Les màquines elèctriques

i els
motors de corrent continu

Nom: Dilan Ortega

Professor: Joan Moya
Assignatura: Electrotècnia
Data: 22/04/2022
 Índex:
1. Les màquines elèctriques
1.1 Màquines rotatives: Motors i generadors
- Constitució general
- Règim de funcionament
- Tipus de pèrdues i rendiment
- Parell motor
2. Els motors de CC
2.1 Estructura interna
- L’estator
- El rotor
- Les escombretes
2.2 Principi de funcionament dels motors de CC
3. Classificació dels motors CC
3.1 Motor d’excitació independent
3.2 Motor d’excitació en sèrie
3.3 Motor d'excitació en derivació (Shunt)
3.4 Motors de CC amb excitació composta (Compound)
- Motor d’excitació composta curta
- Motor d’excitació composta llarga
4. Altres aspectes dels motors de CC
4.1 El parell motor en motors en CC
4.2 La velocitat de gir dels motors de CC
4.3 Regulació de velocitat
4.4 Balanç energètic d’un motor
4.5 Inversió del sentit de gir dels motors
4.6 Arrencada dels motors de CC
- L’operació d’arrencada
- La resistència d’arrencada r
1. Les màquines elèctriques
Una màquina elèctrica és una aparell capaç de transformar energia elèctrica en qualsevol
altra forma d’energia, o viceversa.

En el cas particular que la conversió sigui d’energia elèctrica a energia mecànica, la

màquina rep el nom de motor. Si la transformació és d’energia mecànica a elèctrica l’aparell
rep el nom de generador.

També, dins de la definició de màquines elèctriques estàn els transformadors, màquines

que transformen l’enegia elèctrica en una altra enèrgia elèctrica.

Es poden classificar les màquines elèctriques de dos criteris diferents:

- Es treballen amb dos tipus de corrent, el corrent continu i el corrent altern. Es pot
intercanviar aquest corrent, però es necessiten unes màquines determinades: els
convertidors, una màquina que transforma corrent elèctric altern en corrent continu.
Un inversor transforma el corrent continu en corrent altern.
- Depenen de si tenen parts mòbils o no, es podem parlar de màquines rotatives,
aquelles que tenen una part que gira sobre si mateixa, com és el cas dels motors i
els generadors. Després, tenim les màquines estàtiques, que pertany a un grup de
transformadors, convertidors i inversors.

1.1 Màquines rotatives: Motors i generadors

Constitució general:
Com totes les màquines rotatives tenen la mateixa estructura interna, es pot considerar la
mateixa màquina el motor i el generador. En la màquina rotativa es diferencien dues parts
fonamentals: la que es mou, el rotor, i l’altra que es manté fixa, l’estator.

Règim de funcionament:
L’energia desenvolupada depèn del circuit exterior al qual està connectada, per tant, pot
tenir valors molt diferents.

Pot treballar en el buit, que es quan no està connectada a cap circuit exterior. Treballa en
estat nominal o en règim nominal quan ho fa en la situació per a la qual va ser construïda
i no hi ha perill que s’escalfi ni que es faci malbé els materials aïllants que la formen. També
es pot anomenar plena càrrega, quan treballa exactament amb el seu valor nominal. I és
possible que treballi a una potència superior al seu estat nominal i funciona en
sobrecàrrega.

Amb el temps sofren variacions més o menys fortes que les allunyin del seu estat nominal.
Es estable, quan és capaç de reaccionar automàticament i compensar la variació. És
inestable quan la seva resposta actua allunyant-la encara més del seu règim nominal.

Tipus de pèrdues i rendiment:

La potència de sortida de les màquines rotatives es menor que la potència d’alimentació
subministrada. La diferència entre ambdues potències són les pèrdues per funcionament. I
són de tres tipus diferents:
- Pèrdues mecàniques o de fricció i ventilació, causades pel fregament entre les
peces mòbils i la circulació d’aire per refrigerar la màquina.
- Pèrdues elèctriques o pèrdues en el coure, degudes a l’efecte Joule (pèrdues en
forma de calor).
- Pèrdues magnètiques o pèrdues en el ferro, que depenen de les variacions que es
produeixen en els camps magnètics i de la freqüència amb què es produeixen
aquestes variacions.

D’aquí sorgeix el concepte de rendiment, que és la relació que hi ha entre l’energia total
que consumeix una màquina i el treball útil que produeix.

Parell motor:
Si tenim un parell de forces aplicades de tal manera que provoquin una rotació en un disc
a roda. el moment d’aquest sistema de forces tindrà l’expressió següent:

τ =2 F r=F D [N·m ]

El parell motor o moment de rotació:

τ =F D[ N·m]

La potència útil o de sortida d’un motor és:

P=τ ω [W]

2. Els motors de CC
Les màquines elèctriques de CC són una considerable importància a causa del gran ús que
se’n fa en molts àmbits de la vida cotidiana.

Utilitzen motors de CC el motor d’arrencada dels automòbils, el motor de l’eixugavidres o el

de l’aire del mateix vehicle. També s’utilitzen aquests motors en els transports subterranis o
en els tramvies.

2.1 Estructura interna

Totes les màquines de CC tenen la mateixa estructura interna.

L’estator:
És la part fixa; també anomenada inductor, i està format per:
- Una carcassa o culata, una espècie de cilindre metàl·lic de secció variable que
forma el cos de la màquina . La seva funció és conduir el flux magnètic generat a
l’interior de la màquina i suportar la resta d’elements que formen l’estator.
- Després, estan els pols, cargolats a la carcassa i poden ser d’una peça o laminats.
Els pols tenen una part de secció quadrada o rectangular, anomenda nucli polar, i un
extrem més ample, anomenat expansió polar.
- Al voltant de cada pol i enrotllades al nucli polar hi ha unes bobines anomenades
bobines inductores o enrotllament inductor.

Entre els pols inductors es troben, excepte a les màquines de potència molt petita, els
anomenats pols auxiliars o pols de commutació. Són pols de secció molt més petita que
la dels pols principals, però amb bobinatges similars.

La connexió entre les bobines que hi ha damunt dels pols s’ha de fer de manera que
s’obtingui polarita de sentit contrari alternativament.

El rotor:
Rep el nom d’induït, i està format per:
- El seu nucli és un cilindre format per molts discos molt prims fets de xapa magnètica
i aïllats entre ells. I està fet per disminuir les pèrdues dels camps magnètics que hi
han de circular.
- A la superfície del cilindre es tallen una ranures on s’enrotllen després les bobines
induïdes. Les ranures tenen seccions diferents segons les dimensions de la
màquina, la seva velocitat de funcionament i el tipus de fil conductor utilitzat.
- Aquest cilindre es fixa a l’eix de la màquina de CC i aquest eix es recolza, mitjançant
uns coixinets,a la seva carcassa.
 - El col·lector permet connectar l’induït de la màquina de CC amb l’exterior. Està
format per un conjunt de làmines de coure de secció trapezoide muntades sobre l’eix
de la màquina i separades entre elles per un material aïllant. Per mantenir unit tot el
conjunt es fan servir anelles.

El col·lector gira a la mateixa velocitat que l’eix del qual és solidari. Cada làmina de coure
s’anomena lamel·la, i totes elles estan connectades a les seccions de l’enrotllament induït.

Les escombretes:
Són unes peces fetes de carbó o de grafit per on circula el corrent elèctric des de la font
d’alimentació fins al col·lector. Estan en contacte continu amb les lamel·les del col·lector.

Els portaescombretes exerceixen pressió sobre les escombretes perquè es mantinguin en

contacte amb el col·lector sense interrupció.

2.2 Principi de funcionament dels motors CC

El principi de funcionament dels motors elèctrics de CC es basa en la interacció de dos

camps magnètics: el del rotor i el de l’estator.
- El corrent d’alimentació I, penetra en la màquina pel col·lector o commutador i
circula pel bobinatge del rotor o induït, que es troba enrotllat al nucli.
- El corrent d’excitació Ie és el que circula pel bobinatge de l’estator o inductor, i pot
ser igual o diferent al corrent d’alimentació.

Corrent d’excitació Ie crea un camp màgnetic B ja que tota partícula elèctrica en moviment
crea un camp magnètic. Si la partícula circula per un conductor en forma d’espira, la direcció
del camp coincideix amb l’eix de l’espira i el seu sentit es determina mitjançant la regla del
tirabuixó. El circuit elèctric muntat a l’estator és un electroimant. També hi ha motors i
generadors de CC que porten com a inductors imants permanents.

Si el conductor és un conjunt d’espires, una bobina de N espires, el camp magnètic creat té

un valor de densitat magnètica B:

La interacció entre el camp magnètic creat B i el corrent d’alimentació I genera una força F.
Quan una càrrega circula per un conductor situat dins d’un camp magnètic, es produeix una
força mecànica que tendeix a moure el conductor en direcció perpendicular al corrent i al
camp magnètic.
3. Classificació dels motors de CC

3.1 Motor d’excitació independent

Són aquells que obtenen l’alimentació del rotor i del estator de dues fonts de tensions
independents.

3.2 Motor d’excitació en sèrie

Les bobines inductores i induïdes estan connectades una a continuació de l’altra, de manera
que el corrent d’alimentació que se subministra a la màquina és el mateix que circula per
tots els bobinatges.

I =I e=I i❑❑
La potència elèctrica subministrada al motor és: P e=V I [W ]❑
La potència que el motor transforma en energia mecànica P m❑és la potència subministrada
menys les pèrdues que es produeixen.

2
P m=ε I =V I −I ¿ ¿¿ ¿
La potència mecànica obtinguda és la transformació d’una potència elèctrica que hi havia al
rotor. Si dividim tots els termes per I:

ε =V −I ¿
Aquest valor de tensió ε de l’induït s’anomena força contraelectromotriu (FCEM) i té sentit
contrari al corrent elèctric I i ❑.

3.3 Motor d’excitació en derivació (Shunt)

Els enrotllaments de l’estator i del rotor estan connectades en paral·lel. El corrent

d’alimentació del motor es divideix en dues parts, una travessa la bobina inductora i l’altra
passa per la bobina de l’induït.

El valor del corrent d’excitació és el quocient entre la tensió d’alimentació V i la resistència

del bobinatge de l’estator:
 V
I e= [ A]
R e❑ ❑

El corrent d’alimentació és: I =I e+I i ❑→ Pm=V Ii−Ii❑2 Ri[W ]

La força contraelectromotriu en aquests motors és: ε =V −Ri Ii [V ]

3.4 Motors de CC amb excitació composta (Compound)

ℜ=Red+ Res

Motor d’excitació composta curta:

L’inductor està format per dos bobinats independents, un en derivació amb el bobinat del
induït i l’altre en sèrie amb el conjunt format pel bobinat del induït i el bobinat inductor en
derivació.

Motor d’excitació composta llarga:

L’inductor està format per dos bobinats independents, un en sèrie amb el bobinat del induït i
l’altre en derivació amb el conjunt format per l'induït i l’inductor sèrie.

4. Altres aspectes dels motors de CC

4.1 El parell motor en motors de CC

És possible expressar el parell motor i la potència mecànica a la sortida Pm d’un motor

utilitzant variables elèctriques.
Si substituïm F a l’expressió del parell motor es conclou que el parell motor és proporcional
al producte del flux magnètic ϕ i el corrent a l’induït Ii:
 τ =K ϕ Ii [ N · m]

Com que el corrent que genera el camp magnètic és Ie , també és cert que entre ϕ i Ie hi ha
proporcionalitat.
La potència útil pot expressar-se: → Pm=τ ω=K ϕ Ii ω [W ]

4.2 La velocitat de gir dels motors de CC

La velocitat de gir dels motors de CC s’obté aïllant el seu valor de l’equació de la FEM
induïda en una bobina. La velocitat només depèn de les quantitats que poden variar:

ε
n=K ε =V −Ii Ri(excitació en paral·lel)
ϕ
ε =V −I ( ℜ+ Ri ) (excitació en sèrie)

4.3 Regulació de velocitat

Els motors d’inducció poden ser monofàsics o polifàsics. I en els monofàsics, la regulació
de velocitat (SR) se’ls defineix als motos de corrent continu, pel canvi de velocitat quan es
disminueix la càrrega en el motor des del valor de plena càrrega fins al valor de càrrega
zero, quan el treball està en el buit.
no−npc
SR=
npc
· 100 (%)

4.4 Balanç energètic d’un motor

El rendiment d’un motor, també anomenat eficiència, és:

Pm Palim .− pèrdues
η= =
Palim . Palim .
La diferència entre la potència d’alimentació i la potència mecànica a l’eix són les pèrdues
totals, la suma de les pèrdues magnètiques, les pèrdues elèctriques i les pèrdues
mecàniques:
p. totals = p. magnètiques + p.elèctriques + p. mecàniques
On p. elèctriques = ℜ Ie ❑2+ Ri Ii❑2
4.5 Inversió del sentit de gir dels motors

Algunes aplicacions dels motors de CC requereixen la inversió del seu sentit de gir, amb la
qual cosa també s’inverteix el sentit del parell que subministra la màquina. Les maneres de
realitzar aquesta modificació són dues:

- Canviant la polaritat dels terminals del bobinatge de l’induït.

- Canviant la polaritat dels terminals del bobinatge inductor.
Només s’ha d’invertir la polaritat d’un del bobinatges, sinó continuarà girant en el sentit en
què ho feia si s’inverteix la polaritat dels dos.

4.6 Arrencada dels motors de CC:

L’operació d’arrencada:
Presenta una situació de perill per a la integritat de la màquina. En el moment de la
arrencada el motor es troba en repòs, el parell que dóna és nul i no existeix força
contraelectromotriu. En aquest estat el corrent que passa per l’induït és molt elevat.
Si el motor està aturat, el corrent a l’induït és molt gran. Si el motor està aturat no
subministra potència mecànica, la qual cosa significa que a l’interior del rotor no s’està
generant cap potència elèctrica.

Durant l’interval d’acceleració del motor el valor del corrent a l’induït va disminuint fins
arribar a l’estat de funcionament normal.

La solució és inserir una resistència variable, en sèrie amb l’induït, que es va reduint a
mesura que augmenta la velocitat de gir del motor i actua fins que la força
contraelectromotriu, creada és prou gran. Una vegada s’arriba a l’estat normal de treball de
la màquina, la resistència, es retira totalment per tal d’evitar pèrdues innecessàries.

La resistència d’arrencada r:
Aquestes resistències estan formades per una sèrie de segments que es van desconnectant
successivament. El seu funcionament pot ser manual o automàtic. Les resistències manuals
són cada vegada menys utilitzades.

Les més comunes són les d’interruptors rotatoris. Per utilitzar-les, un operari s’ocupa de
retirar-les gradualment del circuit fent girar una maneta. El seu gran desavantatge és la
dependència que presenten d’una persona; si es desconnecten massa ràpid i el motor no
s’ha accelerat prou, el corrent de l'induït podria ser excessiu i perillós; en canvi, si es
desconnecten massa lentament, la resistència variable es pot cremar.

Els mecanismes d’arrencada automàtics estan formats per un circuit amb elements
electromecànics. També insereixen una resistència variable que van desconnectant, obrint o
tancant els contactes en el moment exacte, però la seqüència és automàtica. Les
característiques fonamentals dels mecanismes d’arrencada automàtics són: la no-
dependència d’una persona, la possibilitat d’instal·lar el circuit de control lluny de la
màquina, tenir un cost més elevat i necessitar més espai que els mecanismes d’arrencada
manuals.