CFGM

Manteniment electromecànic

Mòdul professional 6:
Muntatge i manteniment elèctric-electrònic

UF 1:
Màquines elèctriques.
Definició de màquina elèctrica.

És un conjunt de mecanismes i dispositius capaços de produir, transformar o aprofitar

l’energia elèctrica.

Tipus de màquines elèctriques : Classificació

• Generador
Màquina elèctrica que transforma l’energia mecànica en energia elèctrica.

• Motor
Màquina elèctrica que transforma l’energia elèctrica en energia mecànica de rotació

• Transformador
Maquina elèctrica que varia les característiques de la energia elèctrica per tal de
facilitar-ne el transport i l’utilització

Segons el funcionament mecànic.

• Màquines rotatives: Màquines que tenen una part que gira sobre si mateixa
(generadors i motors)

• Màquines estàtiques: Màquines sense parts mòbils (transformadors)

Segons el funcionament elèctric.

El funcionament de les màquines elèctriques es fonamenta en el fenomen d’inducció

electromagnètica: els corrents elèctrics creen camps magnètics i els camps magnètics
poden generar corrents elèctrics

Totes les màquines disposen de:

• Dos circuits elèctrics

• Un circuit magnètic
• Excitació o inducció creat pel camp magnètic principal
• Induït, sotmès al camp magnètic creat per d’inductor

Potència d’una màquina elèctrica

És el treball desenvolupat per unitat de temps. Es mesura en watts (W)

• Potència absorbida o consumida.

És la potència subministrada a la màquina per al seu funcionament.

• Potència perduda.
És la potencia provocada per les pèrdues d’energia.
MP06-UF1 -2-
 • Potència útil.
És la potència proporcionada per la màquina.

• Potència nominal.
És la potència útil que pot proporcionar la màquina de manera permanent sense
que es sobreescalfi o deteriori. Ens la determina el fabricant. Quan una màquina
treballa a potència nominal funciona en regim nominal i treballa a plena càrrega.

Pèrdues d’energia

Les pèrdues d’energia en una màquina elèctrica, son relativament petites. S’obtenen
rendiments de 90% o superiors.

MP06-UF1 -3-
EL TRANSFORMADOR.

És una màquina elèctrica passiva que permet augmentar o disminuir la tensió en un

circuit de corrent altern, mantenint la freqüència.

Està constituït per dues o mes bobines de material conductor, aïllades elèctricament entre
elles i enrotllades al voltant d’un nucli de material ferromagnètic.

Els transformadors son dispositius basats en el fenomen de la inducció electromagnètica

que s’origina entre les dues bobines, a traves del flux magnètic comú que s’estableix en el
nucli, al connectar al corrent una d’elles.

Cada una de les bobines d’un transformador adquireix un nom diferent segons si és
l’entrada o la sortida de corrent. A la bobina de entrada se l’anomena primari, i a la de
sortida secundari.

El seu símbol és:

Primari Secundari

Funcionament

Si se li aplica una força electromotriu (tensió) alterna al bobinat primari, circularà per
aquest un corrent altern que crearà a la vegada un camp magnètic variable. Aquest camp
variable originarà per efecte de la inducció electromagnètica, la aparició d’una força
electromotriu a la bobina del secundari. Aquesta força electromotriu tindrà la mateixa
freqüència que la del primari i variarà o no l’amplitud depenent del tipus de transformador.

Relació de transformació

La relació de transformació ens indica l’augment o la disminució que hi ha entre el valor

de la tensió en l’entrada i el de la sortida.

La relació entre la força electromotriu inductora, aplicada al primari, i la força electromotriu

induïda, obtinguda al secundari, és directament proporcional al nombre d’espires que hi
ha al primari i al secundari.

Vp Np
= = relació de transformació
Vs Ns
MP06-UF1 -4-
La relació entre la tensió del primari i la del secundari dependrà del nombre d’espires de
cada bobinat en una relació directament proporcional.

El gruix del fil depent de la intensitat que ha de passar per cada bobinat, com mes
intensitat mes gruixut ha de ser el fil i a l’inrevés.

El transformador ideal

Un transformador ideal es aquell que tota l’energia elèctrica que entra, es transforma del
circuit primari al camp magnètic i d’aquest al circuit secundari. Si aquesta condició es
compleix, es pot dir que la potència del primari es igual a la potència del secundari.

Potència del primari = Potència del secundari

i per tant:
Vp x Ip = Vs x Is

Els transformadors tenen una eficiència alta i per tant aquesta formula és una aproximació
raonable encara que no certa al cent per cent

Un transformador ideal no hauria de tenir pèrdues d'energia, i seria un 100% eficient. En

transformadors pràctics l'energia es dissipa en els bobinats, el nucli, i les estructures
circumdants. Els transformadors més grans són generalment més eficients, i els que es
fan servir per la distribució d'electricitat normalment arriben a més del 98%.

