Professional Documents
Culture Documents
1.RESUM 1
2. RESULTATS I DISCUSSIÓ 2
3. CONCLUSIONS 8
4. BIBLIOGRAFIA 9
5. APÈNDIX 10
5.2. Càlculs 15
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
1.RESUM
L’objectiu d’aquesta pràctica és la determinació experimental de coeficients globals de
transmissió de calor i les constants A, B, C i D de les correlacions per als coeficients
individuals intern i extern del serpentí.
1 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
2. RESULTATS I DISCUSSIÓ
● Determinació del coeficient global de transmissió de calor
Per a la resolució dels diversos apartats que es plantegen a continuació, ha sigut necessari
prèviament estimar els valors del coeficient global de transmissió de calor (Uext) per als dos
muntatges plantejats, ja que aquest es troba relacionat directament amb tots els càlculs que
es deriven. Les taules 1 i 2 mostren els resultats per al muntatge A i B, respectivament.
170 0,888
220 1,334
300 1,594
365 1,741
455 0,815
522,35 269,69
672,85 315,00
814,10 591,63
941,85 454,94
1033,0 708,72
Com s'explica tot seguit en els diversos apartats, es detecten diverses incongruències en
ambdues taules, la primera en el primer i el darrer valor i la segona, en el tercer i quart
resultat. S’observa, però, que un augment del coeficient global de transmissió de calor és
conseqüència d’un augment del cabal i un increment de la velocitat d’agitació. A diferència,
la taula 2 presenta resultats més elevats que la taula 1, a causa de la disimilitud entre la
viscositat d’ambdós líquids per a cada muntatge. El que es mostra a ambdues taules és una
mitjana del valor per a tots els temps en cada experimentació.
Taula 3. Valors del coeficient intern per a diferents cabals volumètrics del fluid refrigerant
2 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
65 170 1,703
90 220 2,557
En analitzar els resultats de la taula 3, trobem una incoherència entre l’últim experiment i la
resta de valors. Mentre que els resultats més coherents presenten un valor al voltant dels 3
J/(s*m²*ºC), nombre que augmenta a mesura que s’incrementa el cabal, l’últim valor mostra
una baixada del coeficient no justificada. Teòricament, el coeficient per al darrer experiment
hauria de ser superior a tota la resta, per tant, aquest fet ha permès concloure que es tracta
d’un error experimental. La raó d’aquesta diferència ve donada possiblement pel fet que a
l’hora de refrigerar el tanc, el cabal utilitzat per escalfar-lo inicialment podria haver no estat
ben pinçat, de manera que durant la refrigeració s’anava introduint erròniament aigua calent
en petites quantitats que dificultava la baixada de la temperatura al tanc. Aquesta
inconveniència es pot demostrar comprovant com el temps de refredament d’aquesta
darrera prova és lleugerament superior a la de la prova anterior, quan no hauria de ser-ho1.
Caldria fer un altre anàlisi respecte al primer experiment, ja que en dur a terme tots els
assaigs a diferents cabals volumètrics, es va notar una diferència notòria entre el temps de
transmissió de calor del primer experiment al segon, respecte a la resta. Aquesta primera
prova, en un primer moment, era de sentit lògic que presentés un temps de refredament
superior a tots els altres, però donada que la variació de les revolucions a la bomba és força
equidistant, no pren sentit que hi hagi una diferència tan accentuada entre els temps de
refredament dels cabals entremig i el temps entre el primer i el segon cabal. Així doncs,
escau la possibilitat que per al primer experiment també hi hagués una fuga de calor que
impedís el correcte funcionament de la pràctica.
De totes maneres, els resultats permeten observar com un augment del cabal volumètric,
provoca un augment del coeficient de transmissió de calor entre el fluid interior i la paret del
serpentí.
Un cop determinats els valors coeficients interns per a cada assaig, es parteix de la
linealització de l’equació 1, per a conèixer els valors de les constants adimensionals A i B.
1
Les taules 5,6,7 8 i 9 de l’apèndix recullen les dades experimentals on es mostren els temps de
refrigeració de cada experiment.
3 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
Com es pot observar a la figura 1, les dades no mostren una regressió lineal. Això és a
causa dels errors experimentals comentats amb anterioritat, els punts més allunyats de la
linealitat són justaments els que representen el primer i l’últim experiment. Atès que aquests
errors representen una desviació molt pronunciada, s’ha decidit eliminar-los de la regressió i
utilitzar només aquells que corresponen a experiments ben realitzats. Aleshores, la figura 2
mostra el resultat després de fer aquesta simplificació.
