CIÈNCIA I TECNOLOGIA

DE MATERIALS

Col·lecció de Problemes

Març 2018
 Problemes de Ciència i Tecnologia de Materials

Índex

1. Estructura atòmica i enllaç químic ..................................................................................... 3 

2. Fonaments de l’estat sòlid cristal·lí. ................................................................................... 4 
2.1. Estructura cristal·lina ....................................................................................................... 4 
2.2. Difusió en estat estacionari .............................................................................................. 4 
2.3. Difusió en estat no estacionari ......................................................................................... 5 
3. Propietats mecàniques.......................................................................................................... 6 
3.1. Deformació elàstica. ......................................................................................................... 6 
3.2. Deformació plàstica. ........................................................................................................ 6 
3.3. Concentració de tensions i mecànica de la fractura. ........................................................ 6 
3.4. Termofluència. ................................................................................................................. 7 
4. Diagrames de fase. ................................................................................................................ 8 
4.1. Diagrames de fase. General.............................................................................................. 8 
4.2. Diagrama Fe-C. ................................................................................................................ 9 
4.3. Treball en fred i recristal·lització. .................................................................................... 9 
5. Propietats químiques - Corrosió. ...................................................................................... 13 
5.1. Força electromotriu ........................................................................................................ 13 
5.2. Velocitat de corrosió ...................................................................................................... 13 
6. Propietats físiques. .............................................................................................................. 14 
6.1. Conducció elèctrica ........................................................................................................ 14 
6.2. Comportament semiconductor ....................................................................................... 14 
6.3. Comportament dielèctric ................................................................................................ 14 
6.4. Comportament tèrmic ..................................................................................................... 15 
6.5. Comportament magnètic ................................................................................................ 15 

2
 Problemes de Ciència i Tecnologia de Materials

1. Estructura atòmica i enllaç químic

Exercicis del Callister Tema 2. Problemes 2.18
Exercicis complementaris.

1.1.1. Calculeu la configuració electrònica dels següents elements a partir de la del gas noble
immediatament anterior:
Ag, Al, Ca, Cl, Co, Cr, Cu, Eu, Fe, Kr, N, Na, O, Pt, Si, Ti i Zn
Per exemple: B = [He] 2s2 2p1

1.1.2. Classifiqueu els següents materials com a metall, ceràmic o polímer, justificant-ne la
tria.
a) Acer b) Cautxú c) Cel·lulosa d) Cementita e) Constantà
f) Kevlar g) Llautó h) Sal i) Gel (aigua sòlida)

3
 Problemes de Ciència i Tecnologia de Materials

2. Fonaments de l’estat sòlid cristal·lí.

2.1. Estructura cristal·lina
Exercicis del Callister Tema 3. Problemes 9/10/11/13/14/15/16/23
Exercicis complementaris

2.1.1. Un recobriment ceràmic pot adoptar dos sistemes d’empaquetament: FCC i HC. A
l’empaquetament HC, el material té una relació c/a=1,593 una miqueta diferent de la
teòrica.

a) Determina la fórmula del volum de la cel·la hexagonal en funció dels paràmetres

de xarxa (a i c).

b) Determina el tipus d’empaquetament sabent que el material té un pes molecular

de 65 g/mol i una densitat de 3,56 g/cm3.

Dades: a FCC: 0,420 nm; a HC: 0,353 nm.

2.2. Difusió en estat estacionari

Exercicis del Callister Tema 5. Problemes 6/7/8
Exercicis complementaris.

2.2.1. Els carburants comercials tenen un additiu per millorar la combustió (MTBE). En un
tanc ple de gasoli, determina el flux per difusió de MBTE que es produeix a traves
del a xapa d’un recipient d’acer de 2 m d’alçada i 50 cm de diàmetre a 20ºC si s’ha
detectat en experiments controlats en una cambra de 30 m3 una concentració final de
0,002 kg/m3 després de deixar dos dies el tanc ple i tancat a la cambra.
[MBTE]interior= 2 kg/m3.

a) Determina el flux per difusió de MTBE per la planxa del tanc.

b) Si pel MTBE a l’acer l’energia d’activació és 25 KJ/mol i la difusivitat intrínseca

(D0) és 2,5·10-6 m2/s, determina el gruix de la planxa de la paret del tanc.

