05.611 · Fon. Fı́sics Informàtica · PAC2 · 2016-17-Sem.

1 · GEI · Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

PAC 2

Presentació

Aquesta PAC correspon als mòduls (Circuits Elèctrics) i (Circuits RLC ).

Competències

Competències Generals

11 Capacitat d’utilitzar els fonaments matemàtics, estadı́stics i fı́sics per comprendre els sistemes
TIC.

12 Capacitat d’analitzar un problema en el nivell d’abstracció adequat a cada situació i aplicar les
habilitats i coneixements adquirits per abordar-lo i resoldre’l.

Competències Especı́fiques

• Ser capaç d’analitzar un circuit mitjançant les lleis que regeixen un circuit analògic.

• Comprendre com es comporten en un circuit una resistència, un condensador i una bobina.

• Ser capaç d’analitzar un circuit en el domini del temps.

Objectius
• Analitzar circuits elèctrics bàsics en el domini del temps.

• Trobar els equivalents Thévenin i Norton d’un circuit.

• Entendre els transitoris.

Descripció de la PAC

La PAC està dividida en 3 parts: un qüestionari que trobareu en el Moodle de l’assignatura, 3

qüestions de caràcter teòric/pràctic i raonament i 2 problemes, un dels quals requereix l’ús d’una eina
de simulació de circuits (QUCS).

1
 05.611 · Fon. Fı́sics Informàtica · PAC2 · 2016-17-Sem.1 · GEI · Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

Recursos

Recursos Bàsics

Mòduls Circuits Elèctrics i Circuits RLC.

Recursos Complementaris

A l’Aula trobareu informació sobre recursos addicionals, aixı́ com PAC resoltes de semestres anteriors.
Per altra banda, al final de cada mòdul trobareu una bibliografia recomanada.

Criteris d’avaluació

20% Qüestionari Moodle

30% Qüestions
50% Problemes
Totes les respostes s’han de justificar adequadament.

Format i data de lliurament

La PAC s’ha de lliurar abans del 8/11/2016 a les 23:59h a través del RAC (Registre d’Avaluació
Contı́nua). S’intentarà fer el lliurament en un únic fitxer PDF amb totes les respostes (excepte el
qüestionari Moodle) sempre que sigui possible. En cas que això no pugui ser per algun motiu justificat,
es podran acceptar altres formats habituals com ara Microsoft Office (.DOC, .DOCX), OpenOffice
(.ODT), fitxers de text (.TXT, .RTF) o LATEX(.TEX).

2
 05.611 · Fon. Fı́sics Informàtica · PAC2 · 2016-17-Sem.1 · GEI · Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

Enunciats

QÜESTIONARI MOODLE

Connecteu-vos al Moodle de l’assignatura i responeu el qüestionari corresponent a la PAC2. Aquest

qüestionari consta d’una sèrie de preguntes preses a l’atzar d’entre els qüestionaris de cada setmana.
Disposareu s’un únic intent i la nota assignada serà la que obtingueu en aquest intent. La data lı́mit
per a respondre aquest qüestionari de la PAC2 és la mateixa data que la de l’entrega d’aquesta PAC:
el 8/11/2016 a les 23:59h

Us recordem que disposeu dels qüestionaris no avaluables corresponents al temari de cada setmana,
amb els que podeu practicar tantes vegades com vulgueu sense penalització.

3
 05.611 · Fon. Fı́sics Informàtica · PAC2 · 2016-17-Sem.1 · GEI · Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

QÜESTIONS

Qüestió 1

Una pila real consisteix en la connexió en sèrie d’una pila ideal de voltatge V amb la seva resistència
interna R, tal com es mostra en la figura 1.

Figura 1: Circuit equivalent d’una pila real

Trobeu el circuit equivalent de Thévenin de l’associació en paral·lel de dues piles reals idèntiques. Per
fer-ho, considereu el circuit que es mostra en la figura ??, vist des dels punts A i B. Els valors dels
components són V = 1,5 V i R = 10 Ω.

Figura 2: Circuit format per l’associació en paral·lel de les dues piles reals

Solució:

Per calcular el circuit equivalent de Thévenin (vegeu l’apartat 6.3 del Mòdul 1 - Circuits Elèctrics),
hem de deixar els punts A i B en circuit obert, i calcular: la tensiót Vth entre aquests dos punts, i la
resistència Rth , vista entre aquests punts en desactivar les fonts de corrent i tensió.

