Torn2 - Grup3 - Pràctica de Transmissió de Calor Per Convecció

Escola d’Enginyeria
Grau en Enginyeria Química

MO44491- Experimentació en Enginyeria Química II
Transmissió de calor per convecció
BENAVIDES GUILLÉN, KARLA MAYTTE

HURTADO LÓPEZ, ELENA
Torn 2. Grup 3
Cerdanyola del Vallès, 5 de novembre del 2021
ÍNDEX
1.RESUM 1
2. RESULTATS I DISCUSSIÓ 2
3. CONCLUSIONS 8
4. BIBLIOGRAFIA 9
5. APÈNDIX 10
5.1. Dades experimentals 10
5.2. Càlculs 15
Transmissió de calor per convecció Experimentació en enginyeria química II
1.RESUM
L’objectiu d’aquesta pràctica és la determinació experimental de coeficients globals de
transmissió de calor i les constants A, B, C i D de les correlacions per als coeficients
individuals intern i extern del serpentí.
Els principis científics emprats en la realització d’aquesta pràctica es basen en la

transmissió de calor per convecció, és a dir, pel moviment d’un fluid. S’utilitzen diverses
correlacions que descriuen el comportament del sistema i diversos mòduls adimensionals
tals com el Nusselt, Reynolds i Prandtl.
El muntatge experimental consisteix en un sistema amb tanc d’acer inoxidable adjuntat a

una sonda de temperatura i un agitador. Dins del tanc es troba un serpentí per on circula
l’aigua de refrigeració, que prové d’un tanc amb una bomba que fa circular l’aigua pel
serpentí amb dos termòmetres que permeten conèixer la temperatura d’entrada i sortida.
Per a la realització d’aquesta pràctica es fan dos experiments. El primer és el muntatge el

qual conté un tanc ple d’aigua. En aquest primerament es comprova que el bany termostàtic
estigui encès i amb una temperatura de 80 ºC, seguidament, es comprova que tanc de
refrigeració que conté l’aigua de refrigeració estigui ple i es pinça la vàlvula de sortida, fent
que només entri aigua calenta al tanc. S’espera que el tanc arribi a una temperatura de
50ºC i, a continuació, es pinça la vàlvula que portava l’aigua del bany termostàtic i es
despinça la vàlvula de sortida. Es calcula el cabal i es mesura el temps que triga a baixar la
temperatura cada 2 graus fins que arriba a una temperatura de 35 ºC en el serpentí. En el
cas de l’aigua es realitza l’experiment cinc vegades per a 5 rpm diferents de la bomba de
sortida. Per al muntatge on el tanc conté glicerol, es realitza el mateix procediment i es
repeteix cinc vegades per a 5 revolucions diferents de l’agitador que es troba al tanc.
1 de 31
2. RESULTATS I DISCUSSIÓ
● Determinació del coeficient global de transmissió de calor
Per a la resolució dels diversos apartats que es plantegen a continuació, ha sigut necessari
prèviament estimar els valors del coeficient global de transmissió de calor (Uext) per als dos
muntatges plantejats, ja que aquest es troba relacionat directament amb tots els càlculs que
es deriven. Les taules 1 i 2 mostren els resultats per al muntatge A i B, respectivament.
Taula 1. Valors del coeficient global per al muntatge A:

Cabal volumètric (mL/min) Coeficient global (Uext) (J/(s*m²*ºC))
170 0,888
220 1,334
300 1,594
365 1,741
455 0,815
Taula 2. Valors del coeficient global per al muntatge B:

Revolucions per minut de l’agitador (rpm) Coeficient global (Uext) (J/(s*m²*ºC))
522,35 269,69
672,85 315,00
814,10 591,63
941,85 454,94
1033,0 708,72
Com s'explica tot seguit en els diversos apartats, es detecten diverses incongruències en
ambdues taules, la primera en el primer i el darrer valor i la segona, en el tercer i quart
resultat. S’observa, però, que un augment del coeficient global de transmissió de calor és
conseqüència d’un augment del cabal i un increment de la velocitat d’agitació. A diferència,
la taula 2 presenta resultats més elevats que la taula 1, a causa de la disimilitud entre la
viscositat d’ambdós líquids per a cada muntatge. El que es mostra a ambdues taules és una
mitjana del valor per a tots els temps en cada experimentació.
a) Coeficient intern de transmissió de calor per al muntatge A

Segons les dades obtingudes amb la realització de la pràctica, es calcula el resultat del
coeficient individual de transmissió de calor entre el fluid interior i la paret del serpentí (hint).
La Taula 3 mostra les mitjanes d’aquests coeficients per a cada cabal utilitzat:
Taula 3. Valors del coeficient intern per a diferents cabals volumètrics del fluid refrigerant
2 de 31
Revolucions per minut de la Cabal volumètric (mL/min) Coeficient intern (hint)

