Electricitat 2

Versió 1.1

Índex:

1. Circuits en sèrie 1
2. Circuits en paral·lel 2
3. Circuits mixtos 2
4. Imants i electroimants 3
5. Generadors 4
6. El motor elèctric 4

Aquest text és la versió offline/imprimible d’un dels capítols del llibre de text multimèdia del web educatiu www.tecno12-18.com.
Tots els drets reservats. Es permet als alumnes que han comprat una subscripció a la versió individual del llibre que inclogui aquest capítol, i als
professors d’aquests alumnes, mantenir una còpia d’aquest arxiu PDF i/o imprimir-ho, en ambdós casos per a ús exclusivament personal. A la
resta de casos no està permesa la reproducció total o parcial d’aquesta obra, ni el seu emmagatzematge en un sistema informàtic, ni la distribució
mitjançant qualsevol mitjà electrònic, mecànic o d’altres sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.
1. Circuits en sèrie

1.1. Connexió en sèrie de generadors

Diem que dos o més generadors estan connectats en sèrie quan estan un
darrere de l'altre. Però compte: no de qualsevol manera! El born positiu ha
d'estar connectat al born negatiu del següent. Fixa't amb la il·lustració de la
dreta.

1.2. En sèrie, se suma la tensió de tots els generadors

Si connectem diversos generadors en sèrie, la tensió total del conjunt serà la suma de les tensions de cada
generador. És a dir: V total = V1 + V2 + … + Vn

1.3. Com més tensió, més potència

En augmentar la tensió que s'aplica a un circuit, s'augmenta també la potència que pot proporcionar. Aquest fet és de
gran importància per dissenyar aparells elèctrics portàtils: només hem de posar més piles en sèrie per obtenir un
aparell més potent. Una llanterna que té 3 piles connectades en sèrie il·luminarà més que una que tingui només 2
piles, ja que és més potent. Altres exemples d'aparells portàtils amb piles en sèrie són els aparells de música, les
joguines, les calculadores, etc.

1.4. Alguns generadors tenen trampa

Algunes piles o bateries que semblen generadors individuals són, en realitat, un grup de generadors més petits
connectats en sèrie. Un exemple és el de les piles de petaca. Al seu interior trobem 3 piles cilíndriques connectades
en sèrie. Cada pila cilíndrica té una tensió de 1,5 V, amb la qual cosa la pila de petaca tindrà una tensió de 4,5 V.

1.5. Cèl·lules solars connectades en sèrie

A més de piles i bateries, un altre exemple comú de connexió en sèrie de generadors és el dels panells solars. Una
cèl·lula solar individual produeix molt poca tensió, al voltant de 0,5 V, amb la qual cosa cal que siguin agrupades en
panells. En un panell solar, les cèl·lules individuals es connecten en sèrie per obtenir tensions més altes.

1.6. Connexió en sèrie de receptors

Dos o més receptors (bombetes, motors, brunzidors, etc.) estan en sèrie quan es connecten un darrere de l'altre i
comparteixen el mateix cable.

1.7. Connexió de bombetes en sèrie

Hi ha diverses maneres de connectar correctament dues o més bombetes en sèrie, les pots veure aquí a sota:

Quatre maneres possibles de connectar dues bombetes en sèrie. Totes són correctes.
Les fletxes indiquen el sentit de circulació del corrent elèctric.

1.8. Altres exemples de circuits amb receptors en sèrie

Més exemples de circuits amb diversos tipus de receptors connectats en sèrie.
- Dos motors elèctrics connectats en sèrie, alimentats per una pila de petaca (4,5 V).
- Una bombeta, un motor i un brunzidor connectats en sèrie, alimentats per una pila prismàtica (9 V).

1.9. Si un receptor en sèrie falla, deixen de funcionar tots els altres

A la connexió en sèrie, el corrent elèctric ha de travessar tots els receptors per fer funcionar el circuit. Això té un
problema: si un dels receptors s'avaria, com una bombeta que es fon, el corrent no pot circular i cap dels altres
receptors del circuit funciona.