4
 05.611 · Fon. Fı́sics Informàtica · PAC2 · 2016-17-Sem.1 · GEI · Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

Comencem per aplicar la llei de Kirchhoff de tensions (vegeu l’apartat 5.2 del Mòdul 1 - Circuits
Elèctrics) a la malla I de la figura 3, on mostra novament el circuit considerat, amb els terminals
terminals A i B en circuit obert.

Figura 3: Circuit amb la malla on s’aplica la llei de Kirchhoff de tensions

Si apliquem la llei esmentada a aquesta malla, obtenim la intensitat de corrent I que hi circula:

−V + RI + RI + V = 0 (1)
2RI = V − V = 0 (2)
I=0 (3)

La tensió entre A i B, amb aquests terminals en circuit obert, que és precisament Vth , s’obté com la
caiguda de tensió en la pila més la caiguda de tensió en la resistència, és a dir:

VAB = Vth = V + RI (4)

Atès que I = 0, arribem a la conclusió que

V th = V = 1,5 V (5)

Per trobar la resistència equivalent Rth , desconnectem les piles fent-ne la substitució per un curcircuit
(vegeu apartat 6.2 del Mòdul 1 - Circuits Elèctrics). El circuit que s’obté, vist des de A-B, és de dues
resistències de valor R en paral·lel. Per tant,
1 1 R
Rth = 1 1 = 2 = = 5Ω (6)
R + R R
2

La figura 4 mostra el circuit equivalent de Thévenin que hem calculat.

5
 05.611 · Fon. Fı́sics Informàtica · PAC2 · 2016-17-Sem.1 · GEI · Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

Figura 4: Circuit equivalent de Thévenin calculat en la qüestió 1

A manera de curiositat, val la pena comentar què passaria si les piles reals tinguessin tensions V1 i V2
diferents i resistències internes R1 i R2 , també diferents, tal com es mostra en la figura 5

Figura 5: Circuit amb les piles reals amb diferents caracterı́stiques

Si apliquem novament la llei de Kirchhoff de tensions, obtenim la intensitat de corrent I no nul·la:

−V1 + R1 I + R2 I + V2 = 0 (7)
(R1 + R2 )I = V1 − V2 = 0 (8)
V1 − V2
I= (9)
R1 + R2

Pel que fa a Vth tenim:

Vth = VAB = V2 + R2 I (10)

Si substituı̈m la intensitat de corrent I donada per l’equació 9, arribem a la següent expressió:
R1 V2 + R2 V1
V th = (11)
R1 + R2
La intensitat no nul·la fa que hi hagi consum d’energia encara que l’alimentació no estigui connectada
a la resta del circuit. Això fa que les piles es descarreguin més ràpidament. Per a evitar aquest
problema, s’aconsella posar totes les piles noves, sense barrejar-les amb les velles. Per altra banda, la
tensió que proporciona és intermitja entre les dues tensions V1 i V2 , amb la qual cosa la pila gastada
”frena”a la pila nova. És important tenir-ho present!

6
 05.611 · Fon. Fı́sics Informàtica · PAC2 · 2016-17-Sem.1 · GEI · Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

Qüestió 2

El circuit RL de la figura 6a té l’interruptor tancat i la font d’intensitat va treballant. Ja s’ha assolit
el règim permanent, de manera que la intensitat que circula per la bobina és la de la pròpia font
d’intensitat I1 = 5 mA. Al cap d’una llarga estona de trobar-se en aquest estat, a l’instant que
anomenem t = 0 s, s’obre l’interruptor (vegeu la figura 6b), de manera que la font d’intensitat es
desconnecta de la resta del circuit.

Figura 6: Circuit estudiat a la qüestió 2

Indiqueu quin procés es donarà a partir d’ara i quina equació modela la intensitat que travessa la
bobina en funció del temps. Apliqueu aquesta equació per a calcular el temps que ha passat si la
intensitat de la bobina es redueix al 40% del seu valor inicial.

Els valors dels components són els següents: R = 5 kΩ, L = 1 mH.

