FONAMENTS D’ELECTRICITAT

CONCEPTES BÀSICS

➢ Corrent elèctrica: Moviment met, ordenat i permanent d’un conjunt de càrregues a l’interior d’un
conductor i sota la influència d’un camp elèctric
➢ Intensitat de corrent: càrrega que travessa la secció d’un conductor en la unitat de temps
𝑞
I= 𝑡

○ Corrent contínua: I constant

○ Corrent variable: I variable
○ Corrent alterna: la variació de I és sinusoïdal respecte al temps
➢ Intensitat del camp elèctric (E): es la força (F) que rep una càrrega (Q) situada en un punt de l’espai.
F = E ·q
➢ Potencial elèctric (V): Treball necessari per a traslladar la unitat de càrrega positiva des de l'infinit fins
aquest punt.

RESISTENCIA (Llei d’Ohm)

∆𝑉
R= 𝐼

La resistència es mesura en Ohms (Ω), el voltatge en volts (V) i la intensitat en ampers (A)

RESISTIVITAT

𝑙
R=ρ 𝑆

TREBALL ELÈCTRIC

W = ∆V · Q = ∆V · I · t

➢ Efecte Joule: és la formació de l’energia elèctrica en calor a causa de la resistencia que presenta el
conductor, és a dir, les resistències dissipen energia en forma de calor.
P = ∆V · I
P = I2 · R P = W/∆t 1 kWh = 3600J
2
P = ∆V /R
2 2
∆𝑉 ∆𝑉
-Wdissipat = 𝑅 · ∆t Pdissipada = 𝑅 = ∆V · I = I2 · R
CIRCUITS ELÈCTRICS
 ➢ Circuits en sèrie
○ Rt = R1 + R2 + R3
○ V = V1 + V2 + V3
○ I1 = I2 = I3
➢ Circuits en paral·lel
○ 1/Rt = 1/R1 + 1/R2 + 1/R3
○ V = V1 = V2 = V3
○ I = I1 + I2 + I3

TIPUS DE CORRENT ELÈCTRIC

➢ Corrent continu: en el que el moviment de les càrregues sempre és en el mateix sentit i la intensitat de
corrent és constant.
➢ Corrent altern: la intensitat i la tensió són funcions sinusoidals. La corrent alterna té una sèrie
d'avantatges, com per exemple, els generadors i motors són més econòmics i eficients, el potencial o
tensió es pot augmentar o disminuir mitjançant transformadors amb una mínima pèrdua d’energia…
Sistema trifàsic
Es tracta d’un sistema amb tres corrents alterns monofàsiques de igual freqüència i amplitud que presenten una
diferència de fases de 120º entre elles.
➢ L: Fase, és a dir, el que porta corrent elèctric.
➢ N: Neutre, serveix com conductor de retorn del corrent que circula per circuits monofàsics.
➢ PE: presa de terra, cable de terra. És un conductor amb la funció de protecció.
 XARXES ELÈCTRIQUES

DISTRIBUCIÓ

➢ Les centrals generadores produeixen milions de kW cada h. Per fer moure l’alternador cal disposar de
grans quantitats d’energia primària.
➢ La xarxa de transport ha de ser capaç de traslladar l’electricitat a centenars de quilòmetres de distància.
➢ La xarxa de distribució és el conjunt de línies en alta, mitja i baixa tensió, i els equips que elimenten les
instal·lacions receptores. El corrent que s’utilitza a les línies de distribució és el corrent alytern i
trifàsic.
➢ Les instal·lacions d’enllaç són aquelles que uneixen les caixes generals de protecció amb les
intal·lacions interiors o receptores de l’usuari.
➢ L’escomesa és la línia que connecta la xarxa de distribució d’electricitat amb la caixa general de
protecció, i és propietat de l’empresa distribuïdora.

