Anàlisi de Circuits Electrònics

Guillem Carrasco Bernat i Arnau Sirvent Villòria

Pràctica 4 – Prèvia: Configuració inversora. Caracterització

Pràctica 4 – Prèvia: Configuració inversora. Caracterització

QÜESTIONS TEÒRIQUES

Teor.a) (5 punts) Indiqueu el fabricant del full d’especificacions que utilitzeu per trobar els
valors.
El full d’especificacions del qual extraurem la informació necessària és el següent:

https://www.ti.com/lit/ds/symlink/lm2902.pdf?HQS=TI-null-null-alldatasheets-df-pf-SEP-
wwe&ts=1697411245637&ref_url=https%253A%252F%252Fwww.alldatasheet.com%252F

El fabricant del següent full és Texas Instruments, una empresa americana de fabricació de
semiconductors, i aquesta és la seva pàgina web:

https://www.ti.com/

Teor.b) (5 punts) Quin és l’ample de banda en configuració de guany unitat (|Av| = 1)?

L’ample de banda en configuració de guany unitat és 1,2 [MHz].

Teor.c) (5 punts) Indiqueu els càlculs comentats, el valor de Rf seleccionat i confeccioneu

una taula amb el guany i els valors de R1 corresponents.

La fórmula aquesta de l’opamp inversor parteix de les

consideracions que es fan al tractar-se d’un opamp
ideal.

Per començar partirem d’una resistència Rf de valor

de 50 [KΩ], la qual es mantindrà igual en els diferents
casos, ja que ens suggereixen que les resistències han
de ser superior a 100 [Ω], i d’aquesta manera això es
complirà posteriorment. Així doncs, per determinar el
Imatge 1: Circuit amplificador inversor.
valor de R1 amb cadascun del guanys proposats, farem
el següent:

𝑅
𝑅1 = − 𝐴𝑓
𝑣

Página 1 de 12
 Anàlisi de Circuits Electrònics
Guillem Carrasco Bernat i Arnau Sirvent Villòria
Pràctica 4 – Prèvia: Configuració inversora. Caracterització

D’aquesta manera, els valors de la R1 queden de la següent manera:

Av R1 [KΩ]
0,5 100
2 25
10 5
100 0,5
500 0,1
Taula 1: Taula de la R1 corresponent a cada guany dels demanats.

Teor.d) (5 punts) Ajudant-vos de la informació proporcionada pel fabricant, calculeu

l’ample de banda BW de l’amplificador inversor en els casos en que Av = 0.5, 2, 10, 100 i
500. Comenteu el resultat.

El guió ens proporciona la informació que necessitem per fer els càlculs. Per fer-ho seguirem
la següent fórmula.

𝐴𝑣 · 𝐵𝑊 = 𝑐𝑡 𝑠𝑖 |𝐴𝑣 | > 1

Així doncs, aïllem el BW i la cte la trobem al “datasheet”, la qual són els 1,2 [MHz] esmentats
abans.

𝑐𝑡 1,2 [𝑀𝐻𝑧]
𝐵𝑊 = = 𝑠𝑖 |𝐴𝑣 | > 1
𝐴𝑣 𝐴𝑣

Av BW [KHz]
0,5
2 600
10 120
100 12
500 2,4
Taula 2: Taula del resultat del BW en funció del Av corresponent.

En tots els casos hem aplicat la fórmula que se’ns ha donat, excepte al guany de 0,5 ja que la
fórmula tan sols és vàlida quan Av > 1.

Página 2 de 12
 Anàlisi de Circuits Electrònics
Guillem Carrasco Bernat i Arnau Sirvent Villòria
Pràctica 4 – Prèvia: Configuració inversora. Caracterització

Teor.e) (10 punts) Demostreu que, per a la configuració inversora i en el cas de condicions
ideals la impedància d’entrada equival a la resistència R1 (Ri = R1).

En primer lloc cal destacar que es tracta d’un opamp ideal. En aquestes condicions, les tensions
d’entrada a l’opamp han de ser iguals i, com que la que va a la part positiva està connectada a
terra i la tensió és 0, la de la part negativa també ho serà. A més a més, la impedància d’entrada
de l’opamp és infinita. D’aquesta manera, tot el corrent d’entrada passarà per R1 i no és
bifurcarà.