Solució:

Es produirà la descàrrega de la bobina a través de la resistència (vegeu l’apartat 2.3.2 del Mòdul 2
- Circuits RLC). La bobina s’ha carregat i ha arribat al règim permanent en t < 0, de manera que
quan s’obre l’interruptor en t = 0 la intensitat és I1 = 5 mA. A partir d’aquest instant (t > 0), la
intensitat que circula pel circuit disminueix exponencialment a mesura que transcorre el temps, amb
L
una constant de descàrrega τ = R , de manera que quan s’arriba novament al règim permanent és
pràcticament zero. L’equació que modela aquest fenòmen és
−t
i(t) = I1 · e τ (12)

que es correspon amb l’equació 69 del Mòdul 2 - Circuits RLC (vegeu l’apartat 2.3.2 del Mòdul 2 -
Circuits RLC) amb la consideració:
V
= I1 (13)
R

La constant de càrrega val:

L 1 mH 1 × 10−3 H
τ= = = = 2 × 10−7 s = 200 ns (14)
R 5 kΩ 5 × 103 Ω

7
 05.611 · Fon. Fı́sics Informàtica · PAC2 · 2016-17-Sem.1 · GEI · Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

La reducció de la intensitat a un 40% del seu valor inicial significa que

i(t) = 0,4 · I1 (15)

Si igualem això amb l’equació 12 resulta l’equació exponencial:

−t
i(t) = I1 · e τ = 0,4 · I1 (16)
Si simplifiquem I1 en els dos membres de la igualtat resulta:

−t
e τ = 0,4 (17)

Aquesta darrera relació ens permet trobar el temps demanat:

t = −τ · loge 0,4 = −200 ns · loge 0,4 = 183 ns (18)

8
 05.611 · Fon. Fı́sics Informàtica · PAC2 · 2016-17-Sem.1 · GEI · Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

Qüestió 3

Disposem del circuit de la figura 7 en el que el dı́ode és ideal.

Figura 7: Circuit estudiat a la qüestió 3

Raoneu com seria la sortida VAB si la tensió d’entrada Vin és un senyal d’entrada variable com el de
la figura 8 (fixeu-vos que el perı́ode és de 20 ms). Els valors dels components del circuit són r = 800 Ω
i R = 4 kΩ.

Figura 8: Tensió d’entrada, Vin , per al circuit de la qüestió 3

9
 05.611 · Fon. Fı́sics Informàtica · PAC2 · 2016-17-Sem.1 · GEI · Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

Solució:

Per analitzar la resposta del circuit en el cas de dı́odes ideals, podem estudiar què succeeix en el circuit
segons com sigui la diferència de potencial Vin que ens indica la figura 8 de l’enunciat.

En tractar-se d’una ona periòdica que té un signe altern, analitzarem què passa en els dos semiperı́odes
per separat.

- Quan Vin > 0 (semiperı́ode positiu), el dı́ode està en directa i deixa passar el corrent. Com
que es tracta d’un dı́ode ideal, podem dir que actua com un curtcircuit pur (∆V = 0), tal com
trobareu explicat a l’apartat 4.1 del mòdul ’Circuits RLC’. Ens queda el circuit de la figura 9,

Figura 9: Circuit equivalent en la suposició que el diode ideal està en directa

Obtenim la caiguda de tensió a R mitjançant la tècnica del divisor de tensió (veure apartat 6.1
del Mòdul 1 - Circuits Elèctrics):

R 4000 Ω 5Vin
VAB = Vin · = Vin · = (19)
r+R 800 Ω + 4000 Ω 6
La forma d’ona és la mateixa que la de Vin però amb un canvi d’escala. Aixı́, el valor màxim
corresponent a Vin = 12 V és:

5Vin 5 · 12
VAB = = = 10 V (20)
6 6
- Quan Vin < 0 (semiperı́ode negatiu), el dı́ode està en inversa i no deixa passar el corrent. Podem
dir que actua com un circuit obert, tal com trobareu explicat a l’apartat 4.1 del mòdul ’Circuits
RLC’. Per tant, tindrem que Vout = 0 V.

En resum, si el dı́ode és ideal, la forma de la tensió de sortida Vo serà la que indica la figura 10.