1.10. Els receptors en sèrie es reparteixen la tensió del generador

Els receptors en sèrie es reparteixen la tensió que proporciona el generador de forma proporcional a la seva
resistència. Si tots els receptors són iguals, el cas més senzill, tots estaran sotmesos a la mateixa tensió. Per
exemple: si connectem 3 bombetes iguals a una pila de 4,5 volts, a cadascuna li correspondran només 1,5 volts (4,5
volts dividits entre 3 bombetes). Si són bombetes fabricades per funcionar amb 4,5 volts, il·luminaran molt poc. En
circuits amb receptors que tenen resistències diferents, s'haurà d'aplicar la Llei d'Ohm per esbrinar la tensió que rep
cada receptor.

1
www.tecno12-18.com © 2011 Saganet Multimedia S.L. Tots els drets reservats.
2. Circuits en paral·lel

2.1. Connexió en paral·lel de generadors

Dos o més generadors estan connectats en paral·lel quan els borns de la
mateixa polaritat estan connectats entre si. Tots els borns positius estan
connectats a un cable pel qual surt el corrent (normalment de color
vermell) i tots els borns negatius estan connectats a un cable pel qual
entra el corrent (normalment de color negre).

2.2. Exemple de circuit amb dues piles en paral·lel

A la dreta pots veure un exemple de circuit que té dos generadors, dues
piles cilíndriques, connectades en paral·lel.

2.3. Dos o més generadors en paral·lel proporcionen la mateixa tensió que un de sol
No s'han de connectar mai en paral·lel generadors de tensions diferents, ja que part del corrent que surt del
generador de més tensió va cap al de menor tensió, amb la qual cosa disminueix el rendiment de tot el conjunt. Si
connectem diferents generadors en paral·lel de manera correcta, és a dir, quan tots tenen la mateixa tensió, la tensió
de tot el conjunt serà la mateixa que la d'un de sol.

2.4. La connexió en paral·lel de piles i bateries augmenta l'autonomia del circuit

Un gran avantatge de la connexió en paral·lel de piles i bateries és que permet augmentar l'autonomia (el temps que
poden funcionar) dels circuits que alimenten.

2.5. Les centrals elèctriques es connecten en paral·lel entre si

Les centrals elèctriques es connecten en paral·lel entre elles per fer entrar corrent a la xarxa elèctrica. La connexió
en paral·lel permet que el corrent que proporciona cada central se sumi a la que produeixen les altres. Com més
corrent elèctric, més consumidors d'electricitat podran connectar-se a la xarxa.

2.6. Connexió en paral·lel de receptors

Per connectar receptors en paral·lel, el cable principal que prové del generador s'ha de bifurcar en dos o més cables,
tants cables com receptors hi hagi.

2.7. La tensió del generador arriba a tots els receptors connectats en paral·lel
En paral·lel, els receptors reben tota la tensió que proporciona el generador, com si estiguessin connectats
directament. Per exemple, si connectem 2 bombetes a una pila de 4,5 V, cada una estarà sotmesa a una tensió de
4,5 V. Les bombetes il·luminaran igual com si estiguessin connectades directament a la pila.

2.8. Si un dels receptors s'apaga o s'espatlla, els altres segueixen funcionant

En aquest tipus de circuit, el corrent elèctric circula per diferents ramals. Si un d'aquests ramals és obert, tal com
passa si es fon una bombeta o s'apaga un electrodomèstic, el corrent pot circular pels altres ramals sense cap
problema.

2.9. Un parell d'exemples més de receptors connectats en paral·lel

1. Els fars d'un automòbil: Els fars d'un cotxe estan connectats en paral·lel. D'aquesta manera, si un es fon, els altres
segueixen funcionant.
2. Els electrodomèstics d'una llar: Tots els electrodomèstics d'una llar estan connectats en paral·lel a la xarxa
elèctrica.

2.10. Com més receptors en paral·lel, més ràpid es descarreguen les piles
Com més receptors en paral·lel es connecten a un generador, més corrent elèctric haurà de subministrar. En el cas
de les piles i bateries, la conseqüència serà que es descarregaran abans. Ho podem comparar amb un dipòsit
d'aigua que té un tub de sortida. Si li afegim més sortides, el dipòsit es quedarà sense aigua més ràpid.