INSTAL·LACIONS D’ENLLAÇ

➢ Interruptor general (IG): interruptor magnetotèrmic encarregat de protegir la instal·lació interior

enfront de sobrecàrregues o curtcircuits.
➢ Interruptor diferencial (ID): interruptor de protecció dels usuaris de la instal·lació davant de possibles
contactes accidentals amb aparells elèctrics metàl·lics carregats amb tensió a causa d’una fuita de
corrent.
➢ Petits interruptors automàtics (PIA): interruptors automàtics magnetotèrmics que protegeixen cadascun
dels circuits independents de la instal·lació interior, enfront sobrecàrregues.
➢ Presa de terra: instal·lació conductora
 ELEMENTS DE PROTECCIÓ

➢ Circuits de maniobra (comandament): controlen el funcionament a distància i alimenten els sensors,

captadors o dispositius de comandament.

➢ Circuits de força (potència): alimenten els receptors (motors, llums,...). Normalment estan formats pel
contactor, elements de protecció i un interruptor magnetotèrmic.
Els dispositius de protecció són els elements encarregats dedetectar determinades avaries que es poden arribar a
produir en els circuits de potència o maniobra i eliminar els seus efectes nocius sobre la instal·lació o sobre les
persones.

CLASSIFICACIÓ DE LES AVARIES

➢ Curtcircuit, unió de dues parts de la instal·lació amb diferent potencial, que entren en contacte sense
cap resistència entre elles. L’efecte immediat és l’augment del valor del corrent que podria arribar a
destruir els components.
➢ Sobrecàrrega, generalment en el circuit de potència. L’efecte és una pujada del valor de la intensitat del
corrent per damunt de valors nominals, i si s’allarga en el temps pot ser perjudicial per als components
o mecanismes.
➢ Fallades en l’aïllament o fuita, que podrien provocar un contacte indirecte.
➢ Funcionament anòmal o incorrecte, produït per una errada humana o un mal funcionament d’un
dispositiu, un mal contacte, etc., més freqüentment en el circuit de maniobra.

DISPOSITIUS

Dispositiu de protecció Avaria

Interruptor automàtic Sobrecarrega i curtcircuit

Fusibles Curtcircuit i sobrecarrega

Relé diferencial Fallades en aïllament

Relé tèrmic Sobrecàrrega

➢ Interruptors automàtics: són elements de protecció davant curtcircuits i sobrecàrregues.

○ Part tèrmica: en cas d’una sobrecàrrega tenim a l’interior de l’interruptor magnetotèrmic una
làmina bimetàl·lica que en escalfar-se es dilata el bimetall i fa que es corbi fins que activa
mecanisme d'obertura de l'interruptor.
○ Part magnètica: en cas que succeeixi un curtcircuit, el corrent que circula per una bobina
interna crea un camp magnètic que atrau un contacte metàl·lic que provoca la desconnexió
instantanea del circuit.
➢ Fusibles: són els elements de protecció que detecten i eliminen els curtcircuits i les sobrecàrregues. En
condicions normals, el corrent travessa els fusibles, i la interrupció del corrent en el cas d’una pujada
anormal es fa per la fusió de l’element intern del fusible.

➢ Relé diferencial: per evitar les fallades d’aïllament i l’electrocució. Té en compte la diferència de
corrent entre el corrent de fase i el corrent del cable neutre. Si supera un valor limit, s’activa, ja que
detecta que hi ha una fuita de corrent.

➢ Relé tèrmic: detecta les sobrecàrregues produïdes en el circuit de potència que controla el motor i que
superen un valor nominal, i actua en el circuit de maniobra desconnectant el receptor.
 DISPOSITIUS DE COMANDAMENT I DETECCIÓ

➢ Polsadors: són elements de tancament o obertura. Per activar-ho s’ha de pressionar.

➢ Interruptors: son els elements que s’utilitzen per donar o tallar tensió als elements receptors. Tenen
dues posicions establertes, una deixa passar tensió i l’altra la talla.

➢ Commutadors o selectors: són una mena d’interruptors que combinen en un sol element un contacte
tancat i un contacte obert amb un punt comú. S’utilitzen per obrir un circuit i tancar un altre al mateix
temps

➢ Finals de cursa o interruptors de posició: transmet al sistema dades sobre presència/absència,

aturada, posicionament o fi de cursa
 MÀQUINES ELÈCTRIQUES

INTRODUCCIÓ ELECTROMAGNÈTICA

➢ Llei de Lenz: el sentit del corrent elèctric induït tendeix a oposar-se a la causa que l’ha produït.
➢ Llei de Faraday: la intensitat de la força electromotriu produïda o corrent induïda és directament
proporcional a la velocitat a la que varia el camp magnètic.

