1.5.

QÜESTIONS

1.5.1. Justifiqueu per què a causa del conjunt format pel col∙lector de delgues i
les escombretes, les màquines de cc necessiten un manteniment més intensiu
que altres tipus de màquines elèctriques rotatives.

Les màquines de cc necessiten més manteniment a causa del desgast de les

escombretes que ha de ser revisat amb regularitat. La caiguda de voltatge de les
escombretes pot ser una causa significativa en les pèrdues de potència en les
màquines que tenen corrents de camp superior. Les escombretes s'utilitzen en totes
les màquines síncrones petites.

1.5.2. La intensitat nominal de l’enrotllament d’una màquina elèctrica és la

intensitat màxima que pot suportar, de manera permanent o continuada, sense
que es malmeti per sobreescalfament. Malgrat això, les màquines elèctriques
poden suportar puntes d’intensitat més elevades que el valor nominal durant
curts períodes de temps. Justifiqueu per què el valor màxim d’intensitat
d’induït que pot suportar, de manera transitòria, una màquina de cc és molt
baix en comparació amb els valors màxims d’intensitat que poden suportar
puntualment altres tipus de màquines elèctriques rotatives.

Això és degut al fet que les espires del motor estan recobertes per una capa de
vernís, en augmentar la intensitat el sobreescalfament d'aquestes espires creix i pot
arribar a desfer aquest vernís produint així un curtcircuit i cremant el motor.

1.5.3. Existeixen motors de cc d’imants permanents de 20 kW? Justifiqueu la

resposta.

No existeixen, pel fet que els imants permanents no ens deixen arribar a nivells
d'inducció tan elevats. Per a motors superiors a 5 kW és necessari utilitzar
enrotllaments de camp o d'excitació.

1.5.4. Indiqueu les característiques de l’enrotllament de camp o d’excitació en

comparació amb les característiques dels altres enrotllaments:
- Com és la secció del fil conductor?
- Té moltes o poques voltes?
Raoneu per què té aquestes característiques.

El fil conductor és de secció més petita en comparació amb altres enrotllaments.

Però en comparació a altres enrotllaments el número d’espires és superior.
 1.5.5. Per què l’enrotllament de pols auxiliars, l’enrotllament de compensació i
l’enrotllament d’induït o d’armadura es connecten en sèrie?

1.5.6. Indiqueu les característiques de l’enrotllament de pols auxiliars i de

l’enrotllament de compensació en comparació amb les característiques dels
altres enrotllaments:
- Com és la secció del fil conductor?
- Tenen moltes o poques voltes?
Raoneu per què tenen aquestes característiques.

La secció i les voltes seran iguales a les de l'enrotllament d'induït, ja que ha de

transportar la mateixa intensitat que l'induït però en sentit contrari.

1.5.7. Quina és la funció dels pols auxiliars?

Els pols auxiliars corregeixen el desplaçament de la línia neutre, però no influeix en

la distorsió del camp magnètic. Millorant així la commutació en el col·lector. Si no
tenim enrotllament de compensació a la màquina, aquests pols auxiliars també
serviria per compensar la distorsió del camp induït.

1.5.8. Quina és la funció dels enrotllaments de compensació?

L'enrotllament de compensació corregeix la distorsió del camp magnètic creat per la

reacció d'armadura i a més s'encarrega de desplaçar la línia neutra.

1.5.9. Suposant que aquesta màquina de cc no disposés d’enrotllament de

compensació: indiqueu com haurien d’estar dimensionats els pols auxiliars,
escollint una d’aquestes respostes:
- Serien més petits.
- Serien iguals.
- Serien més grossos.
Justifiqueu la resposta.

Serien més grosses i el numero de voltes també seria major, ja que com que no hi
hauria enrotllament de compensació els pols auxiliars tenen el deure a més de
millorar la commutació de reduir la reacció d'induït.

2.5. QÜESTIONS

2.5.1. A partir de les dades de la placa de característiques, calculeu el parell

nominal de la màquina.

𝑃 600
τ= 𝑊
= 1500·(2π/60)
= 3, 81972 𝑁𝑚
 2.5.2. A partir de les dades de la placa de característiques, calculeu el
rendiment de la màquina en condicions nominals.

𝑃 𝑃 600
η= 𝑃𝑡
·100 = 𝑉𝑓·𝑖𝑓+𝑉𝑎·𝐼𝑎
·100 = 220·3+220·0,5
·100 = 77, 87%

2.5.3. Indiqueu quin seria l’efecte sobre el funcionament de la màquina de cc

si l’enrotllament de compensació estigués connectat al revés.

Simplement, faríem baixar les revolucions per minut i la Va, ja que el motor es
comportaria de manera inductiva.

2.5.4. Indiqueu quin seria l’efecte sobre el funcionament de la màquina de cc

si l’enrotllament dels pols auxiliars estigués connectat al revés.

El motor giraria en sentit contrari.

2.5.5. Es podria fer funcionar aquesta màquina amb l’excitació en connexió en

paral·lel o shunt? Justifiqueu la resposta.

Sí, i a més obtindríem un rpm constant.

2.5.6. Es podria fer funcionar aquesta màquina amb l’excitació en connexió en

sèrie? Justifiqueu la resposta.

Sí, però és necessari tenir en compte que en augmentar la càrrega la velocitat de la

màquina es veurà reduïda.

4.6. QÜESTIONS

4.6.1. En primer lloc, s’ha mantingut la tensió d’excitació constant

aproximadament al seu valor nominal i s’ha modificat la tensió de
l’enrotllament d’induït o d’armadura. S’han observat canvis significatius del
valor d’intensitat d’induït en modificar la tensió? Justifiqueu el perquè
d’aquest comportament

sí, perquè la velocitat de gir de la màquina i la intensitat creix quan augmenta la

tensió de l'induït.

4.6.1. En segon lloc, s’ha mantingut la tensió de l’enrotllament d’induït o

d’armadura constant i s’ha modificat la tensió d’excitació amb valors inferiors
al seu valor nominal. Si heu pogut frenar el motor i mantenir un parell
constant, contesteu la qüestió: la intensitat d’induït ha pujat o ha baixat en
 disminuir la tensió d’alimentació de l’excitació? Justifiqueu el perquè d’aquest
comportament.

A mesura que perdem velocitat, veiem que augmenta la intensitat de l'induït.

4.6.3. La màquina de CC amb enrotllament d’excitació s’instal∙la habitualment

amb excitació independent. Indiqueu els avantatges que justifiquin fer servir
aquest tipus de connexió.

El corrent, el camp magnètic i la velocitat són variables que són controlats per les
màquines de CC amb enrotllament d'excitació, és un dels avantatges que té.

4.6.4. Quin és el principal inconvenient que trobem quan volem variar la

velocitat d’un motor de cc mantenint constant la tensió de l’enrotllament
d’induït o d’armadura i modificant la tensió d’alimentació de l’enrotllament de
camp o d’excitació?

Per modificar la tensió d'alimentació o variar la velocitat, és un dels problemes que

té, ja que per fer aquests canvis cal disposar d'un control electrònic i un rectificador.

4.6.5. Compareu el comportament de la màquina de cc amb excitació

independent mantenint constant la tensió d’excitació (valor nominal), amb el
comportament de la màquina de cc amb imants permanents.

Totes dues màquines tenen un flux constant i un camp generat molt semblants. Per
tant es pot dir que les dues màquines tenen un comportament similar.

5.6. QÜESTIONS

5.6.1. Expliqueu com es fa la frenada:

- A partir de l’esquema equivalent, tenint present la polaritat de la fem. Ea
abans i després de la commutació.
Quan el generador crea un parell, el que fa és girar el motor, això passa abans de la
commutació. Després després de la commutació, el motor canvia la seva velocitat i
frena, pel fet que l'EA passa a ser un fre.
- A partir de la polaritat de la intensitat aI abans i després de la
commutació i de la relació entre la intensitat i el parell en una màquina
de CC.
Hi ha una caiguda de tensió, abans de la commutació, quan l'Ea té un signe contrari
a Va.
En procés de commutació, es para el motor quan la caiguda de tensió provoca un
canvi de sentit a la rotació.

5.6.2. Indiqueu aplicacions on es podria utilitzar aquest sistema de frenada

generativa del motor de cc dissipant l’energia sobre una resistència de
frenada.
Quan hi ha un sistema, en el qual necessita una frenada amb molta força, fa que
aquests tipus de frenada que utilitzem disminueixin la velocitat molt ràpidament.
Exemples d'això, és un tren, ja que és una màquina que té força pes elevat.

5.6.3. En aquesta experiència, s’ha estudiat la frenada generativa dissipant

l’energia sobre una resistència de frenada. Expliqueu algun sistema que faci
possible retornar a la xarxa d’alimentació AC aquesta energia. Indiqueu alguna
aplicació que justifiqui, des del punt de vista econòmic i/o pràctic, la utilització
d’aquest sistema de fre amb recuperació d’energia a la xarxa.

Per emmagatzemar l'energia generativa, hauríem de posar una bateria que pugui
guardar l'energia emmagatzemada a la xarxa, i així poder estalviar-la i no llençar-la.