_____________________________________________________

ESCOLA D’ENGINYERIA

REACTORS QUÍMICS
_____________________________________________________

(2020 – 2021)
Experimentació en Enginyeria Química III [102394]
Safae El Hmidi Cherkaoui Laraichi
Gabriel Figueira Chacón
Hanane Ghaddari
26/03/2021

G1, 3r torn
Contingut
1.- Resum................................................................................................................................3
2.- Resultats i discussió............................................................................................................4
2.1.- Càlcul de la constant cinètica en un RDTA......................................................................4
2.1.1.- Tècnica de les velocitats inicials...............................................................................6
2.1.2.- Integració de l’equació de disseny d’un RDTA.........................................................7
2.1.3.- Paràmetres de Arrhenius.........................................................................................8
2.2.- Estudi de la conversió obtinguda en un RCTA.................................................................9
2.2.1.- Calibratge de les bombes.........................................................................................9
2.2.2.- Comparació dels valors experimentals i teòrics de conversió...............................10
2.3.- Estudi de la conversió obtinguda en un RCFP...............................................................12
2.3.1.- Calibratge de las bombes.......................................................................................12
2.3.2.- Comparació dels valors teòrics i experimentals de la conversió...........................13
2.4.- Sensibilitat dels paràmetres seleccionats.....................................................................13
3.- Conclusions......................................................................................................................15
4.- Bibliografia.......................................................................................................................16
5.-Apèndix.............................................................................................................................17

Pàgina 2 de 20
1.- Resum
L’objectiu d’aquesta pràctica és aplicar els coneixements de reactors químics i
observar diferents tendències. Per una reacció irreversible de segon ordre, s’estudiarà
la variació de la constant cinètica en funció de la temperatura utilitzant un RDTA.
Després, s’observarà el grau de fiabilitat de les equacions de disseny teòriques en un
RCTA i un RCFP mitjançant la comparació de les seves conversions.
El muntatge consta de dos unitats de servei per cada part de la pràctica. La primera
unitat és un reactor de tanc agitat que pot servir tant de RDTA com RCTA, segons com
s’introdueixi l’entrada. La segona consta d’un reactor continu de flux pistó.
Per dur a terme el procediment experimental, s’han omplert els tancs amb acetat d’etil i
hidròxid de sodi (si s’està utilitzant el RCTA o RCFP), o s’han introduït ambdós en el
tanc discontinu (RDTA).
Mitjançant un software específic per cada unitat, s’observa la variació de la conversió
en funció del temps per diferents temperatures.

Pàgina 3 de 20
2.- Resultats i discussió
2.1.- Càlcul de la constant cinètica en un RDTA
En aquesta pràctica s’ha dut a terme la saponificació (reacció de segon ordre) de
l’acetat d’etil amb hidròxid sòdic (Equació 1).
NaOH + CH3COOC2H5  C2H5OH + CH3COONa Equació 1.
La constant cinètica de la reacció, k, és funció del temps i es pot determinar amb
l’equació d’Arrhenius (Equació 16). Per aquest motiu, s’ha repetit l’experiment per
diferents temperatures.
Omplint la meitat del volum màxim del reactor amb una solució de 0,1 M de NaOH i
afegint la concentració d’acetat d’etil adient, s’ha dut a terme un monitoratge de la
conversió en el temps a diferents temperatures.
En aquest cas, a temperatura ambient (20ºC), s’ha observat el següent perfil de
conversió (Figura 1).

12

10

8
conversió

0
0 200 400 600 800 1000 1200 1400
temps (s)

Figura 1. Representació gràfica de la conversió d’un RDTA per una temperatura de 20ºC.

Com s’observa, a mesura que el temps transcorre ho fa la conversió. Per a una

temperatura ambient de 20ºC, l’estat estacionari s’assoleix a un temps 696s i a una
conversió de 0.957.
Per una temperatura de 33ºC, s’ha obtingut un perfil de conversió com el de la Figura
2.

Pàgina 4 de 20
 Conversión vs tiempo
0.8
0.7
0.6
0.5
conversió

0.4
0.3
0.2
0.1
0
0 100 200 300 400 500 600 700 800 900
temps (s)

Figura 2. Representació gràfica de la conversió d’un RDTA per una temperatura de 33ºC.

De la mateixa manera que s’ha vist en la Figura 1, la conversió augmenta a mesura

que passa el temps però, en aquest cas, s’arriba a una conversió més alta a menys
temps. En altres paraules, a més temperatura, més ràpid s’assoleix l’estat estacionari i,
per conseqüent, la conversió màxima de 0.821.
Encara que, a la figura es veu un salt de conversió en funció de la temperatura, això
es degut a les restes que hi pot haver dins del tanc d’experiments passats i per
possibles salts tèrmics.
Per una temperatura de 40ºC, tenim la Figura 3.

0.9

0.8

0.7

0.6
Conversió

0.5

0.4

0.3

0.2

0.1

0
0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1000
tiempo (s)

Figura 3. Representació gràfica de la conversió d’un RDTA per una temperatura de 40ºC.

S’observa la tendència que s’ha seguit fins ara. A temperatures més altes, la conversió
màxima arriba, en aquest cas, 0.664 a un temps més petit que una temperatura
inferior.
Finalment, s’observa la Figura 4, a una temperatura de 45ºC.

Pàgina 5 de 20
 1
0.9
0.8
0.7
0.6
Conversió

0.5
0.4
0.3
0.2
0.1
0
0 200 400 600 800 1000 1200 1400
Temps (s)

Figura 4. Representació gràfica de la conversió d’un RDTA per una temperatura de 45ºC.

És fàcil apreciar que, per una temperatura de 45ºC, les mateixes conversions a
temperatures inferiors arriben a temps molt més petits. Per una temperatura de 45ºC,
la conversió màxima és de 0.862 a un temps de aproximat de 400 s.

Comparació de les diferents conversions

Com s’ha vist fins ara, a major temperatura, la conversió màxima de la reacció
s’aconsegueix a temperatures més altes i en menys temps. Això es trasllada a termes
de velocitat de reacció i constants cinètiques. Tenint en compte la relació d’Arrhenius
entre constant cinètica i temperatura, estant aquesta última en el denominador del
factor exponencial, justifica que a valors de temperatura més alts, més ho serà la
constant cinètica.
Pel càlcul de la constant cinètica existeixen dos mètodes: la tècnica de les velocitats
inicials o la integració de l’equació de disseny d’un RDTA.

2.1.1.- Tècnica de les velocitats inicials

La tècnica de les velocitats inicials implica que les concentracions de partida són les
que s’han introduït al reactor a t = 0, és a dir, moment d’inici de la reacció.
Tenint en compte que es parteix de la reacció (Equació 1), es pot reescriure com
s’observa a continuació:

A + B C + D
El guió ens diu que es tracta d’una reacció irreversible i de segon ordre. Com A i B
estan en relació equimolar, tenim que:
2
r =k·Ca·Cb=k·C a Equació 2. Equació de velocitat

Reescrivint les nostres dades tenim que:

2
r 0=k·Ca 0 Equació 3. Equació 2 reescrita

Pàgina 6 de 20
Partint de la Equació 4, hem obtingut les següents reaccions inicials per les nostres 4
temperatures:

r 0 ( 20 ºC )=¿-1.54E-04
r 0 ( 33 ºC )=¿-2.87E-04
r 0 ( 40 ºC )=¿-1.79E-04
r 0 ( 45 ºC )=¿-2.72E-04
Com es pot comprovar, a temperatures més altes la velocitat inicial és més alta.
Aquesta tècnica s’usa perquè la velocitat inicial és la velocitat més alta que es pugui
assolir en la reacció. Això s’explica perquè les concentracions dels reactius a l’inici són
les màximes que es puguin obtenir abans de que aquests comencin a reaccionar.
D’altra banda, la constant cinètica és una constant i només varia amb efectes de la
temperatura. D’aquesta forma s’aprecia com la temperatura no afecta a les
concentracions però sí a les constants cinètiques.

2.1.2.- Integració de l’equació de disseny d’un RDTA

A banda del mètode de les velocitats inicials, també és possible el càlcul de la constant
cinètica de la reacció amb la integració de l’equació de disseny d’un RDTA. Per fer-ho,
s’utilitza 15, equació d’una reacció de segon ordre integrada.
Es linealitza l’equació i s’escullen com a variables el temps i la inversa de la
concentració.