CLASSIFICACIÓ DE LES MÀQUINES ELÈCTRIQUES

➢ Transformadors: transformen les característiques de l’energia per facilitar el su transport o la seva

utilització
➢ Motors: aprofiten l’energia elèctrica i la transformen en energia mecànica.
➢ Generadors/alternadors: produeixen corrent continua o alterna.

ANÀLISIS DE LA SEVA CONSTITUCIÓ

Segons la seva constitució electromagnètica:

➢ Circuit magnètic
➢ Dos circuits elèctrics
○ Inductor o d’excitació: crea el camp magnètic principal.
○ Induït: està sotmès al camp magnètic creat.

Segons la seva constitució mecànica:

➢ Màquines rotatives: tenen una part que gira sobre sí mateixa
○ Estator: part fixa o estàtica
○ Rotor: part mòbil
➢ Màquines estàtiques: no tenen parts mòbils

PÈRDUES D’ENERGIA A LES MÀQUINES ELÈCTRIQUES

Les pèrdues d’energía es poden classificar en:

➢ Pèrdues magnètiques: es produeixen en el circuit magnètic

➢ Pèrdues elèctriques: degudes a l’efecte Joule

➢ Pèrdues mecàniques: degudes al fregament

En una màquina elèctrica podem parlar de:

➢ Potència absorbida (Pabs): subministrada a la màquina

➢ Potència perduda (PP): és la deguda a les pèrdues d’energia

➢ Potència útil (Pu): és la potència que ens retorna la màquina

➢ Potència nominal (PN): és la màxima potència útil que pot proporcionar la màquina de manera
permanent sense l’escalfament sobrepassi el valor límit a partir del qual es poden deteriorar els seus
aïllaments.

La màquina treballa a plena càrrega quan treballa a la potència nomilan.

Treballa a sobrecàrrega si treballa per sobre de la potenica nominal durant un període de temps petit (PU > PN).
El rendiment (ɳ) serà el quocient entre la potència útil i la potència absorbida
𝑃𝑈
ɳ= 𝑃𝑎𝑏𝑠
 TRANSFORMADORS

Són màquines elèctriques estàtiques que converteixen els valors d'intensitat i voltatge d’un corrent altern
subministrat per una font, en un o més corrents amb valors de tensió i intensitat diferents, però de la mateixa
freqüència.
Estan formats per:
➢ Circuit magnètic: nucli, format per columnes i culata
➢ Circuit elèctric primari: solenoide o espira per on entra el corrent elèctric
➢ Circuit elèctric secundari: solenoide o espira per on surt el corrent elèctric

Segons les lleis d’Ohms i Faraday, si al transformador no hi ha pèrdues d’energia, es compleix que:
𝑉1 𝑁1 𝐼1
𝑉2
= 𝑁2
= 𝐼2
=m

➢ Si m < 1→ N2 > N1 → V2 > V2 → I2 < I2 → Elevador de tensió

➢ Si m < 1→ N2 < N1 → V2 < V2 → I2 > I2 → Reductor de tensió

Quan s’aplica una força electromotriu al debanat

primari, es crea un camp magnètic que va fins el
debanat secundari, que crea una força electromotriu.
Les bobines s’enrotllen al voltant d’un nucli de ferro
dolç, que fa que augmenti el flux magnètic i que aquest
vagi fins al debanat secundari. El rendiment és més
baix en nucli obert i més alt en l’encuirassat.El rendiment dels transformadors comercials és alt, 98-99%.
El camp magnètic induït genera a l’interior del nucli uns corrents febles circulars que provoquen una petita
pèrdua d’energia perdissipació o un flux de dispersió, els corrents de Foucault.
Aquestes pèrdues es poden reduir augmentant la resistència del camí d’aquests corrents i així aconseguir que
passi una intensitat menor. Es lamina el nucli i s’aïllen les làmines amb un vernís.
Per absorbir aquesta energia dissipada en forma de calor, la part activa dels grans transformadors va submergida
en oli.
 ALTERNADORS