bomba (rpm) (J/(s*m²*ºC))
65 170 1,703
90 220 2,557
120 300 3,055
150 365 3,337
190 455 1,563
En analitzar els resultats de la taula 3, trobem una incoherència entre l’últim experiment i la
resta de valors. Mentre que els resultats més coherents presenten un valor al voltant dels 3
J/(s*m²*ºC), nombre que augmenta a mesura que s’incrementa el cabal, l’últim valor mostra
una baixada del coeficient no justificada. Teòricament, el coeficient per al darrer experiment
hauria de ser superior a tota la resta, per tant, aquest fet ha permès concloure que es tracta
d’un error experimental. La raó d’aquesta diferència ve donada possiblement pel fet que a
l’hora de refrigerar el tanc, el cabal utilitzat per escalfar-lo inicialment podria haver no estat
ben pinçat, de manera que durant la refrigeració s’anava introduint erròniament aigua calent
en petites quantitats que dificultava la baixada de la temperatura al tanc. Aquesta
inconveniència es pot demostrar comprovant com el temps de refredament d’aquesta
darrera prova és lleugerament superior a la de la prova anterior, quan no hauria de ser-ho1.
Caldria fer un altre anàlisi respecte al primer experiment, ja que en dur a terme tots els
assaigs a diferents cabals volumètrics, es va notar una diferència notòria entre el temps de
transmissió de calor del primer experiment al segon, respecte a la resta. Aquesta primera
prova, en un primer moment, era de sentit lògic que presentés un temps de refredament
superior a tots els altres, però donada que la variació de les revolucions a la bomba és força
equidistant, no pren sentit que hi hagi una diferència tan accentuada entre els temps de
refredament dels cabals entremig i el temps entre el primer i el segon cabal. Així doncs,
escau la possibilitat que per al primer experiment també hi hagués una fuga de calor que
impedís el correcte funcionament de la pràctica.
De totes maneres, els resultats permeten observar com un augment del cabal volumètric,
provoca un augment del coeficient de transmissió de calor entre el fluid interior i la paret del
serpentí.
Un cop determinats els valors coeficients interns per a cada assaig, es parteix de la
linealització de l’equació 1, per a conèixer els valors de les constants adimensionals A i B.
Equació 1. Expressió per a la circulació de fluids a l’interior de canonades
1
Les taules 5,6,7 8 i 9 de l’apèndix recullen les dades experimentals on es mostren els temps de
refrigeració de cada experiment.
3 de 31
Per a aquest reconeixement, es representa gràficament aquesta linealització2, juntament

amb les dades calculades prèviament. La Figura 1 mostra el resultat d’aquesta interpretació
gràfica.
Figura 1. Representació gràfica de la linealització de l’equació de Nusselt
Com es pot observar a la figura 1, les dades no mostren una regressió lineal. Això és a
causa dels errors experimentals comentats amb anterioritat, els punts més allunyats de la
linealitat són justaments els que representen el primer i l’últim experiment. Atès que aquests
errors representen una desviació molt pronunciada, s’ha decidit eliminar-los de la regressió i
utilitzar només aquells que corresponen a experiments ben realitzats. Aleshores, la figura 2
mostra el resultat després de fer aquesta simplificació.
2
Linealització de l’equació 1, situada a l’equació 7 de l’apèndix.
4 de 31
Figura 2. Representació gràfica corregida de la linealització de l’equació de Nusselt
A partir de la pendent i l’ordenada d’origen que proporciona la figura 2, s’ha determinat el

valor de les constants adimensionals A i B, essent aquests 0,0735 i 0,530, respectivament.
No obstant això, aquests valors no serien els mateixos si es tingués infinits valors numèrics,
en comptes de cinc parells en aquest cas. Aleshores, els valors esperats de A i B es
trobaran dins d’uns límits de confiança amb un nivell de confiança del 90%3.
Aquests límits per a la constant A = 0,0735 són de [0,0741 , 0,0725] i per a la constant B =
0,530 són de [0,538 , 0,522].
b) Determinació dels paràmetres C i D per al muntatge B
De forma similar a l’apartat anterior, per al cas del glicerol, l’equació que regeix el
comportament del sistema és l’equació 2.
Equació 2. Expressió per determinar coeficients per a tancs amb serpentí
La linealització de l’equació 24 permet estimar el valor de les constants adimensionals C i D.

Per això, es poden fer dues simplificacions. La primera consisteix a suposar que el
coeficient individual de transmissió de calor entre el fluid exterior i la paret del serpentí (hext)
té un valor molt baix en comparació amb el coeficient intern (hint). La segona és suposar que
aquesta simplificació no es pot dur a terme i, per tant, el coeficient extern s’ha de calcular
tenint en compte el coeficient global i intern del muntatge.
3
El procediment de càlcul per determinar els límits de confiança, es troba explicat a l’apartat “5.2.
Càlculs” de l’Apèndix.
4
Linealització de l’equació 2, situada a l’equació 8 de l’apèndix.
5 de 31
La figura 3 mostra la representació gràfica de la linealització de l’equació 2 per a la primera

simplificació, essent les condicions experimentals esmentades acceptables.
Figura 3. Representació gràfica de la linealització de l’equació 2 per a la primera

simplificació
Segons la figura 3, els valors que prenen les constants adimensionals per a la primera
simplificació són de C = 0,933 i D = 0,578. S’observa una regressió lineal molt satisfactòria.
En comparació amb aquest cas, la figura 4 mostra els resultats per a la segona simplificació,
la qual presenta un desenvolupament més avançat.
Figura 4. Representació gràfica de la linealització de l’equació 2 per a la segona

simplificació
6 de 31
Segons la figura 4, els valors dels paràmetres són C = 0,934 i D = 0,556. Essent aquest
segon cas una determinació més acurada del comportament del sistema, s’ha decidit donar
com a resultats més vàlids aquests mencionats en últim lloc. Per això, s’apliquen límits de
confiança amb un nivell de confiança del 90%.
Aquest límits per a la constant C = 0,934 són de [0,945 , 0,923] i per a la constant D = 0,556
són de [0,563, 0,550].
c) Comparació amb resultats bibliogràfics

Els resultats experimentals obtinguts durant el desenvolupament de la pràctica, s’han de
verificar i comparar amb els valors procedents de fonts bibliogràfiques. La taula 4 permet
comprovar l’error experimental comés.
Taula 4. Comparació de resultats

