MÀQUINES

ELÈCTRIQUES 1.
LABORATORI.

P5. La màquina asíncrona com a generador

R.Bargalló
J. Morón
J. Sust
2012
La màquina asíncrona com a generador Pràctica 5

Treball com a generador de la màquina asíncrona

Les màquines asíncrones funcionant com a generador han experimentat un revitalitzat
interès. Les seves desavantatges com a generador en front de la màquina síncrona no
compensaven els avantatges per les aplicacions típiques dels generadors, per això les
màquines síncrones han estat sempre la opció tècnica més adient per generar energia
elèctrica.

Actualment amb la proliferació de les centrals eòliques els generador asíncrons han trobat
un entorn en el que els seus avantatges si que compensen. La màquina asíncrona de gàbia
d’esquirol és robusta, senzilla i no requereix pràcticament manteniment; aquest és un
avantatge en front la màquina síncrona. Però la millor propietat que té és que funcionant
en paral·lel amb la xarxa, la freqüència està fixada per aquesta. Aquesta característica és
ideal per sistemes com les centrals eòliques o fonts de potencia suplementàries
connectades a un sistema de potència existent.

Figura 1‐1 Generador asíncron d’una central eòlica (esquerra), central eòlica(dreta)

El gran desavantatge dels generadors asíncrons és que en no disposar d’un circuit

d’excitació necessita d’una font externa que aporti l’energia reactiva necessària per
establir el camp. Aquí el que era un avantatge en front del generador síncron (simplicitat i
robustesa en no tenir un segon debanat) es converteix en un desavantatge.

En funció de quina sigui la font de reactiva els generadors asíncrons poden funcionar de
dues maneres deferents:
 Connectats a la xarxa elèctrica. És la xarxa qui proporciona l’energia reactiva per
establir el camp a la màquina.

MÀQUINES ELÈCTRIQUES 1. Laboratori Pàgina 1 de 16

La màquina asíncrona com a generador Pràctica 5

 Autònoms o auto-excitats. Gràcies a una bateria de condensadors que proporciona

l’energia necessària, la màquina funciona com a generador desprès d’un fenomen
d’autoexcitació.

Durant la present pràctica s’assajarà el generador en els seus dos modes d’operació:
autònom i connectat a xarxa, analitzant les particularitats en cada cas.

Introducció teòrica

La característica parell-velocitat de la màquina asíncrona ens mostra que aquestes

mostren tres modes de funcionament:motor, generador i fre. Quan la velocitat de l’eix de
la màquina n és superior a la velocitat de sincronisme del camp giratori n1, la màquina
consumeix potència mecànica de l’eix i entrega potència elèctrica funcionant com a
generador.

Figura 1‐2. Característica parell‐velocitat d’una màquina asíncrona[Godoy‐Ferret]

Certament ja coneixíem dels fonaments teòrics de la màquina asíncrona que aquesta per
si mateixa no pot arribar a la velocitat de sincronisme, en tot cas seria necessari que un
motor auxiliar arrossegués l’eix a una velocitat superior a la de sincronisme. Suposant
que la màquina es troba connectada a la xarxa, si mitjançant un motor auxiliar forcem que
n>n1, el lliscament canviarà de signe, la força electromotriu induïda a les barres del rotor
s’inverteix i per tant la intensitat canvia de sentit fent que la potència interna canvi també
de sentit, el sentit del flux de potència surt del motor cap a la xarxa. En aquestes


Per tal que el lliscament sigui negatiu n<n1 el motor auxiliar ha de fer girar l’eix de la màquina en el
mateix sentit que el camp giratori, en cas contrari el que tindríem seria un lliscament major que 1 i en
realitat la màquina estaria funcionant com a fre.

MÀQUINES ELÈCTRIQUES 1. Laboratori Pàgina 2 de 16

La màquina asíncrona com a generador Pràctica 5

circumstàncies la màquina funciona com a generador cedint una part de la potència

desenvolupada a l’eix.

