Quadern Complementari Al Llibre Digital. Aplica T 2 ESO

Aplicat
QUADERN DE SUPORT DEL LLIBRE DIGITAL
Tecnologies
I. Domingo
R. Martnez
E. Nogueira
S. Resa
2
La reproducci parcial o total daquesta obra per qualsevol procediment, compresos la reprografia
i el tractament informtic, i la distribuci dexemplars mitjanant lloguer o prstec pblic queden
rigorosament prohibides sense lautoritzaci escrita dels titulars del copyright i estaran sotmeses a
les sancions establertes per la llei.
Coberta i disseny
I.D.E.M. SL
Maquetaci
Fotoletra SA
Illustracions
J. Ll. Ferrer
Fotografies
AGE Fotostock, Arxiu Teide, Pedro Carrin, Ferran Mart, Gonzalo Santom
Realitzaci tcnica
R. M. del Castillo, A. Muoz
Primera edici, 2011
R. Martnez, E. Nogueira, S. Resa, I. Domingo, 2011

Editorial Teide SA - Viladomat, 291 - 08029 Barcelona
info@editorialteide.com
www.editorialteide.com
NDEX
Unitat 1 Electricitat i magnetisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Unitat 2 Lenergia elctrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Unitat 3 Fabricaci dobjectes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Unitat 4 El procs productiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
Unitat 5 El txtil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
Unitat 6 Lalimentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
Unitat 7 Hardware i xarxes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
Unitat 8 Presentacions amb PowerPoint . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
Unitat 9 Internet: recerca i comunicaci de la informaci . . . . . . . . . . . . . . . . 93

PRESENTACI
Posem a la vostra disposici uns nous materials que complementen els que ja coneixeu
dEditorial Teide: els quaderns Aplicat. Es tracta, en aquest cas, dun suport dels nostres
materials digitals (llibre digital, activitats interactives, pissarra digital...), els quals teniu a
labast en la nostra plataforma digital.
La utilitzaci de materials de suport diferenciat (paper o digital) afavoreix la riquesa me-
todolgica a laula, i amb ella, la consecuci dels objectius daprenentatge plantejats en
els diferents nivells, aix com lassoliment de les competncies bsiques, que sn lobjec-
tiu final que ens plantegem en lacte densenyament-aprenentatge.
En els quaderns Aplicat de Tecnologies podrs trobar una srie dactivitats que treballen
els continguts de la matria de la manera segent:
Carrega les piles: Sn les activitats inicials, en qu sintrodueixen les qestions te-
riques de cada unitat didctica.
Resol: Aquestes activitats, en les quals es treballen els procediments ms impor-
tants de la unitat, tajudaran a consolidar-ne els continguts.
Experimenta: Sn activitats la resoluci de les quals implica dur a terme alguna
experincia o prctica senzilla.
Lectura: Se centra en la competncia lectora, aplicant-la a continguts propis de la
matria i de la unitat didctica que es treballa.
Organitza la informaci: Aquesta activitat consisteix a fer un senzill mapa con-
ceptual de la unitat per sintetitzar-ne els continguts.
ELS AUTORS
1 ELECTRICITAT I MAGNETISME
Unitat 1 Electricitat i magnetisme
Carrega les piles
Les magnituds elctriques

1. Disposem de dues bombetes, una pila de 4,5 volts, un interruptor i cables de conne-
bsiques sn:
xions. Volem muntar dos circuits amb les caracterstiques segents:
Tensi o voltatge (V ): a) En aquest circuit les dues bombetes han dilluminar al mxim i, si sen fon una o
s lenergia mitjanant la la desconnectem, laltra ha de continuar fent llum.
qual les crregues sn
impulsades des del
b) Amb la implementaci daquest muntatge volem que lenergia de la pila duri al
generador. Es mesura en mxim possible i que les dues bombetes juntes llun menys que cada una per se-
volts (V). parat.
Dibuixa lesquema corresponent a cadascun dels circuits.
Intensitat de corrent (I):
s la quantitat de CIRCUIT A CIRCUIT A CIRCUIT B CIRCUIT B
crregues elctriques que
passen per la secci dun
conductor cada segon. Es 4,5 V 4,5 V 4,5 V 4,5 V
mesura en amperes (A).
Resistncia elctrica (R):

s la dificultat que 2. Observa el muntatge del circuit segent i respon les qestions que es plantegen:
ofereixen els elements
B2
dun circuit al pas del
corrent elctric. Es mesura B1
en ohms ()
+ _ B3
Les tres magnituds 4,5 v
anteriors estan
relacionades entre si
mitjanant la llei dOhm,
que es pot expressar en
a) Indica de quin tipus de circuit es tracta (en srie, en parallel o mixt) i com estan
qualsevol de les formes
segents: connectades entre si les bombetes.
Es tracta dun circuit mixt. Les bombetes B2 i B3 estan connectades en parallel, i
V=RI totes dues, en conjunt, estan connectades en srie amb la bombeta B1.
I=V/R
R=V/I b) Dibuixa lesquema corresponent al circuit.
B2
La potncia elctrica s la B1
B3
capacitat que t un
+
receptor per transformar 4,5 V _
una determinada quantitat
denergia en un temps c) Qu passa si es fon la bombeta B1?
determinat. Es mesura en
Si es fon la bombeta B1 deixa de circular corrent i no lluu cap de les altres dues
watts (W) o quilowatts
(kW). bombetes.
d ) Qu passaria si desconnectssim la B2?
Per calcular la potncia cal
multiplicar el voltatge per
Si desconnectssim la bombeta B2 continuarien lluint les altres dues, que estarien
la intensitat: P = V I connectades en srie.
6
Electricitat i magnetisme Unitat 1
3. Completa les frases amb cadascun dels termes segents:

intensitat de corrent motor elctric dimensions electroimant energia calorfi-
ca llei dOhm
a) Si enrotllem un cable al voltant dun cargol, obtenim un imant que funciona gr-
cies a lelectricitat. Aquest component sanomena electroimant.
b) El motor elctric s una mquina que transforma lenergia elctrica en energia
mecnica quan gira el seu eix.
c) En una torradora de pa, lenergia elctrica que rep es transforma en energia calo-
rfica.
d ) La potncia elctrica dun component sobt multiplicant-ne la tensi als borns
per la intensitat de corrent que el travessa.
e) Lexpressi matemtica I = V / R es coneix amb el nom de llei dOhm.
f ) La resistncia elctrica dun conductor depn de la seva naturalesa i de les seves
dimensions.
4. En les illustracions segents podem observar un commutador construt duna ma-

nera molt simple. Si fas atenci en la connexi, observars que els dos borns den-
trada (esquerra) shan de connectar a la pila i els borns de sortida (dreta), al motor.
a la pila
al motor
a) Dels components que formen part dun circuit elctric, encercla el tipus al qual
pertany un commutador:
generador receptor conductor dispositiu de control dispositiu de protecci
7
Energia elctrica b) Quina funci creus que duu a terme el commutador en el muntatge anterior?
Lenergia elctrica es
El commutador s un dispositiu de control que, en aquest cas, permet canviar el
defineix com el producte
de la potncia dun aparell
sentit de gir del motor.
pel temps que est en c) Utilitzant com a smbol del commutador per a una posici la que es troba repre-
funcionament. Es mesura sentada justament a dalt, dibuixa lesquema corresponent al muntatge i descriu-
en watts hora (Wh) o ne el funcionament.
quilowatts hora (kWh).
Lexpressi que permet
determinar lenergia +
+- M
elctrica s: -
E=Pt
Quan accionem el commutador en aquesta posici, el motor comena a girar en
un sentit determinat.
on P s la potncia en
watts o quilowatts i t, el d ) Dibuixa, novament, lesquema del muntatge amb el commutador en laltra posi-
temps en hores. ci i descriu-ne tamb el funcionament.
Electromagnetisme
Lelectromagnetisme s la -
+- M
cincia que estudia la +
relaci entre lelectricitat i
el magnetisme. Es poden En accionar el commutador a laltra posici, es posar en marxa el motor, el qual
distingir fonamentalment girar en sentit contrari a lanterior.
dos casos:
e) Afegint un interruptor al muntatge anterior, podrem aturar el motor al marge de
Creaci dun camp lelement construt. Dibuixa lesquema corresponent.
magntic a partir del
corrent elctric que
circula per un conductor.
M
5. Assenyala si sn veritables o falses cada una de les afirmacions segents:
Veritable Fals
La intensitat de corrent elctric es mesura en volts.

Els imants no atreuen el ferro ni tampoc els materials que en contenen.
Creaci dun corrent
elctric a partir del
desplaament del camp La resistncia elctrica es mesura en amperes.
magntic.
Quan movem un imant prop dun fil conductor, hi creem
S
N un corrent elctric.
S
El multmetre o tester s un aparell que serveix per mesurar
la intensitat de corrent, la tensi i la resistncia elctrica,
a ms daltres magnituds.
El coure i lalumini sutilitzen fonamentalment com a allants elctrics.
8
Resol
1. A cada un dels circuits, determina la magnitud que falta. a R = 12 b R=? C R=3
Circuit A) aplicant la llei dOhm I = V / R = 24 V / 12 = 2 A.

Circuit B) a lexpressi I = V / R, allem R = V / I = 18 V / 0,5 A = 36 . I? I = 0,5 A I = 1,5 v
+ - + - + -
Circuit C) a lexpressi I = V / R, allem V = R I = 3 W 1,5 A = 4,5 V.
V = 24 v V = 18 v V?
2. Observa el circuit de la figura i contesta

a) Determina la intensitat de corrent que circula pel motor.
P = 0,5 W
I? R?
La potncia elctrica del motor ve donada per lexpressi:

P = V I, don: I = P / V = 0,5 W / 4,5 V = 0,111 A
b) Calcula la resistncia elctrica del motor.
Determinarem el valor de la resistncia elctrica del motor de dues maneres:
1. A lexpressi de la llei dOhm: I = V / R, allem R = V / I = 4,5 / 0,111 A = 40,5
2. A lexpressi: P = V2 / R, allem R = V2 / P = (4,5)2 / 0,5 = 40,5
c) Completa, en el segent diagrama de blocs, la transformaci energtica corres-
ponent al motor:
energia energia
elctrica mecnica
3. La placa de caracterstiques duna planxa elctrica cont la segent informaci:

220 V / 1 600 W.
220 V
a) Quin significat tenen aquestes dades? 1.600 W
Aquestes dades indiquen que quan la planxa es connecta a una tensi de 220 V,
t una potncia de 1 600 W.
9
b) Quina intensitat de corrent circula quan la planxa est en funcionament?

La intensitat de corrent que circula ser:
P 1 600 W
I= = = 7,27 A
V 220 V
c) Quin s el valor de la resistncia elctrica de la planxa?
El valor de la resistncia elctrica de la planxa ser:
V 220 V
R= = = 30,26 o tamb, podria ser:
I 7,27 A
V2 2202
R= = = 30,25
P 1 600
d ) Quina quantitat denergia consumeix durant 2 hores de funcionament?

La quantitat denergia consumida en 2 hores de funcionament ser:
E = P t = 1 600 W 2 h = 3 200 Wh = 3,2 kWh
e) Quin ser el cost de lenergia consumida si el preu del quilowatt hora (kWh) s de
0,15 euros?
El cost de lenergia consumida lobtindrem multiplicant lenergia consumida (en
kWh) pel preu dun kWh:
Cost = 3,2 kWh 0,15 euros/kWh = 0,48 euros
4. Completa la taula segent, amb la magnitud elctrica que falta, sabent que cada fi-
la correspon a un electrodomstic:
Valors de les magnituds elctriques en alguns electrodomstics
Tensi (V) Intensitat (I) Potncia (P)

(volts) (amperes) (watts)
P=V I
P = 230 0,65 = 149,5
Rentaplats 230 0,65
I=P/V
Ordinador 230 200
I = 200 / 230 = 0,86
V=P/I
Aspiradora 8,69 2 000
V = 2 000 / 8,69 = 2 30,1
P=V I
P = 230 1,30 = 299
Batedora 230 1,30
I=P/V
Torradora 230 800
I = 800 / 230 = 3,47
10
5. A continuaci es mostren tres muntatges en els quals queda reflectida la relaci en-
tre els fenmens elctrics i magntics. A ms, tamb oferim la descripci correspo-
nent a cada una daquestes construccions.
Es demana:
1. Observa les tres sries de fotografies i escriu el nom de lelement corresponent en
cada requadre.
conductor
brixola
Muntatge dOersted.
pila bobina
clip
Muntatge dun electroimant.
imant
bobina
Muntatge de Faraday.
11
2. Relaciona cada muntatge (illustrat amb dues fotografies) amb la descripci cor-
responent.
a) Quan enrotllem un fil de coure al voltant dun cargol dacer, obtenim un imant
que funciona grcies a lelectricitat.
b) El moviment dun imant prop dun conductor origina en aquest conductor un
corrent elctric.
c) El corrent elctric que circula per un conductor actua com un imant i, per tant,
desplaa lagulla imantada duna brixola.
Muntatge dOersted: c
Muntatge dun electroimant: a
Muntatge de Faraday: b
3. Qu passa als muntatges dOersted i de lelectroimant quan es connecta la pila al

circuit?
Quan es connecta la pila al circuit de cada un dels muntatges el corrent elctric
que circula pel fil genera un camp magntic al seu voltant. Aquest camp magn-
tic s el responsable del gir de la brixola en el muntatge dOersted i de latrac-
ci dels clips (material ferromagntic) en el muntatge de lelectroimant.
4. Completa el diagrama de blocs segent corresponent a la transformaci energ-

tica que es produeix a lelectroimant:
Energia elctrica Electroimant Energia magntica
12
Experimenta
Llei dOhm
A continuaci, analitzarem la relaci que hi ha entre la tensi aplicada entre els termi-
nals duna bombeta i la intensitat que hi circula.
Per subministrar les diverses tensions a la bombeta de 6 volts, farem servir piles d1,5
volts connectades en srie, i per mesurar la intensitat de corrent del circuit, utilitzarem
un ampermetre connectat en srie amb el circuit.
+ 1,5 v -
A V
A V
1,5 v - + 1,5 v -
+
1,5 v -
A V
- + 1,5 v - +
+ 1,5 v
+ 1,5 v - A V
1,5 v - + 1,5 v -
+ 1,5 v - +
1. Completa la taula segent escrivint el valor de la intensitat que correspon a cada un

dels voltatges aplicats a la bombeta:
V (volts) 1,5 3 4,5 6
I (amperes) 0,075 0,15 0,225 0,3
2. Representa els valors de la taula anterior als V (volts)

eixos cartesians del costat i uneix tots els
7,5
punts obtinguts mitjanant una lnia. Quina
magnitud elctrica representa la lnia que 6
acabes de marcar? 4,5
La lnia traada pels punts obtinguts repre- 3
senta la resistncia del circuit. 1,5
0,05 0,1 0,15 0,2 0,25 0,3 I(amperes)

0,075 ,0,225
13
3. Observa la taula o la grfica anteriors i completa les frases segents:

Quan la tensi es duplica, la intensitat es duplica.
Quan la tensi es triplica, la intensitat es triplica.
4. Determina el valor de la resistncia del circuit.

El valor de la resistncia del circuit lobtenim dividint el voltatge entre la intensitat.
En tots quatre casos ens dna el mateix resultat, s a dir:
R= 1,5 = 3 = 4,5 = 6 = 20
0,075 0,15 0,225 0,3
5. Tenint en compte el resultat de lapartat anterior, podem escriure la llei dOhm com:
V
R=
I
En el nostre cas, tenim: 20 = V / I, o el que s el mateix, V = R I = 20 I
Camp magntic creat per una bobina

Observa el muntatge segent i contesta les qestions plantejades:
regle
pila
cargol balanc
dacer bobina
1. A la fotografia superior, escriu el nom de cada element al requadre corresponent: pi-

la, bobina, regle, cargol dacer i balanc.
2. Qu passa quan connectem la pila a la bobina?

Quan es connecta la pila a la bobina, el corrent elctric que hi circula genera un camp
magntic al seu voltant, que s el responsable de latracci del cargol dacer del ba-
lanc. Per tant, el camp magntic creat a la bobina s similar al dun imant.
14
3. Si el cargol dacer, situat a lextrem del balanc, el canviem per una vareta dalumi-
ni, obtindrem els mateixos efectes que a lapartat anterior? Raona la resposta.
No, perqu lalumini no s un material ferromagntic i, per tant, no pot ser atret pel
camp magntic de la bobina.
4. Qu podem mesurar amb el regle?

Amb el regle podem mesurar la distncia fins on arriba lacci del camp magntic de
la bobina sobre el cargol dacer.
5. Analitza el diagrama de blocs segent corresponent a la transformaci energtica

que es produeix en els diferents elements del muntatge quan es connecta la pila a
la bobina. Completa el diagrama collocant cada terme al requadre corresponent.
Energia Energia Energia Energia

Pila Bobina Balanc
qumica elctrica magntica mecnica
15
Lectura
Llegeix atentament el text segent i respon les qestions que es plantegen a continuaci:
Electricitat i magnetisme
ins a comenaments del segle XIX, els conceptes delectricitat i magnetisme eren consi-
F derats manifestacions diferents de la natura, sense connexi entre si. Lelectricitat sas-
sociava amb les crregues elctriques, i el magnetisme, amb els imants.
La primera evidncia concreta que hi havia relaci entre lelectricitat i el magnetisme s gr-
cies a lexperiment que va fer el cientfic dans Hans Christian rsted (17771851) lany 1820
(una experincia semblant la trobareu al llibre de teoria amb el ttol Comprovaci del
camp magntic en un fil amb corrent). Aquesta experincia que va fer rsted indicava que
al voltant dun fil conductor pel qual es feia circular un corrent elctric es creava un camp
magntic.
El descobriment de la inducci per part del cientfic angls Michael Faraday (17911867), la-
ny 1832, va confirmar que el magnetisme s una manifestaci lligada als corrents elctrics.
Experimentant amb un nucli de ferro, dos imants i uns fils conductors, Faraday va afirmar
A lesquerra, el cientfic dans
que el camp magntic creat al voltant dun imant es podia utilitzar per produir electricitat
Hans Christian rsted, que (una experincia similar la trobareu al llibre de teoria amb el nom Creaci dun corrent
va descrobrir les propietats elctric). Lobra de Faraday va establir els fonaments de la indstria elctrica moderna, ja
magntiques dels cicuits que, grcies als seus descobriments, shan pogut construir els generadors elctrics que pro-
elctrics. A la dreta, detall dueixen electricitat.
dun gravat en el que es veu
al britanic Michael Faraday Avui dia, lelectromagnetisme es coneix com la part de la fsica que estudia conjuntament
treballant al seu laboratori. als fenmens elctrics i magntics.
16
1. Fins a comenaments del segle XIX, amb quins elements sassociaven els conceptes
delectricitat i magnetisme?
a) Electricitat: amb les crregues elctriques.
b) Magnetisme: amb els imants.
2. Explica la conclusi obtinguda en lexperiment que va fer rsted lany 1820.

