PRÀCTICA 1

BOMBES CENTRÍFUGUES

Jordi Pagà Gómez

Santi

Grup M13
ÍNDEX

1.-Introducció i objectius ......................................................................... 3

2.- Dades experimentals .......................................................................... 4
2.1 Bomba centrífuga ............................................................................................ 4
2.2 Associació de dues bombes en sèrie ................................................................ 4
2.3 Associació de dues bombes en paral·lel ........................................................... 4
3.- Resultats ............................................................................................ 5
3.1 Corba altura manomètrica, corba de potencia i corba de rendiment en funció
del cabal volumètric, per les 3 configuracions ........................................................ 5
3.1.1 Bomba centrífuga ......................................................................................................... 7
3.1.2 Associació de dues bombes en sèrie ............................................................................ 8
3.1.3 Associació de dues bombes en paral·lel....................................................................... 9
3.2 Determinació del valor V, H, 𝜼𝑮 i Na en el punt óptim ..................................... 9
3.2.1 Bomba centrífuga ....................................................................................................... 10
3.2.2 Associació de dues bombes en sèrie .......................................................................... 10
3.2.3 Associació de dues bombes en paral·lel..................................................................... 11
3.3 Gràfica altura-cabal ....................................................................................... 11
3.4 Corbes altura, potencia i rendiment de la configuración (A) a 2000rpm .......... 12
3.5 Número específic de revolucions adimensional i dimensional de la bomba (A)13
3.6 Cabal, altura, potencia i rendiment de la bomba (A) en una instal·lació H=
30+6.000.000 𝐕𝟐(SI), quin serà el seu cabal, altura, potència i rendiment en el punt
de funcionament. Representar gràficament la corba de la bomba, la corba de la
instal·lació i el punt de funcionament. ................................................................. 14
4.- Conclusions ...................................................................................... 15
1.-Introducció i objectius

En aquesta pràctica, el nostre objectiu és estudiar el funcionament d'una bomba centrífuga.

Per fer-ho, veurem les bombes en tres escenaris: Bomba aïllada, Bombes en sèrie, Bombes en
paral·lel.

Per a cada cas, buscarem la seva corba característica per tal d'obtenir potència, alçada
manomètrica i el seu rendiment. Ho farem amb n = velocitat de rotació constant.

L'altitud manomètrica o altitud útil d'una bomba ens dóna informació sobre l'energia, quan
s'expressa en altitud, transferida al fluid. Utilitzarem l'equació de Bernoulli entre l'entrada i la
sortida de la bomba, és a dir:

𝑃𝑠 − 𝑃𝑒 𝑐 − 𝑐
𝐻= + + 𝑧 −𝑧
𝜌𝑔 2𝑔

A més d'aquesta expressió, s'utilitzaran expressions de potència útil (1) i rendiment global (2):

(1) 𝑁 = 𝜌 𝑔 𝑉̇ 𝐻
𝑁
(2) 𝜂 = 𝜂 𝜂 𝜂 𝜂 =
𝑁

L'expressió (2) ha tingut en compte el rendiment del motor ηe, ηh hidràulic (a causa de les
pèrdues per fricció del fluid), el volum ηv (a causa de la recirculació del fluid al tambor) i les
propietats mecàniques ηm (a causa de les pèrdues per fricció mecànica i les pèrdues del disc).

Al tindre Na, potència d’accionament, mesurada al laboratori. Podrem calcular Nu mitjançant

(1) i així trobar finalment el rendiment global.
2.- Dades experimentals
2.1 Bomba centrífuga

Velocitat de gir n (rpm) 2900

Exp V (dm3/s) pa (cm.c.Hg) pi(bar) Na(w)
1 1,88 -40 1 955
2 1,77 -30 2 984
3 1,58 -28 2,4 990
4 1,43 -24 3 985
5 1,32 -20 3,4 970
6 1,27 -18 3,6 930
7 0,9 -12 4,6 840
8 0 -0,9 5 758

