Qüestions de

ENGINYERIA DELS MATERIALS

2n curs del grau en Enginyeria Mecànica

2019-2020

Departament de Física
Escola Politècnica Superior
Conformació per deformació
(notació: els valors reals de la deformació i l’esforç no portaran el subíndex “r” fora del cas en què sigui
estrictament necessari per a evitar confusions)

1.- La taula ens dona els valors de ΔL i F mesurats en un assaig a tracció sobre una
proveta de coure de L0 = 12 cm i diàmetre ϕ = 8 mm. Representa la corba esforç-
deformació convencionals (marca els punts individuals amb “x” i indica la tendència
amb una corba contínua). Calcula, quan tingui sentit, als valors de εr i σr i representa’ls
sobre la mateixa gràfica (marca els punts individuals amb “o” i indica la tendència amb
una línia discontínua). Per què a partir del valor màxim de F el càlcul de εr i σr no té
sentit?
ΔL(cm) 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7 7,5
F(kN) 3,3 4,52 5,18 5,75 6,02 6,28 6,43 6,54 6,62 6,66 6,68 6,58 6,4 6,03 5,3

2.- Demostra que la deformació real es pot calcular a partir de la secció de la proveta:
ε = Ln(Ai/Af).

3.- Es defineix el grau de deformació en fred en un procés de trefilatge o de laminació

com: %CW 100. Demostra que la deformació real val:
%CW
𝜀 𝐿𝑛 1
100
4.- Representa gràficament la corba d’enduriment (σf = K εn) dels dos metalls següents:
a) acer al 0,05% de carboni (n = 0,26, K = 540 MPa); b) coure pur (n = 0,54, K = 320
MPa). Calcula el valor de la deformació unitària pel qual apareixerà l’estricció. Quin
dels dos metalls és més dúctil? Quin s’endureix més per deformació? Solució: 29% i
72%. El coure.

5.- La gràfica adjunta ens dóna informació sobre la dependència de l’esforç de fluència
amb la velocitat de deformació per a un aliatge d’alumini.
a) Si la proveta té una longitud de 5 cm,
calcula la velocitat amb què es mouen 298 K
les mordasses per als valors extrems de
10
la velocitat de deformació: 620

2,25 10-5 i 2,5 10-2 s-1.

f (MPa)

b) Extreu de la gràfica els valors de σf 720

per als valors extrems de la velocitat de

820
deformació (atenció, els eixos són
logarítmics).
c) Calcula el quocient entre σf a les 1 870 K

velocitats extremes per a totes les aliatge Al

temperatures.
c) A partir dels valors anteriors, 10-5 2,25e-5 10-4 10-3 10-2 2,5e-2

dedueix, per a cada temperatura, el d/dt (1/s)

valor dels paràmetres C i m que ajusten els punts experimentals a la relació: 𝜎 𝐶𝜀 .

Solució: a) 1,12 μm/s, 1,25 mm/s; b) c) i d) per a 870 K: σf (min) = 0,74 MPa, σf (max)
= 5,56 MPa, σf (min)/σf (max) = 7,5, C = 16,2 MPa, m = 0,29.

6.- Calcula σ i ε reals d’una proveta cilíndrica que s’ha xafat un 30% sota l’acció d’una
càrrega de 20 kg. La secció inicial és de 1 cm2. Sol: ε = -0,36 i σ = 1,4 MPa.

2
7.- Enumera les característiques estructurals d'un metall deformat en fred que donen lloc
a l'anisotropia de les seves propietats mecàniques.

8.- L’eliminació de tensions residuals segueix una llei semblant a la relació temperatura
temps de la recuita. Si en un cas particular triga 1 h a 500ºC i 8 min a 550ºC. Calcula: a)
l’energia d’activació del procés, b) el temps que ha de durar una recuita a 650ºC per a
obtenir el mateix resultat. Dada: R = 8,31 J/K. Sol.: a) 213 kJ, b) 16,4 s

9.- La relació entre el temps, t, i la temperatura, T (en K) de la recuita de relaxació de

tensions per a obtenir una disminució determinada (un % del valor inicial) de les
tensions internes segueix l’anomenada llei de Larson-Miller: B = Tꞏ[log(t) + A] on A i
B són paràmetres que depenen del material i del % de reducció d’esforços esperat.
Verifica que aquesta llei està d’acord amb la relació general temps-temperatura de la
recuita de recuperació i dedueix el valor de l’energia d’activació en funció de A i B.

10.- Per forja sobre una preforma cilíndrica d’alçada H0, s’ha
obtingut un disc de gruix irregular. L’alçada a la part central,
HC, és més gran que a la perifèria, HP (H0>HC>HP). Durant
una recuita, quina part del disc recristalꞏlitzarà abans?
Després de la recuita, en quina el gra serà més gran i com afectarà aquesta característica
les propietats?