Si es fa circular un corrent elctric per un fil conductor es crea un camp magntic al
seu voltant.
3. Explica la hiptesi confirmada per Faraday desprs de fer un dels seus experiments
lany 1832.
El camp magntic creat al voltant dun imant es pot utilitzar per produir electricitat.
4. Qu s lelectromagnetisme?
La part de la fsica que unifica lestudi dels fenmens elctrics i magntics.
5. Quants anys de diferncia hi ha entre els experiments que van fer rsted i Faraday?
Dotze anys.
17
Organitza la informaci
Colloca les paraules que tens a sota al lloc que els correspongui:
que es poden
intensitat multmetre
mesurar amb el
tensi
que estan
resistncia relacionades llei dOhm
mitjanant la
utilitza tres magnituds
bsiques, que sn
Lelectricitat
en uni amb
el magnetisme dna lloc a lelectromagnetisme
en el qual es basen els
electroimants generadors motors

elctrics elctrics
PARAULES CLAU
motors elctrics resistncia multmetre electromagnetisme tensi generadors
elctrics
18
2 LENERGIA ELCTRICA
Unitat 2 Lenergia elctrica
Carrega les piles
La central elctrica 1. En una central elctrica ca-

Una central elctrica s len tres mquines per trans- Energia
Energia
una installaci lobjectiu formar lenergia primria en primria mecnica
cintica
de la qual s produir
energia elctrica. Indica al
energia elctrica. Mquina 1
diagrama segent quines
sn i explica les funcions que Mquina 2
fan: Energia
elctrica
Mquina 3
Mquina 1: Turbina. s la mquina encarregada de transformar lenergia primria en

energia mecnica.
Mquina 2: Alternador. s lencarregat de transformar lenergia mecnica produda
per la turbina en energia elctrica.
Mquina 3: Transformador. Converteix lenergia elctrica en un altre tipus denergia
elctrica que pot ser utilitzada per aparells amb diferents tensions.
Lenergia que utilitzen les
centrals elctriques per
aconseguir el seu objectiu 2. La participaci de les diverses centrals en la producci denergia elctrica a Espanya
sanomena energia durant lany 2010 est representada al grfic de la figura.
primria.
Fuel/Gasoil Gas natural
Elica
3% 23 %
14,49 % Solar
Classificaci Carb
2,52 %
Segons que les fonts 8% Resta
Nuclear 14,31 %
denergia primria siguin Hidrulica
21,49 %
renovables o no renovables 13,19 %
les centrals elctriques es

Font: Red Elctrica Espaola (REE)
classifiquen de la manera
segent: a) Omple la taula segent:
Centrals denergia no renovable Energies no renovables nuclear 21,49 %

Trmiques carb 8%
convencionals
(carb, fuel, gas fuel/gasoil 3%
Trmiques
natural).
Nuclears (urani, gas natural 23 %
plutoni).
Centrals denergia renovable Energies renovables hidrulica 13,19 %
Hidruli- Energia potencial elica 14,49 %
ques i cintica de laigua.
Energia de les
solar fotovoltaica 2,52 %
Solars
radiacions solars. resta renovables 14,31 %
Eliques Energia del vent.
Mareomo- Energia de les onades

trius i de les marees.
b) Quin tipus de centrals denergia no renovable van aportar ms a la producci du-
Geotrmi-
Energia de la rant el 2010? Quines centrals denergia renovable?
temperatura de
ques
linterior de la Terra.
Les centrals trmiques de gas natural van ser les centrals denergia no renovable ms
productives. En el cas de les centrals denergia renovable, ho van ser les eliques.
20
Lenergia elctrica Unitat 2
3. Observa les figures segents que representen dos dels tres tipus de turbines hidru- La turbina
liques existents. Anomenan les parts, tenint en compte les definicions que tens a s una mquina rotativa
continuaci: que transforma en energia
mecnica lenergia
potencial i cintica de
eix
laigua, el vapor o el gas.
eix
distribuidor rodet distribuidor Hi ha tres tipus de turbines

rodet hidruliques: Pelton,
Francis i Kaplan.
Distribudor: Sencarrega dorientar o dirigir el cabal daigua sobre una roda mbil.
Lalternador
Rodet: s una roda provisional dleps o paletes, en leix del qual t lloc la transfor- Lenergia mecnica
maci del moviment produda a les turbines es
transforma en energia
elctrica als alternadors.
4. Observa la figura inferior i completa el text sobre el funcionament dun alternador
elemental collocant les paraules clau al lloc corresponent:
Bobina
Imant
Pol Nord
Pol Sud
Anells collectors giratoris
Escombretes
Paraules clau: espira, connectats, imant, pols, tensi, bombeta, exterior.

Si entre els pols nord i sud dun imant potent fem girar una espira o una bobina els
extrems de la qual estan connectats a dos anells, allats de leix mitjanant unes es-
combretes, apareixer una tensi en aquests anells. Si connectem una lmpada a
lalternador, pel circuit exterior hi circular un corrent que s capa dilluminar un
receptor, en aquest cas una bombeta.
21
Resol
1. Colloca en els transports corresponents les diferents parts de la central hidrulica

de la figura.
embassament trasnformador
presa
lnia de transport
alternador dalta tensi
canonada
comporta sortida daigua
forada turbina
de control
2. Explica el funcionament duna central hidroelctrica. Per fer-ho, vs amb compte

que hi surtin totes les parts de lexercici anterior.
La presa fa pujar el nivell de laigua embassada amb lobjectiu daprofitar lenergia
potencial de lembassament. Laigua embassada es fa baixar per una canonada for-
ada incidint en la turbina. Quan laigua arriba a la turbina, mou els leps i genera
un moviment de rotaci a leix. Daquesta manera es transforma lenergia potencial
en energia mecnica cintica. Quan aquest moviment es transmet a lalternador es
genera energia elctrica als borns. Lenergia generada a lalternador canvia les seves
caracterstiques al transformador amb lobjectiu de transportar-la mitjanant les l-
nies de transport.
3. Les centrals hidruliques tenen una importncia cabdal en el sistema elctric es-
panyol, ja que el percentatge daquestes centrals denergia renovable, com hem
vist, est entorn del 13 % en la seva aportaci a la producci global. Quines penseu
que sn ms estables en la seva producci, les hidruliques o les eliques? Per qu?
Evidentment, les hidruliques sn ms estables, ja que noms depenen del rgim de
pluges i lenergia est emmagatzemada a lembassament. Les eliques, en canvi, sn
ms inestables, ja que noms funcionen amb les ratxes de vent.
22
4. Representa lesquema simplificat duna central hidrulica a partir dels smbols del
marge:
5. Anomena les diferents parts de la central trmica convencional de la figura.
1. Cinta transportadora de carb.

2. Caldera.
4
3. Xemeneia.
4. Turbine.
8
5. Condensador.
10
6. Transformador.
7. Torre de refrigeraci.
9 5
8. Alternador.
9. Lnia de transport dalta tensi.
6
6. Completa el diagrama de blocs segent, en el qual es representen les transforma-

cions energtiques que es produeixen en una central trmica convencional:
Energia qumica Energia Energia cintica Energia mecnica Energia

del carb, fuel o gas calorfica del vapor cintica de rotaci elctrica
Caldera Caldera Turbina Alternador

7. Explica el funcionament duna central trmica convencional. Per fer-ho, vs amb
compte que hi surtin totes les parts de lexercici 5. Subratlla-les a mesura que es-
crius.
El funcionament es basa en la transformaci de laigua en vapor a linterior duna cal-
dera. La calor necessria sobt cremant carb (tamb fuel o gas) que introdum per
la cinta transportadora. Aquest vapor, que es genera a molt altes pressions, s condu-
23
t per canonades fins a la turbina. Els gasos de la combusti produts a la caldera sn

expulsats a lexterior per la xemeneia. El vapor xoca contra els leps de la turbina i pro-
dueix un moviment rotatiu a leix. Daquesta manera, saconsegueix dotar el rotor de
lalternador, leix del qual est acoblat al de la turbina, dun moviment de gir que fa
que puguem obtenir un corrent altern als seus borns. El corrent elctric generat can-
via les caracterstiques als transformadors per tal de poder ser transportada fins als
centres de consum mitjanant les lnies de transport dalta tensi.
El condensador serveix per refrigerar el vapor que surt de les turbines i convertir-lo
de nou en aigua. Finalment, laigua utilitzada en el circuit de refrigeraci torna al riu
o al mar, i sha de desaiguar a la mateixa temperatura per tal de no produir impacte
ambiental. Aquesta operaci sefectua a la torre de refrigeraci, on laigua es deixa
caure en forma de pluja fina, de manera que es refreda en contacte amb laire.
8. Anomena les diferents parts de la central nuclear de la figura.
1
1. Edifici de contenci
2. Barres de control
3. Reactor
4. Generador de vapor
5. Circuit secundari 10
6. Circuit primari 5
2
7. Alternador 13
4 8
8. Turbines 11 7
9. Condensador 6
3
10. Torre de refrigeraci
11. Barres de combustible 9
12. Transformador 12
15
13. Lnia de transport dalta
tensi.
14. Riu o mar
15. Circuit terciari
14
13
9. El reactor nuclear substitueix la caldera de les centrals trmiques convencionals.

22
Relaciona cada part del reactor amb la funci que t.
1 Est format per barres cilndriques dtoms durani-235.
2 Constitueix la primera barrera de seguretat a les centrals nuclears.
43
3 Controlen el flux de neutrons i els absorbeixen quan cal.
4 El refrigerant fa que la temperatura de les barres de control baixi.
41
24
10. Explica el funcionament duna central trmica nuclear. Per fer-ho, fes servir el dia-
grama simplificat de la figura de lactivitat.
La calor produda per les barres de com-
bustible selimina fent circular el refrige- Generador
rant (circuit primari). Aquest refrigerant de vapor Turbina Transformador
s condut al generador de vapor que es-
calfa aigua dun altre circuit (secundari) i
Alternador
genera vapor. A partir daqu, el funciona-
ment s similar al de les trmiques con-
Reactor
vencionals. Laigua que est en contacte
Condensador
amb el reactor es torna radioactiva, per la
qual cosa, en la majoria dinstallacions Bomba
nuclears, no t contacte amb lexterior.
11. Laprofitament de lenergia solar per produir energia elctrica es duu a terme mit-
janant dos processos: el primer, un procs trmic, i el segon, un procs fotovoltaic.
Omple lesquema segent, a partir de les paraules clau proposades, on queda re-
flectida aquesta realitat:
Centrals solars de collectors distributs

Energia solar trmica
Centrals solars de torre
Energia solar
Energia solar fotovoltaica Centrals fotovoltaiques
fotovoltaica trmica collectors distributs torre 11
11
12. Anomena les diferents parts de la central elica 1
de la figura.
5
6
2
1. Turbina.
2. Cables conductores. 4
3
3. Crrega de fre. 8
7
4. Pressa de terra.
5. Caixa de control i bateria.
6. Font auxiliar.
7. Transformadors.
8. Lnies de transport.
25
13. Observa amb deteniment els dos esquemes simplificats de les centrals solars pro-
posades i contesta les preguntes segents:
A B
Aigua calenta Turbina
Plaques fotovoltaiques
Aigua freda
Alternador Transformador
Lnia dalta
tensi
Bomba
Caldera
Acumulador Convertidor
de CC a CA
Lnia dalta tensi

Helistats
a) Com sanomena cadascuna delles?

La central A s una central solar de torre, mentre que la B s una central fotovol-
taica.
b) Les centrals solars de torre, com la resta de centrals estudiades fins ara, disposen
duna turbina i un alternador. Quins elements els substitueixen en una central fo-
tovoltaica?
Les centrals fotovoltaiques, de fet, sn les niques que no disposen daquests ele-
ments, que shan substitut per les plaques fotovoltaiques, lacumulador i el con-
vertidor de CC a CA.
c) Quina transformaci energtica no es produeix en les centrals solars fotovoltai-
ques?
No es produeix transformaci denergia primria (en aquest cas, el sol) en mec-
nica. Evidentment, tampoc no es produeix la transformaci daquesta energia
mecnica en elctrica.
14. Dibuixa, tenint en compte lexercici 12, les-

quema simplificat duna central elica.
turbina
15. Ara explica el funcionament de les centrals

eliques. Vs amb compte que hi surtin totes
les parts que ha estudiat a lexercici 12. Per
controlar que no ten falta cap vs-les su-
Alternador trasnfomador
bratllant.
Quan el vent mou les pales de laerogenerador, es produeix un moviment de rotaci
a leix de la turbina. Un sistema de transmissi situat dins la naveta multiplica les
voltes de leix i, al seu torn, transmet el moviment de gir a leix de lalternador, que
genera energia elctrica.
Laerogenerador, que est situat a una certa distncia del sl, suportat per una torre,
ha destar constantment orientat en direcci perpendicular al vent, cosa que sacon-
segueix amb un sistema dorientaci.
26
16. Explica, a partir del diagrama simplificat, el funcionament duna central geotr-
mica.
Una central geotrmica aconsegueix energia elctrica tamb a partir de la produc-

ci de vapor. Sinjecta aigua per un tub fins a la profunditat necessria perqu la
temperatura de linterior de la Terra la converteixi en vapor. Finalment, el vapor pro-
dut sextreu per un altre tub.
17. Tot i que hi ha diverses formes dexplotar lenergia del mar, actualment t un cert
grau dimplantaci lenergia provinent de les marees, que veiem al dibuix inferior.
Indican les parts ms importants als transports.
marea marea
presa presa
alta alta
marea
marea baixa
baixa turbina Kaplan
alternador
a) A qu sn degudes les marees?

Les marees sn degudes al moviment de pujada i de baixada dels nivells de lai-
gua del mar, provocats per la fora de la gravetat que el Sol i la Lluna exerceixen
sobre la Terra.
b) On sha de construir la presa?
En un estuari, una badia, etc.
c) Com funciona una central mareomotriu?
Durant la plenamar es pot emmagatzemar aigua a linterior del riu i aprofitar le-
nergia potencial que sadquireix quan laigua passa per les conduccions, en les
quals es colloquen grups turboalternadors reversibles. Daquesta manera, du-
rant la baixamar, sorigina un moviment de la massa daigua en sentit invers.
27
Lectura
Llegeix atentament el text segent i respon les qestions que es plantegen:
Consum denergia a les llars espanyoles

egons un estudi elaborat el 2004 per lelctrica Unin Fenosa, amb el su-
S port de lInstitut per a la Diversificaci i lEstalvi de lEnergia (IDAE) i les or-
ganitzacions de consumidors, les llars espanyoles malgasten el 10 % de lener-
gia que consumeixen, la qual cosa comporta un cost anual de 700 milions
deuros. Amb lenergia malgastada es podrien illuminar tots els estadis de fut-
bol de primera divisi durant 400 temporades. Una altra conclusi de lestudi apun-
ta que noms amb el que una llar malgasta a lany es podrien veure 11 000 hores de tele-
visi o engegar 500 vegades la rentadora plena.
Tamb revela que els espanyols tenen un marge dun 10 % per reduir el seu consum
energtic sense canviar lestil de vida, duent a terme conductes economitzadores. Per les fa-
mlies espanyoles poden millorar el seu equipament energtic en un 40 % substituint equips, ja que, per exemple, de ve-
gades tenen electrodomstics una mica ms barats que, a llarg termini, no resulten rendibles perqu consumeixen ms
energia. Una altra mesura que contribuir a lestalvi energtic ser el compliment del Codi Tcnic dEdificaci, que permetr
aconseguir un important percentatge destalvi ms.
Sha comprovat que la despesa elctrica dels aparells apagats, s a dir, en reps, que el 60 % de les llars tenen sempre en
marxa i connectats a la xarxa, consumeix fins a un 10 % del total denergia de la casa i s responsable de l1 % de les emis-
sions de dixid de carboni. La seva potncia va des de mig watt fins a 20, amb la qual cosa, si es mantenen tot lany endo-
llats, costa de mig euro a 20 euros aproximadament. El malbaratament suposa, segons la Comissi Europea, uns 15 000 mi-
lions deuros anuals. El consumidor, encara que podria desconnectar alguns aparells sense inconvenient, en daltres perdria
la configuraci: DVD, vdeo, etc. La base del telfon sense fil ha destar connectada, perqu fa dantena i carregador. Un re-
productor de DVD consumeix de mitjana 1,3 watts, i el vdeo, entre 5 i 19. Lordinador, 5 si est apagat totalment i el moni-
tor pla, 3. La impressora de tinta senzilla, d1 a 3, el forn microones, de 2 a 6, i la rdio despertador, d1 a 3. El telfon sense
fil, de 2 a 7.
Lndex deficincia energtica, que, per segon any consecutiu, va elaborar Unin Fenosa en collaboraci amb IDAE i asso-
ciacions de consumidors, reflecteix que les llars espanyoles van estalviar el 2005 un 2 % ms denergia que lany anterior.
Aquesta millora del 2 % equival a 326 GWh, la qual cosa suposa el consum energtic anual residencial de la provncia de
Segvia, i lestalvi de 27 milions deuros, amb la qual cosa es podrien comprar 50 000 rentadores amb letiquetatge energ-
tic de consum ms eficient. Aix mateix, amb aquest estalvi sha evitat lemissi a latmosfera de 312 225 tones de CO2, equi-
valents a les emissions que produirien tots els turismes dEspanya en recrrer 200 quilmetres cada un.
Linforme mostra que el sector domstic tendeix a ser ms eficient energticament, encara que aquesta evoluci s lenta.
Aix, lndex domstic deficincia energtica va arribar el 2005 als 6,23 punts, mentre que lany anterior la xifra va ser de
6,12. En la campanya de 2004, el 57 % de les llars obtenien una puntuaci de 6 punts sobre 10, mentre que lany passat les
llars ms eficients van crixer fins al 62 %.
Daquesta manera, segons aquest estudi, els consumidors podrien estalviar encara fins a un 9,4 % de lenergia que utilit-
zen i evitar lemissi de 10,7 milions de tones de CO2. s a dir, que si en totes les llars espanyoles no hi hagus malbarata-
ment energtic durant un any, es podrien estalviar 939 milions deuros, equivalents, per exemple, al 25 % de la despesa fa-
miliar mensual dels gaireb dos milions de llars de la Comunitat de Madrid. Aquest potencial destalvi del 9,4 % equival
tamb al consum residencial anual de la Comunitat Valenciana.
28
Els dos estudis a qu sha fet referncia reflecteixen que les llars situades a les poblacions amb ms habitants sn les ms
eficients i que hi ha uns hbits energtics ms eficaos com ms alt s el nivell destudis i el nivell socioeconmic. Els menys
acurats amb ls eficient de lenergia sn els ms grans de 50 anys i els ms joves de 35 anys sense fills. Les comunitats de
Catalunya, Madrid, Castella i Lle, Navarra i Arag sn les que tenen ms llars dalt nivell deficincia energtica.
LEstratgia dEstalvi i Eficincia Energtica a Espanya 2004-2012 t com a premisses principals lestalvi denergia primria
en un 8,5 % (que genera un estalvi de 12 milions de tones equivalents de petroli), la reducci de la contaminaci (si sacon-
segueix lobjectiu de lestalvi, es deixaran demetre 32,5 milions de tones de CO2 a latmosfera) i la millora de la competiti-
vitat a Espanya. Es calcula que les llars espanyoles sn responsables del 30 % del consum de lenergia final del pas (que su-
posa lemissi duns 67,5 milions de tones de CO2), un 15 % del qual correspon al consum del cotxe i un altre 15 % als usos
domstics.
<http://www.vidasostenible.org>
1. Qui ha elaborat lestudi al qual fa referncia la lectura?