Paràmetre Experimental Bibliogràfic [3] Error (%)
A 0,074 0,023 68,92
B 0,530 0,800 33,75
C 0,934 0,870 7,36
D 0,556 0,620 10,32
Com es pot observar segons la taula 4, en el cas del muntatge A, l’escassetat de valors
experimentals ben determinats és un inconvenient que comporta conseqüències força
agreujades, especialment en la imprecisió a l’hora d’obtenir la resolució numèrica. Per
aquest cas, donat que l’error és superior al 10%, es considera resultats no satisfactoris. Pel
contrari, per al muntatge B no es considera haver fet una mesura de les experimentacions
equívoca i, per tant, els resultats són força satisfactoris donat l’error experimental inferior al
10%.
d) Analitzeu els resultats dels dos mètodes per al muntatge del glicerol
Per al cas del glicerol, els resultats s’han dut a terme amb la utilització de dos mètodes que
es diferencien en el valor del coeficient extern de transmissió de calor. Es pot comprovar
que per ambdós procediments, el coeficient pren valors similars per sobre dels 200
(J/(s*m²*ºC))5. Tot i la diferència tan poc marcada, es pot concloure que per al segon mètode
el valor del coeficient extern és lleugerament inferior, ja que es tenen en compte altres
paràmetres que influeixen d’igual manera en l’experimentació, aleshores, s’admet que
aquest darrer resultat és el més vàlid per descriure la transmissió de calor en el sistema. Un
coeficient extern amb els valors donats significa que hi ha una bona transmissió de calor per
convecció del fluid extern al tanc.
Cal detallar que altre cop s'escau la possibilitat d’un error accidental, arrossegat per l’error
associat a l’ús dels paràmetres A i B estimats en el muntatge A, ja que hi ha dades
5
Els resultats es poden visualitzar a les taules 21-25 de l’apèndix.
7 de 31
experimentals que presenten desviacions pronunciades i que, per tant, no s’han tingut en
compte. Aquest error experimental ha pogut influir en l’estimació del coeficient extern per al
segon mètode.
e) Analitzeu l’efecte de les variacions del cabal de refrigeració i de la velocitat

d’agitació
Per al muntatge A, la velocitat de gir de l’agitador és una variable que es manté constant al
llarg de tota la variació de temperatura. El cabal volumètric és el factor que varia durant
l’assaig. Segons les dades experimentals6, s’observa com a mesura que s’incrementa el
cabal volumètric d’aigua refrigerant, el temps de refrigeració esdevé inferior, fet que permet
concloure que a major cabal, major facilitat té el sistema en transmetre la calor.
Per al muntatge B, el cabal volumètric d’aigua refrigerant és la variable que es manté
constant durant tota la variació de temperatura. La velocitat de gir de l’agitador és el factor
que varia durant l’assaig. Tal com presenten les dades experimentals, a major velocitat
d’agitació, menor temps de refrigeració es requereix per transmetre la calor.
La realització dels dos muntatges ha permès concloure que tant el cabal volumètric com la
velocitat d’agitació són dues variables que influeixen de manera inversament proporcional al
temps de refrigeració del tanc.
3. CONCLUSIONS
- Un augment del coeficient global de transmissió de calor és conseqüència d’un
augment del cabal i un increment de la velocitat d’agitació. La diferència en els dos
casos ve donada per la disimilitud entre la viscositat d’ambdós líquids implicats a
cada muntatge.
- Un increment del cabal volumètric, provoca un augment del coeficient de transmissió
de calor entre el fluid interior i la paret del serpentí. El valor de les constants
adimensionals A i B són 0,0735 i 0,530, respectivament.
- Per a la primera simplificació en el càlcul del coeficient individual extern, les
constants adimensionals C i D tenen un valor de 0,933 i 0,578, respectivament. Per
a la segona simplificació, el paràmetre C és igual a 0,934 i D és 0,556.
- Per al cas del glicerol, el coeficient individual extern pren valors similars per sobre
dels 200 (J/(s*m²*ºC)). Els resultats per al segon mètode són més vàlids per
descriure la transmissió de calor del sistema.
- A major cabal d’aigua volumètric, major facilitat té el sistema en transmetre la calor i
a major velocitat d’agitació, menor temps de refrigeració es requereix per transmetre
la calor. Tant el cabal volumètric com la velocitat d’agitació són dues variables que
influeixen de manera inversament proporcional al temps de refrigeració del tanc.
6
Les dades es troben recollides a l’apartat de “5.1.Dades experimentals” de l’apèndix.
8 de 31
4. BIBLIOGRAFIA
1. Molécula del agua - Ambientum. Ambientum. Disponible en:
https://www.ambientum.com/enciclopedia_medioambiental/aguas/La_molecula_del_agu
a.asp
2. Propiedades del agua en función de la temperatura. Densidad del agua líquida entre
0ºC y 100ºC. Disponible en:
https://www.ugr.es/~elenasb/teaching/densidadtemperatura_agua_tabla.pdf
3. McGraw-Hill, et al (1997). Perry’s Chemicla Engineers’ Handbook. Disponible en:

https://chembugs.files.wordpress.com/2015/12/perrys-chemical-engineering-handbook1.
pdf
9 de 31
5. APÈNDIX
5.1. Dades experimentals
Les dades de les taules 5,6,7,8 i 9 s’han realitzat a partir dels valors obtinguts amb el
muntatge experimental de l’aigua.
Per al cas de l’aigua (muntatge A):
Taula 5. Dades experimentals muntatge A 65 rpm
Bomba = 65 rpm
Agitador = 842 rpm
Cabal = 170 mL/min
Temps (s) T entrada (ºC) T sortida (ºC) T tanc (ºC)
191 21,4 46,8 49
382 21,5 44,8 47
550 21,4 43,1 45
842 21,4 41,2 43
1113 21,4 39,3 41
1422 21,3 37,6 39
1782 21,4 35,6 37
2205 21,3 34,8 35
Taula 6: Dades experimentals muntatge A 90 rpm

