + r I per I,
VAB
els
lent, denominada dos membresde
equaci6 de potències:
l+rr
VAB
on e 1: potència
total subministrada pel generador (Pr).
VAB1: potència ütil al receptor o als borns del generador (PU). interna r (Pr).
r F'. potència que es perd dins el generadorper la resistència
com la relaciô existent
En l'assignatura de rendiment es defineix
tecnologia, has estudiat que el el rendimentdel generadorserà:
entre la potènciaütil i Pertant,
la potènciatotal consumida.
p VAB1
El

C. Associacié de generadors
Moltes vegades, per obtenir una força electromotriu o una intensitat superiors a les que ens pot
subministrar un ünic generador,connectem diversos generadors en sèrie o en paral. tel.

Associaciô en sèrie

Realitzem una associaciô en sèrie quan volem obtenir una força electromotriu superior a la que
ens subministra un ünic generador (fig. 2.20).

Fig. 2.20. Associaciden sèrie de generadors.

En aquest cas, la FEMtotal equivaldràa la suma algebraica de cadascuna de les FEMdels dife•
rents generadors.

Si els generadors estan en sèrie, les seves resistències internes també ho estaran.
 LLEIS BÀSIQUES DEL CIRCUIT ELÉCTRIC

Associacióen paral•lel

(associacióen parab lel s'utilitza per obtenir intensitats superiors a Ia que pot subministrar un
generador(fig. 2.21).
onic

IT e

Associació en paral .lelde generadors.

Fig.2.21.

Laforçaelectromotriuserà igual a Ia d'un generador i Ia intensitat màxima que pot subministrar

Ia suma de les intensitats màximes que pot subministrar cadascun dels generadors. La re-
sistênciainterna equivalent serà Ia resultant del circuit, sempre que tots els generadorssiguin
iguals.

D.Força contraelectromotriu
Undelsreceptors elêctrics més utilitzats és el motor, que transforma l'energia eléctrica que rep
enenergiamecànica. Quan circula el corrent elêctric per un motor, les càrregues realitzen un
treball;aquest treball és proporcional a Ia càrrega que circula pel motor (fig. 2.22).

La força contraelectromotriu (E') d'un receptor es defineix com el treball que

realitzaper unitat de càrrega
Fig. 2.22

És a dir:

Pertant, el treball desenvolupat pel motor serà:

Nototal'energia subministrada al motor es transforma en energia mecànica, ja que els motors,

compassaamb els generadors, també tenen una resistência interna. Si apliquem el principi de
Ia conservaciód'energia tenim:

Energia subministrada pel generador = Energia consumida

Elt=E'It+Rrt+rrt+r'rt
IkJtv\ W/
02 BLOC 1. ELECTRICITAT I MAGNETISME

+ r 1+ HI
Si simplifiquem dividint per I t, obtenim: E —E'+ RI

La ddp que apareix als extrems del motor serà:

compte que:
Per calcular el rendiment d'un motor hem de tenir en

= volt

el treball que real_

útil, és a dir,
El rendiment del motor és Ia relació del treball consumida.
energia
ment es transforma en energia mecànica, amb el treball o

ACTIVITATS
per
13> Quantespiles (FEM= 1,8 V i ri = 0,1 Q) connectadesen sêrie es necessiten
obtenir un corrent de 3 A a través d'una resistência de 3 Q?

14> Calcula Ia intensitat que assenyalarà l'amperímetre de Ia figura 2.23.

El = 12V

% = 12v
r2=2C2
R = 100 n

r'=5Q
Fig. 2.23

R: 37,8 mA

15> Calcula Ia intensitat total del circuit de Ia figura 2.24, Ia caiguda de tensió al
generadori al motor,i el rendimentdel motori del generador.
e=12V
r=2C2

85n

Fig. 2.24
R: 20 mA; 40 mv; 260mV;99,6%; 97,5%
 LLEłs BASIQUES DEL CIRCUIT ELECTRIC 45

2.5 Lleis de Kirchhoff i principi

de superposició
MOItesvegadesla 11eiďOhm resulta insuficient per resoldrecircuits elëctrics de certa complexi-
tat.LesIleis de Kirchhoff i el principi de superposició de fonts ens permetran resoldre aquests
circuits.

