EEBE – Departament d’Enginyeria Química

Experimentació en Enginyeria Química II

Informe: Pràctica 3 - Bescanviador de tubs concèntrics

Autors/es Signatures

Grup 07

Fernández Arana, Oscar

Forner Sevilla, Ana

Pérez Fernández, Paula

Comentaris (si calen) Qualificació

Índex:

1. Introducció ............................................................................................................ 2
2. Fonaments ........................................................................................................... 3
3. Seguretat y medi ambient..................................................................................... 4
4. Procediments experimentals i resultats ................................................................ 5
4.1 Instal·lació experimental ....................................................................................... 5
4.2 Procés experimental ............................................................................................. 6
4.3 Resultats .............................................................................................................. 6
5. Qüestions de la pràctica ....................................................................................... 7
6. Conclusions ........................................................................................................ 16
7. Bibliografia.......................................................................................................... 16

Data de realització: 17/03/2020

Data de lliurament: 24/03/2020

 Informe pràctica 3: Grup 7 Full Data realització
Bescanviador de tubs concèntrics 2/16 17/03/2020

1. Introducció

Un intercanviador de calor, com el seu nom indica, és un equip molt generalitzat en la

indústria que s'utilitza per escalfar o refredar un fluid en moviment mitjançant un altre
fluid també en moviment.

Els fluids, mai es barregen i la transmissió de calor es realitza a través de la superfície

que els separa. Si la direcció de moviment dels dos fluids coincideix, es diu que és un
intercanviador a equicorrent i si circulen en sentit contrari l'un de l'altre, es tracta d'un
intercanviador a contracorrent.

Il·lustració 1: Esquema del canviador operant en equicorrent y contracorrent.

(Font: guió de pràctiques).

En general, els intercanviadors són tubulars i el fluid fred circula per l'interior dels tubs.
Per obtenir un bon rendiment, és fonamental que el material de la superfície que separa
els fluids, tingui un coeficient de transmissió de calor molt alt com per exemple els
aliatges de coure. Lamentablement no sempre és possible, això es degut a les
exigències del sistema o a les característiques dels fluids que separen. Els
intercanviadors s'acostumen a nomenar, dins del lèxic industrial, com refrigerants o
escalfadors, depenent del fluid que és més important per la indústria i la temperatura
que es vol canviar.

En aquest experiment realitzat en el laboratori, simularem aquest procés d’una forma

senzilla i eficient, de manera que es pugui veure clarament el seu funcionament. A
continuació es defineixen el següents objectius:

• Posar en pràctica els diferents coneixements estudiats en l'assignatura d’operacions

bàsiques.
• Mesurar les diferents temperatures d’entrada i sortida dels cabals d’aigua freda i
calenta en el laboratori.
• Simular la transferència de calor del sistema en cada cas i la eficiència global del
bescanviador.
 Informe pràctica 3: Grup 7 Full Data realització
Bescanviador de tubs concèntrics 3/16 17/03/2020

• Obtenir una correlació que permeti calcular el coeficient de transferència de calor en

funció dels nombres adimensionals de Nusselt, Prandlt i Reynolds.

2. Fonaments

Els intercanviadors de calor, es poden classificar a grans trets en dos tipus, de contacte
directe o de contacte indirecte. El nostre cas es tracta d’un intercanviador de calor de
contacte indirecte, el qual s’apliquen corrents líquid-líquid. La transferència de calor, es
produeix en paral·lel per tres possibles mecanismes que son la conducció, la convecció
y la radiació.

En aquesta pràctica s’utilitzarà un intercanviador de calor de doble tub, que està

constituït bàsicament per dos tubs concèntrics. El funcionament consisteix en la
circulació d’un dels fluids per l’interior del tub de menor diàmetre, mentre que l’altre
flueix per l’espai restant entre els dos tubs. D’aquesta manera es produeix l’intercanvi
de calor a través de la conducció del tub interior i la convecció de cada fluid.

Il·lustració 2: Bescanviador de tubs concèntrics.