31

29

27

25

23 20ºC
1/Ca

33ºC
21 40ºC
45ºC
19

17

15
0 50 100 150 200 250 300 350
Temps (s)

Figura 5. Representació gràfica la inversa de la concentració a diferents temps i temperatures

d’un RDTA .

A la figura 5 es veu linealitzada l’equació de disseny per diferents temperatures. La

mateixa tendència que s’ha vist fins ara i per temperatures elevades la inversa de la
concentració és més alta. Les respectives equacions de les línies de tendència són les
següents:
T 20ºC: y = 0.0692x+1.565
T 33ºC: y =0.1345x+10.288

Pàgina 7 de 20
T 40ºC: y =0.1296x+25.275
T 45ºC: y = 0.1779x+23.315
Relacionant les anteriors equacions de la recta amb la equació de disseny linealitzada
(Equació 6), trobem que les constants cinètiques per les nostres diferents
temperatures són (Taula 1).

T(ºC) T(k) K

20 293 0.062

33 306 0.134

40 313 0.129

45 318 0.178
Taula 1. Constants cinètiques per diferents temperatures en un RDTA.

Com s’ha dit anteriorment, la constant de velocitat és major quan major és la

temperatura. El valor màxim de la constant és 0.178L/(mol·s), per una temperatura de
45ºC. D’altra banda, el valor més petit que s’ha obtingut és a temperatura de 33ºC, de
0.062L/(mol·s).
S’ha de tenir en compte que els resultats obtinguts tenen petites incongruència ja que
la constant cinètica hauria de se major com més s’augmenta la temperatura, i en
aquest cas no es compleix.

2.1.3.- Paràmetres de Arrhenius

Un cop s’obtenen les constants cinètiques de la reacció, és possible trobar els
paràmetres d’Arrhenius. Linealitzant l’equació d’Arrhenius (Equació 17), podem trobar
el factor exponencial i el quocient Ea/R calculant el pendent i l’ordenada a l’origen de
la equació.
A partir de la equació linealitzada s’obté la figura 7.

0
0.00315 0.0032 0.00325 0.0033 0.00335 0.0034 0.00345
-0.5

-1

-1.5
ln(K)

-2

-2.5
f(x) = − 5062.96595283668 x + 13.6541774593754
-3 R² = 0.928787862887863

-3.5

-4
1/T

Figura 7. Linealització de l’equació d’Arrhenius.

Pàgina 8 de 20
Com s’ha mencionat abans, amb les funcions integrades d’Excel, es calcula el pendent
i l’ordenada a l’origen per trobar els paràmetres de l’equació d’Arrhenius. (Taula 2).

Ea(cal/
Ea/R mol) A(l/mol·s)

5062.965 10060.11
95 33 8.51E+05

Taula 2. Paràmetres d’Arrhenius i comparació amb els valors teòrics.

Ara, amb els valors de la Taula 2, és possible calcular la constant cinètica de la reacció
per qualsevol temperatura (Equació 8).
k =¿8.51E+05·exp(-5062.96595·(1/T))
Equació 4. Constant cinètica en funció del temps.

S’ha de tenir en compte que els valors de les constants cinètiques per fer la
linealització, i per tant, obtenir els paràmetres esmentats anteriorment, no donaran
resultats precisos, degut als pocs punts per la seva realització.

2.2.- Estudi de la conversió obtinguda en un RCTA

2.2.1.- Calibratge de les bombes
Abans de començar l’estudi de conversions en un RCTA, s’afegeixen dos corrents per
a cada reactiu en el mateix tanc. En aquest cas, s’han de calibrar les bombes
manualment. Això és a causa que el software que es connecta al RCTA per
monitoritzar les dades té un marge d’error en els cabals d’entrada. Per aquest motiu,
es calculen els cabals que dóna la bomba amb una proveta i un cronòmetre cada cop.
El sobreeixidor del tanc és l’encarregat de regular els cabals de sortida.
Es porta a terme una linealització entre el cabal real i el que mostra el programa per
obtenir el sistema de lectura per a qualsevol cabal real. S’ha portat a terme per tres
cabals diferents de NaOH i acetat (Figura 8).