A. Lleis de Kirchhoff

Nusos,branques i malles

Enqualsevolcircuit elëctric de certa complexitat format per diferents conductors podem distin-
gir els nusos, Ies
branques i Ies malles.

Elnusës el punt ďun circuit on es connecten tres o mës conductors(fig. 2.25).

Labranca ës la part del circuit compresa entre dos nusos prôxims (fig. 2.26).

Lamalla ćs qualsevol circuit de conductors tancat, que podem recórrer si partim ďun punt
i tornemal mateix punt sense passar dues vegades per un mateix punt (fig. 2.27).

RI

11 3 El

Malla Malla

nus Nus
14

12

Nus
Malla 3

Fig. 2.26. Branques.

Fig.2.25. Hus. Fig. 2.27. Malles.

LesIleis de Kirchhoff ens permetran plantejar un sistema ďequacions per resoldre totes Ies
incôgnitesdel circuit. Recorda que per resoldre un sistema ďequacions necessitem tantes equa-
cionscomincôgnites tinguem.

Liei dels nusos. Diu que la suma de Ies intensitats de corrent que arriben a un
nus ës igual a la suma de Ies intensitats que surten del mateix nus, o bć que la
suma algebraica de Ies intensitats ćs igual a zero (principi de conservació de la
cârrega elëctrica):
21-0
46 02 BLOC 1. ELECTRICITAT I MAGNETISME

Ia suma algebraica deles

circuit tancat
una malla o a Ia suma algebraica de
Llei de les maltes. En
de ser igual
generadors ha les malles no és res més
ces electromotrius dels de
que Ia Ilei que
comprovar
caigudes de tensió. Pots
l'energia:
el principi de conservació de

Fig. 2.28 Resolució de circuits per Kirchhoff

que hem de seguir per calcula'/
tots els passos
A partir del circuit de Ia figura 2.28, estudiarem Kirchhoff.
Ileis de
les intensitats que circulen pel circuit aplicant les
branca i els hem d'assignar un senti¿ arbitran.„
11

En primer Iloc hem de dibuixar els corrents de cada

equació. Normalments'estableixen
2
Apliquem Ia Ilei dels nusos per establir Ia primera no repetir cap equació:
per
equacions com nusos menys un tingui el circuit,
NusA: 11+13 -12
o Ilei de les maltes, per obtenirles due's
A continuació apliquem Ia segona Ilei de Kirchhoff el sistema (fig. 2.29):
Fig. 2.29 equacions restants que necessitem per poder resoldre

Malla1: El - % - % (RI+0 +12(R2+6)

Malla 2: - 84 = - 12 +6) -13 (R3 + Q)

En fer-ho obtenim el sistema d'equacionssegüent:

11+13=12
El - — = 11 (RI + rz) +12 (R? + ro
- = -12 (R2+0) -13 (R3+ Q)
coneguts i resolemel sistema:
Convenisper a Ia resolucióde Tot seguit substituím en les equacionsels valors
circuits mitjançant les Ileis
de Kirchhoff + 13 12
2 v - 5 v-4v=11 (3 Q) +12 (50+1 Q)
els nusos denominarem (5 -13 (5 Q)
- En 4 V -5 V=-12
corrents positius els que entren al
nus, i negatius els que en surten. II + 13 = 12 II = 12-13
-7 -412 -413+612 -i -7=1012-413
—En les malles, les intensitats que -7 = 411+612 -1--612-713
coincideixinamb el sentit de re- -1--612-713 -1--612-713
ferência de Ia malla seran positi-
ves. Si van en sentit contrari,
els -21 - 3012-1213
assignarem el signe negatiu.
-5--3012-3513
- La força electromotriu d'un
positiva si el -26 - 47 13
generador serà
sentit del corrent que produeix
coincideix amb el sentit de re-
26 - 0,553
A

ferência pres per a Ia malla. -7+413 __7+4 (0,553)

com a sentit de
-0,479 A
Normalment, 10 10
referência de les malles es pren
- -0,479 - 0,553 -1,032 A
el sentit de gir de les agulles
del rellotge o sentit horari. que el sentit real del corrent és'el contrari!i
Els signes negatius dels corrents ens indiquen
l'escollit en iniciar l'exercici.
 LLEłs BASIQUES DEL CIRCUIT ELECTRIC 47

B.principi de superposició
un altre metode que ens permet solucionar circuits complexos descomponent-losen
de mes simples.
'altres

Elprincipi de superposició diu que qualsevol circuit amb dos o măs genera-
dorses pot descompondre en tants circuits com generadors tingui.

peraixôhemde substituir la resta de generadors per la seva resistëncia interna, resoldre ca-
dels circuits obtinguts i, a continuació, sumar els corrents produîts per cadascuna de
o generadors.
IesFEM

EXEMPLE 7

Resolel circuit seguent aplicant el principi de superposició:

Circuit 1 Circuit 2
Fig. 2.30

Resolució:
3 Q
-6,5
Circuit1:
= -0,615 A=1'R2
6,5Q
0,615A. 0,923 V
= El
AB 0,923v - 0,154 A
I'RI =

AB 0,923 v = 0,462 A
+ 4,72 Q
Circuit
2: [RI//(R2+ r)) + R =

IT = 1,059 A -1”R3
4,72Q
A. 2 n = 2,88 v
-ITR3=5V- 1,059
AB 2,88 v = 0,48 A

AB 2 88 v = 0,576 A

Circuit1 + 2: 1 = -I'RI + I”RI= -0,154

A + 0,48 A - 0,326 A
0,615 A + 0,576 A - 1,191 A
A
1 -1' +1" -0,462 A + 1,059 A = 1,521
48 BLOC 1. ELECTRICITAT I MAGNETISME

circuits a, b, ci d aplicantel principide

Resol els
16> Resol els circuits a, b, ci d aplicant les Ileis de Kir- superposiciô.
chhoff:

a) b)

10v

E2=10v

c)

10n 1kn
330n
470n
10v
el lov
= 680n e, = 12 V

Fig. 2.31

2.6 Teoremes de Thévenin i Norton

A. Teorema de Thévenin
Moltesvegades, en el càlcul de circuits, hem de canviar una de les seves resistències,man*
tenir la resta del circuit igual i calcular de nou el corrent que hi circula. Aquestteoremq
ens permetsimplificarel circuit entreels dos punts A i B, on està connectadala resi$
tència.

El teorema de Thévenin estableix que qualsevol circuit lineal actiu amb

terminals A i B es pot substituir per un altre circuit en sèrie format per una
resistència RTH i un generador ideal (sense resistència interna) de FEM
(fig. 2,32).
 LLEIS BÅSIQUES DEL CIRCUIT ELECTRIC 49

Thévenin (ETH)és la diferéncia de potencial entre els terminals A i

tensi6 equivalent de
circuit obert (sense la resisténcia de cårrega RI), i la seva polaritat és tal que,
B calculadaen
Rz, el sentit del corrent ha de ser el mateix que tindria si la resisténcia
pera la resisténcia circuit.
al
estiguésconnectada
equivalent de Thévenin (RTH)és la resisténcia vista des dels terminals A i
Laresisténcia
generadors s'ha produit un curtcircuit o han estat substituits per la seva
B, quana tots els
s'indica.
resisténciainterna, si

RTH
Circuit
complex

de Thévenin.
Circuit equivalent
Fig.2.32.

EXEMPLE 8
Thévenin entre els punts A i B del circuit
calculael circuit equivalent de
dela figura 2.33.

RI
100n

100n

50 Q 100Q
Fig. 2.33

Resoluciö

Glcul de ETH.