Bomba = 90 rpm
Agitador = 847 rpm
Cabal = 220 mL/min
0 21,4 63,1 51
143 21,4 46,6 49
275 21,5 44,6 47
428 22,4 42,9 45
610 21,5 40,9 43
785 21,4 39,2 41
1006 21,5 37,3 39
1255 21,4 35,4 37
10 de 31
1518 21,4 33,7 35

Bomba = 120 rpm
Agitador = 868 rpm
Cabal = 300 mL/min
0 21,5 57,5 51
97 21,5 47 49
203 21,5 44 47
319 21,5 42,3 45
446 21,5 40,4 43
587 21,5 38,6 41
744 21,5 36,8 39
930 21,6 34,9 37
1132 21,4 33,2 35

Bomba = 150 rpm
Agitador = 690 rpm
Cabal = 300 mL/min
0 21 46,4 51
104 21 46 49
215 21,1 44,2 47
333 21,2 42,4 45
468 21,2 40,5 43
612 21,1 38,7 41
780 21,1 36,8 39
976 21,1 35 37
1200 21,2 33,33 35
11 de 31

Bomba = 190 rpm
Agitador = 839 rpm
Cabal = 455 mL/min
0 21,2 63,4 51
77 21,3 44,6 49
150 21,3 42,3 47
185 21,3 40,2 45
357 21,3 38,3 43
417 21,4 37,2 41
527 21,4 35,5 39
654 21,4 33,8 37
797 21,4 32,1 35
Les dades de les taules 10,11,12,13 i 14 s’han realitzat a partir dels valors obtinguts amb el
muntatge experimental del glicerol.
Per al cas del glicerol (muntatge B):
Taula 10. Dades experimentals muntatge B agitador 522 rpm

Bomba = 99 rpm
Agitador = 522 rpm
Cabal = 370 mL/min
0 21,5 47,6 51
124 21,3 38,9 49
249 21,2 36,9 47
304 21,3 35,4 45
446 21,1 34 43
564 21,1 32,5 41
688 21,1 31,2 39
784 21 29,9 37
1004 21 21,3 35
12 de 31

Bomba = 99 rpm
Agitador = 673 rpm
Cabal = 384 mL/min
0 21,1 43,8 51
67 21,1 40,1 49
165 21,1 38,1 47
236 21,1 36,6 45
305 21,1 35 43
432 21,1 33,6 41
548 21,1 32,3 39
680 21 30,9 37
842 21 29,44 35

Bomba = 99 rpm
Agitador = 814rpm
Cabal = 415 mL/min
0 21,2 69,3 51
63 21,2 41,4 49
135 21,1 39 47
217 21,1 37,2 45
311 21,1 35,6 43
413 21,1 34,1 41
524 21,1 32,6 39
658 21,1 31,3 37
814 21,1 29,9 35
13 de 31
Bomba = 99 rpm
Agitador = 942 rpm
Cabal = 395 mL/min
0 21,2 61,2 51
67 21,3 42,0 49
143 21,1 39,5 47
222 21,1 37,9 45
308 21,2 36,2 43
418 21,1 34,6 41
529 21,1 33,2 39
655 21,1 31,8 37
802 21,1 30,4 35

Bomba = 99 rpm
Agitador = 1033 rpm
Cabal = 400 mL/min
0 21,2 71,6 51
79 21,4 42,0 49
155 21,2 39,8 47
236 21,3 37,9 45
325 21,2 36,3 43
429 21,2 34,7 41
579 21,2 33,4 39
675 21,2 32,1 37
821 21,2 30,7 35
14 de 31
5.2. Càlculs
- Càlcul del coeficient global Uext
Es parteix de l’equació 3, on primerament s’ha de calcular el cabal màssic a partir del cabal
volumètric (Qv) i la densitat (𝑝):
Equació 3. Balanç d’energia per al fluid que circula per l’interior del serpentí
q = velocitat de transmissió de calor (J/s)

Qm = cabal màssic de circulació per l’interior del serpentí (kg/s)
Cp = capacitat calorífica del fluid del serpentí (J/(kgºC))
Cp (aigua) = 4186 J/(kgºC)
Cp (glicerol) = 2341 J/(kg*K)
Ts,sort = temperatura del fluid a la sortida del serpentí (ºC)
Ts,ent = temperatura del fluid a l’entrada del serpentí (ºC)
Exemple per al cas de l’aigua: [2]

Qm = Qv (mL/min) * 𝑝 (g/cm³)
Qm = 170 mL/min * 1 g/cm³ = 170 g/min
q = 0,17 kg/min * 4186 J/(kgºC) * (46,8 - 21,4)ºC = 297,9 J/s
Es procedeix amb el càlcul del coeficient global tal com indica l’equació 4.
Equació 4. Expressió global de la transmissió de calor de les interfícies
q = velocitat de transmissió de calor (J/s)

Aext = àrea externa de bescanvi de calor (m²) =𝜋*Dext*L
Dext = diàmetre extern del serpentí (m)
L = longitud del serpentí (m)
Uext = coeficient global de transmissió de calor (J/(s*m²*ºC))
(ΔT)m = gradient mig de temperatura
Aquesta última variable es càlcula segons l’equació 5.
Equació 5. Expressió per al gradient de temperatura entre l’entrada i la sortida
Ts,sort = temperatura del fluid a la sortida del serpentí (ºC)

Ts,ent = temperatura del fluid a l’entrada del serpentí (ºC)
TT = diferència entre la temperatura del fluid que es troba dins del tanc
15 de 31
(46,8+21,4)
(ΔT)m = 49,0ºC - = 14,9 ºC
2
Aext = 𝜋* 4,1*10⁻³ m * 179*10⁻²m = 0,023 m²
𝑞 297,9 𝐽/𝑠
𝑈𝑒𝑥𝑡 = 𝐴𝑒𝑥𝑡 * (Δ𝑇)𝑚
= 0,023 𝑚²*14,9º𝐶
= 867, 29 𝐽/(𝑠 * 𝑚² * º𝐶)
Per al cas de l’aigua(muntatge A):

Les dades obtingudes a les taules 15,16,17,18 i 19 s’han obtingut a partir de les equacions
3,4 i 5 i les dades experimentals corresponent als diferents cabals.
Cabal = 170 ml/min
Taula 15. Càlculs de les equacions 3,4 i 5 amb un cabal de 170 ml/min
Temps (s) q (J/s) (ΔT)m (ºC) Uext (J/(s*m²*ºC))
191 297,95 14,9 867,29
382 273,31 13,65 855,90
550 254,54 12,75 865,89
842 232,26 11,7 860,98
1113 209,97 10,65 855,10
1422 191,20 9,55 868,36
1782 166,57 8,50 849,93
2205 158,36 6,95 988,24
Cabal Qm=220
0 634,23 8,75 3143,77
143 383,28 15,0 1108,24
275 351,34 13,95 1092,35
428 311,79 12,35 1094,99
610 295,06 11,8 1084,53
785 270,73 10,7 1097,39
1006 240,31 9,60 1085,70
16 de 31
1255 212,93 8,60 1073,87
1518 187,08 7,45 1089,11
Cabal Qm=300
0 746,64 11,50 2815,96
97 528,87 14,75 1555,14
203 466,65 14,25 1420,33
319 431,39 13,10 1428,28
446 391,99 12,05 1410,90
587 354,66 10,95 1404,77
744 317,32 9,85 1397,26
930 275,84 8,75 1367,31
1132 244,73 7,70 1378,52
Cabal Qm=365
0 640,94 17,3 1606,87
104 630,84 15,5 1765,23
215 582,90 14,35 1761,79
333 534,96 13,2 1757,74
468 487,01 12,15 1738,50
612 444,11 11,10 1735,34
780 396,17 10,05 1709,73
976 350,75 8,95 1699,75
1200 306,08 7,735 1716,30
17 de 31
0 1327,4 29,9 1925,54
77 732,92 37,35 851,09
150 660,57 36,5 784,94
185 594,51 35,55 725,33
357 534,75 34,5 672,27
417 497,00 33,1 651,24
527 443,53 31,95 602,09
654 390,05 30,8 549,27
797 336,58 29,65 492,35
Les dades de la taula 20 s’han obtingut a partir del càlcul de les variables esmentades amb
anterioritat.
Taula 20. Càlculs de diferents expressions pel muntatge A
cabal hint 𝐻𝑖𝑛𝑡*𝐷𝑖𝑛𝑡 v (m/s) Re Pr^0,4
𝑘
(mL/min) (J/(sºm²*C))
170 1633,41 6,19 0,75 1636,63 2,197
220 2457,92 9,32 0,96 2117,99 2,20
300 2935,94 11,14 1,32 2888,17 2,19
365 3207,78 12,17 1,60 3513,94 2,19
455 1502,12 1,91 1,99 4380,39 2,19
Per al cas del glicerol (muntatge B):

Les taules 21, 22, 23, 24, 25 s’han obtingut a partir de les equacions 3,4 i 5 amb les dades
experimentals corresponents a cada cabal, pel muntatge B.
Taula 21. Càlculs de les equacions 3,4 i 5 per un cabal de 453,6 ml/min
0 461,92 16,45 516,54
124 311,48 18,9 303,17
18 de 31
249 277,86 17,95 284,75
304 249,54 16,65 275,70
446 228,30 15,45 271,83
564 201,76 14,2 261,37
688 178,75 12,85 255,89
784 157,51 11,55 250,87
1004 5,31 13,85 7,05
0 401,74 18,55 398,40
67 336,26 18,4 336,18
165 300,87 17,4 318,08
236 274,32 16,15 312,46
305 246,00 14,95 302,70
432 221,22 13,65 298,13
548 198,22 12,3 296,45
680 175,21 11,05 291,68
842 149,37 9,78 280,95
0 851,27 5,75 2723,39
63 357,50 17,7 371,54
135 316,79 16,95 343,81
217 284,94 15,85 330,70
311 256,62 14,65 322,23
413 230,07 13,4 315,84
524 203,53 12,15 308,14
19 de 31
658 180,52 10,8 307,47
814 155,74 9,5 301,57
0 707,92 9,8 1328,82
67 366,35 17,35 388,42
143 325,64 16,7 358,70
222 297,33 15,5 352,87
308 265,47 14,3 341,50
418 238,92 13,15 334,23
529 214,15 11,85 332,43
655 189,37 10,55 330,19
802 164,59 9,25 327,32
0 891,98 4,6 3567,02
79 364,58 17,3 387,66
155 329,18 16,5 367,00
236 293,79 15,4 350,93
325 267,24 14,25 344,98
429 238,92 13,05 336,79
579 215,92 11,7 339,47
675 192,91 10,35 342,86
821 168,13 9,05 341,75
20 de 31
Les dades de les taules 26, 27, 28 i 29 s’han obtingut a partir de càlculs amb les dades de
les taules 21, 22, 23, 24 i 25.
Taula 26. Càlculs de variables amb cabal de 370 ml/min

hext Nu mu Reag Pr^1/3
516,544 344,363 0,149 311,997 10,505
303,168 202,112 0,291 159,039 13,150
284,753 189,835 0,342 135,489 13,872
275,701 183,801 0,386 119,981 14,445
271,828 181,219 0,433 106,998 15,007
261,366 174,244 0,490 94,532 15,640
255,889 170,593 0,546 84,826 16,215
250,866 167,244 0,609 76,045 16,817
7,052 4,701 1,287 36,022 21,573
Taula 27. Càlculs de variables amb cabal de 387,5 ml/min