Gràcies a la llei d’Ohm sabem que V = IR i, en aquest cas, el corrent és el mateix que passa per
R1, així que la tensió de R1 és Vin.

𝑉𝑖𝑛
Finalment, 𝑅𝑖 = , però com ja hem establert que Vin és igual a la tensió a través de R1 i Iin
𝐼𝑖𝑛

és el corrent que hi passa, podem escriure que Ri = R1.

5. SIMULACIÓ LTSPICE
5.a.) Estudi de la resposta en freqüència

Teor.f) (5 punts) Presenteu l’esquemàtic del sistema.

Imatge 2: Esquemàtic del sistema en configuració inversora simulat amb LTSpice.

Página 3 de 12
 Anàlisi de Circuits Electrònics
Guillem Carrasco Bernat i Arnau Sirvent Villòria
Pràctica 4 – Prèvia: Configuració inversora. Caracterització

Teor.g) (5 punts) Presenteu els diagrames de Bode d’amplitud i fase del guany (i.e. quocient
entre el senyal de sortida i el senyal d’entrada) per separats (botó dret en l’eix y i
seleccionar).

Imatge 3: Representació diagrama de Bode d’amplitud i fase del guany amb totes les resistències agrupades.

Imatge 4: Representació diagrama de Bode d’amplitud i fase del guany amb R1 = 100 [KΩ].

Página 4 de 12
 Anàlisi de Circuits Electrònics
Guillem Carrasco Bernat i Arnau Sirvent Villòria
Pràctica 4 – Prèvia: Configuració inversora. Caracterització

Imatge 5: Representació diagrama de Bode d’amplitud i fase del guany amb R1 = 500 [Ω]

Imatge 6: Representació diagrama de Bode d’amplitud i fase del guany amb R1 = 100 [Ω]

Imatge 7: Representació diagrama de Bode d’amplitud i fase del guany amb R1 = 25 [KΩ].
Página 5 de 12
 Anàlisi de Circuits Electrònics
Guillem Carrasco Bernat i Arnau Sirvent Villòria
Pràctica 4 – Prèvia: Configuració inversora. Caracterització

Imatge 8: Representació diagrama de Bode d’amplitud i fase del guany amb R1 = 5 [KΩ].

Teor.h) (5 punts) Feu una taula amb el guany i l’ample de banda que trobeu a la simulació
en cada cas. Expliqueu com els heu trobat.
Teor.g) (5 punts) Presenteu els diagrames de Bode d’amplitud i fase del guany (i.e. quocient
entre el R
senyal
1 [KΩ]
de sortida i el senyal d’entrada)
Av per separats (botóBW dret en l’eix y i
[KHz]
seleccionar).
100 0,5 908,7
25 2 403,3
5 10 97,6
0,5 100 10,6
0,1 500 2,48
Taula 3: Taula amb la resistencia, guany i ample de banda de la simulació.

Per poder detectar el guany i l’ample de banda hem fet ús dels cursors. Per fer-ho, hem ficat el
primer a la part inicial del gràfic i el segon l’hem ficat a la caiguda teòrica de -3 [dB]
aproximant-nos el màxim possible. Un cop establerts els cursors, ens hem fixat en la freqüència
que indicava el cursor 2 i l’hem anotat a la taula, ja que la freqüència de tall representa l’ample
de banda.

Página 6 de 12
 Anàlisi de Circuits Electrònics
Guillem Carrasco Bernat i Arnau Sirvent Villòria
Pràctica 4 – Prèvia: Configuració inversora. Caracterització

Teor.i) (5 punts) A partir d’una taula, compareu els amples de banda obtinguts en la
simulació amb els valors que heu calculat teòricament a la qüestió.

BW [KHz] (Simulació) BW [KHz] (Teòrics)

908,7
403,3 600
97,6 120
10,6 12
2,48 2,4
Taula 4: Taula de la comparació entre l’ample de banda teòric i el de la simulació.