Unin Fenosa, lIDAE i les organitzacions de consumidors.
2. Quin marge destalvi tenen les llars espanyoles sense variar lestil de vida?
El 10 % denergia, que s realment la que es malgasta per males prctiques en el consum.
3. Assenyala algunes de les mesures economitzadores que planteja lestudi en qes-

ti.
Ls delectrodomstics ms eficients.
Laplicaci del Codi Tcnic de lEdificaci.
4. Quin estalvi energtic i mediambiental suposaria apagar els aparells en comptes de

deixar-los en reps?
Suposaria un estalvi del 10 % del total denergia de la casa i s responsable de l1 %
de les emissions de CO2.
5. Quin estalvi sha aconseguit el 2005 en comparaci amb lany anterior? Qu es po-
dria abastar amb aquest estalvi segons lestudi?
Ha suposat un estalvi dun 2 % i 36 GWh. Amb aquesta energia es podria garantir el
consum de la provncia de Segvia.
6. Quin percentatge destalvi es podria aconseguir encara? Qu suposaria pel que fa a

consum?
Encara es podria estalviar un 9,4 % de lenergia que es consumeix, la qual cosa su-
posaria evitar lemissi de 10,7 milions de tones de CO2. Si en totes les llars espanyo-
les no hi hagus malbaratament energtic durant un any, es podrien estalviar 939
milions deuros, equivalents, per exemple, al 25 % de la despesa familiar mensual
dels gaireb dos milions de llars de la Comunitat de Madrid.
29
Lenergia
sobt de diferents
fonts
que, segons la seva disponibilitat en la natura, poden ser
renovables no renovables
com com
hidrulica carb
solar petroli
elica gas natural
mareomotriu nuclear
geotrmica
biomassa
sutilitzen com a energia primria per produir
energia elctrica
en unes installacions anomenades
centrals elctriques
PARAULES CLAU
nuclear mareomotriu centrals carb hidrulica petroli renovables fonts so-
lar geotrmica
30
3 FABRICACI DOBJECTES
Unitat 3 Fabricaci dobjectes
Carrega les piles
Primers passos en la 1. La imatge de la figura illustra tres eines primitives fabricades amb slex. Aquestes
fabricaci dobjectes eines les fabricaven tal com mostra el dibuix colpejant una pedra contra laltra.
Des de la prehistria lsser Observa-les detingudament i contesta les qestions segents:
hum sha preocupat per la
fabricaci dobjectes que li
facilitessin la vida.
Tamb ha estat
contnuament preocupat
per aprofitar lenergia i per
aconseguir materials nous
amb millors propietats.
a) De quin utensili es tracta?

Es tracta duna eina punxeguda amb les vores tallants.
b) Per qu penses que la utilitzaven?
La utilitzaven per caar i per esquarterar els animals.
Alguns dels perodes
histrics han rebut el nom c) Quina diferncia trobes entre totes tres?
dels materials descoberts i
Totes tres tenen el mnec diferent. El ganivet superior no t cap protecci per a
utilitzats:
la m, el segon disposa dun mnec dos i el tercer est protegit amb pells dani-
edat de la pedra
edat del bronze mals.
edat del ferro
2. Quan un metall s sotms a altes temperatures es fa lquid. Si es vessa en un mot-

lle nadopta la forma. Aquesta tcnica que sha fet servir durant milers danys ha
servit per fabricar un munt dobjectes. Contesta les qestions segents:
a) Quins tres metalls es van fer servir successivament?
El coure, el bronze i el ferro, ats que cada un necessitava una temperatura ms
elevada per obtenir-lo.
b) Quin creus que va ser el ms important de tots tres? Justifica la teva resposta.
El ferro, perqu era un metall ms dur. Els pobles que el van obtenir primer van
dominar la resta en la guerra.
32
Fabricaci dobjectes Unitat 3
3. A la illustraci del marge es poden observar dos artesans en un taller medieval. Els oficis artesanals,
Contesta les qestions segents: desenvolupats sobretot
durant ledat mitjana,
a) De quins artesans es tracta? shan caracteritzat per un
Dun fuster i duna filadora. conjunt de tcniques que
han perdurat durant
b) Per qu creus que les mans eren la base dels oficis artesanals? generacions.
No disposaven de mquines eines, per tant, tot el treball estava centrat en tcni-
ques manuals. Amb les mans analitzaven la textura dels materials, triaven les ei-
nes pertinents i treballaven el material.
c) A la llista segent et donem una possible classificaci dels oficis artesanals.
Completa-la amb les paraules clau de sota:
Ferro i altres materials metllics: ferrer, forjador, ferrador, ganiveter, courer, llauner.
Materials txtils: filador, puntaire, modista.
Fibres vegetals: esparter, embogador, palmer, espardenyer, cisteller, enreixetador.
Fusta: fuster, ebenista, envernissador, cadiraire, boter, escloper.
Argila i vidre: terrissaire, vidrier bufador, tallador de vidre.
Cuir: baster, tafileter, talabarder, guarnicioner.
Pedres i metalls preciosos: orfebre, argenter, joier. Podem destacar, daquests
Paper: impressor, enquadernador. oficis:
Laprenentatge.
Aliments: forner, vinicultor, oliaire.
Les mans com a base del
Paraules clau: puntaire, forjador, forner, talabarder, joier, esparter, cadiraire, terris- treball artesanal.
saire, enquadernador. La interdependncia.
4. Observa la illustraci La majoria doficis

i contesta: artesanals estan en
extinci en les societats
desenvolupades. Es troben
vestigis daquests oficis
com a activitats associades
a) Quin ofici sest desenvolu- a la decoraci, al lleure, etc.
pant?
Lofici de forner.
b) Explica breument el procs daquest ofici.
Abans de pastar, passaven la farina pel seds per llevar-li les impureses i, a conti-
nuaci, amb aigua, farina, llevat i sal es feia la pasta. Desprs de donar-li forma,
es coa.
c) Omple el diagrama de blocs segent del procs anterior i indica a la part inferior
les eines i/o utensilis que feien servir.
Netejar Pastar Tallar la pasta

Coure la pasta
la farina la farina i pesar-la
seds recipients eines de tall forn de llenya

i balana
33
Resol
Els costos de fabricaci dun objecte es poden agrupar de la manera segent:
Costos directes: Sn les despeses que es poden apreciar fcilment en veure lob-
jecte fabricat.
Costos indirectes: Estan formats per altres despeses que costen ms de quantifi-
car, ja que no saprecien en veure lobjecte. Entre aquestes hi ha el desgast de les
mquines, els lloguers, etc.
El cost total de lobjecte ser:
cost total = costos directes + costos indirectes
Per calcular els costos indirectes els fabricants acostumen a aplicar un percentatge
dels costos directes en lloc de calcular-ho directament.
costos indirectes = 20 % costos directes
1. Calcula els costos directes i indirectes i el cost total per fabricar la caixa deines de
la figura, si se sap que:
la fusta de pi utilitzada ha costat 8 ,
els cargols autoroscants han costat 0,5 ,
la cola blanca per fabricar una caixa, 0,02 ,
sha trigat una hora i mitja a fabricar-la i el preu de la m dobra s de 10 /h.
Els costos directes valdrien:
Materials (fusta, cargols i cola) . . . . . . . . . . . . . 8,52
M dobra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 /h 1,5 h = 15,00
Total . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23,52
Els costos indirectes serien:
20 % (costos directes) = 20 % (23,52 ) = 4,70
El cost total de la fabricaci, per tant, seria:
cost total = costos directes + costos indirectes = 23,52 + 4,70 = 28,22
2. A quin preu shauria de vendre la caixa deines si es vol obtenir un benefici del 10 %
dels costos de fabricaci? Cal tenir en compte en el preu de venda limpost sobre el
valor afegit (IVA = 16 %).
El preu de venda lobtindrem mitjanant lexpressi:
preu de venda = cost total + benefici + IVA
benefici = 10 % (cost total) = 10 % (28,22) = 2,822
IVA = 16 % (cost total) = 16 % (28,22) = 4,51
Per tant, el preu de venda hauria de ser:
preu de venda = 28,22 + 2,822 + 4,51 = 25,552
34
Experimenta
En la fabricaci dobjectes t molta importncia lhabilitat en el desenvolupament
de les diverses tcniques. Et proposem que fabriquis amb filferro i amb lajut de ma-
terials reciclats alguns dels objectes segents o daltres que set puguin ocrrer i que
al final redactis un petit informe amb els aspectes indicats.
Informe
1. Materials i eines utilitzades.
2. Procs de construcci.
3. Avaluaci de lobjecte i del procs.
35
Lectura
Llegeix atentament el text segent i respon les qestions que es plantegen:
s del foc va permetre tamb laparici de dispositius per a la illuminaci. Fins i tot, la introducci de metxes fetes da-
L nimals grassos facilitava la formaci duna flama acceptable.
El ms freqent, per, era lextracci dolis a partir danimals. Aquests olis o greixos sutilitzaven en llnties fetes de pedres
foradades amb una metxa penjant o, simplement, flotant. Aquestes llnties de pedra eren emprades en el paleoltic. A les
coves franceses de Lascaux sen va trobar una que havia estat emprada pels pintors prehistrics per illuminar les coves
quan en decoraven les parets fa uns 12 000 anys. De vegades tamb sempraven estelles resinoses o torxes.
Ms tard, es van fabricar llnties dargila o de metall, i tamb llnties amb diverses metxes i diversos forats a les vores per
poder-les subjectar. Aquestes llnties produen una llum ms estable i de ms qualitat que les estelles, que podien des-
prendre espurnes, amb el perill dincendi que aix comportava.
A les zones pesqueres sutilitzaven amb frequncia closques per fer llnties, ja que la seva forma ondulada era molt ade-
quada per subjectar les metxes. Durant segles, aquestes llnties obertes van ser lnica forma dilluminaci coneguda pels
humans.
Melvin KRANZBERG i Carroll W. PURSELL jr. (editors)

Historia de la tecnologa. La tcnica en Occidente de la prehistoria a 1900 (traducci)
36
1. Quin va ser el primer descobriment dels humans que van poder utilitzar per illumi-
nar-se? Com silluminaven abans de construir llnties o altres objectes?
Evidentment, el foc. Molt probablement, en un comenament silluminaven amb fo-
gueres.
2. Enumera diversos objectes que els nostres avantpassats feien servir per illumi-
nar-se.
Pedres foradades, torxes, llnties dargila o metall i closques.
3. Quin aven va ser significatiu en aquestes primeres llnties?

Laparici de les metxes.
4. Com creus que silluminaven les cases antigament i quin descobriment ha estat fo-
namental per illuminar-nos com ho fem ara?
Antigament, lnica forma dilluminar-se era amb focs dins de casa, com, per exem-
ple, el foc de les espelmes. Amb laparici de lelectricitat, tot aix va desaparixer.
5. Quins avantatges creus que t la illuminaci amb electricitat respecte a la illumi-

naci amb foc?
T molts avantatges, ja que proporciona una llum estable, no hi ha tant perill din-
cendis, no costa gens dencendre, permet escollir la intensitat de la illuminaci, etc.
37
Fabricaci dobjectes
Evoluci en la El presu
fabricaci dobjectes dels productes
en qu podem diferenciar tres poques surt dels
prehistria antiguitat actualitat costos directes

costos indirectes
beneficis
que es divideix en on es fabricava on predomina la fabricaci
edat de la pedra artesanalment industrial

edat dels metalls
Els oficis artesanals es poden agrupar en
oficis artesanals oficis artesanals oficis atesanals

desapareguts es dess actuals
PARAULES CLAU
beneficis antiguitat industrial actuals desapareguts fabricaci dobjectes la pe-
dra costos directes metalls
38
4 EL PROCS PRODUCTIU
Unitat 4 El procs productiu
Carrega les piles
Productes 1. Observa els dibuixos i indica si representen un b o un servei i si representen una

Les empreses sn les
empresa o una indstria. Justifica les respostes.
encarregades de produir Aquest dibuix correspon a un b, ja que sest dissenyant una sa-
bns o serveis. Les bata per fabricar-la. Aix, es tracta duna indstria i, per tant,
indstries sn empreses tamb duna empresa, ja que totes les indstries sn empreses.
que produeixen bns.
El procs productiu
El conjunt dactivitats Aqu es veu un revisor de tren que comprova els bitllets. Aix, es
desenvolupades amb els tracta dun servei i, per tant, correspon a una empresa de trans-
mitjans necessaris per
port.
transformar uns
determinats recursos
dentrada en bns o serveis
sanomena procs
productiu. 2. Observa la figura i explica qu representa.
El sistema productiu FACTORS

DE PRODUCCI BNS
Tot all que envolta un
procs productiu
materials
sanomena sistema energia
productiu. installacions EMPRESA SERVEIS
i mquines
Els sectors de producci m dobra
informaci RESIDUS
Les activitats econmiques
i tecnologia
per obtenir bns i serveis
es classifiquen en sectors
de producci. Representa lorganitzaci que sencarrega de la producci de bns i serveis: lempre-
sa. Tamb indica els recursos que necessita per poder produir, que sanomenen fac-
tors de producci. Finalment, podem observar el producte de les empreses (els bns
o serveis) i un altre producte no desitjat: els residus.
3. Llegeix el text i indica si les empreses que hi apareixen ofereixen bns o serveis.
Ja fa ms dun mes que no puc entrar ni sortir per la porta del garatge de casa. Quan
em vaig adonar que no sobria, vaig trucar a lempresa Portamatic SA perqu me lar-
reglessin. Van venir el dia segent i es van adonar que el motor de la porta shavia
cremat. Era una motor de la marca Motorcat, per aquesta fbrica ja havia tancat, ai-
x que van parlar amb Mecaxpres, que era lempresa que els subministrava els ma-
terials, perqu localitzs un altre motor semblant.
Portamatic SA s una empresa que ofereix un servei de reparaci de portes; per tant,
s una empresa de serveis. Motorcat ofereix els motors que fabrica; per tant, ofereix
bns. Mecaxpres s una altra empresa de serveis, ja que es dedica a subministrar
material.
40
El procs productiu Unitat 4
4. Observa els dos grfics, que corresponen a la distribuci dels sectors de producci a Classificaci dels
Espanya i a Catalunya, i respon les preguntes segents: sistemes productius
Bns
manufacturats
Producci per sectors a Espanya Producci per sectors a Catalunya
Serveis
transports
comunicacions
subministrament
especfics
Classificaci dels sectors

primari 3 % secundari 30,3 % terciari 66,7 % primari 1,5 % secundari 33 % terciari 65,5 %
de producci
Primari
a) A quines activitats correspon cada sector? agricultura
El sector primari correspon a activitats dextracci directa de bns de la natura ramaderia
sense transformacions: principalment agricultura, ramaderia i pesca. pesca
Secundari
El sector secundari correspon al sector industrial format per activitats que es de- mineria
diquen a transformar matries. Aqu tamb shi inclou la mineria i la producci energia
denergia. fabricaci
construcci, etc
El sector terciari correspon al sector de serveis, com ara transports, comunica-
Terciari o serveis
cions, subministrament, sanitat, ensenyament, etc. transports
b) Qu tenen en com els dos grfics i qu tenen de diferent? comunicacions
subministrament
En tots dos es veu com el sector ms important s el sector de serveis, ja que 2/3
especfics
(un 66 %) de la producci corresponen a aquest sector. Desprs trobem el sector
industrial i, finalment, amb menys dun 5 %, el sector primari. Les indstries
Les diferncies sn mnimes, per s que es pot apreciar que a Catalunya hi ha Es dediquen a la producci
de bns manufacturats.
ms sector industrial i menys sector primari que a la resta de lEstat espanyol.
Han de tenir:
c) Creus que aquests grfics tamb podrien correspondre a un pas subdesenvolu- Edificis
pat? fbriques
polgons
No, ja que, com que no hi ha gaire indstria, hi trobarem molt poc sector secun-
Installacions
dari. Segurament el sector de serveis tampoc no seria tan gran, mentre que el
elctriques
percentatge de sector primari tindria molt ms pes. pneumtiques
hidruliques
telecomunicacions
5. Indica si els segents elements duna indstria corresponen a un edifici, una ins- seguretat, etc
tallaci o una mquina: Mquines
xarxa informtica torn
sistema dalarma fresadora
edificis esmeriladora
robot per tintar
mquines per soldar
magatzem
mquines CNC
serra elctrica installacions etc.
trepant de sobretaula
nau C
mquines
aire condicionat
sistema de ventilaci
41
Resol
1. Relaciona les paraules amb les seves definicions.

s un producte que no t caracterstiques fsiques: ni co-
producte lor, ni grandria, ni pes. Simplement s un treball.
Sn les activitats desenvolupades amb el conjunt de
b mitjans necessaris per transformar uns determinats re-
cursos en bns o serveis.
servei s qualsevol cosa que es pot oferir per vendre per tal de
satisfer un desig o una necessitat.
procs productiu s un producte tangible amb unes caracterstiques fsi-
ques determinades.
empreses Sn organitzacions que sencarreguen dobtenir bns i
serveis a partir duns recursos dentrada.
indstries Sn empreses que obtenen bns.
2. Observa la figura segent i respon:

a) Quin producte s?
cuit de fusta amb
productes qumics
Rotllos de paper.
estellat de fusta
fusta de pi b) Es tracta dun b o
aigua
potable dun servei?
Es tracta dun b.
c) Quin s el procs pro-
ductiu?
H2O residual
La fabricaci del paper.
enrotllat
de paper amb saba
d ) Es tracta duna em-
aigua residual presa o duna indstria?
assecat de paper polpa de cellulosa en suspensi s una empresa i una in-

i barrejat de colorants
dstria alhora.
e) Descriu breument el
procs productiu.
A partir de fusta de pi es
fan petites estelles per
barrejar-les amb productes qumics i aigua. De la massa resultant, se separa lai-
gua residual de la cellulosa, que es barreja amb colorants en funci del color de
paper que es vulgui obtenir. Finalment, sextreu una lmina fina de paper que
sasseca i senrotlla.
42
3. Indica si les imatges corresponen a un b o a un servei i indica el tipus de sistema

productiu de qu es tracta.
Es tracta de serveis de transport Es tracta dun servei de Es tracta dun b manufacturat

terrestre, martim i aeri. subministrament. En concret, de de fabricaci.
comer.
Es tracta dun servei especfic Es tracta de serveis de

densenyament. telecomunicacions.
4. Les imatges segents representen diferents fases del procs de producci del pa:
a b c d e
Ordena-les, indica de qu es tracta i digues a quin sector productiu pertanyen.
1 b) Es tracta del conreu del blat; per tant, pertany al sector primari.
2 e) El blat cal transportar-lo a les farineres i el transport s un servei que correspon al sector terciari.
Aquest mateix servei sutilitzar ms endavant per dur la farina als forns de pa o el pa a les fle-
3 d) A les farineres el blat es transforma en farina. Ja ha experimentat un procs; per aix es pot con-
siderar del sector secundari.
4 a) A les panificadores es fabrica el pa. Tamb es tracta del sector secundari.
5 c) Finalment, el pa es ven. Es tracta dun servei i, per tant, del sector terciari.
43
5. Les imatges segents corresponen a tres dels elements o recursos dentrada duna
indstria. Identificals.
Es tracta dels edificis. Es tracta duna serra que correspon Es tracta duna installaci de
a la maquinria. telecomunicacions.
6. Identifica les fotografies de les diferents mquines i indican ls que sen fa.
Torn.
Serveix per fabricar peces de revoluci de metall, plstic o fusta, com
cilindres, cons, etc.
Fresadora.
Fa ranures de diferents tipus o dents dengranatge.
Esmeriladora.
Serveix per polir i rebaixar peces de diferents materials.
Mquines per soldar.