398,396 265,597 0,198 233,510 11,570
336,178 224,118 0,265 174,918 12,739
318,077 212,052 0,311 149,201 13,433
312,458 208,306 0,350 132,247 13,984
302,696 201,797 0,399 116,131 14,603
298,133 198,756 0,448 103,534 15,173
296,446 197,631 0,498 92,975 15,727
291,680 194,453 0,560 82,720 16,352
280,955 187,303 0,634 73,145 17,036

2723,393 1815,595 0,032 1442,990 6,305
371,545 247,697 0,239 193,756 12,312
21 de 31
343,808 229,206 0,289 160,309 13,115
330,697 220,464 0,334 138,804 13,760
322,228 214,819 0,380 121,950 14,367
315,843 210,562 0,430 107,881 14,966
308,145 205,430 0,486 95,320 15,597
307,475 204,983 0,542 85,539 16,170
301,573 201,049 0,609 76,045 16,817

1328,823 885,882 0,056 833,870 7,569
388,422 258,948 0,228 203,064 12,121
358,703 239,135 0,278 166,805 12,943
352,867 235,244 0,316 146,830 13,505
341,498 227,665 0,362 128,036 14,136
334,227 222,818 0,412 112,395 14,763
332,430 221,620 0,463 100,173 15,341
330,190 220,127 0,520 89,186 15,946
327,321 218,214 0,584 79,318 16,582

3567,022 2378,015 0,028 1678,222 5,995
387,663 258,442 0,228 203,064 12,121
366,997 244,664 0,271 170,817 12,841
350,930 233,953 0,316 146,830 13,505
344,981 229,987 0,359 129,077 14,098
336,788 224,525 0,409 113,319 14,723
339,474 226,316 0,455 101,841 15,257
22 de 31
342,862 228,575 0,507 91,442 15,814
341,750 227,833 0,570 81,344 16,443
Els valors de la taula 31 s’han obtingut a partir dels càlculs del logaritme neperià de les
variables de Nu, Pr i Reynolds d’agitació.
Taula 31. Valors dels logaritmes de Nu/pr i reynolds d’agitació

ln(Nu/pr) ln(Reag)
Cabal: 370 ml/min
2,732 5,069
2,616 4,908
2,543 4,787
2,491 4,672
2,410 4,548
2,353 4,441
2,297 4,331
Cabal: 387,5 ml/min
3,133 5,453
2,867 5,164
2,759 5,005
2,701 4,884
2,626 4,754
2,572 4,639
2,531 4,532
2,476 4,415
2,397 4,292
Cabal: 415 ml/min
3,001 5,266
2,860 5,077
2,774 4,933
23 de 31
2,705 4,803
2,644 4,681
2,578 4,557
2539 4,448
2.481 4,331
Cabal: 395 ml/m,in
3,061 5,312
2,916 5,116
2,857 4,989
2,779 4,852
2,714 4,722
2,671 4,607
2,624 4,491
2,577 4,373
Cabal: 400 ml/min
3,059 5,313
2,947 5,140
2,852 4,989
2,792 4,860
2,724 4,730
2,696 4,623
2,671 4,516
2,629 4,398
Les dades de les taules 32, 33, 34, 35 i 36, s’han obtingut a partir del càlcul de les variables
esmentades a les taules.
Taula 32. Càlcul de variables amb un cabal de 370 ml/min

Re Pr^0,4 Z7 hint hext Nu
7
Z correspon al valor del Reynolds multiplicat per la constant A i elevat a la constant B, multiplicat
també pel nombre de Prandlt
24 de 31
17.053 16.813 1.053 83.133 466.796 311.197
8.692 22.015 0.777 61.325 266.470 177.647
7.405 23.472 0.723 57.044 250.616 167.078
6.558 24.642 0.684 53.997 243.387 162.258
5.848 25.797 0.649 51.276 241.143 160.762
5.167 27.107 0.614 48.487 232.351 154.900
4.636 28.308 0.585 46.172 228.258 152.172
4.156 29.572 0.557 43.949 224.565 149.710
1.969 39.874 0.397 31.364 -11.717 -7.811
Taula 33. Càlcul de variables amb un cabal de 387,5 ml/min

Re Pr^0,4 Z hint hext Nu
12.763 18.880 0.924 72.937 354.748 236.499
9.560 21.192 0.811 64.017 297.868 198.579
8.155 22.584 0.755 59.582 282.422 188.281
7.228 23.701 0.715 56.424 278.693 185.795
6.347 24.965 0.674 53.208 270.855 180.570
5.659 26.139 0.640 50.520 267.901 178.601
5.082 27.288 0.610 48.125 267.647 178.432
4.521 28.594 0.578 45.651 264.361 176.241
3.998 30.036 0.547 43.184 255.112 170.075

78.869 9.112 2.103 165.993 2624.059 1749.373
10.590 20.343 0.849 67.043 331.425 220.950
8.762 21.945 0.780 61.545 306.978 204.652
7.587 23.246 0.730 57.670 296.185 197.457
6.665 24.482 0.689 54.396 289.676 193.118
5.896 25.712 0.652 51.467 285.044 190.030
25 de 31
5.210 27.017 0.616 48.669 279.020 186.013
4.675 28.213 0.587 46.347 279.740 186.493
4.156 29.572 0.557 43.949 275.272 183.515

45.576 11.347 1.641 129.584 1251.276 834.184
11.099 19.965 0.867 68.479 347.443 231.628
9.117 21.599 0.794 62.659 321.206 214.137
8.025 22.729 0.749 59.152 317.468 211.646
6.998 24.009 0.704 55.605 308.223 205.482
6.143 25.294 0.664 52.428 302.852 201.902
5.475 26.486 0.630 49.773 302.645 201.763
4.875 27.746 0.598 47.229 301.927 201.285
4.335 29.078 0.567 44.794 300.516 200.344

