UF2 Instal Lacions Electriques Basiques en Habitatges

Mecatrònica Industrial
Mòdul 3: Sistemes elèctrics i electrònics
2.1 Làmpades
2.1.1 Làmpades incandescents
És una ampolla de vidre tancada que es troba al vuit o s’hi ha introduït un gas inert.
En el seu interior hi ha un filament conductor de wolframi o tungstè, que es torna
incandescent al circular-hi un corrent elèctric.
Les làmpades incandescents que utilitzen gasos (halògenes) tenen més temps de
vida perquè disminueixen el fenomen de l’evaporació del filament produït per les
altes temperatures que agafa.
2.1.2 Làmpades de descàrrega
En aquest tipus de làmpades el corrent elèctric ha de circular a través d’un gas.

Estan basades en el fenomen de la luminescència, pel qual el corrent elèctric topa
amb els àtoms del gas i fa que aquest alliberin electrons. Aquest electrons
retornen als seus àtoms desprenen energia en forma de radiacions visibles.
Si alimentem una làmpada de descàrrega amb corrent altern es produeix un

centelleig anomenat efecte estroboscòpic. La làmpada s’encén i s’apaga 100
vegades per segon i encara que els ulls d’una persona no ho apreciïn, sí que es veuen
sotmesos a un esforç suplementari per adaptar-se a les fluctuacions.
2.1.2.1 Làmpades fluorescents
Són làmpades de descàrrega de vapor de mercuri a baixa pressió i un altre gas

inert (argó o neó). Es basen en el fenomen de la fluorescència. Les radiacions que
generen els electrons exciten la capa de pols fluorescent de l’interior del tub, de
tal manera que les radiacions ultraviolades es transformen en llum visible.
2.1.2.2 Potència de les làmpades fluorescents
Les potències, diàmetres i longituds més habituals són les següents:
Longitud
Diàmetre 590mm 1200mm 1500mm
38mm 20W 40W 65W
26mm 18W 36W 58W
2.1.2.3 Equip d’una làmpada fluorescent

- Reactància. És una bobina de coure esmaltat sobre un nucli magnètic de
ferro dolç. La seva missió és subministrar una tensió molt elevada, que
juntament amb la de la línia permetrà encendre el tub. També s’encarrega
de limitar el corrent del tub a un valor adequat per la làmpada.
La reactància ha de ser de la mateixa potència que el tub i de la mateixa
tensió que la línia. Els fabricants normalment indiquen el factor de potència
de la reactància i també la capacitat del condensador que s’ha de connectar
en paral·lel amb el circuit per compensar-lo.
- Encebador. S’utilitza per l’encesa de la làmpada. Està format per dos

làmines, una bimetàl·lica, situades a l’interior d’una ampolla de vidre plena de
gas neó a baixa pressió.
En paral·lel a les làmines hi ha un condensador que evita les interferències
produïdes per l’obertura i tancament de les mateixes.
1. Ampolla de vidre.
2. Làmina bimetàl·lica.
3. Làmina fixa.
4. Condensador.
2.1.2.4 Funcionament del fluorescent
1. Amb l’interruptor obert no hi ha circulació de corrent i per tant tots els

dispositius es troben en repòs.
2. Després de tancar l’interruptor, tota la tensió de la línia es queda entre

les dos làmines de l’encebador. Per la proximitat de les mateixes i per
l’efecte del gas neó, salta un arc elèctric que augmenta la temperatura
de l’ampolla i comença a deformar la làmina bimetàl·lica.
3. Es fiquen en contacte les dos làmines, deixa de saltar l’arc elèctric i

comença a circular un corrent pel circuit. Els filaments es caldegen i per
temperatura comencen a emetre electrons.
4. Després d’uns segons, la temperatura de l’encebador disminueix i es
separen les dos làmines. El circuit s’obre bruscament i la reactància
indueix una sobretensió que provoca una arc elèctric entre els
elèctrodes del tub i per tant el començament de l’emissió de radiacions
lluminoses.
Després de l’encesa del tub, la tensió de la xarxa es reparteix entre la