Sn mquines que sutilitzen per unir peces metlliques. Poden ser de
molts tipus.
Mquina de control numric.

s una mquina que incorpora un ordinador per poder programar i
controlar els treballs que ha de fer.
44
7. Les figures segents representen treballs que shan de fer per fabricar un cotxe.
Indica a quina fase pertany cadascuna i de qu es tracta.
Es tracta de la zona de premses en la qual lacer es ta- Es tracta de la zona de xapatge, en la qual uns robots
lla i se li dna forma per embotici. van soldant les diferents peces de la carrosseria del
cotxe.
Es tracta de la zona de pintura, en la qual es pinta to- Es tracta de la zona de muntatge, en qu sinstallen
ta la carcassa del cotxe amb mquines automtiques. tots els elements del cotxe: motor, frens, canvi de
marxes, etc.
8. Observa la figura segent sobre el cicle dels residus i descriu-lo detalladament:
fbrica
matries
recuperables
residus planta de tractament de residus
disposici
del rebuig
planta de tractament de residus
La fbrica, inevitablement, genera residus. El primer que es fa s classificar-los per

distribuir-los de la manera segent:
Nhi ha que es poden recuperar directament sense que calgui cap mena de trac-
tament.
Daltres cal tractar-los per tal que es puguin reutilitzar.
Hi ha un grup de residus que no es poden reciclar i que cal rebutjar.
Finalment, hi ha altres residus que tampoc no es poden reutilitzar, per que abans
de rebutjar-los cal tractar-los perqu no contaminin.
45
Lectura
na empresa s com una mquina en la qual tots els elements han de funcionar per-
U fectament: les installacions, el personal, els edificis, la maquinria... Per per millorar-
ne la productivitat cal, a ms, que tingui una bona organitzaci. Sense aquesta organitza-
ci, lempresa no funciona i perd diners. Posem lexemple dempreses de transport que duen
a terme tasques que van des de la venda dels bitllets fins a latenci al client, les quals es-
tan molt mal distribudes i organitzades.
Per millorar la productivitat, aquestes empreses tendeixen a substituir el seu antic perso-
nal per nois joves sense cap mena de coneixement ni experincia. Hi hauria altres solucions,
com per exemple introduir nova tecnologia a lhora de comptar els viatgers que hi ha dins
un tren o un avi, ja que encara se sol fer manualment: es podrien utilitzar bandes magn-
tiques als bitllets, sensors, arcs detectors de persones, etc.
Un altre exemple del mal funcionament daquestes empreses el tenim en les cues intermi-
nables que es formen en algunes estacions, i s que, malgrat que es pot comprar un bitllet
per telfon o per Internet, no sempre es pot aconseguir, per la qual cosa sn necessries les
finestretes amb personal.
A ms a ms, els usuaris amb abonaments mensuals necessiten adquirir-los a la finestreta

o a travs dagncies de viatge. Durant un temps, algunes daquestes empreses de transport
van treure les comissions que les agncies tenien per emetre bitllets, per la qual cosa com-
prar labonament a travs de lagncia sortia sensiblement ms car que comprar-lo directa-
ment a la finestreta. Quan es van adonar que la longitud de les cues anava en augment, van
haver de rectificar.
Aquests problemes sagreugen quan una empresa t un monopoli, s a dir, quan no t una
competncia que els obligui a millorar latenci al client, perqu aix no han de pensar que
per millorar la productivitat es pot invertir en tecnologia i no cal perjudicar els usuaris.
46
1. Llegeix el text i posa un ttol a la lectura.

Alguns exemples de ttols podrien ser:
Mala organitzaci, pitjor productivitat.
Els clients no importen: els diners, s.
2. A la lectura surt un exemple sobre el funcionament dalgunes empreses de trans-

port.
a) Aquestes empreses ofereixen bns o serveis? Quins?
Ofereixen serveis. El trasllat de persones o objectes.
b) Es tracta duna empresa o duna indstria? Per qu?
Es tracta duna empresa i no duna indstria, ja que no fabrica cap cosa fsica.
c) Digues almenys tres tasques que fan els treballadors daquestes empreses.
Venda de bitllets.
Atenci al client.
Conducci dels vehicles.
Manteniment i neteja.
Control de personal.
3. Per qu creus que les empreses tendeixen a substituir el personal amb experincia
per joves amb manca de coneixements sobre el funcionament de lempresa?
Per motius econmics. A una empresa li surt molt ms a compte pagar un jove que
un treballador amb antiguitat i que estigui qualificat.
4. Qu vol dir que una empresa t un monopoli?

Que no t altres empreses que li facin la competncia i per aix t els clients asse-
gurats.
5. Perqu s dolent que una empresa tingui un monopoli?

Perqu, si t un monopoli, t la clientela assegurada, amb la qual cosa no cal que
sesforci per atendre els usuaris.
6. Creus que en una empresa s bo substituir les persones per les mquines?
Resposta oberta.
47
Omple lesquema segent utilitzant les paraules clau:
bens Sempre sn manufacturats

que poden ser... transports
serveis Es poden agrupar en comunicacions
subministrament
especfics
materials
energia
installacions
que es produeixen en
factors mquines
empreses; aquestes
de producci m dobra
necessiten...
informaci
tecnologia
Grcies al procs ...
productiu obtenin
productes...
agricultura
primari ramaderia
pesca
mineria
energia
que corresponen a sectors de secundari fabricaci
producci; aquests es construcci
classifiquen en... ...
transport
comunicacions
terciari subministrament
especfics
...
PARAULES CLAU
materials empreses fabricaci m dobra procs productiu serveis secundari
comunicacions subministrament agricultura
48
5 EL TXTIL
Unitat 5 El txtil
Carrega les piles
Per qu ens vestim? 1. Justifica aquets tres motius ms per vestir-se.

De peces de roba nhi ha Cobrir ferides.
moltes pel que fa al tipus i
Quan ens fem alguna ferida, a ms de desinfectar-la i curar-
a les formes. Per, si ens
la, la solem cobrir com a mesura de protecci. Evidentment,
preguntssim quins sn els
motius que fan que ens aquesta necessitat no s moderna, ja que els nostres avant-
vestim, rpidament passats de ben segur que es protegien les ferides perqu es
pensarem en tres: per curessin ms rpidament.
escalfar-nos, per no
Protegir-se el cos.
mostrar el cos als altres i
per millorar el nostre Quan anem per la muntanya ens calcem unes bones botes i ens posem uns mitjons
aspecte. Hi ha altres ben gruixuts encara que faci calor; daquesta manera, els peus patiran menys.
motius per aquests sn Segurament trobarem moltes ms activitats que fan necessari que ens cobrim el cos.
els ms importants.
Facilitar el transport.
Al llarg de la histria el
vestit sha adaptat a No et pensis que les bosses sn un invent dels nostres dies. A Egipte sha trobat un
lactivitat que shavia de gravat duns quatre mil anys en qu ja napareixia una.
dur a terme, per tamb
altres aspectes hi han 2. Aparella les diferents peces de vestir amb la descripci que sen fa: pantalons, ba-
influt, com la moda, la rret, corbata i mitges.
personalitat, la classe
social, etc.
Pantalons Facilitaven la mobilitat en la caa i la guerra, i protegien les dues cames
independentment. Per aquests motius, abans del segle XX noms els uti-
Procs dobtenci litzaven els homes.
de la roba Mitges Les ms famoses i valorades sn les de seda. Actualment s una pea de
Fins a arribar a tenir una roba que utilitzen les dones, encara que al segle XVIII els homes tamb sen
pea de roba cal seguir posaven.
diferents passos:
Corbata s un smbol mascul que sol ser indicatiu de la personalitat de qui el por-
Obtenci de les fibres.
ta. Abans dadoptar la forma actual, es duia un lla al coll.
Filatura, procs en qu les
fibres txtils esdevenen Barret Encara que inicialment sutilitzava per protegir-se de la calor i del fred,
fils. avui dia pot tenir moltes finalitats (des de religioses fins a decoratives) i
Acoloriment dels fils amb un ventall de formes gaireb illimitat.
tints.
Tissatge, procs en qu 3. Busca informaci a Internet sobre les colnies txtils a Catalunya.
sentrellacen els fils Anomenan tres i digues en quines poblacions es troben.
horitzontals i verticals per
donar el teixit. Les colnies txtils eren construccions fetes fora de les pobla-
Ennobliment, que cions, al voltant de les fbriques txtils i prop de la vora dels rius.
consisteix a donar un La majoria de les edificacions corresponien a la fbrica, mentre
acabat final als teixits. que la resta conformaven el petit poble en qu vivien els ob-
Obtenci de les peces de rers i les seves famlies.
roba a partir dels teixits, Aquestes sn algunes colnies txtils:
tallant-los i unint-los.
- la Colnia Sed, a Esparreguera (Baix Llobregat)
Aquest procs es duu a
- el Borrs, a Castellbell i el Vilar (Bages)
terme al taller de tall i
confecci.
- la colnia de Cal Rosal, entre Berga, Avi i Olvan (Bergued)
- la Colnia Gell, a Santa Coloma de Cervell (Baix Llobregat)
50
El txtil Unitat 5
4. Colloca els noms de les fibres txtils segents sota els smbols corresponents: lla- Levoluci del txtil
na, lli i cot. El procs que sha seguit
per obtenir teixits i peces
de roba ha passat per tres
fases al llarg de la histria:
Individual. Cadasc shavia

de confeccionar la roba.
Lli Cot Llana Especialitzada. Com que les
persones sagrupaven en
5. Les figures segents representen la forma dentrellaar els fils de les cinc tcniques poblacions, els habitants
ms usuals de teixir. Indica quines pertanyen a gneres de punt i quines a teixits sespecialitzaven i es
reunien en gremis.
plans, i relaciona cada teixit amb la seva descripci:
Industrial. Grcies a la
Sentrellacen els fils de manera que un passa maquinria, sha produt
Teixit pla repetidament per sobre de laltre, la qual cosa un procs
proporciona un aspecte superficial molt llis. dindustrialitzaci.
La malla de fil sentrellaa longitudinalment

Gnere Les fibres txtils
a la pea. No s tant flexible com el punt de
de punt
trama, per costa ms que es desfaci. Tal com ja sha comentat,
els fils estan fets de petites
s el lligat ms simple que es pot fer amb fibres. Aquestes fibres sn
Teixit pla dos fils, perqu consisteix a entrellaar llargues i primes, i poden
alternativament dos fils perpendiculars. tenir diverses procedncies.
Aix, segons don les
obtenim, podem fer dos
Gnere Al teixit que sobt es poden apreciar grans grups:
de punt bordons en sentit diagonal.
Naturals. Poden ser
dorigen vegetal, animal o
La malla de fil sentrellaa transversalment a mineral.
Teixit pla la pea. s molt flexible, per, si es trenca un
Qumiques. Es poden
fil, es desf amb facilitat agrupar en artificials i
sinttiques.
Els teixits no sacostumen

6. Explica com faries un teixit de ras amb aquest teler: a fer dun sol tipus de fibra,
sin que, per millorar-ne
les propietats, es barregen
en una composici
determinada.
Per variar el tipus de teixit, caldria variar la pujada i baixada dels fils dordit. Aix, un
dels llios hauria de tenir quatre vegades ms fils dordit que laltre lli.
51
Unitat 5 El txtil
Resol
Fils 1. Mira el dibuix que hi ha a continuaci i respon les qestions:

La filatura s el procs que
a) A quina poca de la histria creus que pertanyen els vestits que apareixen en el
se segueix per convertir les dibuix?
fibres txtils en fils. Pertanyen a ledat mitjana.
Els fils sn cossos de forma b) A quin o quins aspectes creus que sn
cilndrica, de gruix continu,
degudes les diferncies entre la indu-
flexibles, molt llargs i
mentria de les dues dones?
prims, i formats per moltes
fibres ordenades i A la classe social a la qual pertany cada
entrellaades una delles.
adequadament.
c) Quina creus que s locupaci de cada
Les caracterstiques dels
una de les dones representades?
fils sn:
Torsi. s el nombre de
La de lesquerra s una aristcrata o no-
voltes per centmetre que ble i la de la dreta s una serventa.
sha de donar a les fibres
perqu el fil no es desfaci.
2. Les figures segents descriuen pas a pas tot el procs que cal seguir des que sacon-
Retorsi. s la torsi que
segueixen les fibres txtils fins que sobtenen les peces de roba. Ordenals indicant
es dna als fils de ms
dun cap.
el nmero dordre i descriu-los breument.
Gruix. Ens dna una idea

del dimetre i la densitat
del fil. La unitat s el tex. Nm. Figura Descripci
Un cop obtinguts els fils, mitjanant tints shi pot donar

Dels fils als teixits
3 color, encara que de vegades se nhi en dna quan ja sha
Quan sentrellacen els fils, elaborat la tela.
obtenim els teixits amb
qu es fa, per exemple, la Lennobliment txtil consisteix a donar un acabat final
roba que portem. Aix, al 5 als teixits. Aquest pot consistir a donar-hi color, a es-
mercat podem trobar tampar-los o a fer acabats finals.
molts noms comercials de
teixits. Malgrat tot, hi ha Les fibres sn la base per fer els fils. Aquestes fibres sn
dos grups principals de 1
llargues i primes.
teixits:
Teixits de punt. Estan El taller de tall i confecci s el lloc on els teixits es ta-
formats per un fil que
6 llen segons els patrons dissenyats per cosir-los i formar
sentrellaa amb si
les peces de roba.
mateix. Es poden fer a m
o amb mquines
anomenades tricotoses. La roba est formada per fils. La filatura s el procs pel
2
qual les fibres txtils passen a ser fils.
Teixits plans. Sobtenen
pel lligat de dos o ms fils
entrellaats Els teixits es formen en entrellaar fils horitzontals i ver-
perpendicularment. 4
ticals. Aquest procs sanomena tissatge.
Sobtenen amb telers.
52
El txtil Unitat 5
3. Acaba domplir lesquema que classifica les fibres txtils. La tintura i lestampaci
La tintura s el procs de
Fibres txtils donar color a la roba, i es
pot dur a terme en dos
moments: tintant els fils o
qumiques naturals tenyint tot el teixit.
Lestampaci s un cas
particular de tintat, en el
artificials sinttiques vegetals animals minerals qual, com si fos una
impremta, estampem un
dibuix sobre la tela.
4. Finalment relaciona-les amb les figures i els noms. Els acabats

La darrera fase en
lelaboraci dels teixits
cot consisteix en una srie de
treballs per tal de donar-
los les propietats i laspecte
desitjats.
polister
El tall i la confecci
Per obtenir les peces de
roba, ja noms cal tallar-les
amiant i cosir-les. Primer cal
dissenyar les peces. A
continuaci, selaboren els
patrons. Finalment, es
seda dibuixen els patrons sobre
les teles, es tallen i
suneixen.
rai Uni dels teixits

Pel que fa a les unions de
les parts duna pea de
roba, cal diferenciar si sn
5. Aquest esquema representa el procs bsic de la filatura. Fes una petita descripci permanents o no.
de qu es fa en cada un dels tres passos. Permanents. Aquestes
unions solen ser amb fil, i
a mquina o a m. Hi ha
diferents tipus de punts.
neteja estirat
disgregaci
torsi
retorsi No permanents. Es poden
uniformitat
fibres paral .leles fil dun cap
fer amb botons, fermalls,
de gruix uniforme
fibra txtil
fil de dos
cremalleres, Velcro, etc.
caps
Les etiquetes
En el primer pas les fibres es netegen, es desenreden i es disposen de forma pa-
s obligatori que les peces
rallela per poder fer la torsi. Aquest pas es realitza amb les cardes. de roba portin etiquetes,
En el segon pas es fa la torsi de les fibres. Cada fibra necessita una certa torsi per que indiquin, com a mnim,
tal que el fil no es desfaci. la talla, la composici del
teixit i les condicions de
En el tercer pas els fils obtinguts en el segon pas es retorcen entre si per fer fils ms rentada, eixugada i
gruixuts, de ms caps. planxada.
53
Unitat 5 El txtil
6. Amb les dades segents efectua aquests problemes:

El tex s la unitat de mesura del gruix dels fils. Aquesta magnitud es determina com
la massa del fil determinada en grams (g) dividida entre la longitud del fil determi-
nada en kilmetres (km).
a) Si la madeixa de la figura pesa 2 g i el gruix del fil s de 40 tex, quina longitud t
el fil?
Dades:
m=2g
gruix = 40 texs
El tex s la massa dividida entre la longitud (g/km). Aix, la longitud
s la massa dividida entre el gruix (tex):
2 g / 40 texs = 0,05 km = 50 m
b) Sobre un rodet senrotllen 5 km de fil. Si en pesar-lo obtenim 250 g, quin gruix t?
Dades:
m = 250 g
l = 5 km
El tex s la massa dividida entre la longitud (g/km). Aix, farem la
divisi:
250 g / 5 km = 50 g/km = 50 tex
7. Ordena les operacions segents, corresponents al tall i la confecci de teixits:

Cosir les peces tallades; dibuixar els patrons sobre les teles; dibuixar els patrons; cosir
botons, etiquetes i altres complements; tallar les peces; dissenyar les peces de roba.
1 Dissenyar les peces de roba.