91.725 8.578 2.251 177.706 3460.678 2307.119
11.099 19.965 0.867 68.479 346.683 231.122
9.336 21.395 0.802 63.335 329.095 219.397
8.025 22.729 0.749 59.152 315.532 210.354
7.055 23.932 0.707 55.809 311.584 207.722
6.194 25.211 0.667 52.622 305.297 203.532
5.566 26.312 0.635 50.145 309.466 206.311
4.998 27.470 0.605 47.765 314.278 209.519
4.446 28.786 0.574 45.306 314.637 209.758
Les dades de la taula 37 s’han obtingut a partir del càlcul del logaritme neperià de les
variables Nu, Pr i Reynolds d’agitació.
26 de 31
ln(nu/pr) ln(reag)
Cabal: 370 ml/min
2,603 5,069
2,489 4,909
2,419 4,787
2,371 4,673
2,293 4,549
2,239 4,441
2,186 4,331
Cabal: 387,5 ml/min
3,018 5,453
2,746 5,164
2,640 5,005
2,587 4,885
2,515 4,755
2,466 4,640
2,429 4,532
2,378 4,415
2,301 4,292
Cabal: 415 ml/min
2,887 5,267
2,748 5,077
2,664 4,933
2,598 4,804
2,541 4,681
2,479 4,557
2,445 4,449
2,390 4,331
Cabal: 395 ml/min
27 de 31
2,950 5,314
2,806 5,117
2,752 4,989
2,677 4,852
2,616 4,722
2,577 4,607
2,535 4,491
2,492 4,373
Cabal: 400 ml/min
2,948 5,314
2,838 5,141
2,746 4,989
2,690 4,860
2,626 4,730
2,604 4,623
2,584 4,516
2,546 4,399
- Muntatge A
- Càlcul del coeficient intern (hint)
El coeficient intern (hint) s’avalua a partir del coeficient global (Uext), tal com mostra l’equació
6. Aquesta ha sigut deduida a partir de considerar que el coeficient individual de transmissió
de calor entre el fluid i l’exterior (hext) és menyspreable.
Equació 6. Expressió que relaciona el coeficient global amb l’intern
Aext = àrea externa de bescanvi de calor (m²) =𝜋*Dext*L

Aint = àrea interna de bescanvi de calor (m²) = 𝜋*Dint*L
Uext = coeficient global de transmissió de calor (J/(s*m²*ºC))
hint = coeficient individual de transmissió de calor entre el fluid interior i la paret del serpentí
(J/(s*m²*ºC))
28 de 31
Aext = 𝜋* 4,1*10⁻³ m * 179*10⁻²m = 0,023 m²

Aint = 𝜋* 2,2*10⁻³ m * 179*10⁻²m = 0,012 m²
𝐴𝑒𝑥𝑡 * 𝑈𝑒𝑥𝑡 0,023 𝑚²*867,29 𝐽/(𝑠*𝑚²*º𝐶)

ℎ𝑖𝑛𝑡 = 𝐴𝑖𝑛𝑡
= 0,012 𝑚²
= 1616, 31 (𝐽/(𝑠 * 𝑚² * º𝐶))
- Càlcul dels coeficients A i B
Per al coeficient intern (hint) del serpentí, una de les formes típiques de correlació podria ser
la que mostra l’equació 1.
Equació 1. Expressió per a la circulació de fluids a l’interior de canonades
Nu = (hint*Dint)/k
Dint = diàmetre intern del serpentí (m)
Re = (𝑝*v*Dint)/𝜇
𝑝 = densitat del fluid
k = conductivitat tèrmica del fluid (aigua) = 0,58 W/(ºC*m)
𝜇 = viscositt del fluid (aigua) = 0,001 kg/(m*s) [1]
v = velocitat del fluid al serpentí
A i B = constants a determinar
Per a la determinació d’aquestes constants s’aplica una linealització a l’equació 1, de

manera que aquesta queda expressada com l’equació 7:
𝑁𝑢
𝑙𝑛( 𝑃𝑟⁰⁴ ) = 𝐵 * 𝑙𝑛(𝑅𝑒) + 𝑙𝑛(𝐴)
Equació 7. Linealització de l’equació 1
Es representa gràficament l’equació 7

B = 0,85
A = 0,0056
- Muntatge B
- Càlcul dels paràmetres C i D
Per arribar a determinar els valors de les constants C i D, es parteix de l’equació 2 que
relaciona el coeficient extern del serpentí (hext) amb el tipus d’agitador:
29 de 31
Equació 2. Expressió per determinar coeficients per a tancs amb serpentí
Nu = (hext*DT)/k
DT = diàmetre intern del tanc (m) = 0,2 m
Reag = Reynolds d’agitació del fluid del tanc = (𝑝*Nr*Da²)/𝜇
Da = diàmetre de l’agitador = 6,5*10⁻² m
Nr = velocitat d’agitació (rps)
𝑝 = densitat del fluid (glicerol) = 1260 kg/m³
k = conductivitat tèrmica del fluid (glicerol) = 0,3 J/(kg*K)
𝜇 = viscositat del fluid (glicerol) = 4,789*10⁻⁹*exp(7745/T)
T = temperatura (K)
Pr = Prandtl del fluid del tanc = (Cp*𝜇)/k
Cp (glicerol) = 2341 J/(kg*K)
C i D = constants a determinar
Suposant que es tenen unes condicions experimentals amb uns valors elevats d’hint i uns
valors baixos de hext, es pot suposar que 1/Uext = 1/hext. Aleshores, per a la determinació
d’aquestes constants s’aplica una linealització a l’equació 2, de manera que aquesta queda
expressada com l’equació 8:
𝑁𝑢
𝑙𝑛( 𝑃𝑟º³³ ) = 𝐷 * 𝑙𝑛(𝑅𝑒) + 𝑙𝑛(𝐶)
Equació 8. Linealització de l’equació 7
Es representa gràficament l’equació 8, i sobté que la D té un valor de 0,56 i la C té un valor

de 0,934.
En cas de no poder fer la suposició de valors elevats d’hint per valors baixos de hext, escau la
necessitat de trobar hext a partir de l’equació 9:
Equació 9. Expressió que descriu la conductivitat del sistema
Suposant aquestes noves condicions i efectuant tots els càlculs per tornar a graficar
l’equació 8, el valor de C en aquest cas és de 0,934 i el valor de D és de 0,556.
- Càlcul dels límits de confiança