Els transformadors experimentals que utilitzen bobinats superconductors aconsegueixen

eficiències del 99.85%, Encara que l'augment en eficiència sigui petit, quan s'aplica als
transformadors grans fortament carregats els estalvis anuals en pèrdues d'energia són
significatius.

Un transformador petit, per a electrònica de consumidors de baixa potència, pot tenir una
eficiència de no més del 85%, amb pèrdues considerable fins i tot quan no subministra
cap càrrega. Encara que la pèrdua de potència individual és petita, les pèrdues globals del
gran nombre d'aquests mecanismes s'està tenint cada vegada més en compte.

Les pèrdues varien amb el corrent de càrrega, i es poden expressar com pèrdues "en buit"
o pèrdues "a plena càrrega". La resistència dels bobinats domina les pèrdues a plena
càrrega, i s’anomenen pèrdues en el coure.

Les pèrdues al circuit magnètic contribueixen en més del 99% de les pèrdues en buit. La
pèrdues en buit poden ser significatives, el que vol dir que fins i tot un transformador parat
constitueix un drenatge en un subministrament elèctric, el que fomenta el
desenvolupament de transformadors de baixes pèrdues. A aquest tipus de pèrdues se’ls
anomena pèrdues en el ferro.
MP06-UF1 -5-
Rendiment d’un transformador

Com en totes les màquines, els transformadors tenen pèrdues de potència; però el seu
rendiment sol ser molt elevat degut a que no hi ha pèrdues d’origen mecànic.

El rendiment d’un transformador és la relació que hi ha entre la potència absorbida per la

càrrega del secundari i la potència subministrada pel primari.

Ps
η= 100
Pp

Assaig amb un transformador

Hi ha dos tipus d’assaig normalitzats que permeten obtenir tots els paràmetres necessaris
per saber el funcionament d’un transformador.

Assaig amb un transformador en buit

És l’estudi del transformador quant funciona en buit. Es connecta el primari del

transformador a la tensió i freqüència corresponent i el secundari es deixa amb circuit
obert, això vol dir sense càrrega

Assaig amb un transformador en curtcircuit

El secundari del transformador es posa en curtcircuit i es va variant la tensió del primari

partint des de 0 volts i es va apujant fins aconseguir que per les bobines del transformador
hi hagi una intensitat igual a les intensitats nominals de primari i del secundari. A aquesta
tensió se li diu tensió de curtcircuit.

MP06-UF1 -6-
Tipus de transformadors

A l’hora de classificar els transformadors es poden tenir en compte diferents criteris

1. Segons la relació de transformació.

2. Segons la forma de construcció
3. Segons el nombre de fases a connectar.
4. Segons la seva potència.
5. Especials

1. Transformadors segons la relació de transformació.

1.1 Transformadors elevadors. Son aquell que la tensió en el secundari és major que la
del primari. En aquest cas la relació de transformació serà menor de 1.

1.2 Transformadors reductors. Son aquells que la tensió del secundari és menor que la
del primari. En aquest cas la relació de transformació serà major de 1.

1.3 Transformadors d’aïllament. Son aquells

que la tensió del primari i la del secundari
és la mateixa i el que aconsegueixen és un
aïllament entre el circuit d’entrada i el de
sortida. En aquest cas la relació de
transformació serà de 1:1.

MP06-UF1 -7-
2. Segons la forma de construcció

2.1 Transformador de columnes o circuit magnètic simple.

Està format per dues columnes iguals i dues culates.

2.2 Transformadors cuirassat. Està format

per dues culates i tres columnes. La columna
central normalment te el doble de secció que
les altres, ja que aquí el flux magnètic és el
doble. Aquest transformadors s’utilitzen per
petites potències.

En aquests transformador el bobinat es pot fer de diferents maneres:

Posar primer el bobinat primari i desprès el secundari o a l’inrevés.

Partir el rodet en dos i posar en la seva part superior el primari i en la inferior el secundari
o a l’inrevés

MP06-UF1 -8-
3.Segons el nombre de fases a connectar.

3.1 Transformadors monofàsics. Els que es connecten a una línia de red formada per una
fase i un neutre.

3.2 Transformadors bifàsics. Els que es connecten entre dues fases.

3.3 Transformadors trifàsics. Els que es connecten a una línia trifàsica.

MP06-UF1 -9-
4. Segons la tensió a connectar i la seva potència

4.1Transformadors d’AT. Els que es fan servir

en estacions i subestacions transformadores.
Solen ser d’una potència elevada.