= 13,3 mA
RI + R? = 1500
=V = V =I R mA • 50Q=O,666V
ABR2T 2
Glcul de R •

=33,30
2 1
50
BLOC 1. ELECTRICITAT I MAGNETISME

B. Teorema de Norton
Ja que tota combinació en sërie ďun generador de tensió i una resistëncia es pot representar.
com la combinació en paral•lel ďun generadorde corrent i una resistëncia i viceversa, el teoă
rema de Norton ens diu:

substituir per un circuit

Qualsevol circuit elëctric amb terminals A i B es pot
equivalent format per un generador de corrent IN en paral•lel
amb una resis_

tëncia RN (fig. 2.34).

El corrent IN del generador de corrent ës igual al corrent que circularia entre els punts A i B
si a la resistëncia de cârrega es produis un curtcircuit.

La resistëncia equivalent de Norton (RN)ćs la resistëncia vista des dels terminalsA i B, quan
a tots els generadors s'ha produît un curtcircuit o quan han estat substituîts per Ia seva
tëncia interna si aixi s'indica.

Circuit RN
complex RL

Fig. 2.34. Circuitequivalent de Norton.

EXEMPLE 9
Calcula el circuit equivalent de Norton del circuit de la figura 2.35:

Resolució
0,455 A

= 7,340

Rł=łon

RL
r=1Q 22n
RN
7,34
0,455 A

Fig. 2.35 Fig. 2.36

 LLEIS BASIQUES DEL
CIRCUIT ELECTRIC
02 51

de Thévenin està format per un generador de

queel circuit equivalent tensiô
en sèrie amb
resistència,aquest el podemconvertir, mitjançant el teorema de Norton, en un circuit
format per un generadorde corrent en paral•lel amb una resistència (fig.
equivalent 2.37).

TH,
TH

RTH

ETH

Fig. 2.37

Calcula el circuit equivalent de Thévenin del circuit de

la figura 2.38. Determinael corrent i la tensiô a RI-Ion
cadascunade les resistències de càrrega.

e=10V
10n

10n n 20n

Fig. 2.38
Donatel circuit equivalent de Thévenin de la figura
2.39, determina l'equivalent de Norton.

10v

Fig. 2.39

20> Determinael circuit equivalent de Norton del circuit

de la figura 2.40 i calcula la tensi6 existent si es
connectessin cadascuna de les càrregues.
50n
10n
100n

50n loon 50n

Fig. 2.40
 52
BLOC 1. ELECTRICITAT I MAGNETISME

2.7 Divisors de tensié i de corrent

A. Divisors de tensié
de resistències que es
Els circuits divisors de tensiô consisteixen en una sèrie
diverses tensions méspetit
sortida d'un generadorde tensiô, amb la finalitat d'obtenir
en derivaciô.
cessivament, per alimentar diferents càrregues connectades

El circuit que et mostra la figura 2.41 sén dues resistències en sèrie connectade:
que s'utilitza per alimentar
tensiô e. Aquest conjunt forma un circuit divisor de tensiô
8.
rrega RL amb una tensiô VAB, inferior a la tensiô d'alimentaciô

AB

AB

Fig. 2.41. Divisorde tensi6. VAB=

Però, en connectar en el circuit anterior una resistència de càrrega entre els puntsA i
2.41), aquesta ens fa variar el correnttotal i, com a conseqüència, la tensiô existent
aquests dos punts. Per aquesta raô quan dissenyem circuits divisors de tensiô hemdete
compte els valors de les resistències de càrrega.

Aixi doncs, si analitzem el circuit de la figura 2.42 tenim:

+ IRQ+ Id

Fig. 2.42
 LIEIS BÀSIQUES DEL CIRCUIT ELÉCTRIC
02
EXEMPLE 10
de tensió per alimentar una alarma electronica formada per dues càrregues:
un circuit divisor
Dissenya
de 160 mA.
electrónic de 12 V, d'un consum
Uncircuit interna de 48 n.
V amb una resistência
Unasirenade 24
d'alimentació de 30 V.
disposad'una font

Resolució

calcular Ia 4, encarregada de provocar l'última caiguda de tensió.

