Elements de comandament

En un automatisme, els elements que s’encarreguen del comandament dels contactors i relés són els
sensors, mitjançant senyals externes que capten, i els receptors, sobre els quals nosaltres podem actuar
sobre l’automatisme.

Captadors o sensors
Poden ser de dos tipus: electromecànics i d’estat sòlid (electrònics).
Sensors electromecànics
Aquest tipus de sensors disposen d’un element d’accionament (polsador, tibador, pedal...) que obre o
tanca un o més contactes de tipus electromecànic.

Actualment la majoria dels fabricants utilitzen elements modulars, de manera que els contactes són els
mateixos per a qualsevol mecanisme, i el què canvia és el capçal d’accionament.
Diferents tipus d’accionaments manuals per a la mateixa cambra de contactes:

Cambra de contactes:
Interruptors:
Són d’accionament manual i tenen dues posicions. El canvi d’una a un altra es realitza actuant sobre
l’element de comandament, que pot ser una palanca, un balancí, una manilla rotativa, etc.
Tots els interruptors disposen d’un sistema d’enclavament mecànic, que permet mantenir-los en una
posició fins que es torni a intervenir manualment sobre l’element de comandament.
Aquests són alguns símbols per representar els diferents tipus d'interruptors:
Commutadors
Són d’accionament manual i tenen dues o més posicions. Permeten redirigir la senyal per diferents
branques de circuit a través d’un born comú.
Polsadors
Són d’accionament manual. Permeten obrir i/o tancar circuits exercint pressió sobre ells. Els seus contactes
tornen a la posició de repòs mitjançant un ressort quan deixem d’actuar-hi.
Els botons dels polsadors poden ser de diferents colors, però s’ha de tenir en compte sobre tot al color
verd, que es fa servir per a l’arrencada d’un sistema, i al vermell que s’utilitza per a l’aturada.
Interruptors de posició
També anomenats finals de cursa, s’utilitzen per detectar, per contacte físic, el final de recorregut d’un
element mòbil d’una màquina o dispositiu automàtic. Permeten obrir i/o tancar circuits quan es fa pressió
sobre ells, tornant a la seva posició de repòs quan s’hi deixa d’actuar.
En funció de les necessitats de detecció, hi ha nombrosos tipus de capçals d’accionament per als finals de
carrera (politja, palanca, lleva, varilla...) intercanviables entre elles per a un mateix model.
Alguns models es fabriquen de material altament robust per a treballar en ambients industrials molt
agressius.
Altres captadors electromecànics
En general, tots ells permeten obrir i/o tancar circuits quan s’actua sobre ells.
Captadors o sensors d’estat sòlid (estàtics)
Permeten detectar objectes sense contacte. El seu funcionament es basa en una senyal d’activació d’un
circuit electrònic, que genera una senyal de sortida que, des del punt de vista elèctric equival a un contacte
electromecànic obert o tancat.
Alguns models es connecten directament als actuadors (bobines de relés i contactors), i altres necessiten
una adaptació de la senyal, ja que treballen a un altre nivell de tensió.
Segons la tecnologia utilitzada per a la detecció, els sensors d’estat sòlid es poden classificar en
fotoelèctrics, inductius, capacitius y d’ultrasons.

Sensors fotoelèctrics
Utilitzen un raig de llum (visible o infraroig) como element de detecció. La barrera lluminosa s’estableix
entre una cèl·lula emissora y una altra receptora. Poden estar allotjades en una mateixa base o en bases
separades. Així, els detectors fotoelèctrics es classifiquen en els següents tipus:

• De barrera. L’emissor i el receptor es troben en diferents contenidors i és necessària una alineació amb
bona precisió. Es fan servir per a grans distàncies (fins a 60 m).

• Rèflex. L’emissor i el receptor es troben en el mateix contenidor. Com que realitza les dues funcions, s’ha
de col·locar i alinear un mirall reflector. S’utilitza per distàncies de fins a 15m.

• De proximitat. Es similar al de tipus rèflex, però no cal el mirall reflector. L’objecte que es detecta és
l’encarregat de reflectir la senyal lluminosa que s’emet. Es fa servir en distàncies curtes, entre 1 i 10cm).
Simbologia de sensors fotoelèctrics
Sensors fotoelèctrics de barrera, reflex i de proximitat
Sensors inductius
Son detectors de proximitat, i detecten exclusivament objectes de material metàl·lic. El seu abast és molt
reduït, no superant els 6cm en els models de més potència. Generen un camp magnètic, i detecten la
pèrdua de corrent d’aquest camp, que es produeix quan hi ha objectes metàl·lics a prop.
Sensors capacitius
Detecten objectes de qualsevol tipus, conductors i no conductors, com per exemple: metalls, minerals,
fusta, plàstic, vidre, cartró, cuir, ceràmica, fluids, etc. El seu aspecte físic i el seu abast són similars als
sensors inductius.
Sensors d’ultrasons
Detecten objectes de qualsevol tipus sense contacte físic. Els detectors d’ultrasons, també anomenats
sonar, permeten ajustar manualment els seu camp d’acció entre una distància mínima i una màxima. Això
els fa molt versàtils per a moltes aplicacions industrials.
N’hi ha de sortida digital i sortida analògica. Los Els digitals es comporten com un contacte (obert-tancat),
i els analògics donen una sortida de tensió que relaciona el seu valor amb la distància a la qual es troba
l’objecte que detecta.
Connexió dels sensors de proximitat
Segons el tipus de connexió, els sensors de proximitat (inductius, capacitius...) poden ser de dos o tres fils.
Connexió a dos fils
La connexió és similar a un electromecànic. Es connecten en sèrie entre la càrrega (una bobina de
contactor, per exemple) i la xarxa d’alimentació. Hi ha models per a diferents tensions i tant per alterna
com per contínua.
Connexió a tres fils
El detector té tres fils en aquest cas. Dos d’ells són per a l’alimentació des d’una font de corrent continu
auxiliar i el tercer per a la sortida cap a la càrrega.
Depenent del tipus de commutació, els sensors de tres fils poden ser PNP o NPN. En els sensors PNP la
sortida és positiva, i en els NPN té un valor negatiu. És important tenir-ho en compte ja que es connectaran
de forma diferent a la càrrega en cada cas:
Pressòstats i termòstats

En instal·lacions d’automatismes electropneumàtics s’ha de controlar i regular de manera freqüent la

pressió o depressió. Els elements encarregats d’això són els pressòstats. Aquesta pressió pot estar
provocada per aire, oli o aigua, i hi haurà, doncs, diferents tipus de pressòstats.
Un pressòstat és un dispositiu amb un contacte d’obertura-tancament que es commuta quan la pressió
que detecta arriba a un nivell regulat. Per sota d’aquest nivell de pressió el contacte elèctric està en posició
de repòs.

En automatismes de control de compressions, grups de climatització, instal·lacions de calefacció o controls

de refrigeració de màquines, són necessaris components que detectin les diferències de temperatura i que
actuïn en relació amb un nivell regulat. Aquests components són els termòstats.
Els termòstats són elements que disposen d’un contacte elèctric que canvia d’estat en el moment que la
temperatura arriba a un punt de consigna reglat.