2
Linealització de l’equació 1, situada a l’equació 7 de l’apèndix.
4 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
Aquests límits per a la constant A = 0,0735 són de [0,0741 , 0,0725] i per a la constant B =
0,530 són de [0,538 , 0,522].
De forma similar a l’apartat anterior, per al cas del glicerol, l’equació que regeix el
comportament del sistema és l’equació 2.
3
El procediment de càlcul per determinar els límits de confiança, es troba explicat a l’apartat “5.2.
Càlculs” de l’Apèndix.
4
Linealització de l’equació 2, situada a l’equació 8 de l’apèndix.
5 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
Segons la figura 3, els valors que prenen les constants adimensionals per a la primera
simplificació són de C = 0,933 i D = 0,578. S’observa una regressió lineal molt satisfactòria.
En comparació amb aquest cas, la figura 4 mostra els resultats per a la segona simplificació,
la qual presenta un desenvolupament més avançat.
6 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
Segons la figura 4, els valors dels paràmetres són C = 0,934 i D = 0,556. Essent aquest
segon cas una determinació més acurada del comportament del sistema, s’ha decidit donar
com a resultats més vàlids aquests mencionats en últim lloc. Per això, s’apliquen límits de
confiança amb un nivell de confiança del 90%.
Aquest límits per a la constant C = 0,934 són de [0,945 , 0,923] i per a la constant D = 0,556
són de [0,563, 0,550].
Com es pot observar segons la taula 4, en el cas del muntatge A, l’escassetat de valors
experimentals ben determinats és un inconvenient que comporta conseqüències força
agreujades, especialment en la imprecisió a l’hora d’obtenir la resolució numèrica. Per
aquest cas, donat que l’error és superior al 10%, es considera resultats no satisfactoris. Pel
contrari, per al muntatge B no es considera haver fet una mesura de les experimentacions
equívoca i, per tant, els resultats són força satisfactoris donat l’error experimental inferior al
10%.
d) Analitzeu els resultats dels dos mètodes per al muntatge del glicerol
Per al cas del glicerol, els resultats s’han dut a terme amb la utilització de dos mètodes que
es diferencien en el valor del coeficient extern de transmissió de calor. Es pot comprovar
que per ambdós procediments, el coeficient pren valors similars per sobre dels 200
(J/(s*m²*ºC))5. Tot i la diferència tan poc marcada, es pot concloure que per al segon mètode
el valor del coeficient extern és lleugerament inferior, ja que es tenen en compte altres
paràmetres que influeixen d’igual manera en l’experimentació, aleshores, s’admet que
aquest darrer resultat és el més vàlid per descriure la transmissió de calor en el sistema. Un
coeficient extern amb els valors donats significa que hi ha una bona transmissió de calor per
convecció del fluid extern al tanc.
Cal detallar que altre cop s'escau la possibilitat d’un error accidental, arrossegat per l’error
associat a l’ús dels paràmetres A i B estimats en el muntatge A, ja que hi ha dades
5
Els resultats es poden visualitzar a les taules 21-25 de l’apèndix.
7 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
experimentals que presenten desviacions pronunciades i que, per tant, no s’han tingut en
compte. Aquest error experimental ha pogut influir en l’estimació del coeficient extern per al
segon mètode.
Per al muntatge A, la velocitat de gir de l’agitador és una variable que es manté constant al
llarg de tota la variació de temperatura. El cabal volumètric és el factor que varia durant
l’assaig. Segons les dades experimentals6, s’observa com a mesura que s’incrementa el
cabal volumètric d’aigua refrigerant, el temps de refrigeració esdevé inferior, fet que permet
concloure que a major cabal, major facilitat té el sistema en transmetre la calor.
Per al muntatge B, el cabal volumètric d’aigua refrigerant és la variable que es manté
constant durant tota la variació de temperatura. La velocitat de gir de l’agitador és el factor
que varia durant l’assaig. Tal com presenten les dades experimentals, a major velocitat
d’agitació, menor temps de refrigeració es requereix per transmetre la calor.