EnprimerIloc hem de
normalment fixa en un 10% de Ia intensitat total que consumeixen les diferents càrregues.
es

1- de (IRII +

24 V = 160 mA
RL2
480
E =30V
A) = 0,066 A
| -10% de (0,5 A + 0,16
LI
48n
% = 12V
IRL2
RI 160 mA

Fig. 2.43
30 v- 24 v = 8,26 0
0,726 A

24 v- 12 v 12 v = 53,1 0
0,16A+ 0,066 A = 0,226 A

12 v = 181,8 0
0,066 A

B. Divisors de corrent
Elcircuitdivisor de corrent anomenat circuit shunt és una aplicació dels circuits en derivació.
Enaquests circuits, el correnttotal es divideix en cadascuna de les branques de manerainver-
samentproporcionalals valors de les seves pràpies resistêncies.

El circuitshunt s'utilitza quan volem mesurar, amb un instrument mesurador de corrent,

correntsmolt méselevats que el que pot travessar l'instrument amb l'agulla indicadora total-
mentdesviada (fons
d'escala), IM.
 54 02 BLOC 1. ELECTRICITAT I MAGNETISME

A la figura 2.44 es representa un instrument de fons d'escala IMi resistência interna Q, amb
màxim 1.
resistência shunt o derivació Rs, que ens permetràmesurar un corrent

AB

s = 1—1

Fig. 2.44. Divisor de corrent.

C. El polímetre
El polímetre, tal com indica el seu nom, és un instrument que pot mesurar diferents magnituds
elêctriques, com ara voltatges, intensitats, resistêncies, etc.

Si l'instrument de mesurao galvanàmetreés analàgic, està format per un dispositiu de bobin

màbil, el qual basa el seu funcionament en la desviació d'una bobina situada a l'interior d'un
camp magnétic d'un imant en ser travessada per un corrent eléctric (fig. 2.46). En la prope
unitat estudiarem amb molta més profunditat com funciona.

Fig. 2.45. Polímetre digital i analôgic.

Fig. 2.46. Galvanômetre analôgic.

Com hem dit anteriorment, el galvanàmetre està format per una bobina de fil de coure d'unai
secció determinada i amb un nombre de voltes determinat. Per tant, ofereix una resistência a
pas del corrent elêctric, anomenadaresistància interna, r
 LLEIS BÀSIQUES DEL CIRCUIT ELÉCTRIC 55

n aquestsaparells la desviació de l'agulla depên de la intensitat que passa per la bobina i, per
ant,perdesviar l'agulla a fons d'escala es necessita un corrent determinat IM.Aquest valor del
orrents'anomenasensibilitat de l'aparell.

;eneralment,la sensibilitat dels aparells de mesura s'expressa en ohms per volt (Q/V), que és
a resistênciainterna que ha de tenir l'instrument perquê en aplicar-hi un volt només passi per
bobinala intensitat necessària per desviar l'agulla a fons d'escala. Com que les bobines tenen
resistênciapetita, és necessari cob locar-hi una resistencia addicional.

Noobstant aixà, per fabricar els voltímetres, amperímetres i àhmmetres és necessari cob locar
unconjuntde resistêncies auxiliars i shunts, ja que la bobina del galvanàmetre ha d'estar fabri-
cadaambun fil d'una secció concreta i amb un nombre determinat de voltes.

Si es tracta d'un polímetre, aquestes resistêncies i shunts es connecten al galvanàmetre mit-

jançantuns connectors o un selector que permeten mesurar les diferents magnituds i obtenir
els diferents rangs de lectura.

pera la mesura de tensions, davant del galvanàmetre s'intercalen tantes resistêncies auxiliars
comescaleses vulgui (fig. 2.47).

a) b)