4.2 Transformadors de Mitjana tensió. Els que es fan servir en subestacions

transformadores de barri o empresa. Solen ser d’una potència elevada mitjana.
També els podem trobar penjats entre dos pals coma final de línia per alimentar cases
aïllades

4.3 Transformadors de baixa tensió. Majoritàriament son que es fan servir per a usos
domèstics. Solen ser d’una potència reduïda.

MP06-UF1 - 10 -
5. Segons el tipus de refrigeració
5.1 Refrigeració a l’aire

5.2 Refrigeració amb oli

6. Transformadors especials

6.1 Autotransformadors. Son aquell

que nomes tenen una bobina.

6.2 Transformadors amb nucli toroïdal.

6.3 Transformadors amb mes d’una sortida

MP06-UF1 - 11 -
7. Parts d’un transformador domèstic

7.1 El rodet.
És on s’enrotlla la bobina del primari i del secundari. Pot ser de cartró o de plàstic

7.2 Les bobines.

El primari i el secundari que s’enrotllen en el rodet. Al principi i al final de cada bobina es
solden a un terminal per soldar-hi a la seva vegada l’alimentació o la potència.

7.3 El nucli
Format per un material ferromagnètic laminat que pot tenir diferents formes.

MP06-UF1 - 12 -
8. Construcció d’un transformador

Primer de tot s’han de fer els càlculs necessaris per obtenir les següents dades:
- Secció del nucli (depent del tipus de xapa que es fa servir)
- Una vegada tenim les mides del nucli, triem el rodet que s’adapti al nucli.
- Calcular les voltes del primari.
- Calcular la secció del fil del primari.
- Calcular les voltes del secundari.
- Calcular la secció del fil del secundari.

Una vegada tenim tots aquests càlculs fet, amb la màquina de bobinar posarem el primari
mirant que les voltes ens quedin juntes.

Una vegada hi ha el primari fet, s’aïlla amb un cartró i es comença a bobinar el secundari.

Quant els dos bobinats estan fet, es van posant les xapes del nucli de forma capiculada.

Una vegada posades les xapes es collen amb cargols per que ni vibrin i es solden les
puntes de les bobines als terminals.

Una vegada acabat el transformador, s’anoten les seves característiques, es banya amb
vernís i es fa assecar al forn per tal que quedi tot com una sola peça.
MP06-UF1 - 13 -
EL MOTOR DE CORRENT CONTINU
Un motor de corrent continu o, simplement motor continu o motor de CC, és una màquina
elèctrica rotativa que transforma l’energia elèctrica en forma de corrent continu en energia
mecànica mitjançant interaccions electromagnètiques. Pràcticament tots els motors
elèctrics de Corrent continu són reversibles, és a dir, poden transformar energia mecànica
en energia elèctrica funcionant com a dinamos.

Historia
Abans de poder crear qualsevol tipus de motor de corrent continu eren necessaris alguns
components elèctrics. Aquests van ser desenvolupats per Wiliam Sturgeon. Va crear el
primer electroimant que podia moure més del que pesava, inventant així una de les parts
indispensables de l’estator del motor. Més tard va venir el commutador, també molt
important en el primer motor ja que fou l’element que rotant invertia periòdicament el sentit
del corrent fent possible la continuïtat del moviment en el motor. Inventats aquests dos
aparells, va poder procedir en la invenció del primer arcaic motor de corrent continu. Va
fer servir un parell d’escombretes conductores i flexibles i aprofitant les seves anteriors
invencions el 1832 va muntar la primera màquina capaç de convertir l’energia elèctrica en
energia mecànica.

El 1837, Thomas Devenport, va rebre la seva patent pel motor de corrent continu (U. S.
Patent No. 132). Però aquest motor que va patentar Devenport ja no usava commutador
per a mantenir la continuïtat del cicle, fent ús de les escombretes i partint el col·lector
aconseguia invertir la polaritat del circuit, fent-lo molt més eficient.

El 1860, Antonio Pacinotti va fer una dinamo un amb un col·lector multipartit, permetent
així el desenvolupament de generadors més fiables i potents. Pacinotti va insistir en la
reversibilitat de la seva dinamo per a funcionar com a motor, però tot i així els motors fins
aleshores eren encara força primitius i no estaven preparats per a un ús industrial.

El 1872, Friedrich von Hefner-Alteneck, va crear el primer rotor de tambor modern, deixant
enrere els arcaics rotors en forma de T que se sobreescalfaven i tenien poc rendiment. El
1873, Zénobe Gramme, un inventor belga va descobrir que aplicant corrent al seu
generador amb múltiples electroimants creava un motor (la informació circulava lentament
llavors, i possiblement va pensar que ho havia descobert ell), tot i així, el fet d’usar molts
electroimants va fer que Gramme fos el creador del primer motor suficientment eficient
com per ser usat industrialment. A partir d’aquest moment les innovacions al motor de
corrent continu van ser petits retocs per a millorar el rendiment lleument.