2 Dibuixar els patrons.
3 Dibuixar els patrons sobre les teles.
4 Tallar les peces.
5 Cosir les peces tallades.
6 Cosir botons, etiquetes i altres complements.
8. Observa letiqueta de la teva jaqueta.

a) De quin tipus de fibres est formada la tela a la qual pertany letiqueta (vegetal,
animal, mineral, artificial o sinttica)?
Per exemple: cot (vegetal) i polister (sinttica)
b) Descriu qu indiquen cadascun del smbols que hi apareixen.
Per exemple: es pot rentar a m o a mquina fins a 30 C. No admet lleixiu. Es pot
planxar fins a una temperatura de 150 C. No es pot rentar en sec.
c) Si letiqueta pertany a una jaqueta, qu indica la talla que hi apareix?
Per exemple: la talla L indica una talla gran, que correspon a uns 41-42 cm dam-
plada despatlles.
54
El txtil Unitat 5
9. La figura mostra les parts fonamentals dun teler. Indican els noms de cada una de
les parts numerades.
7 3
2 4 5
plegador dordit plegador de tela llios pinta llanadora fil dordit fil de tra-
ma
1 plegador dordit
2 llios
3 pinta
4 llanadora
5 plegador de tela
6 fil de trama
7 fil dordit
10. Indica qu volen dir aquests smbols:
Admet tractament amb lleixiu.
Rentada a m o a mquina a 40 C com a temperatura mxima.
No sadmet eixugada a mquina.
Es pot planxar a una temperatura mxima de 110 C.
Admet eixugada.
Es pot rentar en sec amb dissolvents fosforats.
No admet rentada en sec.
55
Unitat 5 El txtil
Lectura
La textrnica
a textrnica s un nou concepte que sobre cam en les empreses del sector txtil. Textrnica s un terme que
L prov de la uni de las paraules txtil i electrnica. Es caracteritza per desenvolupar aplicacions per als nous
teixits tecnolgics o tecnoteixits.
Aquest desenvolupament ha sorgit, fa poc temps, a les empreses que es dediquen a la producci de teixits a
Europa, i especialment a Catalunya, per les dificultats que sestan trobant en el mercat per la forta competn-
cia provinent de lsia. s per aix que van comenar a replantejar-se cap a on shavien de dirigir, i van arribar a
la conclusi que havien daportar alguna cosa nova al producte, fer-lo ms funcional.
No s cincia-ficci, sin la soluci al dilema amb qu van topar les agrupacions dempreses del sector txtil ca-
tal als inicis de la globalitzaci i abans de la liberalitzaci del mercat, lany 2005. Ladaptaci al nou entorn ha
passat per la introducci de R+D, que ha perms crear nous productes sovint inimaginables sobre una es-
tructura txtil.
Daqu va sorgir la idea dels smart textiles (teixits intelligents). Es pot dir que sha investigat bastant en aquest
camp i shan aconseguit resultats espectaculars, per encara hi ha molt per descobrir, no tant pel que fa a la tec-
nologia, sin per les aplicacions que podrien tenir. s a dir, hi ha tot un mn de possibilitats: la tecnologia hi s,
noms cal tenir una bona idea i molt probablement es podr desenvolupar.
Aquests nous teixits fan possible confeccionar peces de roba que fins ara nicament es podien imaginar a les
novelles de cincia ficci. Els fils, antigament de cot, shan convertit en teixits conductors; hi ha tintes que
transmeten dades, samarretes que llegeixen les constants vitals i bosses que recollecten energia a partir de pla-
ques fotovoltaiques...
Per exemple, trobem una jaqueta amb un comandament per canviar les pistes de liPod (el smbol de play est
brodat amb fils conductors, un giny que simplifica ls de cablejats elctrics). Tamb hi ha bosses que incorpo-
ren plaques fotovoltaiques flexibles (fetes en collaboraci amb el centre Innovalley de Califrnia), que capten
lenergia solar i, a travs dun acumulador, allarguen la bateria del GPS o lordinador fins a una hora. O les apli-
cacions ortopdiques sense resistncia que escalfen fins als 40 graus.
Tamb han arribat al mercat alguns dels dissenys de Fitex: les motxilles infantils que desprenen olor de xocola-
ta o maduixa quan es freguen, les samarretes amb tintes termocrmiques (que reaccionen a lescalfor) o els ves-
tits amb punts de llum dissenyats per Joan Fbregas.
Aquesta fundaci sense nim de lucre es va crear lany 2000 com a resultat de lempenta dels empresaris del
txtil dIgualada per disposar dun espai per a la formaci i la recerca. Les especialitats de Fitex sn la textrni-
ca, la microencapsulaci i lelectroluminescncia txtil (a partir de la fibra ptica o les tintes que emeten llum).
Les noves tecnologies i la moda no sn totalment incompatibles. Ho va demostrar Joan Fbregas a la passarella
Cibeles del 2008, amb una collecci indita i sorprenent, Light that borns without shadow. La proposta combi-
nava clssics com el cot i la seda amb teixits termocromtics i luminescents.
56
El txtil Unitat 5
1. Qu vol dir el terme textrnica?

s la uni entre txtil i electrnica, i expressa la incorporaci de nous teixits tecno-
lgics a la indstria txtil.
2. Que significa la sigla R+D?

Fan referncia a la recerca i el desenvolupament de nous productes, i normalment
saplica a centres de desenvolupament o empreses que aposten per portar nous pro-
ductes al mercat.
3. Anomena quatre dels exemples de textrnica que hi ha al text.

Jaqueta amb un comandament per a liPod.
Bosses que incorporen plaques fotovoltaiques.
Motxilles infantils que desprenen olor per fregament.
Samarretes termocrmiques.
4. Digues una aplicaci de la textrnica que tagradaria poder trobar al mercat. Creus
que seria possible tenir-la en pocs anys?
Resposta oberta.
57
Unitat 5 El txtil
animal, com la llana

natural,
vegetal, com el cot
Lobtenci de les procedncia...
mineral, com lamiant
fibres txtils, que
poden ser...
qumiques sinttica, com el poliester
artificial, com el rai
Utilitzant filadores
La filatura, a partir Sobtenen els fils la torsi
de les fibres. amb les la retorsi
caracterstiques... el gruix, que es mesura
en texs
El tissatge, que teixits de punt;

es fan amb... les tricotoses
permet obtenir
teixits, els quals
poden ser... teixits plans;
El procs de producci es fan amb... els telers
de teixits consta dels
passos segents: La tintura i lestampaci.
la impermeabilitzaci
la franella
Els acabats,
el desfibrament
com per exemple...
la sanforitzaci
el perxatge
el disseny de les peces de roba

el dibuix de patrons
el tall de les peces de roba
El taller de tall i de forma permanent
la uni de les peces de roba
confecci, on es de forma no permanent
duu a terme...
Eletiquetatge, la talla
on sha dindicar... el manteniment
la composici
PARAULES CLAU
fibres fibres tissatge tintura acabats confecci natural qumiques filadores
fils punt plans impermeabilitzaci sanforitzaci animal vegetal mineral
sinttica artificial torsi retorsi texs tricotoses telers talla composici
58
6 LALIMENTACI
Unitat 6 Lalimentaci
Carrega les piles
Els aliments 1. Completa les frases segents amb les paraules donades:
Bsicament hi ha dos tipus
terciari ramaderia elaborats transformaci comercialitzaci indstries
daliments:
Frescos: es poden
nutrients agrcoles
consumir tal com a) Els ssers vius tenim la necessitat bsica dalimentar-nos. Els aliments ens pro-
sobtenen (fruites, carn, porcionen lenergia i els nutrients indispensables per satisfer les nostres necessi-
peix, etc.). tats vitals.
Elaborats: han de passar
per un procs de b) Lagricultura, la ramaderia i la pesca ens proporcionen la majoria de matries pri-
transformaci (pa, meres per a la nostra alimentaci. Lobtenci daquestes matries primeres la
conserves, oli doliva, etc.). duen a terme les empreses del sector primari dedicades a activitats agrcoles, ra-
maderes o de pesca.
El sector primari
Lagricultura, la ramaderia i
c) Algunes matries primeres ja sn aliments que es poden consumir directament
la pesca sn activitats que tal com sobtenen: sn els anomenats aliments frescos (fruites, verdures, carn,
pertanyen al sector peix, etc). En canvi, els aliments elaborats (pa, oli doliva, vi, etc.) han de passar per
primari. un procs de transformaci.
Les operacions que cal dur
d) Les indstries alimentries sn empreses del sector secundari que en general en-
a terme ordenadament en
globen totes les fases relacionades amb la producci daliments: lelaboraci, la
qualsevol procs agrari
sn: preparaci del sl conservaci, lenvasament i letiquetatge.
sembra protecci del e) La comercialitzaci dels productes elaborats correspon a les empreses del sector
conreu collita terciari, que sencarreguen de fer arribar aquests productes als consumidors.
La ramaderia permet
obtenir matries primeres
com la carn, la llet, els ous, 2. Completa la taula segent collocant a cada casella laliment que correspongui:
les pells, etc.
Amb la pesca obtenim formatge poma tomquet pa tonyina en llauna pernil curat oli doliva
productes com el peix o el fuet vi llobarro ous melmelada conill enciam salm fumat orada
marisc. pollastre psols xai verat patata llom embotit perdiu turbot
La indstria alimentria
La transformaci de les
matries primeres en Tipus daliments
productes aptes per al
Frescos Elaborats
consum hum i animal es
duu a terme en la indstria
poma tomquet
alimentria. pa oli doliva vi
Agricultura enciam psols
melmelada
patata
formatge pernil
Matries ous conill pollastre
Ramaderia curat fuet llom
primeres xai perdiu
embotit
llobarro orada tonyina en llauna

Pesca
verat turbot salm fumat
60
Lalimentaci Unitat 6
3. Observa les fotografies i digues a quin tipus de ramaderia pertany cadascuna (ex- La conservaci dels
plotaci extensiva o explotaci intensiva) i el tipus danimal: aliments
La funci dels tractaments
de conservaci daliments
s allargar la vida del
producte i evitar-ne
o retardar-ne el
deteriorament. Podem
agrupar les tcniques de
conservaci en dos grups:
Tcniques tradicionals:
dessecaci, fumatge, sala,
Explotaci intensiva: aviram. Explotaci extensiva: bestiar bov. ensucrat i escabetxada.
Tcniques modernes
Conservaci amb
4. Completa la taula segent amb el tipus de bestiar al qual correspon cada animal i augment de temperatura:
els productes que se nobtenen: pasteuritzaci i
esterilitzaci.
Animals Tipus de bestiar Productes obtinguts Conservaci en fred:
cabres capr carn, llet i pell refrigeraci, congelaci i
ultracongelaci.
vedelles bov carn i pell
gallines avcola o aviram ous i carn Els additius
Safegeixen als aliments
porcs porc carn per modificar algunes de
les seves caracterstiques
vaques bov llet, carn i pell
i/o millorar-ne el procs de
pollastres avcola o aviram carn conservaci. Estan
identificats amb la lletra E i
ovelles ov carn, llana i llet
un nmero que informa del
bous bov carn i pell tipus de substncia
emprada. Els principals sn:
Conservants: serveixen
per allargar el temps de
5. Indica quines de les afirmacions segents sn veritables i quines sn falses:
conservaci dels aliments.
Veritable Fals La seva descripci comena
amb el nmero 2 (ex: E-281)
Les diferents tcniques de reg utilitzades en els cultius sn x
Colorants: susen per fer
el reg per gravetat, el reg per aspersi i el reg per degoteig.
els productes ms
La refrigeraci consisteix a rebaixar la temperatura dun x atractius. La seva descripci
aliment fins a valors entre 18 C i +15 C. comena amb el nmero 1.
(ex: E-150).
Els conservants sn substncies que es fan servir noms per fer x Antioxidants: eviten que
els productes ms atractius. els aliments es tornin
Loli doliva s una mescla doli doliva verge i oli refinat. x rancis i tinguin mal gust. La
seva descripci comena
El fumatge o la dessecaci sn tcniques modernes amb el nmero 3 (ex:
de conservaci dels aliments que impliquen laplicaci de baixes E-300).
temperatures als productes. x Estabilitzants: serveixen
per mantenir la
El monocultiu s una tcnica que consisteix a conrear sempre x
consistncia dels aliments.
la mateixa planta.
La seva descripci comena
amb el 4 (ex: E-440).
61
6. Completa la frase amb el nom corresponent de la tcnica de pesca que apareix a

continuaci:
1. La pesca amb palangre consisteix en una corda llarga anomenada mare, de la qual
pengen unes altres cordes molt primes, anomenades braols, cadascuna de les quals
va proveda dun ham a lextrem lliure.
2. En la pesca amb xarxa de deriva, sempra una xarxa vertical en qu queden atra-
pats els peixos que neden a poca profunditat.
3. En la pesca amb xarxa dencerclament, tamb anomenada de teranyina, senvolta
el banc de peixos amb una xarxa cilndrica. Quan el peix ha entrat a la xarxa, es tan-
ca per lextrem inferior, i desprs es va tancant lobertura superior de la xarxa per tal
delevar-la i collocar-la al vaixell.
4. La pesca amb xarxa de rssec s una tcnica utilitzada per capturar el peix que es
troba al fons mar; consisteix en una xarxa que t forma de sac i s arrossegada per
vaixells molt potents.
5. Quant a la pesca a alta mar, els vaixells fan s de mitjans tecnolgics moderns,
com el sonar, que s un aparell de radiolocalitzaci submarina i pot servir per detec-
tar els bancs de peixos. Alguns pasos disposen de flotes pesqueres modernes, que
tenen tots els elements necessaris per congelar el peix i envasar-lo a alta mar.
62
Resol
1. Relaciona cada una de les imatges de la primera columna amb les tcniques o ex-
plotacions de la segona, i tamb amb el tipus dactivitat a qu pertanyen de la ter-
cera columna.
Eines / Productes Tcniques / Explotacions Activitats
palangre
collita agricultura
teranyina
avcola ramaderia
bovina
sembra pesca
preparaci del sl
2. A continuaci es mostra un dels productes alimentaris que consumim amb ms fre-

qncia: la llet. Observa letiqueta de lenvs i escriu a cada requadre el tipus din-
formaci proporcionada amb els termes adequats:
llista dingredients contingut nom del producte informaci nutricional data
de caducitat codi de barres consells de conservaci
data de caducitat
llista
dingredients
informaci
nutricional
consells de
conservaci
nom del producte contingut

codi de barres
63
3. A letiqueta duna beguda refrescant de llimona shi pot llegir la informaci que fi-
gura al marge.
Beguda refrescant de llimona
Ingredients: aigua carbonatada, sucre, 6 % de suc de llimona a base de concentrat,
E-330, E-300, E-202, E-414, E-445 i E-140
Respon aquestes qestions:
a) Completa la taula segent relacionant cada una de les definicions de lesquerra
amb el tipus dadditiu que hi ha a sota i escriu-los a la casella corresponent de la
columna central. Relaciona, a ms, la identificaci de ladditiu, que es troba a le-
tiqueta de la beguda refrescant, amb el tipus dadditiu i anotals a la casella cor-
responent de la columna de la dreta.
conservants colorants estabilitzants antioxidants
Definicions Tipus dadditiu Identificaci de ladditiu

2 litres
Beguda refrescant de llimona
Eviten la separaci
LeMonPlus dels greixos de laigua.
estabilitzants E-414, E-445
Ingredients
Aigua carbonatada, sucre, 6 % de suc
de llimona a base de concentrat, Limiten la propagaci
E-330, E-300, E-202, E-414, E-445, E-140
E--
E
conservants E-202
de microorganismes.
Eviten que els aliments
antioxidants E-330, E-300
es tornin rancis.
Serveixen per fer ms
colorants E-140
atractius els productes.
b) Una llimona proporciona una quantitat aproximada de 40 millilitres de suc.

Quantes llimones es necessiten per a la beguda refrescant de 2 litres?
Sabem que: 1 litre = 1 000 millilitres i, per tant: 2 litres = 2 000 millilitres
Com que la beguda t un 6 % daquest concentrat de suc, tindrem:
2 000 millilitres 6/100 = 120 millilitres de suc de llimona en total.
Ara, dividim la quantitat total de suc de llimona entre la quantitat de suc duna
llimona i obtindrem el nombre de llimones que es necessiten:
120 millilitres : 40 millilitres/llimona = 3 llimones
Per tant, fan falta 3 llimones per a lampolla de 2 litres.
64
4. Relaciona els productes alimentaris que apareixen a la primera columna amb la for-
ma de conservaci emprada de la segona i amb el tipus de tcnica a la qual pertan-
yen de la tercera.
Productes alimentaris Forma de conservaci Tipus de tcnica
sala
congelaci tradicional
ensucrat
esterilitzaci UHT moderna
dessecaci
fumatge
65
Lectura
El caf
ls preus del caf han arribat a mnims histrics. Molts petits productors estan venent el seu caf a un preu inferior al
E preu de producci. La crisi del sector ha portat 25 milions de famlies de petits productors de ms de 50 pasos en de-
senvolupament a nivells de pobresa extrems.
Des de lany 2002, Oxfam est fent campanya per aconseguir acords ms justos per als productors de caf. Lorganitzaci
ha instat les principals torrefactores (Nestl, Kraft, Procter & Gamble i Sara Lee) a collaborar per solucionar la crisi. Oxfam
en destaca les rees de producci de caf ms importants, i proposa a aquestes empreses un conjunt de mesures molt con-
cretes recollides en el Pla de Rescat del Caf.
Lobjectiu principal del Pla de Rescat del Caf s aconseguir que les companyies torrefactores paguin uns preus dignes
als productors de caf perqu aquests puguin enviar els seus fills a lescola, pagar-se els medicaments bsics i cobrir les se-
ves necessitats alimentries.
El Pla proposa les mesures segents:
1. Que les torrefactores comercin noms amb el caf que reuneixi els estndards de qualitat bsics proposats per
lOrganitzaci Internacional del Caf (OIC).
2. La destrucci dalmenys 5 milions de sacs de caf emmagatzemats, finanada per les torrefactores i els governs dels pa-
sos rics.
3. La creaci dun fons per ajudar els productors pobres a trobar conreus alternatius, de manera que no siguin tan depen-
dents del caf.
<http://www.intermonoxfam.org>
66
1. Segons el text, don treuen el caf les empreses torrefactores que el comercialitzen?
Sembla que el compren als petits productors, ja que aix, segurament, els surt ms
barat que cultivar-lo elles mateixes.
2. Saps de quines zones del mn prov el caf?

Prov de zones clides i humides de lfrica i Amrica del Sud.
3. Si hi ha lliure mercat i predomina la llei de loferta i la demanda, per quin motiu els
petits productors de caf no surten de la pobresa?
Perqu totes les grans empreses torrefactores es poden permetre el luxe de no pa-
gar el caf al preu que shauria de pagar, perqu tenen molt caf emmagatzemat.
Aix aconsegueixen augmentar els seus beneficis.
4. Quin s lobjectiu de les dues primeres propostes? Qu es pretn aconseguir?