2.2 Associació de dues bombes en sèrie

Velocitat de gir n (rpm) 2900

Exp V (dm3/s) pa (cm.c.Hg) pi(bar) Na(w)
1 1,87 -40 2,5 1978
2 1,75 -36 3,5 1971
3 1,67 -32 4,5 1954
4 1,42 -24 6,5 1992
5 1,25 -18 7,5 1941
6 1,17 -16 8 1850
7 0,92 -12 9 1709
8 0 -8 10 1520

2.3 Associació de dues bombes en paral·lel

Velocitat de gir n (rpm) 2900

Exp V (dm3/s) pa (cm.c.Hg) pi(bar) Na(w)
1 3,01 -36 1,6 1940
2 2,8 -32 2 1965
3 2,42 -26 2,8 1978
4 2,2 -22 3,2 1964
5 1,95 -18 3,6 1915
6 1,66 -16 4 1842
7 1,33 -14 4,4 1671
8 0 -8 5 1445
3.- Resultats
3.1 Corba altura manomètrica, corba de potencia i corba de rendiment
en funció del cabal volumètric, per les 3 configuracions

A continuació, exposarem les diferents equacions que hem emprat per tal de calcular
les corbes d’altura manomètrica, potencia absorbida y de rendiment global en funció
al cabal volumètric. Per tal de que es vegi com hem realitzat els diferents càlculs,
posarem com a exemple l’experiment A, la tercera sèrie. A continuació, fixarem les
dades de la sèrie 3 de l’experiment A.

Dades

Cal destacar que haurem de passar els resultats obtinguts al laboratori al Sistema
Internacional (S.I).

𝑑𝑚 𝑚 𝑚
V̇ = 1,58 ∙ = 0,00158
𝑠 1000 𝑑𝑚 𝑠

𝑘𝑔
𝜌 = 1000
𝑚
100000 𝑃𝑎
𝑝 = 2,4 𝑏𝑎𝑟 ∙ = 240000 𝑃𝑎
1 𝑏𝑎𝑟
1333,27 𝑃𝑎
𝑝 = −28 𝑐𝑚. 𝑐. 𝐻𝑔 ∙ = −3,73𝐸 + 04 𝑃𝑎
1 𝑐𝑚. 𝑐. 𝐻𝑔
𝑚
𝑔 = 9,81
𝑠

Càlculs

En primer lloc, per calcular l’altura manomètrica(𝐻) hem utilitzat l’equació de

Bernoulli:

𝑝 −𝑝 𝑐 −𝑐
𝐻= + +𝑧 −𝑧
𝜌∙𝑔 2∙𝑔

A partir de l’equació de Bernoulli podrem considerar nul·la tant la variació d’altura

(degut a que com va comentar el professor a l’aula de laboratori la diferencia d’alçada
era molt petita per tant la podríem considerar com nul·la),com també la variació
d’energia cinètica degut a que l’àrea per on passa l’aigua a pressió es constant en tot
moment y no variarà. D’aquesta forma, l’altura manomètrica s’ha calculat com:

𝑝 −𝑝
𝐻=
𝜌∙𝑔

240000 − (−3,73𝐸 + 04)

𝐻= = 𝟐𝟖, 𝟐𝟕 𝒎
1000 ∙ 9,81

En segon lloc, per tal de calcular la potencia útil (𝑁𝑢), utilitzarem la següent equació:

𝑁𝑢 = 𝜌 ∙ 𝑔 ∙ 𝑉̇ ∙ 𝐻

𝑁𝑢 = 1000 ∙ 9,81 ∙ 0,00158 ∙ 28,27 = 𝟒𝟑𝟖, 𝟏𝟖 𝑾

En tercer lloc, per calcular el rendiment global de la bomba hem de relacionar la

potencia absorbida (calculada) i la potencia d’accionament (obtinguda
experimentalment al laboratori), per això utilitzarem la següent acciona que ens
relaciona els dos termes comentats anteriorment:

𝑁𝑢
𝜂 =
𝑁𝑎

438,18
𝜂 = = 𝟒𝟒, 𝟐𝟔 %
990

Mitjançant els càlculs realitzat anteriorment per cadascun dels experiments y series,
podem construir les taules de resultats i duu a terme la corba d’altura manomètrica, la
corba potencial absorbida i la corba rendiment global, en funció del cabal volumètric.
3.1.1 Bomba centrífuga

EXP A 𝑽̇(𝒎𝟑 /s) 𝒑𝒂 (Pa) 𝒑𝒊 (Pa) H(m) Na(w) Nu (w) 𝜼𝒈 (%)

1 0,00188 -5,33E+04 100000 15,63 955 288,26 30,18

2 0,00177 -4,00E+04 200000 24,46 984 424,79 43,17

3 0,00158 -3,73E+04 240000 28,27 990 438,18 44,26

4 0,00143 -3,20E+04 300000 33,84 985 474,76 48,20

5 0,00132 -2,67E+04 340000 37,38 970 484,00 49,90

6 0,00127 -2,40E+04 360000 39,14 930 487,68 52,44

7 0,0009 -1,60E+04 460000 48,52 840 428,40 51,00

8 0 -1,20E+03 500000 51,09 758 0,00 0,00

BOMBA ÚNICA: Altura, Potència i

Rendiment
Altura manomètrica, Potència i Rendiment (m, W)

1200

1000

800 Na

600 H
400
Rendiment
200

0
0,001 2,001 4,001 6,001 8,001 10,001
Cabal volumètric (m3/s)
3.1.2 Associació de dues bombes en sèrie

EXP B 𝑽̇(𝒎𝟑 /s) 𝒑𝒂 (Pa) 𝒑𝒊 (Pa) H(m) Na(W) Nu (W) 𝜼𝒈 (%)

1 0,00187 -5,33E+04 250000 30,92 1978 567,22 28,68

2 0,00175 -4,80E+04 350000 40,57 1971 696,49 35,34

3 0,00167 -4,27E+04 450000 50,22 1954 822,75 42,11

4 0,00142 -3,20E+04 650000 69,52 1992 968,44 48,62

5 0,00125 -2,40E+04 750000 78,90 1941 967,50 49,85

6 0,00117 -2,13E+04 800000 83,72 1850 960,96 51,94

7 0,00092 -1,60E+04 900000 93,37 1709 842,72 49,31

8 0 -1,07E+04 1000000 103,02 1520 0,00 0,00

BOMBES EN SÈRIE: Altura, Potència i Rendiment

Altura manomètrica, Potència i Rendiment (m, W)

2500

2000

1500

Na
1000
H

500 Rendiment

0
0,001 2,001 4,001 6,001 8,001 10,001

Cabal volumètric (m3/s)

3.1.3 Associació de dues bombes en paral·lel

EXP C 𝑽̇(𝒎𝟑 /s) 𝒑𝒂 (Pa) 𝒑𝒊 (Pa) H(m) Na(W) Nu (W) 𝜼𝒈 (%)

1 0,00301 -4,80E+04 160000 21,20 1940 626,07 32,27

2 0,0028 -4,27E+04 200000 24,74 1965 679,46 34,58

3 0,00242 -3,47E+04 280000 32,08 1978 761,49 38,50

4 0,0022 -2,93E+04 320000 35,61 1964 768,53 39,13

5 0,00195 -2,40E+04 360000 39,14 1915 748,80 39,10

6 0,00166 -2,13E+04 400000 42,95 1842 699,41 37,97

7 0,00133 -1,87E+04 440000 46,75 1671 610,02 36,51

8 0 -1,07E+04 500000 52,06 1445 0,00 0,00

BOMBES EN PARAL·LEL: Altura, Potència i Rendiment

Altura manomètrica, Potència i Rendiment (m, W)