2.2.2. En un dispositiu electrònic es fa el següent muntatge. Es col·loca a tots dos costats

d’una làmina d’acer permeable als àtoms de P dues làmines de Si. La concentració
de Si a la primera és 10 àtoms Si/107 àtoms de Si i a la segona és 500 àtoms P/107
àtoms de Si.

a) Determinar la ΔC en àtoms P/m3 a les dues làmines de Si.

b) Determinar el flux de difusió estacionaria per la xapa en àtoms P/m2s

Dades: Δx=0,1 cm; D0(P)=3,5·10-6m2/s; Q(P)= 12,5 KJ/mol;a (Si)= 5,4307 Å

4
 Problemes de Ciència i Tecnologia de Materials

2.2.3. a) Calculeu el gruix de la paret d’una ampolla de PET (politereftalat d’etilè) d’un litre
amb 5 dm2 d’àrea, perquè la concentració de CO2 del refresc que conté no es redueixi
en més d’un 10% en 6 mesos a la nevera (4 ºC).
b) Quina concentració romandrà al cap de 6 mesos al sol (50 ºC)?
Suposeu el flux de gas constant en el temps en ambdós casos.
([CO2] refresc = 44.6 mol/m3, [CO2] aire = 0.2 mol/m3)
D0 = 3,19·10-9 m2/s; Qd = 23,6 kJ/mol

2.3. Difusió en estat no estacionari

Exercicis del Callister Tema 5. Problemes 11/12/15/16/18/19/29.
En l’exercici del Callister 5.19, on diu “1,2 x 10-4 m2/s” ha de dir “1,2 x 10-14 m2/s”.
Exercicis complementaris.

2.3.1. Durant un procés de carburació d’un ferro pur s’obté una capa de cementació correcta
al cap d’1 dia a 850 ºC.
a)Quan trigaríem en les mateixes condicions a temperatura ambient (25 ºC)?
b)I a 950 ºC?
(Temperatura de transició  a  del Fe = 912 ºC).

2.3.2. Al procés de carburació d’un engranatge d’acer (amb un 0,35% de C) a un forn a 900
ºC i en una atmosfera amb un 1% de C, el percentatge de carboni s’eleva fins al 0,7%
a una fondària de 0,5 mm. Per necessitats de la producció, el temps requerit s’ha de
rebaixar en un 30%. Quina serà la temperatura mínima de treball?

2.3.3. A una acereria es vol carburar diferents classes d’acers. Es disposa d’un forn que pot
treballar amb atmosfera de CO a una temperatura fixa de 800 ºC. L’objectiu és
aconseguir peces d’acer amb un percentatge de carboni a 0,4 mm de la superfície de
0,50%. Es fan proves amb un acer al 0.20% de carboni que requereixen un temps de
8 hores i donant un cost del procés excessiu. Perquè el procés sigui rentable el temps
màxim de permanència de la peça al forn ha de ser de 6 hores. Es podrà aconseguir
amb un acer de concentració inicial 0.25%?

5
 Problemes de Ciència i Tecnologia de Materials

3. Propietats mecàniques.
3.1. Deformació elàstica.
Exercicis del Callister. Tema 6. Problemes 1/3/5/7/12/13/14/15/16/17/19/22.

3.2. Deformació plàstica.

Exercicis del Callister. Tema 6. Problemes 23/25/26/27/30/44/45.

3.3. Concentració de tensions i mecànica de la fractura.

Exercicis del Callister. Tema 8. Problemes 3/4/10/11/13/15/17/19/20.
Exercicis complementaris: Col·lapse plàstic i ruptura fràgil.

3.3.1. Durant el disseny previ a la construcció d'una placa de 4 m de longitud i 2 m

d’amplada, es planteja decidir el tipus d’acer a utilitzar. La placa ha de suportar una
força de 500 tones aplicada paral·lelament a la direcció longitudinal, i se desitja que
llur pes sigui mínim. Se considera que un factor de seguretat fs = 1,5 es suficient, però
s’exigeix la no presència d’esquerdes que podessin produir la ruptura de la placa en
servei. La presència o no presència d’esquerdes se determinarà per tècniques d’assaigs
no destructius que solament permeten determinar esquerdes de longitud igual o superior
a 2 mm. Agafis com factor d’esquerda Y = 1,00. Les propietats mecàniques dels dos
acers disponibles son:

σ0,2% (MPa) KIC (MPa√m)

Material 1 (M1) 810 95
Material 2 (M2) 1440 35

3.3.2. Para a la subjecció d’un ventilador al sostre d’una nau industrial s’ha pensat emprar un
cable cilíndric que necessàriament ha de tenir un radi de 4 mm. El peso del ventilador
es 1220 Kp y se disposa de dos materials candidats:

σ0,2% (MPa) KIC (MPa√m)

Acer trempat 940 28
Acer recristal·litzat 510 67

Decidir quin dels dos materials és el que compleix els criteris de resistència tant per a
colapse plàstic com per a ruptura fràgil, agafant un factor de seguretat de 2 i sabent que
la longitud mínima d’esquerda que es pot detectar mitjançant tècniques d’ultrasons es 1
mm. Agafis com factor d’esquerda Y = 1,5

3.3.3. En el disseny d’un pont es necessari seleccionar d’entre tres el material amb el que se
fabricaran uns tensors cilíndrics de 1,2 m de longitud. Aquests tensors suportaran una
força màxima de 18 kN i han de dimensionar-se amb un factor de seguretat de 2. Donat
que són components de gran responsabilitat, abans de muntar-los se controlarà que no
existeixin esquerdes de longitud total superior a 2 mm. D’altra banda, es desitja el
menor pes possible. Agafis com factor d’esquerda Y = 1,2. Calcular:

6
 Problemes de Ciència i Tecnologia de Materials

a) El radi mínim que assegura que no se produirà ruptura fràgil ni colapse plàstic per als
tres materials.
b) El pes final en els tres materials.
c) Escollir el material candidat.

Material σ0,2% (MPa) KIC (MPa√m) Densitat (kg/m3)

Acer F-1252 1150 64,4 7860
Titani Ti-6Al-4V 800 53 4800
Alumini 7075–T5 650 23,1 2730

3.4. Termofluència.
Exercicis del Callister. Tema 8. Problemes 49/50/56/57/58.

7
 Problemes de Ciència i Tecnologia de Materials

4. Diagrames de fase.
4.1. Diagrames de fase. General.
Exercicis del Callister. Tema 9. 5/7/8/9/10/13/16/17/20/23/30/31/34/38.
Exercicis complementaris

4.1.1. Donat el diagrama d’equilibri del sistema Al-Li de la figura:

a) Rotular sobre el mateix esquema totes les fases presents.
b) Determinar el nombre de punts de fusió congruents i les fases de punt de fusió
congruent.
c) Determinar el tipus de reacció definida en cada una de les isotermes del diagrama, les
fases que intervenen i la seva composició.
d) Estimar l’evolució de la microstructura a mida que les composicions A i B es van
refredant.
e) Determinar la composició química i el percentatge de cada fase o fases presents a
100ºC per a les composicions A i B.

A B

4.1.2. Fent servir el diagrama de fases en equilibri del sistema Ni-Ti de la figura:
a) Rotular sobre el mateix esquema totes les fases presents.
b) Determinar el nombre de punts de fusió congruents i les fases de punt de fusió
congruent.

8
 Problemes de Ciència i Tecnologia de Materials

c) Determinar el tipus de reacció definida en cada una de les isotermes del diagrama, les
fases que intervenen i la seva composició.
d) Estimar l’evolució de la microstructura a mida que les composicions A i B es van
refredant.
e) Determinar la composició química i el percentatge de cada fase o fases presents a
100ºC per a les composicions A i B.

4.2. Diagrama Fe-C.

Exercicis del Callister. Tema 9. 43/47/49/50/52/53/54/57.

4.3. Treball en fred i recristal·lització.

Exercicis del Callister. Tema 7. 25/26/32/38/39.
Exercicis complementaris

4.3.1. A l’empresa SUPERTREFIL hi ha una trefiladora que té una potència tal que li permet
fer reduccions de diàmetre màximes d’1 mm. Ha rebut l’encàrrec de trefilar en fred
una barra cilíndrica de llautó de 15 mm de diàmetre original fins a 7,6 mm. Les
característiques del producte final exigides són:
 Límit elàstic convencional al 0,2% major que 330 MPa.
 Ductilitat mínima del 12%
Dissenyeu totes les etapes necessàries per aconseguir el producte sol·licitat.
(El llautó trenca al acumular un 50% de treball en fred)
Tots els càlculs amb deformacions reals

4.3.2. A l’empresa SUPERTREFIL rep un altre encàrrec: trefilar barres de llautó de 16 mm de

diàmetre amb un 20% de treball en fred a recepció fins a un diàmetre de 8,3 mm. El
producte final ha de tenir les següents prestacions:
 No deformar-se plàsticament sota forces de 16,5 kN.
 Una proveta de tracció d’una longitud inicial de 50 mm ha de poder-se allargar fins
59 mm sense trencar.

9
 Problemes de Ciència i Tecnologia de Materials

Dissenyeu totes les etapes del procés fent els càlculs amb deformacions reals.

4.3.3. A l’empresa ALUMBARSA, empresa del sector de la transformació de l’alumini, amb

estacions de laminació d’alta potència, desitgen obtenir una barra de l’aliatge Al-Mg
5050, de 9 mm d’ample per 4 mm d’alt, segons demanda del client PERFILEX. Així
mateix, PERFILEX vol que el producte tingui un mínim de 150 MPa de límit elàstic i
un mínim d’un 9 % d’allargament a ruptura.
ALUMBARSA disposa com a material de partida de barres de l’aliatge, amb recuits de
recristal·lització, amb 9 mm d’ample i diferents gruixos: 6,0; 6,3; 6,5; 6,7; 7,0; 7,3; 7,5;
7,7 i 8,0 mm. El cap de producció ha posat a les teves mans (enginyer de planta)
l’elecció del gruix de la barra inicial per obtenir el producte amb una sola passada de
laminació; ja que si és possible dur-ho a terme, els costos de producció es
minimitzarien. Durant la laminació l’ample de la barra no pateix canvis significatius en
les seves dimensions.
L’enginyer disposa de la figura adjunta on es representa la variació de les propietats
mecàniques de l’aliatge 5050 en funció del treball en fred.
(L’aliatge 5050 trenca al superar el 65 % de treball en fred acumulat)

4.3.4. PERFILEX també ha demanat a LUMBARSA un gran lot de barra d’aliatge Al-Mg
5050, amb les mateixes dimensions que al problema anterior, però amb un allargament
a ruptura no inferior al 8 % i amb un límit elàstic superior a 180 MPa. De nou s’ha
encarregat a l’enginyer de planta que decideixi la viabilitat de la comanda i decideixi
com es duu a terme.

4.3.5. Una empresa de conformació per deformació plàstica desitja trefilar en fred una barra
cilíndrica de 13,00 mm de diàmetre d’un aliatge de coure C26000 fins a obtenir filferro
de 7,00 mm de diàmetre.
El filferro obtingut s’ha de deformar quan s’apliqui una força de 16 kN o superior. A
més a més, si s’extrau una proveta de 50,0 mm de longitud per a un assaig de tracció,
no s’hauria de trencar fins a una longitud final mínima de 56.5 mm.
Us sol·liciten (com a enginyer de planta) que dissenyeu tot el procés necessari de
passades de trefilat per aconseguir obtenir el producte final amb els requeriments
mecànics establerts.
Recordeu que, a la potencia màxima de la trefiladora de l’empresa, no podeu obtenir
reduccions superiors a 1.00 mm per passada, que la barra original ja té una tensió
màxima de 440 MPa i que el material trenca en acumular un treball en fred del 60 %.

10
 Problemes de Ciència i Tecnologia de Materials

700 Acer AISI 1040

Coure
Llautó
600 Coure C26000
Al-Mg 5050
Límit elàstic (MPa)

500

400

300

200

100

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90

Treball en fred (%)

900
Acer AISI 1040
Coure
800 Llautó
Coure C26000
Al-Mg 5050
700
Tensió Màxima (MPa)

600

500

400

300

200

100
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90

Treball en fred (%)

11
 Problemes de Ciència i Tecnologia de Materials

70

Acer AISI 1040

60
Coure
Lautó
Coure C26000
50 Al-Mg 5050
Ductilitat (%)

40

30

20

10

0
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90

Treball en fred (%)