11.- Enumera les característiques estructurals d'un metall deformat en calent que donen
lloc a l'anisotropia de les seves propietats mecàniques.

12.- Quins trets estructurals d'un metall colat milloren quan el sotmetem a un procés de
deformació en calent?

13.- Treballem en calent, per extrusió, un perfil de coure. En quins casos creus que
podríem esperar la recristalꞏlització dinàmica: a) Gra inicial gran o petit, b) reducció
d’àrea gran o petita; c) temperatura de treball elevada o baixa.

14.- Compara l'energia necessària per a obtenir una peça per deformació en calent o bé
en fred. Per això hauràs de calcular: a) el treball mecànic necessari per deformar el
material; b) la calor per escalfar el material. Considera el cas concret d'una peça de 250
cm3 d'alumini que es deforma fins a ε = 3. Dades: resistència mecànica, u(Tamb) = 124
MPa; (400ºC) = 27 MPa; calor específica, ce = 1 J/gꞏK; densitat  = 2,7 g/cm3.

15.- Cert o fals? “En la deformació en calent d’un metall, tant un augment de la
velocitat de deformació com una disminució de la temperatura tendeixen a augmentar el
seu esforç de fluència”. Justifica la resposta.

16.- S'està discutint com conformar una olla d'alumini. Comenta l'afirmació: "Convé
conformar-la en calent per què així els esforços necessaris seran més petits".

17.- Proposa una tècnica de conformació i discuteix si conformaries les següents peces
metàlꞏliques en fred, en calent, o si seria indiferent: a) un perfil de finestra d'alumini, b)
una moneda, c) un fil d'acer, d) una biga d'acer, e) un fil d'estany. Justifica les respostes.

3
Tractaments tèrmics dels acers
1.- Digues si, tot fent un tractament isotèrmic a un acer hipoeutectoide per refredament
de l'austenita, és possible obtenir les fases següents: i) ferrita + perlita, ii) perlita, iii)
ferrita + bainita? Justifica les respostes.

2.- Trempem dues barres d’acer al carboni per immersió d’un dels seus extrems en oli.
La barra A conté més carboni que la B. Representa en un mateixa gràfica la duresa en
funció de la distància a l’extrem submergit.

3.- Ídem que l’exercici anterior. Les barres A i B tenen ara el mateix contingut en
carboni. A és un acer al carboni i B és un acer de baix aliatge.

4.- L’aliatge Fe-C 4034 té el diagrama TTT

de la figura. a) És un acer aliat o al carboni?

Determina: a) la temperatura mínima de

l’austenització, b) a temperatura màxima del
reveniment, c) la velocitat crítica del tremp.
d) la velocitat crítica del tremp bainític, e) la
velocitat crítica de refredament i la
temperatura de manteniment per obtenir
100% de perlita fina. f) Proposa un tractament
tèrmic (velocitats de refredament i
temperatures i temps de les isotermes) per
obtenir un 50% de perlita fina i 50% de
martensita.
Sol.: a) ≈ 750; b) ≈ 710; c) ≈ 22 K/s; d) ≈ 0.3
K/s,: e) ≈ 0.3 K/s, ≈570ºC.

5.- El martempering és un tractament tèrmic dels

acers que consisteix en refredar tal com s’indica al
diagrama TTT.
a) Quina és la fase que s’obté? b) Quins avantatges i
quins inconvenients pot presentar aquest tractament
respecte d’un tremp normal?

6.- Cert o Fals: “En el reveniment de la martensita,

el diagrama TTT ens diu quina estructura obtindrem
quan l’escalfem segons la temperatura i durada del
tractament”.

7.- Per què l’esferoidització d’un acer hipereutectoide comença amb un manteniment
durant un temps molt llarg a la zona bifàsica austenita-cementita i no pas a la zona
d’austenització total?

4
8.- Analitza l’efecte d’un procés d’austenització realitzat a temperatura massa elevada
sobre el diagrama TTT d’un acer.

9.- Compara la microestructura i propietats d’un acer hipoeutectoide sotmès a una

recuita total, a un normalitzat i a una esferoidització.

10.- Donat el diagrama per refredament continu d’un acer aliat, analitza els següents
punts:
a) Quina és la concentració de carboni equivalent en un acer al carboni que donaria les
mateixes fases a velocitats de refredament lentes.
b) Indica les fases finals i el percentatge en massa de cadascuna d’elles per a les
velocitats de refredament de 18800, 900, 100 i 10 F/min.
c) Analitza perquè la duresa disminueix conforme ho fa la velocitat de refredament.