reactància i el mateix tub. La tensió que queda entre les dos làmines no
és suficient per tornar a fer saltar l’arc elèctric entre les mateixes i el
circuit es queda en repòs amb la nova situació.
2.1.2.5 Factor de potència de les làmpades fluorescents
Per efecte inductiu de la reactància, el corrent es retarda respecte la

tensió i el factor de potència del circuit disminueix (cos φ). La intensitat
de la línia augmenta i també la caiguda de tensió en la mateixa. Es pot
corregir el factor de potència del circuit utilitzant condensadors.
2.1.2.6 Muntatge de tubs fluorescents
Sempre s’ha d’escollir la potència de la reactància en funció de la

potència del fluorescent o fluorescents del circuit. Per escollir la tensió
de l’encebador cal comprovar si el circuit estarà format per un sol
fluorescent que rebrà tota la tensió de la xarxa o per dos fluorescents
que es repartiran la tensió.
1. Circuit bàsic
2. Dos tubs en sèrie amb una reactància
3. Tubs en paral·lel en connexió duo
2.1.3 Culots de les làmpades
La nomenclatura dels culots és la següent:

Diàmetre del portalàmpades:
Número de contactes:
Exemples:
2.2 Aparells de protecció dels circuits elèctrics. Introducció
Protegeixen els diferents elements de les instal·lacions (cables, mecanismes

i receptors) de sobrecàrregues i curtcircuits. També protegeixen les
persones d’accidents per descàrregues elèctriques i els aparells contra
fuites elèctriques a terra.
1. Sobrecàrrega. Si la intensitat que circula per un circuit és superior a la

màxima per la qual està dissenyat. Pot estar provocada per defectes
d’aïllament o avaries dels receptors.
2. Curtcircuit. Si es fiquen en contacte dos punts d’una instal·lació que
estan a diferent tensió. El resultat és que el corrent elèctric del circuit
augmenta de forma considerable en un breu instant de temps.
2.2.1 Fusibles
2.2.1.1 Introducció
Protegeixen les instal·lacions contra sobrecàrregues i curtcircuits.

L’element fusible està format per un fil metàl·lic calibrat de menor secció
que els conductors del circuit que protegeix. Aquest fil es font per
temperatura de fusió si la intensitat supera un valor determinat.
Actualment, els fils o platines dels fusibles estan fabricats amb coure o
aliatges de plata. Es situen en l’interior de cartutxos cilíndrics ceràmics,
reomplerts amb arena de quars. Es fabriquen així perquè al fondre’s el fil
del fusible es crea un arc que es absorbit per l’arena, que a mes a mes evita
la dispersió a l’exterior del fil fos. A aquest tipus de fusibles se'ls anomena
cartutxos fusibles.
2.2.1.2 Classificació dels fusibles
Els fusibles es classifiquen segons la forma (cilíndrics, D, D0, ganiveta), la

seva mida i aplicacions, que en instal·lacions elèctriques d’habitatges són les
de la següent taula:
Classificació segons les seves aplicacions

gF Circuits de petita potencia d’ús domèstic. Fusió ràpida. Sobrecàrregues i curtcircuits
gL-gG Protecció de conductors i receptors. Sobrecàrregues i curtcircuits

Exemples de fusibles cilíndrics:

Exemples de fusibles tipus D0:

Exemple de fusibles de ganiveta o NH:

2.2.3 Interruptor automàtic magnetotèrmic
Protegeixen les instal·lacions de sobrecàrregues i curtcircuits. Els elements

principals són la làmina bimetàl·lica, que actua contra les sobrecàrregues i
la bobina, que actua contra els curtcircuits.
Davant d’una sobrecàrrega, la làmina bimetàl·lica s’escalfa en excés, es

dilata, es corba i actua sobre el contacte mòbil provocant l’obertura del
circuit. Com més corrent, més ràpid serà l’escalfament de la làmina i també
l’obertura del circuit.
Davant d’un curtcircuit, la bobina atraurà el nucli de forma instantània,

provocant l’obertura del contacte mòbil.
2.2.3.2 Corbes de disparo de l’interruptor magnetotèrmic