Quan els fluids es troben en moviment, la temperatura d’ambdós variarà al llarg del tub.
L’aigua calenta passarà de Tce a l’entrada a Tcs a la sortida i l’aigua freda passarà de Tfe
a l’entrada a Tfs a la sortida. La potència transmesa es pot calcular per la següent
expressió:
𝑄 = 𝑈 ∙ 𝐴 ∙ ∆𝑇𝑚 (1)

• 𝛥𝑇𝑚: representa la mitjana logarítmica de temperatura i es determina mitjançant

la següent expressió:

∆𝑇1 − ∆𝑇2 (𝑇𝑐𝑒 − 𝑇𝑓𝑠 ) − (𝑇𝑐𝑠 − 𝑇𝑓𝑒 )

∆𝑇𝑚 = = (2)
ln(∆𝑇1 /∆𝑇2 ) ln ((𝑇 − 𝑇 )/(𝑇 − 𝑇 ))
𝑐𝑒 𝑓𝑠 𝑐𝑠 𝑓𝑒

• 𝑈: representa el coeficient global de transmissió de calor [𝑊/(𝑚2 ⋅ 𝐾)]

 Informe pràctica 3: Grup 7 Full Data realització
Bescanviador de tubs concèntrics 4/16 17/03/2020

• A: representa l’àrea de transmissió de calor [𝑚2 ]

En condicions ideals, la potència emesa pel fluid calent ha de ser igual a la potència
absorbida pel fluid fred. A la pràctica s’experimenten diferències entre les dues degut a
les pèrdues de calor cap a l’ambient. Poden expressar-se matemàticament de la
següent forma:
𝐹𝑙𝑢𝑖𝑑 𝑐𝑎𝑙𝑒𝑛𝑡 → 𝑄𝑒 = 𝑚̇ 𝑐 ∙ (𝑐𝑝 )𝑐 ∙ ∆𝑇𝑐 (3)

𝐹𝑙𝑢𝑖𝑑 𝑓𝑟𝑒𝑑 → 𝑄𝑎 = 𝑚̇ 𝑓 ∙ (𝑐𝑝 )𝑓 ∙ ∆𝑇𝑓 (4)

𝑃è𝑟𝑑𝑢𝑒𝑠 → 𝑄𝑝 = 𝑄𝑒 − 𝑄𝑎 (5)

L’eficiència global es pot determinar mitjançant la següent expressió:

𝑄𝑎
𝜂= ⋅ 100 (6)
𝑄𝑒

3. Seguretat y medi ambient

Tot i que l’única substancia que s’utilitza en aquesta pràctica és l’aigua i el risc es molt
baix, es important remarcar que el risc zero al laboratori no existeix. Es per això, que a
l’hora de treballar amb aigua molt calenta com es el cas del bany tèrmic, cal tenir
especial cura i evitar el contacte amb la pell. Com a mesura de seguretat es
imprescindible l’ús de bata, guants i ulleres. Excepcionalment, s’ha de dur la mascareta
segons indica la normativa del COVID-19.

Il·lustració 3: Bany tèrmic.

 Informe pràctica 3: Grup 7 Full Data realització
Bescanviador de tubs concèntrics 5/16 17/03/2020

4. Procediments experimentals i resultats

4.1 Instal·lació experimental

Per a la realització d’aquesta pràctica es requereix el següent equipament:

• Bescanviador de calor de tubs concèntrics.

• Termoparells per a la mesura de la temperatura en diferents punts del bescanviador.
• Bany d’aigua calenta amb sistema per a regular la temperatura i sistema d’impulsió
a cabal fixat.
• Bomba d’impulsió de l’aigua freda amb sistema per a la regulació del cabal.
• Bomba d’impulsió de l’aigua calenta amb sistema per a la regulació del cabal.

Il·lustració 4: Muntatge complert del

bescanviador de calor.
 Informe pràctica 3: Grup 7 Full Data realització
Bescanviador de tubs concèntrics 6/16 17/03/2020

4.2 Procés experimental

Il·lustració 5: Diagrama de flux del procediment experimental.

Aquest procediment es duu a terme amb tres cabals d’aigua freda diferents. Un cop
acabat el procediment per una temperatura es procedirà a repetir-lo a 70ºC i a 60ºC.

