El contactor

El contactor és un element de connexió i desconnexió, amb una posició de repòs i una posició d’activació.
La posició d’activació és comandada a distància amb una força que el manté en aquesta posició. Quan
aquesta força deixa d’actuar, l’element torna a la posició de repòs. Aquest tipus de funcionament
s’anomena tot o res.

Segons el sistema d’accionament els contactors es poden classificar en:

• Electromagnètics: quan l’accionament es fa amb un electroimant, alimentant elèctricament la seva
bobina.
• Electromecànics: quan l’accionament es fa mitjançant procediments mecànics (maneta, palanca, etc.).
• Pneumàtics: quan l’accionament es fa amb pressió d’aire.
• Hidràulics: quan l’accionament es fa amb la pressió d’un líquid (oli o aigua).
Els contactors electromagnètics són els que més es fan servir en la pràctica per les seves característiques
i avantatges:

• Es fabrica en qualsevol gamma de potències: petita, mitjana o gran.

• Hi ha contactors per a corrent continu o corrent altern.
• Té diferents valors de tensió de funcionament (tant en baixa com en alta tensió).
• Té un manteniment reduït.
• Té robustesa.
• Alta fiabilitat.
• Gran nombre de maniobres assegurades.
• Volum reduït.
• Construcció senzilla.
Parts d’un contactor electromagnètic
Un contactor està format per la bobina, el circuit magnètic i els contactes elèctrics.
Bobina
És la part del contactor que pot ser controlada a distància quan s’aplica una tensió entre les seves bornes.
Està formada por fil esmaltat d’un diàmetre petit i moltes espires, bobinat sobre un petit carret de material
aïllant.
Les dues bornes de la bobina estan etiquetades com A1 i A2.
Es fabriquen bobines per treballar a diferents tensions (12V, 24V, 48V, 230V, 400V), tant per corrent alterna
como per corrent continu. Es important comprovar la tensió i el tipus de corrent de treball d’una bobina
abans de connectar-la, ja que si no es pot destruir.
Circuit magnètic

Consta de dues parts, la culata i el martell. La

culata és la part fixa i en ella s’hi troba la bobina
del contactor. El martell és la part mòbil del nucli
magnètic.
Ambdues parts es mantenen separades en repòs
a causa d'un ressort que tira de la part mòbil.
Quan la bobina s'alimenta amb tensió adequada,
la culata es magnetitza atraient el martell cap a
ella.
Normalment el circuit magnètic no es veu des de
l'exterior, però tots els contactors tenen un
element d'indicació mecànica, que s'enfonsa o
canvia de posició, indicant si està activat o no.
Contactors auxiliars o de comandament
Són un tipus de contactors idèntics als normals, però amb la diferència que no tenen contactes de potència,
es fan servir en els circuits d’automatismes dins el circuit de comandament o maniobra. Tots els seus
contactes són auxiliars, normalment oberts o tancats.
Elecció d’un contactor
Per poder fer una elecció correcta del contactor s’han de tenir presents com a mínim els aspectes
següents:
• La tensió de la bobina.
• La categoria de servei.
• El corrent de servei del contactor (Is).
• El corrent de tall del contactor (Ic).
• El calibre del contactor.

1) La tensió de la bobina
Dependrà del valor de la tensió i també si és de corrent continu o corrent altern.
Les tensions normalitzades de les bobines dels contactors són les següents:
12 V, 24 V, 48 V, 230 V, 400 V
2) La categoria de servei és un tipus de designació definida pel tipus d’aplicació prevista pel contactor i
en funció del tipus de corrent: corrent altern i corrent continu.
3) El corrent de servei (Is) serà la intensitat que circula pels contactes principals amb el receptor funcionant
de manera permanent, i depèn de la potència que s’ha de controlar. El corrent de servei d’un contactor en
un circuit trifàsic serà:

on:
• Is: corrent de servei del contactor
• P: potència total en W del receptor
• V: tensió d’alimentació en V
• cos f : factor de potència
4) El corrent de tall (Ic) és el corrent màxim que pot tallar un contactor sense que s’escalfin els contactes
principals. Depèn del corrent de servei i del tipus d’aplicació, segons la taula següent:

5) El calibre del contactor és la intensitat que poden suportar els contactes del contactor durant vuit hores
de manera contínua, sense produir escalfament. És un valor normalitzat que dóna el fabricant de
contactors i que estarà en funció del corrent de tall (Ic).