Sol.: a) 0.42%, b) a 900 F/min, 15% F, 30% P, 40% B i 15% M.

5
Colatge dels metalls

TF l ρS * ρ L # c S* cL# αS κS #
a TF
(ºC) (J/g) (g/cm3) (J/g.ºC) (10-6) (W/m K) * a 20ºC
Fe 1563 273 7,87 7,01 0,45 0,82 12,2 74
Cu 1083 204 8,96 7,97 0,38 0,49 16,4 393
Al 660 394 2,69 2,36 0,90 1,09 23,6 222
Mg 650 370 1,74 1,57 1,01 1,33 26,1 154
1.- A partir dels valors de la taula, calcula: a) l’expansió lineal i volumètrica del sòlid
des de 20ºC fins a la temperatura de fusió, b) l’expansió volumètrica per passar del sòlid
a 20ºC al líquid a la temperatura de fusió i c) l’expansió volumètrica durant la
solidificació. Solució pel Fe: a) 1,9 i 5,6 %; b) 10,9%; c) 5,5%.

2.- Es cola una peça de coure de 250 cm3 de volum. Calcula la contracció del volum: a)
durant la solidificació i b) durant el refredament del sòlid fins a la temperatura ambient.
c) Quin hauria de ser el volum de les massalotes? Dades: taula adjunta. Solució: 14,5
cm3; 13,1 cm3; 14,5 cm3.

3.- En un llibre de Tecnologia Mecànica es troba una taula de la “tolerància normal per
contracció d’alguns metalls fosos”. Alguns valors són: ferro gris, 1,1%; Ferro
malꞏleable, 0,8-1,0%; aliatges d’alumini, 1,3%; bronze al fòsfor, 1,0-1,6%. Interpreta
aquests resultats a la vista dels dos problemes anteriors.

4.- Calcula l’energia necessària per colar una peça de 5 kg de ferro, és a dir, l'energia
per a escalfar des de 20ºC fins a la temperatura de fusió i posteriorment fondre la peça.
Compara els valors de l’energia per escalfar i per fondre. Repeteix l’exercici si colem la
mateixa peça però amb alumini. Solució: pel ferro 4,84 MJ; per l’alumini 1,66 MJ.

5.- El temps que triga en solidificar una peça d’alumini en un motlle de sorra és de 20 s.
Calcula el temps que trigaria si canviéssim l’alumini pel magnesi. Sol.: 8,05 s.

6.- Repeteix el problema anterior tot considerant que el motlle és metàlꞏlic. Sol: 12,7 s.

7.- Sabem que una barra de metall 30 cm de llarg i 1,5 cm de diàmetre triga 3 minuts a
solidificar-se en un motlle de sorra. Calcula el temps que trigaria a solidificar-se el
mateix metall dins d’una cavitat en forma de disc de 1 cm de gruix i 50 cm de diàmetre.
Ajuda: tret del factor geomètric (V/A)2, tots els altres factors de la llei de Chvorinov no
canvien. Solució: 5,2 min.

8.- Colem per injecció (en un motllo metàlꞏlic a pressió) la

peça d’alumini de la figura. Calcula el temps que trigarà a
solidificar-se si el coeficient de transmissió de calor és h=
0,12 W/(cm2K) i el motllo es refrigera a 80ºC. Informació:
volum i àrea d’un toroide, A=[2π(a+R)]2πR i V=
=[2π(a+R)]πR2. Solució: 2,00 s.

9.- Explica per què les fórmules del temps de solidificació deduïdes a teoria són menys
exactes, en general, quan s’apliquen a un aliatge que a un metall pur. Què podem dir
d’un aliatge eutèctic? En quin aliatge esperaries que funcionessin millor, en un bronze a
l’estany o en un llautó α?

6
10.- Digues si la colabilitat augmenta o disminueix quan: a) augmenta el
sobreescalfament, b) disminueix la calor latent.

11.- Les peces gruixudes de Mg i Al es colen a pressió atmosfèrica (“motlle

permanent”). Per una altra banda, quan es tracta de peces de secció prima (fins a pocs
mm’s), el líquid d’aquests metalls s’injecta a pressió molt elevada (“die casting”).
Justifica aquest canvi de tècnica.

12.- En els casos del dibuix següent explica perquè la cavitat deguda al xuclet canvia de
posició depenent de les condicions de refredament (les fletxes signifiquen un flux de
calor elevat en regions refrigerades – parets ratllades).

13.- Volem fabricar una peça de gel abocant aigua dins un motlle. Explica per què si
evitem que es dissolgui aire a l'aigua no tindrem microporositat. Per què, doncs, els
glaçons són porosos? Què podem dir respecte de la macroporositat?