Les puntes de corrent d’una instal·lació elèctrica depenent del tipus de
receptor que alimenta. L’interruptor magnetotèrmic ha de ser capaç de
discriminar, en funció del receptor, si aquestes puntes són perilloses.
Els interruptors magnetotèrmics disposen de diferents corbes en funció de

la intensitat de tall magnètic:
Tipus de Disparo Disparo Aplicacions

corba magnètic tèrmic
B Entre 3 i 5 Protecció de cables, circuits
In 1,13 In < I òhmics, il·luminació, calefacció...
C Entre 5 i 10 <1,45 In Instal·lacions industrials
In t≤1h d’aplicacions generals
D Entre 10 i Càrregues d’intensitat elevada
20 In I > 1,45 In durant l’arrencada i transformadors
ICP Entre 5 i 8 t< 1h Interruptors de control de potència
In
Z Entre 2 i Circuits electrònics i circuits
3,6 In secundaris de mesura
Exemple de la sèrie E90 de la marca AEG:
2.2.3. Interruptor diferencial

L’interruptor diferencial és un aparell destinat a protegir les persones de

defectes d’aïllament de les instal·lacions elèctriques, produïts per contactes
directes i indirectes.
- Defecte d’aïllament. Falta d’aïllament d’un conductor o dispositiu elèctric

com a conseqüència del seu envelliment, averia.....
- Contacte directe. Si una persona toca un conductor o part activa d’un

dispositiu elèctric: contactes, bornes.....
- Contacte indirecte: Si una persona toca la carcassa metàl·lica (xassís) d’un

dispositiu elèctric (nevera, rentadora...) en el que hi ha un defecte
d’aïllament i com a conseqüència la part activa fa contacte amb la carcassa
del mateix.
C. Directe C. Indirecte
2.2.3.2 Funcionament de l’interruptor diferencial

L’interruptor diferencial té la capacitat de detectar la diferència de

corrent d’entrada i sortida d’un circuit. Si aquesta diferència supera un
valor determinat (sensibilitat), per al qual està calibrat (10mA, 30mA,
300mA), el dispositiu obre el circuit interrompent el pas del corrent a la
instal·lació que protegeix.
En el moment que les intensitats d’entrada IF i sortida IN no son iguals, els

fluxos ΦF i ΦN creats per les corrents del nucli toroïdal deixen de ser iguals
i el flux diferencial ΦF-ΦN crea una corrent I que activa l’electroimant que a
la vegada possibilita l’obertura dels contactes de l’interruptor.
Un botó de prova permet comprovar el correcte funcionament del

dispositiu. Al polsar aquest botó, es deriva una corrent IF a través de la
resistència R, sent ara IN=0, activant-se el dispositiu.
- Funcionament amb derivació a terra:

- Funcionament amb polsador de prova:
2.2.3.3 Zona de desconnexió de l’interruptor diferencial
Dels resultats dels assajos mèdics efectuats sobre el pas del corrent
elèctric a través del cos humà, es poden distingir diferents efectes en
funció de la intensitat i el temps:
- Zona 1. Normalment efectes no perceptibles.

- Zona 2. Normalment ningun efecte fisiològic perjudicial.
- Zona 3. Normalment ningun risc de fibril·lació (arritmia) cardíaca.
- Zona 4. Pot presentar-se fibril·lació cardíaca.
2.2.3.4 Tipus d’interruptors diferencials i selectivitat
Les corrents de defecte asimètriques produïdes per aparells que incorporen

en els seus circuits dispositius electrònics (rentadores, ordinadors,
vídeos....), poden anular la resposta dels interruptors diferencials vistos
fins ara. Per això es fabriquen interruptors dels següents tipus:
- Classe AC. Interruptors diferencials per a corrent altern

(instantanis).
- Classe A. Interruptors diferencials per a corrent altern i continua

polsant (instantanis).
- Classe A selectius. Interruptors diferencials per a corrent altern i

continua polsant (incorporen un retard en el disparo)
La selectivitat dels interruptors diferencials s’utilitza en instal·lacions on

hi ha diferents interruptors diferencials connectats en sèrie, de tal manera
que talli abans el que es troba aigües avall i així no afecti a la resta de la
instal·lació. Hi ha dos tipus de selectivitat:
- Selectivitat amperimètrica. Utilitzant interruptors diferencials aigües

amunt que tinguin una sensibilitat menor que aigües avall.
- Selectivitat cronomètrica. Utilitzant interruptors diferencials aigües amunt

amb retard en la desconnexió. Sempre s’utilitzen com a complement dels
interruptors diferencials situats aigües avall, mai sols.
Exe. interruptors diferencials de classe AC:
Exe. interruptors diferencials de classe A:

Exe. interruptor diferencial autorearmable que assegura la continuïtat del

servei elèctric sempre que salti l’interruptor diferencial per qualsevol
incidència. Molt utilitzat en segones residències.
2.3 Presa de terra
2.3.1 Introducció
La posada a terra té per objecte limitar la tensió, que amb respecte a

terra, puguin presentar en un moment donat les masses metàl·liques,
assegurar l’actuació de les proteccions i eliminar o disminuir el risc que
suposa una averia en els materials i receptors elèctrics utilitzats.
La posada a terra és la unió elèctrica directa, sense fusibles ni cap altra

protecció, d’una part d’un circuit elèctric o d’una part conductora que no
pertany al mateix a través d’una toma de terra formada per un elèctrode o
grup d’elèctrodes enterrats en el sòl.
Com es pot observar en la següent figura, la intensitat de defecte retorna
al transformador a través del terra:
A la presa de terra es connecten les canonades d’aigua, gas, dipòsits de

gasoil, calefacció central, antenes de TV-R, masses metàl·liques, estructura
de l’edifici i totes les cobertes metàl·liques dels receptors elèctrics.
Si hi hagués qualsevol falla d’aïllament, el corrent de fuga es canalitza a

terra a través del conductor de protecció (groc-verd) de la instal·lació.
2.3.2 Parts de la posada a terra
- Presa de terra. Es poden utilitzar elèctrodes formats per barres, platines,

plaques, malles metàl·liques, armadures de formigó....
- Conductor de terra. Segons la instrucció ITC-BT-18, la secció dels
conductors enterrats serà la següent:
- Born de posada a terra. El born de terra permetrà la desconnexió de la línia

principal de terra per tal de mesurar la resistència de la presa de terra.
- Conductors de protecció. Són els conductors que uneixen les masses
metàl·liques de la instal·lació amb la línia secundària de terra. La línia
secundària de terra comença en el quadre de comandament i protecció de
la vivenda i acaba en el recinte de comptadors d’energia, on s’uneix amb la
línia principal de terra.
La línia principal de terra continua des del recinte de comptadors i acaba
en el born de posada a terra.
Unió dels conductors de protecció i la línia secundària de terra en el quadre

de comandament i protecció:
Unió de la línia secundària de terra i la línia principal de terra en el recinte
de comptadors:
La seva secció serà la que indica l’apartat 3.4 de la instrucció ITC-BT-18,

que és el que es mostra en el requadre següent:
2.4 Classificació dels aparells i equips en funció del mode de protecció contra
contactes indirectes
Es classifiquen en les següents classes:
- Classe 1. Aparells que han de tenir la carcassa metàl·lica connectada al terra

a través del conductor de terra. S’indiquen amb el símbol:
- Classe 2. Aparells dissenyats amb doble aïllament que no necessiten presa

de terra. S’indiquen amb el símbol:
2.5 Tipus d’esquemes de distribució de l’energia elèctrica
La instrucció ITC BT 08 del reglament electrotècnic de baixa tensió

estableix la manera de connectar a terra les parts metàl·liques dels
receptors en les instal·lacions de baixa tensió.
Els esquemes de distribució es nombren amb un codi de lletres que
s’interpreta de la següent manera:
- Primera lletra: Fa referència a la connexió de l’alimentació respecte el

terra.
T Connexió directa d’un punt de l’alimentació a terra.

I Aïllament de totes les parts actives de l’alimentació respecte el terra o
connexió d’un punt a terra a través d’una impedància (Resistència).
- Segona lletra: Fa referència a la connexió de les masses respecte el terra.
T Masses connectades directament a terra, amb independència de

l’eventual posta a terra de l’alimentació.
N Masses connectades directament al punt de l’alimentació connectat al
terra.
- Altres lletres (eventuals):
S Les funcions de neutre i de protecció, assegurades per conductors

separats.
C Les funcions de neutre i de protecció, combinades en un sol conductor.
Segons s’ha vist en l’apartat 2.3, l’esquema de distribució per a instal·lacions

receptores alimentades directament d’una xarxa de distribució pública de
baixa tensió és l’esquema TT.
2.6 Instal·lacions interiors o receptores. Tubs i canals protectores. ITC BT 21.
2.6.1 Introducció als tubs
Els tubs protectors poden ser:
- Tubs i accessoris metàl·lics.