10
 05.611 · Fon. Fı́sics Informàtica · PAC2 · 2016-17-Sem.1 · GEI · Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

Figura 10: Tensió de sortida Vo per al circuit de la qüestió 3b, considerant el dı́ode ideal

Com a curiositat, un circuit com l’esmentat s’anomena circuit rectificador de mitja ona.

11
 05.611 · Fon. Fı́sics Informàtica · PAC2 · 2016-17-Sem.1 · GEI · Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

PROBLEMES

Problema 1

Volem estudiar el circuit de la figura 11.

Figura 11: Circuit estudiat al problema 1

Els valors dels elements del circuit són els següents: V1 = 6 V, V2 = 5 V, V3 = 3 V, V4 = 2 V, V5 = 3 V,

R1 = R2 = 8 kΩ, R3 = 16 kΩ, R4 = 8 kΩ, R5 = 16 kΩ. Per tal de simplificar-lo, calcularem el seu
equivalent de Thévenin. Es demana el següent:

(a) Calculeu la resistència equivalent de Thévenin del circuit, vista des dels punts A i B.

(b) Calculeu la tensió de Thévenin del circuit, vista des dels punts A i B.

(c) Dibuixeu el circuit equivalent de Thévenin resultant.

Solució:

(a) El teorema de Thévenin diu que el comportament entre dos terminals d’un circuit lineal es pot
substituir sempre per una font de tensió Vth en sèrie amb una resistència Rth (vegeu apartat
6.3 del Mòdul 1). Per obtenir l’equivalent de Thévenin del circuit, primer podem trobar el valor
de la resistència equivalent de Thévenin Rth entre els terminals A i B. Per fer-ho, hem de
curtcircuitar les fonts de tensió quedant-nos el circuit de la figura 12.

12
05.611 · Fon. Fı́sics Informàtica · PAC2 · 2016-17-Sem.1 · GEI · Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

Figura 12: Curtcircuit de la font de tensió per trobar Rth .

Per a analitzar aquest circuit hem de començar per l’extrem més allunyat dels punts A i B.
La figura 12 és equivalent a la figura 13 (a). La resistència R12 és l’associació en sèrie de les
resistències R1 i R2 :

R12 = R1 + R2 = 16 kΩ (21)

Si associem aquesta resistència en paral·lel amb R3 , tenim la resistència equivalent R123 de la

figura 13 (b):

R12 · R3
R123 = = 8 kΩ (22)
R12 + R3

Figura 13: Associacions de resistències per trobar Rth .

El circuit de la figura 13 (b) conté dues resistències R123 i R4 en sèrie que, un cop associades,
donen lloc a la resistència equivalent:
2
R1234 = R123 + R4 = + 2 = 16 kΩ (23)
3

resistència aquesta que queda col·locada segons indica el nou circuit equivalent de la figura 14.

13
 05.611 · Fon. Fı́sics Informàtica · PAC2 · 2016-17-Sem.1 · GEI · Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

Figura 14: Associacions de resistències per trobar Rth .

En l’apartat que ens ocupa, com estem calculant l’equivalent Thévenin, ens estem mirant el
circuit des dels terminals A − B.
Aquesta referència és molt important ja que, des d’aquest punt de vista, tenim que R5 està en
paral·lel amb R1234 i, la resistència equivalent Thévenin Rth vindrà donada en resoldre aquest
paral·lel de resistències:
R1234 · R5
Rth = = 8 kΩ (24)
R1234 + R5
(b) Per trobar la tensió de Thévenin, calcularem la tensió entre A i B en circuit obert, és a dir,
sense connectar-hi res més. Aleshores, per resoldre el circuit pel mètode de corrents de malla o
Segona llei de Kirchhoff (apartat 5.2 del Mòdul 1 i figura 22) - llei de Kirchhoff de les tensions,
el redibuixem assignant els corrents de malla tal i com es veu a la figura 15. Aquest mètode
ens permet reduir el nombre d’equacions a només 2 (es podria resoldre també assignant una
intensitat I3 a la branca que conté R2 i després afegir una tercera equació que relacionés I1 , I2
i I3 . En tots dos casos acabarı́em obtenint el mateix resultat).
D’altra banda, per calcular la tensió equivalent de Thévenin Vth entre els terminals A i B, ens
adonem que aquesta tensió Vth es correspon amb la tensió que cau a R5 , la qual obtindrem pel
mètode de corrents de malla.