14.- Justifica que una manera de minimitzar el xuclet passa per afavorir la formació de
microporositat.

15.- Explica per què, a diferència del cas d’un lingot, a les peces colades dins d’una
cavitat tancada és molt difícil la formació de grans equiaxials.

16.- Si el lingot de longitud H = 5 cm d’una solució sòlida (ss) se solidifica lentament

en la direcció longitudinal d’esquerra a dreta, es pot demostrar que la concentració de
solut al sòlid segueix la llei de Scheil: 𝑥 𝑘 𝑥 1
on x0 és la composició de l’aliatge i k0 ≡ xs/xl és el coeficient de distribució (xs i xl són
les concentracions de la línia de solidus i de liquidus, respectivament, podeu suposar
que k0 és constant
durant tota la
solidificació).
a) Digues si aquesta
variació de
concentració és un cas
de segregació major o
segregació menor.
b) Calcula i representa
les corbes x(z) per als
dos aliatges Sn-10Bi i
Sn-15Bi. c) En quin
cas la variació és més
gran?

Solució: c) en el segon.

7
 17.- D’acord amb la llei de Sheil, es pot predir a partir de
quin punt del lingot d’un aliatge hipoeutèctic solidificat
unidireccionalment es formarà el constituent eutèctic. A
mitja solidificació d’un lingot de Ag-14Cu, els perfils de
concentració del sòlid i del líquid són com a la figura.
a) Determina quant val xSi quan z/H = 0,2,
b) quant val la concentració de solut al líquid, xL,
c) quina és la temperatura a la superfície de contacte entre
el sòlid i el líquid (interfície)?
d) quina serà la longitud del sòlid quan s’haurà assolit la
concentració màxima xα = 8,8?
e) En aquest moment, quina serà la concentració al líquid,
f) quin serà el perfil de concentració al sòlid que es formi
fins al final de la solidificació?
g) Dibuixa esquemàticament el perfil de concentració del
lingot completament solidificat.
xL
20

15
sòlid líquid
x (%)

10

xSi llei de Sheil

5
Sol: xSi = a) 6,2%; b) xL =
17%; c) 840ºC; d)
Ag-14Cu, xS=5,5, xL=14, k0=0,39 z/H=0,54; e) xL = 28,1%.
0
0.0 0.1 0.2 0.3 0.4 0.5 0.6 0.7 0.8 0.9 1.0
z/H
18.- Els aliatges Sn-Bi s’utilitzen molt en la soldadura tova de components electrònics.
Dels tres aliatges Sn-10Bi, Sn-20Bi i l’eutèctic, indica quin seria el més adequat per
soldar: a) en una superfície vertical; b) a l’espai molt estret definit entre dues peces
planes. Solució: a) Sn-20Bi; b) l’eutèctic.

19.- Cert of fals: “Els grans columnars sempre creixen amb interfície plana”.

20.- Per què els grans equiaxials creixen sempre amb interfície dendrítica?

21.- En quin cas és més fàcil d’obtenir una peça sense microporositat: amb un aliatge
eutèctic o bé amb una solució sòlida? Perquè?

22.- Indica en quines condicions de refredament la interfície serà plana i en quines

dendrítica pels tres materials següents: a) metall pur, b) solució sòlida i c) aliatge
eutèctic.

23.- Quins avantatges presenta una microestructura amb un espai interdendrític petit?

24.- Avantatges i inconvenients dels aliatges eutèctics per a les peces colades?

8
Corrosió i control de la corrosió
1.- En què consisteix la protecció anòdica? Per què no s'utilitza per protegir el ferro?

2.- Normalment, l'hèlix dels vaixells està protegida catòdicament amb un ànode de
sacrifici situat a la part posterior del casc. En quin cas creus que la protecció és més
necessària: a) en aigua dolça, b) en aigua salada. En quin cas és més efectiva.

3.- Un mètode habitual per protegir les canonades d’acer contra la corrosió és
connectar-les a una bateria. Aquesta bateria ha de donar electrons a la canonada o
rebre’ls? Justifica la resposta.

4.- De quin acer esperaries una resistència a la corrosió major: un perlític o un ferrític?

5.- Compara les propietats mecàniques i de resistència a la corrosió d'un ganivet d'acer
trempat amb les d'un d'acer normalitzat.

6.- Quin és l'origen de l'elevada resistència a la corrosió dels acers inoxidables?

7.- Quin metall és més anòdic, el Cu o el Ni? Quins cuproníquels són més resistents a la
corrosió, els d’alt o els de baix contingut en Ni?

8.- Comenta l’afirmació següent: “L’alumini és més resistent a la corrosió que l’acer”.