La realització dels dos muntatges ha permès concloure que tant el cabal volumètric com la
velocitat d’agitació són dues variables que influeixen de manera inversament proporcional al
temps de refrigeració del tanc.
3. CONCLUSIONS
- Un augment del coeficient global de transmissió de calor és conseqüència d’un
augment del cabal i un increment de la velocitat d’agitació. La diferència en els dos
casos ve donada per la disimilitud entre la viscositat d’ambdós líquids implicats a
cada muntatge.
- Un increment del cabal volumètric, provoca un augment del coeficient de transmissió
de calor entre el fluid interior i la paret del serpentí. El valor de les constants
adimensionals A i B són 0,0735 i 0,530, respectivament.
- Per a la primera simplificació en el càlcul del coeficient individual extern, les
constants adimensionals C i D tenen un valor de 0,933 i 0,578, respectivament. Per
a la segona simplificació, el paràmetre C és igual a 0,934 i D és 0,556.
- Per al cas del glicerol, el coeficient individual extern pren valors similars per sobre
dels 200 (J/(s*m²*ºC)). Els resultats per al segon mètode són més vàlids per
descriure la transmissió de calor del sistema.
- A major cabal d’aigua volumètric, major facilitat té el sistema en transmetre la calor i
a major velocitat d’agitació, menor temps de refrigeració es requereix per transmetre
la calor. Tant el cabal volumètric com la velocitat d’agitació són dues variables que
influeixen de manera inversament proporcional al temps de refrigeració del tanc.
6
Les dades es troben recollides a l’apartat de “5.1.Dades experimentals” de l’apèndix.
8 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
4. BIBLIOGRAFIA
1. Molécula del agua - Ambientum. Ambientum. Disponible en:
https://www.ambientum.com/enciclopedia_medioambiental/aguas/La_molecula_del_agu
a.asp
2. Propiedades del agua en función de la temperatura. Densidad del agua líquida entre
0ºC y 100ºC. Disponible en:
https://www.ugr.es/~elenasb/teaching/densidadtemperatura_agua_tabla.pdf
9 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
5. APÈNDIX
5.1. Dades experimentals
Les dades de les taules 5,6,7,8 i 9 s’han realitzat a partir dels valors obtinguts amb el
muntatge experimental de l’aigua.
Per al cas de l’aigua (muntatge A):
Taula 5. Dades experimentals muntatge A 65 rpm
Bomba = 65 rpm
Agitador = 842 rpm
Cabal = 170 mL/min
0 21,4 63,1 51
10 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
0 21,5 57,5 51
97 21,5 47 49
203 21,5 44 47
0 21 46,4 51
104 21 46 49
976 21,1 35 37
11 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
0 21,2 63,4 51
77 21,3 44,6 49
Les dades de les taules 10,11,12,13 i 14 s’han realitzat a partir dels valors obtinguts amb el
muntatge experimental del glicerol.
0 21,5 47,6 51
446 21,1 34 43
784 21 29,9 37
1004 21 21,3 35
12 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
0 21,1 43,8 51
67 21,1 40,1 49
305 21,1 35 43
680 21 30,9 37
842 21 29,44 35
0 21,2 69,3 51
63 21,2 41,4 49
135 21,1 39 47
13 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
Bomba = 99 rpm
Agitador = 942 rpm
Cabal = 395 mL/min
0 21,2 61,2 51
67 21,3 42,0 49
0 21,2 71,6 51
79 21,4 42,0 49
14 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
5.2. Càlculs
- Càlcul del coeficient global Uext
Es parteix de l’equació 3, on primerament s’ha de calcular el cabal màssic a partir del cabal
volumètric (Qv) i la densitat (𝑝):
Equació 3. Balanç d’energia per al fluid que circula per l’interior del serpentí
Es procedeix amb el càlcul del coeficient global tal com indica l’equació 4.
15 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
(46,8+21,4)
(ΔT)m = 49,0ºC - = 14,9 ºC
2
𝑞 297,9 𝐽/𝑠
𝑈𝑒𝑥𝑡 = 𝐴𝑒𝑥𝑡 * (Δ𝑇)𝑚
= 0,023 𝑚²*14,9º𝐶
= 867, 29 𝐽/(𝑠 * 𝑚² * º𝐶)
Taula 15. Càlculs de les equacions 3,4 i 5 amb un cabal de 170 ml/min
Temps (s) q (J/s) (ΔT)m (ºC) Uext (J/(s*m²*ºC))
Cabal Qm=220
Taula 16. Càlculs de les equacions 3,4 i 5 amb un cabal de 220 ml/min
Temps (s) q (J/s) (ΔT)m (ºC) Uext (J/(s*m²*ºC))
16 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
Cabal Qm=300
Taula 17. Càlculs de les equacions 3,4 i 5 amb un cabal de 300 ml/min
Temps (s) q (J/s) (ΔT)m (ºC) Uext (J/(s*m²*ºC))
Cabal Qm=365
Taula 18. Càlculs de les equacions 3,4 i 5 amb un cabal de 365 ml/min
Temps (s) q (J/s) (ΔT)m (ºC) Uext (J/(s*m²*ºC))
17 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
Taula 19. Càlculs de les equacions 3,4 i 5 amb un cabal de 465 ml/min
Temps (s) q (J/s) (ΔT)m (ºC) Uext (J/(s*m²*ºC))
Les dades de la taula 20 s’han obtingut a partir del càlcul de les variables esmentades amb
anterioritat.
Taula 20. Càlculs de diferents expressions pel muntatge A
cabal hint 𝐻𝑖𝑛𝑡*𝐷𝑖𝑛𝑡 v (m/s) Re Pr^0,4
𝑘
(mL/min) (J/(sºm²*C))
Taula 21. Càlculs de les equacions 3,4 i 5 per un cabal de 453,6 ml/min
Temps (s) q (J/s) (ΔT)m (ºC) Uext (J/(s*m²*ºC))
18 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
Taula 22. Càlculs de les equacions 3,4 i 5 amb un cabal de 388 ml/min
Temps (s) q (J/s) (ΔT)m (ºC) Uext (J/(s*m²*ºC))
Taula 23. Càlculs de les equacions 3,4 i 5 amb un cabal de 415 ml/min
Temps (s) q (J/s) (ΔT)m (ºC) Uext (J/(s*m²*ºC))
19 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
Taula 24. Càlculs de les equacions 3,4 i 5 amb un cabal de 395 ml/min
Temps (s) q (J/s) (ΔT)m (ºC) Uext (J/(s*m²*ºC))
Taula 25. Càlculs de les equacions 3,4 i 5 amb un cabal de 400 ml/min
Temps (s) q (J/s) (ΔT)m (ºC) Uext (J/(s*m²*ºC))
20 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
Les dades de les taules 26, 27, 28 i 29 s’han obtingut a partir de càlculs amb les dades de
les taules 21, 22, 23, 24 i 25.
21 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
22 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
Els valors de la taula 31 s’han obtingut a partir dels càlculs del logaritme neperià de les
variables de Nu, Pr i Reynolds d’agitació.
2,732 5,069
2,616 4,908
2,543 4,787
2,491 4,672
2,410 4,548
2,353 4,441
2,297 4,331
3,133 5,453
2,867 5,164
2,759 5,005
2,701 4,884
2,626 4,754
2,572 4,639
2,531 4,532
2,476 4,415
2,397 4,292
3,001 5,266
2,860 5,077
2,774 4,933
23 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
2,705 4,803
2,644 4,681
2,578 4,557
2539 4,448
2.481 4,331
3,061 5,312
2,916 5,116
2,857 4,989
2,779 4,852
2,714 4,722
2,671 4,607
2,624 4,491
2,577 4,373
3,059 5,313
2,947 5,140
2,852 4,989
2,792 4,860
2,724 4,730
2,696 4,623
2,671 4,516
2,629 4,398
Les dades de les taules 32, 33, 34, 35 i 36, s’han obtingut a partir del càlcul de les variables
esmentades a les taules.
7
Z correspon al valor del Reynolds multiplicat per la constant A i elevat a la constant B, multiplicat
també pel nombre de Prandlt
24 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
25 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
Les dades de la taula 37 s’han obtingut a partir del càlcul del logaritme neperià de les
variables Nu, Pr i Reynolds d’agitació.
