Representació d’esquemes d’automatismes

A més de la simbologia dels elements i la seva identificació, com hem vist anteriorment, també hem de
tenir en compte altres aspectes a l’hora d’interpretar o dissenyar esquemes d’automatismes cablats.

1.Numeració dels conductors

Com més complex sigui un circuit, més necessari es fa identificar cada un dels conductors que en formen
part, ja sigui per poder interpretar el seu funcionament i fer un seguiment del cablejat, com per tasques
de manteniment correctiu.
Hi ha diferents mètodes per a fer-ho:

Mètode 1: Numeració per potencial dels conductors

Tots els cables que tenen el mateix potencial (estan connectats al mateix punt) tenen la mateixa
numeració. Els cables d’alimentació s’identificaran com a L1-L2-L3-N-PE.
Mètode 2: Numeració única de fils
Cada cable s’identifica amb un número únic. La numeració es fa de forma consecutiva, començant
generalment des de l’esquerra de la pàgina.
Aquells cables que estan al mateix potencial i que són terminacions de la connexió es numeren amb un
únic número. Sobre aquells que pertanyen al mateix potencial però fan de connexió de pas per un altre
conductor, s’escriuen tots els números dels cables que uneixen, separats per comes.

Mètode 3: Numeració de cables en diferents pàgines

Utilitzant qualsevol dels mètodes anteriors, si els esquemes del projecte d’automatismes tenen diverses
pàgines, és aconsellable etiquetar els conductors indicant en quina es pot trobar. Per a fer-ho, s’escriu el
número de pàgina davant de l’identificador del conductor, separant ambdós números per un signe (per
exemple, un punt).
Exemple de numeració per potencial dels conductors
Exemple de numeració única de fils
Exemple de numeració de pàgina
2.Regleters
Els regleters (conjunt de bornes) s’utilitzen per a connectar els elements que estan fora del quadre. En
alguns casos, també poden connectar-se a aquells elements que es troben en parts mòbils (per exemple,
la porta) del propi quadre.
En un regleter, dos son els elements a identificar. Per una pare el propi regleter, i per una altra, cada un de
les bornes que el formen.
El regleter s’identifica amb un codi format por la lletra X i un número. Aquest últim es pot establir seguint
els criteris següents:
Mètode 1:
• Formant grups de regletes per a circuits similars. Per exemple: X1 línies de potència, X2 línies
d’enllumenat, etc.
Mètode 2:
• Donant el mateix identificador a tot un regleter d’un quadre. Per exemple: X1 quadre general, X2 quadre
secundari planta baixa, X3 quadro secundari plata alta, etc.
Cada borna s’identifica amb un número, que representa l’ordre que té al regleter. Per tant, en un mateix
regleter no pot haver-hi dos bornes amb el mateix número.
A l’exemple hi ha un regleter (X1), el qual té 12 bornes que s’utilitzen per alimentar 3 motors elèctricos
trifàsicos.
Representació de mànegues

Una mànega és un conjunt de conductors aïllats que, units per una mateixa funda, formen un sol cable.
Poden ser prefabricades o també podem crear-les unint diferents conductors amb cinta helicoidal.