Per al càlcul dels límits de confiança, s’ha de determinar una sèrie de paràmetres
prèviament, tals com els nivells de confiança (𝜶), els graus de llibertat (𝒗) i la t d’Student.
n = nombre de valors
𝒗 = graus de llibertat = n-2
𝜶 = nivell de confiança = 1 - (90/100) = 0,1
t = t d’Student que es càlcula amb la funció predeterminada d’Excel 𝐷𝐼𝑆𝑇𝑅. 𝑇. 𝐼𝑁𝑉(𝛼; 𝜈)
30 de 31
Per a l’aplicació dels límits de confiança, es parteix de l’equació de regressió lineal

𝑦𝑐 = 𝑏0 + 𝑏1 * 𝑥, on els paràmetres yc, b0 i b1 s’han de substituir per aquells que
determinen els límits que es volen assolir. Per fer-ho es parteixen de les equacions
següents:
Equacions 10, 11 i 12. Expressions per aïllar els límits de confiança
Les úniques variables desconegudes que mostren les equacions 10, 11 i 12 es poden
calcular amb les equacions 13, 14 i 15:
Equacions 13, 14 i 15. Desviacions estàndards de cada variable
y = valor esperat de la variable dependent per a un valor qualsevol, x, de la variable

independent
𝑥̅ = mitjana de xi
yci = valor de y calculat amb l'equació de regressió per a un valor de x igual a xi
x = valor per al qual es volen calcular els límits de confiança de yc
Efectuant tots els corresponents càlculs i fent ús de les dades experimentals i calculades de
les taules 31 i 37, s’assoleixen els límits de confiança esmentats a l’apartat a i b de
“Resultats i Discussió”.
31 de 31

Torn2 - Grup3 - Pràctica de Transmissió de Calor Per Convecció

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Torn2 - Grup3 - Pràctica de Transmissió de Calor Per Convecció

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Escola d’Enginyeria

Grau en Enginyeria Química

Transmissió de calor per convecció

BENAVIDES GUILLÉN, KARLA MAYTTE

5.1. Dades experimentals 10

Els principis científics emprats en la realització d’aquesta pràctica es basen en la

El muntatge experimental consisteix en un sistema amb tanc d’acer inoxidable adjuntat a

Per a la realització d’aquesta pràctica es fan dos experiments. El primer és el muntatge el

Taula 1. Valors del coeficient global per al muntatge A:

Taula 2. Valors del coeficient global per al muntatge B:

a) Coeficient intern de transmissió de calor per al muntatge A

Revolucions per minut de la Cabal volumètric (mL/min) Coeficient intern (hint)

120 300 3,055

150 365 3,337

190 455 1,563

Equació 1. Expressió per a la circulació de fluids a l’interior de canonades

Per a aquest reconeixement, es representa gràficament aquesta linealització2, juntament

Figura 1. Representació gràfica de la linealització de l’equació de Nusselt

Figura 2. Representació gràfica corregida de la linealització de l’equació de Nusselt

A partir de la pendent i l’ordenada d’origen que proporciona la figura 2, s’ha determinat el

b) Determinació dels paràmetres C i D per al muntatge B

Equació 2. Expressió per determinar coeficients per a tancs amb serpentí

La linealització de l’equació 24 permet estimar el valor de les constants adimensionals C i D.

La figura 3 mostra la representació gràfica de la linealització de l’equació 2 per a la primera

Figura 3. Representació gràfica de la linealització de l’equació 2 per a la primera

Figura 4. Representació gràfica de la linealització de l’equació 2 per a la segona

c) Comparació amb resultats bibliogràfics

Taula 4. Comparació de resultats

A 0,074 0,023 68,92

B 0,530 0,800 33,75

C 0,934 0,870 7,36

D 0,556 0,620 10,32

e) Analitzeu l’efecte de les variacions del cabal de refrigeració i de la velocitat

3. McGraw-Hill, et al (1997). Perry’s Chemicla Engineers’ Handbook. Disponible en:

Temps (s) T entrada (ºC) T sortida (ºC) T tanc (ºC)

191 21,4 46,8 49

382 21,5 44,8 47

550 21,4 43,1 45

842 21,4 41,2 43

1113 21,4 39,3 41

1422 21,3 37,6 39

1782 21,4 35,6 37

2205 21,3 34,8 35

Taula 6: Dades experimentals muntatge A 90 rpm

Temps (s) T entrada (ºC) T sortida (ºC) T tanc (ºC)

143 21,4 46,6 49

275 21,5 44,6 47

428 22,4 42,9 45

610 21,5 40,9 43

785 21,4 39,2 41

1006 21,5 37,3 39

1255 21,4 35,4 37

1518 21,4 33,7 35

Taula 7. Dades experimentals muntatge A 120 rpm

Temps (s) T entrada (ºC) T sortida (ºC) T tanc (ºC)

319 21,5 42,3 45

446 21,5 40,4 43

587 21,5 38,6 41

744 21,5 36,8 39

930 21,6 34,9 37

1132 21,4 33,2 35

Taula 8. Dades experimentals muntatge A 150 rpm

Temps (s) T entrada (ºC) T sortida (ºC) T tanc (ºC)

Aext = 𝜋* 4,110⁻³ m 179*10⁻²m = 0,023 m²