10v o
2 o
50v lov
50v

resistênciesen sêrie.
amb resistêncies independents; b) disseny d'un voltímetre amb
Fig.2.47. a) disseny d'un voltímetre

el galvanàmetre, utilitzarem el circuit

Permesurarcorrents més elevats que el que pot mesurar
shunt(fig. 2.48).
figura 2.49. A l'esquema podem ob-
L'estructurabàsica d'un ôhmmetre és la que es mostra en la
l'interior de l'aparell, ja que, en realitat,
servarque és necessari col• locar un generador o pila a
corrent a través de la resistància que
I galvanômetremesura corrents. La pila farà circular un
la desviació de l'agulla.
olemmesurari aquest, en travessar el galvanàmetre, provocarà

o o
ust
a zero
Resls
9x1 que mesurem

50 mA
n 00

500 mA nxlk

bàsica d'un ôhmmetre.

g. 2.48 Fig. 2.49. Estructura
56 02 BLOC 1. ELECTRICITAT I MAGNETISME

en sentit contrari a les esca-

i és que creix
característica molt peculiar resistência, el circuit estarà obert.
L'escalade l'àhmmetreté una cap
ja que si no hi connectem de valor zero) tindrem Ia màxima•
les del voltímetrei l'ampeñmetre, (resistência
els dos extrems
i no hi circularà cap corrent, i si unim
desviació de l'agulla.
per realitzar el calibratge de I'aparell
resistência ajustable
Els àhmmetresanalàgics tenen una no és constant en el temps,
que el valor de Ia FEM de Ia pila
abans de fer-lo servir,ja
s'esgota.

EXEMPLE 11
1000 Q:
Dissenya a partir d'un galvanàmetre de fons d'escala 50 BA i resistência interna IM = 50VA
a) Un mil•liamperímetreamb les escales següents: 5 mA, 50 mA i 500 mA. o
B
b) Un voltímetre amb les escales següents: 10 V, 50 V i 100 V. IM= 50 PA

Resolució

a) Disseny del mil•liamperímetre (fig. 2.50). 5 mA

Escala 5 mA: 50 mA
50 • 1 kQ
= 10,1 0
1-1M 5 mA - 50 BA 500 mA

Fig. 2.50
Escala 50 mA:
50 BA. 1 kQ
= 1,001 0
1 -IM 50 mA - 50 BA
IM = 50 VA
ru=lk.n
Escala 500 mA: o
50 1 kQ = 50 PA
1-1M 500 rnA - 50 BA 50v
100v 10V

b) Disseny del voltímetre (fig. 2.51).

Fig. 2.51
Escala 10 V:

10 v = 200 kQ
50 BA
RI = 200 k') - 1 = 199 kn

Escala 50 V:

50 v = 1000 k')
50 PA
& - G - RI 1000 kQ- 1 kQ - 199 800 kO
Escala 100 V:

100 v = 2000 k')

IM = 50gA
= RI - -2000 kQ- 1 kQ - 199kQ - 800 1000 kn
Aquestes resistêncies que es connecten en série amb l'instrument de mesura reben el nom de
resistêncies limitadores.
 LLEIS BASIQUES DEL CIRCUIT ELECTRIC
02 57

TS
divisor de tensi6 per alimentar tres càrregues de les caracte-
Dissenyaun Ril - 1
ristiques següents: 0,166 W. Per fer-ho es disposa d'un generador d'una
150 Q i PRO
de 15 V.
32,8 Q, R3 = 30,7 n; R, 198 n
10,8 n; R2
R: RI

resistència limitadora que s'ha de col• locar a un mil• liamperimetre

22, Calculala 1 mA i resistència interna 1 kQ, si es vol mesuraruna tensiô
defons d'escala
de 50 V. Dibuixa el circuit.
de fons d'escala

R: 49 kQ

el circuit d'un amperimetre amb dues escales de 100 mA

23, Calculai dissenya locar a la sortida d'una font d'alimentaciô, a partir
i 1 A, quees vol col. resistència
d'un
galvanòmetre de 50 HA de fons d'escala i interna 800 Q.

Q; 0,04 Q
R: RM = 0,40

escales de 10 i 30 V respectivament, a partir

Dissenyaun voltimetre amb dues
d'ungalvanòmetrede fons d'escala 1 mA i resistència interna 2 ko.

