PROTECCIÓ CONTRA CONTACTES DIRECTES I INDIRECTES

CONTACTES ELÈCTRICS
Els contactes elèctrics es classifiquen en dues grans famílies: contactes directes i
contactes indirectes.

Contacte elèctric directe

És defineix com el contacte de persones o animals amb parts actives (fases o

neutre) dels materials o equips que normalment estan a tensió.

Pot passar per:

- Contacte directe amb dos conductors actius d’una línia: toquem dues fases
de diferents línies amb cadascuna de les mans. llavors ens veurem sotmesos
a la tensió entre les dues fases.
- Contacte directe amb un conductor actiu de línia i massa o terra: toquem amb
una mà la fase i amb els peus el terra.
- Contacte directe per descarrega disruptiva: toquem una màquina que està en
contacte amb una línia aèria elèctrica.

La protecció es realitzarà amb les següents mesures (ITC-BT 24):

- Protecció per aïllament de les parts actives
- Protecció per mitjans de barreres o embolcalls
- Protecció per mitjà d’obstacles
- Protecció per posada fora d'abast per allunyament
- Protecció complementària per dispositius de corrent diferencial residual

Contacte elèctric indirecte

És el contacte de persones o animals domèstics amb parts que s’han posat a tensió
com a resultat d’un defecte d’aïllament. La protecció s’aconsegueix aplicant, entre
altres coses, la següent mesura: protecció per tall automàtic de suministre. Aquesta
mesura està destinada a que una tensió de contacte, de valor suficient, no pugui
mantenir-se un temps tal que resulti de risc.
Ha d’existir una coordinació adequada entre les característiques dels dispositius
emprats i l’esquema de connexió a terra de la instal·lació: TT, IT, TN.
La tensió de contacte és la tensió que pot originar-se, en condicions de defecte, en
qualsevol part accessible conductora amb la que poden entrar en contacte persones
o animals.

La ITC-BT 24 ens marca un límit de la tensió de contacte per corrent alterna:

- U = 50 V, en condicions normals (instal·lacions de posada a terra)
- En certes condicions poden emprar-se valors menors: U = 24 V a locals
humits o mullats (vivendes), a instal·lacions d’enllumenat exterior (ITC - BT
09) i a instal·lacions provisionals i temporals d’obra (ITC - BT 33); i U = 12V al
volumen 0 i 1 de piscines i fonts (ITC - BT 31).
Per no superar aquests valors, s’ha d’assegurar que la resistència de la instal·lació
(Rt) mantingui uns valors màxims que no siguin elevats.

INTERRUPTORS DIFERENCIALS
Són dispositius electromecànics que es situen a un circuit per protegir, i que el
desconnecten quan es detecta una derivació o defecte a terra més gran que la
sensibilitat del dispositiu. (La sensibilitat del dispositiu és el valor que fa referència la
diferència entre el valor d’entrada i el de sortida de la intensitat en el dispositiu).
S’empren com a dispositiu de protecció contra contactes indirectes, sempre que
aquests vagin associats a la posada a terra de les masses metàl·liques. (Si una
massa metàl·lica no està posada a terra, no detectaria el defecte fins que una
persona o animal toquès la massa metàlica, i llavors circularia la intensitat de
defecte a través d’ells). A continuació veiem els efectes sobre el cos:

Intensi- 3-15 mA 15-25 mA 25-50 mA 50-500 mA > 500 mA

tat
(mA)

Efectes dificultat de un contacte Contacte de fibril·lació Aturada

sobre moviment. de minuts segons ventricular i cardíaca
l’organi Umbral de implica implica forta inici irreverssible
sme no soltar es dificultats tetanització, d’electrocu- i
sitúa a 10 respiratòries alteracions ció quemadures
mA i cardíaques i
contraccions inconsciència
 PARÀMETRES DELS INTERRUPTORS DIFERENCIALS
Per seleccionar convenientment un diferencial s’ha de considerar les següents
dades:
- la sensibilitat nominal
- la intensitat nominal
- el poder de tall
- el nombre de pols

La sensibilitat nominal (intensitat diferencial residual)

És el valor mínim del corrent de defecte a partir del qual l’interruptor diferencial ha
d’obrir el circuit en un temps donat.
Segons aquesta, els diferencials es classifiquen en:
- Diferencials d’alta sensibilitat : 6-10-30 mA
- Diferencials de sensibilitat mitjana: 100-300-500 mA
- Diferencials de baixa sensibilitat: 1-3-5-10-20 A
En el cas de diferencials en cascada, aquests seran selectius (S). Els situats aigües
a dalt seran més lents i amb una intensitat diferencial residual superior als d’aigües
avall: 𝐼∆𝑛(𝐼𝐷 𝐴𝑖𝑔ü𝑒𝑠 𝑎𝑑𝑎𝑙𝑡) = 3·𝐼∆𝑛(𝐼𝐷 𝑎𝑖𝑔ü𝑒𝑠 𝑎𝑣𝑎𝑙𝑙).

𝐼∆𝑛 Tipus d’instal·lació

10 mA Quiròfans i sales d’intervenció (ITC-BT 38)

30 mA Instal·lacions interiors en vivendes (ITC - BT 25)

Locals que contenen una banyera o dutxa ( ITC-BT 27)
Instal·lacions de piscines i fonts (ITC BT 31)
Instal·lacions provisionals i temporals d’obra (ITC-BT 33)
Circuits receptors de fèries i stands (ITC-BT 34)
Preses de corrent de ports i marines per vaixells d’esbarjo (ITC-BT 42)
Instal·lacions generadores accessibles al públic (ITC-BT 40)

300 mA Circuits de locals secs on hi hagin masses metàl·liques que no són

accessibles a les persones
Instal·lacions d’enllumenat exterior (ITC-BT 09) amb RT < de 30 Ohms

500 mA Instal·lacions d’enllumenat exterior quan la resistència de la posada a

terra sigui RT < 5 Ohms

1A Instal·lacions d’enllumenat exterior quan la resistència de la posada a

terra sigui RT < 1 Ohm