4.3 Resultats

Els valors mesurats es troben a la següent taula:

Taula 1: Resultats experimentals

Tbany (ºC) QAC (l/min) QAF (l/min) TCE (ºC) TCS (ºC) TFE (ºC) TFS (ºC)
4,71 1,90 78,80 72,20 24,10 40,40
80 4,71 2,32 79,30 71,70 22,40 37,60
4,71 3,09 79,00 71,20 22,90 34,70
4,68 1,87 71,10 65,50 23,40 37,30
70 4,68 2,32 70,70 64,50 23,40 35,80
4,71 3,08 70,50 63,40 22,10 32,90
4,75 1,83 61,50 57,10 22,00 33,00
60 4,75 2,22 61,30 56,50 22,00 32,10
4,71 3,08 60,90 55,30 21,90 30,30

Tenint en compte que el fluid utilitzat és l’aigua, de densitat 1000 kg/m 3 i de capacitat
calorífica 4,186 kJ/kg·ºC, es procedirà a realitzar els càlculs per respondre les següents
qüestions.

L’àrea de transferència utilitzada es de 0,02 m2.

 Informe pràctica 3: Grup 7 Full Data realització
Bescanviador de tubs concèntrics 7/16 17/03/2020

5. Qüestions de la pràctica

Pregunta 1: Determineu per cada cas l’increment de temperatura experimentat

per l’aigua freda, ∆Tf, i el decrement experimentat per l’aigua calenta, ∆Tc. Feu
una gràfica on representeu ∆T en funció del cabal d’aigua freda, per cada
temperatura d’entrada de l’aigua calenta. Comenteu els resultats obtinguts.

T bany a 80ºC
18,0

16,0

14,0

12,0
ΔT(ºC)

10,0 Tc
Tf
8,0

6,0

4,0
1,50 2,00 2,50 3,00 3,50
Cabal aigua freda (L/min)

Gràfic 1: Increment de temperatura de l'aigua calenta i freda

per el cas 1 temperatura del bany a 80ºC.
 Informe pràctica 3: Grup 7 Full Data realització
Bescanviador de tubs concèntrics 8/16 17/03/2020

T bany a 70ºC
18,0

16,0

14,0

12,0
ΔT(ºC)

10,0 Tc
Tf
8,0

6,0

4,0
1,50 2,00 2,50 3,00 3,50
Cabal aigua freda (L/min)

Gràfic 2: Increment de temperatura de l'aigua calenta i freda

per el cas 2 temperatura del bany a 70ºC.

T bany a 60ºC
18,0

16,0

14,0

12,0
ΔT(ºC)

10,0 Tc
Tf
8,0

6,0

4,0
1,50 2,00 2,50 3,00 3,50
Cabal aigua freda (L/min)

Gràfic 3: Increment de temperatura de l'aigua calenta i freda

per el cas 3 temperatura del bany a 60ºC.

Com es pot observar, la tendència del tres gràfics és la mateixa, com era d’esperar. Pel
que fa a l’increment de temperatura de l’aigua calenta és lineal, implicant que a mesura
que s’incrementa el cabal d’aigua freda la diferencia de temperatures de la T CE i TCS
 Informe pràctica 3: Grup 7 Full Data realització
Bescanviador de tubs concèntrics 9/16 17/03/2020

augmenta. Això és degut a que el cabal d’aigua calenta és fixe i al fer passar més agua
freda fa que la transferència de calor i temperatura augmenti.

Pel que fa a l’aigua freda passa justament el contrari ja que en circular-hi poc cabal fa
que l’aigua calenta faci augmentar més la seva temperatura mentre que si el cabal es
va igualant aquesta diferencia disminueix.

Finalment, cal indicar que a mida que la temperatura del bany és inferior, l’increment de
temperatura d’aigua freda disminueix.

Pregunta 2: Calculeu la potència emesa pel fluid calent, Qe, la potència absorbida
pel fluid fred, Qa, i l’eficiència global del canviador en cada cas. Compareu els
valors obtinguts a mesura que augmenteu el cabal d’aigua freda i la temperatura
d’entrada de l’aigua calenta i comenteu els resultats.

Per realitzar els càlculs per obtenir les potències Qe, Qa i Qp s’utilitzaran les equacions
(3), (4) i (5) respectivament. Per el càlcul del rendiment s’utilitzarà l’equació (6).