R: RI = 8 kQ; 20 kQ

Volemmesuraramb un amperimetreuna intensitat màxima de 10 A. Per

això disposem d'un mil•liamperimetre d'I mA de fons d'escala i 1 kQ de
resistènciainterna. Quina és la resistència shunt que hi hem de col•locar?
Dibuixa el circuit.

26> Dissenyaun polimetre capaç de mesurar corrents i tensions, a partir d'un

galvanòmetrede fons d'escala 100 PA i una resistència interna de 1 kQ,
ambles caracteristiques següents: intensitats d'I mA i 100 mA; voltatges
de 10 v i 200 V.

R: = 111 Q; 1 Q; RI = 99 k Q; = MQ
58
BLOC 1. ELECTRICITAT I MAGNETISME

Activitats finals
Calcula Ia calor generada per una estufa de 2000 W és l'efecte Joule? Quines són les seves aplica_
11> Quê
connectada a 230 V durant 3 h. cions?

R: 5,18-10 6 cal interna d'un calefactor és de 23 Q i es

12> La resistência Ia seva potência i Ia calor
connecta a 230 V. Calcula
2> Les característiques d'un motor elêctric són: 1500 W produidaen una hora.
i 230 V. Calcula Ia intensitat que circula pel motor,el
treball realitzat i l'energia consumidaen una hora si el R: 2,3 kW; 1,99.10 6 cal
seu rendimentés del 80 %.
equivalent dels circuits següents:
13> Calcula Ia resistência
R: 6,52 A; 5,4 •1060; 4,32-10 6J

3> Si un fil conductor no té Ia mateixa secció en tots els

punts, variarà Ia intensitat als diferents punts? Raona Ia a)
teva resposta.

4> En passar un mateix corrent per dos fils conductorsde

les mateixes dimensions, un de ferro i un altre de coure,
quin desprendrà més calor? Per quê?

5> Un fil eléctric té una resistência de 5 Q. Calcula Ia re- b)

sistência d'un altre fil del mateix materialque tingui el
triple de longitud i Ia meitat del diàmetre.

R: 60 Q

6> Si tens dues resistêncies en sêrie, amb RI més gran que

quina tindrà una ddp més gran? Raona Ia teva res-
posta. c)
10Q
7> Es munten en parab lel tres generadors de 30 V i d'una 5Q 30
resistência interna de 0,3 Q, connectats a un resistor
de 10 Q. Calcula Ia intensitat que circula pel resistor.

R: 2,97 A

8> Una làmpada elêctrica de 60 W està connectada a 230 V.

Calcula Ia intensitat del corrent que circula, Ia resistên- d)
470 n 2k2Q 680n
cia del filament i el seu consum en una hora.

R: 0,26 A; 881,6 Q; 60 Wh 1k5Q

9> En una hora punta en un habitatge estan connectades 4k7Q

sis làmpadesde 60 W, 3 de 100 W i quatre radiadors
elêctrics de 1500 W. Calcula Ia intensitat que circularà
per Ia instal• lació i l'energia que consumirà en una hora 21<20
si estan connectats a 230 V. Fig. 2.52

R: 28,96 A; 6,66 kWh

R: a) 10 Q; b) 4,84 Q; c) 4,13 Q; Q
10> Busca informació i digues quê és un reôstat i com fun-
ciona.
 LLEJS BÅSIQUES DEL CIRCUIT ELECTRIC
59

circuits següents la resisténcia equiva-
Calculaen els
intensitat total, les intensitats, tensions i
lenttotal, la cadascuna de les resisténcies.
potenciesen
15> Donatsels circuits de la figura 2.54, calcula el correnti
la tensiö a cadascunade les resisténcies.Aplica les Ileis
de Kirchhoff per a la seva resoluciö.

a)

e=6V

r=2Q
r=2Q

Fig. 2.54

6Q 40

10 Q R: a) = 0,571 A; 1 1 A, = 0,429 A;
= 2,28 V; = 1,71 V; V; 2,57 V

b) 1RI = 0,52 A; 0,557 A; 0,0357 A;