3. Circuits mixtos

3.1. Connexió mixta o en sèrie-paral·lel

Parlem de connexió mixta, o en sèrie-paral·lel, quan un circuit té uns
components connectats en sèrie i uns altres components connectats en paral·lel.
A la dreta pots veure un exemple de circuit amb quatre bombetes de connexió
mixta.

2
www.tecno12-18.com © 2011 Saganet Multimedia S.L. Tots els drets reservats.
3.2. Una llanterna amb piles en connexió mixta
Per construir una llanterna potent i que pugui funcionar moltes hores, s'utilitzen piles connectades entre si en sèrie-
paral·lel. Una llanterna utilitza un grup de tres piles connectades en sèrie per obtenir la tensió que necessita una
bombeta potent. Per augmentar el temps que pugui estar encesa, es connecten en paral·lel dos d'aquests grups de
piles. D'aquesta manera aconseguim potència i autonomia.

3.3. Les connexions mixtes són molt comunes en els circuits electrònics
Les connexions mixtes de receptors elèctrics, com bombetes, motors o brunzidors, no són gaire comunes.
En canvi, la majoria dels components que formen els circuits electrònics (resistors, LED, transistors, díodes, etc.)
estan connectats d'aquesta manera.

4. Imants i electroimants

4.1. Magnetisme
Un imant, o imant permanent, és un cos que té la propietat d'atreure objectes de ferro (també de níquel i cobalt).
Aquesta propietat s'anomena magnetisme i les forces que hi intervenen reben el nom de forces magnètiques.
El primer exemple de magnetisme documentat a la història ve de l'antiga Grècia, fa més de 2.600 anys. Els grecs van
descobrir un mineral de color negre que atreia objectes de ferro. Aquest mineral, que avui anomenem magnetita, es
va descobrir en un territori de l'Àsia Menor (l'actual Turquia) que els antics grecs anomenaven Magnèsia, d'on prové
el mot magnetisme.
Els imants es fabriquen a partir d'aliatges de metalls i es poden fer amb la forma que volem, en forma de barra, en
forma de ferradura, etc.

4.2. Els imants tenen dos pols

Els imants tenen dues cares diferents que es diuen pols: un pol nord (N) i un pol sud (S). Si pengem un imant d'un fil i
esperem que s'estabilitzi, veurem que el pol nord de l'imant assenyala cap al nord geogràfic de la Terra, mentre que
el pol sud de l'imant assenyala cap al sud geogràfic. La Terra es comporta com un imant gegant, el seu nord
geogràfic correspon amb el pol sud magnètic d'un imant, i el pol sud geogràfic amb el pol nord magnètic. La manera
més fàcil d'identificar els pols d'un imant és amb l'ús de la brúixola. La brúixola és un petit imant en forma d'agulla
que assenyala el nord de la Terra. Si apropem una brúixola a un imant, l'agulla sempre apuntarà cap al pol sud de
l'imant.

4.3. Camp magnètic d'un imant

Anomenem camp magnètic la zona de l'espai al voltant d'un imant en la qual es poden apreciar els efectes de la seva
força magnètica. Es representa amb línies i fletxes que surten del pol nord de l'imant i van cap al pol sud. És possible
veure la forma del camp magnètic d'un imant si escampem llimadures de ferro al seu voltant. Les llimadures s'aniran
distribuint seguint les línies de força del camp magnètic.

4.4. La llei dels pols

Quan dos imants s'acosten, els seus camps magnètics interaccionen entre si i, creen forces d'atracció o de repulsió.
La llei dels pols ens diu la manera com es comporten dos imants quan els acostem. És molt simple: els pols iguals es
repel·leixen, els pols diferents s'atreuen.

4.5. Aplicacions dels imants

Els imants tenen nombroses aplicacions tecnològiques: motors elèctrics, generadors, altaveus, aparells de mesura,
subjeccions, etc.