Amb tot el que s’ha exposat fins ara ja tenim justificat que la màquina pugui funcionar
com a generador, però no hem comprovat quins requeriments hi ha per fer-ho. Per tal que
el procés anterior pugui esdevenir cal que hi hagi un camp magnètic girant a una velocitat
n1. Fent una imatge mental de la màquina asíncrona amb gàbia d’esquirol veiem que
només disposem d’un debanat accessible, el de l’estator. Per tant es connectaran les
sortides de l’estator a la carrega alimentar. Llavors, per molt que giri la màquina, qui
genera el camp magnètic giratori?

Aquí tenim el principal punt dèbil del generador asíncron, en no disposar d’un circuit
excitador no pot establir el camp giratori per si mateix, és a dir, que és incapaç de generar
l’energia reactiva necessària. S’ha de connectar una font externa que aporti l’energia
reactiva necessària. Com veurem més endavant aquesta fon externa també regula la tensió
de sortida del generador.

També es pot demostrar el funcionament del generador asíncron a partir del circuit
equivalent. Quan el lliscament canvia de signe, la resistència de càrrega passa a ser
negativa (no oblidar que aquesta resistència és un model matemàtic, no una resistència
real), amb el que la potència R·I2 també é negativa i per tant aquesta resistència genera
una potència que entrega a les borneres de la màquina. Però si a l’entrada del circuit
equivalent es connecta una càrrega, quin element del circuit pot provocar una intensitat
d’excitació que circuli per Xm per tal d’establir el camp? La resposta és obvia, cap.

Figura 1‐3. Circuit elèctric equivalent de la màquina asíncrona

En funció de quina sigui la font exterior d’energia reactiva, el generador asíncron te dos
modes de funcionament: connectat a una xarxa externa i autoexcitat. Quan el generador
asíncron es presenta a una xarxa externa, aquesta proporciona la potència reactiva
necessària per establir el camp i el generador proporciona a la xarxa potència activa en
funció del parell mecànic aportat a l’eix. En el mode autònom s’aprofita el camp residual
per autoexcitar el generador amb l’ajut d’uns condensadors que proporcionen l’energia
reactiva necessària per establir el camp.

MÀQUINES ELÈCTRIQUES 1. Laboratori Pàgina 3 de 16

La màquina asíncrona com a generador Pràctica 5

El principal avantatge del generador asíncron i la principal raó per la que s’utilitzen en
centrals eòliques, és que no necessita estar accionada contínuament a una velocitat
constant, a diferència del generador síncron que ha de girar a la velocitat de sincronisme.
Un altre avantatge a considerar és la robustesa i simplicitat, ja que la màquina asíncrona
de gàbia d’esquirol no necessita pràcticament manteniment.

A continuació analitzarem el funcionament del generador asíncron connectat a xarxa i

autònom.

Generador asíncron connectat a una xarxa infinita.

El funcionament del generador asíncron connectat a la xarxa infinita compleix les

premisses comentades amb anterioritat. La xarxa s’encarrega d’aportar l’energia reactiva
per establir el camp magnètic giratori. En aquest sentit no s’afegeix res a tot allò
comentat en els apartats anteriors.

Quan el generador asíncron es connecta a la xarxa, aquesta imposa tant la freqüència com
la tensió. El generador aporta a la xarxa potència activa en funció de la potència mecànica
a l’eix sempre que la velocitat a la qual gira l’eix sigui superior a la de sincronisme del
camp establert per la màquina.

Si s’observa el circuit equivalent, la potència interna, que en el cas del generador es pot
interpretar com a potència mecànica disponible per ser convertida en potència elèctrica,
es pot determinar a partir de la següent expressió:

1 
Pi  3· I 2'  ·R2' ·  1
2

d 

La potència activa és inversament proporcionals al lliscament per tant com major sigui la
velocitat de l’eix major serà la potència de sortida.

L’operació del generador asíncron connectat a la xarxa és molt més senzilla que la del
generador síncron, doncs no requereix de la maniobra d sincronització pel seu
funcionament. En efecte, per tal que la màquina passi a funcionar com a generador només
cal que es faci girar l’eix d’aquesta a una velocitat superior a la del sincronisme del camp
en la mateixa direcció que aquest.