Va ser un motor força usat industrialment, però amb l’aparició dels motors de corrent
altern s’han deixat d’usar. Tot i així encara són màquines útils en moltes aplicacions, en
aplicacions de precisió, ja que es pot tenir un control molt acurat de la velocitat (a
diferència dels motors asíncrons, per exemple, que no giren solidaris al camp inductor)
sent així molt útils per a màquines eines programables o braços robòtics. També són els
més usats per a sistemes que requereixen molta potència i no tenen perill de
descontrolar-se com tramvies, trens o metros. Però el camp on són més usats és a
l’electrònica i electricitat de poc voltatge on són els únics motors que poden ser usats en
màquines que els necessitin i vagin amb corrent continu com robots, ordinadors, disc
durs, encara que també se n’usen variants com el motor pas a pas.

MP06-UF1 - 14 -
Constitució d’un motor de corrent continu
Un motor està format bàsicament per 2 elements, l’estator i el rotor

Estator:
És el circuit elèctric inductor (crea el camp magnètic principal). És la part immòbil del
motor i està format per una carcassa, la peça que aguanta tota la màquina i tenca el
circuit magnètic feta normalment amb un material ferromagnètic, i els pols són bàsicament
els dos elements de l’estator. L’estator pot tenir dimensions i formes molt variables
depenen de la potència del motor i l’ús que se li vulgui donar i és buit pel centre, lloc que
ocupa el rotor.

Els pols, 2 com a mínim i en cas de ser més solen ser nombres parells, són els
encarregats de generar el camp magnètic de l’estator. Els motors es poden classificar
segons el nombre de pols: bipolar, tetrapolar, hexapolar... Aquests pols poden ser simples
imants permanents però per a crear un major camp magnètic i aconseguir una major
potència es fan servir electroimants.

Un pol està constituït per un bobinatge, fet de cables de material conductor aïllats entre sí
amb un vernís i un nucli polar, fet d’un material ferromagnètic a xapes per evitar les
pèrdues que, encara que mínimes, hi haurien si el nucli fos massís. També poden tenir
una extensió polar que serveix per a millorar el rendiment del sistema. Als motors de més
potència, per ajudar a l’arrencada i a la commutació, se solen fer servir pols auxiliars
adjuntats als pols principals. Aquests pols auxiliars són iguals que els pols principals però
més petits.

MP06-UF1 - 15 -
Rotor:
És el circuit elèctric induït (està sotmès al camp magnètic principal). És la part del motor
que fa el moviment giratori. Està format per diversos components.

El nucli de d’induït és un cilindre fet amb xapa apilada (per a reduir les pèrdues de ferro)
on es col·loquen les espires de l’enrotllament de l’induït. Les bobines o enrotllaments és el
lloc per on pròpiament circula el corrent elèctric i que en estar dins un camp magnètic està
sotmès a una força que genera el moviment. Aquestes bobines estan situades al voltant
de l’eix del motor.

També hi ha d’haver-hi unes

escombretes (peces de carbó-grafit
amb propietats conductives) per a
subministrar la corrent al rotor i un
col·lector per captar el corrent que se
subministra per les escombretes.
El col·lector és format per un seguit
de delgues, peces longitudinals
aïllades elèctricament entre elles per
on es connecten les bobines. Als
punts de contacte entre rotor i estator
hi ha coixinets que serveixen de
suport i punt de gir per al rotor i estan
estudiats per a reduir les pèrdues
mecàniques per fregament.

MP06-UF1 - 16 -
Connexió dels motors de corrent continu

En els motors de corrent continu s’ha de donar corrent al bobinar inductor i al bobinat
induït a l’hora. Depenent de la forma de donar corrent als dos bobinats, tindrem diferents
tipus de motors:

• Motor amb excitació independent.

• Motor amb excitació en derivació o shunt
• Motor amb excitació sèrie
• Motor de excitació compound

MP06-UF1 - 17 -
Motor de corrent continu amb excitació independent

Els motors amb excitació independent, les bobines d’excitació (inductor) i la del rotor
(induït) tenen una alimentació s’han de connectar a una font d’alimentació diferent.

En la placa de característiques, és necessari que s’indiqui tant la tensió de d’inductor com

la de d’induït.

MP06-UF1 - 18 -
Motor de corrent continu amb excitació paral·lel o shunt

En el motor shunt, les bobines d’excitació (inductor) i la del rotor (induït) s’han de
connectar en paral·lel a una mateixa font d’alimentació.