Figura 15: Assignació dels corrents de malla al problema 1.

14
 05.611 · Fon. Fı́sics Informàtica · PAC2 · 2016-17-Sem.1 · GEI · Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

D’aquesta forma, les equacions de malla pel circuit seran:

M alla 1 : −V1 − V2 + V3 + I1 R1 + I1 R3 + I1 R2 − I2 R3 = 0 (25)
M alla 2 : −V3 + V4 − V5 + I2 R3 + I2 R4 + I2 R5 − I1 R3 = 0 (26)
Quan treballem amb corrents de malla, és molt útil reescriure les fórmules agrupant els termes
per intensitats de malla enlloc de per les resistències. O sigui:
M alla 1 : I1 (R1 + R2 + R3 ) − I2 R3 = V1 + V2 − V3 (27)
M alla 2 : −I1 R3 + I2 (R3 + R4 + R5 ) = V3 − V4 + V5 (28)
Substituı̈m les dades de l’enunciat i obtenim:
M alla 1 : 32I1 − 16I2 = 8 (29)
M alla 2 : −16I1 + 40I2 = 4 (30)
Aı̈llem I1 de l’equació 30:
I1 = 2,5I2 − 0,25 (31)
i la substituı̈m a l’equació 29 per obtenir:
32(2,5I2 − 0,25) − 16I2 = 8 (32)

Si apliquem la propietat distributiva i transposem termes obtenim I2 :

16
80I2 − 8 − 16I2 = 8 −→ I2 = = 0,25 mA (33)
64
Amb aquest resultat i l’equació 31 podem obtenir el valor de I1 = 0,375 mA, que no ens cal per
aquest problema en concret.

Finalment, podem calcular la caiguda de tensió a R5 a partir de la llei d’Ohm:

VR5 = R5 I2 = 16 kΩ · 0,25 mA = 4 V (34)
sent aquest valor la tensió equivalent Thévenin:
Vth = VR5 = 4 V (35)

(c) A la figura 16 podem veure com quedaria el circuit equivalent de Thévenin segons els càlculs
que hem fet en els apartats anteriors.

Figura 16: Circuit equivalent de Thévenin del Problema 1

15
 05.611 · Fon. Fı́sics Informàtica · PAC2 · 2016-17-Sem.1 · GEI · Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

COMENTARI: Tot i que no ho demana l’enunciat, val la pena dedicar uns minuts a comprovar que
a partir del circuit equivalent de Thévenin de la figura 16 podem determinar ràpidament el circuit
equivalent de Norton sense fer gaires càlculs.

Recordeu que per trobar la resistència del circuit equivalent de Norton RN hem de curtcircuitar les
fonts de tensió (en aquest cas només en tenim una: VT h ) i calcular la resistència que es veu entre
els dos borns. Atès que de resistències només n’hi ha una, RT h = 8 kΩ, aquesta serà precisament la
resistència de l’equivalent de Norton. Per tant, RN = 8 kΩ.

Per trobar la magnitud de la font de corrent ara hem de curtcircuitar la sortida i calcular el corrent
que hi circula. Podem comprovar ràpidament que aquest corrent serà, per la llei d’Ohm:

VT h 4V
IN = = = 0,5 mA (36)
RT h 8 × 103 Ω

En resum, comprovem que es pot passar ràpidament d’un circuit equivalent a l’altre fent servir exac-
tament el mateix valor per a la resistència i calculant la intensitat/tensió amb una senzilla aplicació
directa de la llei d’Ohm.

16
 05.611 · Fon. Fı́sics Informàtica · PAC2 · 2016-17-Sem.1 · GEI · Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

Problema 2

En aquest problema farem servir una eina de simulació de circuits. En el nostre cas farem servir el
QUCS, que podeu descarregar des del web http://qucs.sourceforge.net/download.html.
El circuit a simular serà el de la figura 17. Els valors dels components són: V1 = 12 V, V2 = 6 V,
V3 = 3 V, V4 = 10 V, V5 = 8 V, R1 = 3 kΩ, R2 = 2,5 kΩ, R3 = 500 Ω, R4 = R5 = 1 kΩ,R6 = 10 kΩ,
R7 = 5 kΩ,R8 = 6 kΩ i C = 10 nF.