Al fer la comparació podem veure com, en el cas dels valors més baixos, l’ample de banda
s’aproxima bastant a al valor teòric que havíem calculat. No obstant això, conforme anem
augmentant els valors, aquests cada vegada disten més del seu resultat esperat, passant a tenir
un error més important. Finalment, en el cas amb el valor més gran no podem fer la comparació,
ja que no hem pogut calcular el valor teòric corresponent al no servir la fórmula per Av < 1.

Teor.j) (5 punts) Feu una taula amb el producte de GBW. Es compleix l’equació 1 en tots
els casos? Per què?

Apliquem l’equació per calcular els GBW de la simulació. Si es compleix l’equació en els
guanys majors de 1 el producte hauria de ser constant.

𝐴𝑣 ∗ 𝐵𝑊 = 𝐺𝐵𝑊

Av GBW [KHz]
0,5 454,35
2 806,6
10 976
100 1060
500 1240

Tal com es pot veure a la taula, el GBW amb el guany de 0,5 dona un número molt inferior a
l’esperat. No obstant això, sabem que la equació no es compleix perquè el guany és inferior a

Página 7 de 12
 Anàlisi de Circuits Electrònics
Guillem Carrasco Bernat i Arnau Sirvent Villòria
Pràctica 4 – Prèvia: Configuració inversora. Caracterització

1. A més a més, tal com ha succeït en altres casos, el GBW de Texas Instruments és de 1,2
[MHz], el qual serà diferent al que contempla el LTSpice amb el nostre fitxer del LM324, de
manera que els càlculs donaran valors diferents.

Teor.k) (5 punts) Fixeu-vos només en la banda passant i relacioneu la fase predita per la
simulació amb el signe del guany i el terme configuració inversora.

En aquest cas, tindrem una fase de 180º. Relacionant-ho amb el signe del guany i el terme
configuració inversora es veu clarament com tindrem un signe negatiu, ja que quan invertim el
senyal, el que fem es donar-li una rotació de -180º.

5.b) Impedància d’entrada

Teor.l) (5 punts) Expliqueu perquè l’esquemàtic implementat permet avaluar la

impedància d’entrada del circuit i justifiqueu el perquè de l’equació 2.

Imatge 9: Esquemàtic a implementar per a la mesura de la impedància d’entrada Ri

Perquè coneixent Vx i el corrent Ix que passa per R1 i Rmesura, és molt fàcil poder avaluar i
calcular la impedància d’entrada mitjançant la llei d’Ohm. L’equació dos del informe és:

(𝑉𝑖𝑛 − 𝑉𝑥 )
𝐼𝑥 =
𝑅𝑚𝑒𝑠𝑢𝑟𝑎

Es veu clarament que es compleix això ja que la caiguda de tensió entre Vin i Vx és la mateixa
que cau en Rmesura, per tant el corrent que circula per aquesta, que és Ix, doncs és la caiguda
de tensió que cau en la resistència, entre el valor d’aquesta.

Página 8 de 12
 Anàlisi de Circuits Electrònics
Guillem Carrasco Bernat i Arnau Sirvent Villòria
Pràctica 4 – Prèvia: Configuració inversora. Caracterització

Teor.m) (5 punts) Indiqueu com heu obtingut per simulació (doneu la gràfica al menys
d’un) els valors d’impedància d’entrada Ri en les diferents condicions de guany i feu una
taula indicant els seus valors.

seusseus valors..

Imatge 10: Valor de Ri per una R1= 100kOhms

Per calcular el valor de Ri, hem fet la simulació i hem dividit Vx / I (Rmesura), que, com es
veu al circuit (Imatge 9) és equivalent a Ri. Veiem que en el cas de R1 = 100kΩ, la Ri té el
mateix valor, però de signe oposat. Això és degut a que és un inversor, però el valor en mòdul
𝑑𝑒 𝑅𝑖 = 𝑅1.
R1 [KΩ] Av 𝑹𝒊 [KΩ]
100 0,5 100
25 2 25
5 10 5
0,5 100 0,5
0,1 500 0,1
Taula 5: Comparació R1, Ri i Guany.

Teor.n) (10 punts) Relacioneu els valors d’Ri obtinguts amb els canvis realitzats en els
components del circuit per a cada valor de guany.

Veiem, com es pot comprobar en la Taula 5 que a mesura que anem augmentant el valor de
seusseus valors..
R1, el valor de Ri creix exactamente igual que el de la primera resistència esmentada, ja que
són iguals. I a mesura que fem créixer el valor a aquestes dues resistències, veiem que el guany
va disminuïnt, ja que el guany equival a: 𝐴𝑣 = −𝑅𝑓 /𝑅1 .

Página 9 de 12
 Anàlisi de Circuits Electrònics
Guillem Carrasco Bernat i Arnau Sirvent Villòria
Pràctica 4 – Prèvia: Configuració inversora. Caracterització

5.c) Impedància de sortida

Teor.o) (5 punts) Expliqueu perquè l’esquemàtic implementat permet avaluar la impedància

de sortida Ro del circuit i justifiqueu el perquè de l’equació 3.

Imatge 11: Esquemàtic a implementar per a la mesura de la impedància de sortida Ro.

En primer lloc, la Iy la podem calcular gràcies a la llei d’Ohm, al fer el càlcul de la caiguda de
voltatge de la Rmesura / la mateixa Rmesura.

Tot seguit, al tractar-se d’un opamp en configuració inversora, el corrent (Iy) no podrà entrar a
l’opamp i, per tant, no es bifurcarà, sinó que anirà tot cap a Rf i R1. Per tant, al no entrar corrent
cap a l’opamp, podem calcular la impedància de sortida com Vout entre Iy.

Teor.p) (5 punts) Expliqueu quin paper juga la capacitat C.

La funció del condensador depèn de la freqüència de les senyals que estàs tractant. Un
condensador té la capacitat de passar senyals de freqüència alta mentre bloqueja senyals de
freqüència baixa. Això es deu a la capacitat del condensador de carregar-se i descarregar-se a
diferents velocitats segons la freqüència de la senyal. Això significa que el condensador actuarà
com a filtre passa-alt. Filtrarà les components de baixa freqüència de la senyal i permetrà que
passin les components de freqüència més alta. La freqüència de tall del filtre estarà determinada
per la capacitació del condensador i la resistència en sèrie amb ell.

Página 10 de 12
 Anàlisi de Circuits Electrònics
Guillem Carrasco Bernat i Arnau Sirvent Villòria
Pràctica 4 – Prèvia: Configuració inversora. Caracterització

Teor.q) (5 punts) Indiqueu com heu obtingut per simulació (doneu la gràfica al menys d’un)
els valors d’impedància de sortida Ro en les diferents condicions de guany i indiqueu el
seus valors.

Per obtenir els valors de la impedància de sortida, hem aplicat l’equació 3 a la simulació. Hem
agafat el circuit, hem fet Run i hem seleccionat “Add traces”. Un cop aquí, hem agafat el
Vout/I(Rmesures) per obtenir el valor de la Ro. Un cop aquí hem reduït els marges de l’eix Y per
poder veure els valor correctament, ja que s’aproxima molt als 0 [Ω]. Finalment, hem ampliat
els valors amb el zoom i amb els cursors hem visualitzat el valor exacte de la Ro.

Imatge 12: Gràfic ampliat de les resistències amb el valor exacte d’una d’elles amb el cursor.

Teor.r) (5 punts) Feu una taula dels valors d’Ro obtinguts. Varien en canviar el guany? Per
què?

Página 11 de 12
 Anàlisi de Circuits Electrònics
Guillem Carrasco Bernat i Arnau Sirvent Villòria
Pràctica 4 – Prèvia: Configuració inversora. Caracterització

Av Ro [Ω]
0,5 6,08
2 7,59
10 6,50
100 8,29
500 8,06
Taula 6: Taula de la relació entre el guany i la Ro

Veiem que el guany en teoria no hauria de dependre de 𝑅𝑜 , i com es pot veure a la taula,
efectivament és així. El guany no hauria de dependre d’aquesta resistència ja que el guany és
la divisió entre Rf i R1.

Página 12 de 12