Taula 2: Resultats dels càlculs de les potències.

T bany Cabal aigua
Qe (J/s) Qa (J/s) ɳ (%) Qp
(ºC) freda (L/min)
1,90 2166,46 2160,67 99,73% 5,79
80 2,32 2497,37 2460,25 98,51% 37,12
3,09 2563,09 2543,83 99,25% 19,26
1,87 1828,44 1813,44 99,18% 15,00
70 2,32 2024,35 2007,05 99,15% 17,30
3,08 2333,07 2320,72 99,47% 12,35
1,83 1458,12 1404,40 96,32% 53,72
60 2,22 1590,68 1564,31 98,34% 26,37
3,08 1840,17 1805,00 98,09% 35,16

Per poder comentar millor els resultats s’han dut a terme dos gràfics que es mostren a
continuació:
 Informe pràctica 3: Grup 7 Full Data realització
Bescanviador de tubs concèntrics 10/16 17/03/2020

Evolució de la potència
2800

2600

2400

2200 T80ºC emesa

Q (J/s)

T80ºC abs
2000
T70ºC emesa
1800
T70ºC abs
1600 T60ºC emesa

1400 T60ºC abs

1200
1,50 2,00 2,50 3,00 3,50
Cabal aigua freda (L/min)

Gràfic 4: Potències dels tres casos respecte el cabal

d'aigua freda.

Com es pot observar en el gràfic 4, tant la potència absorbida com la emesa per un
mateix cas, augmenta a mida que augmenta el cabal d’aigua freda. Això és degut a que
l’expressió que determina la potència diu que qualsevol potència és proporcional a la
massa d’aigua que hi circula. Per altre banda, també se sap que és proporcional a la
deferència de temperatures i per tant, en ser fixe la temperatura freda d’entrada,
depenent de la temperatura del bany hi haurà més o menys diferència i per tant més o
menys potència.

Rendiment
100,00%

99,00%

98,00%
Eficiència (%)

97,00% T80ºC
T70ºC
96,00%
T60ºC
95,00%

94,00%
1 2 3
Segons el caudal

Gràfic 5: Eficàcies.
 Informe pràctica 3: Grup 7 Full Data realització
Bescanviador de tubs concèntrics 11/16 17/03/2020

Pel que fa a les eficàcies, es pot observar com pràcticament totes superen el 98% a
excepció d’una que es creu que no es deuen haver pres correctament les mesures de
les temperatures.

Pregunta 3: Determineu el coeficient global de transferència de calor, U, per cada

cas. Compareu els valors obtinguts a mesura que augmenteu el cabal d’aigua
freda i la temperatura d’entrada de l’aigua calenta i comenteu els resultats.

A partir de l’equació (1) i aïllant el terme U, es poden trobar tots els coeficients de la
taula següent:

Taula 3: Resultats dels càlculs dels coeficients globals de transferència de calor.

Cabal aigua Uc Uf Up
T bany (ºC)
freda (L/min) (W/m2ºC) (W/m2ºC) (W/m2ºC)
1,90 2515,16 2508,44 6,72
80 2,32 2750,77 2709,89 40,88
3,09 2769,64 2748,83 20,81
1,87 2418,69 2398,85 19,84
70 2,32 2669,55 2646,73 22,82
3,08 2959,16 2943,50 15,66
1,83 2300,93 2216,16 84,77
60 2,22 2502,93 2461,43 41,50
3,08 2877,10 2822,12 54,98
 Informe pràctica 3: Grup 7 Full Data realització
Bescanviador de tubs concèntrics 12/16 17/03/2020

A continuació es mostra gràficament el comportament de Uc respecte el augment de

cabal d’aigua freda:
Coeficient global de tranferència de calor
3200

3000
Uc (W/m2 ºC)

2800

2600 T 80ºC
T 70ºC
2400
T 60ºC
2200

2000
1,50 2,00 2,50 3,00 3,50
Cabal del aigua

Gràfic 6: Coeficients globals de transferència de calor per els diferents casos.

