Sitio: INS Les Termes

Curso: Tecnologia industrial I (Bloc 1)

Apunts sobre instal·lacions
1. Instal·lacions domèstiques
1.1. Parts de la instal·lació
1.2. Aparells elementals de comandament
Les instal·lacions elèctriques domèstiques i industrials es regulen segons el Reglament electrotècnic per a baixa tensió, que estableix
les condicions que han de complir les instal·lacions i té per finalitat:
- Preservar la seguretat de les persones
- Assegurar un correcte funcionament i prevenir possibles accidents
- Tenir una elevada fiabilitat de funcionament

Les instal·lacions de baixa tensió es poden classificar en:

- Instal·lacions industrials
- Instal·lacions domèstiques
- Instal·lacions en locals públics

Grau d'electrificació dels habitatges

L’actual reglament de baixa tensió dóna dos graus diferents d’electrificació, que dependran dels aparells instal·lats i la superfície de
l'habitatge:

Graus de Límit Potències

electrificació d’aplicacions

Grau bàsic habitatges de fins 5750 W / 7360W

a 160 m2 amb
aparells d'ús comú

Grau elevat Habitatges de més 9200W / 11500W

de 160 m2 o amb / 14490W
usos elèctrics
especialment
elevats

Electrificació bàsica: Permet la utilització dels aparells elèctrics d'ús comú en un habitatge sense necessitat d'obres.
En aquest grau d'electrificació s'instal·laran els següents circuits independents:

C1 Circuit de distribució interna, destinat a punts d'il·luminació.

C2 Circuit de distribució interna, destinat a preses de corrent d'ús general (endolls) i nevera.
C3 Circuit de distribució interna, destinat a alimentar la cuina i forn.
C4 Circuit de distribució interna, destinat a alimentar la rentadora, renta vaixelles i escalfador elèctric.
C5 Circuit de distribució interna, destinat a alimentar preses de corrent dels quartos de bany.

Electrificació Elevada: És el que es fa servir en habitatges amb una previsió important d'aparells electrodomèstics que obliga a instal·lar
més d'un circuit de qualsevol dels tipus anteriors, així com sistemes de calefacció elèctrica, condicionament d'aire o automatització, o
amb superfícies útils dels habitatges superiors a 160 m2.
 1.1. Parts de la instal·lació

Podem distingir les següents parts:

Esquema de les parts d'una instal·lació elèctrica d'un edifici

Presa general o embrancament

És la part de la instal·lació que hi ha entre la xarxa de distribució i la caixa general de protecció. És el punt de lliurament d’energia
elèctrica per part de la companyia.

La instal·lació d’enllaç

En un edifici està formada per la caixa general de protecció, la línia d’alimentació, els comptadors i les caixes de cada línia de derivació
individual.

Les línies de derivació individuals de cada habitatge seran monofàsiques, agafant de la línia trifàsica general un dels cables de fase i el
cable neutre, i afegint el cable de terra. S’acostuma a agafar fases diferents per a diferents habitatges per així tenir millor equilibri de la
línia general.

La instal·lació interior

Serà la situada a l'interior de l'habitatge. Comença per un quadre de comandament, protecció i maniobra, que conté els següents
elements:

1. Interruptor de control de potència màxima (ICPM). És un interruptor magnetotèrmic que limita la potència màxima utilitzable i l’ajusta
a la potència contractada amb la companyia subministradora. Si es sobrepassa la potència contractada, el ICPM desconnecta tots els
circuits de l'habitatge.

2. Interruptor general automàtic (IGA). És un magnetotèrmic general que protegeix de curtcircuits i sobrecarregues.

3. Interruptor diferencial (ID). És l’aparell destinat a protegir les persones de contactes directes o indirectes. Detecta si hi ha corrents de
fuita, i quan n'hi ha, salta immediatament. O sigui que si ens enrampem, salta. Té un botó que simula una fuita i ens permet comprovar
el seu correcte funcionament.

4. Petits interruptors automàtics (PIA). Són interruptors magnetotèrmics que protegeixen cada un dels circuits en que està dividit
l’habitatge. La seva intensitat nominal s’ajusta a la necessitat de cada circuit. Si hi ha algun problema en un dels circuits de l'habitatge,
desconnecta només aquell circuit.

5. Dispositiu de protecció contra sobretensions (DPS). També s’anomena descarregador, i detecta les sobretensions perilloses per a les
instal·lacions i les deriva directament a terra.