- Tubs i accessoris no metàl·lics.
- Tubs i accessoris compostos formats per materials metàl·lics i no metàl·lics.
Els tubs també poden ser:
- Rígids.
- Rígids corbables.
- Flexibles
2.6.2 Tubs en canalitzacions fixes sobre superfície. Diàmetres mínims.
Els tubs hauran de ser preferentment rígids i en casos especials es podran

utilitzar tubs corbables.
2.6.3 Tubs en canalitzacions encastades. Diàmetres mínims.
Els tubs podran ser rígids, corbables o flexibles.

2.6.4 Canals
2.7 Instal·lacions interiors o receptores. Sistemes d’instal·lació. ITC BT 20.
2.7.1 Prescripcions generals. Circuits i separació.

2.7.2 Disposicions. Proximitat de diferents tipus de canalitzacions.
2.7.3 Conductors aïllats instal·lats en tubs protectors.
2.7.4 Conductors aïllats fixats directament a la paret.

2.8 Instal·lacions interiors o receptores. Prescripcions generals. ITC BT 19
2.8.1 Identificació dels conductors

2.8.2 Bases de presa de corrent

2.8.3 Connexions
2.9 Dispositius generals i individuals de comandament i protecció en vivendes.

Interruptor de control de potència. ITC BT 17.
2.9.1 Situació
Els dispositius generals es situaran el més a prop possible del punt

d’entrada de la derivació individual del local o vivenda de l’usuari. Si
procedeix, es col·locarà una caixa per a l’interruptor de potència,
immediatament abans dels demès dispositius, en compartiment independent
i precintable. En vivendes, els dispositius generals de comandament i
protecció es situaran el més a prop possible de la porta d’entrada i no es
podran col·locar en dormitoris, banys, lavabos... En locals destinats a
activitats industrials o comercials, es situaran el més pròxim possible d’una
porta d’entrada.
L’interruptor de control de potència (ICP) és un dispositiu que s’utilitza per
a controlar que la potència realment demandada per l’usuari no excedeixi la
potència contractada.
Els dispositius individuals de comandament i protecció de cada un dels

circuits, que són l’origen de la instal·lació interior, es podran instal·lar en
quadres separats i en altres llocs.
En locals d’us comú o de pública concurrència, s’hauran de prendre les

precaucions necessàries per a que els dispositius de comandament i
protecció no siguin accessibles al públic en general.
L’alçada d’aquest dispositius respecte el terra estarà compresa entre 1,4m i

2m en vivendes i d’1m com a mínim en locals comercials.
L’interruptor de control de potència no es considera un element de
protecció i desconnexió de la instal·lació i per tant ha d’anar acompanyat
d’un interruptor general automàtic.
2.10 Instal·lacions interiors en vivendes. Número de circuits i característiques.

ITC BT 25.
2.10.1 Grau d’electrificació bàsic

2.10.2 Circuits interiors

2.10.3 Grau d’electrificació elevat

2.10.4 Número de circuits, secció dels conductors i caiguda de tensió

2.11 Instal·lacions interiors en vivendes. Prescripcions generals d’instal·lació.

ITC BT26.
2.11.1 Àmbit d’aplicació
2.11.2 Toma de terra. Conductors de protecció
2.11.3 Conductors. Connexions