Principals característiques d’un motor amb excitació paral·lel

• És adequat per arrencar en buit o amb càrregues petites
• Velocitat molt estable encara que s’augmenti la càrrega
MP06-UF1 - 19 -
Regulació de velocitat

Per regular la velocitat en un motor de corrent continu amb alimentació paral·lel es pot fer
que no tingui la mateixa tensió l’inductor que l’induït

Podem deixar fixa la tensió de l’inductor i reduir la de l’induït o a l’inrevés

Sistemes actuals per regular la velocitat d’un motor

MP06-UF1 - 20 -
Motor de corrent continu amb excitació sèrie

En el motor d’excitació sèrie, les bobines d’excitació (inductor) i la del rotor (induït) s’han
de connectar en sèrie a una mateixa font d’alimentació.

Principals característiques d’un motor amb excitació sèrie

• Alt parrell d’arrencada
• El motor s’accelera quant no te càrrega
MP06-UF1 - 21 -
Motor de corrent continu amb excitació compound

En aquest motors una de les bobines d’excitació es connecta en sèrie amb d’induït, i l’altre
és connecta en paral·lel.

MP06-UF1 - 22 -
EL MOTOR ELÈCTRIC DE CORRENT ALTERN
Els motors d’inducció de corrent altern constitueixen el tipus de motor elèctric més usat en
la indústria . Poden ser monofàsic o trifàsics, segons el tipus de corrent altern amb que
són alimentats.

Els motors més empleats són els trifàsics a causa de la seva simplicitat constructiva, la
poca feina de manteniment que necessiten i perquè són els de preu més baix a igualtat de
potencia.

PROPIETATS

• Són de construcció senzilla i robusta. No hi ha necessitat de cap connexió entre les parts
fixes i les parts giratòries.
• Possibilitat d’arrencar per si sol a plena càrrega, donat que la seva força d’arrencament
és de l’ordre de 2 a 2’8 vegades a la força de funcionament nominal, en arrencament
directe.
• Bon rendiment i elevat factor de potència, de l’ordre del 0’8.
• Possibilitat de controlar la seva velocitat per sistemes electrònics (variant la seva
freqüència) o per canvi de polaritat (variació de pols en el bobinat).

Els motors trifàsics estan formats per dues parts: I'estator i el rotor

MP06-UF1 - 23 -
L’estator o inductor.
És la part del motor on van allotjades les bobines inductores

Està format de les següents parts:

Carcassa: Té la funció de servir de suport del nucli magnètic. Es construeix de fundició de

ferro o acer laminat, malgrat que avui podem trobar alguns motors de petita potència que
incorporen plàstic.

Aletes de refrigeració. La carcassa disposa d’un canals de refrigeració per tal d’evacuar
l’escalfament que es produeix en el bobinat.

Nucli magnètic. És un apilat de xapes magnètiques de 0’35 mm d’espessor, aïllades

entre elles per mitjà d’un vernís, i que té com a funció conduir el camp electromagnètic
creat per les bobines.

Bobinat estatòric. Té la missió de produir el camp magnètic, està format per unes
bobines (12 en motors de 24 ranures) amb un principi i un final que, connectades
degudament a un circuit III, faran girar el rotor.

Potes d’anclatge. Serveixen per a fixar el motor de forma adequada per tal que no es
mogui
en el seu funcionament.

Entreferro. És la separació d’aire entre l’estator i el rotor. Té un valor constant i ha de ser

el més petit possible, per tal que no es produeixi fregament entre els dos, i al mateix
temps, evitar la dispersió magnètica a l’aire.

Nucli de xapes magnètiques. Està constituït per un paquet de xapes magnètiques de 0’4
o 0’5 mm d’espessor aïllades en paper per una cara. El paquet es comprimeix i s’encaixa
a l’eix. El seu bobinat està format per un conjunt de conductors nuets d’alumini i postats
en curt circuit al soldar-los a dos anells frontals.

MP06-UF1 - 24 -
Caixa d’embornament. Està situada a la part frontal de la carcassa i serveix per a
connectar els terminals de les fases que formen part del bobinat estatòric. Els borns
travessen la carcassa de forma aïllada, essent senyalades les entrades de les bobines i
les sortides.

L’enrotllament inductor és el que es connecta a la línia trifàsica d’alimentació, i en passar

el corrent elèctric per les bobines crea un camp magnètic que fa girar el rotor.

La disposició del bobinat en les ranures del inductor es fa de forma correlativa del bobinat
de cada una de les fases, de manera que la inducció sigui com més seguida millor (quan
falla una fase, al motor li costa molt arrancar i ronca).