Figura 17: Circuit per al problema 2

El procediment a seguir serà el següent:

1. Dibuixeu l’esquemàtic del circuit en el QUCS, amb els components que trobareu al requadre
de l’esquerra. Les resistències, el condensador i la presa de terra els trobareu en el desplegable
componentes sueltos (o lumped components), mentre que les fonts de tensió les trobareu a fuentes
(o sources) (Vegeu el Manual d’introducció del QUCS, que trobareu penjat a la vostra aula).
No oblideu modificar els valors dels components, ja que quan s’afegeixen apareixen amb un valor
per defecte que no té perquè coincidir amb el que necessitem. En el cas del condensador, a part
del valor de la seva capacitat, cal indicar-li també el valor inicial nul de tensió (V = 0).

2. Afegiu a l’esquemàtic les etiquetes de cable d’allà on voleu que es mesuri tensió. En el nostre
cas en tindrem prou amb el punt A, ja que el B està connectat directament a terra i sabem que
tindrà sempre potencial V = 0.

3. Afegiu a l’esquemàtic les simulacions que voleu que es facin. Les trobareu també en el requadre
esquerre, en el desplegable simulaciones. En concret n’utilitzarem dues de forma separada:

• simulación DC : per calcular els valors de corrent en el règim permanent.

17
 05.611 · Fon. Fı́sics Informàtica · PAC2 · 2016-17-Sem.1 · GEI · Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

• simulación transitoria: per poder visualitzar l’evolució amb el temps del règim transitori.
Haurem d’editar els paràmetres de la simulació per fer-la adequada. Per exemple, podeu
posar:
– Tipo = Lineal
– Inici = 0
– Parar = 200 u1
– Pas = 200 n
– Número = 1001
Els paràmetres “Pas” i “Número” no són independents entre ells, aixı́ que només podrem
modificar-ne un dels dos. Si augmentem el número de punts a representar hem de reduir
el pas, i viceversa.

4. Inicieu la simulació mitjançant l’opció ’Simular’ del menú ’Simulació’, amb el botó de la barra
d’eines o bé amb la tecla F2. La simulació serà gairebé instantània.

5. Afegiu les taules o gràfiques que necessiteu per poder respondre les preguntes. Les trobareu
en el desplegable Diagramas de la part esquerra (en principi se us hauria d’haver obert au-
tomàticament després de córrer la simulació). Per exemple, si voleu representar l’evolució amb
el temps de la tensió A, arrossegueu un diagrama tipus ’Cartesiano’ cap a l’àrea de treball i
veureu que se us obre un quadre de diàleg amb les dades que ha calculat el QUCS en la si-
mulació. Llavors feu doble clic sobre ’A.Vt’ (on ’A’ és el nom que li heu posat a l’etiqueta) i
comprovareu que us apareix a llista de la dreta. Feu clic a ’Aceptar’ i ja tindreu la gràfica. El
mateix procediment és aplicable si voleu obtenir la taula de valors (en aquest cas, haureu de
seleccionar ’Tabular’).

A partir dels resultats de la simulació, responeu les següents preguntes:

(a) Representeu l’evolució amb el temps de la tensió en el condensador (podeu fer servir directament
captures de pantalla de la sortida del QUCS o bé copiar les dades i representar-les pel vostre
compte, com ho preferiu). Comenteu els resultats obtinguts.

(b) A partir de la gràfica, deduı̈u el valor aproximat de la constant de temps τ.

Ajuda: Per a aquest apartat, necessitareu conèixer el valor màxim de la tensió en el condensador,
el que té quan està completament en règim permanent. Aquest valor el podeu trobar de forma
aproximada a partir de la gràfica o d’una taula de valors (opció ’Tabular’).

(c) Calculeu, a partir del valor de τ trobat a l’apartat anterior, la resistència equivalent del circuit.

(d) Expliqueu com i perquè variarien els resultats anteriors en els casos següents (podeu fer servir
indistintament càlculs matemàtics, raonament lògic o simulacions amb el QUCS):

1. Es substitueix el condensador per un altre amb la meitat de capacitat.

2. S’afegeix un segon condensador idèntic en paral·lel amb el que hi ha.
1 la “u” indica “microsegons”

18
 05.611 · Fon. Fı́sics Informàtica · PAC2 · 2016-17-Sem.1 · GEI · Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

Solució:

En aquest problema estudiem les corbes de càrrega dels condensadors en circuits RC, que trobareu
explicades a l’apartat 1.3 del mòdul ’Circuits RLC’.