Aón generadors de corrent altern, màquines elèctriques que transformen l’energia mecànica, que rep el seu eix,
en energia elèctrica.
Està format per:
➢ Induït fix: una espira o grup d’espires on es produeix el corrent elèctric
➢ Inductor giratori: espires que generen camp magnètic uniforme
➢ Contactes lliscants: connecten amb el circuit extern

Funcionament de l’alternador
1. L’excitatriu alimenta el rotor amb CC
2. El rotor genera un camp magnètic B
3. El rotor gira a N rpm impulsat per l’element motriu
4. El camp magnètic B gira a la mateixa velocitat que el
rotor.
5. El camp magnètic B indueix tensions a l’estator, E.
6. Al conectar l’estator, circula corrent.
7. La tensió produïda a l’estator, U, és menor que E degut a
les resistències del bobinats.
 MOTORS ELÈCTRICS

Transformen l’energia elèctrica en energia mecànica.

➢ Motors de corrent continu
➢ Motors de corrent altern
○ Síncon: gira a la mateixa velocitat el rotor i el camp magnètic
○ Asíncron: rotor i camp magnètic giren a velocitats diferents

➢ Estator o part fixa: format per una carcassa metàl·lica amb forma de
cilindre buit, que constitueix l’estructura de la màquina.
➢ Rotor o part mòbil: situat a l’interior de l’estator i conté les bobines i els
anells de fregament mitjançant els quals s’alimentan aquestes bobines.
➢ Entre l’estator i el rotor hi ha un espai anomenat entreferro que impedeix
que es freguin.
➢ Carcassa: cobreix i protegeix l’estator Bancada: suporta tota la força mecànica
➢ Caixa de connexions: protegeix els conductors que alimenten el motor
➢ Coixinets: sostenen i fixen els eixos mecànics, reduint la fricció

MOTORS DE CORRENT CONTINU

Transformen l’energia elèctrica en energia mecànica i poden regular la velocitat des del buit fins a plana càrrega.
Estan formats per:
➢ Estator: és on es troben els pols magnètics que poden ser imants permanents o bobinats de coure al
voltant d’un nucli de ferro
➢ Rotor: espira o espires de coure on arriba el corrent
Per regular la velocitat d’un motor de CC es varia la tensió, ja que la velocitat del motor és directament
proporcional a ella.

MOTOR SÍNCRON DE CORRENT ALTERN

És un imant muntat sobre l’eix i un camp magnètic rotatori, girant a la mateixa velocitat l’eix i el camp
magnètic.
Esta format per:
➢ Estator: 3 bobines alimentades per CA
➢ Rotor: electroimants formats per devanats alimentats per CC
La velocitat de gir del camp magnètic es coneix com velocitat de síncronisme (n)
60 · 𝑓
n= 𝑝

n → velocitat de sincronims (rpm)

f → freqüència de la xarxa (Hz)
 p → nombre de parells de pols
MOTOR ASÍNCRON DE CORRENT ALTERN

És el més comú degut a la seva simplicitat, resistència i baix cost.

Està format per dos bobinats, un col·locat a l’estator i l’altre al rotor.
La diferència de velocitats entre el camp magnètic i el rotor s’anomena velocitat de lliscament (s)
𝑛1 − 𝑛2
s= 𝑛1

SIMBOLOGÍA MOTORS

Símbol Descripció

Motor trifàsic de gàbia d’esquirol

Motor trifàsic c Dahlander de dues velocitats

Motor trifàsic c de rotor bobinat

 SEGURETAT EN MÀQUINES ELÈCTRIQUES

Risc d’explosió per mescles de gasos combustibles:

➢ Zona 0: sectors en els que l’atmosfera explosiva perillosa existeix permanentment o durant
un llarg període de temps.
➢ Zona 1: sectors en els que l’atmosfera explosiva perillosa pot preveure’s que només es
presenti de forma ocasional.
➢ Zona 2: sectors en els que l’atmosfera explosiva perillosa pot preveure’s que només es
presenti rarament i durant un breu període de temps.
Risc d’explosió per pols combustible
➢ Zona 10: sectors en els que l’atmosfera explosiva perillosa existeix permanentment o durant
un llarg període de temps.
➢ Zona 11: sectors en els que l’atmosfera explosiva perillosa pot preveure’s que només es
presenti de forma ocasional degut als pols dipositat per turbulències.
 INSTAL·LACIONS HIDRÀULIQUES