12
 Problemes de Ciència i Tecnologia de Materials

5. Propietats químiques - Corrosió.

5.1. Força electromotriu
Exercicis del Callister. Tema 18. 5/6/7/8

5.2. Velocitat de corrosió

Exercicis del Callister. Tema 18. 12/13/15/19/20/34/36/37/38
Exercicis complementaris

5.2.1. Determineu la velocitat de corrosió per polarització per activació a 25\C entre un
elèctrode estàndard de níquel i un altre també de níquel que estigui en un entorn amb
una concentració de Ni2+ de 0,1 M.
Reacció Potencial estàndard I0 
(V) (A/cm2) (V)
Ni2+ + 2e- → Ni -0,250 10-8 0,12

5.2.2. Un tanc d’acer que conté aigua amb oxigen ha perdut una massa de 1,1g en 6 mesos.
Calculeu la VPC per any, si el tanc té un diàmetre de 0,2m, una altura de 0,4m, i
suposem que l’aigua està en contacte amb tota la paret lateral del tanc. [Densitat acer:
7,8g/cm3]

5.2.3. El zinc s’oxida en un entorn àcid segons la reacció: Zn + 2H+ → Zn2+ + H2

a) Tenim un elèctrode de zinc en una solució de ZnSO4 1,0M connectat a un elèctrode
estàndard d’hidrogen. Quina és la f.e.m. quan es tanca el contacte? I si la concentració de
ZnSO4 és de 0,1M?
Zn2+ + 2e- → Zn (-0,763V)
2H+ + 2e- → H2 (-0,000V)
b) Calcular la velocitat d’oxidació del zinc (en mol/cm2·s) en condicions d’oxidació
controlada per polarització per activació, sabent que:
Pel Zn: V(Zn/Zn2+) = -0,763V
i0 = 10-7 A/cm2
 = +0,09
Pel H: V(H+/H2) = 0,000V
i0 = 10-10 A/cm2
 = -0,08

13
 Problemes de Ciència i Tecnologia de Materials

6. Propietats físiques.
6.1. Conducció elèctrica
Exercicis del Callister. Tema 19. 1/2/5/13/16/22
Exercicis complementaris

6.1.1. Determineu el percentatge atòmic de níquel d’un aliatge de coure si una mostra de 1 m
de longitud i 3 mm de radi té una resistència de 1,476 m a 200ºC, tenint en compte
que el factor tèrmic de la resistivitat (a) és de 70,566 p·m/K, el factor d’impureses de
níquel en coure (A) és de 1,1933 ·m i la conductivitat de coure pur a 20ºC de
58,108 MS/m.

6.2. Comportament semiconductor

Exercicis del Callister. Tema 19. 11/12/23/32/37/39/41
Exercicis complementaris

6.2.1. El suport d’un bastidor d’anoditzat, que ha de conduir 95kA de corrent, ha de tenir una
longitud de 149 cm i una resistència elèctrica menor que 195 m. Si la temperatura de
treball màxima del bastidor és de 105 C, seleccioneu el material que minimitza el pes
del bastidor complint les especificacions elèctriques. Determinar el pes del bastidor.
Densitat E Rp0,2 ΣMax trac.  (20ºC) A
Material
(kg/m3) (GPa) (MPa) (MPa) (n·m) (p·m/K)
Crom 7100 279 90 103 132 21,4
Estany 7280 49,9 180 220 126 46
Titani 4500 120,2 140 230 540 38

6.3. Comportament dielèctric

Exercicis del Callister. Tema 19. 49/50/51/54
Exercicis complementaris

6.3.1. Seleccioneu el millor material per a maximitzar la càrrega que pot emmagatzemar un
condensador pla de 1 cm2 d’armadura i determineu-ne la capacitat si les plaques estan
separades 10 mm
Rigidesa r
Material
(V/m) (1 MHz)
Porcellana 8,7 6,0
Sílica 9,8 3,8
Polietilè 18,7 2,3

14
 Problemes de Ciència i Tecnologia de Materials

6.4. Comportament tèrmic

Exercicis del Callister. Tema 20. /1/23/28/29/30

6.5. Comportament magnètic

Exercicis del Callister. Tema 21. /1/2/6/7/8/9/24/25/26/27/28/29
En l’exercici del Callister 21.9, on diu “la arista de la celdilla unidad es 0,1253 nm” ha
de dir “el radio atómico es 0,1253 nm”.

15