Es pot observar com els coeficients segueixen la mateixa tendència que les potències.
Aquest fet, és esperat ja que la U i la Q son proporcionals. En aquest cas, s’esperaria
que la Uc i la Uf fossin iguals, però degut a les petites pèrdues que te el bescanviador
difereixen una mica.

Pregunta 4: A partir de les dades experimentals obtingudes, determineu una

correlació que permeti obtenir el coeficient global de transferència de calor en
funció dels nombres adimensionals de Nusselt, Prandtl i Reynolds.

PART TEÒRICA:

A continuació, es troben les expressions dels nombres adimensionals necessaris per

trobar la correlació que permeti obtenir el coeficient global de transferència de calor:

• Número de Nusselt:

ℎ·𝑑
𝑁𝑢 = (7)
𝑘
• Número de Reynolds:
𝑑·𝐺
𝑅𝑒 = (8)
𝜇
 Informe pràctica 3: Grup 7 Full Data realització
Bescanviador de tubs concèntrics 13/16 17/03/2020

• Número de Prandtl:
𝑐𝑝 · 𝜇
𝑃𝑟 = (9)
𝑘
Com ens han explicat en l’assignatura Operacions Bàsiques 1, sabem que quan es
tracta d’un fluid fred que es vol escalfar segueix un comportament:
𝑁𝑢 = 0,023 · 𝑅𝑒 0,8 · 𝑃𝑟 0,4 (10)

En la següent expressió es relaciona el coeficient global amb el nombre adimensional:

𝟎, 𝟎𝟐𝟑 · 𝑹𝒆𝟎,𝟖 · 𝑷𝒓𝟎,𝟒 · 𝒌

𝑼= (11)
𝒅
PART EXPERIMENTAL:

En la taula 4 es poden veure les variables que tenen relació amb les propietats físiques
del fluid :

Taula 4: Variables que tenen relació amb les propietats físiques del fluid.

Densitat (kg/m3) 997,00

Cp 80ºC (J/(K·g)) 4,196
Cp 70ºC (J/(K·g)) 4,190
Cp 60ºC (J/(K·g)) 4,185
Viscositat dinàmica (Pa·s) 0,001
K (conductivitat tèrmica) 0,600
Area (m2) 0,02
Dinterior (mm) 14
L (m) 0,455
rnterior (mm) 7

A continuació, mitjançant l’expressió (12), es calcularan els diferents valors de la

velocitat per a cada cabal:
𝑄𝑖
𝑣𝑖 = 2
(12)
𝜋 · 𝑟𝑖𝑛𝑡
 Informe pràctica 3: Grup 7 Full Data realització
Bescanviador de tubs concèntrics 14/16 17/03/2020

Taula 5: Taula de velocitats i números adimensionals teòrics.

Cabal aigua
T bany (ºC) v (m/s) Nu Re Pr
freda (l/min)
1,90 0,21 1703,49 7882,13 2,22
80 2,32 0,25 1840,30 8509,66 2,22
3,09 0,33 1866,74 9860,15 2,22
1,87 0,20 1721,48 7757,68 2,55
70 2,32 0,25 1859,73 8509,66 2,55
3,08 0,33 1886,45 9828,24 2,55
1,83 0,20 1745,17 7591,74 2,99
60 2,22 0,24 1885,32 8142,86 2,99
3,08 0,33 1912,41 9828,24 2,99

Desprès de calcular els valors de les velocitats s’estableix una correlació lineal dels tres
valors adimensionals amb l’expressió (13):

𝑵𝒖 = 𝒌 · 𝑹𝒆𝒂 · 𝑷𝒓𝒃 (𝟏3)

Tot i variar Prandlt per la variació de les propietats físiques segons la temperatura, el
considerem constant de cara a poder relacionar els altres dos nombres. La nova
equació passa a ser:

𝑁𝑢 = 𝑘̅ · 𝑅𝑒 𝑎 (14)

Aplicant les propietats dels logaritmes, es troba l’expressió (14) que ens permetrà
graficar-la i obtenir una correlació:

ln(𝑁𝑢) = ln(𝑘̅) + 𝑎 · ln(𝑅𝑒) (15)

 Informe pràctica 3: Grup 7 Full Data realització
Bescanviador de tubs concèntrics 15/16 17/03/2020

Correlació números adimensionals

7,58
7,56
7,54
7,52
ln(Nu)

7,50
7,48
y = 0,3211x + 4,5992
7,46
R² = 0,6101
7,44
7,42
8,90 8,95 9,00 9,05 9,10 9,15 9,20 9,25
ln(Re)

Gràfic 7: Correlació de Nusselt i Reynolds.