6. Born de terra. Punt de connexió que uneix les preses de terra dels aparells de l'habitatge amb la presa de terra de l'edifici.
Quadre de comandament i protecció on s’observa un interruptor de control de potència ICP (o ICPM), un interruptor diferencial ID i 8
petits interruptors automàtics PIAs que donaran protecció a 8 diferents zones elèctriques de l’habitatge.

El quadre de comandament ha de protegir l'habitatge de sobrecàrregues, curtcircuits i fuites.

- Es diu que hi ha una sobrecàrrega en un circuit o instal·lació quan la intensitat del corrent elèctric que hi circula és superior a la
nominal de la línia. Si aquesta situació es manté cert temps, es podria arribar a cremar la instal·lació.

- Es diu que hi ha un curtcircuit quan 2 cables (fase-neutre o fase-fase) es posen en contacte per motius inesperats. En aquest cas, el
corrent elèctric creix de sobte fins a valors tan grans que cremaria la instal·lació ràpidament. Es necessita una actuació més ràpida que
en el cas de les sobrecàrregues.

- Es diu que hi ha una fuita a la instal·lació quan una part del corrent elèctric que hi circula es desvia o surt de la instal·lació mitjançant
un camí elèctric imprevist. Aquest camí imprevist podria ser una persona quan s'enrampa.

Protecció magnetotèrmica utilitzada en interruptors ICPM, IGA i PIAs

Són aparells que protegeixen la instal·lació de sobrecàrregues i de curtcircuits.

Part tèrmica: En cas d’una sobrecàrrega tenim a l’interior de l’interruptor magnetotèrmic una lamina bimetàl·lica (dos metalls
fermament units, amb diferent coeficient de dilatació), que en escalfar-se mitjançant la circulació del corrent elèctric superior al
nominal, dilata el bimetall i fa que es corbi fins que activa el mecanisme d’obertura de l’interruptor.

Esquema intern d'un magnetotèrmic

Part magnètica: En cas que succeeixi un curtcircuit, el corrent que circula per una bobina interna (electroimant) crea un camp magnètic
suficientment fort com per atraure un contacte metàl·lic, cosa que provoca la desconnexió instantània del circuit.

Els magnetotèrmics més convencionals estan dissenyats per aguantar corrents nominals de 10A, 15A, 20A, 25A, 30A i 40A.
Protecció utilitzada en interruptors diferencials ID

Aquest aparell protegeix la instal·lació de fuites, comparant el corrent d’entrada i el de sortida. Els corrents han de ser iguals, però en
cas que la diferència sigui superior a cert valor (corrent de sensibilitat del diferencial Is), es provoca la desconnexió instantània per
considerar que existeix una fuita de corrent dins de la instal·lació i que aquesta pot ser perillosa per a les persones.

Els ID més convencionals es dissenyen per a valors de corrent de sensibilitat de Is=30 mA i Is= 40 mA. Fuites més grans a aquests
valors, faran desconnectar el subministrament d’energia elèctrica a la instal·lació.
 1.2. Aparells elementals de comandament

Permeten controlar el funcionament dels aparells. Els més freqüents són:

Interruptor
Serveixen per obrir i tancar els circuits a voluntat i tenen dues posicions estables. Es fan servir per exemple per a encendre i apagar un
llum.

Interruptor

Polsadors
Serveixen per connectar el circuit mentre estigui premut el comandament, i es desconnecta quan es deixa de prémer. L’exemple típic
seria el timbre de la porta d’entrada.

Polsador

Commutadors
Tot i que exteriorment poden semblar un interruptor, tenen una entrada i dues sortides. El corrent elèctric es pot fer passar per una o
altra sortida. Dos commutadors connectats com indica la figura permeten encendre i apagar un mateix llum des de dos punts
diferents.

Circuit commutat. Punt de llum amb doble control.

Commutador d’encreuament
Té dues connexions d’entrada i dues de sortida amb dues posicions del commutador. En una, les sortides són iguals a les entrades, i en
l’altre, les sortides estan invertides a les entrades. S’utilitzen, juntament amb dos commutadors per encendre i apagar un llum des de
tres punts diferents.

Circuit amb 2 commutadors i 1 d'encreuament. Punt de llum amb triple control.

Símbols

Per tal de representar els elements elèctrics en els esquemes dels circuits, s'utilitzen els següents símbols: