Anàlisi de Circuits Electrònics

Guillem Carrasco Bernat i Arnau Sirvent Villòria

Pràctica 5 – Experimental: Configuració no inversora. Caracterització

Pràctica 5 – Experimental: Configuració no inversora.

Caracterització
6. REALITZACIÓ EXPERIMENTAL
6.a. Estudi de la potència màxima a la sortida

Exp a). (5 punts) Indiqueu com heu realitzat el muntatge per visualitzar la resposta temporal
dels diferents senyals.

Per realitzar el muntatge del circuit, hem observat

el disseny del circuit a l’informe i, poc a poc, hem
anat connectant els cables i els components
necessaris a la “protoboard” tal com es veu a la
Imatge 1 per acabar obtenint l’amplificador
operacional no inversor de guany 11 i, per
modificar el senyal, hem anat canviant al RL amb
els valors que ens deien. Gràcies al “datasheet”
Imatge 1: Muntatge del circuit de l’amplificador
hem pogut comprovar quines eren les entrades de operacional no inversor.
cada pin del LM324. Un cop el circuit es trobava muntat, vam connectar la font d’alimentació
per les polaritzacions de ±15 [V]. A més a més, també vam connectar el generador de funcions
per la Vin i les sondes de l’oscil·loscopi per visualitzar aquest senyal d’entrada i sortida.

Exp b). (5 punts) Doneu els valors experimentals dels components passius amb el seu error.

Valor teòric Valor experimental Error

RL 47 [Ω] 48 [Ω] ± 0,5 [Ω]
RL 470 [Ω] 465 [Ω] ± 0,5 [Ω]
RL 1 [KΩ] 978 [Ω] ± 0,5 [Ω]
R1 1 [KΩ] 980 [Ω] ± 0,5 [Ω]
RF 10 [KΩ] 9,70 [KΩ] ± 0,1 [KΩ]
Taula 1: Comparació del valor teòric, experimental i l’error dels components passius del circuit.

Página 1 de 10
 Anàlisi de Circuits Electrònics
Guillem Carrasco Bernat i Arnau Sirvent Villòria
Pràctica 5 – Experimental: Configuració no inversora. Caracterització

Exp c). (5 punts) Representeu els senyals observats a l’oscil·loscopi, per cada una de les
diferents resistències de càrrega.

Imatge 3: Representació del senyal a l’oscil·loscopi amb una Imatge 2: Representació del senyal a l’oscil·loscopi amb una
RL = 1 [KΩ]. RL = 470 [Ω].

Imatge 4: Representació del senyal a l’oscil·loscopi amb una RL = 47 [Ω].

Exp d). (10 punts) Descriviu i expliqueu el que succeeix al senyal en tensió de sortida en
cada cas.

En els dos primers casos, podem veure que el senyal d’entrada i sortida són iguals amb un
guany 11 entre aquestes, tal com ens demanaven. Això es degut a que la RL es troba per sobre
del valor mínim, tal com ja vam veure a la teoria de l’informe previ. En els dos primers casos,
això no succeeix. No obstant això, en el darrer cas, quan RL = 47 [Ω], aquest valor es troba per
sota de RL mín. Per tant, això provoca que, al tenir un valor molt petit de càrrega, el corrent que
hi circula és més gran que el corrent màxim amb el que pot treballar l’Opamp de manera
efectiva, per tant, amb un corrent més gran que 𝐼𝑜𝑢𝑡 𝑚𝑎𝑥 , la tensió de sortida és més gran que

Página 2 de 10
 Anàlisi de Circuits Electrònics
Guillem Carrasco Bernat i Arnau Sirvent Villòria
Pràctica 5 – Experimental: Configuració no inversora. Caracterització

els valors de polarització i fa que saturi i així es reflecteix a la senyal que visualitzem a través
de l’oscil·loscopi, la qual queda retallada en forma de pols.

Exp e). (10 punts) Coneixent la tensió de sortida i el valor de RL en cada cas, calculeu el
corrent màxim que circula per cada una de les càrregues, amb el seu error corresponent.
Compareu el valor amb els resultats obtinguts en la qüestió Teor.a).

Per poder trobat quin és el corrent màxim que circula per les càrregues, aplicarem la següent
equació:

𝑉𝑜𝑢𝑡
𝐼𝑜𝑢𝑡 𝑚𝑎𝑥 =
𝑅𝐿

Per trobar els errors utilitzarem la següent fórmula:

𝜕𝐼 2 2
𝜕𝐼 2 2
𝛿𝐼 = √( ) ∗ 𝛿𝑅𝐿 + ( ) ∗ 𝛿𝑉𝑜𝑢𝑡
𝜕𝑅𝐿 𝜕𝑉𝑜𝑢𝑡

𝜕𝐼 𝑉𝑜𝑢𝑡
=− 2
𝜕𝑅𝐿 𝑅𝐿

𝜕𝐼 1
=−
𝜕𝑉𝑜𝑢𝑡 𝑅𝐿

Per RL = 978 [Ω]:

11,2 [𝑉]
𝐼𝑜𝑢𝑡 max = = 11,45 [𝑚𝐴]
978 [Ω]

11,2 [𝑉] 2 1 2
𝛿𝐼 = √(− ) ∗ (0,5 [Ω]) 2 + (− ) ∗ (0,01 [𝑉])2 = 0,0117 [𝑚𝐴] = 11,73 [𝜇𝐴]
9782 [Ω] 978 [Ω]

𝑰𝒐𝒖𝒕 𝐦𝐚𝐱 = 𝟏𝟏, 𝟒𝟓 [𝒎𝑨] ± 𝟏𝟏, 𝟕𝟑 [𝝁𝑨]

Página 3 de 10
 Anàlisi de Circuits Electrònics
Guillem Carrasco Bernat i Arnau Sirvent Villòria
Pràctica 5 – Experimental: Configuració no inversora. Caracterització

Per RL = 465 [Ω]:

11,2 [𝑉]
𝐼𝑜𝑢𝑡 𝑚𝑎𝑥 = = 24,08 [𝑚𝐴]
465 [Ω]

11,2 [𝑉] 2 1 2
𝛿𝐼 = √(− 2
) ∗ (0,5 [Ω]) + (− ) ∗ (0,01 [𝑉])2 = 0,0336 [𝑚𝐴] = 33,6 [𝜇𝐴]
4652 [Ω] 465 [Ω]

𝑰𝒐𝒖𝒕 𝐦𝐚𝐱 = 𝟐𝟒, 𝟎𝟖 [𝒎𝑨] ± 𝟑𝟑, 𝟔 [𝝁𝑨]

Per RL = 48 [Ω]:

1,64 [𝑉]
𝐼𝑜𝑢𝑡 𝑚𝑎𝑥 = = 34,17 [𝑚𝐴]
48 [Ω]

1,64 [𝑉] 2 1 2
𝛿𝐼 = √(− 2
) ∗ (0,5 [Ω]) + (− ) ∗ (0,01 [𝑉])2 = 0,0336 [𝑚𝐴] = 412 [𝜇𝐴]
482 [Ω] 48 [Ω]

𝑰𝒐𝒖𝒕 𝐦𝐚𝐱 = 𝟑𝟒, 𝟏𝟕 [𝒎𝑨] ± 𝟎, 𝟒𝟏 [𝒎𝑨]

Página 4 de 10
 Anàlisi de Circuits Electrònics
Guillem Carrasco Bernat i Arnau Sirvent Villòria
Pràctica 5 – Experimental: Configuració no inversora. Caracterització

Exp f). (10 punts) Calculeu ara la potència màxima dissipada en cada una de les càrregues.
Indiqueu els valors amb el seu error corresponent. Compareu el valor amb els resultats
obtinguts en la qüestió Teor.c).

Per calcular la potència màxima dissipada utilitzarem la següent fórmula:

𝑃𝑚à𝑥 = 𝐼𝑜𝑢𝑡 𝑚à𝑥 ∗ 𝑉𝑜𝑢𝑡

Per trobar els errors utilitzarem la següent fórmula:

𝜕𝑃𝑚𝑎𝑥 2
𝜕𝑃𝑚𝑎𝑥 2 2
𝛿𝑃𝑚𝑎𝑥 = √( ) ∗ 𝛿𝐼𝑜𝑢𝑡 𝑚𝑎𝑥 + ( ) ∗ 𝛿𝑉𝑜𝑢𝑡
𝜕𝐼𝑜𝑢𝑡 𝑚𝑎𝑥 𝜕𝑉𝑜𝑢𝑡

𝜕𝑃𝑚𝑎𝑥
= 𝑉𝑜𝑢𝑡
𝜕𝐼𝑜𝑢𝑡 𝑚𝑎𝑥

𝜕𝑃𝑚𝑎𝑥
= 𝐼𝑜𝑢𝑡 𝑚𝑎𝑥
𝜕𝑉𝑜𝑢𝑡

Per RL = 978 [Ω]:

𝑃𝑚à𝑥 = 11,45 [𝑚𝐴] ∗ 11,2 [𝑉] = 0,13 [𝑊]

𝛿𝑃𝑚𝑎𝑥 = √(11,2 [𝑉])2 ∗ (11,73 [𝜇𝐴])2 + (11,45 [𝑚𝐴])2 ∗ (0,01 [𝑉])2 = 174 [𝜇𝑊]

𝑷𝐦𝐚𝐱 = 𝟎, 𝟏𝟑 [𝑾] ± 𝟎, 𝟏𝟕 [𝒎𝑾]

Per RL = 465 [Ω]:

𝑃𝑚à𝑥 = 24,1 [𝑚𝐴] ∗ 11,2 [𝑉] = 0,27 [𝑊]

𝛿𝑃𝑚𝑎𝑥 = √(11,2 [𝑉])2 ∗ (33,6 [𝜇𝐴])2 + (24,08 [𝑚𝐴])2 ∗ (0,01 [𝑉])2 = 449 [𝜇𝑊]

𝑷𝐦𝐚𝐱 = 𝟎, 𝟐𝟕 [𝑾] ± 𝟎, 𝟒𝟓 [𝒎𝑾]

Página 5 de 10
 Anàlisi de Circuits Electrònics
Guillem Carrasco Bernat i Arnau Sirvent Villòria
Pràctica 5 – Experimental: Configuració no inversora. Caracterització

Per RL = 48 [Ω]:

𝑃𝑚à𝑥 = 34,17 [𝑚𝐴] ∗ 1,64 [𝑉] = 0,05 [𝑊]

𝛿𝑃𝑚𝑎𝑥 = √(1,64 [𝑉])2 ∗ (0,41 [𝑚𝐴])2 + (34,17 [𝑚𝐴])2 ∗ (0,01 [𝑉])2 = 0,75 [𝑚𝑊]

𝑷𝐦𝐚𝐱 = 𝟎, 𝟎𝟓 [𝑾] ± 𝟎, 𝟕𝟓 [𝒎𝑾]

Si ho comparem amb la c) de l’informe previ, aquesta ens va donar 1,8 [W]. No obstant això,
aquell càlcul el vam fer amb la V màxima que podia suportar l’opamp, i amb el corrent trobat
al “datasheet”, i nosaltres ho hem fet amb la tensió mesurada. Així doncs, és per això que els
valors són tan diferents al que ens hem trobat aquí.

Exp g). (10 punts) En quina càrrega es dissipa una major potència? Per què?

La càrrega on es dissipa una major potència és quan RL = 465 [Ω]. Això succeeix i té sentit, ja
que la RL que hem usat correspon als càlculs amb un corrent sense saturar més elevat i els
valors de tensió més baixos.

Página 6 de 10
 Anàlisi de Circuits Electrònics
Guillem Carrasco Bernat i Arnau Sirvent Villòria
Pràctica 5 – Experimental: Configuració no inversora. Caracterització

6.b. Slew rate

Exp h). (5 punts) Representeu els senyals observats amb l’oscil·loscopi.

Imatge 5: Visualització del senyal d’entrada i sortida per mesurar l’Slew Rate a
l’oscil·loscopi.

Exp i). (10 punts) Doneu el valor experimental de l’slew rate (SR) amb el seu error, tot
indicant com l’heu mesurat.

Per calcular l’slew rate, en primer lloc hem calibrat les sondes de l’oscil·loscopi per obtenir un
pols el més quadrat possible. Per obtenir una senyal de sortida clara sense les interferències
que es veuen al mig i que podem apreciar a la Imatge 5, el que hem fet ha estat posar-li un
offset d’1 [V].

Un cop teníem els senyals ajustats perquè ocupessin tota la pantalla, mitjançant l’opció
“measure”, hem mesurat l’amplitud del senyal i el temps al flanc de pujada, per així poder fer
la divisió i obtenir l’slew rate, el qual s’expressa amb [V/µs].

Página 7 de 10
 Anàlisi de Circuits Electrònics
Guillem Carrasco Bernat i Arnau Sirvent Villòria
Pràctica 5 – Experimental: Configuració no inversora. Caracterització

Imatge 7: Mesura de l’amplitud per trobar l’slew rate. Imatge 6: Mesura del temps al flanc de pujada per trobar
l’slew rate.

Tal com es pot veure a la Imatge 6 i la Imatge 7, l’amplitud del senyal és de 13,6 [V] i el temps
de 30 [µs]. Així doncs, si fem la divisió d’aquests valors, obtenim un slew rate de 0,453 [µs].

Exp j). (10 punts) Compareu el valor experimental de l’SR amb la informació
proporcionada pel fabricant.

Segons el fabricant Texas Instruments, tal com ja vam buscar per l’informe previ, l’slew rate
és de 0,5 [V/µs] i l’experimental de 0,453 [V/µs]. Així doncs, tal com podem veure, els dos
valors són molt propers. De fet , l’error que té l’experimental respecte el teòric és, tan sols, del
9,4%, de manera que podem concloure que la realització experimental ha estat molt positiva.

Página 8 de 10
 Anàlisi de Circuits Electrònics
Guillem Carrasco Bernat i Arnau Sirvent Villòria
Pràctica 5 – Experimental: Configuració no inversora. Caracterització

6.c. Impedància d’entrada

Exp k). (10 punts) Indiqueu el valor mesurat (amb error) de Rmesura.