La següent expressió correspon a la recta de tendència del gràfic 7:

ln(𝑁𝑢) = 4,5992 + 0,0,3211 · ln(𝑅𝑒) (16)

Una vegada trobat el paràmetre de la correlació lineal es tornaria a escriure l’equació

inicial com a:
𝑁𝑢 = 𝑘 · 𝑅𝑒 0,3211 · 𝑃𝑟 𝑏 (17)

Però queda clar que aquesta correlació no te cap mena de sentit degut a que el
coeficient R2 és 0,6101 el que indica clarament que el nostre cas no segueix una recta
i que tots els càlculs que es facin basats en això tindran un marge d’error massa elevat.

Per acabar el procediment si ens hagués donat un tendència força lineal que
teòricament és el que ens hauria d’haver donat, es durien a terme les dues següents
expressions per tal de trobar els altres coeficients.

Finalment, utilitzaríem l’equació (11) però amb els nous coeficients a i b trobats
experimentalment i compararíem els resultats obtinguts dels coeficients globals de
transferia de calor.
𝑁𝑢
= 𝑘 · 𝑃𝑟 𝑏 (18)
𝑅𝑒 0,3211
𝑁𝑢
ln ( 0,3211 ) = ln(𝑘) + 𝑏 · ln(𝑃𝑟) (19)
𝑅𝑒
 Informe pràctica 3: Grup 7 Full Data realització
Bescanviador de tubs concèntrics 16/16 17/03/2020

6. Conclusions

En conclusió, s’ha pogut reproduir perfectament el funcionament d’un bescanviador de

calor i posar en pràctica tot el temari après en l’assignatura OBAI. S’ha mesurat els
caudals d’entrada d’aigua freda i calenta junt amb les temperatures a la entrada i
sortida.

En quant a fenòmens termodinàmics i de transferència de calor, s’ha pogut comprovar

com a major caudal, major és l’intercanvi de calor o potència entre els dos fluids i que,
essent l’aigua freda sempre a la mateixa temperatura, en variar la temperatura del bany,
la calor transmesa també varia proporcionalment donant per comprovada la equació
(1), (3) i (4).

Un cop calculats els diferents calors, s’ha procedit a calcular els coeficients globals de
transferència de calor. Un cop calculats, es pot observar com no han donat exactament
iguals cosa que és conseqüència de les petites pèrdues que té el bescanviador.< fet
que també provoca que l’eficiència del bescanviador no sigui del 100%. No obstant, el
calor que entra segueix sent igual al que surt i les eficiències han sortit molt properes a
100%.

Finalment, no s’ha pogut trobar una correlació que descrigui el coeficient U per a cada
cas degut a que no segueix una tendència lineal que era la hipòtesi de la que es partia
i la que havíem estudiat a OBAI. Es podria haver seguit amb el procediment però no
tenia gaire sentit degut al coeficient R2 de 0,6101 que indica que no és lineal. Aquest
error pot ser per les aproximacions que s’han produït al fer del nombre de Prandtl una
constant quan s’ha decidit utilitzar les propietats físiques segons la temperatura i això
feia que varies. També es podria haver intentat amb una tendència exponencial o
logarítmica però era molt més complicat matemàticament i probablement es
necessitaria d’ajuda externa d’un programa de resolució de problemes complexos com
Matlab.

Com a aspectes de millora, cal indicar que el fet de que saltés la alarma degut al nivell
d’aigua dins del bany i que aquest deixés de calentar, perdent temperatura, feia que
costés bastant temps a recuperar-se i tornar-se a estabilitzar. S’hauria de tenir un marge
més gran entre l’aigua que es pot introduir i l’aigua necessària per el seu funcionament.

7. Bibliografia

Akot Vergés i Pallejà (2014) “Disseny i fabricació d’un intercanviador de calor”

Departament d’Enginyeria Mecànica.