La hidràulica es la transmissió de forces, moviments i energia mitjançant liquids sotmesos a pressió

Avantatges
➢ Transmissió de forces importants amb petits elements • Facilitat en la regulació de la velocitat
➢ Posicionament exacte
➢ Reversibilitat dels accionaments
➢ Engegada i aturada amb càrrega màxima
➢ Moviments homogenis i independents de la càrrega

Desavantatges
➢ Contaminació per l’oli de lubricació • Depenen de la temperatura
➢ Sensible a la contaminació
➢ Perill per altes pressions
➢ Més complicats, cars i lents

FLUIDS HIDRÀULICS

Els fluids hidràulics emprats a nivell industrial acostumen a ser olis hidràulics i líquids difícilment inflamables.
Les funcions que han de complir són:
➢ Transmissió de la pressió
➢ Lubricació de les parts mòbils dels equips
➢ Refrigeració dels equips
➢ Esmorteir les vibracions provocades per la pressió
➢ Protegir contra la corrossió
➢ Eliminar les partícules contaminants
➢ Transmetre senyals.
Es important que tinguin una gran estabilitat química, viscositat elevada i baixa acidesa.

PARTS D’UN EQUIP HIDRÀULIC

Motor → Bomba → Elements de transport → Dispositius de regulació i control → Actuadors o elements de

treball
 INSTAL·LACIONS PNEUMÀTIQUES

La pneumàtica es la transmissió de forces, moviments i energia mitjançant gasos sotmesos a pressió.

Avantatges
➢ L’aire és abundant i disponible
➢ Facilitat de transport per canonades o tubs • Facilitat d’emmagatzematge
➢ Poca dependència amb la temperatura
➢ Antideflagrant i no inflamable
➢ Moviments ràpids i alt rendiment
Desavantatges
➢ Cal netejar l’aire abans de fer-lo servir
➢ Fluid compressible: no permet velocitats constants i uniformes
➢ Força condicionada a la pressió. Més força, més àrea de cilindre. • Soroll degut a l’escapament

PARTS D’UN EQUIP PNEUMÀTIC

Aire → Producció i condicionament → Elements de transport → Dispositius de regulació i control → Actuadors

o elements de treball

PRODUCCIÓ I CONDICIONAMENT

ELEMENTS ACTUADORS - CILINDRES

Els cilindres pneumàtics són els elements que realitzen el treball. Transformen l’energia pneumàtica en treball
mecànic de moviment rectilini, que consta de carrera d’avanç i de carrera de retrocés.
➢ Simple efecte: Treball pneumàtic en un sol sentit, una entrada/sortida d’aire, avanç
per pressió d’aire, retrocés per molla i recorregut curt
➢ Doble efecte: Treballa en tots dos sentits, dues etrades/sortides d’aire, avanç i
retroceç per pressió d’aire, recorreguts més grans
CONTROL - VÀLVULES DISTRIBUÏDORES

Són vàlvules de control direccional que permeten activar o aturar un circuit pneumàtic. la seva funció es dirigir
adequadament el flux de l’aire comprimit per produir l’avenç o retrocés dels actuadors.

En funció d el’estabilitat de les posicions:

➢ Vàlvules monoestables: tenen només una posició inicial per l’acció d’una molla.
➢ Vàlvules biestables: tenen dues posicions estables amb dos comandaments.

L’accionament permet passar de la posició de reppòs a la de treball. El retorn permet passar de la possició de
treball a la de repòs.
CONTROL - VÀLVULES D’ESTRANGULAMENT AMB I SENSE RETORN

➢ Bidireccional: regula en totes dues direccions

➢ Unidireccional: només regulen en una direcció.

➢ S’utilitzen com a funció lògica Y. Només obre quan totes les dues entrades de la vàlvula reben aire.

➢ S’utilitzen com a funció lògica O. Hi ha dues entrades i només una sortida. En entrar aire per una
entrada, el segellat tanca l’altra entrada

CONTROL - VÀLVULES ANTIRETORN

Deixen passar l’aire en una sola direcció i bloqueja el pas de l’aire per l’altra direcció.