A més el fet que la xarxa imposi tant la tensió com la freqüència fa d’aquests generadors
els candidats ideals per les centrals eòliques. Aquestes centrals subministren una
aportació suplementària d’energia a la xarxa elèctrica. Per això ja es disposa de la xarxa
que aporta l’energia reactiva i marca les condicions de funcionament de freqüència i
tensió. Això és interessant perquè per molt que vari la velocitat de rotació de l’eix(sempre

MÀQUINES ELÈCTRIQUES 1. Laboratori Pàgina 4 de 16

La màquina asíncrona com a generador Pràctica 5

per sobre de la de sincronisme, però per sota de la velocitat corresponent al parell màxim
del generador) la freqüència serà la mateixa, així per molt que canviïn les condicions del
vent, el generador manté la seva freqüència, la única cosa que varia és la quantitat
d’energia aportada.

Així podem resumir els avantatges del generador asíncron connectat a la xarxa respecte el
generador síncron en les següents:

 És robust i sòlid. De construcció simple.

 Les condicions de treball són independents de les oscil·lacions del vent.

 La constitució del rotor és compatible amb velocitats elevades

 No cal una cura especial per la sincronització amb la xarxa.

 La tensió i freqüència s’ajusten automàticament amb les proporcionades per la

xarxa.

Els desavantatges estan més relacionats amb la necessitat que la xarxa aporti l’energia
reactiva necessària, cosa que perjudica al factor de potència de la mateixa. En general
aquest desavantatge el situa en inferioritat respecte el generador síncron en la majoria
d’aplicacions de generació, excepte les centrals eòliques i sistemes similars.

Generador asíncron autònom

En aquest mode de funcionament la font d’energia reactiva és una bateria de

condensadors, aquests condensadors han de proporcionar energia reactiva tant al
generador asíncron com a la càrrega. A la figura 1-4 es mostra el circuit bàsic d’un
generador asíncron aïllat alimentant una càrrega amb la bateria de condensadors.

Observant el muntatge de la figura, immediatament ens formulem una qüestió: Si el

generador asíncron es troba aïllat, ningú alimenta el circuit, i no disposa d’un debanat
d’excitació, com pot aparèixer un camp magnètic giratori? En realitat el fenomen que
facilita el funcionament del generador autònom ja s’havia trobat en altres màquines, els
generadors de continua d’excitació no independent, és el fenomen de l’autoexcitació.

De les engegades anteriors, gràcies a la histèresi magnètica, el circuit magnètic presenta

un cert camp romanent. En fer girar l’eix de la màquina aquest magnetisme romanent
indueix una petita força electromotriu que provoca la circulació d’un corrent endarrerit
aproximadament uns 90º respecte la força electromotriu. Aquest intensitat ja es comporta

MÀQUINES ELÈCTRIQUES 1. Laboratori Pàgina 5 de 16

La màquina asíncrona com a generador Pràctica 5

com un corrent de magnetització que provoca un augment del flux en el circuit magnètic,
amb el que augmenta la força motriu induïda i lògicament també el corrent produït. En
augmentar el corrent torna a augmentar el flux al circuit magnètic, repetint-se el procés
fins que el punt de treball entra dins del colze de saturació de la corba de magnetització,
de manera que la tensió a la sortida de la màquina s’estabilitza.

Figura 1-4. Generador asíncron autònom

Suposem que tenim el generador en buit, el punt de treball del generador es situarà sobre
la intersecció de la corba de magnetització i la recta de càrrega de la bateria de
condensadors.

La corba de magnetització depèn directament del circuit magnètic de la màquina.

Relaciona la tensió en buit(força electromotriu) amb la intensitat de magnetització, això
és un reflex de la relació existent entre la inducció magnètica i la intensitat de camp
magnètic, d’aquí el mateix nom de corba de magnetització. A la figura següent, 1-5(a), es
pot veure representada una corba de magnetització.

La recta de càrrega del condensador és la relació entre la tensió aplicada i la intensitat que
circula. Aquesta relació es pot considerar lineal i no és més que la llei d’Ohm:

1
U  X c ·I m on X c 
C ·

De l’equació anterior es pot deduir que en augmentar la capacitat del condensador

disminueix el pendent de la recta de càrrega. A la figura 1-5(b) es mostra una recta de
càrrega.

Per una velocitat de rotació determinada, la intersecció de la recta de càrrega del

condensador i la corba de magnetització indica la tensió del generador. Aquest punt
permet determinar la capacitat del condensador a connectar. Per tal que s’estableixi un
procés d’excitació la recta de càrrega del condensador ha de tallar la corba de
magnetització en algun punt, aquest ens permetrà calcular la capacitat per aconseguir una

MÀQUINES ELÈCTRIQUES 1. Laboratori Pàgina 6 de 16

La màquina asíncrona com a generador Pràctica 5

autoexcitació suficient. La recta de càrrega tangent a la zona lineal de la corba de

magnetització (recta de l’entreferro) és la corresponent a la capacitat mínima per
autoexcitar la màquina.

Figura 1‐5. (a) Corba de magnetització. (b) Recta de càrrega. (c) Punt de treball

Imaginem que el generador que està funcionant en buit en el punt de treball establert per
la intersecció de la recta de càrrega del condensador i la corba de magnetització. Si a
continuació connectem una càrrega determinada, la intensitat que circula pel generador
variarà i l’energia reactiva proporcionada pel condensador s’ha de repartir entre el
generador i la càrrega. A conseqüència d’això el punt de treball es veurà modificat variant
tant la potència activa entregada com la tensió de treball.

Acabem de identificar el principal problema d’aquesta mena de generadors, la tensió de

sortida varia molt en funció de la càrrega, especialment amb càrregues reactives. La
freqüència també varia amb la càrrega, però afortunadament la característica mecànica de
la màquina de inducció presenta un pendent molt pronunciat i per tant en definitiva la
variació no és tant gran com es podria esperar (aproximadament del 5%)

Corbes característiques del generador asíncron

Característica parell – velocitat

Aquest característica ja s’ha presentat anteriorment. Aquesta es dedueix a partir del

circuit equivalent menystenint la branca de magnetització:

R2'
2
3·V d
Mi  f

1  R2' 
 R1     X 1  X 2 
'

 d 

MÀQUINES ELÈCTRIQUES 1. Laboratori Pàgina 7 de 16

La màquina asíncrona com a generador Pràctica 5

La velocitat per la qual es produeix el pic màxim (frontera entre la regió estable i la
inestable) és lleugerament diferent en la zona de funcionament com a motor i la zona com
a generador.

Característica potència – corrent

La relació entre la potència interna (i per tant la potència entregada si menystenim les
pèrdues de la màquina) i la intensitat entregada es mostra a la figura 1-6.

Figura 1‐6. Característica potència ‐ corrent d’una màquina asíncrona [Godoy‐

Ferret]

Característica factor de potència – velocitat

En aquest cas el factor de potència és l’argument de la impedància del generador

asíncron. a la figura es mostra la característica típica d’una màquina asíncrona.

Figura 1‐7. Característica factor de potència – velocitat [Godoy‐Ferret]

MÀQUINES ELÈCTRIQUES 1. Laboratori Pàgina 8 de 16

La màquina asíncrona com a generador Pràctica 5

Característica de regulació

Es tracte de la variació de la tensió a la sortida del generador en funció de la potència

activa entregada a la càrrega. en el cas d’un generador connectat a la xarxa infinita la
tensió estarà fixada per aquesta i per tant és constant(línia discontinua de la figura 1-8).
En canvi la tensió a la sortida d’un generador autònom depèn directament de la càrrega
connectada(línies continues de la figura 1-8.

Figura 1‐8. Característica de regulació d’un generador asíncron autònom[Godoy‐

Ferret]

De la mateixa manera els generadors autònoms, a velocitat de rotació constant, la càrrega

també influeix en la freqüència de la tensió- això és únicament als generadors autònoms
doncs si el tinguéssim connectat a la xarxa infinita la freqüència estaria fixada per
aquesta.

Influència de la velocitat de rotació de l’eix

En el cas dels generadors asíncrons autònoms la regulació de la tensió és bastant

complicada, doncs no només depèn de la càrrega sino també de la freqüència. Cal
recordar que la freqüència afecta directament a l’amplada del cicle d’histèresi i en
conseqüència a la corba de magnetització.

Figura 1‐9. Dependència de la freqüència amb la càrrega en un generador asíncron

autònom[Godoy‐Ferret]

MÀQUINES ELÈCTRIQUES 1. Laboratori Pàgina 9 de 16

La màquina asíncrona com a generador Pràctica 5

A la figura 1-10 s’hi mostra l’efecte de la freqüència sobre la corba de magnetització. El

canvi en la corba de magnetització lògicament afectarà al punt de treball del generador,
doncs aquest ve fixat per la intersecció entre la recta del condensador i la corba de
magnetització. A la figura 1-11 es mostren varies corbes de regulació en funció de la
velocitat de rotació de l’eix.

Figura 1‐10. Efecte de la freqüència sobre la corba de magnetització de la màquina.

[Godoy‐Ferret]

Figura 1‐11. Influència de la velocitat de rotació de l’eix sobre les corbes de

regulació. [Godoy‐Ferret]

MÀQUINES ELÈCTRIQUES 1. Laboratori Pàgina 10 de 16

La màquina asíncrona com a generador Pràctica 5

Generador autònom

Per l’anàlisi del generador autònom s’haurà de realitzar un pas previ, la determinació de
la capacitat mínima per tal que el generador s’autoexciti. Per això s’haurà de determinar
la corba de magnetització del circuit magnètic de la màquina asíncrona.

L’assaig per determinar la corba de magnetització del circuit magnètic de la màquina

asíncrona és en realitat exactament el mateix que l’assaig en buit de la màquina
asíncrona, però sense tenir en compte la potència absorbida per la màquina. El circuit a
muntar és el que es mostra a la figura 1-12. Mantenint la màquina en buit com a motor,
caldrà utilitzar un voltímetre per conèixer la tensió a la que s’alimenta la màquina, un
amperímetre per mesurar el corrent absorbit i un altre voltímetre per mesurar la tensió de
la bobina taquimètrica. La màquina asíncrona es pot alimentar mitjançant un
autotransformador o un regulador d’inducció.

Figura 1‐12. Esquena de muntatge per determinar la corba del circuit magnètic de la
màquina asíncrona

El procediment a seguir és el següent:

1. Alimentar la màquina a una tensió lleugerament superior a la nominal (per

exemple 1,3 vegades la nominal). En aquest punt cal prendre la tensió marcada
per la dinamo taquimètrica, de la tensió d’alimentació de la màquina i la
intensitat. Podem aprofitar per prendre la velocitat amb l’ajuda de l’estroboscopi.
Comparant la velocitat de la dinamo taquimètrica i l’estroboscopi per determinar
el desajust de la dinamo i poder corregir les posteriors lectures de velocitat.
2. Anar reduint la tensió d’alimentació de la màquina asíncrona prenent les dades de
tensió i corrent mentre la velocitat registrada per la dinamo taquimètrica no
disminueixi.
3. El moment en que la velocitat disminueix sensiblement s’ha acabat l’assaig

A partir de la tensió i el corrent registrats en cadascun dels punts es pot traçar la corba de
magnetització. Mitjançant aquesta corba es pot determinar la capacitat necessària per tal
que el generador treballi a una tensió determinada. Per ara es determinarà la capacitat
mínima necessària per autoexcitar el generador. Cal recordar questa és la capacitat
corresponent a la recta de càrrega tangent a la corba de magnetització del circuit magnètic
de la màquina. Un cop determinada la capacitat mínima d’autoexcitació cal comprovar

MÀQUINES ELÈCTRIQUES 1. Laboratori Pàgina 11 de 16

La màquina asíncrona com a generador Pràctica 5

que amb els condensadors disponibles al laboratori es pot obtenir, com a mínim, aquesta
capacitat.