Lobjectiu s reduir loferta de caf del mercat traient-ne una part i eliminant una
part del que hi ha emmagatzemat. Amb una reducci de loferta s previsible que
els preus que es paguen als productors de caf sapugin.
5. De la tercera proposta, quins beneficis poden tenir els petits productors fent con-
reus alternatius?
Sense dependre noms del caf per viure, el poden vendre ms car, i aix, si no el ve-
nen, tenen alternatives per poder subsistir.
67
Els aliments
poden ser ens arriben grcies a
elaborats frescos empreses del

sector primari
utilitzen additius com ara

indstries empreses de
alimentries comercialitzaci
conservants
colorants que pertanyen a
antioxidants
estabilitzants
agricultura ramaderia pesca

tenen per objectiu
algunes feines amb granges

conservar Millorar-ne de les quals sn que poden ser que es pot fer
els aliments laspecte i el gust
mitjanant tcniques de conservaci preparar el sl bovines en vaixells

la sembra ovines en piscifactories
el manteniment ramaderia
la collita cabrunes
tradicionals modernes avcoles
cuncoles
dessecaci
fumatge calor fred
sala
sucre
pasteuritzaci refrigeraci
escabetxada
esterilitzaci congelaci
PARAULES CLAU
congelaci sala elaborats ramaderia colorants la sembra porcines fred en
piscifactories tradicionals
68
7 HARDWARE I XARXES
Unitat 7 Hardware i xarxes
Carrega les piles
Funcionament de lordinador 1. La CPU rep les dades dels perifrics dentrada o de les
El PC s una mquina molt verstil que ens permet fer un memries.
gran nombre doperacions. 2. La CPU processa aquestes dades i en genera unes altres.
Qualsevol tasca que fa lordinador es pot resumir en el procs 3. Aquestes dades es mostren als perifrics de sortida o
segent: semmagatzemen als dispositius demmagatzemament.
Maquinari i components segueix el processador s el segent:

Si desmuntem un ordinador, veurem un gran nombre de cables, 1. La UC llegeix a la memria les ins-
elements integrats i targetes. Encara que no ho sembli, en la ma- truccions dels programes.
joria dordinadors la configuraci i distribuci dels diferents ele- 2. Pren dades de la memria o dels
ments s la mateixa. Un ordinador es pot comprar ja muntat o es perifrics.
poden triar cadascun dels elements per separat per obtenir la con- 3. Utilitza lALU per fer clculs.
figuraci ms adient a les nostres necessitats. A continuaci, ex- 4. Torna els resultats de les operacions a la memria o als perif-
plicarem cadascun dels components de la unitat central. rics.
La caracterstica principal del processador s la velocitat, que ve
La caixa donada en gigahertzs (GHz) i representa el nombre doperacions
s lestructura sobre la qual se subjec- que pot fer per segon. El processador est connectat a la memria
ten tots els elements. A la part davan- i als perifrics a travs dels busos, composats per circuits o cables,
tera hi ha els elements de comanda- pels quals circula la informaci.
ment i les unitats de disc, mentre que,
al darrere, hi trobem les connexions Les memries
de lordinador. El format ms utilitzat Sn uns components que sutilitzen per emmagatzemar dades
en aquests moments s lATX. que fa servir el PC. Hi ha dos tipus de memries: la interna i lex-
La font dalimentaci. s lelement que subministra la tensi ne- terna.
cessria per a cada un dels components de lordinador. Una de les
seves caracterstiques s la potncia que s capa de subministrar: Memries internes
en un ordinador normal s entre 230 W i 400 W. Estan connectades directament a la placa base.
Els ventiladors. Sn elements necessaris per extreure la calor que RAM (memria daccs aleatori): s la memria principal de lor-
generen tots els components de lordinador. Si lordinador sescal- dinador, desa les dades que lordinador est utilitzant en aquell
fa massa es pot alentir, pot tenir errors en el funcionament i fins i instant.
tot es pot espatllar. BIOS (basic input/output system): s el xip que cont el progra-
ma elemental que controla els dispositius de lordinador.
La placa base Memria cau: sn xips de memria secundria daccs molt r-
La placa base s un circuit imprs rectangular sobre el qual es con- pid.
necten tots els dispositius i elements de lordinador. Els principals
elements que es troben a la placa base sn: Dispositius demmagatzematge
Xips de control. Elements encarregats de controlar la circulaci Disc dur
dinformaci per la placa. Un dels ms importats s la BIOS. Un disc dur s un dispositiu on es poden emmagatzemar dades.
Slots o ranures dexpansi, on es connecten les targetes. Est format per diversos discos apilats. Entre aquests hi ha els
Memria principal. Anomenada memria RAM, que sacobla a les capals de lectura, que sencarreguen de llegir i gravar dades
ranures corresponents. magnticament. Les caracterstiques principals dun disc dur sn:
Microprocessador. Es connecta al scol. La capacitat, que indica la quantitat dinformaci que pot conte-
Altres elements. La pila, els connectors, els condensadors, etc. nir.
La velocitat de gir, que es mesura en revolucions per minut.
El microprocessador
Un dels elements principals que es connecten directament a la Dispositius ptics
placa base s el microprocessador. Els elements ms importants de Sn unitats que poden llegir i/o gravar discos plstics amb un sis-
qu est compost sn la unitat de control (UC) i la unitat aritm- tema per llegir mitjanant un lser els forats que hi ha als discos.
tica lgica (ALU). Duna manera molt simplificada, el procs que Els primers sistemes ptics van ser els CD-ROM, amb una capaci-
70
Hardware i xarxes Unitat 7
tat de 700 MB. Els ordinadors actuals ja porten unitats gravadores (lnia telefnica, lnia de fibra ptica, etc.). Aix fa que tingui una
de DVD que poden emmagatzemar entre 4,7 GB i 8,1 GB. velocitat de transferncia ms baixa que a les LAN. En els ltims
Altres dispositius anys, aquesta velocitat de transferncia ha augmentat molt gr-
Llapis de memria: s un xip de memria que es connecta a lor- cies als avenos en la transmissi de dades per via telefnica, com
dinador a partir dun port USB. per exemple lADSL.
Targetes de memria: sn petits xips de memries flaix que te-
nen diversos formats: SD, CF, MS, etc. Xarxes ADSL
Les sigles ADSL provenen del terme
Xarxes dordinadors angls asimetric digital subscriber line,
Una xarxa dordinadors s un conjunt dordinadors i altres dispo- que vol dir lnia dabonat digital
sitius que es connecten entre si amb lobjectiu de compartir recur- asimtrica. En aquestes xarxes, un m-
sos. Segons les dimensions de les xarxes podem distingir les LAN, dem o encaminador ADSL aconsegueix
xarxes drea local, i les WAN, xarxes drea estesa. introduir tres canals en la lnia telef-
nica tradicional: un per a la veu, un de
Xarxa drea local (LAN) bidireccional, i un tercer dalta veloci-
s una xarxa dordinadors amb un tat que noms funciona cap a lusuari. Aix fa que el canal de bai-
abast limitat, normalment un edifici o xada sigui molt ms rpid que el de pujada; per aix sen diu
un grup dedificis, com per exemple asimtrica.
un campus universitari. T una veloci-
tat de transferncia de dades elevada, La xarxa de xarxes: Internet
que normalment oscilla entre 10 i 1 Podem dir que Internet s una xarxa mundial de xarxes dordina-
000 Mbit/s. dors. Qualsevol ordinador que est connectat a Internet es pot co-
municar amb qualsevol altre del mn, si tamb hi est connectat.
Elements bsics La comunicaci de dos ordinadors a travs dInternet comena
Estacions de treball (ST). Sn els elements que es connecten a la quan un usuari inicia la comunicaci des de lordinador local (local
xarxa, normalment ordinadors. A aquests elements tamb sels host), sollicitant un servei determinat a un ordinador remot (re-
denomina clients. mote host). A vegades tamb es pot fer servir la terminologia
Mitjans de transmissi. Sn els dispositius necessaris per con- client-servidor, per als ordinadors. En lexemple anterior, lusuari
nectar-se a la xarxa. Normalment cal una targeta de xarxa i cables. demana des de lordinador client una pgina web a lordinador ser-
Servidor. s un ordinador connectat a la xarxa on hi ha carregats vidor.
els programes de control de la xarxa, i proporciona dades, progra-
mes, etc. als clients de la xarxa de manera segura. Com es transmet la informaci per Internet?
Cada ordinador connectat a Internet ha destar iden-
Tipus de xarxes tificat mitjanant un nom anomenat adrea IP, que
Podem distingir dos tipus de xarxes segons les funcions que duen est formada per quatre grups de tres nombres se-
a terme els diferents elements connectats: les xarxes igualitries, parats per un punt. Cada grup de nombres pot anar
on les ST poden actuar tant com a servidors com a clients, i les xar- des del 0 fins al 255. Per comunicar-se, els ordinadors
xes centralitzades, on el servidor executa el sistema operatiu i ofe- necessiten una srie de normes: s el que coneixem
reix a la resta dusuaris recursos i serveis. com a protocol de control de transmissi o TCP. Els
Segons com estiguin connectats els diversos dispositius, podem passos que es donen per transmetre un missatge de-
distingir: terminat sn:
Xarxes en bus. Les ST estan connectades a un cable com. En cas 1. El TCP de lordinador local analitza la informaci
davaria duna ST la resta continua funcionant. que es vol transmetre i la divideix en paquets ms
Xarxes en anell. Totes les ST estan connectades en srie, formant petits.
un anell. La informaci passa per totes les ST; si una sespatlla, la 2. El TCP assigna a cada paquet una etiqueta per
xarxa deixa de funcionar. identificar lordre en qu shan dadjuntar.
Xarxes en estrella. Totes les estacions estan connectades a un or- 3. Ladrea IP afegeix a cada paquet ladrea de lordinador local i
dinador central o a un concentrador a travs del qual es porta a ter- la de lordinador remot.
me la transmissi de les dades. 4. Des del servidor de lordinador local es dna sortida als paquets
En una xarxa podem definir diversos grups de treball, compostos per camins diferents fins al servidor al qual pertany lordinador re-
per dispositius amb recursos compartits afins. mot.
5. El servidor remot envia els paquets utilitzant ladrea IP.
Xarxes drea estesa (WAN) 6. El TCP de lordinador remot sencarrega dextreure la informaci
Les xarxes drea estesa engloben extenses zones geogrfiques. procurant que hi hagi tots els paquets i que no siguin erronis.
Les utilitzen empreses, universitats, etc. Normalment est forma- 7. Finalment, el TCP confeccionar els diferents paquets en lordre
da per diverses LAN unides entre si per lnies de telecomunicacions correcte per obtenir el missatge original.
71
1. Emplena lesquema segent amb els elements corresponents per a cada pas:.
Entrada de dades Processament de dades Presentaci de resultats

Perifrics dentrada CPU Perifrics de sortida
Entrada de dades
Perifrics dentrada
2. Indica el nom de cada un dels elements assenyalats:
1 2 3 4 1 Font dalimentaci
6 Disquetera
2 Ventilador de la CPU
7 Estructura de la caixa
5
6 3 Cables
8 Bot dengegada
7 4 Unitats CD-ROM/DVD
8
9 Placa base
5 Connectors externs
9
10 Disc dur
10
3. Indica el nom de cada un dels elements assenyalats:.
1
2 1 Scol del microprocessador
6 Connectors SATA disc dur/DVD
4 2 Alimentaci de la placa
3
7 Ranura AGP
3 Connector disquetera
5 8 Ranures PCI
4 Connectors externs
7
9 Connectors IDE disc dur/DVD
6
5 Ranures memria RAM
8
10 Pila
9
10
72
4. Indica si les afirmacions segents sn veritables o falses:
Veritable Fals
Totes les plaques tenen slots o ranures per a tots els tipus
de processadors.
Con ms alta s la velocitat del processador, millor ser
el rendiment de lordinador.
Per canviar la quantitat de memria RAM dun ordinador sha
de substituir tota la placa base.
Els discos durs de tipus SATA sn ms lents que els de tipus IDE.
Els DVD tenen ms capacitat que els CD-ROM.
Els ventiladors serveixen per refrigerar els ordinadors.
5. Completa el quadre segent amb les corresponents relacions entre les unitats.
Ajudat amb la taula dequivalncies.
Bytes kB MB GB 1 quilobyte sn 1 024 bytes.

536 870 912 524 288 512 0,5 1 megabyte sn 1 024 quilobytes.
1 gigabyte sn 1 024 megabytes.
3 221 225 472 3 145 728 3 072 3 1 terabyte sn 1 024 gigabytes.
2 097 152 2 048 2 0,00195 1 petabyte sn 1 024 terabytes.
6. Identifica els diferents elements de la figura segons les definicions.

pista
Cadascuna de les lnies concntriques sobre les
Pista
quals semmagatzema la informaci.
clster
Sector Divisi radial duna zona del disc.

sector
Sn els compartiments ms petits, utilitzats per
Clster desar informaci. Cada arxiu ocupa un clster com a
FAT
mnim, encara que sigui molt petit.
Sn uns clsters especials que indiquen on est

FAT
guardada la informaci.
7. Calcula quants disquets de 3,5, d1,4 MB de capacitat, caben en un llapis de mem-

ria de 4 GB de capacitat.
4 GB
1 024 MB
= 4 096 MB
1 GB
4 096 MB
= 2 925 disquets
1,4 MB
73
8. Relaciona cada un dels elements bsics que integren una xarxa drea local amb la
seva imatge.
targeta de xarxa
servidor
estaci de treball
terminal cable de connexi (RJ-45)
9. Determina quins dels esquemes del marge illustra una xarxa en estrella, una xarxa
en anell o una xarxa en bus.
10. Qu creus que passaria en una xarxa en estrella si savaris una estaci de treball?
I si savaris lelement central o switch? Justifica les respostes.
Xarxa en bus Si savaris una ST la xarxa continuaria funcionant, ja que els altres elements de la
xarxa no estan connectats directament a aquesta ST.
En canvi, si savaris el switch la xarxa s que deixaria de funcionar, ja que s lele-
ment que uneix tots els elements de la xarxa i, per tant, no hi hauria comunicaci
entre ells.
Xarxa en anell
11.
Sigles del protocol utilitzat a Internet. TCP
Normes que els ordinadors necessiten per comunicar-se entre si protocol
Xarxa en estrella Aquesta xarxa disposa de tres canals, un dels quals s noms de
ADSL
baixada cap a lusuari.
Xarxa WAN o xarxa drea... estesa
Element fsic que connecta dos ordinadors duna xarxa. cable
Xarxa de xarxes. Internet

En aquest tipus de xarxes qualsevol estaci de treball pot
igualitries
funcionar com a servidor.
Xarxa drea local. LAN
74
12. Observa la figura i digues quina creus que s la funci de lsplitter o separador.
Lsplitter s un filtre DSL que serveix per separar el senyal de veu del senyal de dades
duna lnia ADSL i fer que no hi hagin interferncies entre ells.
13. Indica si les afirmacions segents sn veritables o falses.
Veritable Fals
Els mdems van aparixer per la necessitat de convertir dades

analgiques en digitals i viceversa.
LIP fa que sidentifiquin els ordinadors que hi ha connectats
a la xarxa.
Internet s una xarxa dordinadors que noms opera
en grans rees de territori.
En una connexi en anell tots els equips estan connectats
en srie formant un anell.
La xarxa ADSL s una xarxa de banda estreta.
Els elements bsics duna LAN sn les ST, els servidors
i els mitjans de transmissi.
14. Busca a la sopa de lletres nou paraules relacionades amb la informtica sabent que
comencen per:
W S R A T A L F C N C C X..
M A E S T R E L L A O I
E.
S R D I E Z R A E R N V
I O G F N E O N L D C G L
S N F H R O L A M X E I C.
X G T S E B Y T E T N B
B.
A J R E T T N C I O T E
R A S A N W Y P R S R T T
X R B N I A E C O O A Y I..
A A U O P R A E D A D U
S.
H E S E R V I D O R O A
Y U E I A T O S U G R F B.
75
Resol
1. Mirant les illustracions determina:

a) Quants millmetres mesura el forat dun CD? I el dun DVD?
0,83 m
1 mm
= 0,00083 mm en un CD
1000 m
0,4 m
1 mm
= 0,0004 mm en un DVD
1 000 m
b) Quants cercles de forats per millmetre caben en un CD? I en un

DVD?
1,6 m
1 mm
En un CD: = 0,0016 mm
1 000 m
1 mm
en 1 mm... = 625 cercles
10 016 m
0,74 m
1 mm
En un DVD: = 0,00074 mm
1 000 m
1 mm
en 1 mm... = 1 351 cercles
0,00074 mm
2. Relaciona els perifrics de la columna de lesquerra amb el tipus de port on van con-
nectats.
port ps/2
comandament de jocs
port de srie
teclat
port usb
monitor
port vga
router
targeta de xarxa
impressora
76
3. Determina si les adreces IP que hi ha a continuaci sn possibles:
101.66.0.25 s possible.
27.205.1246.2 No s possible. Un dels nombres s superior a 255.
255.256.100.76 No s possible. Un dels nombres s superior a 255.
192.168.17.22.12 No s possible. Hi ha 5 nombres.
36.36.36.36 s possible.
4. Problemes:
Amb aquestes dades efectua els problemes segents: 1 quilobyte: 1 024 bytes.
1 megabyte: 1 024 quilobytes.
1. Determina quants GB ocupa un arxiu de 2 456 384 928 bytes. Es podr emma-
1 gigabyte: 1 024 megabytes.
gatzemar en un llapis de memria de 3 GB?
1 terabyte: 1 024 gigabytes.
2 456 384 928 Bytes

1 kB 1 MB 1 GB 1 petabyte: 1 024 terabytes.
= 2,29 GB
1 024 Bytes 1 024 kB 1 024 MB
Com que el valor s menor a 3 GB, s que podrem emmagatzemar aquest arxiu en
un llapis de memria.
2. Quants CD-ROM de 700 MB es necessitaran per gravar-hi el contingut dun DVD

de 4,1 GB?
4,1 GB
1 024 MB
= 4 198,4 GB
1 GB
4 198,4 GB
= 5,99 CDs
700 MB
Per gravar el contingut del DVD necessitem 6 CD.
3. Quants segons es necessiten per transmetre un arxiu de 359 GB des dun ordina-
dor a un altre de la xarxa si la velocitat de transmissi s de 100 MB/s?
359 GB
1024 MB
= 367 616 GB
1 GB
367 616 GB
t= = 367,7 s
MB
100
s
77
5. Ordena els passos segents, corresponents al procediment que se segueix en trans-

Ordinador A:
metre un missatge dun ordinador a un altre per la xarxa:
IP 025.225.064.003
El TCP assigna a cada paquet una etiqueta per identificar lordre en qu

2
shan dadjuntar.
5 El servidor remot envia els paquets utilitzant ladrea IP.
Missatge Finalment, el TCP confeccionar els diferents paquets en lordre correcte per
7
obtenir el missatge original.
Ladrea IP afegeix a cada paquet ladrea de lordinador local i la de

3
lordinador remot.
El TCP de lordinador local analitza la informaci que es vol transmetre i la

1
divideix en paquets ms petits.
El TCP de lordinador remot sencarrega dextreure la informaci procurant

6
que hi hagi tots els paquets, i que aquests paquets no siguin erronis.
Des del servidor de lordinador local es dna sortida als paquets per camins
4
diferents fins al servidor al qual pertany lordinador remot.
Missatge
Ordinador B:
IP 025.167.089.004
78
6. Taller dInformtica. Explora la connexi a Internet.