4.6. Electromagnetisme
L'any 1820 el físic danès Hans Christian Oersted va fer un descobriment sorprenent. Va adonar-se que si apropava
un cable elèctric a una brúixola, l'agulla de la brúixola (que és un imant) es movia. Un imant només es mou sense ser
tocat si hi ha un altre imant proper; per tant, la conseqüència lògica és que el corrent elèctric que circula per un cable
és capaç de crear un camp magnètic al seu voltant, tal com fa un imant permanent. Amb aquest experiment, es va
posar de manifest per primera vegada que l'electricitat i el magnetisme estan relacionats. Altres científics que van
venir després, especialment James Clerk Maxwell, van estudiar amb més profunditat aquest problema i van arribar a
la conclusió que l'electricitat i el magnetisme són diferents manifestacions d'un mateix fenomen, i per això actualment
parlem d'electromagnetisme.

4.7. Electroimants
Una de les aplicacions més freqüents de l'electromagnetisme són els electroimants. Un electroimant és un
component elèctric que es comporta com un imant quan circula corrent elèctric pel seu interior. Està format per una
bobina de fil conductor (amb aïllant) enrotllada al voltant d'un nucli de ferro o acer. Els electroimants, com els imants
permanents, tenen un pol nord (N) i un pol sud (S), però, a diferència d'aquests, només es manifesten quan
l'electroimant està connectat al corrent.

3
www.tecno12-18.com © 2011 Saganet Multimedia S.L. Tots els drets reservats.
4.8. Canvi de la polaritat d'un electroimant
És molt fàcil canviar la polaritat d'un electroimant, és a dir, la manera com estan col·locats els seus pols. Només s'ha
de canviar la polaritat del corrent que l'alimenta.

4.9. Aplicacions dels electroimants

Els electroimants tenen molts avantatges respecte dels imants permanents: es poden connectar i desconnectar,
canviar la seva polaritat i poden ser molt més potents. Aquestes característiques els fa més útils en nombroses
aplicacions, algunes de les més importants són: motors elèctrics, altaveus, sistemes de gravació en suports
magnètics (com els discos durs d'ordinador), aparells mèdics, timbres, etc.

5. Generadors

5.1. Inducció electromagnètica

A la miniunitat sobre imants i electroimants vam veure com un corrent elèctric pot generar un camp magnètic (en un
electroimant, per exemple). Ara veurem que també és possible fer el contrari, és a dir, que un camp magnètic generi
corrent elèctric. Aquest fenomen es coneix amb el nom d'inducció electromagnètica i va ser descobert pel físic anglès
Michael Faraday el 1831.
Una definició senzilla d'inducció electromagnètica: Inducció electromagnètica és generar corrent elèctric mitjançant
camps magnètics
Faraday va descobrir que si movem un imant a prop d'un conductor elèctric, a l'interior del conductor es genera un
moviment d'electrons, és a dir, corrent elèctric. La quantitat de corrent serà més gran com més ràpid sigui el
moviment de l'imant. Si l'imant s'atura, el corrent para. El que succeeix és que part de l'energia mecànica del
moviment de l'imant es converteix en energia elèctrica. Per entendre aquest fenomen ens podem imaginar que el
camp magnètic de l'imant "empeny" els electrons que hi ha a dins del cable i els obliga a moure's. El corrent generat
mitjançant la inducció electromagnètica es diu corrent induït.
Si a l'experiment anterior es manté quiet l'imant i es mou la bobina, l'efecte és el mateix, ja que el més important és el
moviment relatiu entre l'imant i la bobina. També es podria substituir l'imant permanent per un electroimant i de nou el
resultat no variaria. No importa si el camp magnètic prové d'un imant permanent o d'un electroimant. La regla general
és que s'obté un corrent induït en una bobina sempre que s'exposa un camp magnètic fluctuant (que variarà amb el
temps). Si el camp magnètic és sempre igual, no hi ha inducció electromagnètica.

5.2. Generadors elèctrics

La inducció electromagnètica és la base del funcionament dels tipus de generadors elèctrics més utilitzats: els
generadors dinamoelèctrics. Són generadors que transformen energia mecànica de rotació en energia elèctrica i
s'utilitzen en quasi totes les centrals elèctriques: tèrmiques, eòliques, hidroelèctriques, nuclears, etc. La majoria dels
generadors elèctrics produeixen corrent altern, per la qual cosa també se'ls anomena alternadors. També hi ha
generadors que produeixen corrent continu, tot i que no són tan utilitzats, i reben el nom de dinamos.
L'exemple més senzill de generador dinamoelèctric és el de la bicicleta. Consisteix en una bobina de fil conductor i
un imant giratori. L'imant està unit mitjançant un eix a una roda de fricció. Quan la roda de fricció toca el pneumàtic
de la bicicleta, gira a gran velocitat i fa girar l'imant. L'imant en rotació produeix un camp magnètic fluctuant que
indueix corrent elèctric a la bobina. Aquest corrent s’utilitza per fer funcionar els fars de la bicicleta. El tipus de corrent
que produeix aquest generador és altern, és a dir, és un alternador, tot i que moltes vegades rep el nom de “dinamo”
de manera col·loquial, segurament perquè els primers generadors utilitzats en il·luminació de bicicletes produïen
corrent continu.

6. El motor elèctric On hi ha motors elèctrics de

corrent continu d’imants
6.1. Què és un motor elèctric? permanents?
A casa:
Un motor elèctric és una màquina que transforma l’energia elèctrica en energia
- joguines
mecànica de rotació. - raspallets de dents
- màquines d’afaitar
6.2. El motor d'imants permanents - ventiladors amb piles
Hi ha molts tipus de motors elèctrics. En aquesta unitat estudiarem el motor - càmeres de fotos
elèctric de corrent continu d’imants permanents: el motor elèctric de - radiocassets i walkmans
funcionament més senzill i un dels més utilitzats. - trepants de bateria
Aquests motors estan presents en un gran nombre d’aparells elèctrics i - ventiladors d’ordinador
electrònics (mira la llista de la dreta per veure’n alguns exemples). És possible A vehicles:
- eixugaparabrises
que hagis utilitzat motors d’aquest tipus a l’aula de tecnologia del teu institut.
- alçavidres elèctrics
Els motors de corrent continu d’imants permanents solen ser petits, els més - ventiladors del motor
grans són els que es poden trobar en cotxes, per exemple el motor de ventilació I molts altres llocs...
del radiador o l’eixugaparabrises. Normalment s’utilitzen en aplicacions de poca

4
www.tecno12-18.com © 2011 Saganet Multimedia S.L. Tots els drets reservats.
potència. Quan es requereixen motors més potents, com en la indústria, es fan servir altres tipus de motors elèctrics
que funcionen amb corrent altern i que no tenen imants permanents.

6.3. Un motor elèctric per dins

Parts d’un motor elèctric:
- Imants. Creen forces magnètiques fixes que interactuen amb les forces magnètiques variables que generen els
electroimants. El conjunt dels imants i les altres peces que no giren s’anomenen estator.
- Rotor. És el conjunt de les peces que giren. Bàsicament són els electroimants, el col·lector i l’eix.
- Electroimants. Creen forces magnètiques variables que interactuen amb les generades pels imants i fan que el
motor giri. Estan formats per una bobina de fil conductor i un nucli de ferro o acer.
- Eix. És un cilindre allargat d’acer. Fa possible el moviment giratori del rotor. S’instal·len engranatges o corrioles a
l’exterior del motor per transmetre la rotació a tot tipus de màquines.
- Col·lector. Està format per unes petites làmines de coure a través de les quals entra l’electricitat des de l’exterior
fins als electroimants del rotor. Aquestes petites làmines reben el nom de lamel·les.
- Escombretes. Són peces de grafit o coure (com en aquest cas) que freguen contínuament el col·lector. La seva
funció és de permetre el pas de corrent des de l’exterior fins als electroimants del rotor.
- Carcassa. La carcassa és l’estructura que dóna rigidesa al motor i protegeix les seves peces delicades.

6.4. Imants i electroimants

El funcionament dels motors elèctrics està basat en les propietats dels imants i electroimants. Farem un repàs ràpid
de les seves característiques.

6.4.1. Imants
Un imant (o imant permanent) és un cos que té la propietat d’atreure objectes de ferro o acer. Té dos pols: un pol
nord (N) i un pol sud (S).
La zona de l’espai al voltant d’un imant en la qual es poden comprovar els efectes de la força magnètica es diu camp
magnètic. Es representa amb línies i fletxes que surten del pol nord i van cap al pol sud.

6.4.2. Electroimants
Un electroimant és un component elèctric que es converteix en imant quan és travessat per electricitat. Està format
per una bobina de fil conductor enrotllada al voltant d’un nucli de ferro o acer. També té un pol nord (N) i un pol sud
(S), però només quan està activat.

6.4.3. La llei dels pols

Aquesta llei ens prediu el comportament que tenen dos imants quan els apropem: els pols iguals es repel·leixen, els
pols diferents s’atreuen. Els electroimants també compleixen la llei dels pols.

6.5. Com funciona un motor elèctric?

ELECTROIMANT AMB MOVIMENT LINEAL
El moviment d’un motor elèctric s’aconsegueix per l’acció de forces d’atracció i repulsió que es produeixen entre
imants i electroimants. A l’experiment de sota podem veure aquest fenomen: aconseguim un moviment lineal d’un
electroimant gràcies a les forces magnètiques de repulsió d’un imant.

Si el circuit és apagat, l’electroimant està desconnectat i el seu pes l’empeny cap a baix.
Si el cicuit és encès, l’electroimant està connectat. Es converteix en un imant i apareixen els pols N i S.
En ser els dos pols iguals apareixen forces de repulsió que eleven l’electroimant.

ELECTROIMANT AMB ROTACIÓ PARCIAL

Si, en lloc de deixar que l’electroimant leviti, posem un eix que li permeti girar, podem aconseguir un moviment de
rotació parcial. Aquest moviment és el primer pas per construir un motor elèctric.

MOTOR ELÈCTRIC ELEMENTAL

A l’experiment anterior hem aconseguit que l’electroimant giri 45º. Per construir un motor elèctric hem de posar l’eix

5
www.tecno12-18.com © 2011 Saganet Multimedia S.L. Tots els drets reservats.
centrat i un sistema que eviti que els cables s’emboliquin. També hem de fer que la polaritat dels electroimants del
rotor canviï cíclicament. Això s’aconsegueix amb un sistema de col·lector i escombretes. D’aquesta manera es
produiran moviments d’atracció i repulsió cíclics que faran girar el motor.

En aquesta posició els dos pols sud (el de l’imant i el de l’electroimant) són a prop. Es produeixen forces de repulsió
que fan girar el rotor.
Quan el pol nord de l’electroimant s’apropa al pol sud de l’imant comencen a atreure’s mútuament. A partir d’aquest
moment les forces d’atracció seran més importants que les forces de repulsió.
Just abans que els dos pols s’ajuntin, el col·lector desconnecta l’electroimant (les escombretes no toquen el col·lector
i per tant el corrent no pot passar). Si no fos d’aquesta manera, les forces d’atracció dels dos pols diferents i molt
junts frenarien el motor.
El col·lector torna a connectar l’electroimant del rotor, però aquesta vegada amb la polaritat del corrent inversa. Això
fa que tinguem de nou un pol sud a la part inferior de l’electroimant i que es produeixin forces de repulsió. A partir
d’aquí el cicle es repeteix.

Els motors comercials tenen dos imants davant per davant, d’aquesta manera les forces magnètiques es dupliquen i
el motor gira millor. També acostumen a tenir rotors amb més d’un electroimant.
Un motor elèctric real gira molt ràpidament, no es pot representar en una animació. Les freqüents velocitats de
rotació poden ser de 10.000 revolucions per minut (rpm) o superiors.

6
www.tecno12-18.com © 2011 Saganet Multimedia S.L. Tots els drets reservats.