= V; 1,56 V; 1,11 V; V
e=10V

16> Resol el circuit de la figura 2.55 mitjanqant les Ileis de

Fig. 2.53
Kirchhoff i comprova els resultats obtinguts mitjanqant
el principi de superposiciö.

a) 8,23 Q; = 0,729 A; = 1B = 0,336 A;

0,39 A; = 3,65 V; 1,34 V; = 1,01 V;
2,35 V; PRI= 2,66 W; = 0,45 W; 0,34 W
i PR4= 0,92 W

b) 10,33 R2-1 R3- 0,194 A;

A; 141= 1,74V; 1,164 V; 0,776 V;
1,94 V; = 2,32 V; PRI= 1,01 W; PR2= 0,23 W; Fig. 2.55

c)Rr=5Q1
; = 1R3 05A IRI = 1,42 A; - 0,263 A i = 1,15 A
R2

aplica-
144=5 V V 17> Explica qué és el circuit shunt i quina és la seva
ciö principal.
60 02 BLOC 1. ELECTRICITAT I MAGNETISME

existent en la cârregaa
18> Volem mesurar una intensitat Calcula el correnti la tensióde Norton (fig. 2.57).
de 5 A amb un 23> circuit equivalent
mil•liamperimetre amb un fons ďescala ďI mA i una partir del
resistëncia interna de 2 kA. Quina ës la resistëncia shunt
que hem de col• locar en paral•lel amb I'instrument?
100n
R: 0,40008 n
19> Dissenya un polimetre capac de mesurar corrents i
tensions, a partir ďun galvanômetrede fons ďescala 50n 47Q
100 HA i resistëncia interna 2 kQ, amb Ies caracteristi-
ques seguents: voltatges: 10 V i 100 V; intensitats: 10 mA,
100 mA i 1 A.
Fig. 2.57
R: RI = 98 kQi 900 kQ; = 20,2 Q; Rn = 2,002Q
33,3 Q; 0,049 A; 2,34 V
R: INS 0,12 A;
figura 2.58, determina:
Dissenya un circuit divisor de tensió per alimentar qua- 24> Peral circuit de Ia
tre cârregues de 100, 150, 200 i 50 Q a unes tensions
a) La mesurade ľamperimetre
de 30, 25, 23 i 16 V, respectivament. Per fer-ho dispo- Al.
sem ďuna font ďalimentació de 40 V. b) La tensió VB. Ar
c) La mesurade I'amperimetre
R: RI = 10,09 Q; R2 = 7,24 n; R3 = 3,81 Q; = 17,07 Q;
177,8
n
21> Calcula el circuit de Thćvenin equivalent del circuit de
la figura 2.56. Ion R=łon
V2 A2
R: 5 V; 33,3 n 120v

100n Fig. 2.58

R: a) 7 A; b) 30 V; c) 5 A
30 V
50n 25> Peral circuit de la figura 2.59, determina:
100n
a) La resistëncia equivalent del conjunt Rz, R3i Re
RL
50n 100n b) Els corrents 11, 12 subministrats per Ies fonts de
tensió.
c) La potčncia total subministrada per Ies duesfonts.
Dades:VI -60 V; 1/2-40 V; RI -5 Q; 10 n;
Fig. 2.56

22> Un aparell portâtil estâ alimentat amb dues bateries iguals R: a) 5 Q; b) 4 A; 4 A; c) 400 W
connectades en paral•lel. Les bateries tenen una tensió
interna E —12 V i una resistënciainterna ri 0,5 Q. El RI
consum de ľaparell ćs equivalent al ďuna resistëncia de
valorR- 10 Q. 2

a) Dibuixa ľesquema equivalent del circuit elëctric de

ľaparell.
b) Determina el corrent I per la resistëncia R.
c) Determina la potëncia P consumida per la resistëncia R.
Fig. 2 59
R: b) 1,17 A; c) 13,7 W