COMBUSTIBLE LÍQUID

PROBLEMES

Estudiants: JUAN GARRIDO MORENO

YI QIANG JI ZHANG
ALEXIS LEÓN DELGADO
IVÁN SERMANOUKIAN MOLINA

Professor: BORJA BORRAS QUINTANAL

Grup: 11

Master in Aerospace Engineering

Escuela Superior de Ingeniería Industrial, Aeroespacial y Audiovisual de Terrassa
Universitat Politècnica de Catalunya | BarcelonaTech

29 de setembre de 2022
 Escola Superior d’Enginyeries Industrial,

CPC - Combustible Líquid - Problemes Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa

Índex

1 Problema 1 1

2 Problema 2 4

3 Problema 3 13

References 18

4 Codi 18
4.1 Codi del problema 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

I
 Escola Superior d’Enginyeries Industrial,

CPC - Combustible Líquid - Problemes Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa

Índex de figures

1 Flux de calor a través d’una superfície. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1

2 Densitat de flux de calor en funció del temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
3 Esquema del sistema d’alimentació i motor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
4 Obtenció gràfica de Lf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
5 Obtenció gràfica de θn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
6 Esquema del sistema d’alimentació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

II
 Escola Superior d’Enginyeries Industrial,

CPC - Combustible Líquid - Problemes Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa

1 Problema 1

Calcula la densitat de flux tèrmic a través de les parets d’una tovera, donat el següent
registre de temperatures:
Dades:

• Conductivitat tèrmica: λ = 0, 073 cal/cm s◦ C

• Difussivitat tèrmica: α = 0, 086 cm2 /s

T 0C
 
t[s]
0, 0 −23, 3
0, 2 754, 4
0, 4 885, 6
0, 6 972, 8
0, 8 1027, 2
1, 0 1061, 1
1, 2 1088, 9
1, 4 1098, 9
1, 6 1116, 1
1, 8 1126, 7
2, 0 1158, 3
2, 2 1172, 2
2, 4 1178, 9
2, 6 1172, 2
2, 8 1147, 8
3, 0 1109, 4
3, 2 1047, 2
3, 4 1000, 0
3, 6 959, 4
3, 8 898, 9
4, 0 839, 4

La densitat de flux tèrmic es defineix com el flux d’energia tèrmica (calor) per unitat de superfície i
temps. La figura 1 mostra aquest flux de calor a través d’una superfície qualsevol.

⃗q(tn )

Figura 1 Flux de calor a través d’una superfície.

1
 Escola Superior d’Enginyeries Industrial,

CPC - Combustible Líquid - Problemes Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa

Se suposarà com a hipòtesis que la transmissió serà local i instantània. Per tal d’enregistrar la progressió
de la temperatura, es habitual l’ús de sondes amb temps de resposta molt ràpid, com per exemple
termoparells erosionables.
L’equació integral de partida és la següent:
Z tn
λ dΦ(τ ) dτ
q (tn ) = √ √ (1)
πα 0 dτ t−τ
Seguidament, mitjançant aproximacions es pot obtenir una expressió discreta de l’equació anterior, de
tal forma que:
dΦ(τ ) Ti − Ti−1
≈ mi = (2)
dτ ti − ti−1
Per tant, reescrivint de nou l’equació s’obté:
n Z ti
λ X dτ
q (tn ) ≈ √ mi √ (3)
πα
i ti−1 tn − τ

De la mateixa forma, la darrera integral també es pot aproximar numèricament,

Z ti
dτ h i
√ ≈ 2 · (tn − ti−1 )1/2 − (tn − ti )1/2 (4)
tt−1 tn − τ

Finalment, l’expressió de la densitat de flux tèrmic queda reescrita de la següent manera,

n
λ X h i
q (tn ) ≈ √ mi · 2 · (tn − ti−1 )1/2 − (tn − ti )1/2 (5)
πα
i=1

Abans de tot, es passen les constants de conductivitat tèrmica i difussivitat tèrmica Per tal de treballar
en SI:
0, 073 cal 0, 073 cal 4, 184 J 102 cm J
λ= ◦
= ◦
· · = 30, 5432 (6)
cm s C cm s C 1 cal 1m m s ◦C

0, 086 cm2 0, 086 cm2 1 m2 m2

α= = · 4 = 8, 6 × 10−6 (7)
s s 10 cm s
Així doncs, s’ha traslladat el problema continu a un problema discret. Aquest es pot resoldre numèri-
cament usant un programa de computació (vegi’s el codi adjuntat a l’annex).

2
 Escola Superior d’Enginyeries Industrial,

CPC - Combustible Líquid - Problemes Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa

Figura 2 Densitat de flux de calor en funció del temps

La densitat de flux de calor en funció del temps es representa a la Figura 2. Es pot observar com la
transferència de calor és molt intensa en un principi i va disminuint a mesura que transcorre el temps.
Finalment, la densitat de calor total absorbida és precisament la integral de les contribucions al llarg
del temps. En altres paraules, és equivalent a l’àrea sota la corba de la densitat de flux. El valor
resultant de la calor transmesa per unitat de superfície és:

Qtotal = 2, 399 × 107 W/m2 (8)

3
 Escola Superior d’Enginyeries Industrial,

CPC - Combustible Líquid - Problemes Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa

2 Problema 2

Volem dissenyar un motor coet que funcioni amb biergol (H2 O2 + MMH) i faci servir un
sistema d’alimentació "pressure feed".
Tenint en compte el següent:

• El reductor es farà servir per refrigerar la tovera i la cambra.

• Es farà servir un únic sistema de pressurització per pressuritzar els 2 ergols.

Taula 1

t (kN) Tc (◦ C) pc (MPa) r γ pa (Pa) M (kg/mol)

30 2986 7 3,46 1,14 101300 0,02461

Taula 2

Oxidant Reductor
Injectors ∆P circuit Injectors ∆P circuit
ρ (kg/m3 ) ρ (kg/m3 )
No ∆P (bar) Cd (bar) No ∆P (bar) Cd (bar)
50 6 0.4 3 1141 15 2.5 0.6 8 920

1. Proposa un esquema del sistema d’alimentació que abasti des del sistema de pressu-
rització fins a la cambra de combustió.
L’esquema del sistema d’alimentació per abastir el recorregut del propergol des del sistema de pres-
surització fins a la cambra de combustió és de tipus pressure feed. A la Figura 3 s’ha adjuntat una
proposta de sistema d’alimentació.
Com s’observa a l’esquema, el tanc de gas a alta pressió és l’encarregat d’enviar gas pressuritzat cap
als tancs de combustible, fenomen que permet la sortida dels ergols cap a la cambra de combustió.
El flux de gas a alta pressió és controlat per una vàlvula de gas de remot control i un regulador de
pressió. Un cop el fuel i l’oxidant han començat a sortir dels seus tancs cap a la cambra de combustió,
els ergols passen per uns conductes fins arribar a les vàlvules de fuel i oxidant, respectivament. En
aquest cas, com es desitja que el motor disposi d’un sistema de regenerative cooling, es fa passar el fuel
per uns conductes situats al voltant del nozzle i cambra de combustió, que refrigeren aquestes parts
per després anar cap a la fuel manifold. Finalment, tant el fuel com l’oxidant son injectats a la cambra
de combustió.

4
 Escola Superior d’Enginyeries Industrial,

CPC - Combustible Líquid - Problemes Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa

Figura 3 Esquema del sistema d’alimentació i motor

2. Calcula:
a) El cabal màssic total i el de cada ergol.
Per tal de calcular el cabal màssic s’ha de determinar prèviament el thrust del motor, el qual ve definit
per la seguent equació:
F = ṁp · ve + Ae (Pe − Pa )

Primerament, es determina la exit velocity del motor tal que

v
u "   γ−1 #
u 2γ R · Tc Pa γ
ve = t · · 1− = 2696, 7 m/s ,
γ−1 M Pc

A partir d’aquí, retornant a l’expressió del thrust, es coneix que la tovera es troba adaptada, fet que
implica que Pa = Pe . Per tant, considerant que el terme Ae (Pe − Pa ) és nul es determina el flux màssic
total de propel·lent:
F 30 · 103
ṁp = = = 11, 125 kg/s ,
ve 2696, 7

A continuació, a partir de la relació de combustió es determina el cabal màssic de cada ergol. És aixi

5
 Escola Superior d’Enginyeries Industrial,

CPC - Combustible Líquid - Problemes Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa

que, a partir de les equacions

ṁo
r= ṁp = ṁo + ṁf
ṁf
s’obtenen els següents resultats:
ṁp
ṁo = = 8, 63 kg/s
1 + 1/r
ṁp
ṁf = = 2, 494 kg/s
1+r
b) El diàmetre dels injectors.
El diàmetre dels injectors es pot determinar a partir de la següent expressió i fent us del flux màssic
de propel·lent: p
ṁp = ρV̇ = CD A 2ρ∆p · Ninj
Per tant, considerant un total de 50 injectors d’oxidant i 15 de reductor, l’àrea d’aquests ve definit tal
que:
ṁ
A= √ ,
CD 2ρ∆p · Ninj
q
on el diàmetre és D = 4A π donat que els orificis són de geometria circular.

Operant, els resultats obtinguts per cada injector són:

8, 63 2, 494
Ao = √ = 1, 166 · 10−5 m2 Ar = p = 1, 292 · 10−5 m2
0, 4 2 · 1141 · 6 · 105 · 50 0, 6 2 · 920 · 2, 5 · 105 · 15
r r
4 · 1, 166 · 10−5 4 · 1, 292 · 10−5
Do = = 3, 853 · 10−3 m Dr = = 4, 056 · 10−3 m
π π
Convertint dits resultats a mil·límetres el resultat final es:
Do = 3, 853 mm Dr = 4, 056 mm

c) El volum dels tancs i quina serà la seva geometria si el temps d’operació és de 65 s

i no poden superar un diàmetre de 0, 90 m. En cas que algun dels tancs sigui cilíndric,
dimensiona també els fons tipus Klöpper (DIN 28011).
El volum dels tancs es determina a partir del volum de propel·lents emprats pel motor coet. Es aixi
que la capacitat de cadascun dels tancs ve donada per les següents expressions:
ṁo top 8, 63 · 65
Vtanc, o = = = 0, 49 m3
ρo 1141
ṁr top 2, 494 · 65
Vtanc, r = = = 0, 176 m3
ρr 920
Seguidament es procedeix a decidir la forma del tanc. En aquest cas s’ha de comprovar si és possible
emprar tancs esfèrics donat que existeix una restricció de diàmetre establerta per l’enunciat. Cal
destacar que el principal avantatge dels tancs esfèrics és la seva alta resistència estructural, fet que els
situa com a millor opció en comparació amb alternatives cilíndriques. El volum d’una esfera és
1 3
Vtanc = πDtanc ,
6
de manera que el diàmetre de cada tanc ve determinat per la següent equació:
 1  1
Vtanc, o · 6 3 0, 49 · 6 3
Dtanc, o = = = 0, 978 m > 0, 9 m
π π
 1  1
Vtanc, r · 6 3 0, 176 · 6 3
Dtanc, r = = = 0, 695 m < 0, 9 m
π π

6
 Escola Superior d’Enginyeries Industrial,

CPC - Combustible Líquid - Problemes Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa

Dimensionament del tanc de reductor

S’observa com el tanc de reductor compleix amb la restricció de diàmetre, per tant dit tanc serà esfèric
i amb un diàmetre de
Dtanc, r = 0, 695 m ,
En canvi, el tanc d’oxidant no compleix la condició i per tant haurà de ser cilíndric.
Pel que fa al dimensionament del tanc esfèric del reductor, el seu espessor de paret es determina a
partir de l’expressió
P · Dint
e≥ ,
4 · 0, 9σ · z − Pint
on la pressió de càlcul P es correspon a la pressió interna al tanc de reductor, definida tal que

Ptanc, r = ∆Pcircuit, r + ∆Pinj, r + Pc = 2, 5 · 105 + 8 · 105 + 7 · 106 = 8, 05 · 106 Pa ,

Com a material per a ambdós tancs es seleccionarà arbitràriament l’alumini, el qual té una tensió
nominal de límit elàstic de σ = 380 MPa. Tenint en compte aquestes dades, l’espessor resultant és tal
que:
8, 05 · 695
er ≥ = 5, 895 mm ,
4 · 0, 9 · 380 · 0, 7 − 8, 05
Dimensionament del tanc d’oxidant
Tornant al dimensionament del tanc d’oxidant, aquest haurà de ser de forma cilíndrica, de manera
que s’haurà de dissenyar un fons de tipus Klöpper (DIN 28011). En primer lloc es computa la pressió
interna del tanc, tal que

Ptanc, o = ∆Pcircuit, o + ∆Pinj, o + Pc = 6 · 105 + 3 · 105 + 7 · 106 = 7, 9 · 106 Pa ,

Per al diàmetre exterior del cilindre s’escull arbitràriament el màxim permès.

Dcil, o; ext = 0, 9 m

A partir del diàmetre exterior, es determina l’espessor de la paret cilíndrica central, de manera que
P · Dext 7, 9 · 900
ecil, o ≥ = = 14, 61 mm ,
2 · 0, 9σ · z + Pint 2 · 0, 9 · 380 · 0, 7 + 7, 9
Es recorda que σ = 380 MPa correspon a la tensió nominal del límit elàstic de l’alumini, el material
de fabricació dels dipòsits. Alhora, el factor de soldadura és z = 0, 7.
Un cop dimensionat l’element cilíndric del tanc, es procedeix a dissenyar el fons toroesfèric. Per tant,
primerament es determina el radi interior de l’esfera, de valor

SRint = Dcil, o; ext = 0, 9 m ,

i el radi del toroide de transició

1
r2 = · SRint = 1/10 · 0, 9 = 0, 09 m,
10
Seguidament es calculen les alçades dels diferents trams: h1 l’alçada del tram cilíndric del fons, h2
l’alçada del tram esfèric del fons i h3 l’alçada total de l’interior del fons toroesfèric. Els resultats són:

h1 ≥ 3, 5ecil, o = 3, 5 · 14, 61 = 51, 14 mm

h2 = 0, 1935SRint − 0, 455ecil, o = 0, 1935 · 900 − 0, 455 · 14, 61 = 167, 50 mm
h3 = h1 + h2 = 51, 14 + 167, 50 = 218, 64 mm

7
 Escola Superior d’Enginyeries Industrial,

CPC - Combustible Líquid - Problemes Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa

A continuació es determina l’espessor mínim de les parets del fons del tanc d’oxidant d’acord amb la
següent expressió
ef ons, o ≥ max (es , ey , eb ) ,
Cal destacar que es és l’espessor tal que
P · SRint Pint; o · Dext
es = 1 = = 14, 97 mm ,
2 · 0, 9σ · z − 2 P 2 · 0, 9σ · z − 12 Pint; o

i ey és l’espessor definit per

 
3 1
βPint; o SRint + Dint
4 5
ey = = 14, 52 mm ,
0, 9σ
on Dint = Dext − 2 · ecil, o = 900 − 2 · 14, 61 = 870, 78 mm és el diàmetre interior del cilindre i β és el
coeficient de correcció extret de gràfiques. Aquest coeficient es determina introduint el valor
   
3 1 Dint P 3 1 869, 8 7, 9
+ · · = + · · = 0, 0206
4 5 SRint σcalcul 4 5 900 380

a la corresponent gràfica i considerant una relació r/D = 0, 1. El resultat obtingut és β = 0, 74.

Addicionalment es determina l’espessor eb deifnit tal que
  1
1,5
   0,825
3 1  Pint, o Dint
eb = SRint + Dint = 12, 69 mm ,

4 5
 σ r2

111
1, 5

Per tant, es conclou que l’espessor de les parets del fons és

ef ons, o ≥ max(14, 97, 14, 52, 12, 69) ≥ 14, 97 mm ,

El volum del fons és

Vf ons, o ≈ 1/10 (Dext − 2ef ons, o )3 = 1/10(900 − 2 · 14, 97)3 = 65, 864 · 106 mm3 = 65, 864 · 10−3 m3

Com que el dipòsit té dos fons toroesfèrics, un a cada extrem, el volum del tram cilíndric central s’obté
com:
Vcil, o = Vtanc, o − 2 · Vf ons, o = 0, 49 − 2 · 65, 864 · 10−3 = 0, 424 m3
Per tant, l’altura del tram cilíndric es pot determinar dividint per la secció interior del dipòsit:
Vcil, o 0, 424
hcil, o = π = π = 0, 712 m ≈ 711, 97 mm
2
Dint · 0, 870782
4 4

d) Si la pressurització del sistema durant la fase d’assajos al banc de proves es fa amb

ampolles d’aire de 50 l a 200 bar ( a 15◦ C) i la temperatura ambient es considera constant
a 25◦ C. Quantes ampolles necessitarem per cada assaig? Assumeix que el sistema està
prou aïllat de l’exterior per a considerar que el procés es fa de manera isentròpica.
El número d’ampolles que es necessita pel sistema de pressurització ve determinat per la massa d’aire
que aquest ha d’utilitzar. Aquesta massa d’aire necessària per mantenir la pressió als tancs d’ergol es

8
 Escola Superior d’Enginyeries Industrial,

CPC - Combustible Líquid - Problemes Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa

calcula considerant que la pressió de l’ergol i la del gas introduït a cada tanc ha de ser equivalent. Per
tant, la massa d’aire es determina mitjançant l’equació
 
Ptanc · Vtanc  γ 
m0 = pg  ,
R · T0

1−
p0
on la pressió del gas serà igual a la del tanc pg = Ptanc . Pel que a l’aire respecta, cal tenir en compte
que la pressió de 200 bar correspon a una temperatura de 15◦ C. No obstant, els assajos es realitzen
a una temperatura de 25◦ C, de manera que cal recalcular la pressió de les ampolles a aquesta nova
temperatura. Això es realitza a través de la llei dels gasos ideals, i a continuació particularitzant per
a un cas de volum constant:
P mRg
P V = mRg T =⇒ = = const,
T V
S’observa com s’arriba a la llei de Gay-Lussac. Per a la temperatura de 25◦ C, la pressió és:
200
p0 = (273 + 25) = 206, 94 bar
(273 + 15)

Per tant, les condicions de l’aire seran de p0 = 206, 9444 bar i T0 = 298 K, amb una relació de calors
de γ = 1, 4.
Per tant, la massa d’aire requerida pel tanc d’oxidant i reductor, respectivament, és:
   
Ptanc,o · Vtanc,o  γ  7, 9 · 106 · 0, 49  1, 4 
m0, o = pg, o  = · 6
 = 102, 49 kg
Rair · T0 287 · 298 7, 9 · 10 

1−

p0 1−
206, 94 · 105
   
Ptanc,r · Vtanc,r  γ  8, 05 · 106 · 0, 176  1, 4 
m0, r = p = · 
6
 = 37, 96 kg
Rair · T0 g, r 287 · 298 8, 05 · 10 
 
1−

p0 1−
206, 94 · 105

D’aquesta manera, la quantitat total d’aire a utilitzar pels tancs és

maire = m0, o + m0, r = 102, 49 + 37, 96 = 140, 45 kg ,

Fent novament ús de l’equació dels gasos ideals es determina la massa d’aire que pot contenir cada
ampolla de 50 l i 200 bar (a 15◦ C).

V ·P 50 · 10−3 · 200 · 105

mampolla = = = 12, 10 kg
Rair · T 287 · 288

Finalment, el número d’ampolles es determina tal que:

maire 140, 45
Nampolles = = = 11, 61 ampolles ≈ 12 ampolles
mampolla 12, 10

9
 Escola Superior d’Enginyeries Industrial,

CPC - Combustible Líquid - Problemes Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa

3. Dimensiona la tovera, tenint en compte que les pèrdues per divergència admissibles
siguin del 2% de l’empenta que dóna la tovera.
En aquest problema, es planteja primerament el cas de tovera cònica i després el cas parabòlic.
Cas de tovera cònica
En primera instancia, les pèrdues per divergència per una tovera cònica s’estimen amb el factor de
correcció λ
1 + cos α
λ= = 0, 98 ,
2
expressió a partir de la qual s’obté l’angle de divergència α de la tovera:
α = arccos λ · 2 − 1 = arccos 0, 98 · 2 − 1 = 16, 26◦ ,

Seguidament, i amb la finalitat de determinar tant el diàmetre de la gola com el de sortida, es calcula
el flux màssic de propel·lent tal que
s
  γ+1
γ M̄ 2 γ−1
ṁP = pc Ag ,
RTc γ + 1
D’aquí s’obté que l’àrea de la gola i el respectiu diàmetre de gola són:

Ag = 26, 19 cm2 Dg = 5, 78 cm

Pel que fa a la secció de sortida, gracies a la relació d’àrees

v
  1  1 u "   γ−1 #
Ag γ + 1 γ−1 Pe γ u γ+1 Pe γ
= t 1− = 10, 18
Ae 2 Pc γ−1 Pc

es determina l’àrea i diàmetre de sortida. A continuació, s’adjunten els respectius resultats:

Ae = 266, 52 cm2 De = 18, 42 cm

Finalment, es calcula la longitud total de la tovera tal que:

√ √
Rg ( ε − 1) + R · (sec(α) − 1) 2, 89( 10, 17 − 1) + 1, 5 · 2, 89 · (sec (16, 26◦ ) − 1)
Ltov = = = 22, 31 cm
tan(α) tan (16, 26◦ )
Les components x i y del punt de tangència entre el tram arrodonit de la tovera i el tram tronco-cònic
es pot determinar com:
nx = 1, 5Rg sin (α)
ny = Rg (2, 5 − 1, 5 cos (α))
Substituint numèricament:
5, 78
nx = 1, 5 · · sin(16, 26) = 1, 21 cm
2
5, 78
ny = · [2, 5 − 1, 5 · cos(16, 26)] = 3, 06 m
2
Finalment, els punts característics de la geometria es presenten a la Taula 3:

Component x [cm] Component y [cm]

Gola 0 2, 89
Tangència amb tram tronco-cònic 1, 21 3, 06
Sortida 22, 31 9, 21

Taula 3 Punts característics de la tovera cònica.

10
 Escola Superior d’Enginyeries Industrial,

CPC - Combustible Líquid - Problemes Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa

Cas de tovera parabòlica

La tovera parabòlica es calcularà mitjançant el mètode Rao. Tenint en compte que la relació d’àrees
és aproximadament 10 i el factor de correcció és 0, 98, de manera gràfica (veure Figura 4) és possible
obtenir la longitud relativa Lf a la que tindria un tram divergent cònic de 15◦ de semi angle i mateixa
relació d’expansió:

Figura 4 Obtenció gràfica de Lf .

Obtenint un valor de Lf aproximat de 0, 74.

Per als càlculs del mètode Rao, serà necessari recalcular la longitud de la tovera cònica per a α = 15◦
√
Rg ( ε − 1) + R(sec α − 1)
Ltovera cònica = amb R = 0, 382 · Rg
tan a
5, 78 · 10−2 p 5, 78 · 10−2
 
1
( 10, 1748 − 1) + 0, 382 · −1
2 2 cos 15
Ltovera cònica = = 0, 2374 m
tan 15
Un cop obtinguda, es calcula la longitud parabòlica tal que:
Lparab Lf
L= · 100 → Lparab = · Ltovera cònica = 0, 74 · 0, 2374 = 0, 1757 m
Ltovera cònica 100

Sabent que el radi de la gola és Rg = 2, 89 · 10− 2 m, el radi de sortida serà:

√
10, 1748 · 2, 89 · 10−2 = 9, 21 · 10−2 m
p
ε · Rg =

Per calcular l’angle associat al punt de tangència de la paràbola θn , s’empra novament una gràfica.
Com s’il·lustra a la Figura 5, s’ha agafat un valor entremig aproximat entre les corbes de Lf = 80% i
Lf = 90%. El valor resultant de θn ha estat de 27◦ .

11
 Escola Superior d’Enginyeries Industrial,

CPC - Combustible Líquid - Problemes Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa

Figura 5 Obtenció gràfica de θn .

Les components x i y del punt de tangència es poden determinar com:

nx = 0, 382Rg sin (θn )

ny = Rg (1, 382 − 0, 382 cos (θn ))

Substituint numèricament:

nx = 0, 382 · 2, 89 · 10−2 · sin(27) = 0, 005 m

ny = 2, 89 · 10−2 [1, 382 · 0, 382 · cos(27)] = 0, 03 m

La Taula 4 mostra els punts característics de la geometria per a la tovera parabòlica:

Component x [cm] Component y [cm]

Gola 0 2, 89
Tangència amb tram parabòlic 5, 00 3, 00
Sortida 17, 57 9, 21

Taula 4 Punts característics de la tovera parabòlica.

S’observa com la tovera parabòlica és apreciablement més curta i compacta que la cònica.

12
 Escola Superior d’Enginyeries Industrial,

CPC - Combustible Líquid - Problemes Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa

3 Problema 3

Volem dissenyar un motor coet que funcioni amb biergol (H2 + O2 ) i faci servir un sistema
d’alimentació "pump feed"amb generador de gasos. Tenint en compte el següent:

• La tovera està adaptada a nivell del mar

• El reductor es farà servir per refrigerar la tovera i la cambra
• Es farà servir un generador de gasos alimentat amb els mateixos ergols per accionar
la turbina amb una relació de mescla r = 5. Potència específica disponible a la
turbina (9475 kJ/kg)
• Injectors coaxials.
• La pc i ∆p del generador de gasos coincideixen amb les de la cambra principal.
• La ∆p fins al generador de gasos es considera negligible.

1. Proposa un esquema del sistema d’alimentació que abasti des del sistema de pressu-
rització fins a la cambra de combustió.
Conducte de venteig

Tanc de Tanc
reductor Expulsió d’oxidant
de gasos

Conducte
d’omplerta Engranatges

Bomba accionada
per turbina
Manómetre Turbina

Generador Vàlvula
de gasos antirretorn
Vàlvula
distribuidora

Refrigeració
regenerativa Tovera

Figura 6 Esquema del sistema d’alimentació.

13
 Escola Superior d’Enginyeries Industrial,

CPC - Combustible Líquid - Problemes Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa

L’esquema del sistema d’alimentació es mostra a la Figura 6. En aquesta, s’aprecia com el combustible
és extret dels respectius tancs a partir d’unes bombes accionades per una turbina. Alhora, aquesta
turbina és accionada pels gasos resultants de la combustió d’una part petita dels ergols extrets. Cal
mencionar que dits ergols s’alliberen a l’exterior un cop ja han proporcionat energia a la turbina, de
manera que no contribueixen activament a l’empenta. Alhora, és necessari també incloure una caixa
d’engranatges en cas que els règims de rotació de les dues bombes no siguin iguals. Per últim, i per tal
de mantenir un correcte flux dels gasos dins del circuit, s’inclouen vàlvules antirretorn per garantir un
únic sentit del cabal, manómetres per controlar la pressió al llarg del circuit i vàlvules distribuidores
que separen els fluxos del generador de gasos del de la cambra de combustió principal.
2. Calcula:

a) El cabal màssic total i el de cada ergol.

Primerament, com que la tovera es troba adaptada a nivell del mar, es pot calcular la velocitat d’ejecció
a partir de la següent expressió:
v
u
u 2γ RTc
"   γ−1 #
ps γ
ve = t 1−
γ − 1 M̄ pc

on es substitueixen els valors numèrics tal que:

v
u
u 2 · 1, 1402 8, 314 · (3352, 32 + 273)
"   1,1402−1 #
101300 1,1402
ve = t · · 1− 6
= 3845, 2355 m/s
1, 1402 − 1 0, 0134604 7 · 10

Es calcula el cabal màssic amb l’equació de l’empenta pel cas de tovera adaptada:

F 2 · 106
ṁp = = = 520, 1242 kg/s
Ve 3845, 2355

Després, pels casos del cabal màssic d’oxidant i reductor s’emprarà la relació de mescla r.

r 6
ṁox = · ṁp = · 520, 1242 = 445, 8207 kg/s
1+r 1+6

1 1
ṁred = · mp = · 520, 1242 = 74, 3035 kg/s
1+r 1+6

b) Les pèrdues de càrrega als injectors en bar.

El cabal màssic es pot relacionar amb la pèrdua de càrrega amb la següent expressió:

 2
p 1 ṁ
ṁ = CD A 2ρ∆p → ∆p =
2ρ CD A

Per als casos de l’oxidant i el reductor, les pèrdues de càrrega seran:

 2
1 445, 8207
∆pox = = 1, 4702 · 106 Pa
2 · 1141 0, 4 · 500 · π4 · 0, 0072

14
 Escola Superior d’Enginyeries Industrial,

CPC - Combustible Líquid - Problemes Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa

 2
1 74, 3035
∆pred = = 1, 1894 · 106 Pa
2 · 70, 8 0, 6 · 150 · π4 · 0, 0092

c) El cabal màssic total i el de cada ergol del generador de gasos.

A continuació es calcula la potència necessària que ha de proporcionar cada bomba. Es destaca que la
potència es calcula amb la següent expressió:

P = V · ∆p on ∆p = pc + ∆pinjector + ∆pcircuit−Pp

Tenint en compre que Pp s’agafa com a valor nul. D’aquesta manera, les contribucions degudes a la
cambra principal es poden escriure amb les següents expressions:

ṁox,CP
Pox,CP = V̇ ∆p = (pc + ∆pinjector,ox + ∆pcircuit,ox )
ρox
ṁred,CP
Pred,CP = V̇ ∆p = (pc + ∆pinjector,red + ∆pcircuit,red )
ρred

A l’hora, les contribucions degudes al generador de gasos seran similars tenint en compte els fluxos
màssics del generador de gasos:

ṁox,GG
Pox,GG = V̇ ∆p = (pc + ∆pinjector,ox + ∆pcircuit,ox )
ρox
ṁred,GG
Pred,GG = V̇ ∆p = (pc + ∆pinjector,red + ∆pcircuit,red )
ρred

Sabent que la potència que genera la turbina és de P = 9475kJ/kg · ṁGG . Com que la relació de mescla
r és la mateixa:

ṁox,GG
r= −→ r · ṁred,GG = ṁox,GG
mred,GG

D’aquesta manera, combinant les equacions pervies per igualar les potencies s’arriba a la següent
expressió:

(pc + ∆pinjector,ox + ∆pcircuit,ox )

· (ṁox,CP + ṁox,GG )
ρox
 
(pc + ∆pinjector,red + ∆pcircuit,red ) ṁox,GG
+ · ṁred,CP + = 9, 475 · 106 · (r + 1) · ṁox,GG
ρred r

Substituint els valors numèrics s’arriba al sistema següent:

7 · 106 + 30 · 105 + 1, 4702 · 106

(445, 8207 + ṁox,GG ) +
1141
7 · 106 + 80 · 105 + 1, 1894 · 106
 
ṁox,GG 7
74, 3035 + = 9, 475 · 106 · · ṁox,GG
70, 8 6 6

Finalment s’obté que els gluxos del generador de gasos són:

15
 Escola Superior d’Enginyeries Industrial,

CPC - Combustible Líquid - Problemes Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa

ṁox = 1, 9502 kg/s

ṁred = 0, 3252 kg/s

Que sumat dóna un valor pel flux del generador de gasos tal que ṁGG = 2, 2754 kg/s

d) Diàmetre i longitud de la cambra de combustió principal.

Per a obtenir les propietats geomètrqiues de la cambra de combustió principal primerament s’estima la
longitud de referència L∗ pel cas de LOX amb LH i injecció líquida. Buscant a les taules de referència
s’obté que el valor oscila entre 76 i 102 cm. En conseqüència s’obté el valor mitjà:

76 + 102
L∗ = = 89 cm
2
A partir d’aquí, es pot calcular el coeficient d’empenta pel cas de tovera adaptada amb la expressió
següent:
v
u γ+1 "   γ−1 #
u 2γ 2  2  γ−1 ps γ
cF = t 1−
γ−1 γ+1 pc

Amb aquesta expressió, substituint valors s’arriba al següent cas:

v
u
u 2 · 1, 14022   1,1402+11 "   1,1402−1 #
2 1,1402−1 101300 1,1402
CF = t 1− 6
= 1, 63598
1, 1402 − 1 1, 1402 + 1 7 · 10

A partir del coeficient es pot trobar l’àrea de la gola amb la següent expressió:

F
Cp =
p c Ag

d’on aïllant l’àrea de la gola s’obté:

F 2 · 106
Ag = = = 0, 1746 m2
CF p c 1, 63598 · 7 · 106

Amb l’àrea de la gola s’obté el diàmetre d’aquesta amb la següent expressió:

r r
Ag 0, 1746
ϕg = 2 =2 = 0, 4716 m
π π
A continuació es calcula la longitud de la cambra amb la següent expressió:

Lc = exp 0, 029 ln2 (ϕg ) + 0, 47 ln (ϕg ) + 1, 94

 

Substituint valors, tenint en compte que els valors són en centímetres, s’arribà a la següent expressió:

Lc = exp 0, 029 · ln2 (47, 1555) + 0, 47 · ln(47, 1555) + 1, 94 = 65, 48 cm

 

16
 Escola Superior d’Enginyeries Industrial,

CPC - Combustible Líquid - Problemes Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa

A continuació es calcula el volum estimat de la cambra:

Vc = L∗ · Ag = 0, 89 · 0, 1746 = 0, 1554 m3

Es calcula ara el diàmetre estimat de la cambra a partir de l’àrea calculada a continuació:

Vc 0, 1554
Ac = = = 0, 2373 m2
Lc 0, 6548

Així,
r r
Ac 0, 2373
ϕc = 2 =2 = 0, 5497 m
π π
A partir d’ara es va iterant amb la següent equació:
s
d3g + 24
r Vc tan θ
Dc =
Dc + 6Lc tan θ
A continuació s’itera sobre el input del Dc del denominador, tot assumint Vc constant. A continuació,
es mostra el càlcul associat a la primera iteració. El Dc resultant seria el input de la següent iteració:
s
0, 47163 + 24
π · 0, 1554 · tan(20)
Dc =
0, 5497 + 6 · 0, 6548 · tan(20)

Finalment, s’arriba a 0, 5242 m quan ja convergeix el valor de Dc .

17
 Escola Superior d’Enginyeries Industrial,

CPC - Combustible Líquid - Problemes Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa

4 Codi

4.1 Codi del problema 1

1 %% Problemes Combustible liquid

2

3 %-------------------------------------------------------------------------%
4 % Problem 1
5 %-------------------------------------------------------------------------%
6

7 % Date: 02/01/2022
8 % Subject: Combustion and Rocket Propulsion
9

10 % Clear workspace, command window and close windows

11 clear;
12 close all;
13 clc;
14 % Set interpreter to latex
15 set(groot,'defaultAxesTickLabelInterpreter','latex');
16 set(groot,'defaulttextinterpreter','latex');
17 set(groot,'defaultLegendInterpreter','latex');
18

19 %% Main
20

21 % Constants and Parameters

22

23 % Time
24 t = 0:0.2:4; % [s]
25 % Temperature
26 T = [-23.3 754.4 885.6 972.8 1027.2 1061.1 1088.9 1098.9 1116.1 ...
27 1126.7 1158.3 1172.2 1178.9 1172.2 1147.8 1109.4 1047.2 ...
28 1000.0 959.4 898.9 839.4]; % [C]
29

30 % Conductivity
31 lambda = 30.5431; % [J/(m*s*C)]
32 % Thermal diffusivity
33 alpha = 8.6e-6; % [m^2/s]
34

35 % Difference vectors
36 ∆_T = diff(T);
37 ∆_t = diff(t);

38

39

40 m = zeros(1, length(t)+1);
41 sum_aux = zeros(1, length(t));
42 q = zeros(1, length(t));
43

44

45 % Initial contidion
46 m(1) = 0;
47 % Auxiliary variable
48 sum_aux(1) = 0;
49

50

51 % For every time

52 for n = 2:1:length(t)

18
 Escola Superior d’Enginyeries Industrial,

CPC - Combustible Líquid - Problemes Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa

53

54 for i=2:1:n
55 m(i) = ∆_T(i-1)/∆_t(i-1);
56 sum_aux(i) = m(i) * 2 * (sqrt(t(n)-t(i-1)) - sqrt(t(n)-t(i)));
57 end
58

59 q(n) = lambda/(sqrt(pi*alpha)) * sum(sum_aux);

60

61 end
62

63 % Surface integral
64

65 Q_total = trapz(t,q);
66

67

68 plot_pdf = figure(1);
69 plot(t,q,'-s');
70 xlabel('Temps [$\mathrm{s}$]')
71 ylabel('Densitat de flux de calor $q$ [$\mathrm{W}/\mathrm{m^2}$]')
72 title('\textbf{Densitat de flux de calor vs Temps}')
73 box on
74 grid minor
75 hold off;
76

77 % Save pdf
78 set(plot_pdf, 'Units', 'Centimeters');
79 pos = get(plot_pdf, 'Position');
80 set(plot_pdf, 'PaperPositionMode', 'Auto', 'PaperUnits', 'Centimeters', ...
81 'PaperSize',[pos(3), pos(4)]);
82 print(plot_pdf, 'densitat_flux_termic.pdf', '-dpdf', '-r0');
83

84 % Save png
85 print(gcf,'densitat_flux_termic.png','-dpng','-r1000');

19