En el dibuix de sota es pot veure tal i com queden les bobines una vegada el motor esta
totalment bobinat. Els fils de! principi i final del bobinat es treuen fins a la caixa de
connexió per poder-los connectar.

MP06-UF1 - 25 -
El rotor

És la part mòbil del motor. Bàsicament està format per un eix i un paquet de xapes que
porten a la perifèria les ranures per allotjar el bobinat. Segons es col·loquin els conductors
del rotor, en curtcircuit o formant un bobinat, donen lloc a dos tipus de motors asíncrons:
el de gàbia d’esquirol i el de rotor bobinat .

MP06-UF1 - 26 -
Eix. És la part clau del motor. La seva funció es girar per a obtenir el treball desitjat. En un
extrem portarà el ventilador i a l’altre una politja, en cas d’haver d’arrossegar pes
(ascensor, muntacàrregues...) un grup de turbines en cas de l’extracció d’aigües.

Coixinets: Són aquells que estan dissenyats para a

resistir càrregues en direcció perpendicular a l’eix.
Consten de tres peces: Un aro exterior, un aro interior i
un element rodant amb algun tipus de gàbia.

Ventilador. Té la missió de produir un circuit d’aire

forçat, el qual, refrigerarà l’escalfament produït en el
bobinat i en les xapes circuit magnètic. El ventilador
anirà col·locat a la tapa posterior, i portarà una sobre
tapa per tal de dirigir l’aire cap a les aletes de la
carcassa

Tapes: Són les encarregades de protegir el bobinat i

tancar la part mòbil del motor, tenen un forat al centre
per tal que pugui sortir l’eix cap a l’exterior. Van unides
a la carcassa mitjançant quatre forats que tenen per tal
d’acoblar els cargols de subjecció.

Cargols de subjecció. El rotor va col·locat a l’interior

de l’estator. Una vegada introduït, es col·locaran les
tapes anterior i posterior per tal de tancar tot el
mecanisme. Aquestes aniran subjectades amb la
carcassa mitjançant un cargols de fixació que alhora
portaran un dispositiu per a fixar la sobre tapa de
protecció del ventilador.

MP06-UF1 - 27 -
Vista interior i exterior del motor.

En la part exterior hi ha la base de fixació del motor per poder-lo collar i també la tapa de
protecció, situada en el costat del ventilador.

Els motors trifàsics (els que funcionen amb tres fases) es poden connectar, normalment,
de dues maneres:

Connexió d’un motor trifàsic

El tipus de connexió que farem servir depèn de la tensió que utilitzem.

Si ens fixem en la placa d’identificació d'un motor, veurem que es pot connectar a 230/400
volts,per connectar-lo a 230 volts farem servir la connexió en triangle i per connectar-lo a
400 volts farem servir la connexió en estrella.

Si el motor fos de 400/690 volts trifàsic, connectaríem els 400 volts en triangle i els 690
volts
en estrella.
Per dir-ho d'una altre manera, quan un motor trifàsic pot anar a dues tensions diferents,
connectarem la tensió petita en triangle i la tensió gran en estrella.

Per connectar el motor en estrella o en triangle o farem a traves d'uns pons que posarem
en
la regleta de connexions del motor.

• R, S, T : Nom de res tres fases

• U1, V1, W 1: Entrada de les bobines (on connectem les fases)
• U2, V2, W 2 : Sortida de les bobines

MP06-UF1 - 28 -
 Connexió estrella connexió triangle

En la caixa de connexions hi ha la regleta on es connecten els extrems dels bobinats de

cada una de les diferents fases. Normalment aquestes regletes tenen sis contactes
formats per un cargol amb dues femelles, cada extrem de fase es connecta a un
connector diferent per tal de poder fer diferents combinacions a I’hora de fer les
connexions.

MP06-UF1 - 29 -
Un altre element que troben a l'exterior d'un motor és la placa de característiques on hi ha
apuntades totes les referències tècniques i de construcció del motor. Entre d'altres hi
podem trobar:

- Marca i model
- Número de sèrie del motor
- Tensions de funcionament
- Intensitat màxima i mínima
- Revolucions per mimut (R.p.m.)
- Freqüència (Hz)
- Potencia de motor (en CV)
- Cosinus de φ

Connexió d’un motor en triangle o en estrella

MP06-UF1 - 30 -
INVERSIÓ DEL SENTIT DE GIR D’UN MOTOR TRIFÀSIC

Consisteix en arrencar un motor en un sentit o en un altre segons les condicions de

funcionament.
Per a invertir el sentit de gir d’un motor III amb rotor en curt circuit, cal canviar l’ordre de
dues de les tres fases d’alimentació del motor.

ARRANCAMENT DEL CIRCUIT DE POTÈNCIA.

• Commutador trifàsic. L’arrencament es pot realitzar

mitjançant un commutador trifàsic de potència que
accionarà un contactor amb relé tèrmic. En la posició 1 del
commutador el motor girarà en un sentit, en la posició 2 ho
farà en l’altre sentit i en la posició mitja 0 el motor no
funcionarà. Aquest arrencament és manual i no permet fer
accions automàtiques.

• Contactors i relé tèrmic. La inversió es realitza amb dos

contactors que funcionaran independentment: el contactor
KM1D farà girar el motor en un sentit i el contactor KM1E
farà girar el motor en altri sentit. Com que només pot
funcionar un contactor en cada arrencada, el relé tèrmic
serà compartit.

MP06-UF1 - 31 -
PRECAUCIONS.

Cal tenir en compte que si es posessin en funcionament els dos contactors al mateix
temps, el circuit de potència produiria un curt circuit, per la qual cosa caldrà buscar
sistemes de protecció que impedeixin que el dos contactors actuïn conjuntament.

Tipus de proteccions.

• Enclavament entre contactors. Una possibilitat és disposar d’un element mecànic

que es posa entre els dos contactors impedint que entrin al mateix temps. Quan un
dels dos contactors ha entrat en funcionament, l’altre no ho pot fer.

• Enclavament entre polsadors. És un sistema no massa utilitzat però encara té la

seva validesa, principalment en funcionament de grues on no hi ha circuit de
realimentació. Es tracta de col·locar el contacte tancat d’un polsador, en sèrie amb
el contacte obert de l’altre polsador, de tal forma que mai es puguin posar els dos
contactors en funcionament al mateix temps.

• Enclavament entre contactes auxiliars. L’enclavament per a impedir que entrin dos
contactors alhora també es pot aconseguir per contactes auxiliars, amb igual
disposició que en el cas anterior. Aquest és el sistema més utilitzat.

MP06-UF1 - 32 -
APLICACIÓ DELS INVERSORS DE GIR.

• Elevadors. Muntacàrregues, ascensors,

grues...
• Màquines eina. Torns, fresadores...
• Bandes transportadores. Cintes de
carregar camions, cintes de cadenes de
muntatge...

MP06-UF1 - 33 -
ARRENCAMENTS CONTROLATS DE MOTORS III DE ROTOR EN CURTCIRCUIT

Quan es connecta un motor directament a la xarxa, aquest absorbeix una intensitat molt
elevada en el moment de l’arrencada, la qual cosa pot provocar des d’avaries, a
problemes a la línia general amb fortes caigudes de tensió i escalfament dels conductors.
Per aquest motiu, el REBT deixa clar que l’arrencament directe de motors III es podrà
realitzar fins a una potència màxima de 5’5 Kw a plena càrrega. A partir d’aquesta
potència caldrà reduir el corrent aplicat al motor en el moment de l’arrencada, els sistemes
més utilitzats per a fer-ho són:
• Arrencament λ-∆
• Engegadors progressius i reguladors.

ARRENCAMENT λ-∆.

Concepte. Consisteix en arrencar el motor a una tensió inferior a la nominal, disminuint

proporcionalment la intensitat. Una vegada el motor ha assolit el 80 % de la seva velocitat,
passats uns 6 segons, es farà el canvi de connexió i el motor funcionarà a la tensió de
xarxa i a la velocitat nominal. Amb aquest sistema s’aconsegueix disminuir la intensitat
d’arrencament d’1,5 a 2 vegades el seu valor nominal.

Descripció. En funcionament nominal, el motor quedarà disposat en connexió triangle, de

tal forma que als seus bobinats els arribarà la tensió de línia. En canvi, en el període
d’arrencament el motor funcionarà en connexió estrella, la qual cosa suposarà que els
bobinats del motor estaran sotmesos a la tensió de fase del circuit.

D’aquesta forma, durant l’arrencament el corrent i la tensió seran Ö3 vegades més petites
que en funcionament nominal.

Tensions on realitzar l’arrencament λ-∆ de motors III.

Sempre que s’opti per l’arrencament estel triangle, serà condició indispensable que la
mínima tensió de la placa de característiques sigui igual que la tensió de xarxa o línia a la
qual ha d’anar connectat el motor.

COM REALITZAR L’ARRENCAMENT λ-∆

Accionament manual. Mitjançant un commutador λ-∆ es

connectarà el circuit de potència a l’entrada del mateix i la
sortida a un contactor i relé tèrmic capaços de suportar la
intensitat nominal del motor.