En aquest taller et proposem que
comprovis la teva connexi a Internet,
i comprovis ladrea IP que el teu ordi-
nador t a la xarxa.
1. Per mirar lestat de la connexi, cli-
ca sobre la icona de connexi sen-
se cables que hi ha a la barra
dinformaci a lescriptori.
2. Sobrir la finestra amb les connexions sense cables que
hi ha disponibles: clica amb el bot dret sobre la connexi
que est activa, aquella que indica com a estat connec-
tat.
3. Al men desplegable tria lopci Estat.
4. Veurs que sobre una altra finestra amb el ttol Estat

de Conexin de red inalmbrica.
5. En aquesta finestra podrs veure la quantitat dinfor-
maci, en bytes, que has enviat i la que has rebut.
6. Si ara cliques sobre el bot Detalls, sobrir una altra fi-

nestra amb la informaci sobre la IP i altres dades de
la connexi.
7. Busca les dades segents de la teva connexi i apunta-les:

a) El nom de la connexi o SSID:
b) Velocitat de la connexi:
c) Nombre de bytes enviats:
d) Nombre de bytes rebuts:
e) Adrea IP:
f) Mscara de subxarxa:
g) Passarella per defecte:
h) Servidor DNS:
79
Lectura
Els nous microprocessadors
ls microprocessadors actualment estan formats per un circuit imprs sobre una lmina
E de silici, on sinclouen una gran quantitat de transistors. Actualment shan aconseguit
transistors duna mida 800 vegades ms petita que el gruix dun cabell hum (0,13 micres).
La mida s important, ja que com ms petits siguin els transistors, ms petits seran els or-
dinadors i ms rpid ser el processador.
Tal com anuncia la llei de Moore, el nombre de transistors en un microprocessador es dobla

cada 18 mesos. Aquest ritme sha complert des de la dcada dels 70, per en algun moment
sarribar al lmit, ja que si es redueix ms la mida dels transistors arribar un punt en qu
hi haur interferncies dun transistor als transistors del voltant.
Per poder superar aquesta barrera que ens imposa la tecnologia basada en el silici, sestan
fent estudis en dues lnies que poden revolucionar el mn de la informtica: els ordinadors
quntics i els ordinadors dADN o moleculars.
Els ordinadors quntics no utilitzen els bits, sin que utilitzen els anomenats qubits (bits
quntics). Un qubit emmagatzema lestat dun tom, i aix fa que no hagi de ser binari, si-
n que pugui ser una combinaci de dos estats a la vegada. Aix, en poder emmagatzemar
una mescla de diversos valors a la vegada en cada qubit, podem emmagatzemar tota la in-
formaci duna sola vegada. Segons ScienceDaily, investigadors de la Universitat de Yale han
construt el primer processador quntic destat slid, de moment fora rudimentari, per
que t dos qubits i que ja pot fer algunes tasques de computaci quntica.
Encara som a les beceroles daquestes noves tecnologies, per no tardarem gaire a poder
veure els primers ordinadors funcionant amb aquesta tecnologia.
1. Qu diu la llei de Moore?

El nombre de transistors en un microprocessador es dobla cada 18 mesos.
2. Que s un qubit?
s un bit quntic. Emmagatzema lestat dun tom: aix fa que no hagi de ser bina-
ri, sin que pugui ser una combinaci de dos estats a la vegada.
3. En quina universitat nord-americana han construt el primer processador quntic?

Quants qubits t?
A Yale. T 2 qubits.
80
Els ventiladors sencarreguen de refrigerar lordinador.
La caixa s lestructura La font dalimentaci s lelement que subministra

on van collocats tots energia a lordinador.
el elements.
Els botons serveixen per posar en marxa lordinador o
aturar-lo.
els xips de control

La placa base s un
circuit imprs on van les ranures dexpansi
connectats:
el scol del microprocessador
lALU (unitat aritmtica operacions

El maquinari s la lgica), que sencarrega de aritmtiques
part fsica del PC. El microprocessador s fer:
Els seus el xip que processa la
operacions lgiques
components bsics informaci i est
sn els segents: format per: la UC (unitat de control), les memries
que controla:
els perifrics
internes, que sn xips RAM

connectats al processador. BIOS
cau
Les memries. Poden
ser:
discos durs
CD-DVD
externes, que necessiten un
memries USB
adaptador per connectar-se.
disquets
etc.
PARAULES CLAU
maquinari RAM ranures dexpansi scol microprocesador lgiques memries
USB placa base perifrics ALU ventiladors font dalimentaci dicos durs
memries internes
81
Unitat 8 Presentacions amb PowerPoint
cables
mitjans de transmissi targetes de xarxa
xarxes drea local estacions de treball

(LAN), que estan
formades per: servidor
en bus
Els seus components poden en anell
estar connectats: en estrella
xarxes drea estesa conjunt de xarxes locals
Les xarxes (WAN). Les seves

caracterstiques els medis de transmissi: lnia de telecomunicaci
dordinadors es
classifiquen segons principals sn:
la velocitat de transferncia, ms baixa que en la LAN
les seves dimensions
en:
lordinador local
(local host)
Ens permet la comunicaci
lordinador remot
entre:
(remote host)
Internet s la xarxa
ms important client
Utilitza els programes:
servidor
Transmet la informaci ladrea IP

mitjanant: el protocol TCP
PARAULES CLAU
local targetes estacions bus servidor estrella lnia de telecomunicaci con-
junt WAN velocitat Internet client TCP local IP remot
82
8 PRESENTACIONS
AMB POWERPOINT
CARREGA LES PILES
1. Relaciona els programes de presentacions amb el paquet ofimtic al qual pertany i

indica si sn lliures o de pagament.
Programes
de presentacions PowerPoint OpenOffice
Els programes de lliure
presentacions ajuden a
visualitzar les explicacions
Impress Microsoft Office
perqu aquestes siguin Keynote LibreOffice
ms atractives i
pagament
comprensibles.
LibreOffice Impress Apple
Hi ha diversos sistemes per
fer presentacions, com ara
utilitzant algun programa
2. Enumera els ttols de la barra de mens del PowerPoint.
que tinguem a lordinador.
Inici; Inserci; Presentaci de la pgina; Referncies; Correspondncia; Revisi i
Un dels ms coneguts s el
PowerPoint, per nhi ha Visualitzaci.
ms.
3. Escriu el nmero que correspon a cada nom.
1 Bot dOffice 9 rea de treball
7 Bloc desquema 4 Botons de control de programa

Impress
2 Barra deines daccs rpid 11 rea de notes
10 Botons de vista de diapositives 6 Barra de men
Keynote 8 Barra destat 12 Barra de zoom
5 Cinta dopcions 3 Barra de ttol
PowerPoint 2 3 6 4
5
1
7 9
PowerPoint 2007 s un
programa del paquet
ofimtic Microsoft Office
2007. Aquest grup de
programes ha estat
desenvolupat per
lempresa Microsoft.
8 11 10 12
84
Presentacions amb PowerPoint Unitat 8
4. Localitza el men i el bloc dicones on es troben les opcions segents: Barra de mens
La majoria de les opcions
a) Icona dobrir que ens proporciona el
PowerPoint es pot utilitzar
Barra deines daccs rpid. a partir de la barra dicones
b) Icona de transici de diapositives que sobre quan
seleccionem cada un dels
Men Animacions, bloc dicones Transici a aquesta diapositiva. mens de la barra de
c) Icona per inserir una taula mens.
Men Inserci, bloc dicones Taules. Hi ha opcions que es

troben amagades als
d ) Icona per revisar ortografia mens desplegables. Per
Men Revisi, bloc dicones Correcci. accedir-hi cal clicar sobre
les fletxes dels diferents
e) Icona per alinear el text a la dreta
quadres o botons.
Men Inici, bloc dicones Pargraf.
f ) Icona per iniciar la presentaci
Tasques habituals
Men Inici, bloc dicones Tipus de lletra.
Disseny del fons. Per tal
g) Icona denganxar que una presentaci sigui
atractiva s necessari un
Men Inici, bloc dicones Porta-retalls.
fons atractiu. El programa
h) Icona per visualitzar la forma de treball permet dissenyar-los o
escollir-ne de fets i, fins i
Men Visualitzaci, bloc dicones Visualitzaci de presentacions.
tot, fer-los amb imatges.
Inserci delements. El
5. Emplena la taula amb el nom dels botons i la seva funci, com a lexemple. programa permet inserir
textos, imatges,
Animaci numeracions, grfics,
Negreta Nova diapositiva Presentaci
personalitzada taules, etc.
Escriu en negreta. Afegeix una nova Canvia la Obre una Animacions. Es poden fer
diapositiva a la presentaci de la subfinestra per aparixer i desaparixer els
presentaci. diapositiva inserir elements duna
seleccionada. animacions. presentaci de diverses
maneres. A ms, tamb es
pot animar la transici
entre les diapositives.
Enregistra Notes. Per ajudar a fer les

So de la transici Amaga diapositiva Pgina de notes presentacions es poden
la narraci
introduir i imprimir notes
Permet Enregistra una Fa que la Visualitza la que no es mostren en fer
seleccionar un so narraci que es diapositiva pgina de notes lexposici.
que es reproduir pot reproduir seleccionada no per poder
durant la amb la es mostri durant treballar-hi.
transici. presentaci. la presentaci
85
RESOL
1. Taller dInformtica. Disseny del fons

Abans de comenar una presentaci s molt convenient dissenyar lestil: tipus de lle-
tres, colors, fons, etc. En aquest taller dinformtica farem algunes diapositives sobre
el procs delaboraci del vi i comenarem pel disseny de les diapositives.
1. Entra al PowerPoint i apareixer una primera diapositiva. Primer de tot desa-la
amb el nom elaboraci del vi.
2. Per defecte apareixeran dos quadres de text: un per al ttol i un altre per al subt-
tol. Elimina el del subttol.
3. Busca a Internet alguna imatge
que et serveixi de fons de les dia-
positives i desa-la. Tot seguit, vs
a leina Disseny | Fons | Estils de
fons / Format de fons i se tobrir
la finestra de format de fons.
4. Activa lopci demplenament
dimatge o de textura. Insereix
des de Fitxer... la imatge que ha-
vies escollit. Com que ha de ser
una imatge de fons, situa la
transparncia al 50 %. Finalment,
Tanca.
5. Al quadre de text del subttol, es-
criu Procs de lelaboraci del
vi. A travs del men Inici escull un tipus, una grandria i un color de lletra que ta-
gradi. Desplaal on creguis convenient. Finalment, desa la presentaci.
86
2. Taller dInformtica. Inserir pics i nombres

Ara farem una altra diapositiva per a lndex.
1. Obre la presentaci anterior. Per conservar el fons crea una nova diapositiva mit-
janant leina Inici | Nova diapositiva | Duplica les diapositives seleccionades...
Esborra el quadre de text del subttol.
2. Mitjanant el men Inserci | Text | Quadre de text crea ara dos quadres de text
nous, un per al ttol de la diapositiva i laltre per a lndex. Escriu el text de la imat-
ge.
3. A travs del men Inici | Pargraf | Pics i numeraci, aconsegueix que lndex tin-
gui laspecte de la imatge.
3. Taller dInformtica. Transici de diapositives

En aquest taller introduirem un primer efecte per passar duna diapositiva a laltra.
Per fer-ho vs al bloc de botons Animacions | Transici a aquesta diapositiva i indica
les opcions segents:
Quadra cap endins | Sense so | Lenta | En fer clic amb el ratol
Finalment, aplica-ho a totes les diapositives i comprova-ho amb el bot F5.
87
4. Taller dInformtica. Notes

En una diapositiva noms han daparixer les idees principals i no tot el que sexpli-
ca. Per preparar una exposici s molt til posar tota la informaci a lrea de notes.
1. Per crear una diapositiva nova duplica la diapositiva anterior i esborra tots els ele-
ments que contingui perqu noms quedi el fons.
2. Llegeix el text de sota corresponent a la tercera diapositiva: Breu introducci his-
trica. Copial a lrea de notes de la diapositiva. Per treballar ms cmodament
podrs ampliar lrea al men Visualitzaci | Visualitzacions de presentacions |
Pgines de notes i ajustant el Zoom.
3. Crea dos quadres de text a la diapositiva: un per al ttol i laltre per escriure les
idees principals. El format de les lletres ha de ser el mateix que a les anteriors.
4. Busca a Internet alguna imatge relacionada amb la diapositiva i enganxa-la i es-
criu un peu a la imatge. Fixat en la imatge inferior.
5. A lhora de fer una impressi es poden imprimir les diapositives amb les notes.
Daquesta manera, et podrs preparar lexposici ms fcilment.
Breu histria del vi

El primer que cal dir s que el vi, al llarg de la histria, ha estat molt ben considerat per lalta societat, i ha estat testimoni imprescindible en
qualsevol esdeveniment o banquet dimportncia. Al voltant dun pat amb vi shan signat grans tractes i shan produt esdeveniments his-
trics.
Fent un viatge al passat, fins a lorigen del vi, trobem que ja a lAntic Testament, i concretament a No, es poden apreciar dos fets histrics
rellevants relacionats amb el vi: el primer, quan va plantar vinyes a larca, i el segon, quan es va produir la primera borratxera de la histria.
A Egipte, Grcia i Roma sadorava Dions o Bacus (du de les vinyes) i a la Bblia ens parlaven de lltim sopar de Jess, on el vi representava
la seva sang. Sabem que a la Xina, fa 4 000 anys, ja coneixien el procs de fermentaci del ram, i que a Egipte, al segle IV aC, ja coneixien la
vinicultura. Juli Csar, un gran apassionat del vi, el va introduir per tot lImperi rom.
A Espanya van ser els romans els que van plantar les primeres vinyes. Sembla que anteriorment els fenicis ja havien portat esqueixos de cep
a la pennsula Ibrica. Els fenicis, a ms de dedicar-se a lintercanvi de pintures, teles i metalls, als vaixells principalment transportaven m-
fores amb vi i a cada ciutat que colonitzaven, hi installaven les seves factories. s aix com, en lactualitat, regions com el Peneds, a Espanya,
i Marsella, a Frana, deuen els seus orgens vinicultors als fenicis.
88
5. Taller dInformtica. Inserci i animacions

Finalment, farem la diapositiva nm. 14, que correspon a letiquetatge. Sobre una eti-
queta duna ampolla aniran apareixent crides amb les explicacions dels diferents ele-
ments que ha de tenir una etiqueta de vi.
1. Crea una nova diapositiva de la mateixa manera com ho has fet als tallers ante-
riors. Escriu el ttol de la diapositiva i busca la imatge dalguna ampolla de vi en la
qual es puguin veure els diferents elements duna etiqueta.
2. A partir del text inferior de letiquetatge, escriu una nota que servir com a intro-
ducci durant lexposici daquesta diapositiva.
3. Mitjanant el men Inserci | Illustracions | Formes | Fletxes de bloc | Pentgons
vs indicant els diferents elements de letiqueta tal com pots veure a la imatge in-
ferior.
4. Fes que les indicacions vagin apareixent duna en una. Per fer-ho, selecciona lele-
ment i utilitza el men Animacions | Animaci personalitzada. Sobrir una fines-
tra nova per afegir un efecte dentrada: escull el que ms tagradi.
5. Repeteix el procediment per a la resta de crides segons lordre en qu vols que
apareguin i comprova el funcionament de la diapositiva reproduint-la a travs del
men Presentaci de les diapositives | Inici de la presentaci | Des de la diapositiva
actual.
Etiquetatge
Letiqueta s el carnet didentitat del vi; per aix, shi detallen les caracterstiques personals i els as-
pectes legals que lafecten. Tamb s la seva carta de presentaci, fins al punt que el disseny esttic,
correcte i ben acabat pot arribar a vendre ms ampolles que el mateix vi que representa.
89
Lectura
n programa de presentaci s un software que sutilitza per mostrar informaci mitjanant una srie de diapositives
U que es van succeint una darrere laltra. El ms usual s tenir algun daquests programes a lordinador com, per exem-
ple, el PowerPoint. Per fer les presentacions cal seguir una srie de tcniques, per nhi ha una que destaca per sobre de la
resta: cal no abusar del text escrit a les diapositives. Noms hi han daparixer els tems i les idees amb imatges atracti-
ves.
Aquests programes disposen de dos funcions principals: un sistema dinserci de textos, imatges, sons, grfics, taules, etc.,
i un sistema que permet mostrar tot el contingut de la presentaci duna manera contnua i dinmica. A ms, en funci
dels programes, hi podem incloure altres elements, com ara enllaos, transicions entre diapositives, moviments dels textos,
imatges, etc., o, fins i tot, apunts de suport a cada diapositiva.
Una altra modalitat consisteix en ls de Flash, que s un software que permet generar animacions sense que ocupin
gaire memria. Aquestes animacions Flash es poden mostrar sense problemes en pgines web.
Una darrera alternativa molt emprada consisteix a fer servir directament programes dInternet que ens ajudin a fer pre-
sentacions i que tenen el gran avantatge que queden emmagatzemades a la xarxa i amb la qual cosa es poden compartir.
Un daquests programes gratuts s 280 Slides.
Pel que fa al hardware, cal dir que a ms dun ordinador hi ha dhaver un projector i una superfcie sobre la qual projectar.
Una de les principals caracterstiques dels projectors s la lluminositat: per exemple, si volem fer una presentaci en una
sala on hi ha una mica de llum, seria recomanable fer-la funcionar a ms de 1 500 lmens. Malgrat tot, hi ha altres carac-
terstiques que cal tenir en compte, com per exemple el contrast, sobretot si volem mostrar vdeos; la resoluci, si volem
qualitat dimatge; la distncia de tir, que s la distncia mxima entre el projector i la pantalla, o el format de la pantalla,
com les pantalles panormiques.
Un dels antecessors daquests sistemes de presentaci es podrien considerar

que eren els projectors de diapositives i els de transparncies (tamb anomena-
des acetats). En aquest darrer, les imatges que es volien projectar es dibuixaven,
sescrivien o simprimien sobre un plstic transparent, el qual es posava sobre un
llum potent que, a travs duna lupa i un mirall, projectava la imatge del plstic
sobre una superfcie blanca.
90
1. Per qu serveixen els programes de presentacions?

Els programes de presentacions serveixen com a suport a lhora de fer una exposi-
ci de manera ordenada i clara.
2. Com sanomenen els elements on apareix la informaci en un programa de presen-

tacions?
Sanomenen diapositives.
3. Com ha de ser la informaci que apareix en una diapositiva?

No hi ha dhaver gaire text escrit. Noms les idees principals i imatges atractives.
4. Quines sn les dues funcions dun programa de presentacions?

Un sistema dinserci de textos, imatges, sons, grfics, taules, etc., i un sistema que
permet mostrar tot el contingut de la presentaci duna manera contnua i dinmi-
ca.
5. Quines tres alternatives descriu el text per fer presentacions?

La primera consisteix a utilitzar programes de presentacions que es poden desca-
rregar a lordinador. La segona consisteix a utilitzar el Flash per fer animacions. La
darrera es basa a fer les presentacions directament des dInternet.
6. Quin maquinari es necessita per fer una presentaci?

A ms duna superfcie on projectar la imatge, cal un ordinador i un projector.
7. Quines sn les principals caracterstiques dun projector?

La lluminositat, el contrast, la resoluci i la distncia de tir.
8. Com sanomenava el sistema en el qual es projectava una imatge grcies a un pls-

tic transparent?
Projector de transparncies.
9. Quins tres consells li donaries a un company que hagi de fer una presentaci?
Per exemple:
Tenir cura de la imatge (manera de vestit, no menjar xiclet, etc.)
Si sutilitza un suport com un projector, cal no abusar-ne.
Tamb cal tenir cura daltres detalls, com ara no moures massa, no fer constant-
ment copets amb objectes sobre la taula, no posar-se les mans a les butxaques, etc.
Vocalitzar correctament i utilitzar un to de veu adequat.
Procurar que la presentaci no sigui montona i tingui una durada adequada: ni
gaire llarga ni gaire curta.
91
Serveixen per... facilitar les exposicions
atractives
Han de ser...
clares
Impress Inici
Programes de
presentacions
Insereix
Disseny
Alguns dels ms Els diferents

PowerPoint Animacions
coneguts sn... mens sn
Presentacions
Revisi
Visualitzaci
PARAULES CLAU
presentacions clares Inici PowerPoint Visualitzaci Disseny exposicions
92
9 INTERNET: RECERCA I
COMUNICACI DE LA INFORMACI
Unitat 9 Internet: recerca i comunicaci de la informaci
Carrega les piles
Qu s Internet? 1. Anomena tres provedors dInternet que operin a lEstat.