(a) La figura 18 mostra l’evolució en el temps de la tensió del condensador.

Figura 18: Transitori de càrrega del condensador C

Podem apreciar la corba tı́pica de càrrega d’un condensador en un circuit RC. Observem que
la tensió del condensador augmenta molt ràpidament a l’inici, ja que és quan el condensador
està completament descarregat. A mesura que avança el temps, el condensador es va carregant
i la tensió als seus extrems redueix la seva velocitat de creixement (el pendent de la gràfica).
Al cap d’uns 200 microsegons el condensador ja està pràcticament carregat (ha arribat al seu
règim permanent) i la tensió és aproximadament constant i el màxim possible (teòricament es
necessita un temps infinit per arribar realment al seu màxim).

(b) La corba que hem simulat a l’apartat anterior es pot trobar en tots els processos de càrrega i
descàrrega de condensadors.
El paràmetre més rellevant que determina la velocitat d’aquest procés és el que anomenem
constant de temps (τ). A l’equació 27 de l’apartat 1.3.1 del mòdul ’Circuits RLC’, hi podeu
trobar la definició d’aquest paràmetre com el producte de la capacitat per la resistència. Es pot

19
 05.611 · Fon. Fı́sics Informàtica · PAC2 · 2016-17-Sem.1 · GEI · Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

comprovar que aquest producte té dimensions de temps i determina la “lentitud” amb la que el
condensador arriba al seu règim permanent, segons l’equació exponencial 24 del mòdul.
Hi ha diverses maneres de determinar experimentalment el valor d’aquesta constant τ a partir
de la corba de càrrega. La més pràctica és fer servir una caracterı́stica provinent de la seva
definició mateixa: el valor de τ correspon al temps que triga la tensió a arribar al 63,2% del seu
valor màxim (això és degut a que 1 − e−1 = 0,632).
Per fer servir aquest mètode haurem de trobar primer quin és el valor màxim de tensió quan
el condensador està en règim permanent. El podem trobar ràpidament a partir d’una taula de
dades al QUCS o a partir de la gràfica de la figura 18. En el nostre cas, el valor és V = 3,54 V.
Per tant, si mesurem a la gràfica el temps corresponent a V = 2,24 V (el 63,2% de 3,54 V),
trobarem directament el valor de τ. Segons la gràfica o, més exacte, a partir d’una taula que
podeu generar amb el QUCS (vegeu la figura 19), aquest valor per a la constant de temps és
τ = 3,58 × 10−5 s = 35,8 µs.

Figura 19: Taula de dades del transitori de càrrega del condensador C

(c) Tal com hem dit, la constant de temps és el producte de la capacitat per la resistència equivalent
del circuit de càrrega (τ = RC). Atès que coneixem tant τ com C, podem trobar directament
el valor de R:
τ 35,8 µs
R= = = 3580 Ω = 3,58 kΩ (37)
C 10 nF
Un càlcul exacte de la resistència equivalent de Thévenin entre els terminals A i B dóna 3,6 kΩ,
que és molt proper al resultat aproximat de la simulació.

(d) Els casos que ens llista l’enunciat corresponen a variacions en els valors de la capacitat C, que
canvien el producte RC del circuit i, per tant, el valor de la constant de temps τ, és a dir, la
velocitat amb què es carrega.
Estudiem cadascun dels casos individuals:

1. Es substitueix lel condensador per un altra amb la meitat de capacitat.

Això implica que el producte RC també es redueix a la meitat i, per tant, la càrrega total
del condensador es farà el doble de ràpid.
2. S’afegeix un segon condensador idèntic en paral·lel amb el que hi ha.
A l’apartat 1.4.2 del mòdul ’Circuits RLC’ ens expliquen que la capacitat equivalent de dos
condensadors en paral·lel és la suma de les seves capacitats. En el nostre cas, en tenir un
segon condensador idèntic, la capacitat equivalent serà el doble de la inicial, i això implica
que el producte RC serà també el doble. El condesador trigarà aixı́ el doble de temps (o
el que és equivalent, es carregarà la meitat de ràpid) que en el cas inicial.

20