2.11.4 Execució de les instal·lacions. Condicions generals

2.1 Magnituds elèctriques
2.1.1 Corrent elèctrica
El corrent elèctric és la circulació d’electrons o càrregues elèctriques a

través d’un circuit elèctric tancat. El desplaçament d’aquestes càrregues es
realitza del pol negatiu al pol positiu de la pila o bateria.
Per motius històrics el sentit convencional del corrent elèctric és a

l’inrevés, o sigui del pol positiu al pol negatiu de la pila.
2.11.5 Components fonamentals d’un circuit elèctric
Per a que circuli corrent elèctric a través d’un circuit són necessaris tres
elements
1. Font de força electromotriu format per una bateria o generador

encarregat de donar un desnivell elèctric entre dos punts del circuit.
2. Un camí tancat per on circulin les càrregues elèctriques format pel
cable.
3. Una càrrega o receptor que ofereixi resistència al pas del corrent
elèctric.
2.11.6 Intensitat del corrent elèctric
La intensitat o flux d’electrons que circulen per un circuit elèctric depèn

de la tensió o voltatge de la pila i de la resistència que ofereix al pas del
corrent elèctric la càrrega del circuit.
El Sr. Ohm, al llarg de les seves investigacions va descobrir la relació que hi

ha entre el corrent, la resistència i el voltatge en un circuit elèctric.
Va deduir que, el corrent que circula per un circuit elèctric és directament
proporcional al voltatge aplicat i inversament proporcional a la resistència.
2.11.7 El curtcircuit
2.12 Exercicis
1. Disposem de les següents fulles de característiques d’encebadors i

reactàncies. Tria els models corresponents i el condensador de
compensació per:
1. Un tub de 18W
2. Dos tubs de 18W en sèrie
3. Un tub de 36W
4. Un tub de 58W
2. Explica els 4 passos en que es divideix l’encesa d’un fluorescent.

3. Com es produeix una sobrecàrrega i un curtcircuit.
4. Esbrina el temps que tarda el fusible model 11934-31 de 10A en actuar
si hi circula un corrent de sobrecàrrega de 15A.
5. Enumera i explica les dos parts principals de que consta un interruptor
automàtic magnetotèrmic.
6. Segons la taula de l’apartat 2.2.3.2, si disposem d’un interruptor
automàtic magnetotèrmic de 10A i corba del tipus B, entre quins valors
es produirà el disparo tèrmic i magnètic.
7. Quina és la diferència entre un contacte directe i un contacte indirecte.
8. Dibuixa i explica el funcionament de l’interruptor diferencial.
9. Indica les característiques elèctriques de l’interruptor diferencial
model 78425-60. També les del model 78440-35.
10. Quina és la relació entre la secció dels conductors de protecció i la
secció dels conductors de fase de les instal·lacions elèctriques en
vivendes.
11. En una xarxa de distribució en estrella amb esquema de distribució TT,
com es forma el neutre i on va connectat.
12. Quants cables de secció 6mm2 es poden fer passar com a màxim per un
tub encastat de 25mm de diàmetre.
13. Quina és la utilitat de l’ICP i en quins llocs de la casa no s’ha d’instal·lar.
14. Quina és la potència que permet consumir un ICP de 20A d’una
instal·lació monofàsica de 230V.
15. En un grau d’electrificació bàsic, quins poden ser els calibres dels
interruptors generals automàtics.
16. Quina és la intensitat residual màxima de protecció contra contactes
indirectes en una instal·lació d’una vivenda.
17. En un grau d’electrificació bàsic, a quins circuits es connecten els
següents elements:
▪ Endoll del microones.
▪ Campana extractora.
▪ Endolls de les habitacions.
▪ Congelador.
▪ Campana extractora.
▪ Banyera d’hidromassatge.
▪ Timbre.
▪
18. El desdoblament del circuit C2 sense superar el número de 20 endolls,
suposa el pas a grau d’electrificació elevat.
19. Amb quina secció s’ha de cablar el circuit C1 si es superen els 27 metres
de distància entre els punts més allunyats.
20. Quina tensió representa el 3% en una instal·lació a 230V.
21. Quins són els punts mínims d’utilització dels circuits C1 i C2 en un
passadís de 9m de longitud.
22. Com es poden realitzar les connexions de les bases d’endoll agrupades en
les instal·lacions interiors de vivendes.
23. Segons l’apartat 2.7.3, es poden per les connexions de les bases d’endoll
en la mateixa caixa on van instal·lades?

UF2 Instal Lacions Electriques Basiques en Habitatges

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

UF2 Instal Lacions Electriques Basiques en Habitatges

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Mecatrònica Industrial

Mòdul 3: Sistemes elèctrics i electrònics

2.1.1 Làmpades incandescents

2.1.2 Làmpades de descàrrega

En aquest tipus de làmpades el corrent elèctric ha de circular a través d’un gas.

Si alimentem una làmpada de descàrrega amb corrent altern es produeix un

Són làmpades de descàrrega de vapor de mercuri a baixa pressió i un altre gas

2.1.2.2 Potència de les làmpades fluorescents

Les potències, diàmetres i longituds més habituals són les següents:

2.1.2.3 Equip d’una làmpada fluorescent

- Encebador. S’utilitza per l’encesa de la làmpada. Està format per dos

2.1.2.4 Funcionament del fluorescent

1. Amb l’interruptor obert no hi ha circulació de corrent i per tant tots els

2. Després de tancar l’interruptor, tota la tensió de la línia es queda entre

3. Es fiquen en contacte les dos làmines, deixa de saltar l’arc elèctric i

Després de l’encesa del tub, la tensió de la xarxa es reparteix entre la

2.1.2.5 Factor de potència de les làmpades fluorescents

Per efecte inductiu de la reactància, el corrent es retarda respecte la

2.1.2.6 Muntatge de tubs fluorescents

Sempre s’ha d’escollir la potència de la reactància en funció de la

3. Tubs en paral·lel en connexió duo

2.1.3 Culots de les làmpades

La nomenclatura dels culots és la següent:

Diàmetre del portalàmpades:

2.2 Aparells de protecció dels circuits elèctrics. Introducció

Protegeixen els diferents elements de les instal·lacions (cables, mecanismes

1. Sobrecàrrega. Si la intensitat que circula per un circuit és superior a la

Protegeixen les instal·lacions contra sobrecàrregues i curtcircuits.

2.2.1.2 Classificació dels fusibles

Els fusibles es classifiquen segons la forma (cilíndrics, D, D0, ganiveta), la

Classificació segons les seves aplicacions

gL-gG Protecció de conductors i receptors. Sobrecàrregues i curtcircuits

Exemples de fusibles cilíndrics:

Exemples de fusibles tipus D0:

Exemple de fusibles de ganiveta o NH:

2.2.3 Interruptor automàtic magnetotèrmic

Protegeixen les instal·lacions de sobrecàrregues i curtcircuits. Els elements

Davant d’una sobrecàrrega, la làmina bimetàl·lica s’escalfa en excés, es

Davant d’un curtcircuit, la bobina atraurà el nucli de forma instantània,

2.2.3.2 Corbes de disparo de l’interruptor magnetotèrmic

Els interruptors magnetotèrmics disposen de diferents corbes en funció de

Tipus de Disparo Disparo Aplicacions

Exemple de la sèrie E90 de la marca AEG:

2.2.3. Interruptor diferencial

L’interruptor diferencial és un aparell destinat a protegir les persones de

- Defecte d’aïllament. Falta d’aïllament d’un conductor o dispositiu elèctric

- Contacte directe. Si una persona toca un conductor o part activa d’un

- Contacte indirecte: Si una persona toca la carcassa metàl·lica (xassís) d’un

2.2.3.2 Funcionament de l’interruptor diferencial

L’interruptor diferencial té la capacitat de detectar la diferència de

En el moment que les intensitats d’entrada IF i sortida IN no son iguals, els

Un botó de prova permet comprovar el correcte funcionament del

- Funcionament amb derivació a terra:

2.2.3.3 Zona de desconnexió de l’interruptor diferencial

- Zona 1. Normalment efectes no perceptibles.

2.2.3.4 Tipus d’interruptors diferencials i selectivitat

Les corrents de defecte asimètriques produïdes per aparells que incorporen

- Classe AC. Interruptors diferencials per a corrent altern

- Classe A. Interruptors diferencials per a corrent altern i continua

- Classe A selectius. Interruptors diferencials per a corrent altern i

La selectivitat dels interruptors diferencials s’utilitza en instal·lacions on

- Selectivitat amperimètrica. Utilitzant interruptors diferencials aigües

- Selectivitat cronomètrica. Utilitzant interruptors diferencials aigües amunt

Exe. interruptors diferencials de classe AC: