Alternador

El alternador i el seu
regulador
– Introducció
– Principi de Funcionament
– Estructura i Components del Alternador
– Circuits elèctrics del alternador
– Característiques dels alternadors
EL ALTERNADOR I EL SEU REGULADOR
• Introducció:
– La energia elèctrica que arriba als components del equip elèctric d’un
automòbil la subministra la bateria.
– Però si no disposem d’un altre font d’energia, la bateria arribarà a
esgotar-se amb l’ús que fem d’aquesta.
– Per mantenir-la en perfecte estat utilitzem el circuit de càrrega.
– La missió del circuit de càrrega:
• Proporcionar energia elèctrica a la bateria.
• Proporcionar energia elèctrica a tots els òrgans del vehicle que la necessitin.
– Els elements que formen part d’aquest circuit són:

• El generador (=alternador): capaç de produir energia elèctrica.
• El regulador: encarregat de regular la corrent elèctrica que es produeix
com a conseqüència de la energia elèctrica aplicada.
• Un amperímetre o làmpada testimoni, per conèixer en tot moment si el
generador genera energia.
• La bateria.
• Introducció:
– Antigament s’utilitzaven dinamos (600) com a generador, però tenia
alguns inconvenients:
• Tenia molt desgast de les escombretes.
• No dona abast al augment de demanda de corrent que avui en dia tenen els
vehicles.
• El bobinat del rotor es trencava degut a les forces centrífugues.
– El alternador:
• Té un rotor més compacte.
• A ralentí ens dona uns 14 V.
• Té menys desgast de les escombretes.
• Politja més petita gira més ràpid.
• Anells de fregament. Bateria
• Subministra energia des de règims baixos.
alternador regulador
Circuit elèctric
del vehicle
• Introducció:
– Per mantenir en perfecte estat
de funcionament la bateria es
precís un circuit de càrrega.
– El circuit de càrrega consta de:
• Generador (=alternador)
• Regulador
• Introducció:
– La potència elèctrica del generador està condicionada al tipus i
número de consumidors elèctrics i a la capacitat de la bateria,
per tal de que el conjunt de la instal·lació elèctrica funcioni amb
normalitat.
– Aquesta potència s’estableix en base a uns consumidors
determinats, considerats permanents o de connexió per llarg
temps:
• Sistemes d’encesa i la injecció de combustible.
• Sistema calefactor.
• Sistema d’enllumenat.
• Il·luminació del quadre d’instruments.
• Radio.
– I per els consumidors de connexió breu:
• Llums d’intermitència i fre.
• Electroventilador de refrigeració.
• Neteja parabrises.
• Lluneta tèrmica.
• Botzina.
• Eleva llunetes.
• Introducció:
– La energia elèctrica generada està controlada per el regulador, podent
ser enviada cap a la bateria, on s’emmagatzema, o als circuits elèctrics
que estan connectats per ser consumida.
– El generador es col·loca sobre el bloc motor, reben el moviment des de

la politja del cigonyal per mitjà d’una corretja de neopreno
(multigarganta =arrossegament silenciós i sense lliscaments).
– Els elements fonamentals del alternador són:

• El rotor o inductor: genera el camp magnètic.
• Estator o induït: en ell obtenim una corrent alterna.
• El rectificador: Transforma la corrent alterna en continua.
• Un regulador: modula la corrent d’alimentació del rotor, per adequar el
camp magnètic creat i poder així efectuar la regulació de la tensió generada.
Anirà incorporat al alternador o es podrà fixar a la carrosseria del vehicle en
un lloc proper al alternador, ja que els dos han d’anar connectats per la
instal·lació elèctrica.
• Introducció:
• Introducció:
– Parts del alternador:
• Estator
• Rotor
• Conjunt rectificador.
• Carcassa
• Politja
• Ventilador
• Principi de funcionament
– L’alternador bassa el seu funcionament en els principis o efectes de la
inducció electromagnètica que es produeixen a les bobines sotmeses a
les variacions d’un camp magnètic.
– Quan el pol nord del imant s’acosta a la bobina, les línies de força del
camp magnètic afecten a la bobina, induint en ella una f.e.m.
– Quan el pol sud del imant s’acosta a la bobina, les línies de força del
camp magnètic afecten a la bobina, però com les línies de força van en
sentit invers, la f.e.m. induïda a la bobina resulta de signe contrari.
– Tot conductor que es desplaça en un camp magnètic tallant les línies de
força del mateix, indueix una f.e.m que apareix com diferència de
potencial entre els extrems del conductor.
– El valor de la f.e.m. induïda es va incrementant en sentit positiu fins
que el imant està vertical, punt més proper a la bobina (punt en que el
valor de la f.e.m. induïda es fa màxim).
– Com que el imant gira, després de que el nord es troba al punt màxim,
es comença a allunyar, reduint l’efecte del imant sobre la bobina de
manera progressiva, fins que es fa zero en arribar a posar-se
horitzontal.
– Llavors la bobina començaria a notar la influència del pol sud, cosa que
faria que succeís el mateix que abans però en sentit contrari.
– Quan a un conductor actiu se li presenta el pol nord del iman, al altre
conducte actiu se li presenta el pol sud del iman Îles f.e.m. es sumen.
– La f.e.m. s’indueix igualment en la espira si és aquesta la que es mou
mentre el imant està quiet.
– Per generar f.e.m. És necessari que hi hagi un moviment relatiu entre
el conductor i el camp magnètic, sent indiferent que es mogui un o
l’altre.
– Al dibuix observem la gràfica de la tensió obtinguda en la espira en una
volta sencera de la mateixa, o del imant en un altre cas.
• Posició 1 Î espira fora del camp magnètic, no s’indueix tensió.
• Posició 3 Î conductors actius tallen cada cop més les línies de força del
camp magnètic, induint en ells cada cop un valor més alt de
tensió.
• Posició 3 a 5 Î passa el contrari, cada cop talla menys línies de força.
• Posició 5 a 7 Î conductors actius tallen cada cop més les línies de força del
camp magnètic, induint en ells cada cop un valor més alt de
tensió; però han invertit la seva posició, invertint el sentit de
la corrent en la espira.
• Posició 7 a 9 Î La tensió disminueix novament.
– La tensió produïda per el gir de la espira resulta variable i canvia de
sentit periòdicament, corrent alterna.
– El valor de la tensió és directament proporcional a:
• La intensitat del camp
magnètic inductor.
• La longitud dels
conductors
actius
submergits
en el camp
magnètic.
• A la velocitat
de rotació.
– Com la longitud dels conductors és invariable per un determinat
alternador i la velocitat de rotació està imposada per la marxa del
motor de combustió, cap d’aquests valors pot ser variable en la marxa
i, per això, per controlar el valor de la tensió induïda, es necessari
variar el camp magnètic inductor.
– Si en lloc d’una espira es col·loquen tres, espaiades 120º entre elles, i

es fa girar el imant mantenint quietes les espires, obtenim una tensió
alterna trifàsica.
– En cada espira tenim tensió alterna que evoluciona periòdicament amb
el gir del imant. El camp magnètic giratori presenta la seva màxima
intensitat
successivament
a cada
fase,
cada 120º.
– Si en lloc d’una espira es disposa d’una bobina plana en la mateixa
situació dels conductors actius, el valor de la tensió induïda augmenta.
– Igualment, si en lloc d’una sola bobina, es disposen diverses,
convenientment espaiades i connectades en sèrie, podem seguir
augmentant la tensió induïda.
– Al dibuix hi ha la configuració d’un alternador trifàsic, en el que la
bobina de cada fase estan disposades sobre una carcassa, a l’interior
de la qual gira un electroimant de pols intercalats, que allotja una
bobina amb els extrems connectats als anells, on recolzen unes
escombretes que, per les quals es fa passar la corrent a la bobina per
formar el camp magnètic.
– Cada bobina del estator forma una fase, que es connecta a les altres de
dues formes: en estrella o en triangle.
– En automoció s’utilitzen majoritàriament els d’estrella, a excepció de
vehicles en els que les necessitats de corrent de càrrega siguin
elevades.
– En la connexió en estrella les tres fases s’ajunten en un punt comú
per un dels extrems, quedant lliures els altres.
• La intensitat de la corrent és la mateixa d’una fase. I=I1=I2
• La tensió total és més gran que la d’una fase, ja
que hi ha dues connectades en sèrie. V=V1√3
– En la connexió en triangle les fases s’uneixen successivament,
formant un circuit tancat i de cada unió es pren una connexió.
• La intensitat de la corrent total en un determinat
instant, és la suma de la obtinguda en cada fase. I=I1√3
• La tensió total és la mateixa que a la fase, ja que
estan connectades en paral·lel. V=V1=V2
– La corrent alterna ha de ser rectificada per poder ser utilitzada en la
càrrega de la bateria i la alimentació dels diferents aparells elèctrics
disposats en el vehicle.
– Per aquesta finalitat utilitzarem els díodes rectificadors, que connectats
adientment formen el pont rectificador.
– Al dibuix podem observar com
es transforma la corrent alterna
induïda, en corrent continua
“pulsatoria”. Observant el camí
del corrent amb les fletxes.
– Les tensions alternes induïdes en
les tres fases d’un alternador es
rectifiquen amb un pont de sis
díodes, on a cada fase es
connecten 2 díodes, un per el
costat positiu i l’altre per el
negatiu, cada un dels quals
rectifica una semiona de la
fase.
La tensió surt lleugerament ondulada, però és reduïda per la bateria, a
la que es connecta directament el costat positiu del pont rectificador,
que fa la funció de filtre allisador del corrent, com els condensadors que
equipen els diferents components elèctrics del vehicle.
– En resum:
• Tenim un camp magnètic giratori arrossegat per el motor amb la
corresponent desmultiplicació.
• Un conductor que envolta aquest camp magnètic.
• El conductor talla les línies de força del camp magnètic.
• Es genera electricitat en el conductor.
– La corretja que, des de el motor tèrmic, dona moviment al camp

magnètic, també pot transmetre aquest moviment a altres serveis:
• Bomba d’aigua del sistema de refrigeració.
• Compressor del aire condicionat.
• Pot exercir de corretja de la distribució.
• Accionament de la bomba de
refrigeració i distribució.
– Llum vermella al taulell d’una bateria:

• La bateria no esta carregant.
• L’alternador no esta generant.
Exercicis pàgina 206: 1, 2, 3, 4 i 5.

• Estructura i components del alternador
– Un alternador trifàsic utilitzat en automoció presenta una estructura
similar en tots els casos, amb lleugeres diferències depenent del tipus.
– Al dibuix tenim un alternador compacte de pols intercalats en el rotor,
que disposa d’un debanat induït fix, en el interior del qual s’allotja el
rotor recolzat en els dos extrems del seu eix en coixinets de boles.
– El debanatge d’excitació consisteix en una bobina situada al nucli del
rotor, connectada per tots dos extrems als anells sobre els que prenen
contacte les escombretes, que donen entrada i sortida a la corrent
d’excitació.
– Al extrem anterior del eix del rotor es munta la politja d’arrossegament.
La seva grandària, juntament amb la politja d’arrossegament del
cigonyal, determinen la relació de transmissió.
– La corretja d’arrossegament pot ser trapezoïdal simple o doble, o
multigarganta.
– En aquest cas, tenim a cada costat del rotor un ventilador, per la
refrigeració interna dels components.
– En el extrem
posterior i
fixat a la
carcassa
s’ubica el grup
rectificador i
el regulador
de tensió.
– En aquest altre dibuix hi ha desmuntat un altre tipus d’alternador, on
es pot observar la posició de muntatge dels diferents components i la
seva estructura.
– Esquema d’un alternador trifàsic en estrella:

• Connexió de les bobines del estator al pont rectificador (9 díodes).
– 6 díodes de potència.
– 3 díodes d’excitació connectats al born D+.
• El costat positiu dels díodes de potència
connectat al born B+ (bateria i consumidors).
• El costat negatiu a D- i a massa.
• Bobina del rotor connectada als anells
de fregament.
• Als anells les escombretes.
– DF Î positiva ve del regulador de tensió.
– El rotor, o inductor,està situat a l’interior de l’estator suportat per
coixinets (per evitar al màxim la fricció i, en conseqüència, una
reducció del rendiment mecànic).
– Format per dos peses polars, que acoblen una en l’altra, i allotja al seu
interior a la bobina d’excitació, connectada als anells de fregament,
solidaris a l’eix de la màquina, i a través dels quals s’alimenta el
inductor.
– Al passar corrent per la bobina, que li arriba pels anells de fregament i
per les escombretes, es crea un camp magnètic que produeix una
inducció en les peces polars, que es transformen en imants.
– El rotor rep el moviment del motor de combustió, com el ventilador que
genera l’aire necessari per refredar els components del alternador.
– L’estator, està format com una carcassa constituïda per un conjunt de
làmines d’acer premsat en forma de corona i amb ranures longitudinals
en les que s’allotgen les bobines que formen el induït.
– Cada fase està constituïda per diverses bobines (tantes com pols del
rotor) connectades en sèrie i posicionades en la carcassa del estator de
manera que a totes elles es presentin alhora els pols del rotor.
– Per tal de poder sumar les tensions dels conductors actius de les
bobines, es necessari que quan un costat de la bobina es presenti al pol
nord, l’altra o faci al pol sud, enrotllant les bobines una en sentit
contrari a la següent.
– Podem unir els principis de cada fase, deixant lliures els finals, tenint
una connexió en estrella. O unint principi i final de cada fase
successivament, tenint una connexió en triangle.
– El pont rectificador Î en ell es rectifica la corrent alterna trifàsica
generada en el debanat del estator per poder ser utilitzades per els
diferents aparells consumidors.
– Aquesta funció es realitza amb díodes rectificadors, disposats de forma
apropiada formant un grup o pont rectificador.
– Format generalment per un pon de sis díodes de potència, connectats
als extrems de les fases, tres al costat positiu i els altres tres al costat
negatiu. Podent afegir tres díodes més d’excitació.
– Tot això muntat sobre una placa d’alumini prevista d’aletes
refrigerants, per evacuar la calor generada en els díodes (a la que són
molt sensibles) al pas de la corrent per ells.
– En el cas d’haver algun díode curtcircuitat
o foradat s’ha de canviar el pont complet.
– El pont rectificador
– Els díodes poden anar incrustats o integrats en la placa rectificadora.
– Normalment van integrats quan no es requereix una excesiva potència
dels díodes rectificadors, es a dir, quan hi ha que controlar intensitats
de corrent inferiors als 60 A.
– Si la corrent de càrrega és superior, és normal instal·lar plaques
rectificadors amb aletes de refrigeració.
– També es pot afegir un parell de díodes connectats al punt neutre del
bobinat del estator, que millora la característica de potència del
alternador en règims alts.
– El Ventilador Î es disposa per aconseguir una bona refrigeració de
l’interior del alternador, per darrera de la politja d’arrossegament,
provocant una corrent d’aire que entre per la carcassa d’anells de
fregament i surt per la d’accionaments.
– La calor desenvolupada per el propi alternador, com la que li irradia el
motor, pot deteriorar els díodes que no aguanten gaire les
temperatures superiors a 80ºC, i els aïllaments i punts de soldadura del
alternador.
– Les pales dels ventiladors disposades adequadament i asimètriques. I
accionades al mateix temps que el rotor del alternador. A més velocitat
del rotor Î més s’incrementa la proporció d’aire fresc.
– Actualment, els alternadors de grans potències disposen d’una
refrigeració per aigua,
que es fa circular per
conductes llaurats en
les carcasses i que
s’impulsa amb el propi
sistema de refrigeració
del motor.
– El regulador de tensió Î El regulador de tensió fins els anys 80
anava separat del alternador. Estava constituït per dos o tres elements
electromagnètics segons els casos, era voluminós i més propens a
avaries que els petits reguladors de tensió electrònics utilitzats desprès
dels anys 80 fins l’actualitat. Son reguladors electrònics de petit volum i
que van acoblats a la carcassa del alternador com podem veure a la
figura.
– Els reguladors electrònics tenen menys avaries degut a que no tenen
elements mecànics, sotmesos sempre a desgast i dilatacions. Els
reguladors electrònics no tenen reparació, si s’espatllen es canvien per
un altre nou.
– Mantenen constant la tensió produïda:
• En tot el marge de revolucions del motor
de combustió.
i
• Per qualsevol càrrega connectada al circuit.
– El regulador de tensió
– La tensió produïda per el alternador depèn essencialment de:
• El seu règim de gir.
• De les càrregues connectades.
– Al no poder variar aquests paràmetres, es fa necessari un sistema de
regulació que no deixi superar uns valors de tensió excessius (14,5 V).
Podent malmetre la bateria i els diferents components del sistema
elèctric connectats.
– El regulador regula la corrent d’excitació:
• Disminució del camp magnètic.
• Induint menys tensió.
– El regulador electrònic forma un conjunt en el que s’integren les
escombretes i es fixa a la carcassa davantera del alternador, de tal
manera que incideixi sobre ell el corrent d’aire de ventilació.
– Anterior al regulador electrònic, s’utilitzava el regulador
electromagnètic de contactes.
• La resistència redueix dràsticament la intensitat i, com a conseqüència, es
debilita el camp magnètic del rotor, provocant una important disminució del
valor de la tensió produïda per l’alternador.
– Les exigències que van propiciar
la seva substitució per
components electrònics:
• La duració
• La exactitud de la tensió regulada.
• Exempt de manteniment.
– El relè substituït per un
transistor (governa corrents
elevades, absència de
contactes mòbils, petit,
resistent a vibracions i
fiabilitat en el tall de la
corrent).
• Regulador electrònic.
– R1, R2, R3 en paral·lel ZD, divisor de tensió, que li arriba de D+.
» Per R6 es dona tensió a T2 ÎT3.
– D3 absorbeix els pics de tensió generats en la bobina en tallar el corrent.
– Els díodes 4 regulació de la tensió respecte la temperatura.
• Regulador electrònic amb circuit integrat:
– Circuit integrat (transistors, díodes, resistències, etc):
» Ocupen menys espai.
» Estructura compacta d’alta fiabilitat.
– Transistor Darlington:
» Al circuit d’excitació.
» Governat pel IC.
– La Carcassa costat anells de fregament Î peça d’alumini obtinguda
per foneria, on es munta el porta escombretes, fixat per cargols a ella.
D’ells surten els borns de connexió del alternador, i al seu exterior hi ha
els coixinets que serveixen de recolzament al extrem del eix del rotor.
Amb orificis a la cara frontal per la circulació de la corrent d’aire.
– La Carcassa costat accionaments Î peça d’alumini obtinguda per

foneria, i al seu interior hi ha l’altre coixinet de recolzament del eix del
rotor.
Al seu exterior hi ha unes brides per la subjecció del alternador al
motor i el tensat de la corretja d’arrossegament.
Amb orificis a la cara frontal per la circulació de la corrent d’aire.
Les dues carcasses unides amb cargols, quedant al seu interior el
estator, el rotor i el pont rectificador.
• Circuits elèctrics del alternador
– Per començar a produir
corrent al alternador:
• Camp magnètic al rotor.
• Corrent a la bobina
inductora.
• Quan accionem la clau.
• Corrent controlada per
el regulador, podent
modificar la intensitat del
camp magnètic.
• Regulant així la tensió
de sortida.
• Esquema del circuit
de càrrega del alternador
• Característiques dels alternadors
– Els alternadors han d’adaptar les seves característiques tècniques a les
condicions de funcionament que ha d’aguantar:
• Tipus de vehicle i condicions de servei al que es destina.
• Marge de revolucions del motor al que ha d’adaptar-se.
• Grandària, estructura i condicions del muntatge.
• Tensió nominal de la instal·lació elèctrica.
• Intensitat de corrent nominal i màxima que pot subministrar.
• Potència útil.
– Amb aquestes criteris es determina el tipus d’alternador necessari per
cada aplicació, satisfent les necessitats requerides.
– Els alternadors de pols intercalats (per la configuració específica del
rotor), com els vistos fins ara, presenten una estructura compacta i
amb bones característiques de potència i poc pes, sent els més
utilitzats en l’actualitat.
– El rotor té un nombre d’uns 12 a 16 pols. Amb un nombre inferior es
redueix el rendiment de la màquina i un nombre major fa augmentar
les pèrdues magnètiques.
– Duplicant els elements essencials de l’alternador, com el estator i el
rotor, es pot aconseguir un augment important de la potència.
– Alternadors que tenen un rotor amb pols individuals (en vehicles amb
una elevada demanda de corrent >180 A).
• Més longitud de les masses polars.
• Grans dimensions del rotor.
• Rodaments més robustos.
• Escombretes i anells especials.
• Díodes sobre plaques amb
aletes.
• Tubuladura que dirigeix el aire
a la placa rectificadora.
• Regulador al exterior.
– La intensitat de corrent que és capaç de subministrar, ve determinada,
en principi, per la demanda dels consumidors que en cada cas estiguin
connectats.
– El alternador produeix tensió Î aplicant la Llei d’Ohm Î Intensitat.
– A la gràfica:
• n0: règim d’inici de producció de
corrent del alternador (1000 rpm).
• nL: règim a ralentí, intensitat IL,
suficient per abastir als
consumidors de connexió
prolongada (sistemes d’injecció i
encesa, enllumenat, quadre
d’instruments, etc.
• nN: règim normal del alternador
(6000 rpm), intensitat IN,
corresponent a la màxima
exigència de consum de la
instal·lació, quan s’activen tots els
consumidors de connexió baixa i prolongada.
• nmax: règim màxim (14000 rpm), intensitat Imax, limitat per el disseny de les
escombretes i rodaments.
Verificació del alternador
– Verificació del sistema de càrrega.
– Comprovació dels components del alternador.
– Verificació del estator.
– Verificació del rotor.
– Verificació del rectificador.
– Verificació del regulador.
– Prova de funcionament.
VERIFICACIÓ DEL ALTERNADOR
• Verificació del sistema de càrrega:
– Els alternadors tenen una alta fiabilitat com per estar exempts de
manteniment durant la seva vida útil (≈200.000 km).
• Amb:
– Bona fabricació dels anells de fricció.
– Qualitat dels rodaments.
• S’aconsegueixen:
– Alts règims de rotació
– Amb mínim desgast.
– Però es poden produir avaries per diverses causes:
• Condicions de treball inadequades.
• Fallida de connexions.
• Curtcircuit de components elèctrics de la instal·lació connectats a
l’alternador.
• Manipulació inadequada.
– Fer funcionar l’alternador sense càrrega.