Característica de buit

U[V]                
I[A]                            
  
U[V]                            
I[A]                            

Capacitat mínima: C= F

Amb la bateria de condensadors disponible ja s’està en disposició d’iniciar l’anàlisi

pràctic del generador autònom. El circuit a muntar és el que es mostra a la figura 1-13.
Per la present exposició es considerarà que la màquina asíncrona s’ha connectat en
triangle, i per tant, tant els condensadors com les dues càrregues de bombetes es
connectaran en triangle.

Figura 1‐13. Esquema per l’anàlisi pràctic del generador asíncron autònom.

A l’esquema de la figura 1-13 s’utilitza una màquina de continua d’excitació independent

com a motor auxiliar. Tot allò que s’exposa a continuació és vàlid en cara que s’utilitzi un
altre tipus de motor. Això si, cal tenir en compte que la seva velocitat es pugui regular de
forma senzilla.

MÀQUINES ELÈCTRIQUES 1. Laboratori Pàgina 12 de 16

La màquina asíncrona com a generador Pràctica 5

Un cop realitzat el muntatge de la figura 1-13 el procediment a seguir és el següent:

1. Amb els condensadors i els dos grups de bombetes desconnectats alimentar el

motor auxiliar per tal que giri a la velocitat nominal de la mà quina asíncrona.
Comprovar la tensió de sortida de la mà quina asíncrona. S’hauria de detectar una
petita tensió deguda al camp romanent. Aquesta tensió és important ja que és
imprescindible per la autoexcitació del generador, en cas que no aparegués
s’hauria d’excitar el circuit magnètic de la màquina asíncrones. Això és possible
desconnectant el motor auxiliar i alimentant la màquina asíncrona per tal que
funcioni en buit.
2. Augmentar la velocitat de gir del motor auxiliar fins que sigui superior a la
velocitat de sincronisme. Comprovar com en realitat les lectures de tensió i
corrent no han variat respecte les mesurades anteriorment degudes al camp
romanent. La màquina encara no pot funcionar com a generador, encara s’ha
d’excitar.
3. Reduir la velocitat del motor auxiliar fins a la velocitat nominal de la màquina
asíncrona. Per iniciar el procés d’excitació cal connectar la bateria de
condensadors tancant l’interruptor H1. Comprovar la tensió de sortida del
generador, en cas que la tensió segueixi amb els mateixos valors deguts al camp
romanent, no s’ha de perdre l’esperança, cal recordar que existeix una capacitat i
una velocitat mínima per iniciar l’excitació, i en aquest cas encara no s’ha assolit
la velocitat mínima per tal que el generador s’exciti amb la bateria de
condensadors utilitzada.
4. Augmentant la velocitat del motor auxiliar s’aconseguirà que la màquina
asíncrona s’exciti. Comprovarem que la màquina s’ha excitat per que a la sortida
del generador apareixerà una tensió significativament superior a les lectures
anteriors. En aquest moment la màquina s’haurà autoexcitat i passarà a funcionar
com a generador.
5. El següent pas serà connectar el primer grup de bombetes. La tensió a la sortida
del generador haurà disminuït, així que caldrà augmentar la velocitat del motor
auxiliar fins que el generador entregui la tensió nominal de les bombetes. En
aquest punt es prendran els valors de tots els aparells de mesura: tensió del
generador, corrent, potència, velocitat de l’eix i freqüència.
6. A continuació connectar el segon grup de bombetes. En aquest punt es tornaran a
prendre els valors de tots els aparells de mesura: tensió del generador, corrent,
potència, velocitat de l’eix i freqüència.
7. Desconnectar els dos grups de bombetes. La tensió a la sortida del generador
haurà augmentat. Prendre altre cop els valors de tots els aparells de mesura: tensió
del generador, corrent, potència, velocitat de l’eix i freqüència.

Aquestes operacions amb el generador permeten analitzar el comportament d’aquest.

L’alumne haurà d’utilitzar aquestes dades per realitzar l’anàlisi. Aquest haurà d’incloure
el procés d’excitació, la influència de les càrregues i el comportament del generador en
buit.

MÀQUINES ELÈCTRIQUES 1. Laboratori Pàgina 13 de 16

La màquina asíncrona com a generador Pràctica 5

Generador connectat a una xarxa infinita

A continuació es procedirà a exposar l’anàlisi pràctic del generador asíncron connectat a

una xarxa infinita. Com es pot veure a la figura 1-14 de la mateixa manera que en
l’anàlisi anterior el motor auxiliar serà de continua amb excitació independent, però en
aquest cas caldrà assegurar-se que pot girar a una velocitat superior a la velocitat de
sincronisme del generador asíncron. Com abans, tot allò que s’exposa és vàlid per
qualsevol altre tipus de motor que pugui girar a una velocitat superior a la de sincronisme
del generador. Lògicament per poder realitzar la connexió a la xarxa, cal que la tensió i
freqüència de la xarxa siguin les mateixes que les del generador.

Figura 1‐14. Esquema per l’anàlisi pràctic del generador asíncron connectat a una
xarxa infinita.

El muntatge a realitzar és el que es mostra a la figura 1-14, però abans de realitzar cap
connexió s’ha de realitzar la següent comprovació:

1. Alimentar la màquina asíncrona directament des de la xarxa i que funcioni com a

motor. Un cop arribat al règim permanent en buit, desconnectar de la xarxa i
observar el sentit de gir de la màquina.
2. Acte seguit fer el mateix amb el motor auxiliar.

Aquesta prova es fa per observació visual i s’ha de tenir present de no posar res en
contacte amb els eixos mentre aquests estan girant.

En tot dos casos el sentit de gir haurà de ser el mateix, si no fos així, en connectar, a la
xarxa, la màquina asíncrona actuaria com a fre i no com a generador, amb el que
representa de sobre corrents que podrien malmetre els debanats de la màquina asíncrona.
En cas que els sentits de gir no siguin el mateix caldrà canviar el sentit de gir d’una de les
dues, ja sigui commutant dues fases de la màquina asíncrona o, en aquest cas, invertint la
polaritat de la tensió del motor auxiliar.

Un cop realitzada aquesta comprovació del sentit de gir de les dues màquines ja es pot
procedir a realitzar el muntatge de la figura 1-14 i prosseguir amb l’assaig com s’indica:

MÀQUINES ELÈCTRIQUES 1. Laboratori Pàgina 14 de 16

La màquina asíncrona com a generador Pràctica 5

3. Connectar la màquina asíncrona a la xarxa funcionant com a motor, girant

pràcticament a la velocitat de sincronisme, ja que es troba en buit.
4. Alimentar el motor auxiliar de manera que també giri a la velocitat de buit de la
màquina asíncrona. Es pot observar com funciona encara com a motor.
5. S’anirà augmentant la velocitat del motor auxiliar fins que aquest girarà més ràpid
que la velocitat de sincronisme, en aquest moment la màquina asíncrona passa a
treballar com a generador. Prendre les dades de tots els aparells: batímetres,
amperímetres, voltímetres i la tensió de sortida de la dinamo taquimètrica.
6. Augmentar lleugerament la tensió de l’induït del motor auxiliar per tal ‘augmentar
la velocitat de l’eix. Tornar a prendre nota de les lectures dels batímetres,
amperímetres i del voltímetre connectat a la bobina taquimètrica.
7. Anar executant el pas 6 fins que el valor del corrent injectat a la xarxa sigui poc
superior a la intensitat nominal de la màquina asíncrona.

U[V]                               
I[A]               
P[W]                               
Q[VA]                               
cos(ϕ)                               
N[rpm]                               

MÀQUINES ELÈCTRIQUES 1. Laboratori Pàgina 15 de 16