Internet es pot definir com
Movistar; Ya.com; Orange; etc.
una xarxa de xarxes en qu
els usuaris es connecten
mitjanant una lnia de
2. Indica el nom de cada un dels elements assenyalats.
telfon a un ordinador ms
potent, anomenat servidor. 1. ------------
2. ------------
Aquest servidor est
connectat amb altres que
intercanvien informaci
3. ------------
entre si i comparteixen
recursos. 4. ------------
Qu necessites per
connectar-te a Internet? 5. ------------
Un terminal, normalment
un ordinador.
Una connexi, normalment
una lnia telefnica. 6. ------------ 7. ------------
Un mdem o
encaminador, que permet 1 Provedor dInternet 5 Lnia telefnica
connectar lordinador amb 2 Encaminador 6 Mdem
la lnia telefnica.
Un provedor daccs a 3 Servidor 7 Casa o oficina
Internet (ISP). Facilita 4 Mdem
laccs a altres ordinadors
connectats a Internet. 3. Relaciona cada una de les adreces URL amb el seu domini.
El programari necessari
per connectar-se i navegar www.xtec.cat Alemanya
per Internet. www.siemens.de organitzaci
Quines possibilitats ens www.vodafone.es governs

ofereix Internet? www.softcatala.org comercial
Cercar informaci.
A la xarxa. www.google.com Catalunya
Comunicar-nos. Utilitzant www.whitehouse. gov Espanya
correu electrnic, xats,
missatgeria instantnia,
4. Qu significa compartir informaci mitjanant P2P? Anomena tres programes amb
videoconferncies, etc.
els quals puguis compartir arxius P2P.
Compartir informaci.
Mitjanant frums A les xarxes P2P (peer to peer) tots els usuaris connectats comparteixen els seus fit-
i xarxes socials. xers amb la resta de la comunitat dusuaris.
Compartir arxius. El que
e-Mule; Ares; Torrent; etc.
avui dia sanomena baixar-
se alguna cosa dInternet.
Mitjanant FTP o P2P. A ladrea http://www.edu365.cat, el protocol s http (HyperText Transfer Protocol);
Publicar informaci. Es www indica que s una pgina del World Wide Web; la part de domini seria edu365,
pot fer a travs de pgines que indica el nom de la pgina, i .cat seria el sufix de domini.
web, blocs, xarxes socials...
94
Internet: recerca i comunicaci de la informaci Unitat 9
5. Indica si les afirmacions segents sn veritables o falses: Cerca dinformaci

Veritable Fals Per cercar informaci
podem utilitzar dos
Els servidors donen accs a la xarxa mitjanant una pgina web mtodes: Si sabem ladrea
anomenada portal. de la pgina que busquem.
La navegaci fora de lnia (off line) s la que es fa mitjanant 1. Cerca directa nicament

ens cal escriure la URL de la
connexi telefnica.
pgina a la barra dadreces
Internet s una xarxa LAN. del navegador.
2. Cerca indirecta per
Un equip informtic no necessita un mdem per connectar-se

aquesta operaci
a Internet.
sutilitzen uns programes
Per visitar una pgina web sempre hem de saber la seva URL. anomenats cercadors, el

quals, a partir de paraules
El MSN s un programa de missatgeria instantnia.
clau, troben les pgines
relacionades i fan una llista
6. Escriu ladrea de la pgina web del centre i determina cada una de les parts de qu de les que han trobat. Els
est composta. cercadors ms utilitzats
Resposta oberta. sn: goolge, bing, altavista,
yahoo i ask.
Aquests programes
7. Quines diferncies hi ha entre:
utilitzen dos mtodes:
a) Cerca directa i cerca indirecta. Cerca mitjanant directoris.
La cerca s directa quan coneixem ladrea de la pgina. Per contra, si lhem des- Hi ha milions de pgines
brinar per algun mtode, la cerca s indirecta. classificades per
categories.
b) Cercador i portal. Motors de cerca. Sn
Un portal integra diferents serveis, com ara notcies, xats, correu electrnic, cer- programes que fan la cerca
cadors, etc. en bases de dades que
emmagatzemen gran
c) Comunicaci sncrona i comunicaci asncrona.
quantitat de pgines web
En la comunicaci sncrona lemissor i el receptor estan connectats simultniament
amb dades sobre el seu
i la comunicaci pot ser reversible; en canvi, en la comunicaci asncrona, el recep- contingut. Aquestes dades
tor no ha destar connectat al mateix temps i, per tant, la comunicaci s diferida. tenen forma de paraules
clau que es vinculen amb
8. Busca a la sopa de lletres nou paraules relacionades amb el tema sabent que co- les diferents pgines web.
mencen per:
Comunicaci sncrona
B D P R O T O C O L Q C X.. i asncrona
M A E N T R E L L A E I La possibilitat destablir
E.
S R D O M I N I E R N V contacte amb qualsevol
Y O G E C E O N L D C G D persona i en qualsevol lloc
del mn s una de les
S P D H E O A A M X A I C. opcions ms atractives de
X O T S R B N T E T M B
S. la Xarxa. Aquesta
M J T E C T O C K O I E comunicaci es pot produir
J A S A A W R P R S N T S de dues maneres:
X R B N D A C C O P A Y M.. asncrona (correu
A A W O O R N E D A D U electrnic) i sncrona (xat,
R E S E R V I D O R O A P. missatgeria instantnia,
Y U E Q B T S S U G R F W. etc.).
95
Resol
Correu electrnic 1. Relaciona els programes segents amb la seva utilitat:

Per fer aquesta operaci
Ares correu electrnic (programa client)
necessitem que lemissor i
el destinatari tinguin una mIRC correu electrnic (correu web)
adrea de correu electrnic.
Gmail programa per compartir fitxers P2P
Hi ha dues maneres de
gestionar el correu Bing xat
electrnic: a travs de
Outlook cercador
programes client, com per
exemple lOutlook, o a Windows Live Messenger missatgeria instantnia
travs de correu web.
Ladrea de correu electrnic
consta del nom, que s 2. Observa la imatge i contesta les qestions segents:
lidentificador de lusuari; @,
a) Quin navegador es-
que s el smbol utilitzat en
tem utilitzant?
aquestes adreces, i el nom
del servidor del correu Mozilla Firefox
electrnic.
b) Quantes pestanyes
La World Wide Web hi ha obertes?
Les pgines web Dues
Sn documents que
c) Quina s ladrea de
apareixen a la pantalla de
lordinador i que ens la pgina que ests
permeten comprar, fer veient?
publicitat, adquirir http://es.msn.com
entrades i cercar
informaci de tot tipus. d ) Assenyala cinc en-
En aquestes pgines hi llaos que apare-
apareixen uns elements, guin a la pgina.
anomenats enllaos o
Hotmail; Horscopo; Juegos; Lotera; Compras; etc.
vincles, que ens permeten
desplaar-nos directament e) Quina diferncia hi ha entre canals i serveis?
a altres elements de la
Mentre als canals shi pot trobar una gran quantitat de continguts classificats (es-
mateixa pgina o a altres
ports, el temps, motor, etc.), als segons, com el seu nom indica, ens ofereixen uns
pgines web.
quants serveis del portal, entre els quals podem destacar el de missatgeria ins-
Navegadors tantnia MSN Messenger o el correu web Hotmail.
Sn programes que ens f ) Per a qu serveix la caixa de text que hi ha al costat de la paraula buscar?
permeten accedir als
servidors i veure les Per escriure-hi la paraula o terme del qual volem buscar informaci.
pgines que hi ha g) Quin cercador far servir per cercar?
dipositades.
Els navegadors ms En aquest cas fa servir Bing.
utilitzats sn lInternet h) Per a qu serveixen les opcions que hi ha sobre la caixa de text buscar?
Explorer, el Mozilla Firefox,
i, ltimament, el Google Per tal de poder dur a terme la cerca en diferents mbits, com ara webs, imatges,
Chrome. vdeos, notcies, etc.
96
3. Taller dInformtica. Com utilitzar el tallafoc de Windows 7

El tallafoc s un dels elements de seguretat ms importants
per protegir el nostre ordinador quan ens connectem a
Internet. Windows 7 disposa dun tallafoc incorporat al siste-
ma. Aquesta eina de seguretat permet establir de forma ms
precisa la protecci.
Encara que hi ha solucions ms avanades al mercat, el talla-
foc que incorpora Windows pot ser un excellent aliat per im-
pedir connexions no desitjades i protegir el nostre ordinador.
1. Per accedir a les opcions del tallafoc de Windows 7, obrirem el men Inicia i a con-
tinuaci Tauler de control. Desprs, a lapartat Sistema i seguretat, trobarem lenlla
Tallafoc del Windows sobre el qual farem clic. A la pantalla apareixeran les opcions
bsiques per activar o desactivar el tallafoc segons la classificaci de las xarxes on
ens connectem. Al Windows 7 hi ha dos tipus de xarxes: per una banda, les pbli-
ques i per laltra, les domstiques o de la feina (anomenades xarxes privades).
2. El primer que veurem en accedir al tallafoc del Windows 7
s una pantalla informativa que ens indica quins serveis
tenim activats i quins no.
3. En aquesta pantalla podem veure que el Windows 7 est
dividit en dues seccions:
Xarxes domstiques o de la feina (privades): on indica
els serveis i les poltiques de seguretat que tenim acti-
vades en el nostre equip per a aquestes xarxes, que
considerem segures.
Xarxes pbliques: on indica els serveis i les regles de seguretat que tenim de-
finides quan entrem en una xarxa com la dun cibercaf o una cafeteria, on
aquestes regles han de ser ms restrictives.
4. El panell de control del Firewall tamb ens permet realitzar altres accions: al me-
n que apareix a lesquerra hi podem trobar les opcions segents: El xat
Permet que un programa o una caracterstica creui el Tallafoc del Windows: El xat utilitza el protocol
IRC. Aquest sistema
Aquesta opci ens permet decidir quins programes volem permetre que pu-
permet que diversos
guin sortir a Internet.
usuaris es reuneixin
Canvia la configuraci de notificaci: Mitjanant aquesta opci es poden mo- simultniament en
dificar les configuracions per a cada tipus de xarxa. tertlies.
Activa o desactiva el Tallafoc del Windows: Amb aquesta opci podem activar
La missatgeria
i desactivar el tallafoc. instantnia
Restaurar les opcions per defecte: Ens permet restaurar la configuraci prede- s una sntesi entre el
terminada del tallafoc del Windows. webxat i lIRC. s molt
senzill dutilitzar i molt
Configuraci avanada: Ens permet definir les regles que usar el tallafoc per verstil. Els programes ms
evitar laccs dels atacants. utilitzats sn: Windows
Detecta errors de la xarxa: Aquesta opci ens permet que Windows intenti re- Live Messenger, Google
Talk, ICQ, etc.
soldre algun possible error que hi hagi a les xarxes del nostre sistema.
97
Lectura
s segur navegar per internet?
questa s una pregunta

A que ens fem sovint, so-
bretot desprs de llegir tot el
que sescriu sobre els mlti-
ples perills que samaguen
darrere de cada pgina web
que obrim. Escoltem comen-
taris que fan referncia al fet
que ens poden robar les nos-
tres dades, que poden prendre
el control del nostre ordinador,
que poden violar la nostra in-
timitat i milers de coses per
lestil.
Doncs b, la resposta a aquesta pregunta no s fcil. Per una banda, s cert que moltes da-
questes coses s que ens poden passar, per disposem deines suficients per poder evitar que
ens hi trobem. Daltra banda, la immensa majoria daquests perills sn fcilment evitables,
simplement tenint cura dels nostres hbits de navegaci i s dInternet.
Shan de prendre sempre totes les precaucions que tenim al nostre abast, per depn de
nosaltres que els nostres tallafocs o antivirus siguin eficaos o nicament siguin programes
que alenteixin el nostre ordinador.
Navegar per Internet no s necessriament un exercici perills, nicament hem de fer ser-
vir una mica el nostre sentit com.
s contnua la incidncia de malware (software malicis) i de virus que sagafen a travs

dInternet, per en la majoria dels casos sn per accions de lusuari (cal recordar que la im-
mensa majoria de les vegades som nosaltres els que autoritzem que un programa, una bar-
ra de navegaci o unes simples icones sinstallin en el nostre ordinador).
Un dels errors en qu solem caure s confiar en la

seguretat absoluta que un antivirus ens ofereix.
No existeix cap antivirus, navegador ni sistema
que sigui segur al 100 % si lusuari s qui autorit-
za una installaci. Hi ha un grup dusuaris
dInternet que acostumen a acceptar tot el que
Internet els ofereix sense mirar de qu es tracta.
Aquest comportament s molt perills. Acceptar
connexions o descrregues sense comprovar-les
98
sn prctiques fora habituals. Tamb s habitual

caure en lengany daquelles finestres que ens ad-
verteixen que el nostre sistema est en perill. Que
potser nosaltres hem demanat una anlisi del sis-
tema? Aleshores, si no lhem demanat, per qu ac-
ceptem aquest anunci?
Per minimitzar la incidncia de les amenaces que

actuen des dInternet podem fer cas daquests deu
consells tils:
Evitar els enllaos sospitosos.

No accedir a llocs web de dubtosa reputaci.
Actualitzar el sistema operatiu i les aplicacions.
Descarregar aplicacions des de llocs web oficials.
Utilitzar tecnologies de seguretat, antivirus, tallafocs, etc.
Evitar lenviament dinformaci personal en formularis dubtosos.
Tenir precauci amb els resultats donats per cercadors web.
Acceptar noms contactes coneguts.
Evitar lexecuci darxius sospitosos.
Utilitzar contrasenyes fortes.
En definitiva, no hem doblidar mai que la seguretat comena en nosaltres mateixos, i que
no podem pretendre que sigui el sistema el que ens estigui sempre alliberant dinfeccions
i problemes. Que navegar per Internet no ha de ser necessriament perills ho demostren
els milions dusuaris que diriament lutilitzen i que mai han tingut problemes en aquest
sentit.
1. Hi ha algun sistema que et doni el 100 % de possibilitats de no ser infectat per al-
guna de les amenaces que circulen per Internet?
No hi ha cap sistema que sigui 100 % segur.
2. Quina s la recomanaci ms important que ens fa aquest text?

Navegar per Internet no s necessriament un exercici perills, nicament hem de
fer servir el nostre sentit com.
3. Tria, dels deu consells que ens dna el text per minimitzar les amenaces de la xar-
xa, els tres que creus que sn ms importants. Raona la resposta.
Resposta oberta.
4. Dels deu consells que ens dna el text per minimitzar les amenaces de la xarxa,
quins no duus a terme quan treballes amb el teu ordinador?
Resposta oberta.
99
Colloca les paraules que tens a sota al lloc que els correspongui.
un terminal
un mdem
Per connectar-nos-hi
un provedor daccs a Internet
necessitem:
una connexi mitjanant lnia telefnica
el programari necessari
mitjanant
cercar informaci navegadors
en pgines web directa
Tipus de cerca:
indirecta
grups de discussi
compartir
Internet s una
informaci
xarxa mundial frums
dordinadors
connectats correu
mitjanant asncrona electrnic
Ens ofereix un gran
una lnia telefnica. ventall de
comunicar-nos, i la frums
possibilitats, com ara:
comunicaci pot ser:
xats
sncrona
missatgeria
instantnia
FTP
compartir arxius
P2P
webs
publicar informaci.
blocs
PARAULES CLAU
mdem connexi Internet terminal blocs connexi informaci indirecta
xats directa frums P2P comunicar-nos correu electrnic compartir
100

Quadern Complementari Al Llibre Digital. Aplica T 2 ESO

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Quadern Complementari Al Llibre Digital. Aplica T 2 ESO

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Aplicat

QUADERN DE SUPORT DEL LLIBRE DIGITAL

Primera edici, 2011

R. Martnez, E. Nogueira, S. Resa, I. Domingo, 2011

Unitat 1 Electricitat i magnetisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Unitat 2 Lenergia elctrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Unitat 3 Fabricaci dobjectes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

Unitat 4 El procs productiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

Unitat 7 Hardware i xarxes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69

Unitat 8 Presentacions amb PowerPoint . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

Unitat 9 Internet: recerca i comunicaci de la informaci . . . . . . . . . . . . . . . . 93

Carrega les piles

Les magnituds elctriques

Resistncia elctrica (R):

3. Completa les frases amb cadascun dels termes segents:

4. En les illustracions segents podem observar un commutador construt duna ma-

5. Assenyala si sn veritables o falses cada una de les afirmacions segents:

La intensitat de corrent elctric es mesura en volts.

1. A cada un dels circuits, determina la magnitud que falta. a R = 12 b R=? C R=3

Circuit A) aplicant la llei dOhm I = V / R = 24 V / 12 = 2 A.

2. Observa el circuit de la figura i contesta

La potncia elctrica del motor ve donada per lexpressi:

3. La placa de caracterstiques duna planxa elctrica cont la segent informaci:

b) Quina intensitat de corrent circula quan la planxa est en funcionament?

d ) Quina quantitat denergia consumeix durant 2 hores de funcionament?

Valors de les magnituds elctriques en alguns electrodomstics

Tensi (V) Intensitat (I) Potncia (P)

Muntatge dun electroimant.

3. Qu passa als muntatges dOersted i de lelectroimant quan es connecta la pila al

4. Completa el diagrama de blocs segent corresponent a la transformaci energ-

Energia elctrica Electroimant Energia magntica

1. Completa la taula segent escrivint el valor de la intensitat que correspon a cada un

V (volts) 1,5 3 4,5 6

I (amperes) 0,075 0,15 0,225 0,3

2. Representa els valors de la taula anterior als V (volts)

acabes de marcar? 4,5

La lnia traada pels punts obtinguts repre- 3

senta la resistncia del circuit. 1,5

0,05 0,1 0,15 0,2 0,25 0,3 I(amperes)

3. Observa la taula o la grfica anteriors i completa les frases segents:

4. Determina el valor de la resistncia del circuit.

Camp magntic creat per una bobina

1. A la fotografia superior, escriu el nom de cada element al requadre corresponent: pi-

2. Qu passa quan connectem la pila a la bobina?

4. Qu podem mesurar amb el regle?

5. Analitza el diagrama de blocs segent corresponent a la transformaci energtica

Energia Energia Energia Energia

2. Explica la conclusi obtinguda en lexperiment que va fer rsted lany 1820.

el magnetisme dna lloc a lelectromagnetisme

en el qual es basen els

electroimants generadors motors

Carrega les piles

La central elctrica 1. En una central elctrica ca-

Mquina 1: Turbina. s la mquina encarregada de transformar lenergia primria en

les centrals elctriques es

Centrals denergia no renovable Energies no renovables nuclear 21,49 %

Mareomo- Energia de les onades

distribuidor rodet distribuidor Hi ha tres tipus de turbines

Anells collectors giratoris

Paraules clau: espira, connectats, imant, pols, tensi, bombeta, exterior.

1. Colloca en els transports corresponents les diferents parts de la central hidrulica

2. Explica el funcionament duna central hidroelctrica. Per fer-ho, vs amb compte

5. Anomena les diferents parts de la central trmica convencional de la figura.