– Desconnectar la bateria amb el motor de combustió funcionant.
» Pics de tensió alts que poden destruir els díodes rectificadors.
– Contacte entre born B+ i D+ o fer una connexió inversa de la bateria.
» Destrucció dels díodes.
– Si tenim una avaria al sistema de càrrega, haurem de procedir a la
comprovació del sistema seguint un procés lògic de verificació, segons
el tipus d'avaria detectada.
– Bon funcionament:
• Accionant la clau de contacte amb el motor parat:
– La llum del taulell s’ha d’il·luminar.
• Amb el motor ja en funcionament:
– La llum del taulell ha de deixar de lluir.
– Mal funcionament:
• Accionant la clau de contacte amb el motor parat:
– La llum del taulell no s’ha il·luminat.
» Comprovació del circuit, mesurant la tensió de la sortida de la bombeta com
es pot observar al dibuix.
» Tensió igual a la bateria indica circuit
correcte, i l’avaria al interior
del alternador.
» Si no hi ha tensió en el
cable, el circuit està
tallat o la bombeta
està fosa.
– Mal funcionament:
• Amb el motor ja en funcionament:
– La llum del taulell no ha deixat de lluir.
» S’haurà de comprovar la tensió que genera l’alternador, connectant el
voltímetre entre B+ o positiu de bateria i massa.
La tensió ha de ser superior a 14,2 V.
» Si la tensió segueix sent la mateixa que a motor parat, el alternador o
regulador són defectuosos.
» Si la tensió supera els 14,6 V, el regulador és defectuós, o la toma
de massa no és bona.
– Si tenim una pèrdua de càrrega de la bateria, hi ha que revisar el
subministrament per part del alternador.
• Pinça amperimètrica al cable de càrrega del
alternador amb el motor en funcionament.
• Es mesura el corrent entregat per
diverses condicions.
– A 3.000 rpm, ens ha de donar 2/3 de
la seva intensitat nominal.
– La potència nominal de la bombeta testimoni de càrrega, està
determinada per el disseny del circuit. Si es canvia per una de potència
diferent,queda modificat el corrent de preexcitació, creant anomalies.
– La bombeta testimoni alerta d’una anomalia en el sistema quan està
encesa amb el motor en marxa. Però hi ha avaries en les que la
bombeta roman apagada sense informar al conductor.
• Interrupció del circuit d’excitació per:
– Tall de la bobina.
– Mala connexió de les escombretes.
– Cable d’alimentació tallat.
• No hi ha camp magnètic
inductor, és el magnetisme
remanent del rotor el que
fa que el alternador produeixi
tensió. Tenint igual tensió a
B+ i D+.
– Amb la resistència addicional
amb la bombeta, s’il·lumina
la bombeta i avisa de
l’anomalia al conductor.
• A vegades encesa tènue de la bombeta, contacte defectuós en algun punt.
• Comprovació dels components del alternador:
– Un cop s’ha determinat que el problema ve del alternador, hi ha que
procedir al seu desmuntatge per comprovar i verificar individualment
els seus components.
• Detectar els defectes mecànics.
– Genera sorolls en el seu funcionament:
» Detectar fregaments entre els components (rotor-estator).
» Desgast u folgança dels rodaments.
» Deformació de les pales del ventilador.
• Verificació elèctrica.
Verificació del estator:
• Verificació mecànicament:
– Carcassa sense deformacions ni trencada.
– Bobinat amb el vernís protector
en bon estat (evitant contactes entre espires o tocant massa).
• Verificació elèctrica:
– Continuïtat del bobinat de cada fase (≈0,2 Ω entre extrems de 2 fases).
– Curtcircuit del bobinat de cada fase (=0 Ω entre extrems de 2 fases).
Bobina tallada (= ∞ entre extrems de 2 fases).
– Derivació a massa del bobinat de cada fase Î puntes del òhmmetre entre extrem
de qualsevol fase i massa Î ha de donar infinit.
Verificació del rotor:
– Cap deformacions ni ruptura.
– Senyals de fregament en alguna garra del rotor Î folgança en els rodaments o
deformació del eix.
– Continuïtat de la bobina del rotor (≈3 Ω).
– Curtcircuit de la bobina del rotor (=0 Ω).
– Bobina tallada (= ∞).
– Derivació a massa del rotor Î ha de donar infinit.
Verificació del rectificador:
– Cap ruptura o esquerda en el pont rectificador.
– Ni deformacions.
– Verificació dels díodes, controlant que cap d’ells estigui tallat o curtcircuitat.
Verificació en la placa integrada:
» Díodes del costat positiu.
» Díodes del costat negatiu.
» Díodes d’excitació.
Verificació del rectificador:
– Verificació dels díodes, controlant que cap d’ells estigui tallat o curtcircuitat.
Verificació en un altre tipus de rectificador, on els díodes es munten sobre dos
semiplaques, unes del costat positiu i les altres del negatiu, aïllades entre elles.
La verificació és idèntica al cas anterior.
» Díodes del costat positiu.
» Díodes del costat negatiu.
» Díodes d’excitació.
Verificació del regulador:
– Atenció al desgast de les escombretes.
– Aïllament d’una de les escombretes respecte a massa i el contacte de l’altre.
– Per l’escombreta positiva obtindrem una lectura d’infinit, i la negativa de zero Ω.
– Amb el regulador muntat al alternador:
» Constatar el valor de la tensió de tall, que ha de ser de ≈14,5 V.
Si la tensió és excessivament alta, probablement hi ha avaria al regulador.
Si és excessivament baixa, probablement hi ha avaria al alternador.
• Prova de funcionament:
– Previ al seu muntatge en el vehicle es realitza una prova de
funcionament al banc de proves.
– En el banc de proves acoblem el alternador i realitzem les connexions
corresponents al circuit de càrrega del vehicle.
– Comuniquem moviment al alternador des de el banc de proves i
efectuem les comprovacions de funcionament:
• Règim de 3.000 rpm e intensitat generada a un valor de 15 A (mitja hora) Î
aconseguint el escalfament necessari dels seus components.
• Control a 2.000 rpm.
• Control a 6.000 rpm.
• Control del regulador:
– A 5 A i 1.000 rpm Î apaga la llum.
– A 15 A augmentem rpm fins que no puja més de 14,5 A.
• Instal·lació i manteniment dels alternadors
– El alternador va fixat al bloc motor en un muntatge basculant que deixa
el tensat de la corretja d’arrossegament, amb interposició d’elements
que elàstics que absorbeixen les vibracions del motor.
– La seva situació sobre el motor ha de ser la adequada per resultar
protegits d’esquitxades d’oli, combustible o aigua. Podent utilitzar
pantalles protectores.
– Quan es realitzi qualsevol tipus d’intervenció en els alternadors,
haurem de prendre les següents precaucions:
• L’alternador ha de funcionar únicament estant connectat el regulador i la
bateria, ja que en cas contrari es corre el risc d’una averia en els díodes
rectificadors.
• Observar la polaritat del acumulador abans de realitzar la connexió al
vehicle. Si invertim els borns, els díodes poden resultar danyats.
• S’ha d’evitar desconnectar el acumulador o el regulador quan l’alternador
està girant, podent generar tensions de 100 V en l’enrotllament d’excitació,
podent deteriorar els díodes de rectificació.
• Es necessari desconnectar el acumulador quan anem a desmuntar el
alternador o anem a fer alguna cosa en ell estant el vehicle parat.
– Els alternadors no requereixen pràcticament cap manteniment periòdic.
EL ALTERNADOR
• Diagnòstic d’avaries guiat:
– Les avaries que es produeixen en el sistema de càrrega poden ser
localitzades seguint un procés de diagnòstic guiat, consistent en una
seqüència lògica de verificacions encaminades a localitzar el component
defectuós. Els manuals de reparació dels vehicles estableixen els
processos oportuns, classificant les avaries i ordenant-les
seqüencialment, atenent a les estadístiques.
Accionar el interruptor d’encesa
La llum testimoni de càrrega s’encén La llum testimoni de càrrega no s’encén
Arrencar el motor
Deixar anar el cable del born D+
i mesurar tensió
La llum testimoni s’apaga La llum testimoni no s’apaga
Tensió 0V Tensió 12V

Comprovar el estat de la corretja
Si la bateria pren càrrega, i substituir si és necessari
el sistema està bé
Mesurar tensió generada
Circuit d’excitació Regulador

interromput o defectuós o
Si la bateria no pren càrrega, Tensió Tensió
làmpada testimoni bobina del rotor
comprovar tensió e intensitat correcta, inferior a
fosa tallada
derivació 13 V,
a massa en regulador o
circuit de alternador
làmpada defectuosos
Tensió e intensitat correctes, Controlar punt a Desmuntar
bateria mal punt el circuit des Alternador i
de bateria a born verificar els seus
D+ components
Tensió o intensitat baixes,
fallida del alternador Si es fonen llums amb freqüència,
o regulador mesurar tensió i si és superior a
15 V el regulador és defectuós o
falla la toma de massa
Diagnosis guiada
del sistema de càrrega
EL ALTERNADOR
– Quadre sinòptic d’avaries del circuit d’arrencada:
• La llum testimoni no s’encén al donar el contacte amb el motor
parat:
– Bateria descarregada o defectuosa.
– Làmpada fosa.
– Circuit d’excitació tallat.
– Regulador defectuós.
– Toma de massa del alternador defectuosa.
• La llum testimoni roman encesa amb el motor ja en funcionament:
– Derivació a massa del circuit de làmpada.
– Alternador defectuós (estator, rotor, escombretes, rectificador, etc.).
– Connexions del alternador desconnectades.
– Corretja d’arrossegament trencada o destensada.
– Fallida del contacte de les escombretes.
EL ALTERNADOR
• L’alternador produeix tensió però no s’estableix corrent de càrrega:
– Connexions del alternador desconnectades.
– Regulador defectuós per una tara baixa.
– Díodes en mal estat.
– Corretja d’arrossegament destensada.
– Bobina del rotor en curtcircuit.
• La bateria perd càrrega sistemàticament:
– Fallida de les connexions amb el alternador.
– Regulador tarat molt baix.
– Alternador defectuós.
• El alternador produeix excessiva tensió que provoca recàrrega
excessiva de bateria i que tinguem freqüentment una llum fosa:
– Fallida en la massa del alternador.
EL ALTERNADOR
• La làmpada testimoni fa pampallugues:
– Corretja d’arrossegament destensada.
– regulador defectuós.
– Fallida en connexions del alternador.
– Alternador defectuós.
• La làmpada testimoni no s’apaga totalment amb el motor en
funcionament:
– Resistència de contacte en les connexions del circuit d’excitació.
– Escombretes del rotor desgastades en excés.
• Sorolls en el funcionament:
– Trencament dels cargols de fixació del alternador.
– Desalineació de les politges d’arrossegament.
– Corretja d’arrossegament defectuosa. Superfície cristal·litzada.
– Rodaments defectuosos.
– Ventilador del alternador defectuós.
– Rodet tensor defectuós.
EL ALTERNADOR
• Verificació sistema de càrrega:
– Comprovació del sistema:
• Quan s’hagin detectat anomalies en el sistema de càrrega, s’haurà de
procedir a la verificació del mateix amb la finalitat de determinar si és el
alternador, el regulador o el circuit elèctric el causant de la avaria. L’encesa
de la llum testimoni durant la marxa o la descàrrega progressiva de la
bateria, són els indicadors de que el sistema de càrrega és defectuós.
• Al accionar el contacte amb el motor parat, la llum del panell s’ha
d’il·luminar. Si no és així, es deixa anar la connexió del born D+ del
alternador i es connecta entre ella i massa un voltímetre, que ha d’indicar la
mateixa tensió que la bateria. En cas contrari, el circuit està mal o la
làmpada testimoni està fosa.
• Quan la bateria es descarrega en poc temps, s’ha de controlar la tensió
generada per l’alternador i la corrent de càrrega que subministra, per això,
es connecta un voltímetre entre els borns de la bateria i la pinça
amperimètrica abraçant al cable connectat al born B+ de l’alternador. Posant
el motor en funcionament es comprovarà la tensió a ralentí i a 3.000 rpm,
que en qualsevol cas ha de ser superior a 14,3V. Si és inferior a aquest
valor, l’alternador o el regulador són defectuosos.
• Amb el motor girant a 3.000 rpm es van connectant diversos consumidors,
alhora que es mesura la intensitat de corrent proporcionada, que ha d’assolir
el valor màxim estipulat (sistema injecció, encesa, enllumenat, neteja
parabrises, calefactor i lluneta tèrmica). O alternador defectuós.
EL ALTERNADOR
– Verificació del alternador:
• Una inspecció visual dels components d’un alternador és necessari per
detectar possibles defectes de deformacions, ruptures o desgast excessiu.
També s’ha de comprovar hi ha folgança en els rodaments o fregaments del
rotor amb l’estator.
• En els bobinats dels components del alternador es realitzaran les
comprovacions de continuïtat, curtcircuit i derivació a massa, connectant en
primer lloc el polímetre entre els extrems de la bobina i després entre un
dels extrems i massa. En el primer cas, la lectura ha de ser d’un cert valor
de resistència, ja que un valor de zero indica curtcircuit i un valor infinit
indica bobina tallada. Per el segon cas, la lectura ha de ser infinit, ja que
qualsevol altre valor indica una derivació a massa.
• Els díodes del pont rectificador es comproven connectant el òhmmetre entre
els extrems de cada díode en una posició de connexió, e invertint després la
connexió. La lectura obtinguda en qualsevol díode ha de ser infinit en una
connexió i 0,6 en l’altre. Una lectura de zero en qualsevol sentit indica díode
en curtcircuit. Una lectura d’infinit en sentit directe indica díode tallat.
EL ALTERNADOR
– Verificació del regulador:
• El control del regulador estant desmuntat del alternador es realitza efectuant
les connexions com en el muntatge sobre l’alternador, substituint la
corresponent a la bobina del rotor per una connexió a làmpada.
Generalment es connecten els cables vermell i verd directament al positiu de
la font d’alimentació, que por ser un carregador de bateria i el negatiu a
massa. Des de el positiu del carregador es connecta una làmpada al cable
blau. Seguidament es posa en marxa el carregador i es regula la tensió a un
valor de 13 V. Per el qual la làmpada ha d’estar encesa. Pujant
paulatinament la tensió del carregador, arriba un moment en que la làmpada
s’apaga, el que correspon al valor de regulació, que ha de ser de 14,5 V. Si
això no es compleix, el regulador és defectuós.

Alternador

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Alternador

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

El alternador i el seu

– Els elements que formen part d’aquest circuit són:

– El generador es col·loca sobre el bloc motor, reben el moviment des de

– Els elements fonamentals del alternador són:

– Si en lloc d’una espira es col·loquen tres, espaiades 120º entre elles, i

– La corretja que, des de el motor tèrmic, dona moviment al camp

– Llum vermella al taulell d’una bateria:

Exercicis pàgina 206: 1, 2, 3, 4 i 5.

– Esquema d’un alternador trifàsic en estrella:

– La Carcassa costat accionaments Î peça d’alumini obtinguda per

La llum testimoni de càrrega s’encén La llum testimoni de càrrega no s’encén

Tensió 0V Tensió 12V

Circuit d’excitació Regulador

You might also like