26 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
ln(nu/pr) ln(reag)
2,603 5,069
2,489 4,909
2,419 4,787
2,371 4,673
2,293 4,549
2,239 4,441
2,186 4,331
3,018 5,453
2,746 5,164
2,640 5,005
2,587 4,885
2,515 4,755
2,466 4,640
2,429 4,532
2,378 4,415
2,301 4,292
2,887 5,267
2,748 5,077
2,664 4,933
2,598 4,804
2,541 4,681
2,479 4,557
2,445 4,449
2,390 4,331
27 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
2,950 5,314
2,806 5,117
2,752 4,989
2,677 4,852
2,616 4,722
2,577 4,607
2,535 4,491
2,492 4,373
2,948 5,314
2,838 5,141
2,746 4,989
2,690 4,860
2,626 4,730
2,604 4,623
2,584 4,516
2,546 4,399
- Muntatge A
- Càlcul del coeficient intern (hint)
El coeficient intern (hint) s’avalua a partir del coeficient global (Uext), tal com mostra l’equació
6. Aquesta ha sigut deduida a partir de considerar que el coeficient individual de transmissió
de calor entre el fluid i l’exterior (hext) és menyspreable.
28 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
Per al coeficient intern (hint) del serpentí, una de les formes típiques de correlació podria ser
la que mostra l’equació 1.
Nu = (hint*Dint)/k
Dint = diàmetre intern del serpentí (m)
Re = (𝑝*v*Dint)/𝜇
𝑝 = densitat del fluid
k = conductivitat tèrmica del fluid (aigua) = 0,58 W/(ºC*m)
𝜇 = viscositt del fluid (aigua) = 0,001 kg/(m*s) [1]
v = velocitat del fluid al serpentí
A i B = constants a determinar
𝑁𝑢
𝑙𝑛( 𝑃𝑟⁰⁴ ) = 𝐵 * 𝑙𝑛(𝑅𝑒) + 𝑙𝑛(𝐴)
Equació 7. Linealització de l’equació 1
- Muntatge B
- Càlcul dels paràmetres C i D
Per arribar a determinar els valors de les constants C i D, es parteix de l’equació 2 que
relaciona el coeficient extern del serpentí (hext) amb el tipus d’agitador:
29 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
Nu = (hext*DT)/k
DT = diàmetre intern del tanc (m) = 0,2 m
Reag = Reynolds d’agitació del fluid del tanc = (𝑝*Nr*Da²)/𝜇
Da = diàmetre de l’agitador = 6,5*10⁻² m
Nr = velocitat d’agitació (rps)
𝑝 = densitat del fluid (glicerol) = 1260 kg/m³
k = conductivitat tèrmica del fluid (glicerol) = 0,3 J/(kg*K)
𝜇 = viscositat del fluid (glicerol) = 4,789*10⁻⁹*exp(7745/T)
T = temperatura (K)
Pr = Prandtl del fluid del tanc = (Cp*𝜇)/k
Cp (glicerol) = 2341 J/(kg*K)
C i D = constants a determinar
Suposant que es tenen unes condicions experimentals amb uns valors elevats d’hint i uns
valors baixos de hext, es pot suposar que 1/Uext = 1/hext. Aleshores, per a la determinació
d’aquestes constants s’aplica una linealització a l’equació 2, de manera que aquesta queda
expressada com l’equació 8:
𝑁𝑢
𝑙𝑛( 𝑃𝑟º³³ ) = 𝐷 * 𝑙𝑛(𝑅𝑒) + 𝑙𝑛(𝐶)
Equació 8. Linealització de l’equació 7
En cas de no poder fer la suposició de valors elevats d’hint per valors baixos de hext, escau la
necessitat de trobar hext a partir de l’equació 9:
Suposant aquestes noves condicions i efectuant tots els càlculs per tornar a graficar
l’equació 8, el valor de C en aquest cas és de 0,934 i el valor de D és de 0,556.
n = nombre de valors
𝒗 = graus de llibertat = n-2
𝜶 = nivell de confiança = 1 - (90/100) = 0,1
t = t d’Student que es càlcula amb la funció predeterminada d’Excel 𝐷𝐼𝑆𝑇𝑅. 𝑇. 𝐼𝑁𝑉(𝛼; 𝜈)
30 de 31
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
Les úniques variables desconegudes que mostren les equacions 10, 11 i 12 es poden
calcular amb les equacions 13, 14 i 15:
Efectuant tots els corresponents càlculs i fent ús de les dades experimentals i calculades de
les taules 31 i 37, s’assoleixen els límits de confiança esmentats a l’apartat a i b de
“Resultats i Discussió”.
31 de 31