MP06-UF1 - 34 -
Accionament automàtic. Mitjançant un sistema de tres contactors. Un contactor de línia,
un per a la connexió estrella i l’últim per a la connexió triangle. A l’arrencament es posen
en funcionament el contactor de línia i el d’estrella. Una vegada passat el temps marcat,
es desconnectarà el contactor d’estrella i s’activarà el de connexió triangle. Amb aquest
sistema caldrà tenir en compte que el contactor de línia KML i el de triangle KM∆, així com
el relé tèrmic F1, només hauran de suportar la meitat de la intensitat nominal del motor,
mentre que el contactor d’estrella KMλ podrà ser d’una intensitat molt inferior, donat que
pels seus borns no hi circula intensitat, la seva funció és la de provocar el neutre per
aconseguir la tensió de fase en cada bobinat. Per al canvi d’estrella a triangle s’utilitzaran
temporitzadors electrònics o pneumàtics.

Temporitzador electrònic estrella-triangle. És un tipus

d’interruptor temporalitzat especial per a arrencament de
motors trifàsics d’inducció en connexió estrella-triangle.
Funciona mitjançant un commutador el qual, al passar del
contacte tancat a l’obert, provoca un desfasament d’uns
milisegons entre la desconnexió de l’un i la connexió de
l’altre, amb l’objectiu d’evitar un curt circuit en la posada en
funcionament dels contactors de potència.

Temporitzador pneumàtic. A diferència del relé temporitzador electrònic, el pneumàtic

no té circuit d’alimentació de la bobina, donat que s’acobla directament al contactor,
talment com si fos un bloc de contactes. La bobina del temporitzador serà la bobina del
mateix contactor. Consta de dos contactes: un d’obert (67-68) i un altre de tancat (55-56).

MP06-UF1 - 35 -
VARIADOR DE FREQÜÈNCIA.

Un variador de freqüència (sigles VFD, de l’anglès: (Variable Frecuency Drive) és un

sistema per al control de la velocitat rotacional d’un motor de corrent altern(AC) mitjançant
el control de la freqüència d’alimentació subministrada al motor.

Un variador de freqüència és un cas especial d’un

variador de velocitat.

Principi de funcionament. Els dispositius variadors de

freqüència operen sota el principi de que la velocitat
síncrona d’un motor de corrent altern (CA) està
determinada per la freqüència de la tensió
subministrada i el número de pols a l’estator del motor,
d’acord amb la relació:

Les quantitats de parells de pols més freqüentment utilitzades en motors trifàsics són 1, 2,
3, i 4 parells que, seguint l’equació anterior resultarien en 3000 RPM, 1500 RPM, 1000
RPM i 750 RPM respectivament, per a motors funcionant en la freqüència industrial de
50Hz i en CA.

Motor del VFD. El motor utilitzat en un sistema VFD és

normalment un motor d’inducció trifàsic. Alguns tipus de
motors monofàsics poden ser igualment utilitzats, però els
motors de tres fases són normalment els preferits, donat
que són més apropiats per a la majoria de propòsits pels
quals són concebuts, alhora que, generalment són més
econòmics.

MP06-UF1 - 36 -
EL POLÍMETRE DE PINÇA DIGITAL

Fa funcions semblants a les del polímetre convencional estudiat anteriorment, però la gran
diferència radica en que les mesures d’intensitat en motors, tant importants en el
manteniment de màquines elèctriques, es realitza sense la necessitat de desconnexió de
cables, gràcies a un sistema magnètic incorporat a la pinça, que detecta el camp
electromagnètic que es crea al voltant d’un conductor elèctric quan pel seu interior passa
una intensitat de corrent elèctric consumida per qualsevol aparell receptor.

Amb aquesta pinça també es poden realitzar mesures de tensió i continuïtat.

MP06-UF1 - 37 -
El motor universal

És un motor monofàsic que tant pot funcionar amb corrent continu com amb corrent altern.
La seva constitució és essencialment la d’un motor sèrie de corrent continu i per tant les
seves característiques son les mateixes.

Esquema de la connexió d’un motor universal

El motor sèrie es caracteritza per tenir un for parell d’arrencada i la seva velocitat està en
funció inversa a la càrrega a que es veu sotmès i s’envela quant funciona en buit.
Funcionant en corrent altern, aquest inconvenient es veu reduït degut a que la seva
aplicació sol ser en motors de poca potència.

Poden arribar a les 20000 revolucions per minut i això els fa ser ideals per a petits
electrodomèstics i màquines eina portàtils. A mes te l’avantatge de poder regular la seva
velocitat sense masses dificultats.

Totes aquestes característiques fan que sigui el tipus de motor mes utilitzat en la industria
de l’electrodomèstic.

MP06-UF1 - 38 -