El valor de Rmesura és de 9,7 [KΩ] ± 0,1 [KΩ].

Exp l). (10 punts) Utilitzant l’equació 1, calculeu la impedància d’entrada Ri. Indiqueu-ne
l’error i compareu-lo amb el valor esperat segons la informació proporcionada pel fabricant.
Si existeixen diferències, indiqueu, de forma raonada, un mínim de dues raons per haver
obtingut aquests resultats.

Amb l’ajuda de l’oscil·loscopi, vam punxar als nodes Vin i Vx i vam determinar que les tensions
d’aquests eren 0,718 [V] i 0,717 [V], respectivament. A partir d’aquí, mitjançant les fórmules
que vam usar per la prèvia, hem calculat la impedància d’entrada.

𝑉𝑖𝑛 − 𝑉𝑥 0,718 [𝑉𝑅𝑀𝑆 ] − 0,717 [𝑉𝑅𝑀𝑆 ]

𝐼𝑥 = = = 1,03 ∗ 10−7 [𝐴] = 0,103 [µ𝐴]
𝑅𝑚𝑒𝑠𝑢𝑟𝑎 9700 [𝛺]

𝑉𝑥 0,717 [𝑉𝑅𝑀𝑆 ]
𝑅𝑖 = = = 6,89 [𝐺Ω]
𝐼𝑥 1,03 ∗ 10−7 [𝐴]

Tot seguit, anem a calcular els errors amb les següents fórmules:

𝜕𝐼𝑥 2 𝜕𝐼𝑥 2
𝜕𝐼𝑥 2
√
𝛿𝐼𝑥 = 𝑉𝑖𝑛 ( ) + 𝛿𝑅𝑚𝑒𝑠𝑢𝑟𝑎 ( ) + 𝛿𝑉𝑥 ( )
𝜕𝑉𝑖𝑛 𝜕𝑅𝑚𝑒𝑠𝑢𝑟𝑎 𝜕𝑉𝑥

2
1 𝑉𝑖𝑛 − 𝑉𝑥 2 1 2
𝛿𝐼𝑥 = √𝑉𝑖𝑛 ( ) + 𝛿𝑅𝑚𝑒𝑠𝑢𝑟𝑎 ( 2 ) + 𝛿𝑉𝑥 ( )
𝑅𝑚𝑒𝑠𝑢𝑟𝑎 𝑅𝑚𝑒𝑠𝑢𝑟𝑎 𝑅𝑚𝑒𝑠𝑢𝑟𝑎

𝜕𝑅𝑖 2 𝜕𝑅𝑖 2
√
𝛿𝑅𝑖 = 𝛿𝐼𝑥 ( ) + 𝛿𝑉𝑥 ( )
𝜕𝐼𝑥 𝜕𝑉𝑥

𝑉𝑥 2 1 2
𝛿𝑅𝑖 = √𝛿𝐼𝑥 ( 2 ) + 𝛿𝑉𝑥 ( )
𝐼𝑥 𝐼𝑥

Página 9 de 10
 Anàlisi de Circuits Electrònics
Guillem Carrasco Bernat i Arnau Sirvent Villòria
Pràctica 5 – Experimental: Configuració no inversora. Caracterització

Tot seguit, passem a fer els càlculs numèrics:

2 2
1 0,718 [𝑉𝑅𝑀𝑆 ] − 0,717 [𝑉𝑅𝑀𝑆 ]
𝛿𝐼𝑥 = √2 ∗ 0,001 [𝑉𝑅𝑀𝑆 ] ( ) + 0,1 [𝐾Ω] ( ) = 4,72 [𝜇𝐴]
9,7 [𝐾Ω] 9,7 [𝐾Ω]

0,717 [𝑉𝑅𝑀𝑆 ] 2 1 2
√
𝛿𝑅𝑖 = 4,72 [𝜇𝐴] ( ) + 0,001 [𝑉𝑅𝑀𝑆 ] ( ) = 307,54 [𝐾Ω]
(0,103 [𝜇𝐴])2 0,103 [𝜇𝐴]

Per tant:

𝑹𝒊 = 𝟔, 𝟖𝟗 [𝑮𝛀] ± 𝟑𝟎𝟕, 𝟓𝟒 [𝑲𝛀]

El valor teòric que vam trobar per aquestes dades va ser de 6,99 [GΩ]. Per tant, tal com podem
veure la diferència és mínima, i més si tractem amb dades de l’ordre de [GΩ].

No obstant això, si haguéssim de dir dues possibilitats les quals poden ser determinants per
aquestes diferències, podríem parlar de les toleràncies implícites que tenen els components
passius i els errors dels aparells i les tensions d’offset de l’opamp, que poden alterar els valors
de tensió que li entren, al tractar-se de l’equivalent en DC.

Página 10 de 10