2500

2000

1500

Na
1000
H
500 Rendiment

0
0,001 2,001 4,001 6,001 8,001 10,001

Cabal volumètric (m3/s)

3.2 Determinació del valor V, H, 𝜼𝑮 i Na en el punt óptim

Per tal de trobar les condicions del punt òptim, hem de saber que el punt òptim s’obté
quan el rendiment de la bomba assoleix el seu màxim. Per calcular-ho hem utilitzat les
corbes juntament amb les rectes de regressió que hem calculat anteriorment.
3.2.1 Bomba centrífuga

𝑽̇(𝒎𝟑 /s) H(m) 𝜼𝒈 𝒎á𝒙 (%) Na (W)

0,00127 39,14 52,44 487,68

Punt Òptim Bomba Única

60,00
50,00
40,00
Rendiment

Rendiment
30,00 Polinómica (Rendiment)
20,00
10,00
0,00
0 0,0005 0,001 0,0015 0,002
Cabal volumètric (m3/s) y = -4E+07x2 + 89435x + 0,2119

3.2.2 Associació de dues bombes en sèrie

𝑽̇(𝒎𝟑 /s) H(m) 𝜼𝒈 𝒎á𝒙 (%) Na (W)

0,00092 93,37 49,31 842,72

Punt Òptim Bomba Sèrie

60,00
50,00
40,00
Rendiment
Rendiment

30,00
20,00
10,00
0,00
0 0,0005 0,001 0,0015 0,002
-10,00
Cabal volumètric (m3/s)
y = -4E+07x2 + 91256x - 0,1177
3.2.3 Associació de dues bombes en paral·lel

𝑽̇(𝒎𝟑 /s) H(m) 𝜼𝒈 𝒎á𝒙 (%) Na (W)

0,00195 39,14 39,10 748,80

Punt Òptim Bomba Paral·lel

45,00
40,00
35,00
30,00
Rendiment

Rendiment
25,00
20,00
15,00
10,00
5,00
0,00
0 0,0005 0,001 0,0015 0,002 0,0025 0,003 0,0035
Cabal volumètric (m3/s)
y = -9E+06x2 + 38351x + 0,3009

3.3 Gràfica altura-cabal

En aquest exercici, representarem una gràfica on utilitzarem l’altura manomètrica que

hem calculat anteriorment mitjançant l’equació de Bernoulli en funció del cabal
d’aigua que hem obtingut de forma experimental al laboratori per cadascun dels
experiments (A,B,C).

Corbes altura (H) - cabal(V)

120,00
Altura Manomètrica H (m)

100,00

80,00

60,00

40,00

20,00

0,00
0 0,0005 0,001 0,0015 0,002 0,0025 0,003 0,0035
Cabal (m3/s)

H Bomba Única H Bomba Serie H Bomba Paral·lel

3.4 Corbes altura, potencia i rendiment de la configuración (A) a
2000rpm

A partir de les de la pràctica hem relacionat les dades experimentals recollides al

laboratori i hem obtingut així els resultats de la nova bomba que treballa a 2000 rpm.

TAULA DE RESULTATS
Exp V(m3/s) H(m) Nu(w) Ng Na(w) Ng
1 1,2966 7,4339 94,5535 9,9009 313,2560 30,1841
2 1,2207 11,6359 139,3395 14,1605 322,7685 43,1701
3 1,0897 13,4460 143,7309 14,5183 324,7366 44,2608
4 0,9862 16,0964 155,7279 15,8099 323,0965 48,1986
5 0,9103 17,7772 158,7591 16,3669 318,1762 49,8966
6 0,8759 18,6176 159,9663 17,2007 305,0556 52,4384
7 0,6207 23,0781 140,5220 16,7288 275,5341 50,9999
8 0,0000 24,3000 0,0000 0,0000 248,6367 0,0000

Altura, Potència i Rendiment a 2000 rpm

350,0000
Altura Manomètrica, Potència i Rendiment (m,

300,0000

250,0000

200,0000
H
150,0000
W)

Rendiment
100,0000
Na
50,0000

0,0000
0,0000 0,2000 0,4000 0,6000 0,8000 1,0000 1,2000 1,4000
Cabal volumètric (m3/s)

Podem veure a partir del gràfic que la corba d'alçada manomètrica és aproximadament
proporcional al rendiment global, ja que tenen la mateixa forma, però la corba
d'alçada és menor que el rendiment en punts.

Si bé l'alçada també depèn de la velocitat de rotació i del diàmetre dels corrons la

potència depèn de la velocitat de rotació, amb una alçada de x3 i un diàmetre de rodet
de x5.

Això vol dir que el punt de la corba de potència és molt més alt que els altres dos i
forma un pendent creixent a mesura que augmenta el cabal de volum.
3.5 Número específic de revolucions adimensional i dimensional de la
bomba (A)

Per calcular el nombre específic de revolucions adimensional i dimensional de la

bomba (A) utilitzarem les següents fórmules:

Adimensional:
𝑤 𝑉 .
𝑛 =
( 𝐻 𝑔) .

Dimensional:
.
𝑛 𝑉
𝑛 =
𝐻 .
On w és el nombre de revolucions que primerament hem de passar a rad/s:

2𝜋 𝑟𝑎𝑑
𝑤 = 2500 = 261,8
60 𝑠
Finalment calculem, amb les dades del punt òptim del primer cas, bomba aïllada:
. , , .
𝑛 =( ) . = ( , , ) . = 0,1076

. .
𝑛 𝑉 2500 0,00127
𝑛 = = = 5,6935
𝐻 . 39,14 .

El nombre de revolucions adimensionals és molt petit en comparació amb el nombre

de revolucions dimensionals perquè el primer nombre depèn de la velocitat angular i
es divideix per la gravetat i l'alçada manomètrica.

D'altra banda, la mida específica de les revolucions depèn de la velocitat de rotació (en
revolucions per minut), l'única variable inversa és l'alçada del calibre.
3.6 Cabal, altura, potencia i rendiment de la bomba (A) en una
instal·lació H= 30+6.000.000 𝐕̇ 𝟐 (SI), quin serà el seu cabal, altura,
potència i rendiment en el punt de funcionament. Representar
gràficament la corba de la bomba, la corba de la instal·lació i el punt de
funcionament.

TAULA DE RESULTATS
Exp V(m3/s) H (m) H funció(m) Na(w) Nu (w) Ng(%)
1 0,00188 15,63 51,21 955 944,39 98,89
2 0,00177 24,46 48,80 984 847,30 86,11
3 0,00158 28,27 44,98 990 697,16 70,42
4 0,00143 33,84 42,27 985 592,97 60,20
5 0,00132 37,38 40,45 970 523,85 54,01
6 0,00127 39,14 39,68 930 494,33 53,15
7 0,0009 48,52 34,86 840 307,78 36,64
8 0 51,09 30,00 758 0,00 0,00

Corba Bomba-Funció
60,00

50,00

40,00
Altura (m)

30,00
H Bomba
20,00 H nova instalació

10,00

0,00
0 0,0005 0,001 0,0015 0,002
Cabal (m^3/s)

Com es pot veure a la figura anterior, sota els mateixos paràmetres de cabal, la
tendència de la corba del nou dispositiu és que el pendent augmenta, mentre que el
pendent de l'alçada de mesura de la pressió de la bomba disminueix.

Aleshores, podem veure que el punt on es tallen les dues corbes s'anomena punt de
funcionament, on la bomba pot obtenir més beneficis gràcies a la potència, el
rendiment o variables prèvies com la pressió o l'altitud.

Això es va trobar a l'experiment pràctic 6, on el cabal era de 0,00127, es van utilitzar

494,33 W i el rendiment va ser del 53,615%.
4.- Conclusions