90
80
f(x) = 1.01010101010101
f(x) = 1.12359550561798
x − 1.010101010101
x − 9.55056179775279
70
Caudal teòric (ml/min)

60
50
40
30
20
10
0
50 55 60 65 70 75 80
Caudal esperimental (ml/min)

NaOH Linear (NaOH)

Acetat d'etil Linear (Acetat d'etil)

Figura 8. Relació cabal real-cabal programa.

Pàgina 9 de 20
Amb l’equació de la línia de tendència és possible relacionar el cabal que mostra el
programa amb el cabal real i viceversa.
El que s’observa de la Figura 8 és que, a majors cabals de reactiu, menys error
presentarà el programa. Això s’observa amb la proximitat de les rectes a mesura que
el cabal augmenta.
A la Taula 3 es mostra l’error entre els valors de cabal reals i mostrats pel programa.

Cabal Error (%)

Teòric NaOH Acetat d'etil NaOH Acetat d'etil

50 50.5 53 -1% -6%

80 80.2 79.7 0% 0%

Taula 3. Error entre valor real i valor del programa.

Com s’ha mencionat anteriorment, a la Taula 3 s’observen els errors dels dos cabals
de les solucions amb errors insignificants.

2.2.2.- Comparació dels valors experimentals i teòrics de conversió

Per fer que el mateix tanc funcionés com un RCTA, s’ha omplert fins superar el
sobreeixidor i s’ha introduït una doble entrada amb cadascun dels reactius. S’escalfa
fins a la temperatura desitjada i s’espera arribar a l’estat estacionari. Per les diferents
temperatures s’han obtingut els següents perfils de conversió en funció de la
temperatura (Figura 9).

0.90

0.80

0.70

0.60

0.50
Conversió

0.40 50 ml/min
80 ml/min
0.30

0.20

0.10

0.00
15 20 25 30 35 40 45 50
Temperatura (ºC)

Figura 9. Perfil de conversió d’un RCTA en front la temperatura per diferents cabals (ml/min)

Com s’ha vist anteriorment, la conversió és proporcional a la temperatura i, per

conseqüència, inversament proporcional al cabal. Si s’utilitza un cabal més petit, els
reactius triguen més en formar el producte però més quantitat acabarà reaccionant.
Aquest fet implica una major conversió a la llarga.

Pàgina 10 de 20
A la Figura 9 es pot observar aquesta tendència. A temperatures més altes però
cabals més petits, la conversió que s’assoleix és la més alta de les quatre.
Això es pot explicar també amb l’equació del temps de residència (Equació 9). El
temps mitjà d’un reactiu dins del reactor des del moment en el que entra fins que surt
és la relació entre volum i cabal volumètric (V/Q). Si tenim un cabal d’entrada més
petit, el quocient serà major i per tant, més gran el temps de residència del reactiu.
V
τ=
Q
Equació 5. Temps de residència

On la V és el volum i Q el caudal volumètric.

Comparant les dades experimentals amb les teòriques obtingudes del balanç de
matèria (Equació 12), s’ha obtingut el següent perfil de conversions en funció de la
temperatura (Figura 10).

0.90

0.80

0.70

0.60

0.50
Conversió

50 ml/min (Exp)
0.40 80 ml/min (Exp)
80 ml/min (Teòric)
0.30
50 ml/min (Teòric)
0.20

0.10

0.00
15 20 25 30 35 40 45 50
Temperatura (ºC)

Figura 10. Perfil teòric i experimental de conversió respecte al cabal (ml/min) i respecte la
temperatura.

En la Figura 10 es pot comprovar el que es deia anteriorment. Les conversions més

altes s’efectuen a temperatures altes i cabals petits, tant per valors experimentals com
teòrics. A més, per cabals iguals la conversió és més alta quant més alta sigui la
temperatura.
No obstant, s’observa que els valors de la conversió teòrica amb la experimental no
coincideix (Taula 4).

Experimental

Q(ml/min) 21 ºC 28 ºc 38 ºC 45 ºC

50 0.56 0.63 0.79 0.84

80 0.5 0.59 0.77 0.8

Teòric

Pàgina 11 de 20
 50 0.68 0.73 0.79 0.81

80 0.62 0.67 0.74 0.78

Error (%)

50 17.65 13.70 0.00 3.70

80 19.35 11.94 4.05 2.56

Taula 4. Valors de conversió teòrics i experimentals

Els valors teòrics són, en tots els casos, més alts que els experimentals. A més, a la
Taula 4 es pot apreciar que els errors més petits s’originen a temperatures més petits i
cabals més petits.
Aquests errors es poden deure a la manca de dades (no hi havia suficients dades fins
l’estat estacionari) o per la desviació d’idealitat entre un reactor experimental,
possibles errors numèrics de l’alçada del sobreeixidor del reactor pel càlcul del volum
de reacció, etc.

