Electrònica Física Pràctica 0: Introducció

Martí Baeza Guasch

Biel Cachón Subirà
Curs 2023-2024

Pràctica 0: Introducció al LTspice

i realització de les pràctiques
Objectiu
L’objectiu de la pràctica que s’ha realitzat és la introducció en l’entorn LTspice per conèixer-ne les
funcions bàsiques i familiaritzar-se en els diferents tipus de simulacions que el programa pot reproduir.

Introducció
El simulador de circuits electrònics LTspice permet simular diferents tipus de circuits. Els que s’han
simulat, per ordre de realització, són els següents:
- Punt de treball: proporciona diferents valors, com caiguda de tensió o intensitat, dels nodes
desitjat.
- Escombrada en contínua: proporciona el gràfic de les diferents caigudes de tensió en un node
determinat a partir de diferents valors de tensió d’entrada en contínua.
- Anàlisi transitori: proporciona l’estudi del comportament del circuit en funció del temps.
- Escombrada en alterna: proporciona el gràfic dels diferents guanys en un node determinat en
funció dels diferents valors de freqüència de la font d’alimentació.

Simulacions
S1. Punt de treball
En aquesta primera simulació s’ha realitzat l’esquemàtic de la figura 1 i se’n ha estudiat el punt de
treball obtenint els resultats de la figura 2.

Fig.1: esquemàtic Simulació 1 Fig.2: estudi del punt de treball de l’esquemàtic

1. Indiqueu el valor obtingut de tensió entre els punts B i A.

A partir dels valors de la figura 2, entre els nodes A i B, s’obté una caiguda de tensió de 0,5V.
2. Com s’anomena aquest circuit simple?
Aquest circuit s’anomena divisor de tensió.

1/8
 Electrònica Física Pràctica 0: Introducció
Martí Baeza Guasch
Biel Cachón Subirà
Curs 2023-2024
3. Quin corrent passa per R1 i R2? Quin signe té? Doneu-li la volta a una resistència i observeu què
passa amb el signe del corrent quan refeu la simulació.
Com s’observa a la figura 2, tant el corrent d’R1 com el de R2 és de –0,5A. Aquest signe és degut a que
les simulacions amb LTspice no sempre són realistes ja que les resistències amb les que s’han obtingut
les dades, al contrari de les físiques, estan polaritzades. Si es giren les dues resistències s’obtenen els
resultats de la figura 3, el corrent que hi circula ja no és negatiu.

Fig.3: punt de treball amb

resistències invertides

4. Quina potència Joule es dissipa a les resistències. És realista? Significa això que la simulació està
mal feta?
El valor de potència dissipada s’ha calculat mitjançant la formula de l’efecte joule: P = I 2 · R, a partir
dels valors de la figura 3 s’obté una potència de 0,25W tant a R1 com a R2. Per saber la màxima potència
que pot dissipar la resistència s’ha de mirar el netlist. Aquest diu que és de uns 0,1W, que és menys del
que està dissipant a la simulació. No és que la simulació estigui mal feta sinó que és un valor genèric
de les resistències donat per LTspice. Una bona recomanació seria buscar una resistència capaç de
dissipar la potència que li aporta el circuit.
5. Escolliu dues resistències normalitzades iguals, realitzeu la simulació i comproveu si la potència
dissipada està dins de la potència que permet suportar el model de la resistència.
S'han escollit dues resistències normalitzades a 10Ω que poden dissipar un màxim de 0.1W. Si es fan
els càlculs utilitzant la fórmula de l’apartat anterior i les dades de la figura 5, s’obté una potència de
0,025W, per tant, ara, la resistència ja pot suportar la potència que s.

Fig.5: punt de treball amb

residències normalitzades
Fig.4: esquemàtic Simulació 1
amb resistències normalitzades

6. Discutiu quina importància té fer les simulacions amb resistències normalitzades i quin pot ser el
procés de simulació més oportú (comprovar funcionalitat, comprovar nivells de tensió, comprovar
potència ...)
Les resistències normalitzades permeten fer-se una idea més realista dels termes paramètrics i
potencials del circuit. Per obtenir els resultats, primer, s’hauria de revisar el bon funcionament del
circuit i un cop assolit aquest objectiu, revisar que les resistències usades puguin dissipar la potència
que se’ls introdueix.

2/8
 Electrònica Física Pràctica 0: Introducció
Martí Baeza Guasch
Biel Cachón Subirà
Curs 2023-2024

S2. Escombrada en continua (DC sweep)

-
Per aquesta simulació s’ha realitzat l’esquemàtic de la figura 6 i
s’ha fet un escombrat en contínua. A partir d’aquest s’han
obtingut els gràfics de les figures 7 i 8 . El primer representa la
caiguda de tensió al node B en funció dels diferents valors de
tensió de la font d’alimentació i el segon, el que està en funció
del voltatge d’entrada és la intensitat que circula per R1.

Fig.6: esquemàtic
Simulació 2

Tensió al punt B Corrent que circula per R1

5 0,5

4 0,4
V(b) [V]

I(R1) [A]
3 0,3

2 0,2
1 0,1
0 0
0 2 4 6 8 10 0 2 4 6 8 10
Font de tensió [V] Font de tensió [V]
Fig.7: gràfic de la tensió al node V(b) Fig.8: gràfic del corrent a R1

El gràfic de la figura 9 representa la

Corrent que circula per R1 potència dissipada a la resistència.
2,5 Sabent que la potència màxima és de
0,1W, mirant el gràfic s’observa que
2 s’assoleix a 2 V, per tant, aquest serà el
Potència P [W]

1,5 màxim voltatge permès per no cremar la

resistència.
1

0,5

0
0 2 4 6 8 10
Font de tensió [V]

Fig.9: gràfic de la potència dissipada

3/8
 Electrònica Física Pràctica 0: Introducció
Martí Baeza Guasch
Biel Cachón Subirà
Curs 2023-2024

S3. Anàlisi paramètrica.

Per aquesta tercera simulació s’ha realitzat l'esquemàtic de la
figura 10 . En aquest cas el component que ha tingut un valor
variable és la resistència R2. A la figura 11 es pot observar el
gràfic de la tensió en funció del valor de la resistència.

Tensions en els nodes A i B

1
Font de tensió [V]

0,8

0,6
Fig.10: esquemàtic Simulació 3.1
0,4

0,2
V(b) V(a)
0
Fig.11: Tensió als nodes A i B en
0 10000 20000 30000 40000 50000 60000 funció dels diferents valors de R2
Resistència [Ω]

7. Per quins valors la tensió en B és igual i ¼ de la tensió en A?

Perquè el valor del voltatge al node B sigui una quarta part del que hi ha al node A, la resistència ha de
tenir un valor de uns 4,35kΩ
8. Repetiu la simulació però reduint la parametrització de R de 5 a 15 kΩ i fent un DC sweep que recorri
de 0 a 10V. Representeu la tensió de B en funció de la tensió de la font per tots els valors de resistència
(R2) en una sola gràfica. Recordeu indicar a la gràfica quin és el valor de R per a cada una de les corbes.
Tensió al punt B per a difrents R2

4
V(b) [V]

2
Fig.12: esquemàtic Simulació 3.2

1
A la figura 13 s’hi observa
la representació del voltatge
0
0 2 4 6 8 10 al node B en funció dels
Tensió de la font [V] diferents valors de voltatge
R=5K R=6K R=7K R=8K R=9K R=10K d’entrada per cada un dels
R=11K R=12K R=13K R=14K R=15K valors de resistència.

Fig.13: Tensió al node B en funció de diferents

voltatges d’entrada per diferents valors de resistència

4/8
 Electrònica Física Pràctica 0: Introducció
Martí Baeza Guasch
Biel Cachón Subirà
Curs 2023-2024

S4. Anàlisi de transitoris

9. Feu un anàlisi transitori que iniciï la simulació en el temps 0 i que acabi en el temps 0.04 segons. El
step de temps serà de 0.001 s. Tingueu en compte que el temps que trigarà estarà determinat per el
nombre de passos, que serà el rang de temps dividit entre el step. Representeu gràficament els resultats
(tensió en B en funció de temps) i comenteu-los.
Per aquesta quarta simulació s’ha utilitzat l’esquemàtic de la figura 14 . El resultat de l'anàlisi transitori
realitzat s’observa a la figura 15.

Tensió al punt B
0,15
0,1
0,05
V(b) [V]

0
-0,05
-0,1
-0,15
Fig.14: esquemàtic Simulació 4.1
0 0,01 0,02 0,03 0,04
temps [s]
C=50nF C=200nF C=400nF

Fig.15: comportament temporal del voltatge al node B

d
Al gràfic s’observa que la caiguda de potencial és directament proporcional a la capacitat. Sabent que
1
és un filtre passa-alts, la freqüència de tall disminuirà amb la capacitat degut a que 𝑓𝑡 = 2𝜋𝑅𝐶. Aquest
fet produirà que quan més petita sigui la capacitat, més s’assemblarà el senyal de sortida amb el
d’entrada.
10. Estudieu ara la càrrega i descàrrega dels condensadors amb un pols. Per fer-ho utilitzeu el
comandament pols enlloc de sinus. Ajusteu tant els valors de la font (Figura 3.b), del pols com els de
simulació per a que la càrrega i descàrrega sigui completa però que no hi hagi càlcul en excés ni
sobretensions.
A les figures 16 i 17 s’hi observen, respectivament, l’esquemàtic amb el nou comandament i la resposta
del circuit a un pols.
Carrega i descarrega dels condensadors
5

4
ΔV(C) [V]

0
-0,002 0,003 0,008 0,013 0,018
temps [s] C=50nF C=200nF Fig.16: esquemàtic Simulació 4.2
Fig.17: Carrega i descarrega
C=400nF
per als diferents condensadors

5/8
 Electrònica Física Pràctica 0: Introducció
Martí Baeza Guasch
Biel Cachón Subirà
Curs 2023-2024

S5. Anàlisi en alterna.

11. Dissenyeu un filtre passa baixos que tingui un pol a 1 kHz i mostreu el diagrama de Bode del circuit.
Per buscar-lo podeu utilitzar diverses capacitats amb la directiva de simulació paramètrica o bé fer el
càlcul, indiqueu el procediment que heu triat.
A la figura 18 s’observa l’esquemàtic realitzat per aquesta última simulació. A les figures 19 i 20 s’hi
observa, respectivament, la resposta en freqüència del circuit i la fase d’aquest.

Diagrama de Bode
20
10
0
Bode [dB]

-10
-20
-30
Fig.18: esquemàtic Simulació 5
-40
-50
1 10 100 1000 10000 100000 1000000 Fig.19: resposta en freqüència per
Freqüència [Hz] un filtre passa-baixos amb ft = 1kHz

0
Fase
Per trobar els valors de la
-10
-20 resistència i del condensador s’ha
-30 utilitzat la formula de la
-40 freqüència de tall: imposant que
Fase [°]

-50 aquesta sigui de 1kHz. A

-60 continuació s’ha imposat que la
-70
-80
resistència tingués un valor de
-90 1kΩ. Per acabar s’ha obtingut un
-100 valor pel condensador de 160nF.
1 10 100 1000 10000 100000 1000000
Freqüència [Hz]

Fig.20: desfasament d’un filtre

passa-baixos amb ft = 1kHz

Conclusió:
Aquesta pràctica ha servit per aprendre i consolidar les funcions bàsiques de l’entorn Spice i comprendre
que poden ser una eina molt útil a l’hora de analitzar els diferents comportaments dels circuits.

6/8