2.3.- Estudi de la conversió obtinguda en un RCFP

Per fer l’estudi de la conversió en un RCFP, s’ha necessitat el volum operatiu del
reactor, determinat pel guió: 0,4L. En ser un reactor de tanc agitat continu, s’han
alimentat dues entrades dels mateixos reactius: NaOH i acetat d’etil. Aquests entraven
al reactor en forma d’un únic cabal.
S’ha utilitzat la equació del balanç de matèria per components (Equació 12) i el valor
de la constant cinètica calculada anteriorment per obtenir el valor de la conversió d’un
RCFP.

2.3.1.- Calibratge de las bombes

De la mateixa manera que amb el RCTA, per problemes de falta de precisió del
software, es calibren les bombes de caudal per un caudal de 40 i 80ml/min.
Es duu a terme una recta de calibratge de les bombes per comparar el que deia el
sistema amb la realitat (Figura 11).

0.9

0.8

0.7
real 50 ml/min
Conversió

0.6
real 80 ml/min
0.5
experimental 50
0.4 ml/min
0.3
experimental 80
0.2 ml /min

0.1

0
15 20 25 30 35 40 45 50
Cabal (ml/min)

Pàgina 12 de 20
Figura 11. Relació cabal real-cabal programa per un RCFP front la conversió.

A la Figura 11 s’observen els parells de dades dels cabals mesurats i observats pel
programa. L’error més gran és de 15%, més petit d’un 10% i per tant, es pot afirmar
que els resultats obtinguts són fiables.

2.3.2.- Comparació dels valors teòrics i experimentals de la conversió

Com s’ha mencionat, mitjançant el balanç de matèria d’un RCFP, s’obté la respectiva
equació de disseny. Aquesta equació és la que ens permetrà calcular la conversió
teòrica de la reacció.
Experimentalment, s’ha pres el valor que s’obté analitzant la conversió i la conductivitat
que llegia el software. La sonda del reactor registrava una conductivitat amb la qual
calculava la conversió d’hidròxid de sodi. Quan aquests valors deixaven de variar es
considerava assolit l’estat estacionari i per consegüent, la conversió experimental.
A continuació es presenta la representació gràfica de la conversió experimental i la
teòrica en funció del cabal. (Figura 12).

0.9

0.8

0.7

0.6

0.5
Conversió

0.4 50 ml/min
80 ml/min
0.3

0.2

0.1

0
20 25 30 35 40 45 50
Temperatura (ºC)

Figura 12. Perfil de conversió experimental d’un RCFP en funció del cabal.

De la figura 12 es pot veure que l’augment del caudal implica una conversió més
petita. Anteriorment s’havia comentant l’efecte d’un cabal més gran en el temps de
residència del reactiu. Com més gran és aquest, més temps passa el nostre reactiu
dins del reactor i més petita és la conversió de sortida. Per contra, utilitzant cabals més
petits, el temps de residència augmenta i més quantitat de reactiu reacciona, obtenint,
així, una major conversió.

2.4.- Sensibilitat dels paràmetres seleccionats

Havent comparat els valors de conversió obtinguts experimentalment i els valors

calculats a partir de les equacions de disseny, s'observa una certa diferència entre els
dos valors. Analitzant les raons que podrien haver generat les discrepàncies entre tots
dos, es pot concloure que el paràmetre que més pes té en aquesta diferència ha de
ser les constants cinètiques calculades a partir de l'equació d'Arrhenius, els
paràmetres van ser calculats amb les dades experimentals en el RDTA , ja que els
altres factors van ser mesurats experimentalment i amb instruments prou precisos per

Pàgina 13 de 20
poder assegurar que la diferència entre valor mesurat i el real no podrien generar tal
incongruència en les dades.
Aquests paràmetres són el cabal i la concentració inicial. El primer va ser mesurat
abans de cada experiment i el cabal que es va registrar diferia en menys d'un 2% amb
el que mostrava el programa informàtic. Per tant, tot i que no es va prendre el valor
mesurat per fer el càlcul de la conversió teòrica, sinó el que registrava el programa,
aquesta diferència suposaria una variació mínima en el càlcul de la conversió i que per
tant es considerarà negligible.
Amb la concentració passa una cosa similar, les solucions es van preparar amb els
instruments correctes i prèviament es va fer el càlcul del volum que calia afegir de
cada solució mare. Per tant, és poc probable que la diferència es degui a la
concentració d'entrada de cada reactiu.
Per estudiar la validesa de les constants cinètiques obtingudes i el seu efecte en la
conversió teòrica, es recalculen les k, a partir de la conversió final experimental i els
altres paràmetres de l'equació de disseny de cada reactor.
A la taula 5 es troben els resultats calculats del RCFP amb els seus respectius errors.

T (ºC) 23 28 38 45

k (Arrhenius) 0.032 0.028 0.072 0.104

k (conversió exp.) 0.024 0.031 0.027 0.093

Error (%) 33 9 166 11

Taula 5. Constants cinètics d’un RCFP amb els seus respectius errors.

La taula 6 conté els resultats del càlcul resumits d’un RCTA, també amb els seus
respectius errors.

T(ºC) 21 28 38 45

k (Arrhenius) 0.03 0.03 0.07 0.10

k (conversió exp.) 0.01 0.02 0.09 0.14

Error (%) 122.54 32.69 15.65 23.26

Taula 6. Constants cinètics d’un RCTA amb els seus respectius errors.

S'observa una diferència considerable entre els dos valors en tots els casos, fins i tot
arriba a superar el 100% en alguns d'ells. Això implica que la hipòtesi pot ser correcta,
és a dir, les diferències entre les conversions teòriques (calculades a partir de les k
experimentals) i les experimentals (registrades pel programa) podrien deure al fet que
les constants cinètiques no eren les reals, ja que els paràmetres de l'equació
d'Arrhenius tampoc han de ser els correctes. Això concorda amb la discussió anterior,
on s'esmenta que, el utilitzar només tres valors de constants cinètiques per fer la
linealització de l'equació no donarà resultats precisos.

Pàgina 14 de 20
3.- Conclusions

Realitzada la pràctica i els càlculs pertinents, es poden donar les següents

conclusions:
 La constant cinètica depèn de la temperatura, que aquesta afecta a la velocitat
de reacció, així doncs, a major temperatura major ho serà la conversió i la
velocitat de reacció.
 Experimentalment s’ha demostrat com el caudal afecta a la conversió, és a dir,
el augment del caudal d’entrada disminueix la conversió.
 Cal destacar que tant al RCTA com el RCFP son reactors continus, però el
primer esta totalment agitat i això fa que en tots els punts treballi amb les
mateixes propietats.
 Teòricament s’ha donat que: a cabals petits i grans és te una conversió més
alta al RCTA degut a que el volum és molt més gran. Per tant, a cabals petits
és més recomanable el RCFP i no el RCTA.
 Donades les constants de velocitat, s’ha de tenir en compte punts esmentats a
la discussió, ja que per la fiabilitat d’aquestes, s’hauria de tenir més punts per
linealitzar.
 Alhora de linealitzar, s’ha triat el mètode integral i no diferencial. El mètode
diferencial es pot fer servir sempre i que sigui possible mesurar amb precisió
suficient la velocitat de reacció instantània, coneixent així, les composicions del
sistema de manera precisa. En canvi, el mètode integral, en aquest cas, es
tracta d’un mètode el qual coneixent que la reacció és de segon ordre serà més
precís

Pàgina 15 de 20
4.- Bibliografia
Aris, R. Análisis de reactores. Ed. Alhambra. Madrid, 1973.
Levenspiel, O. Ingeniería de las reacciones químicas. Limusa Wiley, 2004.
Scott Fogler, H. Elementos de ingeniería de las reacciones químicas. 4ª ed. Pearson
Eduación. Madrid, 2008.

Pàgina 16 de 20
5.-Apèndix

Balanç de matèria
Plantejant el balanç de matèria per a un RDTA i realitzant una sèrie transformacions
matemàtiques, s'obté una relació lineal entre la conversió i el temps. Per obtenir
aquesta relació es segueixen els següents passos:
1-. Es planteja el balanç de matèria (RDTA).
G= A
Equació 5.

2-. Per a un RDTA, al no haver entrada i sortida de matèria, la variació en el nombre

de mols de qualsevol espècie, es deu a la reacció que es porta a terme en el reactor.
Si s'aplica aquest balanç per al reactiu clau (en aquest cas qualsevol dels dos perquè
entren en proporció estequiomètrica i tots dos coeficients de reacció són iguals), s'obté
la següent expressió:
V∗dCa
=ra∗V
dt
Equació 6.

On V és el volum de mescla reactiva (volum operatiu del reactor) i Ca és la

concentració d'hidròxid
3-. Es divideix per dos costats entre el volum, i se substitueix a en funció de la
concentració d'hidròxid. En realitat en l'equació cinètica hauria d'aparèixer la
concentració de l'altre reactiu, però a l'estar en proporció estequiomètrica i tenir el
mateix coeficient de reacció Chidróxido = Cb i per tant és equivalent la equació 7.
dCa
=−k∗Ca2
dt
Equació 7.

On k es la constant cinètica.

4-. Després se substitueix la Ca en funció de la conversió.

d (Cai∗(1−X ))
=−k∗Cai 2∗(1−X )2
dt
Equació 8.

On Cai és la concentració inicial d'hidròxid de sodi (0,05 M)

Pàgina 17 de 20
5. Es divideix entre Cau i s'aplica el diferencial.
−dX 2
=−Cai∗k∗( 1−X )
dt
Equació 9.

6. Es separen variables, de manera que queden les conversions d'un costat i les
constants multiplicant a dt.
dX
2
=Cai∗k∗dt
(1− X )
Equació 10.

7. S'integra en ambdós costats de l'equació i s'obté l’equació 11.

1
−1=Cai∗k∗t
1−X
Equació 11.

8-. S’aïlla la t i s'obté la relació lineal entre el temps i la conversió.

1 1
− =t
Cai∗k∗(1− X) Cai∗k
Equació 12.

9-. Representant el temps (en aquest cas en segons) en funció de 1 / (1-X), s'obté una
recta d'inclinació 1 / (Cai * k). Coneixent la Cai s'obté la k.

Mètode de velocitats inicials:

Si s'aproximen els primers valors de concentració a una recta, es podria obtenir la
velocitat de reacció com la inclinació d'aquesta recta. Una altra opció seria calcular la
diferència de concentració entre els dos primers valors de concentració i dividir-lo entre
la diferència dels temps de cada concentració. També es podria aproximar les dades
concentració temps a un polinomi i calcular la derivada per al temps 0, obtenint així la
velocitat de reacció inicial.
Un cop s'obté la velocitat de reacció i la concentració inicial es pot aïllar k de l'equació
cinètica.
2
rai=−k∗Cai
Equació 13.

Pàgina 18 de 20
Equació cinètica de segon ordre:
Integrant la equació 14 s’obtenen l’equació 15.
dCA 2
=r A=−k·C A
dt
Equació 14.

1 1
= =K·t
C A C Ao

1 1
= + K·t
C A C Ao
Equació 15.

Obtenció dels paràmetres de l'equació d'Arrhenius

Un cop es tenen els valors de k a diferents temperatures, dels experiments en el RTA
operant en discontinu, es pot (a partir d'una linealització) obtenir els paràmetres de
l'equació d'Arrhenius. Es segueixen els següents passos:
1-. Es planteja l’equació de Arrhenius
− Ea
k = A∗e R∗T
Equació 16.

On A és el factor pre-exponencial, Ea l'energia d'activació de la reacció, R (1,987 en

cal / (mol * k)) una constant i T la temperatura.
2-. S'apliquen logaritmes (neperians) en ambdós costats de l'equació:
Ea
∗1
R
ln ( k )=ln ( A ) −
T
Equació 17.

Al representar el ln (k) respecte a 1 / T s'hauria d'obtenir una recta d'inclinació -Ea / R i

de punt d'intersecció amb l'eix ln (A). Per tant les expressions per a A i Ea serien:

A=e∫
.eje . y

Equació 18.

Ea=−R∗pendiente

Pàgina 19 de 20
 Equació 19.

Pàgina 20 de 20